Sistema nerviósSistema nerviós

Sabina Dalmau RamosCAI

2012-2013

Funció Coordinar les tasques i de

regular totes les funcions dels diferents òrgans de l’organisme humà.

Dona resposta als estímuls interns (endocrí) i externs (òrgans dels sentits)

Anatomia Cèl·lula del sistema nerviós = NEURONA

La senyal es transmet a través de les sinapsis neuronals i mitjançant neurotransmissors (ex: serotonina, dopamina)

AnatomiaSNC: Sistema nerviós central (encèfal i medul·la espinal)

1. Cervell:

2. Telencèfal

3. Diencèfal

4. Tronc encefàlic:

5. Mesencèfal

6. Protuberància

7. Bulb raquidi

8. Cerebel

9. Medul·la espinal

El SNC està protegit per unes membranes, les meninges, i per estructures òssies (crani i columna vertebral). Dins conté el líquid cefaloraquidi.

AnatomiaENCEFAL

a. Cervell

Capa superficial: substància gris.

Part interna del cervell: substància blanca

a.1. a.1. TelencèfalTelencèfal: lòbuls frontal, temporal, parietal i occipital.

Anatomiaa.2. Diencèfal: tàlem, hipotàlem i hipòfisi o glàndula pituïtària.

Anatomiab. Tronc encefàlic: mesencèfal, protuberància i bulb raquidi.

Control de les funcions involuntàries

c. Cerebel: controla moviment, coordinació i equilibri.

AnatomiaMEDUL·LA ESPINAL

- Al interior de la columna vertebral

- En surten els nervis raquidis que formen part del sistema nerviós perifèric.

Capa superficial: subst. Gris

Part intern: subst. blanca

AnatomiaSNP: Sistema nerviós perifèric

Nervis, ganglis nerviosos i receptors sensitius especialitzats.

43 parells de nervis:

a) 12 parells de NERVIS CRANIALS: cara, coll i tronc

b) 31 parells de NERVIS RAQUIDIS surten de les vertebres i van cap al tronc

i les extremitats.

Fisiologia Sistema nerviós autònom (SNA)

Parts dels sistema nerviós que regulen el múscul cardíac, llis i

les glàndules. Funcions involuntàries

Sistema nerviós voluntari (SNV)

Control de la musculatura estriada. Funcions voluntàries:

caminar, mastegar, saltar, parlar...

Estímul (receptors) neurona sensitiva neurona intercalar

neurona motora resposta (efector)

Fisiologia

Activitat“Passes davant d’una pastisseria i veus uns pastisset que té

molt bon aspecte i fa una flaire que t’atreu. Decideixes comprar-

lo, treus diners del moneder, el pagues i l’agafes. Te’l poses a la

boca i el mossegues. Està boníssim”

Explica de manera detallada els diferents circuits que es donen

en el sistema nerviós davant la situació següent i indica els

òrgans que hi participen i la funció que fan en cada fase.

ELS ÒRGANS DELS

SENTITS

Els sentits al còrtex cerebral

Vista

ESCLERÒTICA: coberta rígida que dona forma i protegeix (“blanc de l’ull”).

COROIDE : membrana entre l’escleròtica i la retina.

RETINA: Membrana que conté els receptor visuals:a) cons : colors.b) bastonets: blanc i negre.

L’estímul es transmet a través del nervi òptic.

CÒRNIA: part anterior i transparent de l’escleròtica. Funciona com a una lupa i protegeix l’iris.

IRIS: membrana circular que dóna el color a l’ull. Al centre té una obertura, la pupil·la.

PUPIL·LA (o nineta): regula el pas de llum cap a la retina.

CRISTAL·Lí: lent que permet enfocar objectes situats a diferents distàncies.

HUMOR VITRI: líquid gelatinós i transparent que hi ha entre la retina i el cristal·lí.

HUMOR AQUÓS: líquidTransparent, entre la còrniai el cristal·lí.

Estructura externa de l’ull

1. Iris 2. Pupil·la 3. Cristal·lí 4. Nervi òptic 5. Retina

6. Pupil·la 7. Iris

OïdaORELLA EXTERNA: està composta pel pavelló auricular (orella) i el conducte auditiu extern (2cm). - Té glàndules sudorípares que produeixen la cera.- La membrana timpànica és el límit entre l’oïda externa i l’oïda mitjà i vibra amb el so.

ORELLA MITJANA o caixa timpànica: conté el martell, l’enclusa i l’estrep.La vibració passa del timpà als ossets fins a la finestra oval (obertura a la còclea)La trompa d’Eustaqui comunica l’oïda mitjà amb el nas.

ORELLA INTERN : Forma pel cargol o còclea i l’aparell vestibular (equilibri)

1. Orella

2. Conducte auditiu extern

3. Timpà

4. Orella mitjana

5. Martell

6. Enclusa

7. Estrep

8. Trompa d’Eustaqui

9. Aparell vestibular

10. Finestra oval

11.Cargol o còclea

12, 13, 14. Nervi auditiu

GustLa llengua identifica determinades substàncies químiques solubles en la saliva, per mitjà de les papil·les gustatives.

El gust es troba unit a l’olfacte.

Distingim quatre gustos principalment:

Olfacte Els receptors de l’olfacte estan a una mucosa nasal, en la part

superior de les fosses nasals, anomenada pituïtària. Les molècules químiques arriben a la pituïtària amb l’aire inspirat.

Les olors agradables provoquen reflexos de secreció gàstrica, mentre que les desagradables provoquen basques i vòmits.

Tacte L'òrgan encarregat del tacte és la pell. La pell és l'òrgan més gran del cos. Té una superfície de 1,5 a 2 m2. La pell té varies funcions com:

Protecció: microorganismes, deshidratació, rajos del sol...

Síntesi: vitamina D.

Emmagatzematge: melanina.

Excreció. Glàndules sudorípares i cebàcies.

Termoregulació.

Captació sensorial = tacte

Diferents receptors del tacteTacte fi: Ens permet apreciar les formes i la textura de les coses.

Són més abundants en els polpissos dels dits i en la punta de la llengua.

Temperatura: Es registra mitjançant receptors específics per a la calor i per la fred.

Dolor: El capten terminacions nervioses en la profunditat de la pell, estimulades pels productes de descomposició dels teixits.

Pressió: la capten uns corpuscles cutanis i la sensació es nota quan en un àrea de la pell hi ha més pressió que en la veïna.

Fisiologia de la vista Acomodació del cristal·lí: facilita la refracció de la llum la

retina.

Contracció - dilatació del iris (disminució – increment de la pupil·la): regula el pas de la llum per tal de que la imatge sigui nítida.

Convergència del ulls: per ajustar-se a la distància de l’objecte.

Estimulació de la retina: La llum estimula cons i bastonets i s'exciten les fibres del nervi òptic.

Conducció dels estímuls nerviosos: el nervi òptic transmet el senyal a l'àrea visual del cervell (lòbul occipital)

Patologies de la vista Cataractes: Opacitat del cristal·lí. Múltiples causes. Correcció per

cirurgia.

Despreniment de retina: Per l’aparició d’orificis retinians o traumatismes. Alteracions com visió borrosa, zones fosques o massa clares, poca distinció de colors. Tractament preventiu (gotes) o restauratiu (cirurgia).

Conjuntivitis: Inflamació de la conjuntiva (membrana interna de les parpelles) per traumatisme, infecció alteracions immunitàries. Tractament farmacològic.

Glaucoma: neuropatia degenerativa de les fibres del nervi òptic, normalment associada a una elevada pressió intraocular. Pot ser agut o crònic, portant a la ceguesa parcial o total, si no es tracta.

Patologies de la vista Miopia: Dificultat per enfocar els objectes

llunyans.

Hipermetropia: Dificultat per enfocar els objectes propers.

Presbícia (vista cansada): Disminució de la capacitat d’enfocament.

Astigmatisme: Dificultat per enfocar objectes propers i llunyans. És un problema en la curvatura de la còrnia.

Fisiologia de l’oïdaAudició

- Les ones sonores entren a traves del pavelló auricular i el conducte auditiu extern fins a topar amb el timpà.

- El timpà vibra transmetent la vibració a través de la cadena d’ossets fins a la finestra oval.

- El so es transmet a través de la perilimfa i la endolimfa (líquid que banya l’interior de l'oïda intern)

- Les cèl·lules ciliades de l'oïda intern són excitades i transmeten el impuls al nervi auditiu.

- El impuls viatja fins l'àrea auditiva del cervell (lòbul temporal)

Fisiologia de l’oïdaEquilibri

- El cap es mou i els receptors de les cèl·lules ciliades de l’aparell vestibular són estimulats.

- L'estímul passa als nervis vestibulars fins al sistema nerviós central (sobretot al cerebel)