d &ruehood ˝ 2 . ik ˘ ˆ ˇ ˛ 3 jlqd 10 anys · 2014. 10. 29. · la corbella-19-ok.fh11...

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � �

&RP SRVLFL� Q

C M Y CM MY CY CMY K

1 9 juliol 2011

www.plataforma-llengua.cat

REVISTA INFORMATIVA SEMESTRAL DE LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA

Acollida lingüística: S’estrena el primer Lip dub per la llengua!Administracions públiques: Estudi sobre la sentència de l’EstatutDossier central: 10 anys de La CorbellaEntrevista: Vicent Moreno, president d’Escola ValencianaEducació: Campanya per l’escola catalana

La Corbella,

pel català!

10anys

Premi de l’ADAC

a la Normalització

Lingüística

i Cultural

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � �

&RP SRVLFL� Q


DL:

B-3

245-

2009

EditorialReforcem el model d’escola catalanaEn portadaGran èxit de participació i visites del primer Lip dub per la llengua!Empresa i consumEl català a la telefonia: missió impossible? / El català guanya pes al quioscConscienciació lingüísticaLes nostres guies pràctiques, adaptades a l’eusquera al País BascPolítica lingüística¿Com afecta la sentència del TC als articles lingüístics de l’Estatut?Dossier centralLa Corbella fa 10 anys!EntrevistaVicent Moreno, president d’Escola ValencianaParticipació i voluntariatSeguim fent noves parelles lingüístiques juvenilsEducació i universitatsSumem per l'escola catalana: Somescola.catCulturaLa Plataforma per la Llengua, al cinemaTerritoriAccions al Tarragonès, al Vallès Occidental, al Maresme i al País ValenciàEntitatAlbert Manent, Premi d’Honor; Yvonne Griley, al GovernPremisUn nou reconeixement per a la Plataforma per la LlenguaA més a mésRecull de notíciesOpinió“Venim de lluny”, de Teresa Casals, i “L’autèntic fracàs escolar”, de Puri Pinto

03

05

10

14

18

20

22

26

27

28

30

34

35

36

38

La Corbella - Plataforma per la [email protected] / www.plataforma-llengua.catTel.: 93 321 18 03 / Fax: 93 321 12 71Seu nacional: Via Laietana, 48 A. Principal 2a. 08003 Barcelona.Àrea Empresa i consum - Àrea Acollida lingüística: C/ Diputació, 276. Planta baixa. 08009 Barcelona.Plataforma per la Llengua Maresme: Despatx d'entitats núm. 2. Centre Cultural Calisay. Riera Pare Fita, 31.08350 Arenys de Mar. Tel. 695 19 59 09Plataforma per la Llengua País Valencià: C/ Santa Teresa núm. 10. 46001 València - Fundació La Safor-Valldigne. C/ Na Teresa, 2. 46700 Gandia (La Safor). Tel.: 695 19 59 08Plataforma per la Llengua Tarragonès: Av. Catalunya, 35. 43002 Tarragona. Tel. 654 51 66 88Plataforma per la Llengua Vallès Occidental: C/ Sant Joan, 20. 08202 Sabadell. Tel.: 654 51 67 03• Per a aportacions econòmiques: 2100 0681 08 0200234389

Sumari

A més de l’edició en paper, podeuconsultar La Corbella en el següent enllaç:www.plataforma-llengua.cat/la_corbella

Els articles d’opinió i les respostes a les entrevistes publicades a La Corbella expressen solament l’opinió dels autors o de les persones entrevistades.

Director: Jordi Manent. Redactor en cap: Francesc Reverté. Consell de redacció: Martí Gasull i Roig i Daniel Mundet. Han col·laboraten aquest número: Josep Abad i Sentís, Marc Biosca, Eulàlia Buch, Laura Camps, Manuel Carceller, Teresa Casals, Marc Cristià,Bernat Gasull, Àlvar Kuehn, Francesc Marco, Francesc Martín i Cubero, Puri Pinto, Gemma Ponsa, Toni Royo, Abelard Saragossà,Albert Torras i Eloi Torrents. Fotos: Laura Camps, Jordi Cetrà, Escola Valenciana, Fundació FC Barcelona, Martí Gasull i Avellán,Josep-Lluís Gonzàlez, Naqash Javed, Mireia Ludevid, Xavi Mestres, Francesc Reverté, Joaquín Rodríguez, Isabel Romano i TotMacedònia. Disseny i maquetació: . Impressió: Cevagraf S.C.C.L.

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � �

&RP SRVLFL� Q


En aplicació de la sentència del TribunalConstitucional contra l'Estatut, el Tribunal Supremva dictar tres sentències el passat mes dedesembre contra el fet que el català sigui llenguavehicular a l'ensenyament bàsic. Aquest fet, per laseva gravetat, atempta clarament contra un delselements bàsics de l'escola catalana, és a dir, elmodel d'escola de què es va dotar el nostre país,que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys igràcies al qual la nostra societat presenta un altnivell d’educació i de cohesió social.

L'escola catalana és un model educatiu que esbasa en la no separació dels infants i joves per raóde llengua. És un model constituït per diferentselements que fan possible el coneixement de lesdues llengües oficials per part de tot l'alumnat enacabar l’ensenyament obligatori i, tot evitant lafractura a causa de les diferències lingüístiques,afavoreix la cohesió social. La immersió lingüísticaals primers cursos de l’escolarització, el català coma llengua vehicular i de comunicació, lacatalanització dels continguts (respectant elsmínims establerts per l'Estat) i altres aspectesorganitzatius han donat força i solidesa a aquestmodel, que ha estat objecte de reconeixement perpart de diverses institucions internacionals.

És aquest mateix model el que ha permès quel'escola contribueixi de manera decisiva a pal·liar elgreu desequilibri que viu la llengua catalana en elseu ús en diferents àmbits de la vida social.Algunes mesures, com la mateixa immersió, es

van prendre justament per equilibrar la manca d'ússocial i quotidià del català en molts indrets deCatalunya, en què el castellà hi és clarament lallengua hegemònica.

D’altra banda, aquest model lingüístic escolar és elresultat de la ferma voluntat de tota la societatcatalana, especialment de la comunitat educativaque va lluitar per tenir una escola catalanademocràtica i per a tothom. Des de fa trenta anysel consens entorn del model lingüístic i educatiuha estat absolut i la implicació de pares i mares idel col·lectiu del professorat ha estat molt gran.Cal tenir en compte que una bona part d'ells erencastellanoparlants i no havien tingut accés reglat ala cultura i a la llengua catalanes. Canviar ara aquestmodel d’escola catalana seria trair aquell esperit iaquell esforç.

Amb l’arribada d’un nombre important de famíliesnouvingudes, durant la primera dècada del segleXXI, aquest model, degudament actualitzat, s’hamostrat una vegada més ben eficaç i amb unanotable capacitat d’integració dels nouvinguts: lesaules d’acollida, la nova forma d’encarar laimmersió, els projectes lingüístics de centre, elsplans educatius d’entorn..., són noves mesuresque han ajudat a mantenir la cohesió social i a ferque l’escola jugui un paper de primer ordre en

03

Editorial

Reforcem el modeld’escola catalana*

>>

Editorial conjunta del 30 de gener del 2011 avalada per lesentitats aplegades dins de Somescola.cat, entre les quals laPlataforma per la Llengua, i per les revistes educativesesmentades.

*

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � �

&RP SRVLFL� Q


04

l’acollida i arrelament dels infants i joves de ladarrera immigració. Per això creiem que laimmersió lingüística ha d'ésser una de les principalscartes a jugar per aconseguir un futur pròsper,cohesionat i en pau, en què no hi hagi separacióentre comunitats, ni discriminacions de cap mena.

És contra aquest model d’escola, i contra el modelde societat cohesionada que l’escola ha contribuïta bastir, que s’adrecen les sentències del TribunalSuprem, les quals obren la porta a demandesinteressades que poden posar en perill la paulingüística i la cohesió social de Catalunya.

Creiem que cal actuar contra aquestes agressionsque de cap manera no es poden minimitzar pel quesuposen de risc per a la convivència i la pau socialal nostre país. I cal actuar-hi de manera positivareforçant justament el model d’escola catalana,millorant la seva eficàcia per garantir un bonconeixement de totes les llengües, especialmentde la catalana i enfortint per tots els mitjans lapresència del català en tots els àmbits socials.

Per això, les publicacions educatives o sobre lallengua Articles, Docència, Escola Catalana, Guix

Elements d’Acció Educativa, Guix Infantil, Infància,La Corbella, Perspectiva Escolar, Temps d’AMPAi Viure en família volem, en primer lloc, fer palèsel nostre rebuig a les sentències del TribunalSuprem i a les demandes que les han inspirades.En segon lloc, fem una crida a continuar reforçantel model d’escola catalana, si cal fent objecció aunes sentències que poden posar en perill lanostra cultura i la nostra cohesió social. Al mateixtemps ens sumem a les iniciatives que espromoguin en defensa de l’escola catalana icridem les entitats que conformen la societat civilcatalana i a tota la comunitat educativa(professorat, famílies, alumnat, ajuntaments,consells escolars, associacions de mares i pares,sindicats, moviments de renovació pedagògica,entitats d’educació en el lleure i altres col·lectius)a comprometre’s de manera activa en defensa del’escola catalana en llengua i en continguts, endefensa d’una escola que no separi els infants ijoves per raó de la seva llengua i, en definitiva, endefensa d’una escola que ajudi a construir unasocietat més cohesionada i, per tant, mésdemocràtica i lliure.

Editorial

Fe d'errades. En el darrer número de La Corbella, el 18 (gener del 2011), hi havia les erradessegüents, que rectifiquem:

Portada (capçalera): on diu “Jocs i joguines: 10a Festa per al joc i la joguina en català” hade dir “Jocs i joguines: 7a Festa per al joc i la joguina en català”.

Pàgina 24 (penúltima pregunta): on diu “ [...] I hi ha gent que camina per l’esquerra perquèli agrada anar per l’esquerra. I també trobes algun tio que va per l’autopista contra direcció.I a sobre esperen que t’apartis. Però això no vol dir que la majoria de la gent vagi per ladreta”, ha de dir “per l’esquerra”.

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � �

&RP SRVLFL� Q


050505

La plaça Universitat de Barcelona i la Rambla delRaval van ser els escenaris escollits per produirel primer Lip dub per la llengua, gravat durant elsdies 15 i 16 d’abril passat. Un miler i mig depersones van ser presents en aquesta iniciativa,organitzada per la Plataforma per la Llengua i 23entitats de persones immigrades. La gravaciódel lip dub –un vídeo musical en què elsparticipants sincronitzen els seus llavis, gestos imoviments amb una cançó– es va fer en el marcdels actes de Sant Jordi que s’organitzen des defa més de 7 anys sota el lema “El català, llenguacomuna”. L'objectiu era reivindicar, d'una maneralúdica i original, el paper del català com a einad'inclusió delsnouvinguts ide cohesiósocial.

Gran èxit de participaciói visites del primerLip dub per la llengua!

>en portada

Gemma PonsaÀrea d’Acollida lingüística

>>

La Corbella-19-OK.fh11 15/7/11 16:02 P�gina 6

Composici�n


06

>en portada

La cançó escollida va ser "Corren", del grupGossos, i la productora que va col·laborar-hicomptava amb l’experiència dels populars Lipdub de la Universitat de Vic i també el Lip dubper la independència. El rodatge va comptar ambla participació de nombrosos col·lectius denouvinguts i també de moltes cares conegudes:l'actor i director Joel Joan, els periodistes XavierGraset i Carles Prats, els actors Jordi Martínez iLina Forero (el Paco i la Ruth de la sèrieVentdelplà), Quim Masferrer, de Teatre deGuerrilla, la cantant Núria Feliu, l'actriu Estel Soléo el cantant i gastrònom Pere Tàpies, entre moltsaltres. També van participar-hi més d’una vintenade comparses, entre les quals hi havia castellers,batucades, un equip de criquet pakistanès, unacoral infantil d’origen iberoamericà, etc. Aixímateix, amb la col·laboració del grup Macedònia,es va crear i difondre per Internet una coreografiaabans del rodatge que va ser interpretada percentenars de persones que es van acostar a laplaça Universitat amb els passos apresos; moltesd’altres, s’hi van adherir de manera totalmentespontània al llarg del dia.

Des que es va fer públic el 28 d’abril, el Lip dubper la llengua ja ha rebut, en el moment detancar aquesta edició, més de 100.000 visites,unes xifres que s’han valorat com a gran èxitper part de les entitats organitzadores.

Si voleu trobar més informació sobre el lip dub i lacampanya, visiteu el lloc web: www.lipdubperlallengua.cat


Composici�n


07

Enguany s’ha presentat la nova versió bilingüedel manifest “El català, llengua comuna” encatalà i en xinès. Els 3.000 exemplars que s’haneditat es repartiran entre la comunitat xinesa queconviu actualment a casa nostra. Amb un totalde 45.920 empadronats als municipis catalans,la població de nacionalitat xinesa ocupa el setèlloc en el rànquing de nacionalitats estrangeresde Catalunya, assolint així el 3,8% del total.

La traducció del manifest ha anat a càrrec deKangyun Xiao, secretària de l’Associaciód’Estudiants i Investigadors Xinesos deCatalunya. Han donat suport en aquesta ediciól’Associació Sociocultural Punt d’Intercanvi il’Associació Sociocultural La Formiga.

El manifest “El català,llengua comuna” ja espot llegir en xinès

Podeu veure la nova versió del manifest a:http://www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/80

FOTOS: MARTÍ GASULL I AVELLÁN, JOSEP-LLUÍS GONZÀLEZ,

MIREIA LUDEVID, XAVI MESTRES I TOT MACEDÒNIA

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � �

&RP SRVLFL� Q


08

El 29 d’abril es van realitzar a l’escola Joan Miróels tallers educatius en el marc de l’acte "Elcatalà, llengua comuna". Els alumnes d’educacióinfantil van poder escoltar bocabadats leshistòries del Pirata Montserrat a l'espai decontacontes, organitzat per FEDELATINA.

Els de 1r i 2n van elaborar les polseres de ladiversitat, un taller organitzat pel Centre Bolivià

Català. Els de 3r i 4t van emplenar el passaportde les llengües, organitzat per ATIMCA, ACESOP,Casa Eslava i l’AEICB. Van aprendre a escriure elseu nom en àrab, urdú, armeni i xinès. Elsalumnes de 4t i 5è van fer un gran trencaclosquesamb la imatge de la diada de Sant Jordi, un tallerdinamitzat per FASAMCAT. A l’acte de cloendaes va muntar el trencaclosques i es va llegir elmanifest "El català, llengua comuna".

Tallers a l’escola JoanMiró de Barcelona

Eulàlia BuchÀrea d'Acollida lingüística

>en portada

FOTOS: MARTÍ GASULL I AVELLÁN I JOAQUÍN RODRÍGUEZ


Composici�n


09

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


¿Qui no ha intentat fer una gestió a l’operadora detelefonia i li ha estat impossible fer-ho en català?¿Qui no s’ha trobat que el seu terminal favorit noincorporava el català en el menú lingüístic?Malauradament, molta gent, massa gent.

Des de la Plataforma per la Llengua hem fet unnou estudi sobre els usos lingüístics a la telefoniaa partir de 655 enquestes a usuaris amb la voluntatd’emprar el català en aquest àmbit. Els resultatsens mostren que tot i alguns avenços significatius,la plena normalització continua lluny. En aquestsentit, doncs, la firma d’un conveni entre laGeneralitat de Catalunya i els principals fabricantsi operadores, on les empreses es comprometien aincloure el català en el menú lingüístic als terminalsi garantir que totes les comunicacions amb elsabonats es puguin realitzar en català, no ha estatun instrument prou eficaç per garantir els dretslingüístics dels consumidors catalans.

En l’àmbit dels terminals, només el 63% d’usuarisdeclarava disposar d’un terminal en català; així, un37% dels enquestats també afirmava haver tingutdificultats per adquirir un mòbil en català. Tot i ques’ha observat una major disponibilitat de presènciadel català en els mòbils si ho comparem ambanteriors estudis, es continua molt lluny de la plenadisponibilitat lingüística.

En canvi, la situació del català a les operadorescontinua presentant moltes mancances, i enmoltes ocasions els consumidors catalans veuen

vulnerats els seus drets lingüístics en no rebre elsdocuments o l’atenció al client en català. Per posaralguns exemples: tan sols el 41,1% delsenquestats afirma tenir accés a l’atenció al clienten català, i només un raquític 16,7% rep elsSMS/MMS de la companyia sempre o a vegadesen català.

En resum, els consumidors catalanoparlantscontinuen rebent serveis de segona i de terceramalgrat pagar-los com si fossin de primera.

El català a la telefonia:missió impossible?

10

Empresa i consum

Eloi TorrentsÀrea d'Empresa i consum

Podeu veure l’estudi a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/78


Composici�n


Durex fa marxa enrereamb els seus compromisosDurex ha decidit aturar elprojecte d’incloure el català enel web i en les instruccions delspreservatius. Així ho hacomunicat per correu electrònica la Plataforma per la Llenguadesprés que en una reunióanterior (maig del 2010) s’haguéscompromès a tirar endavantl’adaptació. El motiu que al·legaés el fet que la marca ha estatcomprada per Reckitt Benckiseri aquesta empresa ha deciditaturar alguns projectes enmarxa, inclosa la inclusió del

català en els seus productes.Reckitt Benckiser també témarques com Air Wick, Calgon,Cillit Bang o Finish. No fa serviren cap web el català i té latotalitat dels productesdistribuïts a Catalunya ambl’etiquetatge no normatiu itotalment fora de la llei. Calrecordar que des del gener del2011, amb l’aplicació del Codi deconsum, tant Durex com la restade productes haurien d’estaretiquetats en català. En canvi, síque és cert que molts productes

de Reckitt Benckiser esdistribueixen per a Catalunyaetiquetats en francès,portuguès, anglès o grec, i aixòque no és obligatori.

11

Bernat GasullÀrea d’Empresa i consum

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


12

La publicitat exterior i els opis (objectes publicitarisil·luminats) han estat objecte d’un estudi de laPlataforma per la Llengua i Consum Català, que haconclòs aquests darrers mesos. Els opis són elspanells publicitaris col·locats a les marquesinesdels autobusos, a les entrades del metro o endiversos punts estratègics de la ciutat. Per aixòs’han triat un conjunt d’uns 1.300 anuncis als opissituats al centre de Barcelona analitzats en cinctongades diferents.

Les dades reflecteixen que gairebé la meitat delsanuncis dels opis (48,9%) són en llenguacastellana, mentre que un 37,5% són en català. Caldir, però, que si ens centrem només en la publicitatd’empreses privades, sense tenir en compte lapublicitat d’institucions, la xifra de la presència delcatalà als anuncis dels opis baixa fins al 26,7%,mentre que la del castellà puja fins al 56,1%.

Només un terçdels opis és en català

Empresa i consum

Albert TorrasÀrea d'Empresa i consum

LA

PÍN

DO

LA

SO

CIO

LIN

GÜ

ÍST

ICA

¿La situació de la premsa escrita en català (diaris) és millor ara que la dels anys de laSegona República pel que fa a capçaleres?

És una pregunta difícil de respondre, però el que sí que podem afirmar és que proporcionalmentel número de capçaleres en català, tant per als diaris d’edició nacional com d’edició comarcalfets a Catalunya i no gratuïts, és superior ara al de la Segona República. Vegeu aquest quadrecomparatiu:

Nota: els diaris bilingües combinen les dues llengües en el mateix diari (un fet rar actualment).Hem comptat La Vanguardia, El Periódico i el Segre com a diaris amb doble edició, i no pas bilingües.Font: Plataforma per la Llengua i Periodisme en la Guerra Civil (1936-39) de Josep Maria Figueres (PAM, 2010).

Diaris en català 9 26,5% 19 55,9% 28 41,8%

1931

Diaris en castellà 25 73,5% 14 41,2% 39 58,2%

Diaris en català 7 33,3% 17 85,0% 24 58,5%

1938


Diaris en català 5 71,4% 5 62,5% 10 66,7%

2011


Any Llengua/Abast territorial Absoluts % Absoluts % Absoluts %

Catalunya Comarcals Total

Vegeu l’estudi comparatiu a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/82

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


En els darrers mesos hi ha hagut novetatsimportants en el panorama periodístic català, laqual cosa ha suposat un important avenç del’oferta de mitjans de comunicació diaris encatalà al quiosc. Lluny queda el temps, tot i queno fa pas massa anys, en què l’oferta de diarisen català es reduïa a una sola capçalera. Avui,en canvi, podem afirmar que el català viu unmoment dolç als quioscos.

L’aparició del diari Ara –escrit íntegrament encatalà– durant el darrer octubre ha suposat unnou impuls pel català a la premsa. Segons lesprimeres dades publicades pel Baròmetre de laComunicació i la Cultura, aquest mitjà disposade més de 115.000 lectors de mitjana i l’ediciódigital supera els 700.000 usuaris únics, que elsitua com el mitjà digital més llegit en català.

L’altra gran novetat, esperada durant molts anys,és l’aparició de l’edició en català de LaVanguardia al maig del 2011. Es tracta del diarimés venut a Catalunya (en concret ven més de800.000 exemplars). Segons les previsions delGrup Godó, l’edició en català podria suposarentre el 40% i el 50% de les vendes del rotatiu.Si estimem, pel broc gros, el número de lectors

diaris que podria guanyar el català, es podriasituar entre els 300.000 i 400.000 lectors. Unaxifra espectacular.

Les dades de la darrera onada del Baròmetre dela Comunicació i la Cultura, del maig del 2010 al’abril del 2011, encara no reflecteixen totl’impacte de les dues noves capçaleres encatalà. Tot i així, el 29,3% dels 2.820.000 lectorsde premsa diària de Catalunya ho fan en català.Per tant, no és gens desgavellat pensar que lesproperes onades reflectiran un augment moltaccentuat dels lectors de diaris en català i quesegurament se superarà de llarg la xifrad’1.000.000 de lectors diaris en català. Una xifraque demostra el potencial econòmic i comercialde la llengua catalana, i que al mateix temps potajudar a acabar amb el dèficit crònic de mitjansescrits en català.

L’expansió del català a la premsa escrita és unanotícia de gran transcendència per a la llengua.Difícilment es pot parlar de normalitzaciólingüística sense una presència important de lallengua a la premsa escrita. Ara tocarà consolidaraquest creixement i aconseguir que el catalàcontinuï guanyant posicions als quioscos.

El català guanyapes al quiosc

Eloi TorrentsÀrea d'Empresa i consum

13

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


14

Les nostres guies pràctiquessobre el català, adaptades al’eusquera al País BascL'èxit de les eines i recursos ideats per laPlataforma per la Llengua ha traspassat lesfronteres de l'àmbit lingüístic de parla catalana. LaPlataforma per la Llengua i la cooperativa Emun,empresa de serveis lingüístics que des del 1997treballa per estendre l'èuscar en l'àmbit laboral,han signat un conveni de col·laboració que ha tingutcom a principal resultat l'adaptació a l'eusquera i ala situació legal i social del País Basc de dos delsmaterials més exitosos de l'entitat: la guia Què faigsi...? i la Guia pràctica d'acollida lingüística.

A la Guia pràctica d'acollida lingüística s'hi exposenreflexions i recursos pràctics per als professionalsi voluntariat que acullen l'alumnat nouvingut i lesseves famílies. Per la seva banda, la guia Què faig

si...? Alguns suggeriments que poden ésser útilsper afrontar situacions quotidianes pel que fa a l'úsdel català és un llibret que suggereix idees ialternatives d'actuació a totes aquelles personesque poden tenir dubtes davant determinadessituacions que es poden trobar en la vida diàriarelacionades amb el català. Aquesta publicació ésuna de les que ha tingut més difusió de totes lesque ha editat l’entitat: ja se n’han fet quatreversions diferents i de la versió principal se n’haneditat més de 100.000 exemplars.

Podeu trobar les diferents edicions de les guies a:www.plataforma-llengua.cat/publicacions

Conscienciaciólingüística

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


15

Acaba de sortir una nova versiód'una de les guies més antiguesi que han tingut –i tenen– mésèxit de la Plataforma per laLlengua: Què faig si...? Algunssuggeriments que poden serútils per a afrontar situacionsquotidianes pel que fa a l'ús delcatalà (Palma-Barcelona, 2011).Aquesta versió és signadaconjuntament amb el Consorciper al Foment de la LlenguaCatalana (Cofuc), òrgandepenent del Govern de les IllesBalears, i l'Obra Cultural Balear(OCB), i compta amb lacol·laboració de Joves deMallorca per la Llengua. Lacoordinació principal de lesprimeres versions va anar acàrrec de Bernat Gasull,membre de la Plataforma per laLlengua, i ara el sociolingüista iprofessor de la Universitat de lesIlles Balears Gabriel Bibiloni hatingut cura de l'actualització iampliació de continguts.

El llibret dóna idees i alternativesd'actuació per a totes lespersones del nostre àmbitlingüístic que estan preocupadesper l'ús del català i que es trobenamb dubtes o dificultats ensituacions concretes a l'horad'usar el català. La novetatd'aquesta edició és doble: d'unabanda, s'actualitzen les dadessociolingüístiques i sobrelegislació lingüística de lesversions que s'havien fet per aCatalunya i per al País Valencià;i, de l'altra, la guia ampliainformació i aprofundeix en lessituacions sociolingüístiques detot el nostre àmbit lingüístic i,per tant, també inclou les IllesBalears, la Catalunya del Nord,la Franja, el Principat d'Andorra ila ciutat de l'Alguer.

La guia Què faig si...? per aCatalunya ha tingut tres edicions(2006, 2007 i 2008) amb untiratge de 4.000, 10.000 i

100.000 exemplarsrespectivament. La versió delPaís Valencià, publicada el 2007,va tenir un tiratge de 25.000exemplars. De la versió que aradifonem se n'editen 10.000exemplars, 5.000 per a les IllesBalears i 5.000 per a la resta del'àmbit lingüístic.

La guia ja es va presentar aArenys de Mar el passat 20 demaig dins de les activitats de laPlataforma per la LlenguaMaresme.

S’edita una nova versió,conjuntament amb el Cofuci l’Obra Cultural Balear,de la guia Què faig si...?

Per consultar-ho en format electrònic a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/81

Jordi ManentPlataforma per la Llengua

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


Acollidalingüística

Aquest abril, la Fundació del Futbol Club Barcelonai la Plataforma per la Llengua, a través del seupresident, Òscar Escuder, van signar un convenide col·laboració per a la realització de diversosprojectes comuns relacionats amb la llenguacatalana. L'acord inclou l'organització d'un projectede tallers formatius i l'elaboració d'una guia derecursos (una guia pràctica d'acollida lingüística enl'esport) perquè la Fundació l’utilitzi en els seusprogrames.

En concret, el projecte de tallers inclou cinc tallersd'acollida lingüística de dues hores de durada,dirigits als professionals que treballen alsprogrames de la Fundació FC Barcelona aCatalunya. Es tracta, en darrerainstància, de millorar lesestratègies lingüístiquesd’aquests professionals perquè laseva gestió acabi essent mésinclusiva i sostenible a nivelllingüístic.

Pel que fa a l'altre aspecte detallaten l'acord, l'elaboració d'una guiapràctica d'acollida lingüística en elmón de l'esport, cal dir que aquestllibret recollirà les experiències delstallers i també tot un seguit debones pràctiques en la utilització delcatalà. La guia serà presentadaproperament i suposarà una eina per

als professionals que treballen als programes de laFundació FC Barcelona. S’ha redactat tenint encompte les situacions prototípiques amb què estroben aquests professionals i, per tant, la idea ésque sigui utilitzable per tots els professionals del’esport en general, de qualsevol club, associació idisciplina esportiva. Així, amb aquesta publicació laPlataforma per la Llengua aposta per un espai socialmolt significatiu —en termes d’estratègialingüística— com ho és l’esport base a casa nostra,que cada cap de setmana reuneix milers de jovesque, precisament a través de l’esport, se’ls obre lapossibilitat d’incorporar-se a una nova comunitatlingüística.

Marc BioscaÀrea d'Acollida lingüística

Signatura del conveni entrela Plataforma per la Llenguai la Fundació FC Barcelona

16

FOTO: FUNDACIÓ FC BARCELONA


Composici�n


17

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


18

Políticalingüística

Un cop publicada la Sentència 31/2010, de 28 dejuny, que resol el recurs d’inconstitucionalitatpresentat per parlamentaris del Partit Popularcontra l’Estatut d’autonomia de Catalunya de2006, la Plataforma per la Llengua es va posar atreballar de seguida per a analitzardetingudament el contingut d’aquesta sentència.Però vàrem voler anar més enllà i fer un estudidetallat, per la qual cosa es va pensar en laparticipació de reconeguts juristes especialistesen la matèria. Després de diverses reunions,coordinades per la membre de l’Executiva RosinaSordé, en Lluís Jou i Mirabent (notari deBarcelona, professor de Dret Civil de laUniversitat de Barcelona i director general dePolítica lingüística de la Generalitat de Catalunyaentre el 1996 i el 2003) i l’Eva Pons i Parera(professora titular de Dret Constitucional de laUniversitat de Barcelona) es van comprometre adur a terme aquest estudi durant la tardor del2010. En data de 31 de gener del 2011 ens ferenarribar l’estudi, que portava per títol La llenguaen la Sentència 31/2010, sobre l’Estatutd’autonomia de 2006. En l’estudi, com indica elmateix títol, s’analitza l’argumentació del TribunalConstitucional en relació amb els articles decontingut lingüístic, però també s’hi fa unavaloració crítica i també hi trobem un seguit depropostes d’actuació. Pel que fa a l’enjudiciamentdels preceptes lingüístics de l’Estatut, lesqüestions principals que analitza són: la funciópròpia de l’Estatut d’autonomia en la matèria

lingüística com a qüestió preliminar quecondiciona (o, si més no, hauria de condicionar)en la seva integritat el pronunciament del TribunalConstitucional; la llengua pròpia com a conceptevertebrador no només de l’oficialitat del català,sinó també de la normativa lingüística que elprotegeix; l’estatus oficial del castellà i el deurede conèixer-lo establert pel text constitucional;el contingut i abast de l’oficialitat de la llenguacatalana; les llengües en les institucions iadministracions públiques, inclosa la qüestió dela capacitació lingüística requerida als seustreballadors; l’àmbit socioeconòmic, pel que faals drets lingüístics de consumidors i usuaris il’etiquetatge; la incidència en la sentència en ladelimitació de les competències de la Generalitatde Catalunya en matèria lingüística, com a àmbitpropi del seu autogovern.

L’informe es distribueix en nou apartats: 1) Elcontext previ i l’abast de la Sentència; 2) L’Estatutd’autonomia com a norma lingüística; 3) Lallengua pròpia de Catalunya; 4) L’oficialitat delcastellà i el deure de conèixer-lo en l’article 3.1CE; 5) L’oficialitat del català i el deure de conèixer-lo a Catalunya; 6) Les institucions iadministracions públiques; 7) L’ensenyament; 8)L’àmbit socioeconòmic; 9) Conclusions generals.

La metodologia seguida consisteix a fer unaanàlisi detallada del fil argumental de la Sentència31/2010, de caràcter intern i en relació amb

¿Com afecta la sentència del TCals articles lingüístics de l’Estatutdel 2006? N’hem fet un estudi

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


19

Marc CristiàAdvocat de l’àrea d’Empresa i consum

pronunciaments anteriors del TribunalConstitucional sobre la mateixa matèria i extreure’nunes conclusions crítiques, una valoració de lespossibles conseqüències, així com propostesd’actuació en l’àmbit corresponent. Al final del’informe s’inclouen unes conclusions generals, atall de síntesi del contingut, abast i conseqüènciesde la Sentència, fent una referència a la legislació

lingüística bàsica de desenvolupament estatutari,constituïda ara per ara per la Llei 1/1998, de 7 degener, de política lingüística, norma que inspira lesnormes lingüístiques estatutàries enjudiciades pelTribunal Constitucional.

En breu la Plataforma per la llengua té la intencióde penjar al seu web un extracte d’aquest informe.

18

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3� JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


20

Els anys passen per tothom, i també per les revistes,i enguany, precisament el juliol del 2011, la revistasemestral i corporativa de la Plataforma per laLlengua, La Corbella, fa 10 anys. Va néixer el julioldel 2001 com a necessitat de l’organització de tenirun butlletí informatiu intern, però també extern,que expliqués als seus associats la feina feta.

1a etapaAssessorats per A Mesa pola NormalizaciónLingüística de Galícia, la primera etapa de La Corbellatenia les característiques d’una revista modesta:format DIN-A4, 3 colors i unes 16 pàgines d’extensió.Sortia semestralment, igual que ara, i el tiratge erad’uns 3.000 exemplars. En aquest format sen’editaren 7 números, un dels quals d’especial perquècelebràvem els 10 anys de l’entitat. La primeradirectora fou Sònia Llinàs, i el consell de redaccióestava format per Martí Gasull, Jordi Manent i DanielMundet. També en formaren part, en algun momento altre, Anna Cortils, Xavi Creheut, Mercè Mauri iOriol Pérez. Eix de Serveis maquetava la revista.

2a etapaA partir de l’octubre del 2005 (número 8 de la revista),La Corbella entra en una segona etapa amb moltscanvis i una modernització del producte: nou format(ara quartilla), nou disseny a tot color (a cura de JosepRamon Canellas, a partir d'ara a l'estudi Muto) i unnúmero de pàgines que normalment oscil·la entreles 36 i les 44. El tiratge arriba a 9.000 exemplars.Sònia Llinàs deixa la direcció i és rellevada per JordiManent. El cap de Comunicació de l’entitat, Francesc

Reverté, impulsor de força canvis, entra a formarpart del consell de redacció i esdevé redactor encap. Martí Gasull, Daniel Mundet i Sònia Llinàsformen part del consell de redacció, aquesta últimafins al gener del 2010. La nova etapa comprèn, demoment, del número 8 al 19.

Característiques i apartatsde La CorbellaLa Corbella vol transmetre, sobretot, la feina fetaper les àrees i les comissions de l’entitat. Per aixòa bona part de les pàgines s’hi explica les sevesactivitats i campanyes. Però també hi ha algunsapartats per a la “doctrina”, com l’editorial i la secció“A més a més”. Sovint membres del ConsellConsultiu o de l’Executiva de l’entitat hi escriuenarticles d’opinió relacionats amb la llengua, i a cadanúmero s’hi entrevista una persona o entitat queté relació amb la vitalitat del català: un periodista,un sociolingüista, un polític, un activista, etc. Detant en tant hi publiquem un dossier sobre alguntema en especial.

Premi a la qualitat de la revistaEl 2007, La Corbella rebé un dels Premis Ateneusa la millor revista d’associacions culturals. Li atorgàla Federació d’Ateneus de Catalunya.

Recordeu que tots els números de La Corbella espoden trobar en format digital al nostre webwww.plataforma-llengua.cat_lacorbella


Composici�n


21

PRIMERA ETAPAANYS 2001-2004

SEGONA ETAPAANYS 2005-2008

SEGONA ETAPAANYS 2009-2011…

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


Entrevista

Vosté és mestre des de fa anys i des del novembredel 2010 és el nou president d’Escola Valenciana– Federació d’Associacions per la Llengua. ¿Ambquines noves il·lusions, projectes i objectiusarriba a la presidència?Jo estic des de sempre, des de la joventut, a EscolaValenciana, perquè vaig prendre contacte amb gentbona i se va contagiar el tema. Duc més de 30 anysa l’ensenyament. Des de l’any de la Llei d’ús iensenyament del valencià (1983) vam començar enel seu moment a treballar en valencià. El principalobjectiu seria visualitzar la llengua i traure-la al carrermés del que seria normal en una entitat cívica,perquè això li pertocaria d’una manera més oficialal govern. Una frase importantíssima que estemutilitzant és que el valencià no té color polític.

¿I, en aquests 27 anys d’Escola Valenciana (queva nàixer en 1984), quin penseu que és el granobjectiu que heu assolit, és a dir, quins són elsèxits que us podeu apuntar?Si els pares de la llengua alçaren el cap, ens dirienque hem avançat, que hem avançat molt. I ahíestem. Si mires enrere... Si Enric Valor, ManuelSanchis Guarner i altres alçaren el cap dirien queestem en el camí i que hem d’intentar consensuarpostures i tirar endavant. El que no pot ser ésbarallar-nos entre nosaltres i no arribar a res perquèés el que vol l’altre sector. El sector que no vol lanormalització del valencià no és perquè s’estimemolt més el castellà, a vegades és simplement untema d’autoodi. Açò del blaverisme està moltcontaminat.

En la qüestió del nom de la llengua, que ha creatconflicte, ¿com creu que ha d’actuar EscolaValenciana a l’hora d’anomenar la llengua pròpiadels valencians?Nosaltres li diem valencià. Alguns li diuen català,però el nostre català se diu de sempre valencià.L’origen de la llengua no el podem evitar; lareconquesta vingué així. Però nosaltres li diguemvalencià per un sentiment d’estima a la terra. Launitat de la llengua la tenim clara tots, els universitarisi l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, encara queesta ho diga literàriament difícil de llegir. Nosaltresproposem en valencià i immersió, i queaconseguixquen el que marca la llei, això és el quevolem recordar-los a tots.

I la llei es compleix?No, no es compleix. La llei demana que els alumnesacaben sent bilingües, i és que no són tots òptims(ho diu l’Institut Valencià de la Qualitat, que téinformes que no trau). Per tant, nosaltres proposemque com a mínim aconseguixquen el que marca lallei: la LOE i la Llei d’ús. La Llei d’ús és una llei bona,però eixa llei és bona si la desenvolupes com toca.No l’ha desenvolupat ningú. N’hi ha escoles quedemanen línies en valencià, tenim la llista, i el Governno vol. No hi ha manera.

¿Però aquest autoodi que comentava creu quees pot revertir en favor del valencià, és a dir, espot canviar cap a una estima per la pròpia llenguai pel propi país?Clar, si li donem el prestigi que li correspon. És queavui en dia el prestigi li l’està donant l’escola.

Entrevista feta per Manuel Carceller, Jordi Manent,Francesc Marco, Toni Royo i Abelard Saragossà

22

Vicent Moreno

Presidentd'Escola Valenciana


Composici�n


Vicent Moreno i Baixauli(Massanassa, Horta Sud, 1957) ésllicenciat en Geografia i Història. Ésmestre, i porta més de trenta anysd’experiència a l’ensenyament. Haestat co-autor del projecte Acord,material d’ensenyament de valenciàper als nouvinguts, i ha estatassessor del Servei d’Ensenyamenten valencià de la Conselleriad’Educació de la GeneralitatValenciana (1993-1996). Ha impartitdiversos cursos i seminaris deformació per al professorat sobre l’úsvehicular de les llengües. El 1999 escreà Guaix, una coordinadora pelvalencià a la comarca de l’Horta Sud,que ha presidit Vicent Moreno finsaquest juliol de 2011 i que forma partd’Escola Valenciana. Des delnovembre del 2010 és el presidentd’Escola Valenciana en substitucióde Diego Gómez.

“La unitat de la llengua la tenim claratots, els universitaris i l’AcadèmiaValenciana de la Llengua, encara queesta ho diga literàriament difícil de llegir”

FOTOS: ESCOLA VALENCIANA

Perfil

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


24

Entrevista

“Si Enric Valor i Manuel Sanchis Guarner alçarenel cap dirien que estem en el camí i que hemd’intentar consensuar postures i tirar endavant”

Nosaltres hem avançat moltíssim, però al ritme quehem avançat. Perquè en 27 anys portem un 33%de l’alumnat que està escolaritzat en valencià, i laresta no. I si fem la mitja de secundària elpercentatge baixa...

Com funcionen les línies de valencià?Nosaltres tenim tres programes: el d’ensenyamenten valencià (PEV), el d’immersió lingüística (PIL)–per a alumnes bàsicament castellanoparlants– i eld’incorporació progressiva (PIP). El pip és el que lidiu la gent les línies en castellà, i les altres són leslínies en valencià.

Amb una mitjana del 30% entre ensenyamentpúblic i privat, ¿a què es deu el décalage entreles línies en valencià a l’escola pública (45-50%)i la privada (3-8%)?Sí, està per ahí. Quan vàrem decidir en un momentdonat si féiem escola pública i escola concertada,calia dir: “tu vols ser escola pública?”. D’acord, peròhas de fer uns mínims en valencià. O fas açò que diula Llei d’ús o no tens concert. Açò no s’ha fet ni sefarà. No s’atreviran a fer-ho perquè això és una decisióque es tindria que haver fet en el moment aquell.

Vostè ha proclamat públicament que el valenciàno s’ha de polititzar. Ens ho podria exemplificar?Bé, en l’any 1977 ja es va utilitzar molt políticament.Pel tema de la divisió i denominació de la llengua,que si català, valencià... Totes aquestes lluites.Polititzar-ho vol dir utilitzar-ho i fer un poc dedemagògia en profit propi.

En una entrevista a la revista El Temps (25.I.2011),deia que existeixen “valencianocallants”. Ens

ho pot explicar més?Les estadístiques diuen que tenim un percentatgede coneixement de valencià més alt que mai.Després tenim valencianoparlants d’origen, desempre, i valencianoparlants d’adopció, o siga queadopten el valencià com a llengua de conversahabitual. Però ens falta que els mestres sàpientransmetre als nostres alumnes l’estima per lallengua. Els valencianoparlants han de ser presents.Siguen d’origen o d’adopció. Hem de fer-nos visibles,perquè en som molts més dels que pensem. Allàon vages, has de demanar el teu dret a parlar envalencià. En el tema de TV3, no té sentit que unalumne d’ací vinga de Marroc, d’Argèlia o d’on siga,fica la parabòlica i puga vore qualsevol canal del seupaís, i nosaltres no puguem vore TV3.

Segons unes enquestes del 2004, diuen que el75’9% dels ciutadans entén el valencià i el 53%el sap parlar. Quina opinió li mereixen les dades?La veritat és així, però el que passa és que desprésaixò ha de ser veritat al carrer. L’utilitzen segons leszones i comarques, però si parlem d’Alacant i Valènciaciutat baixa moltíssim l'ús, però sí que podrienexpressar-se en valencià. A la ciutat d’Alacant, lallengua està a l’escola i ara torna a casa gràcies al’escola. És la revernacularització.

¿Com valora les polítiques lingüístiques que handut a terme des dels governs del PSPV i del PP?Esta pregunta és molt difícil, i he d’intentar respondresense ferir sensibilitats de ningú. Anem a pensaren positiu: jo crec que, en cada moment, en cadacontext històric, un govern intenta fer-ho el millor


Composici�n


“Nosaltres hem avançat moltíssim, però al ritmeque hem avançat. Perquè en 27 anys portem un 33%de l’alumnat que està escolaritzat en valencià”

25

possible. Però pense que de vegades són situacionsmassa suaus. Haurien de desenvolupar eixa llei queli permet fer això, anar més amunt. Governe quigoverne, jo crec que no se decidixen. Falta decisió.Al PSPV, li tenim que agrair l’aprovació de la Lleid’ús sense cap vot en contra a les Corts. Crec quela llei deuria haver sigut una llei de política lingüística,i això no s’ha fet mai.

Darrerament el conseller d’Educació valencià,Alejandro Font de Mora, s’ha despenjat amb unaproposta de decret que obligaria a impartirclasses en valencià, en castellà i en anglés enproporcions d’un 33% a tot el sistema d’escolespúbliques del País Valencià. Quina opinió limereix tal iniciativa? Creu que és un decret-trampa? ¿Pot perjudicar a les línies en valenciàque promou Escola Valenciana?El decret no hi ha per on agafar-lo. Parteix d'unapremissa falsa, dóna una mala solució i a mésaquesta solució és inaplicable. Comencem pelprincipi. L'objectiu declarat és assolir alumnestrilingües en valencià, castellà i anglés. En aixòestem tots d'acord, evidentment. Doncs parlem-ne, escoltem els experts i trobem solucionspedagògiques, avaluades i aplicables. Pel contrari,el Consell impulsa un decret que va a l'inrevés. Eslimita a partir l'horari com un formatge pressuposantque amb el mateix temps lectiu les tres llengüess'aprendran igual de bé. Això, pedagògicamentparlant, és una barbaritat. En primer lloc, perquè lasituació social de les tres llengües no és la mateixa.En segon lloc, perquè no hi ha cap expert enpedagogia i psicolingüística que defense aquesta

postura. I, en tercer lloc, perquè parlem d'unimpossible, donat que habilitar la quantitat de docentsnecessaris per fer un 33% de les matèries en anglésés ara per ara ciència ficció. El pitjor de tot és que,com ho saben, deixen al voluntarisme l'impuls del'anglés. Per tant, és un desgavell amb l'únic resultatsegur que és la supressió de l'ensenyament envalencià, dels programes que tan bon resultats handonat. Nosaltres proposem un model plurilingüe deconsens, fet amb criteris pedagògics i científics ino ideològics, que tinga en compte l'experiènciadels 27 anys d'immersió lingüística al País Valenciàa l'escola pública i de 40 anys a cooperativeseducatives. Aquesta experiència ens diu que elsalumnes amb el valencià com a llengua vehiculartenen més facilitats per a aprendre la tercera llengua.I que els que han tingut el castellà com a llenguavehicular no només tenen pitjors resultats en anglés,sinó que no dominen bé el valencià. Per tant, elcamí cap al plurilingüisme està ben clar: el valenciàés la llavor del plurilingüisme, més valencià és mésanglés. Volem anglés i castellà, però començant pelvalencià.

Quin futur li augura al valencià, tant enl’ensenyament com en la situació general?Nosaltres vegem el futur totalment en positiu. Nopodran fer desaparéixer la llengua. Nosaltres anema seguir lluitant, seguim en el treball. Sense enfrontar-se a ningú, objectivament anem a ser crítics ambles decisions que prenga qui governe. Tots els queestem a favor del sí al valencià, indistintament delcolor polític, hem de ficar el muscle i tirar avant estevaixell.

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3� JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


La Plataforma per la Llengua i la Fundació Vincle,amb la col·laboració de La Caixa, continuen fentnoves parelles lingüístiques juvenils. Aquestsdarrers mesos ens hem endinsat en Coses quemai explicarem (una obra de teatre on la Clara,participant del programa, hi actuava i ens vaconvidar a gaudir-ne), hem fet una bucòlicaexcursió per Besalú i hem participat en la gravaciódel Lip dub per la llengua (vegeu la plana 5), en elqual hi van participar 1.500 voluntaris i que sumamés de 100.000 visites. També vam poder aplaudirla guardonada pel·lícula Pa negre, i vam passejar-nos pel Palau de la Generalitat on, per uns instants,ens vam impregnar del caliu d’un espai que formapart de la nostra història ancestral i també actual.

També vam participar al II Concurs de relats deVoluntariat que organitzava la Federació Catalana deVoluntariat Social (FCVS) i que promou la idea queel voluntariat val la pena. L'objectiu és donar veu a

tot aquell voluntariat que cada dia dedica part delseu temps als altres. Era una convocatòria oberta aqualsevol que volgués compartir la seva experiènciacom a voluntari o voluntària social. I la Rais, parellalingüística del programa, en va quedar finalista ambel relat “Temps, tot sigui això”, que podeu llegir ahttp://blog.voluntaris.cat. El relat ens parla de lesdiferències culturals entre les persones (que a voltesno són tant diferents com semblen) i de com trobarel temps per quedar, que sempre és unarecompensa, perquè tant l’aprenent coml’ensenyant hi surten guanyant en cada trobada.Esperem que us animeu a fer-hi una llegida i que usesperoni a participar en el programa del Voluntariatper la Llengua o en qualsevol altre format devoluntariat.

En aquest projecte hi col·laboren l’Obra Social “laCaixa”, la direcció general de Joventut de laGeneralitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona.

26

Noves parelleslingüístiques juvenilsi moltes més activitats!

Laura CampsÀrea de Participació i voluntariat

Participació ivoluntariat

Llegiu el relat finalista al següent blog:http://blog.voluntaris.cat/2011/04/temps-tot-sigui-aixo-finalista-2n-concurs-de-relats/

FOTO: NAQASH JAVED

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3� JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


Educació iuniversitats

Estem convençuts que l'escola catalana ha estati és un factor decisiu per al manteniment de lanostra llengua i la nostra identitat, per a la cohesiósocial, per a la igualtat d'oportunitats i per alprogrés social, cultural i econòmic del nostre país.Parlem d'una escola catalana en llengua icontinguts per a tots, sigui quina sigui la sevallengua familiar.

Precisament perquè no tenim cap dubte que elnostre model d'escola és el que convé mantenir imillorar, vam reaccionar en contra de la sentènciadel Tribunal Constitucional primer, i en contra deles successives sentències del Tribunal Suprem,després, les quals, a l'empara de la jurisprudènciadictada pel Tribunal Constitucional (actualment enhores baixes), posen en perill l'escola catalana ila metodologia d'immersió.

Totes les entitats que treballem amb il·lusió, ambdedicació i amb passió per al país vam reaccionarben aviat en veure el perill que les sentènciesrepresenten. I, tenint en compte la dita popularque “la unió fa la força”, vam decidir impulsar itreballar conjuntament a l'entorn de la plataformad’entitats i sindicats Somescola.cat. Estem moltcontents dels resultats. Treballem sense capafany de protagonisme, només amb l'objectiu desumar per l'escola catalana. Hem fet molta feinai en queda molta, molta per fer. Comptem ambmés de 12.000 adhesions i amb la implicació deles entitats més significatives del país.

Us animem a entrar a la nostra pàgina web,Somescola.cat, a adherir-vos-hi si encara no hoheu fet i a treballar amb nosaltres. Quan es tractade temes tan importants com l'escola dels nostresfills, no s'hi val a mirar cap a una altra banda. Enshi juguem massa. Us necessitem. Us hi esperem.

27

Sumem perl'escola catalana:Somescola.cat

Teresa CasalsMembre de l’Executiva i representantde la Plataforma per la Llengua a Somescola.cat

FOTO: FRANCESC REVERTÉ

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3� JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


Les productores Arriska Films, liderada per l’actori director Joal Joan, i Benecé Produccions hancreat el web http://www.fenix1123.cat amb laintenció de recaptar fons per a la filmació d’unapel·lícula sobre el cas de l’Èric Bertran, quesegurament es titularà Fènix 11 23. Resulta quel’any 2004, quan l’Èric tenia 14 anys, va ser portata l’Audiència Nacional després que 30 policiesirrompessin a casa seva per haver enviat un correuelectrònic a algunes empreses demanant que esrespectessin els seus drets lingüístics com aconsumidor. Arriska Films i Benecé Produccionsrealitzaran una pel·lícula que pugui exportar-se anivell internacional sobre el cas de l’Èric Bertran,símbol de diversos casos de discriminaciólingüística que hi ha hagut a Catalunya ens elsdarrers anys. El film també és coproduït perTelevisió de Catalunya, i compta amb lacol·laboració de l’Institut de les Indústries Culturalsde la Generalitat de Catalunya.

El cas de l’Èric Bertran toca molt de prop a laPlataforma per la Llengua pel fet que és un delscasos de discriminació lingüística mésemblemàtics als quals hem donat suport:recordem de manera entranyable l’anada a Madrid,la recerca de suports plurals dels diputats catalansi, després, el seguiment de tot el procés:convocatòria de mitjans de comunicació per donara conèixer el cas, procés judicial, etc. L’Èric era unjove com qualsevol altre, preocupat per la sevallengua i el seu país i, indiscriminadament iviolentament, va veure els seus drets conculcats.

Va ser víctima i escarment per a tots aquells quevolguessin defensar uns drets seus que sónreconeguts per la legislació catalana. Es va jugaramb un jove de 14 anys! L’Èric s’ho va passarmalament, però la seva actitud i maduresa van serrealment admirables, així com la seva coherència,ja que va donar una lliçó sense precedents. Fercostat a l’Èric i plantar cara a la injustícia que patíha estat una de les millors coses que s’ha fet desde la Plataforma per la Llengua.

L’Èric va escriure un llibre per difondre la seva història,Èric i l'Exèrcit del Fènix. Acusat de voler viure encatalà (vegeu La Corbella, núm. 9, p. 30, i la núm. 12,p. 31), i després se’n va fer una obra de teatre. El fetque una pel·lícula pugui contribuir a difondre un casde greuge democràtic en el context de l’Europa delsegle XXI, és un grau més que contribuirà asensibilitzar i a fer respectar els drets de les personesperquè històries com aquestes no es tornin a repetir.Per tot això us animem a col·laborar-hi!

Cultura iaudiovisual

28

Martí GasullMembre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

La Plataforma per laLlengua, al cinema

Per a més informació: www.fenix1123.cat


Composici�n


El 30 de juny del 2010 el Parlament de Catalunyava aprovar per una amplíssima majoria la Llei delcinema de Catalunya: 117 vots a favor i 17 encontra. Amb aquesta legislació, es podria posar fia una greu discriminació sobre el dret delsespectadors d’escollir les pel·lícules en la llenguapròpia i oficial de Catalunya, ja que la llei preveuque el 50% de les pel·lícules s’hauran d’exhibir,en un termini màxim de 5 anys, almenys enllengua catalana (a excepció de les pel·lículeseuropees de menys de 16 còpies). Tanmateix, al’octubre del 2010, el comissari de Mercat Interior,senyor Michel Barnier, va informar que la llei estavasent investigada per la Comunitat Europea desprésde rebre una denúncia per una suposadaincompatibilitat amb la normativa comunitària, iaixò que no és la primera llei d’aquestescaracterístiques a Europa (vegeu l’Estudi sobre lespràctiques i legislacions entorn de la llengua alcinema en diversos països europeus, Quebec iCatalunya (2010) de la Plataforma per la Llengua).

Des de l’entitat es va enviar una sèrie depreguntes documentades als eurodiputats catalansRamon Tremosa, Oriol Junqueras i Raül Romevaper tal que s’exposessin en el Parlament europeui a la Comissió europea. Aquestes preguntes vanser registrades l’onze d’abril passat per entrar alParlament europeu, i van aparèixer al web oficial

d’aquesta institució. En les preguntes, perexemple, s’hi detallaven una sèrie de preceptesde la UNESCO i del mateix Parlament europeu,els quals destaquen el paper primordial del cinemaen el reconeixement i preservació de la diversitatcultural i lingüística; un fet que es contraposavaamb la discriminació actual dels telespectadorscatalans, ja que a Catalunya no és possible la trialingüística al cinema atenent que només un 3%de les pel·lícules s’ofereixen en versió catalana.En una altra de les preguntes s’exposava com unade les dictadures més virulentes i llargues de lahistòria moderna europea, la del general FranciscoFranco, va vetar, amb una normativa específica, eldesenvolupament de l’oferta cinematogràfica enllengua catalana. I s’explicava com la nova Llei delcinema podia suposar la restitució d’aquest dretespoliat durant la dictadura i permetre la plenallibertat lingüística en el cinema.

Actualment, la Plataforma per la Llengua està fentel seguiment d’aquest procés polític europeu ambl’objectiu que es pugui desenvolupar ambnormalitat la llei aprovada i assegurar el dret delsespectadors d’escollir el cinema en català.

29

Presentem preguntessobre la Llei del cinemaal Parlament europeu

Gemma PonsaÀrea de Cultura i audiovisual

Vegeu l’estudi comparatiu a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/59

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


El proppassat dimarts 15 de febrer es va presentar alCentre Cívic de la Creu Alta-Cal Balsach el llibretSalam al català. Una presentació de la llengua catalanaa la comunitat islàmica i araboparlant de Sabadell. Estracta d’una guia que té com a objectiu mostrar elsvincles històrics entre la societat àrab i la catalana iapropar la llengua catalana a aquesta comunitat.

L'acte va comptar amb les intervencions de RamonBurgués, regidor d'Educació i Convivència del'Ajuntament de Sabadell, Carme Forcadell, coordina-dora de la Plataforma per la Llengua Vallès Occidental,Montserrat Capdevila, presidenta del Consell del CNLde Sabadell, i Mohamed Eddabouzi, imam de lacomunitat islàmica de Sabadell. En les sevesintervencions, els representants municipals, els de lacomunitat islàmica i els de la Plataforma per laLlengua van destacar la importància del català com allengua comuna i de cohesió social, així com el papersecular que ha tingut el català com a llengua d’acollidai d’integració. La representant de la Plataforma per laLlengua va assenyalar, a més, la importància que elscatalanoparlants ens adrecem a tothom en catalàsense prejudicis respecte del lloc d’on imaginem queprovenen els nostres interlocutors, essent, aquesta,la millor manera de no fer diferències i de tractar-loscom un català més. La presentació es va tancar ambuna lectura de poemes en àrab i en català, a càrrecde joves vinculats a les entitats de nouvinguts deSabadell, i amb un piscolabis.

30

Territori

Josep Abad i SentísPlataforma per la Llengua Vallès Occidental

Manifest per la continuïtat de TV3 al País ValenciàLa Plataforma per la Llengua Vallès Occidental, laCoordinadora d'Associacions per la Llengua catalana(CAL) i Òmnium Cultural Sabadell han signat unmanifest conjunt en què denuncien la campanya depersecució contra TV3 i Acció Cultural del País Valenciàper part del govern valencià de Francisco Camps;manifest que es llegí en el decurs de la concentracióde protesta que es dugué a terme davant del’Ajuntament de Sabadell el proppassat 15 d’abril. Entred’altres protestes, es denuncià el fet que aquesta “ésuna ofensiva espanyola que respon al secular objectiude fragmentar –i eliminar– la llengua, la cultura i lanació catalana; ofensiva dirigida pels dos grans partitsespanyols, ja que el primer intent de tancament deTV3 al País Valencià va ser obra del PSOE i el ministreBarrionuevo”, i es demanà que “el govern de laGeneralitat de Catalunya prengui una actitud clara ivalenta en la defensa del marc comunicatiu català”.

Es presenta aSabadell la guiaSalam al català

Vegeu la guia a:www.plataforma-llengua.cat/estudis/interior/79

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/vallesoccidental

FOTO: JORDI CETRÀ


Composici�n


Amb l’arribada de la primavera, els maresmencs dela Plataforma per la Llengua hem volgut sortir agaudir del bon temps i dels molts atractius culturalsque ens ofereix la comarca. Vam començar a Canetde Mar el mes de març en què vam organitzar,juntament amb el Consorci per a la NormalitzacióLingüística, una ruta modernista i noucentista. Vampoder sentir una interessantexplicació sobre elnaixement del modernismei la relació d’una de lesfigures més significativesamb Canet de Mar: és el casde l’arquitecte LluísDomènech i Muntaner. Vampoder veure les façanes del’Ateneu, la Casa Mir, la CasaPuxant, la Casa Busquets, laCasa Font, la Casa d’HiginiNegra... I com a final defesta vam poder entrar imeravellar-nos amb la visitade la Casa Roura (actualment un restaurant).

La segona sortida va tenir lloc el 9 d’abril a Arenysde Munt. Cada any s’organitza una passejada pelscirerers florits que s’estenen pels camps i pels pujolsdel voltant del poble. Aquest any, aprofitant lacelebració de l’any Maragall, la Plataforma per laLlengua Maresme ha volgut participar en lapassejada i organitzar, juntament amb altres entitats,una lectura de poemes de Joan Maragall que

principalment es relacionen amb la natura. Va sermagnífic estar asseguts en un prat, amb l’esquenarepenjada en el tronc d’un cirerer, amb el sol passantentre les branques i les flors rosades, escoltant, dela veu de dos rapsodes d’Arenys de Munt mateix,poemes com “Excelsior”, “La ginesta”, “L’odainfinita”, “Himne de l’arbre fruiter”, “Les roses

franques”, “Cant de labandera” i “Nodreix l’amor”.

La tercera sortida va tenir llocel 28 de juny a Arenys deMar. La Plataforma per laLlengua va donar suport alConsorci per a laNormalització Lingüística i alCentre de Documentació iEstudi de l’Obra de SalvadorEspriu en l’organització d’unapassejada pels carrers de lavila. Sortint de la plaça del’ajuntament, ens vam aturara cada lloc relacionat amb les

estades del poeta a Arenys i amb la seva obra: lacasa del carrer Bisbe Català, on estiuejava, el Turodel Mal Temps, present a molts dels seus poemesi, sobretot, el cementiri de Sinera.

Domènec i Muntaner, Maragall i Espriu, tressímbols de l’esperit i la llengua que ens identifiquencom a poble.

31

Francesc Martín i CuberoPlataforma per la Llengua Maresme

Anem apassejar

FOTO: ISABEL ROMANO

Per a més informació: www.plataforma-llengua.cat/maresme

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


Territori

Els primers mesos d’enguany han estat plens defeina a les comarques tarragonines: hi ha hagutactuacions concretes i inici de nous projectes a mitjàtermini que aniran donant els seus fruits. Elsresultats així ho avalen. Durant les festesnadalenques, vam territorialitzar la nostra campanyaanual per informar a pares i mares dels nombrososjocs i joguines existents en català, i ens vam aproparals diversos parcs infantils de Tarragona, Reus, Valls,Montblanc, Vila-seca, Cambrils i Salou.Des de l’entitat valorem molt positivament la feinafeta en l’àmbit del consum, en què hem volgutincentivar els productes alimentaris etiquetats en lanostra llengua i el fet de recordar, a peu de carrer,els drets lingüístics dels consumidors durant elperíode de rebaixes comercials. Les millorescontinuen a la Universitat Rovira i Virgili. Així, des de

fa pocs mesos, i gràcies a les reclamacions del’entitat, s’ha normalitzat les “màquines vènding”expenedores de cafès. A més, a les diversesfacultats, els estudiants, el personal d’administraciói serveis i el professorat docent investigador ja podengaudir de premsa generalista en català.En l’àmbit universitari, després d’assessorardesenes d’estudiants a causa del canvi de llenguaen la docència i a les classes, ja estem treballant,d’una banda, en noves iniciatives per dinamitzar lallengua entre els estudiants catalanoparlants i, del’altra, volem millorar l’acollida (lingüística) delsestudiants europeus que vénen a les nostrescomarques a desenvolupar una part del seucurrículum acadèmic.

Drets lingüístics, consumresponsable i milloresuniversitàries a lescomarques tarragonines

Francesc MarcoPlataforma per la Llengua Tarragonès

32

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/tarragones


Composici�n


Als darrers mesos el nivell d’activitat de la Plataformaper la Llengua País Valencià ha estat marcada peruna presència i una participació que cada vegadasón més grans en diferents àmbits, entre els qualshi ha el treball en xarxa amb altres entitats i eldesenvolupament de propostes i alternatives per aun redreçament de la situació del valencià.

Hem potenciat la campanya “Joguets en valencià!”,la qual ha centrat la nostra participació en lestrobades d’escoles en valencià d’enguany. Hemestat presents, entre d’altres, a les trobades deCastelló, la Safor i la Ribera (i fins a sis llocsdiferents). S’ha distribuït material específic, s’hanmantingut reunions amb productors i comerciantslocals del joguet i s’han fet tallers pràctics amb jocsi contes amb els més menuts i menudes.Destaquem la creixent participació de pares i mares,dels més menuts i de col·legis que han coincidit enaquestes grans festes per la llengua.

Hem estat presents com a societat civil en laPlataforma “Sí al valencià!”, que és una coordinadorad’entitats creada per a exigir el requisit deconeixements de valencià a l’hora d’optar a la funciópública. La Plataforma per la Llengua ha treballat enl’organització de les diverses reunions iconvocatòries, i també ha presentat i desenvolupatdiverses propostes, com ara l’enquesta que reculll’opinió dels ciutadans del País Valencià a l’hora devalorar l’ús del valencià en l’administració local.També vam participar, el passat mes d’abril, a lesJornades de sociolingüística d’Alcoi, en les quals

vam tractar, des del punt de vista de la societat civil,la salut del valencià al món socioeconòmic.

També hem vetlat per la presència del valencià enl’administració. Així, elaboràrem un document depropostes a favor del valencià i el vam enviar alspartits polítics que concorrien a les eleccionsvalencianes del passat 22 de maig. Tinguéremdiverses reunions, les quals han estat un bon puntde partida per a mantenir un diàleg continu per aportar a la pràctica les nostres idees.

Per últim, hem incidit a la universitat. Vamdesenvolupar una campanya de sensibilització delvalencià i en format audiovisual destinada alsmonitors de la Universitat Jaume I de Castelló. Hicol·laborà l’entitat Tirant lo Blanc.

En resum, la Plataforma per la Llengua es mou, i devalent, al País Valencià.

33

Per a més informació:www.plataforma-llengua.cat/paisvalencia

La Plataforma per laLlengua es mou devalent al País Valencià

Àlvar KuehnPlataforma per la Llengua País Valencià

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


En els darrers mesos han tingut lloc dues notícies de gran rellevància per la llengua. En totes dues notícieshi ha un vincle amb la nostra entitat. Aquest fet no només ens alegra sinó que és una mostra que ensencoratja a seguir treballant per consolidar de manera indiscutible a la Plataforma per la Llengua com aentitat de referència en l’àmbit de llengua i que actua en tot l’àmbit lingüístic.

La primera notícia és queAlbert Manent i Segimon,membre del Consell Consultiude la Plataforma per laLlengua, ha estat guardonatamb el 43è Premi d'Honor deles Lletres Catalanes, queatorga Òmnium Cultural.Albert Manent s'ha caracteritzat per un grancompromís amb la llengua i la cultura catalanes.Com a membre del Consell Consultiu de laPlataforma per la Llengua sempre ha estat moltimplicat amb l'organització ajudant en tot momenten les campanyes i activitats realitzades. Des de laPlataforma per la Llengua volem felicitar AlbertManent per aquest més que merescutreconeixement a una sòlida i eficaç trajectòria enfavor de la llengua i la cultura. És la segona vegadaque un membre del Consell Consultiu de laPlataforma per la Llengua és Premi d’Honor; elprimer fou Joan Triadú. El Premi d’Honor és unreconeixement a la seva obra literària i a laimportància i exemplaritat de la seva tascaintel·lectual, que ha contribuït de manera notable icontinuada a la vida cultural dels Països Catalans,tal com diuen les bases.

El segon fet que volemdestacar és que la membrede l'Executiva de laPlataforma per la LlenguaYvonne Griley i Martínez vaser nomenada nova directorageneral de Política Lingüística,direcció que depèn delDepartament de Cultura de la Generalitat deCatalunya. És el primer cop que passa que unmembre de l’Executiva de la nostra entitat ocupaun alt càrrec al govern. Ens alegra saber que unapersona de la nostra entitat té la màximaresponsabilitat en matèria lingüística dins delgovern de la Generalitat de Catalunya. Griley, queés llicenciada en Filologia Hispànica per laUniversitat de Barcelona, té un currículum potentespecialitzat en matèria lingüística (ja fousubdirectora general ara fa uns anys), consolidatpel seu pas per la nostra entitat, i també en gestiód'administracions públiques. Per incompatibilitatsamb el càrrec, Yvonne Griley va deixar de sermembre de l’Executiva de la Plataforma per laLlengua des del moment del seu nomenament.Li desitgem que tingui molta sort.

34

Entitat

Daniel MundetMembre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

Albert Manent,Premi d’Honor;Yvonne Griley,al Govern

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


El divendres 3 de juny l'Ateneu d'Acció Cultural(ADAC) va fer el lliurament del 25è Premi a laNormalització Lingüística i Cultural, en un acte queva tenir lloc a l'auditori Josep Irla de l'edifici de laGeneralitat de Catalunya a Girona. En aquesta edicióla Plataforma per la Llengua va rebre el premi per ala categoria d'entitat, en reconeixement per la tascarealitzada en favor de la llengua catalana. El premiens va fer una il·lusió especial tant per la llargatrajectòria de feina feta per l'ADAC en favor de lallengua (més de 30 anys) com també per l'estretarelació que Francesc Ferrer i Gironès, que foumembre del Consell Consultiu de la nostra entitat,va tenir amb l'ADAC des dels seus orígens.

Els guardonats en les altres categories foren elssegüents: el premi personal es va concedir al'historiador, crític d'art i gastrònom Jaume Fàbrega;els reconeixements al millor article i a la millor cartaal director (“El català, cosa de pocs”) publicats en eldiari El Punt sobre la llengua catalana, es van atorgara Joan Pinyol, catedràtic de Llengua catalana enl'ensenyament secundari a Capellades (Anoia); i elpremi al millor article

s'atorgà a Joan Abril i Español per l'article “El catalàmola entre els joves?”.

Des de la Plataforma per la Llengua volem agrair al'ADAC aquest reconeixement. De cara a l'anyvinent, l'ADAC vol donar una nova empenta a laseva activitat principal i té intenció de canviar elpremi actual per un altre amb un nou format queencara s'ha de decidir.

Un nou reconeixementper a la Plataformaper la Llengua

Premis

Daniel MundetMembre del Secretariat de la Plataforma per la Llengua

Set premis en quatre anys:

PremisNacionalsde Cultura

20082008

PREMISVOLUNTARIAT

16a EDICIÓ

2007

PREMISVOLUNTARIAT

18a EDICIÓ

2010

2010

Premis

2010

PremiConsell

Nacional dela Joventut 2011

Premi a la

Normalització

Lingüísticai Cultural

35

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


36

A més a més

La responsabilitat social, la llengua i les empresesS’ha publicat Empresa i llengua (Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, 2010), una guiaque reflexiona sobre el paper de la llengua com a element essencial en les polítiques de responsabilitatsocial de les empreses. De fet, el subtítol ja ens aclareix la intenció de la publicació: Un enfocament deresponsabilitat social empresarial per a aportar valor a tots els grups d’interès. L’autor és Josep MariaCanyelles, expert en responsabilitat social de les empreses i organitzacions (vegeu l’entrevista al número7 de la revista de l’entitat Consum Català, Consumidor). Fa de consultor d'empresa i és promotord'iniciatives, però a la vegada també és promotor de Responsabilitat Global, un think tank sobre laresponsabilitat social, temàtica oberta a tothom a través del blog http://responsabilitatglobal.blogspot.com.L’encert de la publicació (i també de Responsabilitat Global), és entendre la llengua com a part intrínsecade la responsabilitat social a l’empresa. També ofereix exemples de bones pràctiques que poden seraplicats en contextos diversos dins els preceptes que una bona actuació empresarial hauria de seguir entres vectors: el legal (garantir-ne el compliment), el comercial (incorporar criteris de mercat) i el deresponsabilitat social (ser sensible a les inquietuds de la societat).

Campanya de sensibilització per nocanviar de llengua a la justíciaL'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua pròpia ha llançatuna campanya de sensibilització a favor de l'ús del català davantl'Administració de justícia a Catalunya amb el lema "No canviem dellengua". La Plataforma per la Llengua dóna suport a la campanya ien recomana l’adhesió.La campanya sorgeix de la constatació que en els darrers tempsl'ús del català als jutjats i tribunals de justícia de Catalunya, quemai ha estat normalitzat, ha experimentat un cert retrocés, cosaque queda palesa pel fet que esdicten encara menys sentències encatalà que abans (un 16%).

Per a més informació:www.nocanviemdellengua.cat

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


37

Conveni amb l’entitat Mecanoscritper promoure el cinema en catalàLa Plataforma per la Llengua i l'entitat Mecanoscrit han signat un acord de col·laboració per promoureel cinema en català. Aquest acord s'emmarca en la voluntat de sumar esforços amb diferents entitatsi institucions d'arreu dels territoris de parla catalana per estendre l'ús de la llengua en tots els àmbitssocials i culturals. L’acord preveu que les dues entitats faran difusió mútua de les respectives activitatsamb l'objectiu de fomentar el cinema i la ficció televisiva en la nostra llengua.Mecanoscrit és una associació fundada a Barcelona l'any 2008 i creada per potenciar la difusió de lacinematografia i de les sèries televisives en català, i sense ànim de lucre. Mecanoscrit té com aprincipal eina per aconseguir els seus objectius el lloc web www.mecanoscrit.cat. Aquesta pàgina webpermet descarregar als usuaris, sense cap mena de publicitat ni guanys econòmics en favor deMecanoscrit, pel·lícules, sèries i documentals en català.

500 raons per parlar català, un llibre excel·lentDavid Pagès i Cassú, professor de llengua i literatura catalanes, periodista isoci de la Plataforma pe la Llengua, ha publicat el llibre 500 raons per parlarcatalà (CCG Edicions, Girona, 2011). Pagès recull 500 cites de persones bendiferents que parlen sobre la vitalitat del català i la seva millora. Són cites olemes usats en articles, en tertúlies de ràdio, en manifestos, ditsespontàniament a la televisió, etc. per periodistes, polítics, entitats,professors, lingüistes, bisbes, nouvinguts, cantants, escriptors, gent anònima,etc. i que l’autor s’ha dedicat ha recollir (llàstima que no se citi la font d’ons’ha dit o publicat). En aquest sentit, Pagès fa difusió de frases expressadespúblicament per diversos membres de l’Executiva de la Plataforma per laLlengua (J.-A. Fernàndez, M. Gasull, J. Manent, D. Mundet i P. Pinto), del seu Consell Consultiu (S.Cardús, P. Gabancho, I. Marí, J. Porta, I.-C. Simó, M. Strubell, J. M. Terricabras, V. Villatoro i elsdesapareguts F. Ferrer i Gironès i J. Triadú), d’algun voluntari per la llengua (Omar Diatta) i de frasesdel manifest “El català llengua comuna” i d’altres lemes de l’entitat. Es tracta d’un llibre excel·lent,fresc, positiu, optimista. El recomanem vivament a tots els nostres lectors.

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


Opinió

38

Les successives sentències del Tribunal Suprememparades per la doctrina del Tribunal Constitucional,posen en perill els principis de l'Escola Catalana i lametodologia de la immersió com a eina peraconseguir una escola integradora, catalana, dequalitat i equitativa per a tothom. Potser ara és unbon moment per recordar el camí recorregut junts,per tots els catalans i catalanes sigui quina sigui laseva primera llengua, per arribar fins aquí.

Ha estat un camí a través del qual hem hagut desuperar molts reptes –però, repeteixo, junts– ambuns objectius molt clars: hem arribat a fer possibleque ningú a Catalunya sigui exclòs d'una escolacatalana de qualitat per la llengua que parli a casa. Ihem aconseguit, també, allò que molt pocs païsosaconsegueixen: que, en acabar els ensenyamentsobligatoris, els joves de casa nostra siguincompetents en com a mínim dues llengües, catalài castellà. I ho hem fet amb pau social i d'acord ambuns principis pedagògics avalats i elogiats per la UnióEuropea.

Fem una mica d'història. L'any 1975 el Decret1433/1975, de 30 de maig, anomenat de “Lenguasnativas”, autoritza a fer classes de català i, per tant,dóna un aire d'oficialitat a l'ensenyament del catalàque ja des dels anys 60 tenia presència en algunesescoles privades i començava a entrar a l'escolapública. Finalment, el Reial Decret 2092/1978, de 23de juny, regula la incorporació de la llengua catalanaal sistema educatiu de Catalunya.

Podíem fer classes de català, ¿però quants mestresestaven capacitats per fer-les? Pocs, molt pocs. Elsmestres autòctons havien fet tots els seus estudisen castellà i, en la majoria dels casos, el seu catalàescrit era d'una pobresa i incorrecció lògiques peròlamentables. I, pel que fa als mestres que procediend'altres indrets de l'estat, no dominaven ni el catalàoral ni l'escrit. Així que a Catalunya hi havia 30.000mestres que havien de rebre formació en llenguacatalana. El reciclatge d'aquests mestres va ser unatasca ingent, que es va encomanar als Instituts deCiències de l'Educació (ICE) de les universitats.Sacrificis, esforços. Hores i més hores de feina perpart de tots. Per a uns va ser la il·lusió de formar-seen la seva pròpia llengua, per a d'altres elconvenciment de l'obligatorietat. El reciclatge per amestres va començar el curs 1978-79 i va acabar el1988-89. Durant aquests 10 anys es van organitzar10.288 cursos als quals van matricular-se 294.331alumnes.

Un article no pot encabir totes les magnífiquesexperiècies que es van viure aquells anys. Potseraquesta frase que, en acabar el Reciclatge, em vadir un mestre d'Andalusia que feia més de 30 anysque exercia a Catalunya, podria resumir l'esperitd'aquella aventura: “Gràcies. M'heu fet conèixer elvostre país millor que mai m'havien fet entendre elmeu”.

Venim de llunyTeresa CasalsMestra, filòloga i membre de l’Executivade la Plataforma per la Llengua

/ D� &RUEHOOD� � � � 2 . � IK� � � � � � � � � � � � � � � � � 3 � JLQD� � � �

&RP SRVLFL� Q


39

Tot i el domini de l'aritmètica i de la geometria; tot ila memorització portentosa de les capitals d'arreudel món, dels rius i les muntanyes de cadascun delscontinents; tot i la fervent recitació dels subratllatsdels llibres i, doncs, tot i les meves excel·lents notesde la meva EGB, jo vaig patir fracàs escolar.

I en fer el BUP i el COU, malauradament, vaigcontinuar patint-lo. Sí, un fracàs que no era pas “elmeu fracàs”, però que m'afectava: era el fracàs d'unsistema educatiu que patírem tots els de la mevageneració. Era el fracàs d'un sistema educatiu queens perpetuava en l'ancorament d'un monolingüismeflagrant i anquilosador, que ens sentenciava i ensdividia a tots i totes en membres de dues comunitatslingüístiques totalment separades i que es podriendefinir com una comunitat de parlants competents(bilingües en català i castellà) i una altrad'incompetents en les dues llengües oficials(castellanoparlants únicament). No cal dir que els dela segona, tots i totes sense excepció, vàrem patirun fracàs escolar que no vàrem poder resoldre niamb professors de repàs ni tampoc amb motivacionsi incentius diversos, i que, de fet, una gran partencara no l'han pogut superar. Ha estat per a totsnosaltres un fracàs assignat, adjudicat sí o sí, perquèno ens va aportar recursos per dominar una gran iimportant competència bàsica: la d'aprendre demanera natural, senzilla, sense sobreesforços, i lade poder parlar sense inseguretats, vergonyes nicomplexos una de les dues llengües que mésendavant ens hem trobat al nostre entorn: a launiversitat, a les empreses, a l'administració pública,

a les oposicions, a les famílies de les parelles o elsamics, etc.

Gràcies als professionals, a les escoles i a la granquantitat de famílies que varen lluitar per lademocratització del dret lingüístic de saber parlarcorrectament el català i el castellà, i doncs, per laimmersió lingüística, avui dia els infants s'eduquenen un sistema dins el qual, si pateixen fracàs escolar,és el propi, l'individual, el que es pot detectar demanera immediata, el que es pot atendre i superaramb un tractament específic o amb adaptacions itractaments de gran diversitat però, sobretot, ambel seguiment i el suport de la família al llarg del seuitinerari vital i acadèmic.

Finalment, aquell altre fracàs escolar col·lectiu quevàrem patir els que com jo, pertanyem a unageneració perduda de la immersió lingüística, elsque l'hem superat, ho hem fet sovint a través d'unavoluntat excessiva i incòmoda, una voluntat i unesforç suprem proper a l'heroisme que de capmanera coneixen els polítics que amb tan pocaresponsabilitat exhibeixen un bilingüisme perfecte iimpecable en el seu discurs en contra de la immersiólingüística. Una immersió que, en més d'un cas, deben segur que l'han aprofitat i els ha permès nohaver d'afrontar els efectes secundaris ni lesconseqüències del fracàs d'un sistema educatiu quevolen tornar a imposar.

L’autènticfracàs escolar

Puri PintoMestra, filòloga i membre de l’Executivade la Plataforma per la Llengua


Composici�n


Vull fer-me soci Vull ser voluntari i col·laborar en les diferents accions

Plataforma per la Llengua. Via Laietana, 48 A. Principal 2a- 08003 Barcelona - [email protected]

T’interessa col·laborar amb la Plataforma per la Llengua?Omple aquest formulari i fes-nos-el arribar a l’adreça:Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 Barcelona. O bé entra al nostre web, www.plataforma-llengua.catO bé truca al 93 321 18 03. O bé envia’ns un correu electrònic a [email protected]

Signatura

Nom i cognoms:

Adreça:

Població: Codi postal:

Telèfon: Mòbil:

A/e: DNI:

Edat: Professió:

Quota: Soci protector Especial Normal Reduïda(mínim 25 euros al trimestre) (15 euros al trimestre) (10 euros al trimestre) (5 euros al trimestre)

En el cas de fer-te soci segueix omplint la butlleta

Entitat Oficina DC Número de Compte

Número de compte

Periodicitat de pagament: Trimestral Anual

En aplicació de l'article 5.2 de la Llei 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu Esbarzer informa del següent: Les dades de caràcterpersonal que ens faciliteu s'inclouen en el fitxer "dades socis i col·laboradors de la Plataforma per la Llengua - Col·lectiu l'Esbarzer", d'acord amb allò previst per l'Ordre de BEF/419/2003, d'1 d'octubre,per la qual es regulen els fitxers automatitzats que contenen dades personals. Les dades del nostre fitxer s'usaran per a trametre els butlletins electrònics, la revista La Corbella i per a difondre lesactivitats de la Plataforma per la Llengua, així com tota aquella informació que la pròpia Plataforma consideri d'especial interès pels seus socis i col·laboradors/es. Existeix la possibilitat d'exercir els dretsd'accés, rectificació, cancel·lació i oposició de les dades que se subministren, adreçant-se a la persona titular de la Plataforma per la Llengua (Via Laietana, 48 A. Principal 2a - 08003 Barcelona).

d &ruehood ˝ 2 . ik ˘ ˆ ˇ ˛ 3 jlqd 10 anys · 2014. 10. 29. · la corbella-19-ok.fh11...

Documents