tema 11 ciutadania patricia cazorla

Tema 11. La construcció filosòfica de la ciutadania

Patricia Cazorla 1R BATX B

Origen del concepte de CIUTADANIA

Ciutadania moderna

Dimensions de la ciutadania contemporània

Ser ciutadà: “Habitant de ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i intervé el govern del país”

LA CIUTADANIA EN L’ANTIGUITAT GRECOLLATINATant a Grècia com a Roma: el ciutadà era algú a qui es reconeixia un conjunt de drets i deures amb la independència del nivell econòmic, destacant: EL DEURE DE DEFENSAR LA CIUTAT.

CIUTADANIA EN LA DEMOCRÀCIA GREGA: LA TRADICIÓ POLÍTICA

CIUTADANIA EN L’ANTIGA ROMA: LA TRADICIÓ JURÍDICA

A Grècia cada ciutadà ( a partir dels 20 anys) era responsable de la seva polis i havia de defensar-la en tot moment.

Les qüestions públiques eren debatudes mitjançant la deliberació

PRINCIPIS:Isonomia o igualtat davant la llei

Isegoria o igualtat de paraula

Koinomía o cooperació per aconseguir el bé públic.

La democràcia romana es caracteritza per dues fases:

a)República: es podia elegir lliurement els membres del senat.b)Imperi:tot el poder estava en mans de l’emperador

El ciutadà era aquell qui rebia protecció jurídica atorgada per les lleis i institucions.

La ciutadania romana és entesa com un títol jurídic que permet reclamar tots certs drets.

1. Era una ciutadania excloent, només permetia HOMES.

2. Només es considerava <<lliures i iguals>> als membres de la comunitat que fossin ciutadans.

3. Els drets de ciutadà estaven reconeguts però els drets individuals, no tant.

A l’Estat són els ciutadans qui ostenen la nacionalitat d’aquest país, entenent per nacionalitat l’estatut legal al qual pertany una persona.

CIUTADANIA I INCLUSIÓ EN L’ESTAT

CONCEPCIÓ LIBERAL

Manté una separació entre les llibertats civils i els drets polítics

INCONVENIENT: Es pot fixar la separació de diversos col·lectius socials

CONCEPCIÓ REPUBLICANANo s’ha d’excloure a cap col·lectiu social.

La ciutadania va lligada a procediments democràtics.

Reclama més atenció als vincles ètnics i culturals

CONCEPCIÓ COMUNITÀRIA

Es planteja tres relacions amb l’Estat

MARSHALL

La ciutadania és:Un conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a la plena pertinença a una societat.

DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA

IMPLICACIONS DE RECONEIXEMENT i d’EXERICICI

POLÍTICA -Igualtat de drets- Responsabilitat de respectar i participar en la política.

SOCIAL -Igualtat d’oportunitat

ECONÒMICA -Bones relacions laborals-.Responsabilitat corporativa. Consum just i responsable

CIVIL -Ètica professional- Participar en la opinió pública

INTERCULTURAL - Respecte i voluntariat

COSMOPOLITA - Solidaritat internacional

LA RACIONALITAT DE LA JUSTÍCIA I EL SENTIMENT DE PERTINENÇA A UNA COMUNITAT HAN D’ANAR ALHORA, si desitgem assegurar ciutadans plens i una democràcia sostenible.

El reconeixement de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que té cada societat de la seva població.- Un aspecte del reconeixement és legal i l’altre és real

1

2L’exercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutadà.-DEURES CÍVICS- VOLUNTARIAT

ECONÒMICA

INTERCULTURAL

CIVIL

COSMOPOLITA

CIUTADANIA ECONÒMICA CIUTADANIA CIVIL

- Com a ciutadans hem de dur a terme:

- -Una ÈTICA EMPRESARIAL- - Un estímul a la

RESPONSABILITAT SOCIAL DE LES EMPRESES( consum just)

- Hem de fomentar una ciutadania activa i responsable per millorar:

- 1. Voluntariat o tercer sector social (generositats cíviques)

- 2. Prendre seriosament l’ètica professional

- 3. Mantenir la opinió pública crítica i afavorir l’ús públic de la raóDISMINUIR LA POBRESA

CIUTADANIA INTERCULTURAL CIUTADANIA COSMOPOLITA

Hem d’evitar situacions de discriminació racial, cultural o religiosa.

ÉTICA INTERCULTURAL: Invitar a un verdader diàleg

entre els que pertanyen als diferents grups de manera que es respecten les seves diferències i es vagin fixant entre tos uns principis de convivència justa i feliç

Com a ciutadans:

Cal universalitzar els drets humans de la primera, de la segona i tercera generació, apostant per una globalització ètica, per una mundialització justa i solidària