Núm. 200maig-juny 2010

suplement

L’ONA SINDICALdel Barcelonès

El dret a la memòria històrica Editorial Pàg. 2

L’abecedari de Carlos Jiménez Villarejo Pàg. 3

Resum de la Setmana cultural 2010 i bases del XII Premi de fotografia Josep M. Pérez Molinos Pàg. 4 i 5

Les polítiques socials davant la crisi Pàg. 6 i 7

La connexió del tramvia per la Diagonal s’encalla Pàg. 8

Per la igualtat, contra l’homofòbia al treball Pàg. 9

El diàleg s’imposa a Sodexho Pàg. 11

Defensem les polítiques socials

l’onas i n d i c a l

2

Walter Benjamin va escriure poc abans de que el regim franquista l’aboques al suïci-

di a Pot Bou per evitar la seva segura entrega a la Gestapo: «es tasca dels dominats d’avui alliberar-se i allibe-rar també els vençuts i els morts del passat».

Aquest text de Benjamin, extret de la sisena tesi sobre la filosofia de la història, encara avui té plena vi-gència i ens fa reflexionar sobre la importància del nostre compromís amb la memòria històrica.

El passat 23 d’abril el Govern de la Generalitat, en ocasió del sei-xanta aniversari de la fundació de SEAT, va atorgar la Creu de Sant Jordi al Memorial Democràtic dels Treballadors i Treballadores de SEAT per la defensa dels valors democrà-tics i la tasca de recuperació de la memòria històrica antifranquista.

CCOO del Barcelonès felici-tem al Memorial Democràtic dels Treballadors i Treballadores de SEAT per l’esmentat guardó que es un re-coneixement a la lluita del moviment obrer per la llibertat i contra la dicta-dura feixista de Franco.

Han passat més de 70 anys des del sagnant cop d’Estat feixista de Franco, i 35 des de la mort del dicta-dor, i encara no s’ha fet justícia a la

En el període 1936-

1951 més de 200.000

persones varen ser

afusellades,

centenars de milers

foren empresonades

i 114.421 van

desaparèixer.

memòria dels qui van perdre la vida i van patir repressió per defensar la democràcia i per mantenir-se fidels als ideals republicans.

En el període 1936-1951 més de 200.000 persones varen ser afusella-des, centenars de milers foren em-presonades i 114.421 van desaparèi-xer sense que encara avui se sàpiga on són els seus cossos.

Malauradament el silenci, l’oblit del passat i la poc modèlica transi-ció expliquen el desconeixement del que va significar el mal anomenat franquisme, un règim feixista que cometé un dels majors crims contra la humanitat del segle xx.

Mentre a Itàlia, Alemanya i França es continua jutjant els responsables nazis, quan a l’Audiència Nacional s’investiguen i es jutgen les desapa-ricions a l’Amèrica Llatina, és indigne per a la memòria de les víctimes i dels perseguits per la dictadura franquis-ta que el jutge Baltasar Garzón hagi estat suspès de la carrera judicial, acusat de prevaricació, precisament per investigar i defensar els drets dels familiars dels desapareguts.

L’actuació contra el jutge Garzón és un contrasentit que deixa al descobert la fragilitat de la nostra democràcia. No es pot construir la democràcia sobre la impunitat i so-

ditorial

L’ONA Sindical

Revista de la Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Consell de redacció: Raquel de Haro, Carmen Gómez, Núria Lozano, Damià Oliveres i Laura Rafart Directora: Núria Lozano Secretària de redacció: Carmen Gómez Diagramació: Jonas Nilsson Correcció: Servei Lingüístic CONC Fotografia: M. J. Mora, Santboi.tv i arxiu fotogràfic Impressió: Litografies Rosés

Edició: Unió Sindical de CCOO del Barcelonès

Redacció: Via Laietana, 16 3a planta Tel. 93 481 28 03 Fax: 93 315 08 56 A/e: uscob1@ccoo.cat

Web: www.ccoo.cat/barcelones

barcelonès

bre els milers de cadàvers ocults del franquisme.

Volem mostrar la nostra solida-ritat amb Baltasar Garzón i amb totes aquelles persones que, com ell, actuen amb valentia davant els crims de lesa humanitat, per la greu campanya de difamació i persecució política promoguda per sectors ul-traconservadors, que ha suposat la separació del magistrat de la carrera judicial.

El nostre sindicat ha fet nombro-ses declaracions de suport a Baltasar Garzón i ha participat activament en les diverses mobilitzacions de denúncia i solidaritat, com la con-centració a la plaça de Sant Jaume, l’acte al Paranimf de la Universitat de Barcelona i el de la sala d’actes de la seu del nostre sindicat.

No defallirem fins que es faci justí-cia i no acceptarem el silenci, perquè condueix a l’oblit. Les víctimes de la dictadura, el moviment obrer i la so-cietat civil seguirem mobilitzant-nos per la reparació d’aquesta vergonyosa injustícia.

Carles Vallejo

El dret a la memòria històrica

Creu de Sant Jordi 2010 al Memorial de SEAT.

Fot

o d

e F

ran

cesc

Pri

eto

l’onas i n d i c a l

3

barcelonèsntrevista

El ario de Carlos Jiménez Villarejo jurista

Anticorrupción La larga batalla contra la subversión de la función pública que representa el ejercicio del poder para abusar de él y enriquecerse.

Barcelona La ciudad donde construí mi familia y descubrí los valores que han presidido mi vida.

Crisis económica La consecuencia de una economía de mercado que funciona según las reglas que dicta el poder económico, generando mayor desigualdad.

Democracia Un sistema que pese a sus imperfecciones garantiza derechos y libertades sobre todo a quienes carecen del poder económico.

España Una realidad plural de pueblos con identidades diversas que no terminan de ser reconocidas a causa de los nacionalismos trasnochados.

Fiscal Una profesión con riesgos de burocratización, que puede ser útil ante los tribunales, para defender a los débiles y perseguir a los poderosos.

Garzón Un juez con coraje y justo que ha afrontado todas las formas de abuso de poder, de explotación de las personas y del terror.

Huelga Un derecho histórico de los trabajadores para hacer frente a los abusos del capital.

Izquierdas Una posición ideológica y política que, en el sistema capitalista actual, significa impulsar que la libertad y la justicia estén al alcance de todos.

Justicia Representa la igualdad de los ciudadanos ante la Ley, y una distribución de la riqueza más equitativa.

Ley de memoria histórica La primera vez que la democracia condena el franquismo y su represión. Insuficiente para las víctimas.

Monarquía Forma de gobierno basada en la herencia de una determinada familia y, por tanto, irracional.

Neoliberalismo La aplicación de un fundamentalismo del mercado como norma de la economía que olvida o anula las aspiraciones básicas de los ciudadanos.

Olvido El desplazamiento en la memoria de experiencias negativas o destructivas, tanto personal como socialmente.

Paraísos fiscales Territorios creados por el capitalismo para el refugio opaco de todos los flujos del capital de origen lícito y, sobre todo, ilícito.

¿Quién manda? Los gobiernos, sobre todo para regular derechos civiles y ciudadanos, pero en las políticas económicas, los que fijan las reglas de juego son los titulares de los poderes económicos.

Religión Una forma de expresar la creencia en seres superiores que puede contribuir a la convivencia pacífica o a generar fanatismo e intolerancia.

Sindicatos Una forma básica de organización de los trabajadores para la defensa de sus intereses.

Tribunales (Constitucional y Supremo) Magistrados que cumplen una función que debería garantizar mejor los derechos de las personas y los pueblos.

Unión Europea Una suma de estados presididos por los intereses económicos y, subordinadamente, por los derechos de los ciudadanos.

Violencia Cualquier forma, desde el poder público o desde los individuos, de imposición por la fuerza física y moral de una superioridad injustificable.

Web-Internet Un método de trabajo, de comunicación y de información, podría ser uno de los aspectos positivos de la globalización.

Xenofobia El odio irracional y excluyente de los que son diferentes, ignorando y/o rechazando su identidad y sus valores.

Zapatero Un socialdemócrata que ha avanzado en los derechos civiles, pero sigue siendo rehén de los poderes económicos ante la crisis social.

C. G. / D. O.

Carlos Jiménez Villarejo, nació en Málaga el año 1935. Tras licenciarse en la Universidad de Granada

se trasladó a Barcelona, donde fue abogado fiscal de la Audiencia de Barcelona a partir de 1962.

Durante la dictadura franquista tuvo una importante actividad en la lucha por la democracia, creando Justicia Democrática y

militando en el PSUC. Desde 1973 a 1975 fue deportado a Huesca por su defensa de los derechos humanos. En 1987 fue nombrado

fiscal jefe de la Audiencia de Barcelona y en 1995 asumió la jefatura de la fiscalía especial anticorrupción de España.En los últimos años ha dedicado sus esfuerzos a la defensa

de la Ley de memoria histórica y a la del Juez Baltasar Garzón, encausado por el Consejo General del Poder Judicial.Además ha destacado por su lucha constante contra

los paraísos fiscales y a favor de la supresión de los centros de lavado de dinero, en colaboración con ATTAC.

l’onas i n d i c a l

4

ultura

Éxito de participación en la Semana cultural 2010La Semana cultural 1º de Mayo de CCOO de 2010 en el Barcelonès logró récords de participación,

tanto en los premios de poesía como en el torneo de ajedrez.

Los premios de poesía se enmarcaron este año en un homenaje al poeta uruguayo Mario Benedetti, que mu-rió el año pasado por estas fechas. Los actos del homenaje, organizados por CCOO del Barcelonès, la asocia-ción cultural Pharos y el Consulado de Uruguay en Barcelona, con la co-laboración del Ayuntamiento de la ciudad, se llevaron a cabo en nuestra comarca entre el 14 y el 16 de mayo.

El sábado 15 de mayo, a las 18 horas, en el salón de actos de CCOO, se celebró la entrega de premios de poesía de CCOO del Barcelonès en su edición de 2010.

En el XXI Premi Martí i Pol, en catalán, el jurado, compuesto por

Carles Alcoy, Rodolfo del Hoyo y Miquel Lluís Muntané, había acor-dado conceder el 1r premio a la obra Bombolles de Sabó, de Núria Viñas Pujolràs. En cuanto al XIV Premio José M. Valverde, el jura-do, formado por Cristina Fallaràs, Luis Fernández Zaurin, Felipe López Aranguren y Carlos Vitale, acor-dó que la obra ganadora fuera Los guardianes del hielo, de Julia Muñoz García.

El primer premio tenía una dota-ción de 700 €, los accésits, de 350 €, y todas las personas premiadas, inclu-yendo los finalistas, recibieron ade-más una escultura exclusiva para la ocasión del artista Xavier Úbeda.

1r premio: Bombolles de sabó, de Núria Viñas Pujolràs

Accésits: La verema, de Eva Font Garcia; Boca vermella i desagraïda, de Irene Solà Sáez

Finalistas: Vertigen itinerant, de Fabián Nieto Pallarés; Dins la boira els dies, de Carme Colomer i Planas; Com flors de marge, de Ramón Navarro Bonet

Bombolles de sabó (fragmento)Núria Viñas Pujolràs

Aquell amor intens que t’encegavanomes era en el teu cap.Les cortines s’han obert d’una a unai el sentiment s’ha evaporatcom les bombolles de sabóque de tan boniquesse’t fonen a les mans quan les abastes.

Mesa del acto. De izquierda a derecha: Carlos Vallejo, secretario de Formación y Cultura de CCOO del Barcelonés, Joan Sureda, de PHAROS,

y Luis Fernández Zaurin y Rodolfo del Hoyo, representantes de los jurados castellano y catalán, respectivamente.

Premios de poesia

1r premio: Los guardianes del hielo, de Julia Muñoz García

Accésits: Epimeteo, de Antonio Trigueros Montero; Caída y calma de un cuerpo habitado, de Marc Miralpeix Mestres

Finalistas: La noche, de Balbina Moreno González; Sonetos del amor lésbico, de Noelia Raposo Macías; Nuevas promesas, de Francesc Reina González

Los guardianes del hielo (fragmento)Julia Muñoz García

Los últimos trashumantes en la luz azulhombres y renos en Yamal viajansobre la corteza del frágil desierto blancoal ritmo de solsticios y manadas.Los pastores del hielorecorren huellas ancestrales e invisiblesguiados por el reflejo de los astros en la nieve,por el olfato de sus perros.Y así ha sido por los siglos…

Pero la tundra cede por el empeño humanode destrozar su propia morada.

XIV Premio José M. Valverde

La XX Jornada de Ajedrez 1º de Mayo de CCOO del Barcelonès registró, por su parte, un récord de participación, con más de 200 perso-nas inscritas, que llenaron los locales de CCOO destinados al efecto. Tal como se puede ver en el cuadro adjunto las victorias en los princi-pales grupos A y B correspondieron a Felipe Porras y Martín Forsberg, respectivamente.

Jornada de ajedrez

XXI Premi Martí i Pol

Grupo AFelipe Porras Mateo, 1rOrelvis Pérez Mitjans, 2º Lázaro Alfonso de la Riva, 3r

Elo 1851-2000 Marcos Javier Alfonso Moreno, 1rAdedeji Adeyemi, 2º

Elo 1700-1850 Eduard Lorenzo Gallardo, 1rManel Jesús Conde Chijeb, 2º

Grupo BCadete Jaume Gotés Pérez, 1rNicolás García López, 2ºMarc Torres Julián, 3r

Infantil Martín Forsberg Conde, 1rPau Joan Bartroli, 2ºSergi Liarte Genovès, 3r

Alevín Marc Torrents Señal, 1rMartí Arribas Álvarez, 2ºJoan Lligé i Porta, 3r

Benjamín Guillem Porta Tovar, 1rJuan Ramón Navas, 2º BenjamínMax Orteu Capdevila, 3r Benjamín

En el acto final de entrega de pre-mios, CCOO del Barcelonès entregó una placa conmemorativa a Manel Santolaria, presidente del Club d’Escacs de CCOO del Barcelonès (CECOB) y alma del mismo desde hace 20 años.

Además, se anunció la convo-catoria del I Torneo Internacional de Ajedrez de Ciutat Vella, open de ajedrez activo, que se celebrará los días 12 y 13 de agosto de 2010 en nuestros locales de CCOO, Vía Laietana, 16, de Barcelona. Este torneo será incluido en el circuito catalán de verano y representa un paso más para aumentar el presti-gio en el campo federado y profe-sional.

Cuadro de honor

l’onas i n d i c a l

5

ultura barcelonès

BASES 2010 (extracte)1. EL TEMA

Medi ambient i sostenibilitat

S’entén per medi ambient l’en-torn o suma total d’allò que ens envolta i que afecta i condiciona especialment les circumstàncies de vida de les persones o la socie-tat en el seu conjunt.

Dit amb senzillesa, sostenibilitat és proveir el millor per a les per-sones i el medi ambient ara i en el futur, indefinidament.

(Viquipèdia)

El tema sorgeix de la necessitat de generar consciència sobre la cura del medi i la relació amb el desenvolupament sostenible en la nostra vida quotidiana.

Les fotos poden mostrar llocs, ele-ments i situacions sobre el medi ambient i la sostenibilitat en tots els seus vessants.

2. LES PERSONES CONCURSANTS

Hi pot concursar tothom.

3. LES CONDICIONS DEL CONCURS

Condicions: cada autor pot pre-sentar un màxim de tres fotogra-fies en format digital, sense ma-nipulació.

XII Premi de fotografia Josep Maria Pérez Molinos

4. LES TRAMESES

Les imatges s’han de fer arribar fins el 20 de setembre de 2010, bé personalment o per correu postal, en un CD degudament protegit i identificat amb el nom del/de la concursant, a l’adreça següent: CCOO del Barcelonès - Secretaria de Cultura, Via Laietana, 16, 3a planta, 08003, Barcelona. Per a les trameses per correu, es considera-rà la data del mata-segells com a data de presentació.

5. LA PRESENTACIÓ DE LES OBRES

Les fotografies s’han de presentar en format JPEG, amb perfil de co-lor RGB les que siguin en color, i en escala de grisos les que siguin en b/n, a 300 dpi de resolució per a una mida d’impressió de 34 cm en el costat més gran, i comprimi-des en qualitat 12 màxima.

Juntament amb les imatges s’ad-juntarà en el mateix CD un docu-ment digital en format Word amb les dades de l’autor.

6. L’EXPOSICIÓ

L’exposició tindrà lloc a l’Auditori Barradas de l’Hospitalet, rambla de Just Oliveras, 56, del 30 de se-tembre al 10 d’octubre.

7. ELS PREMIS

Hi ha tres premis:

1r premi, indistintament en color o en blanc i negre, dotat amb 1.000 euros.

2n premi, indistintament en color o en blanc i negre, dotat amb 600 euros.

3r premi, indistintament en color o en blanc i negre, dotat amb 350 euros.

Les quaranta fotos finalistes es reproduiran en una publicació monogràfica del XII Premi de Fotografia Josep Maria Pérez Molinos i en un número especial de l’Agenda de la Imatge.

Cada autor podrà rebre un sol premi.

L’adjudicació i el lliurament de premis es farà en un acte públic a l’Auditori Barradas (rambla de Just Oliveras, 56), de l’Hospitalet, el dia 30 de setembre de 2010, a les 19 h.

Es poden consultar les bases com-plertes a: http://www.ccoo.cat/barcelones

Barcelona, maig de 2010

l’onas i n d i c a l

6

risi econòmica

Les polítiques soc ials davant la crisi

Aquestes polítiques poden ser de diferent tipus: polítiques sobre l’entorn familiar en relació amb la demografia, la redistribució de rendes entre les llars i per càrregues familiars diverses; polítiques de salut i prevenció; polítiques d’ocupació; polítiques de classes passives; polítiques de lluita contra la pobresa i l’exclusió social;... Qualsevol d’elles persegueix aconseguir una acció redistributiva, és a dir, transferir rendes d’uns agents cap a uns altres per millorar el benestar de les persones, especialment de les que estan en situacions més difícils, i així contribuir a la consecució i el manteniment de la cohesió social. Tot això es fa en virtut d’alguns dels valors bàsics de la nostra societat, com ho és per exemple la solidaritat.

Les polítiques socials, que en els darrers anys estan començant a cap-tar l’atenció dels governants, però encara de forma insuficient, han d’esdevenir encara més importants, per la necessitat que en té la societat i pel desenvolupament del mateix Estat del benestar. I no només per això: des del punt de vista dels treballadors i treballadores, gaudir d’uns bons serveis públics representa el resultat de moltes dècades de llui-tes obreres, i no es pot permetre un retrocés en aquest sentit. El que s’ha aconseguit en matèria de sanitat, educació, habitatge, serveis socials, pensions, i altres camps, malgrat que encara queda molt per fer, no pot desaparèixer de forma sobtada per culpa d’una crisi econòmica que no ha estat causada precisament pels treballadors i treballadores.

Més necessitats que maiÉs clar que en situacions de crisi econòmica com la que estem patint

actualment les polítiques socials han de continuar tenint un paper determinant, precisament perquè és llavors quan apareixen més situacions que necessiten protecció, i quan existeix un perill ascendent d’incrementar les situacions de desigualtat i de deteriorament de la cohesió social. Però no tothom pensa així, i des de determinats sectors s’ha tornar a aixecar la veu demanant retallades en les polítiques socials, fent servir interessadament els arguments de l’estalvi i la precaució davant la crisi. Això, però, no fa més que negar la realitat: quan l’economia creix i l’atur no registra dades com les actuals, les polítiques socials no són tan necessàries (això no vol dir que no ho siguin), simplement perquè hi ha menys perill que apareguin situacions que necessitin de pro-tecció per part de l’Estat. En canvi, quan l’economia pateix la crisi, quan l’atur puja descontroladament i augmenta la pobresa, l’aplicació de les polítiques socials es presenta com més necessària que mai. Alguns economistes, però, argumenten que les polítiques socials, en situació de crisi, fan que els recursos que se li dediquen deixin d’anar directament a facilitar la rendibilització del capital privat (condició necessària per a recuperar la confiança que requereix la inversió i que ajuda a superar la crisi), i això contribueix a fer que sigui més difícil de sortir de la situació econòmica actual. Qui s’escuda en aquestes argumen-tacions també sol explicar que els

subsidis d’atur han de desaparèixer, perquè desincentiven la recerca de feina. Els treballadors i treballa-dores, en aquest sentit, no poden acceptar aquestes afirmacions.

Mesures regressives del govern ZapateroI ara arriben les retallades socials. De tots són conegudes algunes de les famoses mesures anunciades recentment pel president Zapatero: congelació de les pensions, retallada dels salaris públics, eliminació del xec nadó, enduriments en els requi-sits per a les jubilacions parcials, eliminació de la retroactivitat de la prestació per la dependència, etc. Es tracta de mesures inútils per sortir de la crisi: redueixen la capacitat adquisitiva dels treballadors públics, els pensionistes i altres col·lectius. Així, es restringeix la capacitat de consum i es debilita la demanda interna i l’activitat econòmica. Això no farà més que endarrerir la recuperació. I a més d’inútils, es tracta de mesures injustes socialment, i carregant els costos de la crisi sobre els sectors més febles de la nostra societat. Són també mesures regressives laboralment, perquè es trenca amb el dret a la negociació col·lectiva i els avenços legals, quan l’Estatut bàsic de l’empleat públic establia i reconeixia

el dret a arribar a acords que s’han de complir. Ara, el no-compliment dels acords signats fa uns quants mesos amb els empleats públics i fa uns quants anys sobre les pensions no fa més que posar en qüestió la credibilitat del Govern central a l’hora d’encarar el diàleg social.

En comptes d’aquestes retallades socials, el Govern hauria d’encarar urgentment la reforma del sistema financer i el sistema fiscal, per tal de fer fluir el crèdit i fer aflorar el diner negre que hi ha arreu de l’Estat. També hauria de recuperar l’impost de patrimoni, i no amenaçar amb nous impostos “per als rics” que, si finalment s’acaben aprovant, amb tota probabilitat recauran sobre els assalariats.

Des del sindicalisme general, però, no ens podem mantenir al marge de les demandes de determinats sectors, que no amaguen la seva intenció de continuar retallant les polítiques socials. CCOO defensa i reivindica un model social que es caracteritzi per garantir la igualtat d’oportunitats per a totes les per-sones, en pos de la cohesió social, mitjançant la regulació d’un sistema de redistribució de la riquesa. Així, cal preservar el paper de la despesa pública, molt especialment en èpo-ques de crisi econòmica. En aquest sentit, s’ha de continuar apostant

Allò que s’ha

aconseguit en l’Estat

del benestar no pot

desaparèixer per

culpa de una crisi

que no hem causat

els treballadors

i les treballadores.

Les polítiques socials representen un dels

pilars bàsics del nostre Estat del benestar.

Tots sabem de què parlem quan

l’onas i n d i c a l

7

risi econòmica barcelonès

Les polítiques soc ials davant la crisi

pel sistema de Seguretat Social del qual gaudim, un sistema universal, solidari i desmercantilitzador, tot preveient un eventual creixement de la seva despesa.

Insuficiències a CatalunyaEns centrarem en el cas concret de Catalunya. L’Estat del benestar al nostre país encara no ha estat suficientment desenvolupat. Només l’11 % de la població adulta treballa en els serveis de l’Estat del benestar (sanitat, educació, serveis socials, ...), un percentatge encara molt per sota de la mitjana de la Unió Europea dels 15 (15 %), i molt per sota de països con Suècia (24 %). El mateix passa si ens fixem en el percentatge sobre el PIB que representa la despesa pública social, que se situa en el 17 %, mentre que la mitjana de la Unió Europea dels 15 és d’un 28 %. I això no es deu precisament al fet que Catalunya tingui un nivell de riquesa molt inferior a la mitjana de la UE-15, perquè representa un 110 % d’aquesta mitjana. La despesa pública social per càpita al nostre país, però, només és un 73 % de la mitjana d’aquesta despesa a la UE-15. Així, podem establir que a Catalunya es gasta en el seu Estat del benestar molt menys del que li correspondria pel seu nivell de rique-

sa. Amb relació a aquest fet, diversos economistes i sociòlegs ja parlen de «dèficit social» a Catalunya.

Les causes de la crisi econòmica actual són conegudes. Abans de la crisi, les rendes de capital van créixer fins a assolir nivells sense precedents. La banca, en comptes d’invertir en economia productiva, va fer-ho en activitats especulatives, principalment en el sector immobi-liari, i va crear una bombolla que va acabar per esclatar, ocasionant així una crisi en el crèdit. Actualment, de tots és sabut que les empreses tenen moltes dificultats a l’hora de crear ocupació, perquè tenen molts problemes per aconseguir crèdit dels bancs. Així, hi ha poca demanda dels seus productes, ja que la major part de la població no té la capacitat adquisitiva per a adquirir-los per culpa de la baixada dels salaris i per l’augment de l’atur. Hi ha, doncs, una mancança de crèdit i també de demanda, i s’ha creat un cercle viciós. Per tal de trobar solució al problema de la demanda, des de determinats sectors es demana una baixada dels impostos. Això, però, portaria necessàriament a un descens dels ingressos de l’Estat, i per tant, de la despesa pública. I això és un luxe que actualment no estem en condicions de permetre’ns.

Capçalera de la manifestació del 1r de Maig.

Defensem el sistema de pensionsEns aturarem un moment en el cas de les pensions, un tema que darrerament ha fet córrer rius de tinta i que toca de manera especial la sensibilitat dels treballadors i treballadores. Com diem, la crisi econòmica s’està fent servir interes-sadament per intentar aconseguir una retallada en els drets socials de la ciutadania. I, com hem dit abans, ja s’ha fet, amb la congelació per al 2011 anunciada per Zapatero. Es parla de la inviabilitat del sistema de pensions espanyol com a conse-qüència de l’anomenada transició demogràfica, i no paren d’aparèixer informes i declaracions pressionant el Govern per tal que es prenguin mesures per tal de reduir, encara més, les pensions o endarrerir l’edat de jubilació. És cert que les pensions han d’estar en el centre del debat, perquè es tracta d’un dels pilars bàsics del nostre Estat del benestar, però també és cert que no es pot jugar ni frivolitzar amb el tema. Mesures com l’endarreriment de l’edat de jubilació són absolutament inacceptables per als treballadors i treballadores, i el Govern ho ha de tenir ben present. El primer que s’hauria de fer per millorar la viabi-litat del sistema de pensions és fer augmentar la productivitat, i amb aquesta una millora dels salaris, que de fet farien que augmentessin els ingressos de la Seguretat Social. El futur de les pensions dependrà de

Les mesures del

Govern central són

inútils per sortir de

la crisi, reduint la

capacitat adquisitiva

dels sectors

majoritaris de la

societat.

la quantitat d’ocupació de qualitat que s’aconsegueixi generar, així com de la distribució de les rendes entre el treball i el capital. Així, l’augment de l’ocupació, el creixement dels salaris i la disminució de les desigualtats són factors molt importants per assegurar el futur de les pensions. També hem de tenir en compte la importància de la dona treballadora: l’entrada de la dona al mercat de treball és cabdal, perquè fa augmentar la proporció de persones adultes que treballen. Les propostes, però, són de caire ben diferent: retallades de pensions i salaris, retard en l’edat de jubilació i reducció de la despesa pública.

Per l’ocupació de qualitat i la protecció socialEn conclusió, són moltes les veus que demanen repetidament més retallades de les polítiques socials amb l’excusa de la crisi econòmica. Per fer front a aquestes veus interessades, és cert que s’ha d’optimitzar la gestió de les despeses de l’Estat, però això no pot voler dir que es retalli la despesa pública dràsticament, amb tot el que això suposa per a la població, i que pot portar a un deteriorament molt sever de l’Estat de benestar, ja de per si insuficientment desenvolupat. Des del sindicalisme general del qual forma part CCOO, no es pot estar d’acord amb aquests suggeriments que provenen de determinats sectors polítics, socials i mediàtics, i s’ha d’apostar ben fort, com es deia el passat Primer de Maig, «per l’ocupació de qualitat i la protecció social».

Raquel de Haro

ens referim a les polítiques socials,

o almenys això pensem, però no està

de més fer-ne un breu repàs.

l’onas i n d i c a l

8

ovilitat

Durant la setmana del 10 al 16 de maig es va desenvolupar el procés de consulta ciutadana en relació amb la connexió de les dues xarxes de tramvia per la Diagonal i en su-perfície, que comportava igualment la transformació de l’avinguda en un bulevard o una rambla.

De les tres opcions presentades a la consulta en va resultar gua-nyadora, de manera molt majoritària, la tercera, que en la formulació presenta-da per l’Ajuntament era la que apostava per no tocar la Diagonal, almenys en cap dels dos sentits –bulevard o rambla– que representaven l’opció A o l’opció B.

CCOO va valorar positivament l’experiència de democràcia partici-pativa que representava la consulta, tot i que posés en risc una reivindi-cació nostra, del moviment veïnal, de les entitats que treballen en la mobilitat pública, dels col·lectius de discapacitats, i d’altres.

Igualment ens preguntàvem per quines raons es va aplicar precisa-ment en aquesta obra i demanàvem a l’Ajuntament que, un cop iniciada

La connexió del tramvia per la Diagonal s’encalla

Acte reivindicatiu de CCOO del Barcelonès el 7 de juny passat.

aquesta via, no fos aquesta la primera i última vegada que es fes una consul-ta. És, objectivament, una experiència que enriqueix la democràcia i caldrà persistir-hi. Això sí, caldrà millorar molt els sistemes de votació perquè un altre fracàs d’aquesta magnitud, especialment des del punt de vista tècnic, és un greu descrèdit per a la ciutat que no es pot tornar a produir.

Els resultats, que evidentment ac-ceptem, representen un retrocés en una necessitat de la ciutat que més tard o més d’hora s’haurà d’entomar. Ho exigeix la mobilitat pública, l’es-tat lamentable de la qualitat de l’ai-re de la ciutat, l’eficiència funcional, econòmica i modal dels sistemes de transport públic, la qualitat de vida dels residents en la zona i, en gene-ral, la salut i la seguretat de treballa-dors i treballadores i del conjunt de la ciutadania.

Quan es torni a plantejar la ne-cessitat de transformar la Diagonal caldrà ser molt més curosos en el procés de debat i explicació de les raons i les mesures. Caldrà allunyar el debat de les dinàmiques políti-ques internes de l’Ajuntament que han acabat convertint la consulta en una mena de plebiscit on el de menys era la mobilitat pública, i

caldrà igualment, en el cas del sindicat, fer un debat intern molt més profund, rigorós i ample que el que hem estat capaços de pro-piciar.

CCOO continua pensant que la reivindicació de la connexió de les dues xar-

xes del tram és un tema vigent, és una necessitat pel món del treball i també per a la ciutat, i caldrà conti-nuar-hi treballant, fent la pedagogia necessària i explicant molt millor les nostres raons, bàsicament elabora-des des de la concepció que la mo-bilitat pública és un dret i que s’ha d’adequar a les necessitats de la gent treballadora, col·lectiu majoritari d’usuaris dels sistemes de mobilitat pública.

Resultats de la consultaParticipació: 172.161 persones (12,17% sobre els cens)

Opció A (bulevard) 11,88% (sobre votants)

Opció B (rambla) 8,28% (sobre votants)

Opció C (cap de les dues) 79,84% (sobre votants)

l’onas i n d i c a l

9

ctivitats

CCOO amb el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) de Barcelona

Des de fa més de 10 anys, des d’aquell onze d’abril de 1999, en què l’actual secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, signava –en aquell mo-ment com a secretari general de la Federació d’Ensenyament– al Saló de Cent de l’Ajuntament el docu-ment «Compromís de Barcelona amb l’educació» –declaració pro-gramàtica conjunta de les enti-tats participants en el Congrés Constituent del Projecte Educatiu de Ciutat de Barcelona–, CCOO ha estat en el PEC B.

Primer col·laborant en les jornades anuals temàtiques. I a partir de 2004, participant activament en la Comissió Delegada del Consell Directiu, òrgan de direcció de l’acti-vitat que, amb la denominació PEC B, es realitza en el món de l’educa-ció de la ciutat de Barcelona.

Perquè CCOO considera que, per aconseguir l’equitat educativa i la cohesió social, cal la implicació del conjunt de la societat, i això és el que es pretén des del PEC B.

De l’1 al 10 de juny de 2010 s’ha re-alitzat al vestíbul de CCOO de Via Laietana, 16, de Barcelona, l’expo-sició 10 anys del PEC de Bar celona.

Lluís Filella Membre de la comissió delegada

del PEC B

El 17 de maig de 1990, l’Organit-zació Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat del seu catàleg de malalties mentals. Des d’aquell dia, el 17 de maig se celebra el Dia internacional contra l’homofòbia. A CCOO hem volgut organitzar una sèrie d’actes al vol-tant d’aquesta data per reforçar el nostre compromís de lluita contra la discriminació.

És per això que, durant aquest mes de maig, CCOO del Barcelonès, conjuntament amb la Secretaria d’In-tegració Social de la CONC i Acció Jove de la CONC, han portat al vestí-bul de Via Laietana l’exposició «Res és estrany, res és normal».

L’exposició produïda per l’associ-ació cultural Algo Bueno, ens mos-trà la condició homosexual com un aspecte de la naturalesa humana i cultural que impregna tota la huma-nitat i que ha contribuït en el seu avanç en tots els camps.

Des de la Secretaria de Drets de Ciutadania, Dona i Igualtat de CCOO del Barcelonès ja fa temps que vàrem crear un grup contra l’homofòbia en

Per la igualtat, contra l’homofòbia al treball

barcelonès

Cal fer un esforç

col·lectiu per trencar

els estereotips sobre

l’homosexualitat

i aconseguir la

igualtat real, a més

de la legislativa. Imatge de la inauguració de l’exposició a la seu de CCOO.

la feina. Estem treballant per inten-tar sensibilitzar el món del treball so-bre aquest problema, ja que creiem que en uns moments en què sobre el paper tots tenim els mateixos drets, cal fer un esforç col·lectiu per tren-car els estereotips sobre l’homosexu-alitat i aconseguir la igualtat real, a més de la legislativa.

Per aprofundir en el vessant la-boral de l’homofòbia, el 19 de maig es va fer un taller amb diferents tes-timonis, la majoria d’ells delegats i delegades sindicals, sobre les dife-rents maneres de discriminar per raó d’orientació sexual o d’identitat de gènere que es poden donar a les em-preses, des de l’homofòbia directa i evident fins a la discriminació indi-recta i encoberta.

Seguirem treballant per ser un sindicat que expressi la diversitat re-alment existent en el si de la classe treballadora actual. Això passa per fer visibles les conductes i actituds que discriminen les persones en funció de la seva opció sexual i que sovint, en l’àmbit laboral, han estat invisibles.

A l’hora de tancar aquest número de l’Ona, CCOO Del Barcelonès havia convocat una as-semblea general de delegats i delegades de La comarca pel dia 11 de juny al Teatre Condal de Barcelona. D’aquesta manera seguien la tradició de cercar la informació i la participació directa en els moments més àlgids de l’acció sindical.

La decisió de convocar l’assemblea va coincidir amb l’anunci de les darreres mesures econòmiques del Govern per part del president Zapatero i l’acte era molt útil per conèixer i debatre les iniciatives de mobilització i propostes del sindicat davant aquestes mesures i la crisi en general, a més de parlar també de les eleccions sindicals.

Les intervencions previstes eren les d’Àngel Crespo, secretari general de CCOO del Barcelonès, Aureli Barrera, secretari d’Organització de CCOO del Barcelonès, Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya i Ramón Gorriz, secretari d’Acció Sindical de CCOO d’Espanya.

11 de juny de 2010, a les 10 horesTeatre Condalavinguda del Paral·lel, 91. Barcelona

Assemblea generalde delegatsi delegadesDavantles mesuresdel GovernMobilització i propostaPrograma:Presentació i moderacióLaura Rafart, secretària de Drets de Ciutadania deCCOO del BarcelonèsIntervencionsÀngel Crespo, secretari general de CCOO delBarcelonès

Aureli Barrera, secretari d’Organització de CCOOdel Barcelonès

Ramón Gorriz, secretari d’Acció Sindical de CCOOd’Espanya

Joan Carles Gallego, secretari general de CCOOde Catalunya

Torn obert de paraules

l’onas i n d i c a l

10

ctivitats

Recientemente se ha puesto en mar-cha la nueva página web de CCOO del Barcelonès.

La nueva página web, que po-déis encontrar en la dirección http://www.ccoo.cat/barcelones, presenta una imagen renovada propia, dise-ñada de acuerdo con las últimas ten-dencias de las web sindicales.

A través de los enlaces que se han creado en la misma se abre un portal a las webs de la CONC y CCOO de España, así como a los instrumentos y publicaciones de las mismas.

Nueva página web de CCOO del Barcelonès

En nuestra página dedicamos un espacio específico a las localidades, para acercar el máximo posible el sindicato a los trabajadores y traba-jadoras, también desde una perspec-tiva geográfica.

Asimismo, la web tendrá un espa-cio dedicado especialmente a los afi-liados a CCOO de nuestra comarca, donde podrán acceder al espacio de su federación, sección sindical, unión de zona, o consultar directamente el convenio colectivo que les resulte de aplicación.

Por último, se trata de un espa-cio estrechamente vinculado a las redes sociales, puesto que desde la misma se podrán compartir conte-nidos; y con un importante archivo audiovisual de la unión, accesible vía Youtube o Picasa.

Con este nuevo instrumento, más útil para el público en general, y para las personas afiliadas a CCOO en particular, contaremos con un elemento que nace con vocación de convertirse en una herramienta más útil para la actividad sindical en la comarca del Barcelonès.

Desde la aprobación, en marzo de 2007, de la Ley orgánica para la igualdad efectiva entre mujeres y hombres, el sindicato está trabajan-do para que esta ley se aplique en todas las empresas y para que aque-llas que cuentan con más de 250 per-sonas trabajadoras implanten planes de igualdad. El título IV de dicha ley se ocupa del derecho al trabajo en igualdad de oportunidades, incor-porando medidas para garantizar la igualdad entre mujeres y hombres en el acceso al empleo, la formación y la promoción profesionales y en las condiciones de trabajo. Se incluye, además, entre los derechos laborales

Formación para los planes de igualdad en la empresade las trabajadoras y trabajadores, la protección frente al acoso sexual y al acoso por razón de sexo. Así mismo se impulsa la promoción de la igual-dad en el marco de la negociación colectiva.

Para que todo el redactado de la ley en relación con el mundo laboral se aplique realmente y todo ello sea útil a la plantilla, es necesaria la par-ticipación activa de las delegadas y delegados sindicales desde el inicio del proceso: diagnóstico, puesta en práctica y evaluación de dichas medi-das. Por eso CCOO del Barcelonès es-tamos llevando a cabo unos sencillos talleres de formación para tener cla-

ro qué es un plan de igualdad, para qué tiene que servir, cómo se elabora y qué papel tenemos que represen-tar las delegadas y delegados, ade-más de aclarar todas las dudas que puedan surgir al respecto, tanto si en una empresa nunca se ha planteado el tema como si ya se encuentra en pleno proceso de implantación del plan.

Si estás interesado/a en recibir esta formación, ponte en contacto con nosotras llamando al Barcelonès o a través de la dirección de correo electrónico asabate@ccoo.cat y or-ganizamos la sesión, bien en Via Laietana, bien en vuestra empresa.

Homenaje al compañero Manuel PasarínEl día 6 de julio, a las 18h, en la sala de actos de CCOO de Catalunya, el Sindicato Comarcal de FITEQA del Barcelonès, celebrará un homenaje en recuerdo del com-pañero Manuel Pasarín, fallecido hace un poco más de un año.

Con el homenaje se pretende recordar la dimensión del compañero Pasarín, un histórico de nuestro Sindicato, con una larga historia de lucha y reivindicación, siem-pre en defensa de los derechos e intereses de los trabajadores y las trabajadoras.

El compañero Pasarín desarrolló su trabajo en el Sindicato Comarcal del Bar-celonès. Mantenía una estrecha vinculación con la Unión Comarcal del Barcelonès, donde desarrollaba tareas de asesoramiento primario en la Unión Local de l’Hospitalet.

Con una intensa labor de militancia sindical y política, sus compañeros y compa-ñeras y su familia desean con este homenaje mostrarle un reconocimiento por toda su trayectoria, así como reivindicar la necesidad del compromiso y la militancia en tiempos difíciles como los actuales.

l’onas i n d i c a l

11

ctivitats barcelonès

El pasado mes de marzo, dos delega-dos sindicales de CCOO en Sodexho fueron sancionados y suspendidos de empleo y sueldo durante un mes, en el ejercicio de su responsabilidad como delegados de prevención y sa-lud. Fueron injustamente acusados de una falta grave «al respeto», co-metiendo la empresa un atentando flagrante a la libertad sindical y de expresión.

Para dar respuesta a esta san-ción se llevaron a cabo moviliza-ciones bajo los lemas «Seguridad y Salud de los Trabajadores» y por la «Libertad sindical» y en apoyo de los compañeros José Ángel Bernal Lizoain y Pedro Sáez Moya, partici-pando en ellas las secciones sindica-

El diálogo se impone en Sodexholes tanto de Restauración como de Hoteles y Colectividades, así como la FECOHT (Federación de Comercio y Hostelería) y CCOO del Barcelonès.

Se realizaron concentraciones en dos centros de trabajo gestionados por Sodexho, concretamente ante la Torre Agbar y la Ciutat Esportiva del FC Barcelona en Sant Joan Despí y ha sido gracias a esta acción sindical que, antes de llevar a cabo la tercera concentración, la empresa ha ofreci-do iniciar un proceso de dialogo con la representación de los trabajadores retirando las sanciones a los compa-ñeros. Ahora esperamos que ese diá-logo sirva para elevar positivamente el nivel de las relaciones laborales en la empresa.

Desde que se inició la crisis propiciada por el sector financiero con la caída de Lehman Brothers, hace ya más de 18 meses, estamos asistiendo a un de-goteo de empresas que han presenta-do expediente de regulación extinti-vos y temporales con la consiguiente pérdida de puestos de trabajo.

La empresa Iveco, antigua Pegaso que forma parte del grupo Fiat, se dedica al ensamblaje de chasis de vehículos urbanos e interurbanos siendo sus principales clientes las ad-ministraciones locales.

La preocupante situación por la que está atravesando el sector de automoción se ve agravada especial-mente en la rama industrial, donde se encuentra el producto que Iveco produce.

En ese escenario la multinacional italiana ha presentado para el centro de Barcelona dos expedientes de sus-pensión temporal, y el pasado 10 de mayo presentó al comité de empre-sa un expediente de extinción de 60 trabajadores y trabajadoras en una plantilla de 210.

Además de encontrar soluciones puntuales a los problemas plantea-dos, mediante la negociación y la movilización. CCOO del Barcelonès hace suyas las reivindicaciones de la sección sindical de CCOO y del comi-té de empresa de Iveco a la dirección

El futuro de Iveco en juegode la multinacional y las administra-ciones públicas implicadas:

• La garantía de la continuidad de la planta de Barcelona y por ende de los demás centros del grupo en el Estado.

• El compromiso de un plan indus-trial en el que se clarifique la acti-vidad a desarrollar para el futuro con nuevas versiones y modelos

que garanticen los puestos de trabajo actuales.

• Paralelamente se hace imprescin-dible un compromiso de las dife-rentes administraciones catalanas por seguir apostando y apoyando con medidas, a las empresas que tienen su ubicación en nuestra co-munidad y que son generadoras de empleo.

Concentración reivindicativa en Sodexho.

Movilización en Iveco por el convenio.

l’onas i n d i c a l

12

barcelonès

L’HospitaletC/ Pau Sans, 8. 08901 L’Hospitalet. Tel. 933372947. Fax 933374356. c/e: hospitalet@ccoo.cat

Actos participativos en L’Hospitalet

secretaria del Área Socioeconómica de CCOO de Catalunya.

Además, Javier Martínez, se-cretario de Empleo de CCOO del Barcelonès, analizó la situación de crisis general y cómo afecta ésta a la comarca del Barcelonès y a la ciudad de L’Hospitalet en particular. También informó de las propuestas elaboradas por CCOO del Barcelonès para combatir la crisis en nuestra co-marca.

Pocos días después de esta asam-blea, el presidente del Gobierno pre-

sentó un plan de ajuste, cediendo a las presiones de los mercados y de la UE, que golpea especialmente a pen-sionistas, empleados públicos, per-sonas dependientes y parados. Este paquete de medidas regresivas ha provocado el rechazo sindical, que se verá expresado en un proceso de mo-vilizaciones en el que CCOO no des-carta, si el Gobierno no rectifica, la huelga general, siempre preservando la unidad de acción sindical consegui-da desde hace muchos años.

Acto de sensibilización solidarioEl día 11 de mayo la organización del sindicato en nuestra ciudad organizó en su sede un acto de sensibilización sobre la situación de los derechos hu-manos en Colombia y los derechos de género y soberanía alimentaria en Nicaragua.

Juan Jiménez, en representación de la Fundación Paz y Solidaridad de CCOO, y Pilar Molina, representan-te de Cooperacció, dieron a conocer los proyectos que se están llevando a cabo por ambas organizaciones en el marco del Consell de Cooperació i Solidaritat del Ayuntamiento de L’Hospitalet.

Así mismo, María Jesús Pinto, miembro de Entrepobles y de la Mesa Catalana por la Paz y los Derechos Humanos en Colombia, y Luz Mery Vanegas, indígena Nasa y representante del movimiento de Mujeres por la Paz y Contra la Guerra de Colombia, presentaron sus conferencias «Derechos huma-nos en Colombia» y “Situación de las mujeres en el conflicto colombiano”, respectivamente.

Posteriormente se proyectó el documental Campesinas, semillas de vida, que trata sobre la soberanía alimentaria mediante la cual, con la cooperación, se puede ayudar a que un grupo de familias campesinas en Nicaragua pueda autoabastecerse con los productos de la tierra y su propia ganadería por medio de su trabajo.

En el acto quedó inaugurada la exposición sobre la memoria de las víctimas y los derechos humanos en Colombia, que se pudo visitar entre los días 10 y 18 de mayo pasados.

Cartel de la exposición.

Asamblea de delegados y delegadasEl pasado 20 de abril CCOO de L’Hospitalet celebró una asamblea de delegados y delegadas del sindi-cato en la ciudad, que tuvo lugar en el Centro Cultural de Bellvitge.

El objetivo de la reunión era in-formar sobre la marcha de la mesa de negociación de la reforma labo-ral que se estaba negociando a ni-vel estatal. Para ello se contó con la participación de Cristina Faciaben,

Días Horarios

Generalde lunes a jueves de 16 a 20 h

viernes de 09 a 13 h

Construcción lunes, martes y jueves de 18 a 20 h

Metal martes y jueves de 16 a 20 h

Comercio y Hostelería lunes y miércoles de 16.30 a 20 h

Madera miércoles de 18 a 20 h

CITE martes de 10 a 13.30 h

Asesoramiento general ampliado

a los viernes de 9 a 13 h.

☛