butlletí primavera 2010la primavera ha estat freda en general. març va ser fred, un dels més...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC ESTACIONAL. PRIMAVERA DE 2010 Data del document: 5 de juliol de 2010 La primavera de 2010 ha estat a grans trets plujosa a la meitat est i normal o seca a la resta. L’estació ha estat freda en general, tot i que la temperatura s’ha mantingut dins la normalitat climàtica a bona part de Ponent, al Camp de Tarragona i a la franja que va de la Cerdanya i el Ripollès fins a la costa Central. INTRODUCCIÓ Aquest informe té com a objectiu caracteritzar climàticament la primavera de 2010 i analitzar les dades de temperatura i precipitació enregistrades a les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), la qual cobreix de manera homogènia gran part del territori català. En una segona part, s’analitza l’evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera a partir de les dades de l’Observatori de l’Ebre1 i de l’Observatori Fabra2, dos observatoris de Catalunya que disposen de sèries històriques amb dades que es remunten a l’inici del segle XX. La sèrie de l’Observatori de l’Ebre, ubicat a Roquetes (Baix Ebre), s’inicia el juliol de l’any 1905 i la de l’Observatori Fabra, ubicat a Barcelona (Barcelonès), l’agost de l’any 1913. Finalment, es duu a terme una anàlisi de l’evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la primavera, mesurada a l’Estació Meteorològica de l’Estartit3, únic indret de Catalunya on s’han fet aquest tipus de mesuraments durant un període llarg de temps (la temperatura superficial de l’aigua des de 1969 i la temperatura a una fondària de 80 metres des de 1973). Els mesuraments es realitzen a una milla a llevant de les illes Medes. La informació del butlletí s’estructura en tres apartats:

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la primavera de 2010 a tot Catalunya 1.1 Temperatura 1.2 Precipitació

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera segons dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre

2.1.1 Temperatura 2.1.2 Precipitació

2.2 Observatori Fabra 2.2.1 Temperatura 2.2.2 Precipitació

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la primavera a l’Estartit

1 http://www.obsebre.es/ 2 http://www.fabra.cat 3 http://www.meteoestartit.cat/


2

Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres (mm), unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada i la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics4, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la mitjana climàtica

molt sec < 30% molt càlid ≥ +3 ºC sec normal plujós molt plujós

entre 30% i 90% entre 90% i 110% entre 110% i 190% > 190%

càlid normal fred molt fred

entre +3 ºC i +0,5 ºC entre +0,5 ºC i -0,5 ºC entre -0,5 ºC i -3 ºC ≤ -3 ºC

En relació amb la temperatura mitjana d’un període, s’entén per anomalia la diferència entre aquest valor meteorològic i el valor mitjà climàtic4 corresponent. En relació amb la precipitació acumulada durant un període, s’entén per anomalia el percentatge d’aquest valor respecte del valor mitjà climàtic4 corresponent. El SMC vol agrair a l’Observatori de l’Ebre, a l’Observatori Fabra i a l’Estació Meteorològica de l’Estartit la cessió de les dades i el suport facilitat tant en la tramesa de les sèries de dades com en l’obtenció de la informació necessària per valorar la qualitat i l’homogeneïtat de les sèries climàtiques pertinents.

4 Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de: Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J. M. (2008): Atlas climàtic de Catalunya. Període 1961-1990.


3

1. Balanç de la temperatura i la precipitació de la primavera de 2010 a tot Catalunya 1.1 Temperatura La primavera ha estat freda en general. Març va ser fred, un dels més freds de les últimes tres dècades. L’abril, càlid, va donar un respir abans del maig, que va tornar a ser fred. Durant la primavera de 2010, la major part de Catalunya s’ha mantingut per sota de la mitjana climàtica, tot i que hi ha àrees amb temperatures normals. Així, la temperatura mitjana al quadrant nord-est ha estat freda, però a la franja que va de la Cerdanya i el Ripollès fins a la costa Central ha estat normal, a més d’allargar-se pel litoral fins al Tarragonès. El que queda de territori també ha estat fred, tret del Pallars Jussà i l’àrea que va de les terres més baixes de la plana de Lleida fins al nord-oest del Montsià, on la temperatura mitjana de la primavera s’ha mantingut normal. La major part d’anomalies no s’han separat gaire dels valors mitjans. Les poques anomalies positives, gairebé anecdòtiques i no més altes de +0,5 ºC, es restringeixen a petites àrees situades a la costa de Barcelona, l’Urgell, el nord de la Terra Alta i el nord del Ripollès. Seguidament, es mostra la taula amb les anomalies positives més importants enregistrades per les EMA del SMC durant la primavera de 2010.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Barcelona - Raval el Barcelonès +1,2Barcelona - Zoo el Barcelonès +1,1Barcelona - Zona Universitària el Barcelonès +1Vilassar de Mar el Maresme +0,7Tornabous l’Urgell +0,7Riba-roja d'Ebre la Ribera d'Ebre +0,6Batea la Terra Alta +0,6Cabrils el Maresme +0,6Molló el Ripollès +0,5el Poal el Pla d'Urgell +0,5Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès +0,5Taula 1. Anomalies positives més importants corresponents a la primavera de 2010 A continuació, es mostren els valors de les anomalies negatives més destacades enregistrades per les EMA durant la primavera de 2010:


4

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) la Llacuna l’Anoia -2,2Cassà de la Selva el Gironès -2,1Oliola la Noguera -1,8Espolla l’Alt Empordà -1,8Torroella de Fluvià l’Alt Empordà -1,7Serra de Daró el Baix Empordà -1,5Castell d'Aro el Baix Empordà -1,4Alcanar el Montsià -1,4l'Ametlla de Mar el Baix Ebre -1,4la Seu d'Urgell l’Alt Urgell -1,4Castelló d'Empúries l’Alt Empordà -1,3Vilobí d'Onyar la Selva -1,3Taula 2. Anomalies negatives més importants corresponents a la primavera de 2010 Cal ressaltar les anomalies negatives del mes de maig, amb valors per sota dels -2 ºC a moltes comarques catalanes. A banda dels valors enregistrats a l’alta muntanya (amb anomalies per sota dels -3,1 ºC a Sasseuva, la Val d’Aran), es van enregistrar anomalies de -2,8 ºC a la Llacuna (l’Anoia), -2,2 ºC a Sant Martí Sarroca (l’Alt Penedès) o -2,1 ºC a Gimenells (el Segrià). L’episodi de temperatura baixa més destacat de la primavera de 2010 va ser la fredorada del 10 de març. Durant la nit del 9 al 10 de març, totes les estacions disponibles d’alta muntanya (a una altitud superior als 1.800 metres) van enregistrar els valors de temperatura més baixos de la sèrie en un mes de març; el valor més extrem van ser els -20,8 ºC del dia 10 de març a l’estació de Boí, a 2.540 metres d’altitud. La nit del 10 a l’11 de març, la temperatura va baixar més que la nit anterior en algunes estacions situades a fondalades i planes de l’interior i també en alguns punts del litoral. La taula següent mostra els valors inferiors als -10 ºC assolits en estacions fora de l’alta muntanya durant l’episodi.

Nom de l’EMA Comarca Tn 9.3.2010 (ºC)

Tn 10.3.2010(ºC)

Tn 11.3.2010 (ºC)

Tn episodi (ºC)

Das la Cerdanya -12,9 -13,6 -17,2 -17,2 la Vall d'en Bas la Garrotxa -13,7 -15,2 -14,7 -15,2 Sant Pau de Segúries el Ripollès -11,7 -13,2 -12,9 -13,2 Montsec d'Ares (1.574 m) el Pallars Jussà -10,1 -12,4 -8,2 -12,4 Guardiola de Berguedà el Berguedà -7,7 -9,1 -12,3 -12,3 Oliola la Noguera -11,8 -11 -9,8 -11,8 Vielha e Mijaran la Val d'Aran -7,8 -10,1 -11,6 -11,6 Gisclareny el Berguedà -10,3 -11,2 --- -11,2 Cervera la Segarra -5,7 -11,2 -6,8 -11,2 Prades el Baix Camp -10,2 -11,1 -6,7 -11,1 Molló el Ripollès -10,3 -11,1 -8,8 -11,1 Perafita Osona -7,4 -10,6 -8,6 -10,6 Gurb Osona -7,9 -10,2 -8,4 -10,2 Tornabous l’Urgell -10,1 -7,9 -5 -10,1 la Llacuna l’Anoia -6,4 -10 -5,3 -10

Taula 3. Temperatura mínima assolida durant la fredorada del 9, 10 i 11 de març de 2010 fora de l’alta muntanya


5

Punts d’observació meteorològica amb sèries llargues van enregistrar la temperatura més baixa de la sèrie en un mes de març, com ara l’estació meteorològica de l’Estartit, amb dades des de 1968, on el dia 11 de març es van enregistrar -2,1 ºC. També cal remarcar l’episodi de temperatura alta del 31 de maig, on es van assolir temperatures més pròpies d’estiu. Una massa d’aire càlid procedent de latituds tropicals va afectar tot Catalunya, sobretot el litoral Central i Sud. 7 de les 109 estacions de la XEMA amb 10 anys o més de dades disponibles van superar la temperatura màxima de la sèrie en un mes de maig; per exemple, a Riudoms (el Baix Camp), es van assolir 33,2 ºC quan la temperatura màxima absoluta de la sèrie en un mes de maig era de 31,9 ºC, i a Alcanar (el Baix Camp) es va arribar a 33,8 ºC quan la màxima absoluta fins aleshores era de 29,9 ºC. Figura 1 Mapes de temperatura mitjana de la primavera de 2010 i de diferència d’aquesta temperatura mitjana respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No s’hi inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals.


6

Precipitació

La primavera climàtica de l’any 2010 ha estat pluviomètricament irregular, ja que en línies generals ha estat plujosa a la meitat del país i normal o seca a la meitat oest. La zona humida s’estén pel litoral des de l’Empordà fins al Garraf i s’endinsa per la plana de Vic i el pla de Bages fins a l’altiplà de la Segarra, mentre que cap al nord es troba limitada per les elevacions prepirinenques. La quantitat de precipitació acumulada respecte de la mitjana climàtica augmenta amb la proximitat al mar; els màxims s’enregistren als peus de la serra de Collserola (al Barcelonès) i al Corredor (al Maresme). En aquestes dues àrees, la primavera es pot qualificar de molt plujosa, amb quantitats enregistrades superiors al 190% respecte de la mitjana climàtica. La resta del país queda definida per una àmplia franja amb precipitació normal (entre el 90 i el 110% de precipitació respecte de la mitjana climàtica) o zones seques, on les quantitats enregistrades oscil·len entre el 70 i el 90% de precipitació respecte de la mitjana climàtica. Només se’n desmarquen petites àrees plujoses al nord del Camp de Tarragona, al Montsec, a la capçalera del Ter i a punts aïllats del Pirineu occidental. Els indrets més secs, amb precipitacions per sota del 70% respecte de la mitjana climàtica, es localitzen al voltant de la desembocadura del riu Ebre i al nord-oest del Segrià. Les quantitats recollides a l’Alt Empordà (on els dèficits de precipitació s’han succeït sovint durant els últims tres anys com a mínim) permeten finalment qualificar la primavera de 2010 com a plujosa a la zona; el cap de Creus ha estat el punt més humit en aquella comarca. Fent un breu repàs mes a mes, s’aprecia que la precipitació mensual ha tingut un comportament similar al de la temperatura, ja que no hi ha hagut dos mesos seguits amb les mateixes característiques pluviomètriques o termomètriques. Març va ser plujós o fins i tot molt plujós, tot i que a l’extrem sud i a la Val d’Aran va ser normal o sec. L’abril, en canvi, va ser un mes sec o fins i tot molt sec. El maig va tornar a ser plujós o molt plujós, però aquest cop només a la meitat oriental. A la resta, va ser normal o sec. Pel que fa a la quantitat de precipitació, ha estat més abundant a les zones més elevades del Ripollès, les comarques interiors del quadrant nord-est i el Pirineu occidental, on s’han superat els 300 mm. Les precipitacions més escasses s’han recollit al terç sud, fora de les àrees de muntanya. Tot seguit, es mostren els valors de precipitació acumulada superiors a 300 mm enregistrats durant la primavera de 2010 a les EMA gestionades pel SMC:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Ulldeter (2.364 m) el Ripollès 443,1Tagamanent - PN del Montseny el Vallès Oriental 382,6Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 373,9Viladrau Osona 359,5la Vall d'en Bas la Garrotxa 330Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 321,3Núria (1.971 m) el Ripollès 312,3Cassà de la Selva el Gironès 305,6Monells el Baix Empordà 305,4Roses l’Alt Empordà 301,4Malniu (2.230 m) la Cerdanya 301Taula 4. EMA que han enregistrat més precipitació durant la primavera de 2010


7

Les estacions meteorològiques automàtiques que han enregistrat precipitacions inferiors a 95 mm són les següents:

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Alfarràs el Segrià 94,9illa de Buda el Montsià 94,8Aldover el Baix Ebre 94,6Vinebre la Ribera d'Ebre 92,7Vilanova de Segrià el Segrià 92,4Riba-roja d'Ebre la Ribera d'Ebre 92Albesa la Noguera 90,4Mas de Barberans - Abocador el Montsià 89,7Gimenells el Segrià 84,8Alguaire el Segrià 84,7Seròs el Segrià 83,7Lleida - Raimat el Segrià 83,6Taula 5. EMA que han enregistrat menor precipitació durant la primavera de 2010 L’episodi més destacat del mes de març va ser la nevada del dia 8, propiciada pel pas d’una depressió sobre Catalunya i l’existència d’aire molt fred en alçada, de l’ordre de -30 ºC a 500 hPa (uns 5.500 metres) i de -5 ºC a 850 hPa (uns 1.500 metres), tal com s’aprecia a les figures següents:

Figura 2. Topografies de 850 i 500 hPa del dia 8 de març de 2010 a les 12 hores UTC Les primeres precipitacions dèbils es van iniciar al sud-oest del país cap al migdia del dia 7. Es van estendre per tot Catalunya fins a fer-se generals al final del dia, tot i que van ser de caràcter feble i poc abundants, amb una cota de neu que va baixar fins als 400 metres a la depressió Central, al prelitoral i al sector oriental del Pirineu i Prepirineu. El dia 8 les precipitacions van ser generals, quedant restringides al llarg de la tarda al prelitoral i litoral Central i Nord, on la nevada va anar acompanyada de tempesta. Al llarg de la matinada i fins a mig matí, la cota de neu va baixar dels 300 metres a totes les cotes. La nevada va ser d’intensitat entre feble i moderada, puntualment forta, especialment a la meitat nord del litoral i prelitoral. La quantitat

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 A/e: [email protected]

8

precipitada va ser molt abundant a punts del litoral Nord, abundant a punts de la meitat est del país i a punts del Pirineu i Prepirineu, i entre minsa i poc abundant a la resta del país. Restes d’inestabilitat a l’atmosfera van provocar ruixats febles de neu al nord-est del Principal fins al dia 10, amb quantitats acumulades en general minses. La neu va caure en abundància durant l’episodi, però de manera especial a les comarques gironines i barcelonines, i a l’est de les lleidatanes i de les tarragonines. Va arribar fins i tot al litoral, on la neu va prendre a la costa de l’Empordà, de la Selva, del Baix Penedès, del Baix Maresme i del Barcelonès. La combinació de neu molt humida i vent fort, circumstàncies presents a les comarques de la demarcació de Girona, va produir importants destrosses, va doblegar les torres d’alta tensió i va deixar molts usuaris sense corrent elèctric. La taula següent mostra les precipitacions superiors als 50 mm enregistrades a les EMA gestionades pel SMC entre els dies 7 i 10, i la figura 4 mostra la distribució de la precipitació acumulada al llarg d’aquests dies: Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Roses l’Alt Empordà 105,3 Torroella de Montgrí el Baix Empordà 102 Castell d'Aro el Baix Empordà 71,5 Sant Pere Pescador l’Alt Empordà 59,9 Portbou l’Alt Empordà 59,4 Girona el Gironès 56,8 Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 56,2 la Bisbal d'Empordà el Baix Empordà 55,7 la Tallada d'Empordà el Baix Empordà 55,7 Castelló d'Empúries l’Alt Empordà 55,1 Viladrau Osona 54 Monells el Baix Empordà 52,3 Malgrat de Mar el Maresme 51,4 Gisclareny el Berguedà 51,1 Serra de Daró el Baix Empordà 50,4 Cassà de la Selva el Gironès 50,4 Anglès la Selva 50,1 Taula 6. Precipitacions acumulades (en mm) més importants durant l’episodi del 7 al 10 de març de 2010 Així mateix, la taula 7 també reflecteix els gruixos de neu més destacats, representatius de diversos indrets de Catalunya i facilitats pels observadors de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM):

Municipi Comarca Gruix (cm) Rupit Osona 60 Santa Pau la Garrotxa 60 Pujalt l’Anoia 55 Sant Pau de Segúries el Ripollès 52 Bagà el Berguedà 45 Cardona el Bages 40 la Bisbal d’Empordà el Baix Empordà 40 Moià el Bages 40 Guissona la Segarra 40


9

Berga el Berguedà 39 Balenyà (els Hostalets) Osona 38 Pinós el Solsonès 32 Sallent el Bages 30 Solsona el Solsonès 30 Collbató el Baix Llobregat 30 Santa Coloma de Queralt la Conca de Barberà 28 Tàrrega l’Urgell 26 Vic Osona 25 Calonge el Baix Empordà 23 Barcelona (Observatori Fabra) el Barcelonès 20 Igualada l’Anoia 18 Cadaqués l’Alt Empordà 15 Martorelles el Vallès Oriental 10 Badalona el Barcelonès 10 el Masnou el Maresme 4 Taula 7. Gruixos de neu més importants de la nevada del 7 al 10 de març de 2010 enregistrats pels observadors de la XOM La figura 3 mostra les imatges del METEOSAT dels dies 6 i 9 de març, on es poden observar les diferències entre tots dos dies i les zones afectades per la neu.

Figura 3. Imatges del METEOSAT dels dies 6 (a l’ esquerra) i 9 (a la dreta) de març de 2010


10

Les imatges següents il·lustren la nevada a diferents indrets:

Illes Medes (el Baix Empordà) Foto: Josep Pasqual

Massís del Montgrí (el Baix Empordà) Foto: Josep Pasqual

Girona (el Gironès) Foto: Pau Planas

Espolla (l’Alt Empordà) Foto: Roger Geli

Cadaqués (l’Alt Empordà) Foto: Heribert Gispert

Calonge (el Baix Empordà) Foto: Jordi Oriol


11

Santa Margarida de Montbui (l’Anoia) Foto: Enric Barrufet

Sant Feliu de Pallerols (la Garrotxa) Foto: Ramon Cros

La Torre de Claramunt (l’Anoia) Foto: Bernat Jiménez

Monestir de Montserrat (el Bages) Foto: Ramon Oranias

Espinelves (Osona) Foto: Xavier Sànchez

Pujalt (l’Anoia) Foto: Albert Artés


12

Barcelona - Zona Universitària d’avinguda Diagonal (el Barcelonès). Foto: Jordi Toda

Barcelona - plaça de Sarrià (el Barcelonès) Foto: Francesc Monzonís

Josa i Tuixén (l’Alt Urgell) Foto:

La Pobla de Lillet (el Berguedà) Foto: Albert Fajula

Guissona (la Segarra) Foto: Lluís Codina

Alp (la Cerdanya) Foto: Josep Badia

Figura 4. Imatges de la nevada del 8 de març de 2010


13

Figura 5

Mapes de precipitació acumulada durant la primavera de 2010 i de percentatge d’aquesta precipitació respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades d’estacions automàtiques gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya. No s’hi inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si aquesta estació no disposa de les dades d’un episodi significatiu.


14

2. Evolució històrica de la temperatura i la precipitació de la primavera a dos observatoris 2.1 Observatori de l’Ebre 2.1.1 Temperatura

La temperatura mitjana de la primavera a l’Observatori de l’Ebre ha estat dins la normalitat climàtica, en concret lleugerament per sobre dels valors de temperatura mitjana dels dos períodes climàtics de referència5:

Temperatura mitjana estacional (ºC) 2010 1961-1990 1971-2000

Primavera 15,8 15,2 15,5 Taula 8. Comparació de la temperatura mitjana de primavera amb la mitjana climàtica de l’Observatori de l’Ebre

Aquesta petita anomalia es tradueix en +0,6 ºC respecte de la mitjana del període 1961-1990 i de +0,3 ºC respecte de la del període 1971-2000.

D’una banda, el mes de març la temperatura mitjana va estar per sota dels valors mitjans climàtics respecte dels dos períodes de referència, i, per tant, va ser un mes fred. En canvi, la resta de mesos que componen la primavera, l’abril i el maig, van ser mesos càlids (de nou respecte dels dos períodes de referència).

Temperatura mitjana mensual (ºC) 2010 1961-1990 1971-2000

Març 12,1 12,6 13,1 Abril 16,2 15 15,1 Maig 19,2 18,1 18,4

Taula 9. Comparació entre la temperatura mitjana mensual dels mesos de primavera i les mitjanes climàtiques de l’Observatori de l’Ebre

En termes de valors, les anomalies negatives del mes de març van ser de l’ordre de la unitat (-0,5 ºC i -1 ºC respecte dels valors mitjans de 1961-1990 i 1971-2000). Les anomalies positives de la resta de mesos, abril i maig, també van ser del mateix ordre de magnitud (+1,2 ºC i +1,1 ºC respecte del trentenni 1961-1990 i +1,1 ºC i +0,8 ºC respecte del trentenni 1971-2000).

Tot seguit, es presenta la gràfica d’evolució de la temperatura mitjana de primavera (figura 6), en què s’observa una tendència positiva estadísticament significativa, i la gràfica d’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figura 7).

5 Segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), la determinació de les condicions climàtiques d’un indret es realitza segons les mitjanes de les variables meteorològiques durant un període de 30 anys. Els períodes predefinits que actualment s’usen per fer estudis són el 1961-1990 i el 1971-2000.


15

Figura 6 Evolució de la temperatura mitjana de la primavera a l’Observatori de l’Ebre (1905-2010) L’evolució de la temperatura mitjana de primavera s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

12

13

14

15

16

17

18

19

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana de primavera - Obs. de l'Ebre

Temperatura mitjana primavera

Mitjana mòbil T (11 anys)

Lineal (Temperatura mitjana primavera)

Línia de tendència

Figura 7 Anomalia de la temperatura mitjana de primavera a l’Observatori de l’Ebre (1905-2010) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de primavera calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de primavera - Obs. de l'Ebre


16

A l’Observatori de l’Ebre, la temperatura màxima mitjana de primavera ha estat normal climàticament parlant: 0,5 ºC per sobre de la mitjana de la temperatura màxima de primavera del període climàtic 1961-1990, i 0,2 ºC respecte de la mitjana del període 1971-2000.

Temperatura màxima mitjana estacional (ºC) 2010 1961-1990 1971-2000 Primavera 21,5 21 21,3

Taula 10. Comparació de la temperatura màxima mitjana de la primavera amb la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre

Els valors de temperatura màxima mitjana han estat els següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (ºC) 2010 1961-1990 1971-2000

Març 17,1 18,3 18,8 Abril 22 20,7 20,9 Maig 25,5 23,9 24,1

Taula 11. Comparació dels valors de temperatura màxima mitjana dels mesos de primavera amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

Respecte dels períodes de referència 1961-1990 i 1971-2000, el mes de març ha estat l’únic mes fred, amb unes anomalies de -1,2 ºC i -1,7 ºC, respectivament. En canvi, en els mesos restants, abril i maig, les anomalies han estat positives, amb valors el mes d’abril de +1,3 ºC i +1,1 ºC i el mes de maig de +1,6 ºC i +1,4 ºC, respectivament.

La temperatura mínima mitjana de primavera ha estat de nou climàticament normal: 0,6 ºC per sobre de la mitjana de la temperatura mínima de primavera del període climàtic 1961-1990, i 0,3 ºC respecte de la mateixa mitjana del període 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (ºC) 2010 1961-1990 1971-2000 Primavera 10,1 9,5 9,8

Taula 12. Comparació de la temperatura mínima mitjana de la primavera amb la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre Tot seguit, es mostra la taula de valors mensuals:

Temperatura mínima mitjana mensual (ºC) 2010 1961-1990 1971-2000

Març 7 6,9 7,4 Abril 10,4 9,3 9,4 Maig 12,8 12,2 12,6

Taula 13. Comparació dels valors de temperatura mínima mitjana dels mesos de primavera amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori de l’Ebre

La temperatura mínima mitjana ha seguit el mateix patró els mesos d’abril i maig. El març, en canvi, ha estat molt semblant a la mitjana climàtica, a diferència de la temperatura màxima mensual, que va estar entre 1 i 2 ºC per sota els valors mitjans. Aquestes anomalies han estat les següents: només +0,1 ºC i -0,4 ºC al març, +1,1 ºC i +1 ºC a l’abril i +0,6 ºC i +0,2 ºC al maig.


17

A continuació, es mostra la gràfica d’evolució de les temperatures extremes de primavera. La temperatura màxima mitjana, la temperatura mínima mitjana i la temperatura mínima absoluta presenten una tendència positiva estadísticament significativa (figura 8). No es mostra la línia de tendència de la temperatura màxima absoluta perquè no arriba al nivell de significació del 95%. Figura 8 Evolució de les temperatures extremes de primavera a l’Observatori de l’Ebre (1905-2010) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de la primavera (Txx) en traç marró, la T màxima mitjana de la primavera (Txm) en traç vermell, la T mínima mitjana de la primavera (Tnm) en traç blau cel i la T mínima absoluta (Tnn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu.

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura de primavera - Obs. de l'Ebre

Txx

Txm

Tnm

Tnn

Lineal (Tnn)Línia de tendència


18

2.1.2 Precipitació A l’Observatori de l’Ebre, la precipitació total corresponent a la primavera de 2010 ha estat inferior a la mitjana climàtica dels dos períodes de referència, i, per tant, es considera una primavera seca:

Precipitació acumulada estacional (mm) 2010 1961-1990 1971-2000 Primavera 95,4 137,8 130 Taula 14. Comparació dels valors de precipitació a la primavera amb els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori de l’Ebre La precipitació acumulada ha estat de 95,4 mm, valor clarament per sota de les mitjanes climàtiques dels dos períodes de referència: · 42,4 mm menys que la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990, la qual cosa

representa un 69,2%. · 34,6 mm menys que la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000, la qual cosa

representa un 73,4%. La distribució mensual de la precipitació a la primavera es mostra en la taula següent:

Precipitació acumulada mensual (mm) 2010 1961-1990 1971-2000

Març 21,7 30,3 31,2 Abril 26,7 47,1 45,1 Maig 47 60,4 53,7 Taula 15. Comparació dels valors acumulats de precipitació als mesos de la primavera amb les mitjanes corresponents a l’Observatori de l’Ebre Tots tres mesos de la primavera 2010 han tingut una precipitació inferior a les mitjanes climàtiques. El mes amb més dèficit pluviomètric ha estat l’abril. En canvi, el mes que ha enregistrat més pluja, tot i el dèficit pluviomètric, ha estat el mes de maig. Concretament, el març ha recollit un 71,6% de la precipitació mitjana del període de referència 1961-1990 i un 69,6% respecte de la mitjana de 1971-2000. En el mes més sec, l’abril, el percentatge de pluja recollida ha baixat fins al 56,7% i 59,2%, respectivament. I, finalment, el percentatge de pluja del mes de maig ha estat del 77,8% i 87,5%, respectivament. Les figures 9 i 10 mostren l’evolució en forma de totals i de percentatge de la precipitació a la primavera. No s’hi observa cap tendència estadísticament significativa.


19

Figura 9 Evolució de la precipitació de primavera a l’Observatori de l’Ebre (1905-2010) L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’abril i maig de 1938; per això la gràfica queda interrompuda durant la primavera de 1938.

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

500

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació de primaveraObs. de l'Ebre

Figura 10 Percentatge de la precipitació de primavera respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori de l’Ebre (1905-2010) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de primavera dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període. L’Observatori de l’Ebre no disposa de dades corresponents a l’abril i maig de 1938; per això la gràfica queda interrompuda durant la primavera d’aquell any.

-100

-50

0

50

100

150

200

250

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

% P

PT

Any

% Precipitació de primavera respecte a la mitjana climàtica 1961-1990 - Obs. de l'Ebre


20

2.2 Observatori Fabra

2.2.1 Temperatura

La temperatura mitjana de la primavera de 2010 a l’Observatori Fabra ha estat pràcticament igual a la normal climàtica respecte dels dos períodes de referència:

Temperatura mitjana estacional (ºC) 2010 1961-1990 1971-2000 Primavera 13 12,8 13,1 Taula 16. Comparació de la temperatura mitjana de primavera amb la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

La petita anomalia ha estat de +0,2 ºC respecte del trentenni de referència 1961-1990, i de -0,1 ºC respecte del trentenni de 1971-2000. Tot seguit, es mostra la taula de temperatura mitjana per mesos:

Temperatura mitjana mensual (ºC) 2010 1961-1990 1971-2000

Març 9,6 10,2 10,8 Abril 14,1 12,4 12,5 Maig 15,4 15,9 16,2 Taula 17. Comparació de la temperatura mitjana mensual dels mesos de primavera amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

En els mesos de març i maig, les anomalies respecte de les mitjanes dels períodes 1961-1990 i 1971-2000 han estat per sota de la mitjana climàtica, i, per tant, cal parlar de mesos freds. Al març, les anomalies respecte de les mitjanes dels períodes de referència van ser de -0,6 ºC i -1,2 ºC, respectivament, i al maig de -0,5 ºC i -0,8 ºC, de nou, respectivament. En canvi, l’anomalia del mes d’abril va ser positiva, i, per tant, va ser un mes càlid, amb valors de les anomalies en aquest cas de +1,7 ºC i +1,6 ºC, respectivament. Tot seguit, es mostra la gràfica d’evolució de la temperatura mitjana de primavera i la gràfica d’anomalia respecte de la mitjana climàtica (figures 11 i 12). S’hi observa una tendència positiva estadísticament significativa amb un nivell de significació del 95%.


21

Figura 11 Evolució de la temperatura mitjana de la primavera a l’Observatori Fabra (1914-2010) L’evolució de la temperatura mitjana de primavera s’expressa en traç blau continu i la línia de tendència en traç discontinu. En vermell, es representa la mateixa evolució suavitzada amb una mitjana mòbil d’11 anys.

10

11

12

13

14

15

16

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

T mitjana de primavera - Obs. Fabra

Temperatura mitjana primavera

Mitjana mòbil T (11 anys)


Figura 12 Anomalia de la temperatura mitjana de primavera a l’Observatori Fabra (1914-2010) L’anomalia s’expressa respecte de la temperatura mitjana climàtica de primavera calculada segons el període 1961-1990.

-3

-2

-1

0

1

2

3

1905

1910

1915

1920

1925

1930

1935

1940

1945

1950

1955

1960

1965

1970

1975

1980

1985

1990

1995

2000

2005

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de primavera - Obs. Fabra


22

La temperatura màxima mitjana de la primavera ha estat per sota dels dos períodes de

referència: 0,3 ºC per sota del període de referència 1961-1990 i 0,6 ºC per sota del període 1971-2000.

Temperatura màxima mitjana estacional (ºC) 2010 1961-1990 1971-2000 Primavera 16,7 17 17,3

Taula 18. Comparació de la temperatura màxima mitjana de la tardor amb la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra

Els tres mesos presenten les anomalies climàtiques de temperatura màxima mitjana següents:

Temperatura màxima mitjana mensual (ºC) 2010 1961-1990 1971-2000

Març 13 14,1 14,7 Abril 17,9 16,5 16,7 Maig 19,3 20,2 20,4

Taula 19. Comparació dels valors de temperatura màxima mitjana dels mesos de primavera amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

Pel que fa a la temperatura màxima mitjana, l’anomalia dels mesos de març i maig ha estat per sota de la mitjana climàtica, amb una diferència respecte dels dos períodes de referència de -1,1 ºC i -1,7 ºC al març i -0,9 ºC i -1,1 ºC al maig. A l’abril, en canvi, la temperatura màxima mitjana ha estat per sobre de la mitjana climàtica, amb valors respecte dels períodes anteriors de +1,4 ºC i +1,2 ºC.

La temperatura mínima mitjana de la primavera ha estat 1,1 ºC per sobre del període de referència 1961-1990 i +0,8 ºC per sobre del període de referència 1971-2000.

Temperatura mínima mitjana estacional (ºC) 2010 1961-1990 1971-2000 Primavera 9,8 8,7 9

Taula 20. Comparació de la temperatura mínima mitjana de primavera amb la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra Els valors mensuals de la temperatura mínima mitjana durant la primavera han estat els següents:

Temperatura mínima mitjana mensual (ºC) 2010 1961-1990 1971-2000

Març 6,1 6,2 6,8 Abril 10,4 8,3 8,4 Maig 11,5 11,6 11,9

Taula 21. Comparació dels valors de temperatura mínima mitjana dels mesos de primavera amb les mitjanes climàtiques a l’Observatori Fabra

De nou la temperatura mínima mitjana mensual segueix el mateix patró que la temperatura màxima mitjana mensual: els mesos de març i maig es manté per sota de la mitjana climàtica, i el mes d’abril per sobre. Cal afegir també que la diferència al llarg dels tres mesos de la temperatura mínima mitjana mensual respecte de la mitjana climàtica és més important a l’abril que en els mesos de març i maig. Al març, la diferència entre el valor enregistrat i la mitjana climàtica ha estat de -0,1 ºC respecte de 1961-1990 i de -0,7 ºC respecte de 1971-2000. A l’abril, les anomalies s’han ampliat a +2,1 ºC i +2 ºC, mentre que al maig les diferències han estat de -0,1 ºC i -0,4 ºC, respectivament.


23

A continuació, es mostra l’evolució de la temperatura de primavera a l’Observatori Fabra, on es detecta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% en l’evolució de la temperatura màxima mitjana i en la temperatura mínima mitjana (figura 13). No es mostra la línia de tendència de la temperatura màxima i mínima absoluta perquè no arriba al nivell de significació del 95%. Figura 13 Evolució de les temperatures extremes de primavera a l’Observatori Fabra (1914-2010) Els gràfics següents mostren l’evolució de la T màxima absoluta de primavera (Txx) en traç marró, la T màxima mitjana de primavera (Txm) en traç vermell, la T mínima mitjana de primavera (Tnm) s’expressa en traç blau cel i la T mínima absoluta (Tnn) en traç blau fosc. Les línies de tendència es mostren en traç discontinu. Tant la T màxima mitjana (Txm) com la T mínima mitjana (Tnm) tenen tendència positiva estadísticament significativa.

-5

0

5

10

15

20

25

30

35

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

2010

T (º

C)

Any

Evolució de la temperatura de primavera - Obs. Fabra

Txx

Txm

Tnm

Tnn

Lineal (Tnm)Línia de tendència tendència


24

2.2.2 Precipitació La primavera ha estat pluviomètricament plujosa a l’Observatori Fabra. La precipitació recollida, 255,1 mm, ha quedat força per sobre de la mitjana climàtica tant del període de referència 1961-1990 com del 1971-2000: · 92,2 mm per sobre de la mitjana climàtica del trentenni de referència 1961-1990 (per tant, ha plogut

un 156,6% respecte de la precipitació mitjana corresponent al període 1961-1990). · 87,8 mm per sobre de la mitjana climàtica del trentenni de referència 1971-2000 (que correspon a un

152,5% de la precipitació respecte de la mitjana climàtica 1971-2000).

Precipitació acumulada estacional (mm) 2010 1961-1990 1971-2000 Primavera 255,1 162,9 167,3 Taula 22. Comparació dels valors de precipitació a la primavera amb els valors mitjans corresponents al mateix període a l’Observatori Fabra La taula següent mostra la distribució mensual de la precipitació de primavera de 2010 a l’Observatori Fabra.

Precipitació acumulada mensual (mm)

2010 1961-1990 1971-2000 Març 76,9 44,9 46 Abril 23,5 56,7 55,2 Maig 154,7 61,3 66 Taula 23. Comparació dels valors acumulats de precipitació als mesos de primavera amb les mitjanes corresponents a l’Observatori Fabra El comportament de la precipitació al llarg de la primavera a l’Observatori Fabra ha estat un dels més irregulars. El mes de març ha estat plujós, el mes d’abril ha estat sec, i finalment el mes de maig ha estat molt plujós. Els percentatges de precipitació respecte de la mitjana climàtica han estat els següents: al març, ha plogut un 171,2% respecte del període 1961-1990 i un 167,2% respecte del període 1971-2000 (32 mm i 30,9 mm més que els valors mitjans); a l’abril, només un 41,4% i un 42,6%, respectivament (33,2 mm i 31,7 mm de dèficit), i al maig fins a un 252,4% i 234,4%, respectivament (93,4 mm i 88,7 mm més que els valors mitjans). Tot seguit, es mostra l’evolució de la precipitació a la primavera a l’Observatori Fabra, on no s’observa cap tendència estadísticament significativa (figures 14 i 15).


25

Figura 14 Evolució de la precipitació de primavera a l’Observatori Fabra (1914-2010)

0

50

100

150

200

250

300

350

400

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

PP

T (m

m)

Any

Evolució de la precipitació de primaveraObs. Fabra

Figura 15 Percentatge de la precipitació de primavera respecte de la mitjana climàtica a l’Observatori Fabra (1914-2010) Els valors s’expressen respecte de la mitjana climàtica de primavera dels anys 1961-1990. Les barres de color blau indiquen percentatges positius, és a dir, primaveres més plujoses, mentre que les barres de color carbassa indiquen primaveres més seques. La corba negra contínua expressa la mitjana mòbil de cinc anys de període.

-100

-50

0

50

100

150

1905

1908

1911

1914

1917

1920

1923

1926

1929

1932

1935

1938

1941

1944

1947

1950

1953

1956

1959

1962

1965

1968

1971

1974

1977

1980

1983

1986

1989

1992

1995

1998

2001

2004

2007

% P

PT

Any

% Precipitació de primavera respecte a la mitjana climàtica 1961-1990 - Obs. Fabra


26

3. Evolució històrica de la temperatura de l’aigua del mar a la primavera a l’Estartit L’evolució dels valors de temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit (latitud 42º 03’; longitud 3º 15’ 15’’) durant la primavera de 2010 a diferents fondàries ha estat la següent:

Primavera de 2010

Març T (ºC)

Abril T (ºC)

Maig T (ºC)

T mitjana de la primavera (ºC)

Superfície 11,8 13,8 15,5 13,7 20 m de fondària 11,8 13,4 14,9 13,4 50 m de fondària 12 12,9 14,3 13,1 80 m de fondària 12,2 12,8 13,7 12,9

Taula 24. Temperatura mitjana de la primavera de 2010 de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries No es disposa de les dades necessàries per calcular la temperatura mitjana climàtica a les diferents fondàries segons els períodes estàndards definits per l’Organització Meteorològica Mundial, però, si es calculen els valors mitjans prenent tota la sèrie disponible, s’obté la taula següent:

Primavera, mitjana de 1974-2010

Març T (ºC)

Abril T (ºC)

Maig T (ºC)

T mitjana de la primavera (ºC)

Superfície 12,6 13,5 15,7 13,9 20 m de fondària 12,5 13,1 14,8 13,5 50 m de fondària 12,5 12,9 13,9 13,1 80 m de fondària 12,5 12,8 13,3 12,9

Taula 25. Temperatura mitjana climàtica de primavera de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries La temperatura mitjana durant la primavera de 2010 ha estat molt propera al valor de temperatura mitjana climàtica de 1973-2010 de tota la sèrie a totes les fondàries: en superfície -0,2 ºC, a 20 m -0,1 ºC i a 50 i 80 m de fondària 0 ºC. Mensualment, cal destacar que, a diferència dels mesos d’abril i maig, els valors de temperatura mitjana a totes les fondàries en el mes de març ha estat per sota de la mitjana de 1973-2010, amb les anomalies següents: en superfície -0,8 ºC, a 20 m -0,7 ºC, a 50 m -0,5 ºC i a 80 m -0,3 ºC, tal com mostra la taula 26. En canvi, en els dos mesos de primavera que resten, abril i maig, pràcticament tots els valors han estat o bé iguals o bé superiors a les mitjanes (excepte només el mes de maig en superfície, amb una anomalia negativa de -0,2 ºC): a l’abril +0,3 ºC en superfície i a 20 m i 0 ºC a 50 m i 80 m de fondària, i al maig +0,1 ºC a 20 m i +0,4 ºC a 50 m i 80 m de fondària. Seguidament, es presenta la taula d’anomalies de la temperatura del mar a les diferents fondàries:

Anomalies de la primavera 2010

Març T (ºC)

Abril T (ºC)

Maig T (ºC)

Primavera de 2010 (ºC)

Superfície -0,8 +0,3 -0,2 -0,2 20 m de fondària -0,7 +0,3 +0,1 -0,1 50 m de fondària -0,5 0 +0,4 0 80 m de fondària -0,3 0 +0,4 0

Taula 26. Anomalies tèrmiques de la temperatura de l’aigua del mar a l’Estartit a diferents fondàries durant els mesos de primavera A continuació, es mostra l’evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant la primavera (figura 16), la qual presenta una tendència positiva amb un nivell de significació del 95% a totes les fondàries.


27

Figura 16 Evolució de la temperatura del mar a l’Estartit durant la primavera El primer gràfic assenyala el valor mitjà de temperatura de primavera a cada fondària amb una recta de traç continu, mentre que el segon gràfic mostra amb traç discontinu les línies de tendència de l’evolució de la temperatura als diferents nivells.

10

11

12

13

14

15

16

1973

1975

1977

1979

1981

1983

1985

1987

1989

1991

1993

1995

1997

1999

2001

2003

2005

2007

2009

T (º

C)

Any

Evolució T mar a l'Estartitdurant la primavera (ºC)

T superfície

T 20m

T 50m

T 80m


-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de la primaveraAigua del mar (superfície) - L'Estartit

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1984

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

T (º

C)

Any

Anomalia de la T mitjana de la primaveraAigua del mar (Fondària: 20 m) - L'Estartit

-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

T (º

C)

Any


-2.0

-1.5

-1.0

-0.5

0.0

0.5

1.0

1.5

2.0

1973

1974

1975

1976

1977

1978

1979

1980

1981

1982

1983

1966

1985

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

T (º

C)

Any


butlletí primavera 2010la primavera ha estat freda en general. març va ser fred, un dels més...

Documents