cas clÍnic - abbel.cat · nefroangiosclerosi maligna: hipertensió arterial accelerada que cursa...

CAS CLÍNIC

Dr. Àngel Rodríguez Jornet. Nefrología HS

Dra. Carme Bertral López. CAP Cardona

Hospital General de Manresa, 23 de febrer 2006

"Nefropatia isquèmica"

http://www.dislipemia.org/VI CURS FORMACIO CONTINUADA RCV 2006.htm

C.O.B;

Home de 67 anys Ha viscut durant molts anys a Veneçuela

Antecedents personals;

• TBC pulmonar a la infantesa

• Fumador de 5 a 6 cigars al dia

• Dubtosament al·lèrgic al contrast iodat

• Hipertensió arterial des de fa 3 anys i mig.

1.Mal control TA amb dos fàrmacs

2.Canvi en la funció renal (insuficiència renal)

(Creat. Pasmàtica de 1,5 mg/dl a 2 mg/dl).

Ecografia Renal;

Quists renals corticals

Nòdul més dens a pol superior del ronyó dret.

Motiu de consulta

• TA 156/89

• Polsos perifèrics correctes.

• Fons d´ull;

Retinopatia hipertensiva grau II, com a molt.

• No buf abdominal.

• Resta d´exploració física anodina.

Exploració Física

Analítica;

Creatinina 2 mg/dl,

Urea 62, àc. úric 8,

Clearance de Creatinina 48 cc/min,

CT 237; TG 165.

Orina;

Proteinuria 1,2 gr/24h, sediment normal.

Resta d´analítica bàsica normal.

• Rx Tòrax Ateromatosi Aòrtica.

• Rx Abdomen Canvis degeneratius a columna dorsal; NO calcificacions vasculars.

• ECG Ritme sinusal, normal.

• TAC Abdominal Sense Contrast Corroboren les troballes de les ecografies

Aneurisma de 3,5 cm

Nòdul renal que podria ser compatible amb un quist amb material

sanguini o proteinaci.

• Nova Ecografia Renal Ratifica nòdul i quists renals,

Aneurisma d´Aorta abdominal infrarenal de 3,5 cm de diàmetre

• AngioRNM Aortorenal

( Possibilitat de un quist complicat, per la qual cosa es

decideix no fer punció-biòpsia)

Es demostra ....

Estenosi d´Artèries Renals Bilateral;

- 90% ARD

- > 70% ARE.

• Dieta hiposòdica i pobre en greixos

• Furosemida 40 mg/dia,

• Doxazosina 4 mg/dia,

• Alopurinol 100 mg/dia (va presentar podagra),

• Atorvastatina 20 mg/dia, salicilats 150 mg/dia

• Omeprazol 20 mg/dia.

TA;160/90

Creatinines Plasmàtiques de 1,8 mg/dl.

Es proposa la Revascularització Renal.

Tractament

HTA

Insuficiència

renal

Nefropatia

Isquèmica Nefroesclerosi

Malaltia

Ateroscleròtica

sistèmica

Malaltia

Ateroembòlica

per cristalls de

colesterol

NEFROPATIA

VASCULAR

NEFROPATIA ISQUÈMICA

PER ARTERIOSCLEROSI

Dr. Àngel Rodríguez Jornet CORPORACIÓ PARC TAULI-SABADELL

Manresa, 23 de febrer de 2006

Hipertensió reno-vascular: és la hipertensió

arterial produïda per isquèmia renal.

Nefropatia isquèmica: Nefropatia caracteritzada

per l'obstrucció del flux d'ambdues artèries renals,

hemodinàmicament significativa, i capaç de

produir una reducció apreciable del filtrat

glomerular.

Pot causar hipertensió vasculorenal, una forma

potencialment reversible d'hipertensió arterial.

Nefropatia isquèmica per Arteriosclerosi

Nefroangiosclerosi: resultat d'hipertensió arterial continuada

sobre el parènquima renal, donant lesions d'arteriosclerosi

hialina que finalment dóna pèrdua de funció renal

(nefroangiosclerosi pròpiament dita).

Nefroangiosclerosi maligna: hipertensió arterial accelerada

que cursa amb insuficiència renal progressiva (histològicament

amb arteriolitis necrotitzant + hiperplàsia arteriolar concèntrica), i

amb afectació extrarenal (SNC, cor).

Malaltia aterombòlica: caracteritzada per l'oclusió d'artèries,

arterioles i, en el cas renal, dels capil·lars glomerulars per

plaques ateromatoses de colesterol.


En estudis d'autòpsies, en pacients > 75 anys d'edat, més del 53%

tenen estenosi d'artèries renals.

11% de pacients amb coronariopatia tenen estenosis significatives

d'artèries renals, i el 4% bilaterals.

24% dels pacients amb arteriopatia perifèrica tenen estenosi

d'artèrias renals.

La presència d'estenosi d'artèries renals > 75% és un factor

pronòstic important i independent de mortalitat.

Dels pacients en diàlisi, els que tenen una nefropatia isquèmica són

els que tenen una taxa més alta de mortalitat.

Fonamentats en aquestes evidències, ESTEM OBLIGATS A UN

DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT PRECOÇOS per millorar la supervivència

del pacient, prevenir la progressió de la

insuficiència renal i millorar el control de la tensió arterial.

Però...


Les complicacions després de la revascularització són freqüents i fins

un 25% dels pacients poden empitjorar la seva funció renal.

Malgrat la revascularització renal, la mortalitat cardiovascular és

alta en aquests malalts.

La milloria de la funció renal post-revascularització no és un fet

constant: el dany parenquimatós, la nefroangiosclerosi distal, és el

determinant pronòstic més important.

Les estenosis crítiques i probablement les més severes (>75%)

tendeixen a l'obstrucció total; el grau de progressió de les lesions

estenòtiques menys severes és més incert.

Per tant, hem d' identificar aquells pacients que es beneficiaran d'una

revascularització renal d'aquells que no; hem d'identificar aquells en

els que l'agressivitat de la revascularització pot ser més perjudicial que

beneficiosa.


Atherosclerotic renal artery stenosis: To treat conservatively, to dilate, to

stent or to operate? Plouin PF, Rossignol P, Bobrie G. J Am Soc Nephrol

2001; 12: 2190-2196.

* La majoria de malalts vells amb Nefropatia isquèmica tenen més

probabilitats de morir de malaltia coronària o accident vascular cerebral

que d'insuficiència renal crònica terminal.

* En tots els grups d'edat el tractament mèdic amb hipotensors, estatines

i aspirina, prevenen els esdeveniments Cardiovasculars extrarenals.

* En el cas dels vells amb funció renal estable i hipertensió arterial

controlada, els efectes de la revascularització sobre el pronòstic renal i

cardiovascular a la llarga, podrien ser similars i comparables al

tractament mèdic conservador amb medicament.


NEFROPATIA ISQUÈMICA: TRACTAMENT.

Kennedy DJ i cols. Renal insufficiency as a predictor of adverse events and

mortality after renal artery stent placement. Am J Kid Dis 2003; 42: 926-935.

* Independentment d'altres factors, la insuficiència renal per

si mateixa és un factor pronòstic de complicacions i de

disminució de supervivència, després de la

revascularització renal mitjançant la col·locació de stent.

* Després de la col·locació de stent, la milloria de la funció

renal és senyal pronostica d´augment de supervivència.


Keane WF, Kasiske BL, O´Donnell MP, Kim Y. Hypertension, hyperlipidemia,

and renal damage. Am J Kid Dis 1993; 21: 43-50.

Conclusions

1. Hiperlipidèmia freqüentment coexisteix amb la HTA essent un

factor important de dany renal, a nivell glomerular i tubular.

2. Ambdós factors, HTA i hiperlipidèmia interactuen mitjançant

la producció de substàncies vasoactives que activen el to

vascular.

3. És necessari actuar en el control de les dues alteracions per

evitar la pèrdua de nefrones.


Martin LG i cols. J Vasc Interv Radiol 2002; 13: 1069-1083.

Per hipertensió arterial

* HTA recent en < 30, ó > 60 anys

* HTA refractària, HTA accelerada, HTA maligna.

* Pacient no complidor.

Per insuficiència renal

* Progressiva pèrdua de funció renal, o de massa renal.

* Insuficiència renal aguda amb hipotensors (IECA/ARA).

* Progressió del grau d'estenosi de l'artèria renal.

Per causa cardíaca

* Edema agut de pulmó repetit

* Angor inestable.


PROTOCOL D'AVALUACIÓ DELS PACIENTS AMB HIPERTENSIÓ

VASCULORENAL DE LA CORPORACIÓ PARC TAULI-SABADELL

MODERADA SOSPITA CLÍNICA

HTA severa (TAd > 120 mmHg)

HTA refractària

HTA severa dáparició recent en pacients < 20 anys o > 50 anys

HTA amb buf abdominal

HTA moderada (Tad > 105 mmHg) en fumador o en pacient amb

afectació isquèmica a un altre nivell, o amb Creatinina > 1,4 mg/dl

TA normalitzada amb IECA/ARA en HTA moderada o severa, especialment

en fumador o amb HTA de recent aparició.

Estudi no invasiu:

Renograma amb captopril

ECO-döppler dártèries renals

AngioRNM dártèries renals (TAC helicoidal).

Si resultats positius > estudi invasiu.


PROTOCOL D'AVALUACIÓ DELS PACIENTS AMB HIPERTENSIÓ

VASCULORENAL DE LA CORPORACIÓ PARC TAULI-SABADELL

ALTA SOSPITA CLÍNICA

1. HTA severa amb insuficiència renal progressiva o

2. HTA refractària amb insuficiència renal progressiva especialment en

fumador o amb afectació

isquèmica a un altre nivell

3. HTA maligna (retinopatia hipertensiva grau III/IV)

HTA amb recent aparició d´insuficiència renal, especialment si induïda per

IECAs o ARAs.

4. HTA moderada o severa amb asimetria renal.

Estudi invasiu:

DIVAS aortorenal > angioplàstia/stent.


PROTOCOL D'AVALUACIÓ DELS PACIENTS AMB NEFROPATIA

ISQUÈMICA DE LA CORPORACIÓ PARC TAULI-SABADELL

MODERADA SOSPITA CLÍNICA

1. IRC de causa desconeguda en pacients > 55 anys

2. IRC de causa desconeguda amb HTA severa

3. IRC de causa desconeguda en pacient fumadors

4. IRC de causa desconeguda en pacients amb afectació isquèmica a un

altre nivell

5. IRC de causa desconeguda amb buf abdominal

Estudi no invasiu:

Rx abdomen, ECO renal

ECO-döppler d'artèries renals

Angio-RNM d´artèries renals (TAC helicoidal).

Si resultats positiu > estudi invasiu


NEFROPATIA ISQUÈMICA: DETECCIÓ I PREVENCIÓ

PROTOCOL D'AVALUACIÓ DELS PACIENTS AMB NEFROPATIA ISQUÈMICA

DE LA CPT-SABADELL

ALTA SOSPITA CLÍNICA

1.IRC de causa desconeguda progressiva sense sediment actiu

2.IRC aguditzada per IECAs o ARAs en particular, i per hipotensors

en general

3.IRC de causa desconeguda progressiva amb afectació isquèmica a

un altre nivell

4.IRC de causa desconeguda amb HTA severa, refractària o maligna

5.IRC no filiada i arteriopatia perifèrica

6.Edema agut de pulmó de repetició amb HTA severa i IRC no filiada

Estudi invasiu:

DIVAS arterial aortorenal > terapèutic (APT, stent)

Arteriografia renal


PROTOCOL D'AVALUACIÓ DELS PACIENTS AMB NEFROPATIA ISQUÈMICA DE

LA CORPORACIÓ PARC TAULÍ-SABADELL

PROPOSTA GENERAL DE TRACTAMENT

Pacients amb escàs risc quirúrgic. Tractament quirúrgic:

ASA I.- Pacient sa.

ASA II.- Pacient amb malaltia sistèmica lleu: diabetis mellitus no

complicada, HTA controlada, anèmia, bronquitis crònica simple, …

Pacients amb risc quirúrgic elevat. Tractament mitjançant

radiologia intervencionista:

ASA III.- Pacient amb malaltia sistèmica severa: Cardiopatia

isquèmica no estable, malaltia pulmonar obstructiva, infart de

miocardi previ, …

Pacients amb excessiu risc quirúrgic. Tractament mèdic:

ASA IV.- Pacient amb malaltia incapacitant: ICCV, malaltia

pulmonar evolucionada, ….


Rapid decline in renal function reflects reversibility and predicts the outcome after

angioplasty in renal artery stenosis. Muray S, Martin M, Amoedo ML, Garcia C, Rodriguez

Jornet A, Vera M, Oliveras A, Gómez X, Craver L, Real MI, Garcia L, Botey A, Montanyà X,

Fernández E. Am J Kid Dis 2002; 39: 60-66.

Resum

Gener 1994 a octubre 1999 > 73 pacients (63h, 10d) amb

IRC (FG < 50 cc/min) i edat mitjana de 69 9,4 anys.

3 determinacions de Creatinina pre-revascularització i

3 post: determinació de la corba d´inclinació o desnivell

(slope)

57,6% dels pacients > milloria de la funció renal amb la

revascularització

funció renal pitjor o estable en 42,4%



Rapid decline in renal function reflects reversibility and predicts the outcome after

angioplasty in renal artery stenosis. Muray S, Martin M, Amoedo ML, Garcia C, Rodriguez

Jornet A, Vera M, Oliveras A, Gómez X, Craver L, Real MI, Garcia L, Botey A, Montanyà X,

Fernández E. Am J Kid Dis 2002; 39: 60-66.

Anàlisi multivariant: un empitjorament recent de la funció renal pronostica

una bona evolució sobre la possible recuperació de la funció renal després

de lángioplàstia i/o col·locació del stent.

No relació amb Proteinuria

No relació amb grau dínsuficiència renal

No relació amb grau déxtensió de lárteriosclerosi a nivell general.


POSSIBLE BENEFICI DE LA REVASCULARITZACIÓ

CRITERIS LOCALS > SUPERVIVÈNCIA RENAL

ronyó de > 8 cm de diàmetre longitudinal (>7,5 cm)

bon gruix cortical

recent i significatiu empitjorament de la funció renal

CRITERIS GENERALS : SUPERVIVÈNCIA DEL PACIENT

no arteriopatia generalitzada severa

no cardiopatia isquèmica activa


A QUI SÍ Practicaríem REVASCULARITZACIÓ?

1. RECENT i SIGNIFICATIU DETERIORAMENT DE LA FUNCIÓ

RENAL (SEGUIMENT TRES MESOS).

2. DIÀMETRE RENAL LONGITUDINAL PER ECO DE 8 cm O

MÉS amb BON GRUIX CORTICAL.

3. TRACTAMENT QUIRÚRGIC EN CASOS DE TRACTAMENT

AORTOILIAC INFRARENAL (VEURE RISC QUIRÚRGIC).

4. HIPERTENSIÓ REFRACTÀRIA: S´HA DE FACILITAR EL

CONTROL DE LA TENSIÓ ARTERIAL.

5. INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA MODERADA A SEVERA.


A QUI NO PRACTICAREM REVASCULARITZACIÓ?

1. MIDA RENAL < 7,5 cm DE DIÀMETRE LONGITUDINAL, O DE 8

cm AMB CORTICAL PRIMA.

2. INSUFICIÈNCIA RENAL LLEUGERA A MODERADA I ESTABLE.

3. HTA ESTABLE, BEN CONTROLADA FARMACOLÒGICAMENT.

4. ESTENOSI DÁRTÈRIA RENAL NO CRÍTICA, TROBADA EN

LÉSTUDI DÁRTERIOPATIA PERIFÈRICA O CARDIOPATIA

ISQUÈMICA, SENSE HTA SEVERA NI INSUFICIÈNCIA RENAL

PROGRESSIVA

5. ESTENOSI DÁRTÈRIA RENAL UNILATERAL AMB CONTRALATERAL

NO ESTENÒTICA AMB INSUFICIÈNCIA RENAL SENSE HTA DE

DIFÍCIL CONTROL (PREDOMINI DE NEFROANGIOSCLEROSI).

6. MALALT POC COMPLIDOR, NO DISPOSAT A PRENDRE ANTI-

AGREGANTS, ESTATINES, HIPOTENSORS, NI A DEIXAR EL TABAC.


LA REVASCULARITZACIÓ RENAL TENDEIX A SER

LA MILLOR OPCIÓ TERAPÈUTICA

EN POBLACIÓ SELECCIONADA

AFECTA DE NEFROPATIA ISQUÈMICA

A Rodriguez Jornet, J Ibeas, L Ribera, J Real, J Perendreu, J Falcó, J Vallespin,

N Allegué, A Gimenez Gaibar, M Garcia Garcia.

NEFROPATIA ISQUÈMICA: REVASCULARITZACIÓ O TRACTAMENT MÈDIC CONSERVADOR?

Nefrologia 2005; 25: 258-268.


DIFERÈNCIES ETIOPATOGÈNIQUES I DE PRONÒSTIC ENTRE

LA NEFROPATIA ISQUÈMICA (NI) I LA INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA (IRC)

AMB ESTENOSI (EAR) / OBSTRUCCIÓ D'UNA SOLA ARTÈRIA RENAL

Material i mètode

• Pacients diagnosticats en 11 anys (1-1-92 a 31-12-02).

• IRC: Creatinina > 1,4 mg/dl i/o Clcr < 70 cc/min

• EAR: >= 75% de la llum

• Aplicació del protocol de tractament

• Factors etiopatogènics considerats: tabac, diabetis mellitus, Dislipemia,

obesitat, HTA, hipertròfia ventricular esquerra, arteriosclerosi a altres

nivells, Creatinina inicial, aclariment de Creatinina, Proteinuria,

presència de calcificacions vasculars en Rx, diàmetre renal < 7,5 cm,

trombosi dártèria renal, localització de lÉAR.

• Pronòstic: complicacions Cardiovasculars, defunció de causa

cardiovascular, Creatinina final, consum d´hipotensors a línici amb relació

al final després del tractament escollit segons el protocol.


Material i mètode

Protocol de tractament aplicat de 1-1-92 a 31-12-02, segons:

Revascularització si recent i significatiu empitjorament de la funció renal

Revascularització si no arteriosclerosi generalitzada severa

Revascularització si no Cardiopatia isquèmica activa

No risc quirúrgic: revascularització via cirurgia

Risc quirúrgic: angioplàstia/stent

Risc quirúrgic i vascular: tractament mèdic

Seguiment, controlant creatinina inicial i final, núm. hipotensors a l´inici

i final, complicacions Cardiovasculars, diàlisi, defuncions de causa

cardiovascular.

Possibles factors delimitants del pronòstic: Creatinina inicial, aclariment

de Creatinina –Clcr-, Proteinuria, trombosi d´artèria renal, EAR ostial,

calcificacions vasculars, diàmetre < 7,5 cm, anys d´HTA.


DIFERÈNCIES ETIOPATOGÈNIQUES I DE PRONÒSTIC ENTRE LA

NEFROPATIA ISQUÈMICA (NI) I LA INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA (IRC)

AMB ESTENOSI (EAR) / OBSTRUCCIÓ D´UNA SOLA ARTÈRIA RENAL

Diferències Funció Renal per Grups

EVOLUCIÓ

Cr Final Cr Inici

Cr

(mg

/dl)

3,6

3,4

3,2

3,0

2,8

2,6

2,4

2,2

Grups

N. Isquèmica

EAR

Diferències per grups en el consum d´hipotensors

a l´inici i final del seguiment

EVOLUCIÓ Final Inici

Nº

Hip

ote

nso

rs 2,2

2,1

2,0

1,9

1,8

1,7

Grups

N. Isquèmica

EAR




Conclusions

1. Els factors etiopatogènics són similars entre la NI i la EARU

(major incidència de Dislipemia en la NI però no significativa).

2. La Cardiopatia isquèmica i l´AVC són més freqüents en la NI.

3. No existeixen diferències pronostiques entre la NI i la EARU amb

IRC.

4. La incidència de defuncions per causa cardiovascular és major

en la NI.

5. La NI és causa més freqüent d´IRC que la EARU.




NEFROPATIA ISQUÈMICA.

TRACTAMENT CONSERVADOR, ANGIOPLÀSTIA/STENT O CIRURGIA?

Resultats

144 malalts amb patologia obstructiva d´artèria renaL: - 49 NI

arteriosclerosa, edat mitjana 69,6 a (38h -edat 68,3 a-, 11d –edat 74,2 a-).

Creat. Inicial n Diàlisi

> 2.3 mg /dl 16 6 (37,5%)*

< 2.3 mg /dl 33 3 (9,1%) *

*p < 0.05

Aclariment Creat. n Diàlisi

< 34 cc/min 25 7 (28%)**

> 34 cc/min 24 2 (8,3%)**

**p = 0.068

Tractament Mèdic Angioplàstia/stent Quirúrgic

Nombre 18 25 6

Edat mitjana (anys) 71,38 70,96 58,5* Card isq + AVC 66,6% 56% 0%

Seguiment (mesos) 27,7 36,5 43,3

Creatinina inici > final 2,15 > 3,08 2,48 > 2,78 2,55 > 2,98**

Núm. hipotensors inici > final 1,66 > 2,16 2,36 > 2,20 2,00 > 1,83

Supervivència/Diàlisi 50%/22,2% 52%/12% 66%/16,6% Exitus cardiovasculars 22,2% (4/5) 28% (7/10) 16,6% (1/1)

*p < 0.01 **p < 0.05

EFECTES FUNCIONALS DEL TRACTAMENT DE L´ESTENOSI

D´ARTÈRIA RENAL (EAR) UNILATERAL (U) SOBRE

LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL (HTA) I LA INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA (IRC)

Diferències Funció Renal per Tractament

EVOLUCIÓ

Cr. Final Cr. Inici

C

r (m

g/d

l)

4,0

3,5

3,0

2,5

2,0

1,5

1,0

Tractament

Mèdic

Angioplàstia / Stent

Cirurgia

EFECTES FUNCIONALS DEL TRACTAMENT DE LÉSTENOSI DÁRTÈRIA

RENAL(EAR) UNILATERAL (U) SOBRE LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL (HTA)

I LA INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA (IRC)

Diferències per Tractament en el consum d´hipotensors

a línici i final del seguiment

EVOLUCIÓ

Final inici

Nº

Hip

ote

nso

rs 2,6

2,4

2,2

2,0

1,8

1,6

1,4

1,2

1,0

Tractament

Mèdic

Angioplàstia / Stent

Cirurgia

NEFROPATIA ISQUÈMICA. TRACTAMENT CONSERVADOR,

ANGIOPLÀSTIA/STENT O CIRURGIA?

Conclusions

1. L'afectació arteriosclerosa de les artèries renals al nostre

context és una malaltia predominantment d´ homes

fumadors.

2. El dany parenquimatós renal (nefroangiosclerosi) atenent al

grau de proteinúria és semblant entre la vertadera

nefropatia isquèmica i la nefropatia amb afectació arterial

unilateral.

3. L'edat és l'únic factor estadísticament significatiu,

determinant d´una o altra opció terapèutica: en l'elecció

terapèutica existeixen diferències significatives marcades

NEFROPATIA ISQUÈMICA. TRACTAMENT CONSERVADOR,

ANGIOPLÀSTIA/STENT O CIRURGIA?

Conclusions

4. Existeixen diferències no significatives marcades per

l'arteriosclerosi acompanyant: la cardiopatia isquèmica i l'AVC

són més freqüents en els pacients amb tractament mèdic i en

els tractats amb angioplàstia/stent.

5. La creatinina inicial és senyal pronòstica, independent

d´altres factors, de requeriment de diàlisi durant el seguiment

evolutiu.

6. Sense ser poblacions equiparables, la revascularització

ofereix els millors resultats per al control de la funció renal i la

hipertensió arterial.

EFECTES FUNCIONALS DEL TRACTAMENT DE LÉSTENOSI DÁRTÈRIA

RENAL (EAR) UNILATERAL (U) SOBRE LA HIPERTENSIÓ ARTERIAL (HTA)

I LA INSUFICIÈNCIA RENAL CRÒNICA (IRC)

Conclusions

7. En casos dÉARU, la revascularització renal ofereix una

tendència de millors perspectives pronostiques sobre el

control de la IRC, la HTA i la supervivència dels pacients (s'ha

d'individualitzar en cada cas).

8. Al nostre context, la revascularització, en casos dÉAR i IRC,

està indicada per aconseguir un millor control tensional i de la

insuficiència renal.

9. La Creatinina > 2,3 mg/dl i aclariment de Creatinina < 34 cc/min

inicials són senyals pronostiques, independents d'altres factors,

de requeriment de diàlisi durant el seguiment.

Kalra PA i cols. Atherosclerotic renovascular disease

in United States patients aged 67 years or older:

Risk factors, revascularization, and prognosis. Kidney Int 2005; 68: 293-301.

Conclusions

1. La malaltia arteriosclerosa renovascular està molt associada a

la malaltia cardiovascular.

2. El risc cardiovascular és sempre el determinant pronòstic.

3. La revascularització renal ha de ser individualitzada.

A Rodríguez Jornet, FJ Andreu, R Orellana, J Ibeas, M Vallvé, V Esteve,

MP Valenzuela, M Garcia Garcia.

DIAGNÒSTIC I PRONÒSTIC DE LA MALALTIA ATEROMBÒLICA.

Nefrologia 2005; 25: 637-644.

Conclusions

1. Sobre 19 casos diagnosticats histològicament, l'eosinofília i

la insuficiència renal crònica progressiva són les dades

clíniques més orientatives de la malaltia, en pacients amb

nefropatia isquèmica i arteriosclerosi generalitzada.

2. Un 53% dels pacients tenen l'antecedent de cateterisme o

maniobra quirúrgica vascular.

3. Un 26% es presenten de manera totalment espontània.

4. No hi ha relació amb la colesterolèmia sistèmica (26%).

www. dislipemia.org

“Esteatosis hepàtica NO enòlica”

Ponent: Dr. J. Lima (Hospital Vall d’Hebron)

Coordinador de la discussió i presentació del cas clínic;

Dr. C. Pardo Fonfría (CAP Foneria)

23 DE MARÇ 2006

cas clÍnic - abbel.cat · nefroangiosclerosi maligna: hipertensió arterial accelerada que cursa...

Documents