sistema nerviós (el dolor2)
TRANSCRIPT
Berta Chico Julià
Doctora en Biologia
Octubre 2011
Integrat per:
Encèfal
Medul·la espinal
Xarxa de nervis repartits per tot el cos
Funcions:
Regir totes les accions voluntàries
Regular el funcionament automàtic
Responsable de les relacions
És la seu de l’activitat intel·lectual
Classificació funcional
Classificació anatòmica
EL SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC o VOLUNTARI
Controla els actes voluntaris
Està integrat per dos sistemes:
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC
Sistema nerviós central
Veure pdf 131
Tàlem
Sistema nerviós perifèric
El SNP està format per
Ganglis: agrupaments de neurones.
Nervis perifèrics: agrupacions de fibres quepoden ser de 2 tipus:
Fibres aferents o sensorials: transmeten informaciódes de les diferents parts del cos cap a l’encèfal i lamedul·la espinal.
Fibres eferents o motores: transmeten la informaciómotora des del SNC fins a les diferents parts del cos.
Classificació dels axons
Beina de mielina Diàmetre (μm) Velocitat de conducció (m/s)
Grup A Sí 1-22 20-15
Grup B (fibrespreganglionars)
Sí <3 <14
Grup C (fibres eferents i postganglionarssimpàtiques i fibres aferents de nervis somàtics i vegetatius)
No <1,2 3
Segons el lloc del qual procedeixen, els nervis es denominen:
cranials o
raquidis
Classificació anatòmicaEL SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM O VEGETATIU
Controla els actes involuntaris
Està integrat per dos sistemes:
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL: bulb raquidi, medul·la espinal.
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC: nervis
Es classifica en: Simpàtic
Parasimpàtic
Els actes del sistema nerviós
La medul·la espinal i l’acteinvoluntari
La manera més ràpida de respondre a un estímul ésuna resposta reflexa o involuntària, anomenada actereflex.
Les respostes reflexes a un estímul s’elaboren a lamedul·la i recorren el camí més curt, des del receptor al’efector.
La cadena de neurones que intervenen en aquestaacció està formada per la neurona sensitiva, lainterneurona i la neurona motora. Enconjunt, constitueixen l’arc reflex.
Secció longitudinal de l’encèfal
Protuberància
El tronc encefàlic, compost alhora per la protuberànciaanular o pont de Varoli i el bulb raquidi, seu delscentres que regulen les funcions vitals i dels nuclisd’origen de la majoria de nervis cranials.
El cervell controla tota l’activitatvoluntària i gran partde l’activitatinvoluntària del cos, i és la seu delsprocessos mentals.
El cerebel participa en ele control de l’equilibrii modula els movimentscorporals.
Encèfal vist des de sota
cervell
Bulb olfactori
Tracte olfactori
Quiasme òptic
hipòfisi
Cos o tubercle mamil·lar
pont
Bulb raquidi
cerebelMedul·la espinal
Lòbul occipital
Arrels cervicals
Cervell: vist des de dalt
Hemisferidret
Hemisferiesquerra
Pol occipital
Pol frontal
Hemisferi cerebral: visió de la cara interna
Circumvolució del cíngol
Cos callós
tàlem
Àrees cerebralsÀrea frontal: funcionsmentals superiors
Àrea premotora: orientació, control delsmoviments del cap i dels ulls
Àrea motora: control delsmoviments voluntaris
Àrea sensitiva
Àrea auditiva
Àrea del llenguatge
Àrea visual
Ventricles cerebrals A l’interior de l’encèfal hi ha
diverses cavitats plenes delíquid cefaloraquidiconnectades entre si: elsventricles laterals, el tercerventricle i el quartventricle, que estàcomunicat amb l’espaisubaracnoïdal, i per sota escontinua amb el conductecentral de la medul·laespinal.
Ventricleslaterals
Tercer ventricle
Aqüeducte de Silvi
Quartventricle
cervell
cerebel
Bulbraquidi
Medul·laespinal
Medul·la espinal
Medul·la espinal amb els nervisraquidis
Secció de la columna vertebral i de la medul·la espinal. Medul·la amb arrels
raquídies
Medul·la espinal amb nervi raquidi
Substància blanca. Està formada per feixosd’aspecte blanquinós que són resultat del’associació dels àxons de les neurones. Es localitzaa l’interior de l’encèfal i a l’exterior de la medul·laespinal.
Substància grisa. Està constituïda pels cossosneuronals, que no tenen mielina. Es localitzen al’escorça de l’encèfal i a l’interior de la medul·laespinal.
Les neurones
Tipus de neurones
Segons la mida:Neurones de Golgi tipus I (axó llarg)
Ex: neurones piramidals del còrtexcerebral, cèl de Purkinje del còrtex delcerebel, cèl motores de la medul·laespinal.
Neurones de Golgi tipus II (axó curt)
Ex: neurones de còrtex cerebral i cerebel.
Segons la mielinaNeurones mielíniques
Neurones amielíniques
Clasificación morfológica Disposiciones de las Neuritas Localización
Número, longitud
Modo de ramificación de las
neuritas
Unipolar La neurita única se divide a corta
distancia del cuerpo celular.
Ganglio de la raíz posterior.
Bipolar La neurita única nace de
cualquiera de los extremos del
cuerpo celular.
Retina, cóclea sensitiva y
ganglios vestibulares.
Multipolar Muchas dendritas y un axón
largo.
Tractos de fibras del encéfalo y
la médula espinal, nervios
periféricos y células motoras de
la médula espinal.
Tamaño de la neurona
De Golgi tipo I Axón largo único. Tractos de fibras del encéfalo y
la médula espinal, nervios
periféricos y células motoras de
la médula espinal. Corteza
cerebral y cerebelosa.
De Golgi tipo II Axón corto que con las dentritas
se asemeja a una estrella.
Corteza cerebral y cerebelosa.
L’impuls nerviós (o potencial d’acció) La transmissió d’un impuls nerviós és el desplaçament de
càrregues elèctriques per la membrana neuronal.
És un fenomen electroquímic. Normalment la membrana de laneurona està polaritzada (l’interior es troba carregat elèctricamentrespecte a l’exterior).
Aquesta diferència de potencial (potencial de membrana), ésoriginada per una distribució asimètrica dels ions als dos costats dela membrana (permeabilitat selectiva) i mantinguda mitjançantmecanismes de transport actiu.
L’impuls nerviós es produeix quan el potencial de membrana esdespolaritza per sobre d’un llindar crític (-60 a -40 mV).
En arribar un estímul es produeix un canvi en la permeabilitat dela membrana i aquesta es despolaritza . Posteriorment (escala demilisegons) la membrana es repolaritza.Al mateix temps es crea una ona de despolarització, és a dir, elpotencial d’acció s’estén ràpidament d’una zona a una altra de lamembrana.
Hodgkin i Huxley: El potencial d’acció és degut a canvis grans de la permeabilitat de
la membrana de l’axó respecte a ions Na+ i K+.
El procés de generació d’un potencial d’acció ha de tenir lessegüents etapes: Canvia la conductància de la membrana pel Na+
La despolarització de la mem per sobre d’un potencial llindar produeixl’obertura dels conductes de Na+ .
Els ions Na+ flueixen a través de la mem a l’interior cel, degut al fortgradient electroquímic creat a través de la mem plasmàtica.
L’entrada d’ions Na+ despolaritza més la mem i s’obren més comportespel Na+
Aquest canvi positiu entre despolarització i entrada de Na+ dóna lloc a uncanvi ràpid i profund de potencial de membrana, des de -60 a 30 mV en 1milisegons.
En aquest moment els canals de Na+ es tanquen espontàniament i s’obrenels de K+. Els ions K+ flueixen a l’exterior i en 2 milisegons el potencial demem torna a tenir un valor negatiu, -75 mV (valor d’equilibri pels ions K+
en condicions cel·lulars.
En pocs milisegons es restableix el potencial de repòs.
Tipus de sinapsi Elèctrica: pas de l’impuls nerviós mitjançant ions a
través de canals. Entre neurones molt properes.
Més ràpides
En mamífers són menys abundants (en la retina)
Química: El senyal elèctric que arriba a l’elementpresinàptic, provoca l’alliberament deneurotransmissors (substàncies emmagatzemades enunes vesícules) que travessen l’espai sinàptic i s’uniran aun receptor específic de la membrana de la neuronapostsinàptica, la qual cosa provocarà un canvi elèctric enla membrana.
Els neurotransmissors Sintetitzats per la neurona presinàptica.
S’acumulen al final de la neurona presinàptica finsque és estimulada, i s’alliberen a l´espaisinàptic, s’uniran a receptors de la membrana de laneurona postsinàptica (receptors = proteïnes demembrana).
La neurona postsinàptica s’estimula o bé s’inhibeix(depèn del tipus de neurotransmissor).
El neurotransmissor no es queda a l’espaiintersinàptic. Si es queda, es degrada o és recaptat perla neurona presinàptica.
Principals neurotransmissors Acetilcolina: efector de vies parasimpàtiques, en neurones
sensorials i programació fase REM somni.
Norepinefrina (noradrenalina): efector de vies simpàtiques (↑freqüència cardíaca i pressió sanguínia), ajuda en la memòria.
Adrenalina (epinefrina): efector de vies simpàtiques.
Dopamina: inhibitori, associat als mecanismes de recompensa delcervell, les drogues l’alliberen.
Serotonina: relacionat amb l’emoció, l’estat d’ànim i la percepció (↓serotonina=depressió, insomni, etc.).
GABA (àcid gamma aminobutíric): inhibitori delsneurotransmissors excitants que provoquen ansietat.
Glutamat: excitador del GABA, relacionat amb la memòria.
Endorfina: semblant als opiacis (heroïna) i actua com ells: actua enla reducció del dolor, en el plaer, i alenteix el metabolisme engeneral (↓ freqüència cardíaca, respiració, etc)
ETC
Dermatoma Un dermatoma és l’àrea de la
pell innervada per una arrel onervi dorsal de la medul·laespinal. Els nervis cutanis sónels que arriben a lapell, recollint la sevasensibilitat. Cada nervi cutanies distribueix en una zonaconcreta de lapell, anomenada dermatoma.
De cada segment de la medul·la surten un parell d’arrelsposteriors o sensitives un parell d’arrels anteriors omotores, que s’uneixen lateralment a nivell del foramenintervertebral per formar un nervi espinal mixt. Cada und’aquests innerva una franja de pell anomenadadermatoma. La nostra superfície corporal és un mosaic dedermatomes.
Glàndules i hormones El sistema nerviós i el sistema endocrí formen conjuntament
els dos sistemes de control i coordinació del nostreorganisme. Les diferències entre ambdós sistemes són:
El sistema nerviós actua de forma immediata, produintrespostes instantànies, que es propaguen a través dels nervis.
El sistema endocrí actua de forma més lenta, peròcontinuada. Controla canvis lents, com el creixementcorporal o el desenvolupament dels caràcters sexualssecundaris.
El sistema endocrí o hormonal està constituït per cèl·lulesque segreguen substàncies directament a la sang. Si aquestescèl·lules estan agrupades formen les glàndules endocrines.
Funcionament del sistema endocrí
El funcionament del sistema endocrí depèn, en granmesura, del sistema nerviós.
L’hipotàlem, la zona del cervell connectada a laglàndula hipòfisi, controla l’activitat hormonal del’organisme i actua com a enllaç entre els sistemesnerviós i hormonal.
La retroalimentació negativa és el mecanismed’interacció en el qual intervenen l’hipotàlem i lahipòfisi.
Funcions del sistema hormonal Les funcions de coordinació i regulació que exerceix el
sistema hormonal es resumeixen en quatre:
Manté l’homeòstasi. Regula la concentració de moltessubstàncies en els fluids orgànics.
Juntament amb el sistema nerviós, ajuda l’organisme amantenir el nivell d’estrès.
Controla el creixement i el desenvolupament.
Controla el desenvolupament sexual i la reproducció.
Bibliografia/webgrafia http://www.youtube.com octubre 2011
http://blocs.xtec.cat/naturalsom/ octubre 2011
http://www.herrera.unt.edu.ar/bioingenieria/temas_inves/sist_nervioso/pagina1.htm octubre 2011
http://www.clon.uab.es/recursos/ octubre 2011
http://www.psicologia-online.com octubre 2011
GODALL CASTELL, Maria; Biologia Humana, Fonamentsbiològics per a Diplomatures de la Salut; Ed. Pòrtic; 2005.
FERRÉS GURT, Concepció; El Cos Humà, Sistemes deCoordinació; Edicions CCG; 2006, revisió 2011.
TORTORA, Gerard J i DERRICKSON, Bryan H; Principiosde Anatomía y Fisiología; Ed. Medica Panamericana; 2011.