JOSEPH KOSUTH

C A R L A V I L L A L Ó N2 N B AT X I L L E R AT

UNA I TRES CADIRES

BIOGRAFIA DE L’AUTOR.

FITXA TÈCNICA DE L’OBRA

NOM DE L’OBRA: Una i tres cadires AUTOR: Joseph Kosuth (Toledo, Ohio, 1945) LOCALITZACIÓ: MoMA, a Nova York ESTIL: Conceptual DIMENSIONS: Cadira 82 cm d’altura; fotografia 91,5 x 61 cm; plafó de

text 61 x 61 cm CRONOLOGIA: 1965 TÈCNICA: No presenta cap tipus de tècnica MATERIAL: cadira de fusta plegable, còpia fotografia de la cadira i

ampliació de la definició de cadira d’un diccionari FORMES: No és exempta, sinó que trobem una unifacialitat TIPOLOGIA: De grup CROMATISME: Monocroma, conserva el color pur de la fusta FUNCIONALITAT: Estètica i Decorativa ESTAT DE CONSERVACIÓ: Molt bo TEMA: Conceptual

ANÀLISI FORMAL

DESCRIPCIÓ: una instal·lació que consta de tres elements ordenats l’un al costat de l’altre davant un mur de color blanc. Al centre de la composició podem veure una cadira de fusta de color marró, a l’esquerra trobem penjada a la paret, una fotografia molt gran de la mateixa cadira però en aquest cas està en blanc i negre, i a la part dreta de la instal·lació trobem penjat a la paret també un plafó de color beix que reprodueix la definició en anglès de la paraula “cadira” extreta d’un diccionari.

ELEMENTS PLÀSTICS

FORMA DE REPRESENTACIÓ: La instal·lació presenta una unifacialitat. En aquesta nosaltres podem accedir-hi a l’obra, així que la cadira la podem veure des de diferents punts de vista, com la part dreta i esquerra, en canvi, en el plafó i la fotografia, al ser paper només té una vista frontal.

ELEMENTS PLÀSTICS

TRACTAMENT DE LA SUPERFÍCIE: L’element principal d’aquesta composició és una cadira de fusta plegable, però aquest objecte no ha estat treballat per Joseph, sinó que és una cadira treballada per algú altre, i el mateix autor n’ha fet la composició amb els altres elements de la instal·lació.

ELEMENTS PLÀSTICS

MOVIMENT I TEMPS: En tota la composició no trobem cap referència que ens doni un moviment i es tracta d’un moment anecdòtic.

ELEMENTS PLÀSTICS

TRACTAMENT DE VOLUM I FORMES: En aquesta obra, hi un clar predomini de les línies rectes i una gran escassetat de les línies corbes i ondulades. I predomina la horitzontalitat i la verticalitat.

ELEMENTS PLÀSTICS

COMPOSICIÓ: una instal·lació que consta de tres elements ordenats l’un al costat de l’altre davant un mur de color blanc. Al centre de la composició podem veure una cadira de fusta de color marró, a l’esquerra trobem penjada a la paret, una fotografia molt gran de la mateixa cadira però en aquest cas està en blanc i negre, i a la part dreta de la instal·lació trobem penjat a la paret també un plafó de color beix que reprodueix la definició en anglès de la paraula “cadira” extreta d’un diccionari.

ELEMENTS PLÀSTICS

LLUM: La llum de l’obra contrasta el blanc de la paret i el beix del plafó amb el marró del color pur de la fusta i el color blanc i negre en que està la fotografia.

ESTIL

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT: Visió de la pintura com objecte de pensament. Propòsit posat no a representar la realitat, sinó a prescriure un

conjunt de significats, conceptes o intencions que siguin reconegudes per l’intel·lecte.

Recerca de la simplicitat. Valora principalment la intel·ligència i les idees per sobre de la

part manual. Combinació de llenguatges: especialment el llenguatge escrit

barrejat amb el llenguatge de la representació pictòrica. Iconografia consistent en preguntes, equacions, declaracions o

instruccions absurdes. Explotació màxima del potencial pictòric com canal d’informació. Barreja de materials i tècniques: collages, plantilles i estarcits.

INTERPRETACIÓ

CONTEXT HISTÒRIC: L’obra s’inscriu, especialment, dins el moviment de l’Art Conceptual, que es produeix cap els anys de 1960-1980: En la recerca d’una puresa inviolable era necessari que la mateixa obra d’art es dissolgués, fent desaparèixer la seva contaminant objectivitat, i emergir com a idea.

INTERPRETACIÓ

CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L’OBRA: L’artista ha presentat conjuntament tres codis del concepte “cadira”: el codi del llenguatge objectual, una cadira real de fusta; el codi visual, la seva imatge fotogràfica; i el codi verbal, la seva definició lingüística. Tots tres plantegen diferent maneres de com es pot accedir a la compressió del concepte “cadira”, amb al intenció de demostrar que la forma física d’un objecte no és fonamental en el reconeixement i aprenentatge dels conceptes per part del receptor.

INTERPRETACIÓ

MODELS I INFLUÈNCIES: En contra del que pugui sembla, la idea de la desmaterialització de l’art no és una invenció del segle XX. De fet, ja durant el Renaixement, Leonardo Da Vinci va escriure als seus quaderns que “la pintura és una cosa mental”. I Miquel Àngel, afirmava que l’escultura ja es troba dins del bloc de marbre i que tan sols cal treure l’embolcall que la tanca. La gran revolució es dugué a terme durant el segle XX, quan Marcel Duchamp creà el seus ready-made o objectes ja fabricats: Roda de bicicleta (1913), Ampoller (1914) o Urinari (1917), la seva obra més famosa.

INTERPRETACIÓ

ALTRES OBRES:

FOUR COLORS FOUR WORDS A FOUR COLOR SENTENCE

INTERPRETACIÓ

CONCLUSIÓ: Joseph Kosuth aviat es converteix en important líder de l'art conceptual, arribant al rebuig absolut de qualsevol tipus de producció d'obres, causa del seu caràcter ornamental. Les seves idees queden recollides en l'assaig Art after Philosophy.

Carla Villalón López