inventari patrimoni cultural de sitgespatrimonicultural.diba.cat/uploads/08270/memoria.pdf ·...
Post on 17-Sep-2018
236 Views
Preview:
TRANSCRIPT
-
20 i 22 OPC resums A3-A4 7/4/08 15:09 Pgina 2
Inventari Patrimoni Cultural de Sitges Memria tcnica Redacci Veclus SL:Nria Nolasco Ajuntament de Sitges
Agost 2008
reyesbtSello
-
SITGES: INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL
MEMRIA DE LA RECERCA I DOCUMENTACI Autor: Nria Nolasco Juliol de 2007 Oficina de Patrimoni Cultural. Diputaci de Barcelona
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Sumari
INVENTARI DEL PATRIMONI CULTURAL DEL MUNICIPI DE SITGES.
MEMRIA DE LA RECERCA I DOCUMENTACI
1. PRESENTACI .......................................................................................pg. 1
2. OBJECTIUS DE LINVENTARI ....................................................................pg. 3
3. METODOLOGIA
3.1. La fitxa dinventari de lOPC de la Diputaci de Barcelona
i els criteris de selecci aplicats en el cas del municipi de Sitges.......... pg. 4
3.1.1. Descripci de la fitxa dinventari de lOPC ............................... pg. 4
3.1.2. Criteris de selecci dels elements inventaris en el municipi
de Sitges ................................................................................ pg. 6
3.2. Les fases del treball ..................................................................... pg. 9
3.2.1. Fase 1: Recopilaci prvia de dades ................................. pg. 10
3.2.2. Fase 2: Treball de camp ................................................. pg. 11
3.2.3. Fase 3: Treball de gabinet .............................................. pg. 12
3.3. Fonts consultades ........................................................................ pg. 13
3.3.1. Arxius i biblioteques ....................................................... pg. 14
3.3.2. Altres inventaris ............................................................ pg. 14
3.3.3. Informaci oral ............................................................. pg. 14
3.3.4. Bibliografia ................................................................... pg. 15
3.3.5. Cartografia ................................................................... pg. 17
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Sumari 4. MARC DINTERVENCI GENERAL
4.1. Marc geogrfic i medi fsic .......................................................... pg. 18
4.1.1. Estructura territorial i relleu .............................................. pg. 18
4.1.2. El clima .......................................................................... pg. 21
4.1.3. La flora i la fauna ............................................................. pg. 22
4.1.4. Lefecte dels incendis ........................................................ pg. 25
4.1.5. El Parc Natural de Garraf ................................................... pg. 25
4.2. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions ........................ pg. 27
4.2.1. El municipi de Sitges ......................................................... pg. 27
4.2.2. La urbanitzaci de la costa ................................................. pg. 29
4.2.3. Evoluci de lestructura urbana de Sitges ............................. pg. 30
o Els orgens ........................................................................... pg. 30
o Els eixamples del segle XIX .................................................... pg. 32
o Les primeres urbanitzacions del segle XX ................................. pg. 33
o Lexpansi turstica i urbanstica de la segona meitat del segle XX pg. 33
o Les transformacions urbanstics de les dues darreres dcades...... pg. 34
o Quadre sinptic de levoluci urbanstica de Sitges ..................... pg. 36
4.2.4. El poblament de Sitges ........................................................... pg. 38
o La distribuci de la poblaci ................................................... pg. 38
o Levoluci de la poblaci ........................................................ pg. 39
o Taula devoluci de la poblaci de Sitges ................................. pg. 40
4.2.5. Leconomia .......................................................................... pg. 41
4.2.6. Les comunicacions ................................................................ pg. 43
4.3. El marc histric ........................................................................... pg. 45
o Tradici historiogrfica i arqueolgica a Sitges ............................ pg. 45
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Sumari
o Levoluci histrica de Sitges .................................................... pg. 46
o El mar, el comer, la vinya i el turisme ...................................... pg. 52
o Sitges i el modernisme ............................................................ pg. 56
o Breus apunts sobre la histria de Garraf .................................... pg. 58
4.4. Toponmia ................................................................................... pg. 63
4.5. Lescut de Sitges .......................................................................... pg. 70
4.6. Mapa de Sitges amb els principals sectors urbanitzats......................... pg. 72
5. MARC DINTERVENCI PATRIMONIAL
5.1. Lestructura del patrimoni de Sitges. Valoraci, descripci
general i elements destacables ....................................................... pg. 73
5.2. Lestat legal del patrimoni cultural de Sitges ..................................... pg. 102
5.2.1. Normatives generals ............................................................ pg. 102
5.2.2. Categories de protecci ........................................................ pg. 105
5.2.3. Elements del patrimoni de Sitges protegits
per les normatives generals .................................................. pg. 107
5.2.4. Elements del patrimoni de Sitges protegits
per la normativa local .......................................................... pg. 108
5.2.5. Altres nivells de protecci ..................................................... pg. 109
5.3. Els equipaments i les activitats patrimonials ..................................... pg. 111
5.3.1. Els equipaments ................................................................. pg. 111
5.3.2. Les activitats ...................................................................... pg. 118
5.3.3. El parc natural del Garraf ..................................................... pg. 124
5.4. Anlisi de la informaci recollida a les fitxes ..................................... pg. 127
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Sumari 6. EL PATRIMONI DE SITGES
6.1. Elements fitxats ............................................................................ pg. 135
6.1.1. Llistat per numeraci ........................................................ pg. 135
6.1.2. Llistat per tipologies ......................................................... pg. 160
6.1.3. Llistat per denominaci .................................................... pg. 185
6.2. Elements no fitxats. Llistats annexos ............................................... pg. 210
7. BIBLIOGRAFIA ........................................................................................... pg. 213
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Presentaci
1-PRESENTACI
El present inventari consta dun conjunt de fitxes (816 en total) que
recullen els elements ms significatius del patrimoni cultural del municipi de
Sitges. Aquesta compilaci ha estat realitzada a sollicitud de lAjuntament
daquesta poblaci i ha comptat amb el suport i el finanament de lOficina
de Patrimoni Cultural de la Diputaci de Barcelona. Les bases per a la seva
realitzaci van ser acordades en el conveni subscrit per ambdues
administracions, en el marc del programa dInventaris del Patrimoni Local
que gestiona lOPC de la Diputaci de Barcelona.
La realitzaci de linventari ha estat portada a terme per lempresa
Veclus s.l., essent els coordinadors de lequip de treball els historiadors
Francesc Caball i Reinald Gonzlez i les responsables de la seva elaboraci
les historiadores Conxi Rodrguez, Laia Massansalvador, Nria Nolasco i Sara
Simon. El treball ha comptat en tot moment amb la collaboraci de
lAjuntament de Sitges i de les diferents regidories implicades en la gesti de
lextens patrimoni del municipi, aix com amb les aportacions de nombroses
persones vinculades a diferents institucions.
Les tasques de linventari es van iniciar al mes de febrer de 2006, amb
la recopilaci de les dades necessries per a generar el llistat delements a
fitxar. Posteriorment, la fase de recollida de dades es va dur a terme entre
els mesos dabril i juny daquell mateix any. Lelaboraci de les fitxes sha
prolongat fins al mes de mar de 2007. A principis dabril va iniciar-se ja la
redacci de la present memria.
1 1
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Presentaci
Els autors volen agrair la seva collaboraci a les segents persones i
institucions: Francesc Busom, Elisenda Casanovas, Marta Cavall, Xavier
Garcia Marqus, Josep Emili Hernndez-Cros, Jordi Fust, Ramon Fust,
Anna Llanes, Frederic Malagelada Benaprs, Maria Marsal, Alex Massalles,
Robert Mirabile, Xavier Miret, Mag Miret, Hilari Moreno, ngels Paella,
Angels Pars, Sofia Paricio, Josep Roig, Pere Ros, Maria Saborit, Toni Sella,
Jaume Torras i Gustavo Vivar. Pel que fa a les institucions, cal agrair lajuda
prestada per lrea de Coneixement i Recerca de la Direcci General de
Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, lArxiu Histric de Sitges, Jafra
Natura, el Centre dArqueologia Subaqtica de Catalunya, el Consorci del
Patrimoni de Sitges, la Direcci Territorial Occidental de la Generalitat de
Catalunya, la Federaci dEspeleologia de Catalunya, LEco de Sitges, la
Fundaci Natura -Protecci i Restauraci dels ecosistemes naturals- el Parc
Natural del Garraf, la Rectoria de lesglsia parroquial de Sitges, la Regidoria
de Territori i Medi Ambient de lAjuntament de Sitges, la Regidoria de Cultura
i Festes de lAjuntament de Sitges, la Regidoria dUrbanisme de lAjuntament
de Sitges, la Societat Recreativa El Retiro, El Casino Prado Suburense i el
Grup dEstudis Sitgetans.
2 2
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Objectius de linventari
2-OBJECTIUS DE LINVENTARI
El principal objectiu de la realitzaci de lInventari del patrimoni
cultural de Sitges ha estat linters de lAjuntament del municipi per
disposar dun registre exhaustiu que inclogui tot el patrimoni daquesta
localitat, en el seu conjunt. Sens dubte ens trobem davant dun municipi
que a diferncia del que succeeix en altres indrets de la provncia de
Barcelona- compta amb una llarga tradici de gesti cultural. Tanmateix,
el fet que la seva riquesa patrimonial sigui tan extensa i heterognia, pot
dificultar la definici destratgies globals, sovint perjudicades per la gran
diversitat diniciatives concretes que duen a terme els diferents ens i
institucions gestors.
Salvada aquesta especificitat, els objectius del present inventari
sajusten estrictament a les Prescripcions Tcniques que regulen la
realitzaci dels inventaris de patrimoni local de l'Oficina de Patrimoni
Cultural de la Diputaci de Barcelona, dels quals en destaca "la recollida
exhaustiva de dades sobre el patrimoni cultural i natural del municipi i la
seva valoraci. Val a dir, no obstant que, si b en molts municipis de
Barcelona, aquesta compilaci s el pas previ per a poder establir normes
de protecci i conservaci del patrimoni i planificar la seva rendibilitat
social, en el cas de Sitges la gesti cultural est ja molt avanada tal i
com veurem en el captol dedicat a lanlisi i diagnosi del patrimoni de
terme-. s per aquest motiu que aquest inventari no esdevindr una eina
bsica per al coneixement dels bns culturals sitgetans, ni per al foment
de la seva conservaci i difusi. Ser, ms aviat, un instrument que alhora
que actualitza lestat dels coneixements sobre limportant patrimoni de la
vila, permetr perfilar les estratgies que sestan portant a terme en la
seva gesti, tot detectant possibles errors, per tal de continuar vetllant
per laplicaci dels instruments legals que protegeixen el patrimoni
arquitectnic, arqueolgic i natural del municipi.
3 3
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
3-METODOLOGIA EMPRADA
En aquest captol sexposar la metodologia que sha seguit en la
realitzaci de linventari i en lelaboraci de la present memria. Lapartat
sinicia amb una breu descripci de la fitxa de registre utilitzada,
concretament el model proporcionat per lOPC de la Diputaci de
Barcelona, que ja ha estat aplicat als inventaris daltres poblacions de la
provncia. En aquest mateix bloc sexpliquen els criteris de selecci amb
els que sha elaborat el llistat inicial delements a inventariar. Un segon
apartat exposa les diferents fases del treball realitzat i el seu
desenvolupament cronolgic, des de lelaboraci del mencionat llistat fins
a la redacci de linforme final. Finalment, es dedica un darrer bloc a
donar a conixer les fonts i arxius consultats durant la recerca efectuada.
3.1. La fitxa dinventari de lOPC de la Diputaci de Barcelona
i els criteris de selecci aplicats en el cas del municipi de Sitges
3.1.1. Descripci de la fitxa dinventari de lOPC
Tal i com sha dit anteriorment, la fitxa emprada per a realitzar
lInventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges ha estat
dissenyada per lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputaci de Barcelona
i constitueix un model de referncia aplicat en el conjunt dinventaris que
promou aquesta instituci. De fet, la fitxa es gestiona mitjanant la base
de dades Microsoft Office Acces, a travs duna aplicaci que ha estat
igualment dissenyada pe lOPC, on linventari rep el tractament final per
tal dassolir el format final de consulta.
Pel que fa al contingut de la fitxa cal destacar la seva gran
versatilitat i la variabilitat dels seus camps; no debades, s tracta dun
4 4
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
instrument til per a registrar informaci relativa a categories de
patrimoni diverses i fora complexes. En general, existeixen alguns camps
obligatoris, altres sn tancats -i disposen duna llista desplegable amb les
opcions definides per lOPC- i tamb hi figuren camps illimitats on lautor
de la fitxa pot redactar el contingut a la seva convenincia.
Els elements fitxats poden classificar-se en cinc mbits generals,
que sn els segents: patrimoni immoble, moble, documental, immaterial
i natural. Dintre de cada mbit pot establir-se un ampli ventall de
tipologies (18 en total), cadascuna de les quals es correspon amb un codi
identificatiu. Daquesta manera, la fitxa permet determinar si lelement
inventariat s un conjunt arquitectnic, un objecte, un fons bibliogrfic,
una tradici oral o un espcimen botnic singular, per citar-ne alguns
exemples.
Lgicament cada element fitxat s correspon a un nmero de fitxa i
disposa duna denominaci especfica. Tamb sespecifica la seva ubicaci
i si la propietat s pblica o privada. En el primer cas, es tamb obligatori
consignar lorganisme o entitat a qui pertany i la seva adrea. En el nostre
cas, sha desestimat incloure el nom i ladrea dels propietaris privats
donada la complexitat dobtenir aquestes dades en un gran municipi, com
s Sitges; cal tenir present que molts edificis inventariats presenten
divisi horitzontal de la propietat, etctera. Si lelement ho requereix, la
fitxa disposa dun camp on fer constar el seu s actual.
La part central de la fitxa consta dun camp illimitat destinat a
redactar la descripci de lelement inventariat, fent referncia a les seves
principals caracterstiques. Aquesta informaci es veu complementada per
un seguit de demandes relatives a lestat de conservaci de lelement, al
seu autor, any i segle de realitzaci i, si sescau, a lestil o poca al que
aquest es pot adscriure.
5 5
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
Un altre grup de camps permeten ampliar la informaci relativa a la
ubicaci de lelement, com ara el seu emplaament, les coordenades UTM,
lalada a la que se situa i una valoraci tancada del seu accs. Existeix
tamb un espai on consignar el nmero daltres fitxes associades amb
lelement inventariat.
De la mateixa manera, sha destinat un camp de text per a collocar
dades referents a la histria de lelement fitxat i un altre a la bibliografia
de referncia consultada. La fitxa disposa tamb dun espai on fer constar,
si sescau, el nmero dinventari que correspon a lelement en els diversos
inventaris de patrimoni realitzats per la Generalitat de Catalunya.
s obligatori fer constar el tipus de protecci de qu gaudeix
lelement, que ser inexistent en el cas que no hi hagi cap normativa
legal que vetlli per la seva preservaci; en cas contrari, cal especifica el
text jurdic de referncia.
Lapartat final de la fitxa destina diversos camps al nom de lautor
de la fitxa i a les dates dobertura del registre i de modificacions
posteriors; la fitxa clou amb els espais corresponents al mapa de situaci
de lelement (un punt, una zona o un itinerari) i amb les fotografies que
sadjunten.
3.1.2. Criteris de selecci dels elements inventaris en el municipi de
Sitges
En general, shan incls a linventari tots aquells elements
patrimonials que ja estan contemplats en altres inventaris, principalment
en els que ha realitzat la Generalitat de Catalunya. Aquest s el cas de
bona part del patrimoni immobiliari sitget, especialment dun notable
6 6
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
conjunt dedificis (aproximadament un centenar) situats en el nucli urb
de la vila, que destaquen per la seva entitat arquitectnica i per la seva
significaci histrica; aquesta situaci afecta tamb a bona part del
patrimoni moble inventariat i als jaciments arqueolgics situats en el
terme del municipi. De la mateixa manera, shan fitxat tots els edificis i
conjunts arquitectnics que figuren al Pla dOrdenaci Urbanstica
Municipal (POUM) i al Pla Especial de Protecci del Patrimoni Arquitectnic
i Catleg del Municipi de Sitges.
Seguint la lnia dincloure en linventari aquells elements que
sintegren en altres relacions patrimonials, encara que de categoria
inferior a les realitzades per la Generalitat de Catalunya, tamb shan
fitxat tots els espcimens o conjunts botnics inclosos al Catleg dArbres
Singulars dmbit Pblic del terme municipal de Sitges, recentment
redactat per la Regidoria de Territori i Medi Ambient de lAjuntament de
Sitges. De la mateixa manera shan inventariat bona part de les barraques
de vinya que figuren a la publicaci Barraques de pedra seca de Sitges i
del Garraf, editada pel mateix Ajuntament de Sitges lany 2003 i de les
coves i avencs que hi consten en lInventari Espeleolgic de Catalunya
realitzat per la Federaci Catalana dEspeleologia lany 1993.
Pel que fa al patrimoni immoble cal, per, fer constar algunes
anomalies detectades. En alguns casos el grau de protecci que atorgava
la normativa municipal del POUM a certs edificis no ha estat respectat i
aquests han estat enderrocats i substituts per noves construccions; en
aquests casos els edificis han estat eliminats de linventari i sinclouen en
els llistat annexos a la memria. Sinclouen tamb en aquesta relaci
aquells edificis que, malgrat estar protegits pel POUM i trobar-se en bon
estat de conservaci, no presenten una entitat arquitectnica, artstica o
histrica que justifiqui la seva catalogaci.
7 7
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
En contraposici, sha de fer constar que alguns edificis que s
conserven un carcter patrimonial que podria justificar la seva
preservaci, es troben certament desprotegits per la normativa municipal
que, malgrat inclourels en el seu catleg, els considera enderrocables.
Altres elements inventariats pertanyen als cinc mbits previstos per
linventari i corresponen a tipologies molt diverses. Podem citar-ne, entre
daltres, els diferents museus i arxius de la localitat, els jaciments
subaqutics i els elements ms destacats del seu patrimoni civil i
industrial.
Especialment ric s el patrimoni immaterial del municipi, que inclou
mostres de la seva gastronomia (el xat- n 248, el vi de la malvasia- n
652; larrs a la sitgetana- n 660; les escumes- n668 i els monflons- n
669), diverses llegendes (associades a les coves de Sitges- n 573; a la
malvasia- n 581; a la verge del Vinyet- n 659; i a les costes del Garraf-
n 692), els balls tradicionals (ball de diables- n 633; la moixiganga- n
644; ball de bastons- n 663) els aplecs (del Vinyet- n 651; de Sant
Sebasti- n 653; de lermita de Grcia- n 654; de la Santssima Trinitat-
n 656; i de Campdsens- n 657) i les festes (Carnestoltes- n 645; la
Festa Major- n 646; la Festa del Corpus- n 647; lExposici Nacional de
Clavells- n 648; i la Festa Major Petita- n 649).
Un darrer grup delements fitxats de gran significaci s el que
conforma lestens patrimoni natural del municipi de Sitges, en el que
destaca, lgicament, el Parc Natural del Garraf (n 670), la zona marina
(n 672), els penya-segats de les Costes (n 689), diverses rieres (la de
Ribes- n 671; la dAiguadol- n 681; i la de Vallbona- n 682), la font de
Montseva (n 675), les dolines de Campgrs (n 684), les dunes de Les
Botigues (n 690); les colnies submarines de gorgnies i posidnies (n
62 i n 131) i un conjunt notable de coves i avencs.
8 8
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
En els annexos adjunts a la memria figuren els llistats delements
patrimonials no fitxats o eliminats del llistat inicial per diferents motius.
Concretament sinclouen els llistats segents:
Llistat dedificis inclosos en el POUM que han desaparegut
Barraques de vinya desaparegudes
Bnquers de la Guerra Civil, desapareguts o sense accs
Escultures pbliques dentitat artstica menor
Llegendes poc o escassament documentades
3.2. Les fases del treball
Linventari del patrimoni cultural del municipi de Sitges sha
desenvolupat en tres fases, que apareixen detallades a continuaci:
Fase 1: Recopilaci prvia de dades, bsicament a partir de la
bibliografia existent, i definici del llistat delements a fitxar.
Fase 2: Realitzaci del treball de camp, basat en la localitzaci i
visita a cadascun dels elements del llistat, recollida de dades
(documentals, orals, etctera) i registre fotogrfic per a la posterior
elaboraci de les fitxes.
Fase 3: Treball de gabinet en el que shan contrastat les dades
proporcionades pel treball de camp amb la documentaci existent;
introducci de la informaci a la base de dades i redacci de la
memria final.
Cronolgicament, cadascuna de les fases mencionades sha
desenvolupat en les segents etapes:
9 9
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
3.2.1. Recopilaci prvia de dades (Fase 1)
a) Buidat bibliogrfic i consulta de documentaci oficial de diversa
ndole, com ara el Registro General de Bienes de Inters Cultural i el
Inventario General de Bienes Muebles y Immuebles del Ministerio de
Cultura, lInventari de Patrimoni Arquitectnic i lInventari de Bns Mobles
i la Carta Arqueolgica de la Generalitat de Catalunya.
Altre tipus de documentaci consultada, ha estat proporcionada pel
propi Ajuntament de Sitges i per les seves diferents regidories, com ara el
Pla dOrdenaci Urbanstica Municipal, el Pla Especial de Protecci del
Patrimoni Arquitectnic i Catleg del Municipi de Sitges i el Catleg
dArbres Singulars dmbit Pblic del terme municipal de Sitges (en vies
daprovaci).
El buidatge de la bibliografia existent es va realitzar a la Biblioteca
de Catalunya, a lArxiu Histric de la Ciutat de Barcelona, al Centre
Excursionista de Catalunya, a la Biblioteca Popular Santiago Rusiol de
Sitges, a l'Arxiu Municipal de Sitges i a la Biblioteca-Museu Vctor Balaguer
de Vilanova i la Geltr.
b) Definici del llistat de possibles elements inventariables.
Lelaboraci daquesta relaci que es va consensuar amb els membres de
lOficina de Patrimoni Cultural de la Diputaci de Barcelona i amb els
membres del consistori de Sitges.
Malgrat la necessitat de disposar duna llista definida sobre la qual
desenvolupar el treball de camp, aquesta relaci no es va considerar
definitivament tancada fins que no shavia finalitzat la segona fase de
linventari, ja que durant aquesta shan identificat nous elements
10 10
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
inventariables, alhora que daltres shan eliminat per diferents raons que
explicarem ms endavant.
c) Definici de lestratgia a seguir en el desenvolupament del
treball de camp prpiament dit. Es va proposar una realitzaci daquesta
fase en dues etapes diferenciades, la primera de les quals es
desenvoluparia en el nucli urb de Sitges, on es localitzaven bona part
dels elements a inventariar (bsicament pertanyents a limportant
patrimoni arquitectnic i cultural del municipi). Una segona etapa es
centraria en la localitzaci i inspecci dels elements patrimonials situats
fora del nucli urb, bsicament larquitectura rural, els jaciments
arqueolgics, els elements naturals i les barraques de vinya.
d) Es van intentar establir (no sempre amb xit) els primers contactes
amb les persones que podien proporcionar informaci til per a la
realitzaci de linventari, com ara tcnics de les diferents regidories
municipals i altres institucions, responsables dentitats culturals, erudits
locals, propietaris de masies, dedificis i de fons documentals diversos i
amb el rector de la parrquia, entre daltres.
3.2.2 Treball de camp (Fase 2)
a) El treball de camp prpiament dit es va desenvolupar entre els
mesos dabril i juny de 2006. Cada jornada es preparava anticipadament,
amb un estudi previ de la cartografia de la zona, per tal de conixer amb
la mxima exactitud possible la ubicaci dels elements a inventariar;
tamb sintentava valorar amb ajuda de la toponmia- la possibilitat de
localitzar altres elements no fitxats en les immediacions del sector a
visitar.
11 11
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
b) La recollida de dades, es basava lgicament en la localitzaci i la
inspecci de cadascun dels element inclosos al llistat prviament elaborat.
La tasca ms important era lobservaci directa dels elements, per tal de
realitzar posteriorment una descripci el ms acurada possible. En
aquesta etapa shan incorporat puntualment les aportacions
proporcionades pels diferents collaboradors. Pel que fa a les masies, en la
majoria dels casos no ha estat possible accedir als seus interiors, donada
labsncia dels propietaris que tan sols les habiten ocasionalment.
c) Igualment es va portar a terme el registre fotogrfic dels elements
inventariats.
3.2.3. Treball de gabinet (Fase 3)
a) El treball de gabinet sha centrat en la realitzaci de les fitxes dels
elements inventariats. Aquesta tasca sanava desenvolupant de manera
parallela al treball de camp, fet que ha perms detectar errors i
mancances en la recollida de dades que, tal vegada, podien comportar
una segona visita a lelement fixat. Al mateix temps sanava actualitzant
el llistat inicial, a mida que sidentificaven nous elements inventariables o
b es desestimava la realitzaci dalgunes fitxes per diferents motius.
b) Les dades proporcionades per lobservaci directa i per laportaci
puntual dels collaboradors es contrastaven i ampliaven amb la
historiografia existent; tamb es complementaven amb altres inventaris,
fet que permetia corregir alguns errors i mancances.
c) Shan elaborat diferents llistat delements "no fitxats" que sadjunten
a la present memria i que inclouen elements seriats i repetitius, i daltres
que no presenten suficient entitat patrimonial com per a ser inclosos en
linventari.
12 12
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
d) Una altra etapa important daquesta fase ha estat la recopilaci de
les diferents informacions sollicitades per la fitxa model, lobtenci de les
quals no depenia estrictament de la realitzaci del treball de camp
(relacions existents entre els elements fitxats, coordenades UTM,
legislaci de protecci, etctera).
e) Un cop finalitzada la introducci de les informacions pertinents en la
base de dades, es va procedir a lassociaci del material fotogrfic referent
a cada fitxa i, en alguns casos, dels plnols topogrfics dubicaci dels
elements.
f) Desprs de la revisi definitiva del conjunt de fitxes realitzades es va
abordar la darrera etapa del treball de gabinet que va consistir en la
redacci de la present memria.
3.3. Fonts consultades
Per tal de portar a terme el present inventari, lequip de treball ha
consultat bona part de lestens fons bibliogrfic existent sobre el municipi
de Sitges, el seu patrimoni cultural i natural i, quan ha estat convenient,
sobre lentorn de la comarca del Garraf en la que se situa la localitat. De
la mateixa manera, ha estat bsica la consulta dels diferents arxius que
poden aportar informaci sobre lobjecte de linventari, bsicament
entitats pbliques ja que no ha estat possible accedir als fons privats que,
sens dubte, deuen existir en el municipi. Les fonts orals, tot i que
minoritries, tamb han estat tingudes en compte.
13 13
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
3.3.1. Arxius i biblioteques AHCB- Arxiu Histric de la Ciutat de Barcelona
AHS- Arxiu Histric de Sitges
AMS- Arxiu Municipal de Sitges
APS- Arxiu Parroquial de Sitges
AUEC- Arxiu Centre Excursionista de Catalunya
BC- Fons bibliogrfic de la Biblioteca de Catalunya
BMVB- Biblioteca-Museu Vctor Balaguer, de Vilanova i la Geltr
BPSR- Biblioteca Popular Santiago Rusiol, de Sitges
3.3.2. Altres inventaris -Inventari del Patrimoni Arquitectnic i Moble de la Generalitat de
Catalunya (IPAC). Municipi de Sitges (1986-1987). 106 elements
consultats.
-Carta Arqueolgica del Garraf. Servei d'Arqueologia de la Generalitat de
Catalunya. Sitges. (1984-2005). 38 elements consultats
- Inventario General de Bienes Muebles y Immuebles del Ministerio de
Cultura. Municipi de Sitges. 11 elements consultats.
3.3.3. Informaci oral
A continuaci es fa constar el llistat de persones que han proporcionat
informaci oral de diversa ndole. Prcticament tots els informadors van
aportar tamb fonts documentals i referncies bibliogrfiques que han
estat emprades en el desenvolupament del treball. Igualment, cal
destacar que en alguns casos la seva collaboraci ha requerit la
realitzaci de diverses visites in situ als indrets sobre els quals es
sollicitava informaci; en aquest sentit conv ressaltar la collaboraci de
14 14
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
larqueleg territorial del Garraf, Mag Miret, i del tcnic de la Regidoria de
Territori i Medi Ambient de lAjuntament de Sitges, Xavier Garcia Marqus:
- Elisenda Casanovas. Tcnica del Consorci del Patrimoni de Sitges
- Xavier Garcia Marqus. Tcnic de la Regidoria de Territori i Medi
Ambient de lAjuntament de Sitges
- Josep Emili Hernndez-Cros, arquitecte
- Jordi Fust. Societat recreativa El Retiro
- Anna Llanes. Conservadora del Consorci del Patrimoni de Sitges
- Frederic Malagelada Benaprs. Historiador local
- Maria Marsal. Grup dEstudis Sitgetans
- Xavier Miret. Director de l Arxiu Histric de Sitges
- Mag Miret. rea de Coneixement i Recerca. Direcci General de
Patrimoni de la Generalitat de Catalunya
- ngels Paella. Tcnica de la Regidoria de Cultura i Festes de
lAjuntament de Sitges
- Toni Sella. Director del Consorci del Patrimoni de Sitges
- Jaume Torras. Regidor de Territori i Medi Ambient de lAjuntament
de Sitges
3.3.4. Bibliografia
El buidatge bibliogrfic realitzat per tal dobtenir la documentaci
necessria per a portar a terme el present inventari sha centrat en les
referncies existents en el Fons dHistria Local de la Diputaci de
Barcelona, en la Biblioteca de Catalunya (BC) en lArxiu Histric de la
Ciutat de Barcelona (AHCB), en lArxiu Histric de Sitges (AHS), en la
Biblioteca-Museu Vctor Balaguer de Vilanova i la Geltr (BMVB) i en la
Biblioteca Popular Santiago Rusiol de Sitges (BPSR).
Val a dir que el fons bibliogrfic existent sobre la vila de Sitges, la seva
histria i el seu patrimoni s inabastable, motiu pel qual el buidatge
15 15
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
realitzat no ha pogut ser exhaustiu. Tanmateix, el present treball i
memria incorporen dades provinents de lestens fons consultat, que
apareix recollit al final de la present memria.
Pel que fa a les caracterstiques del fons bibliogrfic consultat, cal
assenyalar que, lgicament, aquest cobreix totes les temtiques
associades als diferents tipus de patrimonis inventariats (bsicament
larquitectnic i arqueolgic, el moble i documental i tamb el patrimoni
natural, etnolgic i folklric). El buidatge realitzat ha contemplat les obres
de la historiografia tradicional sobre la vila de Sitges, concretament el
tracta de J. Llopis Assaig Histric sobre la vila de Sitges de lany 1891 i
lobra de J. Soler i Castro Geografia i guia de la vila de Sitges i son terme
municipal.
A banda dels mltiples llibres i obres consultats, conv destacar una
srie de publicacions peridiques que han estat fonamentals per a la
realitzaci de linventari. Aix, doncs, shan consultat diversos exemplars
del diari local LEco de Sitges, que recull lactualitat sitgetana des de lany
1886; altres publicacions de referncia han estat els Butlletins del Centre
dEstudis Sitgetans, la Miscellnia Penedesenca de lInstitut dEstudis
Penedesencs, els Quaderns de Patrimoni del Garraf que edita el Consell
Comarcal del Garraf, les actes i articles de les diferents Trobades
dEstudiosos del Garraf. De manera ms general cal destacar la revista
Empries, que publica habitualment interessants articles sobre el
patrimoni arqueolgic del municipi de Sitges; la revista Speleon,
important per les referncies que aporta sobre les coves i avencs
sitgetans; la Revista dArquitectura, bsica per a documentar el patrimoni
arquitectnic de la vila i la seva estensa producci modernista; i les
diferents Memries del Servei de Catalogaci de Monuments de la
Diputaci de Barcelona.
16 16
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Metodologia emprada
3.3.5. Cartografia Per a l'anlisi del terme municipal s'ha utilitzat: - Guia cartogrfica del Garraf. La Morella-Montbau-Vallbona-Les Agulles-
Jafra-Erampruny-Sant Ramon-Gav-Castelldefels. Escala 1:25.000.
Editorial Alpina (1970)
- Mapa comarcal de Catalunya. Garraf. Escala 1: 50.000. Institut
Cartogrfic de Catalunya. Generalitat de Catalunya (2004)
- Mapa de localitzaci de les barraques de vinya de Sitges i del Garraf.
Escala 1:30.000. Extret del llibre Barraques de pedra seca de Sitges i del
Garraf (2003)
-www.icc.cat (Institut Cartogrfic de Catalunya-ICC)
o Mapes topogrfics del municipi de Sitges a les escales: 1:1.000,
1:5.000, 1:10.000, 1:25.000, 1:50.000 i 1:250.000
o Ortofotomapes del municipi de Sitges a les escales: 1:5.000 i
1:25.000
-www.geoportal-idec.net
o Mapes topogrfics del municipi de Sitges de lInstitut Cartogrfic de
Catalunya (ICC), a les escales: 1:1.000, 1:5.000, 1:50.000 i
1:250.000
o Ortofotomapes del municipi de Sitges de lInstitut Cartogrfic de
Catalunya (ICC) a les escales: 1:5.000 i 1:25.000
o Mapa topogrfic del Servicio Geogrfico del Ejrcito (SGE) a escala
1:100.000
-Planimetria del Pla Especial de Protecci del patrimoni arquitectnic i
catleg de Sitges. Escala 1:1.000 (1989).
17 17
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic 4-MARC DINTERVENCI GENERAL
4.1. El MARC GEOGRFIC I EL MEDI FSIC
4.1.1. Estructura territorial i relleu
A nivell geogrfic, lestructura territorial del municipi s marcadament
abrupta i apareix recorreguda per gran nombre de petites valls o
fondalades, anomenades fondos, per les que transcorre laigua de les
torrenteres. La morfologia crstica del masss condiciona la hidrologia de la
zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aiges
superficials, prcticament nulles, i una xarxa hdrica subterrnia, entre les
quals destaca el curs de la Falconera, amb un recorregut de 600 metres de
longitud, una fondria sota el nivell del mar de 81 metres i un cabal mig de
l'ordre de 500 l/s, arribant als 200 l/s en perodes destiatge i als 10.000 l/s
en fortes avingudes. La seva sortida a lexterior es localitza, justament, al
peu del penya-segat de La Falconera. Es desconeix lorigen de les fonts
daquesta curs daigua, que tamb salimenta de la pluja que es va filtrant
per les simes del masss. Avui dia, existeix una important alarma provocada
per la contaminaci que li comporta lantic abocador de residus urbans del
Garraf.
Dest a oest els principals torrents i rieres que recorren el municipi de
Sitges sn els segents:
- Fondo de Vallbona (3,5 km de curs). Barranc que recull les aiges
caigudes entre la penya de Castellar, Camprgrs, el Pla de Querol i el
pic Martell. Les aiges desemboquen directament a la mar, a la platja
de la Covafumada.
18 18
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic
- Torrent de la Ginesta (1,5 km de curs). Sinicia en la Serra dels Pins
(a 230 m daltitud) i desemboca a Cala Ginesta.
- Torrent de Garraf (3,5 km de curs). Sinicia a la Creueta dels Aragalls
(a 465 m daltitud); rep el Fondo de lInfern i el de les Coves i finalitza
a la platja de Garraf.
- Torrent de la Falconera (2,5 km de curs). Sinicia al Coster de la Fita
(a 326 m daltitud); rep el Fondo de la Jonquera i el de la Penya del
Boc i desemboca a la dreta de La Falconera.
- Riera de Vallcarca (5 km de curs). Molt important per la quantitat de
fondos escarpats a la zona dinfluncia que drena tota la part oriental
del terme de Sitges. La branca est de la conca de drenatge sinicia a
Vall-grassa (a 448 m daltitud), al Fondo del Tro, i passa per les
pedreres de ciment. La branca occidental sinicia a Puig Barral (a 238
m dlatitud), segueix el fondo de Vallaric fins als fondos del Mas
Quadrell, de Montseva i de Vallcarca, finalitzant a la Cala de
Vallcarca.
- Torrent dAiguadol (4,5 km de curs). Sinicia al Puig den Boronet i es
dirigeix cap al fondo de la Cova de Sant Lloren i el de Mas Alba.
- Torrent de la Bassa Rodona (1,5 km de curs). Sinicia al Soliu de
Prubelles (a 168 m daltitud) i es canalitza pel centre de la vila seguint
lAvinguda Vilafranca, la Plaa Espanya i el Passeig de la Ribera, fins a
la platja.
El relleu del municipi de Sitges est clarament condicionat pel masss del
Garraf, un gran bloc rocs reclinat en direcci NE-SO sud-oest. Es tracta dun
mosaic tectnic ple de fractures i dislocacions, que dificulten el coneixement
19 19
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic de la seva estratigrafia geolgica. La morfologia de la zona est relacionada
amb les dues unitats estratigrfiques: el contacte jurssic-cretaci i la unitat
del Cretaci. Els materials geolgics del municipi de Sitges sn, en la seva
majoria, sediments marins de lera del Mesozoic dipositats a la fi del perode
Jurssic i linici del Cretaci.
Els materials ms antics sn les dolomies del Garraf, dedat compresa
entre la fi del Jurssic i inicis del Cretaci i pobres en contingut fossilfers.
Aquestes dolomies sn ben localitzades en el sector de llevant del municipi:
zona de Vallcarca, Port Ginesta i Ratpenat i per migjorn, en la zona del
Serra de la Costa.
La major part territori municipal afloren les calcries no diferenciades del
Cretaci inferior. s a dir, entre els 144,2 i els 121 milions danys.
En els relleus topogrficament ms alts de la conca de drenatge de la
riera de Vallcarca afloren les calcries bioclstiques amb rudites i orbitolines,
dedat Albi, s a dir, entre els 135 i els 127 milions danys. Es componen de
calcries grises amb intercalacions margoses, molt riques en restes fossils
daiges salabroses i margues grises-grogenques o blavoses.
Altres materials ms recents sn els quaternaris, rics en cdols i llims,
dedat Holoc presents en la zona ms urbanitzada i proper al nucli urb de
Sitges. Aquests materials de lHoloc solen ser reompliments de colluvions
localitzats en les zones ms antropitzades i zones ms distals dels torrents
Tipolgicament, el relleu ms caracterstic del paisatge de Garraf s el
modelat crstic, propi de les regions calcries on l'acci erosiva de l'aigua
20 20
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic s'exerceix principalment mitjanant fenmens de dissoluci superficial i
subterrnia de les roques calcries, tot originant unes formes especfiques,
com els rasclers, les dolines, les coves i avencs, i uns determinats
fenmens de circulaci hdrica.
Les formes tpiques daquest modelat crstic -que sidentifiquen
freqentment al municipi de Sitges- sn, lgicament, les coves i avencs i
tamb les dolines. Aquestes darreres tenen un desenvolupament escs i la
majoria de les situades al terme de Sitges es localitzen entre Campgrs i la
Morella. Sn fcils de reconixer per que sovint han estat aprofitades per
als conreus, ja que les pluges han arrossegat argiles de descalcificaci fins
al seu interior, creant estrats molts frtils. D'altres sn simples embuts, al
fons dels quals hi ha un avenc; aquestes sn ms difcils de trobar i, a
vegades, sn perilloses, com en el cas de la dolina de la Fragata
(Campgrs), on l'embut s de parets molt inclinades i apareix seguit dun
pou ample i quasi vertical de 28 m de fondria; Campgrs presenta una
important concentraci de dolines.
4.1.2. El clima
El clima de la comarca del Garraf presenta les caracterstiques
generals del clima mediterrani propi del litoral catal, amb una forta
irregularitat trmica i pluviomtrica. El paisatge crstic dna la sensaci que
Garraf tingui un clima molt sec per, considerant el conjunt del masss, les
pluges sn relativament abundants. Segons les dades que proporcionen les
estacions meteorolgiques de Begues, Gav i Sant Pere de Ribes, la mitjana
anual s relativament elevada, sobretot cap al nord-est i en els indrets ms
elevats. El municipi de Sitges rep una mitjana de precipitaci anual de 548
mm3,, essent probablement el ms eixut de la comarca. La distribuci
21 21
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic mensual de les pluges a totes tres estacions presenta unes caracterstiques
globals semblants; un mxim a la tardor, centrat en els mesos de setembre
i octubre, i un mnim a lestiu, concentrat al ms de juliol. El febrer s el
mes menys plujs de l'hivern.
Tanmateix, la permeabilitat de la roca calcria afavoreix la infiltraci
de le aiges superficials; aquest factor augmenta la sensaci de sequedat,
l'absncia de corrents superficials d'aigua i de boscos de ribera.
Lgicament la humitat atmosfrica de Garraf s fora elevada per la
proximitat al mar. La marinada hi bufa ben sovint a l'estiu i atenua les
secades i les calors tan accentuades pel relleu crstic i el color blanquins
de les roques.
De la mateixa manera, la mitjana de les temperatures s moderada a
causa de l'efecte esmortedor trmic de l'aigua del mar, situant-se al voltant
del 16,8 C i donant com a resultat el tpic clima mediterrani destius clids i
hiverns suaus i secs.
4.1.3. La flora i la fauna
La vegetaci del municipi sitget s tamb tpicament mediterrnia,
amb mquia caracteritzada per la comunitat estable de mquia litoral
dullastre, garric i margall. La mquia s una bosquina darbres on
dominen els arbust. En sn espcies caracterstiques, els arbres pocs
desenvolupats: margall, ullastre i garrofer; i els arbust: arot i withnia
arbustiva. Tamb hi tenen una significaci important els arbres, poc
desenvolupats com la llentiscle, grric, pi blanc, cdec i savina; i les lianes:
vidiella i artjol.
22 22
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic En graus diferents de degradaci es formen garrigues o brolles clares de
roman i bruc dhivern, amb pins o sense. Les brolles sn arbres dominants
per arbusts baixos de ( 0,5-1 m) dominades per estepes i bruc dhivern,
roman que constitueixen un pas intermedi des de la completa degradaci a
la vegetaci de mquia de garriga i margall o alzina.
Trobem tamb una comunitat vegetal litoral ben diferenciada: les de
roquissars i les de platja com el Jull de platga, el rave de mar, el lliri de mar i
el fonoll mar.
Trobem tamb altres espcies alloctones procedents del nord dfrica
com el crritx acompanyant les garrigues i brolles i parts. LAtzavara, planta
introduda de centre i sud dAmrica i la figuera de moro originria de Mxic.
En els fondos o valls tancades es troba la vegetaci tpica de lalzinar,
com s la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. La
majoria de les plantes sn perenniflies, de limbe petit, coriaci i punxent.
En aquest context, les comunitats vegetals del municipi de Sitges, aix com
de la resta del masss del Garraf, presenten una reducci de la superfcie
de la fulla com adaptaci ecolgica per reduir la deshidrataci produda per
la transpiraci de les fulles aix com de la depredaci.
La zona on la mquia litoral es conserva millor, se situa entre la Plana
Novella i Sitges, i als voltants de Can Grau; aqu destaca la savina com a
espcie clarament perjudicada pels incendis, a causa de la seva nulla
capacitat de germinar desprs del foc.
De cultiu hum sn els ametllers, els garrofers, les figueres, els
presseguers i especialment, la vinya. Quant als cereals, predominen els
dhivern, bsicament blat, ordi i civada.
23 23
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic
Daltra banda, cal tenir present les activitats i infraestructures que es
desenvolupen al municipi que afavoreixen la desforestaci, com ara la
urbanitzaci del terreny, les pedreres a cel obert i la contaminaci
atmosfrica per les partcules de pols, els grans abocadors de residus
urbans i les infrastructures com radars, antenes i lnies elctriques, entre
daltres.
Pel que fa a la fauna, les dures condicions ambientals del masss de
Garraf la gran insolaci, lescassetat daigua superficial i la coberta vegetal i
el relleu abrupte- aquestes condicions ambientals condicionen un tipus de
fauna fora variada i molt especialitzada a lentorns rids i erms. Destaquem
els arcnids com: la tarntula, lescorp i els ortpters presents en els
hbitats de les brolles.
Malgrat leixutesa del Garraf es troba una bona representaci damfibis
com: la salamandra, el gripau paridor, la granota verda i el gripau; entre els
rptils trobem la sargantana, el llangardaix com i el llangardaix sense potes
anomenat serp de vidre o vidriol. Entre el grup de les serps destaquem
lescur, la serp blanca i la serp de ferradura. El vessant litoral del masss
ofereix un hbitat per als ocells marines colonials com el corb mar
esplomallat i el gavi argentat. Les rapinyaires com el falc peregr i laligot
aix com una bona varietat de mussols sn presents. Altres famlies daus
especialitzades com les granvores, insectvores i aus de roques. El mamfers
de major dimensions s el porc senglar, les espcies propis del litoral com el
conill, lesquirol, el ratol bosc i la musaranya. El depredador ms corrent
sn la guineu, el toix i la geneta en menor presncia. Finalment, el gran
desenvolupament del sistema crstic ha perms la formaci duna
interessant fauna caverncola endmica.
24 24
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic
4.1.4. Lefecte dels incendis
La comunitat vegetal primignia del massis del Garraf s la mquia
litoral dullastre, garric i margall i en alguns indrets lalzinar. Les agressions
ms importants del territori sn els incendis forestals que poden alterar i
variar la composici original segons el substrat i el grau de deteriorament
sofert. Les espcies que emprenen la substituci solen ser un mosaic de
garrigues, brolles i parts. Les brolles poden esdevenir destepes i brucs o be
de roman i bruc dhivern.
4.1.5. El Parc Natural de Garraf
El Parc Natural del Garraf est situat entre el Delta del Llobregat, la
depressi del Peneds i el mar Mediterrani, presenta una altitud mitjana de
500 m i ocupa una extensi de 12.376 Ha, de les quals 10.981,99 sn
dinters natural. Pel que fa al municipi de Sitges, 2.797 Ha del parc estan
situades dins del seu terme on, segons el darrer padr hi resideixen 29
habitants. Les finques de La Pleta, el Mas Quadrell i Pea Rico, igualment
situades dins del municipi sitget, han estat adquirides en els darrers anys
per la Diputaci de Barcelona com a dotacions del parc.
El parc natural del Garraf garanteix la protecci del medi natural i
constitueix una rea de dinamitzaci important de la seva zona dinfluncia.
El parc natural vetlla per la sostenible del seu lentorn, la recuperaci del
patrimoni histric i tradicional, la seva difusi i investigaci.
Destaquem La Pleta com a centre de recepci de visitants, actua de
suport administratiu per facilitar la relaci entre els ajuntaments, els
25 25
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. El marc geogrfic i el medi fsic habitants del parc i l'Oficina Tcnica de Parcs Naturals, i tamb amb els
habitants del masss. El programa Viu al Parc, un programa que ofereix
una srie d'activitats plstiques, escniques, musicals, literries, folklriques
i de difusi del patrimoni natural i cultural que es porten a terme, durant un
determinat perode de l'any; el programa El Parc a taula, una proposta que
pretn destacar, mitjanant la gastronomia i la viticultura, els valors
naturals, culturals i paisatgstics dels nostres parcs. El programa deducaci
ambiental Coneguem els nostres Parcs destinat a promoure el
coneixement dels espais naturals entre els docents de lrea metropolitana.
26 26
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions
4.2. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions
4.2.1 El municipi de Sitges
El municipi de Sitges ocupa bona part del front martim de la comarca
del Garraf, la qual rep aquest nom del sistema muntanys que se situa en la
seva part oriental, lanomenat masss del Garraf. Aquest mbit geogrfic es
caracteritza per presentar una geologia, una flora i una fauna tpicament
autctones del litoral catal. La comarca de Garraf, juntament amb lAlt i
Baix Peneds, constitueix part de la regi natural del Peneds, estant
separada de la seva depressi pel mencionat masss del Garraf; es tracta
duna gran formaci calcria que conforma una costa escarpada i retallada
per lacci del mar, que ha anat erosionat el material calcari i formant
nombroses coves.
Sitges presenta una superfcie de 43,67 km2 i una poblaci de 25.642
habitants, segons les dades censals que proporciona el propi ajuntament de
la vila (www.sitges.cat) i la valoraci de lInstitut dEstadstica de Catalunya
(www.idescat.net) corresponent a lany 2006. Aquestes xifres equivalen a
una densitat de poblaci de 584,8 hab/km2. El seu terme municipal limita
amb els pobles de Sant Pere de Ribes i Olivella (al Garraf), i amb Begues,
Castelldefels i Gav (al Baix Llobregat). Aquests lmits inclouen una extensi
significativa del Parc Natural del Garraf. El municipi de Sitges est conformat
per la prpia vila de Sitges, pel poble de Garraf i el de Vallcarca i pel barri de
Les Botigues.
La vila de Sitges sassenta en la nica plana existent, que presenta uns
4 Km de llargada. Destaca, entre altres coses, per la seva faana martima,
27 27
http://www.sitges.cat/
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions nucli turstic per excellncia i centre de la vida social i cultural, al voltant del
qual es concentra bona part del patrimoni histric del casc urb. La connexi
amb el nucli de Garraf, antic poble mariner que ocupa un enclavament
privilegiat, sestableix a travs de la carretera de les Costes. Garraf avui t
una poblaci de 316 habitants i conserva les casetes dels pescadors de la
platja i el conjunt monumental del Celler Gell; compta tamb amb un port
esportiu situat als peus de La Falconera. Pel que fa al poble de Vallcarca (7
habitants) la seva evoluci est molt lligada a la presncia de la histrica
cimentera Uniland s.l. que va arribar a agrupar un important nucli de
poblaci en la seva colnia industrial, avui prcticament desapareguda;
comptava tamb amb un baixador de la lnia de ferrocarril. Finalment, el
barri de Les Botigues, nom que fa allusi als antics magatzems on els
pescadors guardaven els seus ormeigs, s avui un nucli residencial de 1.905
habitants, situat a les portes del Parc Natural del Garraf, conformat per
diverses urbanitzacions com la de Vallbona i Rat Penat, entre daltres.
Cal afegir a aquesta estructura municipal un gran nombre de barris i
urbanitzacions que en lactualitat estan organitzats com a sectors
administratius i que gaudeixen de collectivitats venals i dentitats prpies.
Es tracta dels barris d Aiguadol, La Bvila- Madriguera- Baix Fondat, Les
Botigues, Can Girona, Casc Antic- Centre, Cases Noves, Cases del Sord- La
Plana- Can Pei, La Llevantina, La Marina d'Aiguadol, Els Molins, Montgavina,
Plans d'Aiguadol, Platja Sant Sebasti, Poble de Garraf, Poble Sec- Pins
Vens, Quint- Mar, Santa Brbara, Sant Crisp, Terramar, Oasis- Snia Morera,
Vallpineda, i Vinyet.
El terme municipal de Sitges presenta un front de costa de 16,5 km de
longitud, que equival a ms de la meitat de la franja litoral de la comarca del
Garraf. Aquesta distribuci geogrfica determina el domini de la vessant
28 28
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions martima del municipi, el territori del qual tan sols sendinsa uns 2,6 km cap
a linterior. Donada la morfologia allargassada de la poblaci (juntament amb
les caracterstiques geolgiques i orogrfiques del masss del Garraf) s en la
franja del litoral on es concentra el paisatge urb, les infraestructures de
comunicacions el ferrocarril, la carretera i lautopista- i les principals
activitats econmiques, com veurem ms endavant, centrades en el turisme i
la indstria.
4.2.2. La urbanitzaci de la costa
Seguint la costa en sentit nordest-sudoest s possible anar situant els
diferents elements geogrfics que han condicionat la humanitzaci de la
franja costanera del municipi, aix com la installaci de les infraestructures i
dels nuclis habitats o urbanitzacions que inclou Sitges en lactualitat. La costa
sitgetana sinicia en la platja de Covafumada, tamb dita de Les Botigues de
Sitges, deixant a laltra banda de la carretera la urbanitzaci dels Banys de
Castelldefels. Ja al peu de les Costes, en direcci al pic del Martell (354 m)
shi troba la urbanitzaci Rat Penat. Avanant cap al sud trobem el port
esportiu de Ginesta -construt als anys vuitanta-, el Pas Trencat, la Punta
dels Corrals i la platja i port del Garraf, amb el penya-segat de La Falconera.
Lactual poble de Garraf (563 hab. 1960-227 hab. 1970) t els seus orgens
en el port que es va construir lany 1902 per a transportar la pedra extreta
de La Falconera, propietat dEusebi Gell, a ligual que el singular celler
modernista, que avui constitueix un dels seus principals atractius turstics. A
continuaci es localitza Cala Morisca i el poble de Vallcarca que va agrupar
ms de 5.000 habitants en les dcades de mxim esplendor de la cimentera
Uniland. S.l.-, la Punta Ferrosa (situada sota el santuari de la Santssima
Trinitat), el Pas de les Escales i la Cala del Forn. En aquest punt sinicia la
important urbanitzaci dAiguadol, bastida a reds del port esportiu
29 29
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions construt el 1975, que arriba fins a la platja de Sant Sebasti. Aqu comena
el front martim del nucli urb de Sitges prpiament dit, que es perllonga per
la platja de la Ribera i pel Passeig Martim; aquest sector concentra bona
part del patrimoni histric i arquitectnic de la vila. En lextrem occidental del
nucli urb trobem la desembocadura de la Riera de Ribes, franquejada per
lestens camp de golf de Terramar. El litoral sitget clou amb lanomenada
Punta de les Coves, la Punta Grossa i la platja de lHome Mort.
4.2.3. Evoluci del casc urb Sitges
o Els orgens
Tal i com sexplicar en el captol dedicat a levoluci histrica de la
vila, no ha estat possible establir una relaci inequvoca entre lorigen rom
de Sitges i lenclavament de Subur que apareix citat en les fonts clssiques.
S s possible afirmar, per, que en poca medieval el centre de la vila ja
estava clarament definit al voltant del seu castell, situat aproximadament en
lindret on avui es troba lAjuntament.
Segons els historiadors locals i els analistes de lurbanisme de la vila
(PAELLA, V.; MIRET, X.) la primera muralla data del segle XIII i seguia el
traat que saprecia actualment en el carrer de la Vall; disposava tamb de
dues portes (una al carrer de la Davallada i laltra anomenada del pont o
Torre de les Hores) que comunicaven amb els camins de Barcelona i Vilanova
respectivament. El primer raval va estar conformat pels carrers Nou, den
Tac, Carreta, Major i de lAigua.
La segona muralla, que cronolgicament se situa al segle XVII,
constava ja de sis portes: la del carrer de la Davallada, la del carrer de
30 30
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions lAigua, la del Cap de la Vila, la del carrer Carreta i la den Tac, i una
darrera al carrer Nou. Ser al voltant daquesta fortificaci on es generar el
segon raval de la vila, que anir absorbint tota la poblaci atreta pel
restabliment de lactivitat comercial amb les colnies a partir del segle XVIII.
Finalment, a partir de 1835 sinicia la construcci del tercer permetre
de muralla que, estratgicament, est relacionat amb la primera guerra
carlina de 1833. Aquesta fortificaci constava de cinc portes situades al
carrer Parellades, Sant Bonaventura, Sant Francesc, de les nimes i al portal
de Sant Sebasti, tot coincidint amb els camins que comunicaven la poblaci
amb Vilanova i la Geltr, Ribes, Vilafranca i Barcelona. Quedava incls un
nou raval constitut pels carrer de Parellades, Sant Pere, Sant Pau, Bonaire,
Sant Francesc, lextensi dels carrers de Sant Sebasti i de les nimes i la
prolongaci del carrer de la Davallada.
Es considera que lexpansi urbanstica de la vila i el seu creixement
demogrfic es van estabilitzar fins al 1839. Aquest imps veur el seu final
amb el retorn dels anomenats americanos, sitgetans que havien marxat a
Amrica amb lobjectiu denriquir-se amb el comer i les indstries colonials i
que, un cop aconseguida aquesta finalitat, tornaven a la vila natal per a
installar-se o, si ms no, per a fer-se construir una luxosa residncia. La
seva presncia a Sitges va ser notria des de mitjans del segle XIX, i aviat
van promoure accions que destacaven el seu potencial econmic, com ara la
contribuci en obres pbliques i en la urbanitzaci de nous sectors de la vila,
entre les que destaquen les iniciatives portada a terme pel Gabinet Bravo-
Murillo (1851). Correspon a aquest perode la construcci de la carretera a
Barcelona (1880) i de la lnia de ferrocarril (1881), la illuminaci amb gas
del centre urb (1881) i els diferents eixamples de la poblaci.
31 31
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions
Larribada del ferrocarril va determinar tamb lorientaci i el traat
dels nous eixos viaris, condicionats per la lnia frria que transcorria per
lexterior de la vila. Amb el pas del temps, aquesta via de comunicaci ha
actuat tamb com un element segregador del creixement urb que va
quedar redut a laltra banda de la via.
o Els eixamples del segle XIX
Pel que fa als diferents eixamples duts a terme en el decurs del segle
XIX, cal mencionar el primer projecte, redactat lany 1880 i titulat Proyecto
de abertura y alineacin de las calles del Progreso, Ferrocarril, Sant
Gaudencio y Sant Isidro, tamb conegut com LEixample de lHort Gran.
Aquest projecte va ser redactat pel mestre dobres Jaume Sunyer basant-se
amb la Llei dEixample de 1876. Sunyer va arribar a desenvolupar el crrec
darquitecte municipal i va ser el responsable de bona part del patrimoni
arquitectnic sitget daquesta poca. Labast daquest primer projecte va
ser molt modest i no va suposar un autntic intent de configurar un nou
model urb, ja que sadapt al parcellari subsistent dorigen rural, sense
trencar amb les pautes morfolgiques de lurbanisme precedent.
De lany 1885 data el Proyecto de Alineaciones de la zona del
Pouvedra, tamb del citat Jaume Sunyer i promogut per la societat
propietria de la fbrica de filats Torrebadella Hnos. La proposta desviava
lanomenat Torrent de Casa Mil -que abocava les seves aiges a les quatre
rieres que recorrien la plana de la vila- i articulava el futur carrer dEspalter,
tot canalitzant les aiges per lactual carrer dEspanya, que segueix el curs
del Torrent de la Bassa Rodona; lany 1936 es va aprovar la desviaci
subterrnia de les aiges daquest torrent pel mencionat carrer dEspanya.
32 32
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions
o Les primeres urbanitzacions del segle XX
Lany 1912 es va iniciar la urbanitzaci del sector del Vinyet,
plantejada com una ciutat-jard entorn de lantic cam del Vinyet, que
comunicava amb la capella del mateix nom. Aquest santuari que data del
segle XVI, estava situat a uns 1.300 metres del centre de la vila. La
urbanitzaci va estar molt relacionada amb el projecte dobertura del Passeig
Martim (1918) que va comportar el trasllat de lescorxador i la consolidaci
definitiva del front litoral sitget.
Pocs anys desprs la societat Parques y Edificaciones va presentar a
la Comisin Permante de Ensanche el projecte durbanitzaci del sector de
Terramar (zona compresa entre el mar, la via del tren, el Passeig Dr.
Benaprs i la riera de Miralpeix). La idea inicial plantejava un projecte
ambicis i dalt nivell, amb hotels, parcs i serveis pblics diversos, entre ells
un camp de golf.
Amb aquestes dues operacions urbanstiques, que es van densificar
amb leufria constructiva dels anys 60, el creixement del nucli histric de la
vila va quedar condicionat a una ocupaci de baixa densitat que, amb el pas
del temps, ha restringit lexpansi de la poblaci a la zona situada sobre de
la via del tren.
o Lexpansi turstica i urbanstica de la segona meitat del segle XX
Lany 1952 la Comissi Superior dOrdenaci Provincial de Barcelona,
concretament els arquitectes Baldrich i Perpiny, van redactar el Pla General.
Aquest pla fou aprovat el 1959 i pretenia corregir els errors que es van
33 33
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions cometre per la pressi del boom turstic dels anys quaranta; tamb limitava
el sl urbanitzable a lexecuci de posteriors plans parcials.
Aix, a partir dels anys 60 van aparixer tot un seguit durbanitzacions
distribudes radialment al voltant del nucli urb de Sitges. Aquestes sn les
segents: Sector Oriental, La Granja, Cam dels Capellans, Sant Crisp,
Aiguadol, Vista Alegre i Hospital, Los Molinos, Snia Morera i Sant Mus.
Daltres estaven situades seguint el recorregut de la carretera a Sant Pere de
Ribes, com s el cas de les urbanitzacions de Santa Brbara, La Bbila i
Vallpineda. Finalment, es construren nous nuclis urbanitzats seguint leix de
la carretera de Barcelona, es tracta de Centre Llevantina, Polgon Industrial,
Nou Cementiri, Quint Mar, Castellgaud, Rat Penat i Garraf II. Durant aquesta
mateixa etapa tamb es van ampliar les urbanitzacions del Vinyet i
Terramar, que no sesgotaran fins als anys 70.
Lany 1965 el MOPU va realitzar el projecte de port esportiu i de
modificaci del litoral, amb la construcci de diversos espigons destinats a
protegir i incrementar la zona de la platja.
El 1969 la Comissi Provincial dUrbanisme va delimitar lextensi del
Casc Urb de Sitges i ja al 1972 es va aprovar la primera Revisi del Pla
General, que es va comenar a redactar lany 1981.
o Les transformacions urbanstiques de les dues darreres dcades
A nivell dinfraestructures, aquestes dcades venen marcades per la
construcci de lautopista i dels tnels del Garraf. Urbansticament, laltra
gran moment de creixement del municipi de Sitges es produeix en el decurs
de la dcada dels noranta, amb la consolidaci dels sectors de Garraf II,
34 34
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions Ginesta i Garraf Oest i la urbanitzaci de Garraf Est. Tamb es consoliden
altres sectors com Aiguadol, la Llevantina, Quint Mar, Montgavina -en la
zona meridional- i, ja en els darrers anys, el sectors dels Ametllers, Pins
Bens, Els Molins, Sector Industrial Cam de Mas Alba, Parc de Mar i cam de
Can Girona.
En lactualitat la pressi urbanstica continua essent molt forta,
afavorida per la construcci de lautopista i pel funcionament del tren-metro
des de lany 1992.
35 35
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions
o Quadre sinptic de levoluci urbanstica de Sitges
Data N cases
N hab.
Dades durbanisme i infraestructures
Dades histriques
1670 253 1.200
1705 Urbanitzaci del carrer Parellades fins al Pouvedra
1712 Urbanitzaci del carrer Defora
1714 400 1.600 Urbanitzacions dels carrers Barcelona i Bonaire
Entrada a Barcelona de Felip V
1757 479 1.900
1760 Esquilache suprimeix el proteccionisme sobre les indianes
1762 Alliberament del comer amb Amrica
1778 Alliberament del comer colonial 1804 3.072 1808 Invasi napolenica 1835 Construcci de la 3 Muralla Desamortitzaci de Mendizbal 1843 Enllumenat pblic doli 1847 Fbrica Batll, Mila i Cia 1848 Ferrocarril Barcelona-Matar 1851 Obres pbliques
promocionades pel Gabinet Bravo-Murillo
1860 Plano geomtrico del trmino jurisdiccional de Sitges
1865 Ferrocarril Barcelona-Vilafranca 1868 Enllumenat pblic de petroli 1870 III Guerra Carlina 1876 Fbrica Joan Tarrida i
Ferratge
1880 Carretera de les Costes i primer projecte dobertura de carrers de Jaume Sunyer
1881 Ferrocarril Barcelona-Sitges-Vilanova Enllumenat pblic de gas
1882 Aigua corrent Fbrica Torrebadella Hnos
1885 Alineacions zona Pouvedra Mort dAlfons XIII 1889 Projecte de reforma Cap de la
Vila
1912 Expedient durbanitzaci del Vinyet
1918 Urbanitzaci del Passeig Martim
36 36
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions Data N
cases N
hab. Dades durbanisme i
infraestructures Dades histriques
1920 Projecte durbanitzaci del sector de Terramar
1921 Alineaci dels carrers dEspanya i 1r de maig
1924 Urbanitzaci de lAvenida del Turismo (sector Vinyet)
1926 Construcci del nou escorxador
1926-1934
Urbanitzaci Els Molins
1936-1939
Guerra Civil Espanyola
1953 Redacci del nou Pla General dOrdenaci
1969 Delimitaci del casc urb 1975 Inauguraci del port
dAiguadol Mort de Franco
1986 Inauguraci del port de la Ginesta
1989 Aprovaci de la Revisi del Pla General
1992 Inauguraci de lautopista del Garraf i del tren-metro
JJOO Barcelona92
1998 Aprovaci de les NNSS i Complementries
2001 Redacci del POUM
37 37
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions
4.2.4. El poblament de Sitges
o La distribuci de la poblaci
La poblaci de Sitges es troba, com hem vist, concentrada en el seu
nucli urb i, en menor mesura, en les mltiples urbanitzacions construdes al
seu voltant, algunes delles disposades com hem vist de manera radial i
daltres seguint les vies de comunicaci cap a Sant Pere de Ribes i,
lgicament, cap a Barcelona.
El poblament dispers a Sitges s avui descassa incidncia, donat que
bona part de les antigues masies han desaparegut per deixar pas a les
modernes urbanitzacions. Originriament els masos de la zona centraven la
seva activitat en el conreu de la vinya -testimoni del qual sn les nombroses
barraques de pedra seca que es conserven en el municipi- i a daltres
complements de leconomia agropecuria, com sn els cereals, els fruiters,
lhorta, petits ramats de cabres i ovelles i cria de gallincies.
Linventari realitzat a comptabilitzat un total de 23 masos dispersos en
el terme sitget, dels quals sn nombrosos els que combinen ls residencial
amb lexplotaci agropecuria dabast modest; cal tenir present que algunes
daquestes masies tenen els seus orgens histrics en el perode medieval i
conserven restes patrimonials de les fortificacions daquesta poca. Aquest
s el cas de Can Planes (n 450), del Mas Quadrell (n 451), de Ca lAmell de
la Muntanya (n 454), de Campdsens (n 455), de Can Llu (n 463), de
lEstallar -que tamb compta a una hpica en les seves immediacions- (n
468), de Can Girona (n 469), del Mas Pasqual (n 471), del Corral den
Barbeta (n 472) i de Fontanilles (n 476).
38 38
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions
Shan detectat tamb casos en que els antics masos presenten en
lactualitat un s nicament residencial. En aquesta situaci es troba el Mas
den Puig (n 459), la Snia del Rei (n 467), Can Robert (n 470), la Ginesta
(n 474), Can Pere Pau -que tamb disposa duna petita explotaci hortcola-
(n 475) i Ca lamo (n 477).
Finalment, es troben abandonades i/o parcialment enrunades les cases
segents: el Mas dels Pins (n 372), la Quadra de Miralpeix (n 460), Les
Basses (n 465), la Casa Vella (n 466) i Les ligues (n 473). El Mas Mayol
(n 464) acull actualment la Seu de la Societat de Caadors de Sitges i La
Pleta (n456) s la seu de lOficina del Parc Natural del Garraf.
o Levoluci de la poblaci sitgetana
Les dades de poblament ms antigues de qu disposen en relaci a la
vila de Sitges corresponen als fogatges realitzats a finals del segle XV i de
mitjans del segle XVI. Segons aquestes fonts lany 1497, la poblaci
comptava amb 57 llars o focs (IGLESIES, 1991) que va augmentar fins a 121
en lany 1553 (IGLESIES, 1979). A partir del segle XVIII els recomptes de
poblaci acostumen a reflectir-se en nombre dhabitants. La primera
valoraci censal daquesta etapa correspon a lany 1717, moment en qu la
poblaci de Sitges es xifrava en 1.606 habitants; ja en el darrer quart
daquesta mateixa centria, segons el cens realitzat a instncies del comte
de Floridablanca lany 1787, a Sitges constaven 3.511 habitants, s a dir, en
tan sols 70 anys la poblaci shavia duplicat amb escreix. Aquest creixement
tant espectacular es va veure frenat en les dcades segents tot i que no
disposen daltres dades censals fins a la segona meitat del segle XIX. Lany
1857 la poblaci sitgetana era de 3.679 habitants i anir disminuint de
manera progressiva, per no alarmant, fins a la dcada dels anys vint del
39 39
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions segle segent; lany 1920 la vila compta amb 3.776 habitants. Aquest s
linici dun nou perode de rpid creixement i, deu anys ms tard, la poblaci
shavia incrementat fins els 6.962 habitants. A partir daquest moment, el
cens poblacional de Sitges no ha parat de crixer de manera progressiva,
amb retrocessos puntuals al 1940 i al 1975.
o Taula devoluci de la poblaci de Sitges des de 1717:
Any N dhabitants (* focs)
1358 156* 1365-70 143* 1380~ 123* 1553 121* 1717 1.606 1787 3.511 1820 1.164* 1849 660*
1857 3.679 1860 3.607 1877 3.499 1887 3.270 1900 3.162 1910 3.215 1920 3.776 1930 6.962 1936 7.977 1940 7.355 1945 8.209 1950 8.607 1955 9.461 1960 10.491 1965 11.234 1970 11.451 1975 11.043 1981 11.850 1986 11.849 1991 13.096 1996 16.801 2001 19.893 2007 25.642
40 40
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions
En lactualitat la poblaci de Sitges t una edat mitja de 40,26 anys,
una taxa de natalitat de l11,57 i un ndex denvelliment del 88,56. La taxa
destrangeria es xifrava, segons dades de lany 2005, en un 19,86%.
Tamb s important fer alguna referncia als fluxos de migraci que
absorbeix a poblaci de Sitges en lactualitat, amb ciutadans de ms de 70
nacionalitats diferents. A partir de lany 2000 el municipi va assolir les taxes
ms elevades pel que fa a larribada de persones procedents de lestranger,
que avui correspon al 21% de la poblaci sitgetana. Daquest contingent el
63% procedeix dEuropa, el 29,86% de pasos llatinoamericans, un 2,3% s
dorigen marroqu i el 4,84% restant s daltres nacionalitats.
4.2.5. Leconomia
En el terme municipal de Sitges el sector econmic ms fort i el que
desenvolupa major activitat s, sens dubte, lanomenat sector terciari o de
serveis, especialment pel que fa a les activitats relacionades amb l'oferta
turstica, la restauraci i lhosteleria.
Pel que fa al sector primari, les activitats agropecuries, principalment
el conreu de la vinya, sn molt redudes i tan sols alguns particulars les
continuen desenvolupant. La pesca s tamb un activitat minoritria i es
concreta en lexistncia duna reduda flota. Un altra activitat, que continua
tenint certa importncia a Sitges i a Garraf sn les explotaci minerals,
especialment les pedreres.
Segons les dades ms recents que proporcionen els estudis de lInstitut
dEstadstica de Catalunya corresponents a lany 2006, al municipi de Sitges
lhosteleria s, doncs, lactivitat principal amb un volum del 23,7% dels
41 41
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions negocis empresarials; li segueix el comer a detall amb el 19,03% i la
construcci amb el 9,69%.
La taxa datur total, a data de mar de 2007, s del 8,04%, distribuda
en 337 homes (que equival a una taxa datur mascul del 5,92%), i 479
dones (amb una taxa del 10,75%). El sector que registra ms aturats s el
de Serveis (amb 627 persones) i el que menys lagricultura (2 persones).
La renda familiar disponible (o RBFD) calculada lany 2.004 correspon a
17.352,08 .
42 42
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions
4.2.6. Les comunicacions:
El masss del Garraf ha dificultat histricament les comunicacions de
Sitges amb les poblacions i comarques venes, tant de la zona oriental (Baix
Llobregat i Barcelons) com de l'interior (Alt Peneds).
Des del segle XII i fins el 1880, la via martima va ser la ms utilitzada
per al transport de vi i de viatgers. Aquest transport garantia la comunicaci
amb Barcelona, centre del qual la vila tenia una gran dependncia
econmica. Tanmateix, larribada del tren de Barcelona a Vilafranca del
Peneds lany 1856 va suposar una greu crisi pel port sitget. Aquesta via
frria va quedar, per, inutilitzada per la tercera guerra carlina,
circumstncia que va ser aprofitada per a impulsar la construcci del
ferrocarril de la costa, des de Barcelona a Vilanova i la Geltr, passant
lgicament per Sitges; lobra es va portar a terme entre els anys 1877 i
1881.
Larribada del ferrocarril no va suposar, per, limpuls desitjat per a la
indstria sitgetana. Les empreses installades a la vila en les dcades dels
anys setanta i vuitanta del segle XIX, van tancar les seves portes poc temps
desprs, i es van traslladar a altres ubicacions ms favorables. Aquest va ser
el cas de la fbrica txtil Torrebadella Hnos i de la de calats Joan Tarrida
i Ferratges, entre daltres. El sector econmic ms potenciat per larribada
del tren va ser indubtablement el turisme, que prendr cada cop ms
rellevncia i afavorir els creixements poblacionals de les primeres dcades
del segle XX.
Pel que fa al trfic rodat, durant molts anys la principal via de
comunicaci amb l'rea de Barcelona ha estat la carretera comarcal C-246,
43 43
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. Paisatge urb, poblament, economia i comunicacions un tram ple de revolts conegut tamb com les Costes de Garraf. La posada
en funcionament lany 1992 de l'autopista de peatge A-16 (batejada amb el
nom de Pau Casals) entre Barcelona i Sitges -i ms recentment del tram
entre Sitges i el Vendrell-, han representat una millora molt important de les
comunicacions de la poblaci i de la comarca. A aix, cal afegir el
condicionament de la carretera C-244 entre Vilanova i la Geltr i Vilafranca
del Peneds i la millora del servei de ferrocarril a la lnia de rodalies entre
Barcelona i Sant Vicen de Calders a travs de Vilanova i la Geltr.
44 44
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. El marc histric
4.3. El marc histric
o Tradici historiogrfica i arqueolgica a Sitges
La historiografia sitgetana compta amb una gran tradici, essent lobra
ms antiga la Noticia Universal de la Villa de Sitges, escrita per ngel Vidal
lany 1670. Ja al segle XIX Bernard Llopis va escriure la Relacin histrica de
la villa de Sitges (1844) i Joan Llopis el primer llibre dhistria local, titulat
Assaig histric de la vila de Sitges (1891). Saniran sumant a aquestes obres
altres tractats com el Recull de datos per a la histria de Sitges de Pau
Ferret, publicat per lEco de Sitges entre 1915 i 1933.
Igualment la recerca arqueolgica no reglamentada presenta una llarga
tradici en lentorn sitget. Les primeres excavacions conegudes van ser
realitzades pel clebre Miquel Utrillo a la Cova de Sant Lloren, ja en la
dcada dels anys vint. Lany 1948 siniciaren tamb les excavacions a la
zona del Vinyet, que van ser continuades als anys setanta per la Secci
Arqueolgica del Grup dEstudis Sitgetans. En aquesta mateixa dcada,
concretament al 1978, es van fer excavacions a la torre del Castell de
Miralpeix i deu anys ms tard, el 1988, es va portar a terme la primera
intervenci programada a lArxiu Municipal de Sitges. A partir daquestes
dates les excavacions arqueolgiques shan practicat amb regularitat en el
casc urb i fora del nucli de poblaci, localitzant-se restes datables en el
Bronze Final (al jaciment de Les Pruelles, lany 1998), en els perodes ibric i
rom, (al santuari del Vinyet al 1996-, a Ca la Blanca i a les Forques al
2002-) i en poca medieval i moderna al castell de Miralpeix (1990-1992).
45 45
-
Inventari del Patrimoni Cultural del municipi de Sitges. Memria de la recerca i documentaci
Marc dintervenci general. El marc histric
o Levoluci histrica de Sitges
Les primeres proves materials docupaci humana en el municipi de
Sitges tenen 100.000 anys dantiguitat; es tracta dun conjunt deines de
pedra localitzades a la Cova del Gegant. Fa 8.000 anys les condicions
climtiques, similars a les actuals, afavoriren larribada dels primers grups
dagricultors i ramaders, si b el seu contingent es redua a unes quantes
desene
top related