250 PERSONES CLOUEN EL 75 ANIVERSARI DE CREU ROJA SANT CUGAT-RUBÍ AMB UN GRAN SOPAR DE GALA PÀGINA 17

Divendres, 4 de desembre de 1998 ÜS4CANTONS Mm. 265

Any VI

El "diari" de Sant Cugat 225ptos .

SUMARI

L'aprovació provisional de la protecció de Torre

Negra i rodals es resoldrà el 19 de gener

Pàgina 14

El Centre d'Atenció Primària de Sant

Cugat té registrats 40 malalts de sida

Pàgina 16

Grau-Garriga presenta el projecte conceptual

de la Casa Aymat Pàgines 3 a 6 Josep Grau-Garriga. FOTO: OSCAR BENITO

Menéndez, candidat del PSC El seu nomenament provoca la fractura del partit a Sant Cugat

A/ex Corretja. FOTO: X. l.ARROSA v

Alex Corretja es proclama

campió del món Pàgina 34

VAL en,a

compra de

LLENYA CARBÓ

a la benzinera

GrtfulOil,s.L. Servei Estació

Jordi Menéndez serà amb tota probabi­litat el candidat del PSC local a les prò­ximes eleccions municipals. Un candi­dat que ha estat escollit, a dit, des de Barcelona, davant la incapacitat de cap del dos aspirants, Menéndez i Gaya, de retirar-se per cedir el preuat lloc al seu contrincant. Quan quaranta dies enrere es van fer les eleccions primàries, a la

seu del carrer Rius i Tauiet es va parlar de procés de democràcia interna posant la formació com a model a seguir. Un mes i mig després s'ha pogut veure que l'ambició per la candidatura ha deixat les bones intencions i la con­ciliació al marge. Gaya i Menéndez han estat dos contrincants enfrontats en l'àmbit personal i polític, protagonistes

d'una lluita que pot perjudicar seriament el partit. De moment, la decisió de Barcelona ja ha comportat la futura renúncia de Gaya i la divisió dels regi­dors socialistes que es debaten entre l'oposició ja ineficaç i la resignació frus­trada. És important recordar, però, que Gaya fou qui aconseguí el suport de la majoria dels militants del PSC.

ANTC

FI guanyador: Jordi Menéndez. FOTO: X. l.ARROSA

"No desmenteixo ni confirmo la notícia"

AYperdedor: Joan Gaya. FOTO: X. l.ARROSA

"Ha guanyat qui ha fet guerra bruta"

Pàgina 7

PERQUÈ CREIXI SA... DÓNA-LI PA

ÉS NATURAL!!

,'i VALLÈS PA, S. A.

Monestir, 58-60 08190 Sant Cugat del Vallès

EL NOSTRE PA DE CADA DIA

ELSHCANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR

SANT CLÍGÍT ESPORTS

Si mostreu el carnet del subscrip­tor, us faran un interessant des­compte al moment de pagar la

vostra compra. Aprofita ara que s'aproxima la

temporada d'esquí !

Rbla.delCeller,23·Tel.936747215 Pi. QuatreCantons,s/n·Tel. 936743081

HÍPICA SEVERINO Passejades de cap

de setmana Recolliu els vals per a una esplèndi­da passejada a cavall, cada dissabte i diumenge, amb què podreu gaudir del paisatge de Collserola.

Sessions golfes de franc

Podeu reservar les vostres entrades per telèfon, trucant a la redacció del diari, o bé passar-les a recollir directament a la nostra redacció. Podreu assistir de manera gratuïta a qualsevol sessió de les 4 sales de Cinemes Sant Cugat.

Examen visual gratuït

Amb el val que us facilitarem a Els 4 Cantons podeu fer-vos un examen visual gratuït i gaudir d'un 15% de descompte en ulleres de sol. Aprofiteu aquesta oportunitat immi­llorable per revisar la vostra vista.

»i*i.im LES COVES DEL SALNITRE

A COLLBATÓ, km 576 A N-ll, DINS EL MONTSERRAT

JOIA TURÍSTICA DE CATALUNYA

Ara, presentant el carnet de subscriptor a l'en­trada de les coves, podeu visitat" amb un acom­panyant, totalment de franc aquesta meravella de la natura. Estalagmites. estalactites. estanys i rat-penats, us permetran passar una intensa i emocionant hora de recorregut.

HORARI Caps de setmana i festius de 10:45 a 1:15 i de

4:30 a 6:15

à ison Descomptes del 10 ' < i el 15 (t en ser­

veis de perruqueria i estètica

Tots els dimarts i els dijous els subs­criptors tenen un 10% de descompte en qualsevol servei de perruqueria i estètica. Els dimecres un 15% de des­compte en els mateixos serveis. Ara és el millor moment per fer-te un canvi d'imatge!

Consumicions gratuïtes

Podeu passar per la redacció i recollir el vostre VIP exclusiu i personalitzat de la Carpa, per poder obtenir consumicions de franc, en aquest local de moda de la nostra ciutat.

M O D A I N F A N T I L

15% en tots els articles i de regal una bonica gorra

(per una compra superior a 3.000 ptes.)

Tots els subscriptors tenen un 15% de descompte en roba infantil i juvenil, des de la talla 0 fins a la 16. Recolliu el val a la redacció per gaudir d'a­questa oferta.

Griful Oil, s. L Servei Estació

Atractius descomptes en benzina

Amb la targeta del Club del Subscriptor podeu gaudir de descomptes de* fins a 2 pes­setes per litre de benzina, a la Benzinera Gríful de la carretera de Cerdanyola. A l'ho­ra de pagar recordeu ensenyar la targeta del club juntament amb el vostre DNI.

CATALONIA CERÀMIC

Ctra. Sant Cugat a Cerdanyola, Km 3. Tel. 93 5 8 0 15 0 0

• Ceràmica • Sanitaris

OBERT DE DILLUNS A DISSABTE

• Aixetes • Mobles de bany • Banyeres d'hidromassatge • Accessoris • Materials per a la construcció

EIS 4 CANTON

^ ^ ^ ^ M El tema de la

hetmana Divendres, 4 de desembre de 1V9H

P a t r i m o n §

La Casa Aymat, un projecte viu L'artista Josep Grau-Garriga presenta el projecte artístic a Sant Cugat

El futur centre d'investigació de l'art tèxtil de la Casa Aymat serà un centre viu que combinarà l'experimentació d'aquesta dis­ciplina artística amb mostres permanents i temporals. El futur director del centre, l'artista local Josep Grau-Garriga, va apro­fitar dissabte passat el seu pas pel Congrés de la Ciutat per ex­plicar "el projecte conceptual" d'aquesta iniciativa municipal.

JOSKP MARIA MIRÓ

L'artista santcugatenc Josep Grau-Garriga, que actualment viu a An-jou (Franca) va aprofitar la seva par­ticipació en l'última sessió del Congrés de la ciutat, que organitza la Fundació privada Sant Cugat, per fer una conferència a la Casa de Cul­tura. on va fer una presentació pú­blica del projecte municipal del fu­tur centre d'investigació de l'art tèxtil de la Casa Aymat. Fls princi­pals objectius d'aquest centre són potenciar la investigació, experi­mentació i anàlisi de la tècnica de l'art tèxtil i evitar que se segueixi considerant un art menor. "Des de fa molts anys es va començar a ges-tar la idea de fer un centre on s'ex­pliqués i s'ensenyés aquest segon patrimoni, el de l'aspecte concep­tual i creatiu", va dir. En aquest sen­tit, l'artista va explicar que hi ha prop de cinquanta punts arreu del

món on s'ensenya la tècnica del ta­pís, però que, a diferència, aquest centre té com a idea prioritària "aju­dar a tot artista que es valgui de l'e­lement tèxtil, sigui considerat o no tapís". Josep Grau-Garriga també va recordar la bona predisposició que va trobar per part de l'ajunta­ment per tirar endavant aquest pro­jecte, del qual ell s'ha encarregat de l'aspecte artístic. "Tot i que m'­havien arribat propostes d'altres paï­sos, sempre he tingut clar que sóc fill de Sant Cugar i que si he de treure temps de la meva creació artística a favor dels artistes, ho he de fer a la meva ciutat", va explicar. Aquest centre, a més, suposarà la projecció de la ciutat, ja que podria convertir-se en un referent internacional.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Ay­merich, va mostrar-se satisfet que s'hagués aprofitat la presència de Grau-Garriga al Congrés de la Ciu­tat per fer una xerrada oberta als ciutadans sobre la Casa Aymat Ay-

J(>sepC,niu-(,(iiII^I i UhiitDi Pablo. !•<) 10 ()\( \RI!i·MlO

merich va recordar cl treball que s'ha fet en l'àmbit institucional. "Primer s'ha fet un projecte, des­prés d'anys de madurar-lo amb el mateix Grau-Garriga, un projecte que comença en el mateix moment que s'adquireix la Casa Aymat i que culmina en el moment en què creiem que l'important és fer un

centre d'investigació de l'art tèx­til", va dir. L'alcalde va agrair les pa­raules de l'artista, en les quals va recordar que aquest és un projecte d'acord amb la seva voluntat, polí­tica i personal, ja que el cap del con­sistori va ser el primer alumne de l'escola catalana del tapís. Al futur eenre de la Casa Avmat hi

haurà tallers en els quals podran tre­ballar Grau-Garriga, professionals del tèxtil i artistes convidats. A més, també hi haurà una sala d'exposi­cions permanent i una segona amb mostres temporals, que gestionarà el seu director.

Una fundació per al centre

En aquests moments, Joan Ay­merich treballa en la creació d'una fundació amb patrons que assegu­ri la gestió del centre per a un mínim de cinc anys. El cost anual de la ges­tió del centre serà de 50 milions de pessetes. Aquesta fundació estarà integrada per persones del món po­lític. econòmic, intel·lectual i cul­tural. Josep Grau-Garriga va expli­car que l'ajuntament i la fundació és "l'estructura que garantirà el seu perfecte funcionament". Aymerich també ha fet gestions

amb la Generalitat de Catalunya, de les quals ha aconseguit 50 mi­lions de pessetes. El projecte tam­bé compta amb una subvenció de 97 milions de pessetes de la Unió Europea. El projecte global és de 115 milions de pessetes.

Setmana ELS /C4TVTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

H i s t ò r i a

Sant Cugat, punt de referència en la

renovació de Fart tèxtil J.M.M.

El tapís, una tècnica originària de la Xina, no va arribar a Europa Occidental fins a mitjans del segle XI, a traves dels fenicis i els àrabs. En el cas de Sant ( kigat, la fàbri­ca, creada per Tomàs Aymat, a mitjans de 1920 obté el reconei­xement internacional gràcies a les creacions produï-

aparèixer el nom d'escola catala­na del tapís a partir d'una visita que el matrimoni Samaranch i l'ar­tista Josep Grau Garriga van fer a l'abat Escarré de Montserrat per convidar-lo a la fàbrica, ja que ha­via encarregat un cartró per l'al­tar major de la Basílica. En aquells moments, Grau (iarriga estudiava un teixit juntament amb el teixi­dor madrileny Vicente Pascual i

els, en aquell mo­

des en ella, sobre- El centre va ment, aprenents tot ens els anys Joan Aymerich i c inquan ta i se i- SUpOSar U1Í tretlCa- Josep Royo. Ales-xanta quan, sota hores, i segons ex-els auspicis de Mi- ment de la tradició Í plica Grau Garri-quel Samaranch, la _ ga, els treballadors fàbrica de teixits i la tècnica del tüplS de la fabrica es tapissos Aymat es converteix en un *. *• '*• v, centre d'investiga­ció tèxtil que conjuga la producció industrial amb les recerques ar­tístiques. Josep Grau Garriga es convertia el 1958 en director ar­tístic del centre -que va conèixer el 1956 quan l'artista va fer els frescos de l'ermita de Sant Crist de Llaceres-.

Entre els anvs 1960 i 1961 va

van negar a fer els ^L·g^, * seus tapissos per­

què hi havia hagut canvis de matèries i textures i, consideraven, que allò no eren ta­pissos. Més tard, la majoria d'ells s'hi van acabar adaptant i, fins i tot, van fer les seves pròpies in­terpretacions. A partir d'aquest trencament amb la tradició i la perfecció tècnica es va decidir adaptar el nom de tapissos de l'es-

A la recerca d'un veritable centre d'investigació

• L'Ajuntament de Sant Cugat vol rehabilitar la Casa Aymat i convertir-la en un Centre d'In­vestigació del Tèxtil. Sortosa­ment l'Ajuntament ha encarregat pera dirigir-lo a Josep Grau Ga­rriga, que ja havia estat nomenat el 1958 director artístic de la Casa Aymat. Va ser en aquests anys que es van encarregar cartrons per a ser teixits a artistes tan re­llevant* com Guinovart, Miróo Tharrats i que es van crear els conceptes i tècniques que con­figuren l'anomenada Escola Ca­talana de Tapís.

Per mes experimental que pu­gui semblar aquesta iniciativa de crear un Centre d'Investigació del Tèxtil, per més anti-artística que se'ns pugui presentar a cau­sa de Tagosarement que com­porta l'establiment de la creació tèxtil com a art, hem de dir. que proposant aquest centre l'Ajun­tament de Sant Cugat no fa més que seguir l'esperit primer que va motivar a Tomàs Aymat, in­dustrial i professor del tèxtil. Un dels responsables de la idea de trencar la dictadura de les ano­menades arts majors a favor d'u­na idea d'art obert a totes les cre­acions, que ara ens sembla tant agosarada -o potser hauríem de dir tan necessària-, va ser Aloïs

Riegl, un home de finals del XIX i principis del XX, austríac i di­rector durant vint anys del Mu­seu Tèxtil de Viena. Segons Aloïs Riegl, pare de la moderna teoria de Tart, aquest és la vo­luntat lliure de forma o, dit en paraules més entenedores, és una creació que té com a únic motiu d'existència, de raó de ser, de posibilitas diria Kant, la re­cerca de la forma bella. En aquest sentit Tart es pot mani­festar a través de qualsevol su­port, ja sigui una pedra esculpi­da, una tela pintada, una malla teixida, un edifici construït-.. Per­què Tan no es defineix pel suport matèric que el manifesta, sinó que es defineix a partir d'aques­ta intenció o voluntat lliure que dóna forma bella a aquest suport.

Només esperem que el futur Centre d'Investigació 'Tèxtil, si­gui un veritable centre d'inves­tigació. on les recerques artísti­ques no es limitin només al camp de l'objecte, sinó també al camp del pensament tot prenent com a inspiració les recerques d'a­quells teòrics dels inicis del s. XX contemporanis de Tomàs Aymat.

Anna Pujadas e's Professora d'Art Contemporani

i Teoria de l'Art

La Casa Aymat va acollir la renovació del tèxtil. FOTO: ELS 4 CANTONS

cola catalana i la fàbrica pren re­nom internacional.

Últims anys de la fàbrica

Després d'anys d'intensa activi­tat i quan la fàbrica entra en de­cadència, els artistes més desta­

cats de l'escola catalana del tapís es van dispersar per seguir dife­rents trajectòries artístiques i pro­fessionals. Grau Garriga es va es­tablir a França on va continuar el seu interès per la tècnica i l'ex­perimentació del tapís. Josep Royo, que va fer diverses col·la­

boracions amb l'artista Joan Miró, es va establir a Tarragona. Carles Delclaux, per la seva banda, es va endur els antics telers de la Casa Aymat i va establir-se a Girona on va crear una escola, on ensenya la tècnica del teixit a prop d'una qua­rantena d'alumnes. Part del ma­terial de la Casa Aymat, propietat de la Generalitat de Catalunya, es troba en aquests moments al mu­seu de Tàrrega, en concepte de cessió. El govern català, però, ha assegurat que aquest material es retornarà al futur centre d'inves­tigació de Tart tèxtil de Sant Cu­gat.

Després d'anys d'estar tancada, l'ajuntament de Sant Cugat va ad­quirir la Casa Aymat i va elaborar un projecte, amb col·laboració de Grau Garriga, per fer-hi el futur centre d'investigació de Tart tèx­til, que va rebre el gener de l'any passat una subvenció del progra­ma F E D E R de la Unió Europea (UE). Ara, amb el pas dels anys i aquest projecte de l'ajuntament, la població de Sant Cugat es con­vertirà en el futur senyor Aymat i Samaranch d'aquest centre.

El p r o j e c t e

La Casa Aymat conservarà la façana històrica i adequarà els nous espais

Larquitecte Lluís Samaranch és Fautor del projecte J.M.M.. ' "*

L'arquitecte Lluís Samaranch, fill de l'antic propietari de la Casa Aymat, ha estat l'encarregat de fer el projecte de remodelació de l'immoble, que es convertirà en el futur centre d'investigació del tèxtil. El pressupost ha estat de 22 milions de pessetes. El projecte de reforma i ampliació dels an­tics tallers Aymat, propietat de l'ajuntament, mantindrà la façana històrica (s'intenterà recuperar els aspectes ornamentals) i adequarà l'espai actual als usos que se li han de donar (des dels tallers fins a les sales per a exposicions). Per això, caldrà treballar aspectes com la il·luminació. El futur centre d'investigació del tèxtil mantindrà les quatre plantes que hi ha ac­tualment. Al soterrani hi haurà els magatzems i també tallers. A la planta baixa hi haurà e'

Kl centre combinarà espais per exposciohs i tallers. FOTO: E4C

pròxim pas legal serà la concessió edifici públic. Aquest, però, és de les obres.

L'estudi per al futur director del centre, Josep Grau-Garriga, ha es­tat el principal motiu de diferèn­cies entre els grups polítics de Ta­

lin aspecte que no es va tractar en la presentació que va fer Jo­sep Grau-Garriga del projecte el passat dissabte a la Casa de Cul­tura. Després de la presentació

pública, l'artista va preguntar

vestíbul del centre, una Després d'escoltar l'exposició ais representants del PSC pre-sala amb l'exposició per- _ . _ sents a Tacte (el portaveu, An-

manent, la biblioteca i cl de Grau-Garriga, els socialistes gel Casas, i el regidor Joan despatx. AI primer pis hi m Gaya) si després d'haver es-haurà tres espais: una sala Van admetre que ara VOtarien coltat les explicacions encara per a les exposicions tem­porals, un taller per als ar­tistes convidats al centre i un estudi que servirà d'­habitatge per al seu director. A l'última planta de la Casa Aymat hi haurà el taller de Tartista Jo­sep grau-Garriga.

Després que s'hagi aprovat el projecte definitiu de reforma i ampliació de la Casa Aymat, ara el

a favor del projecte

j un t amen t en l 'aprovació del projecte, que va obtenir els vots favorables de CiU i PP. En canvi, PSC, ERC i IC hi van votar en contra perquè argumenten que amb aquest espai es donen uns usos privats, inadequats per a un

hi votarien en contra. Els so­cialistes van dir que ara hi vo­tarien a favor, però amb al­guns matisos.

En referència al tema de l'estudi, Tartista, que ha assegurat que viurà a cavall de Franca i Cata­lunya, va explicar a Els 4 cantons que es tracta d'una "necessitat" de poder tenir un habitatge al lloc on treballa.

ELS/CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998 Setmana 5

E n t r e v i s t a

J o s e p Grau-Garriga. Futur director de la Casa Aymat.

"El projecte respon a una necessitat del tèxtil de ser escoltat, analitzat i comprès"

J. M. M.

Grau-Garriga tornarà a Sant Cugat com a director del centre, on va co­mençar a treballar la tècnica del ta­pís ara fa més de trenta anys. -Un projecte engrescador. -Més que per mi, pel mitjà. Ésuna necessitat que té el mitjà d'ex­pressió tèxtil de ser escoltat, ana­litzat i comprès. Actualment, hi ha una desconnexió entre les possibi­litats creatives del mitjà, la gent po­tencialment vàlida i la realitat ar­tística. És un projecte que necessita l'ajuda de tots per fer-lo. La figura de l'alcalde Aymerich, però, ha es­tat essencial eti aquest projecte. -Projectarà la ciutat a Europa. -Convertirà Sant Cugat en un punt de referència obligat. De fet, altres centres ja s'han posat en marxa quan ho han sabut. Penso que com més n'hi hagi, millor. La com­petència estimula quan hi ha in­tel·ligència.

-Són molts anys els que porta tre­ballant en el tèxtil. -I creia i he seguit el combat tre­ballant-hi, investigant, tirant enda­vant... Molts es van quedaren l'as­pecte més superficial: el llenguatge. Alguns, però, volíem explicar uns continguts que la tècnica clàssica i els materials convencionals no ens permetien. Hauria estat un contra­sentit fer-ho així en una època mar­cada per unes inquietuds socials. -De no haver canviat, s'hauria convertit en un art elitista?

Josep Grau-Garriga, futur director del centre (Tinvestigaàó del tèxtil. FOTO: O. fí.

-El tèxtil, i les pròpies matèries, ques són interessants. L'època que sempre han tingut connotacions classistes i elitistes. Volíem canviar-ho, fer un trencament fort. Potser per això el meu art ha estat consi­derat d'an major.

-La gran lluita del tèxtil: deixar de ser un art menor. -Que es consideri un art menor és un anacronisme, causat pel fet que es dóna més èmfasi a la tècnica que a allò que es vol dir. L'obra d'art no és només un objecte decoratiu, agradable i fàcil de llegir. La in­tel·lectualitat de l'època volia anar a l'essència i d'aquí els moviments d'art conceptual.

-Uns continguts marcats per l'è­poca que li ha tocat viure. -Evidentment, però totes les èpo-

més ens ha influït ha estat el Re­naixement, perquè és el trenca­ment i es comencen a tenir en compte uns valors de l'individu cre­ador.

- I quins valors vol transmetre? -Llegeixo i viatjo molt. l o t em cri­da molt l'atenció. De la nostra èpo­ca, a banda de les lluites socials, crec que és important la incorpo­ració de la dona, fins ara sotmesa i subordinada, a la vida quotidiana. La introducció de la sensibilitat, l'esperit creatiu i la intel·ligència de la dona en la vida pública i pri­vada és la gran evolució de la nos­tra època.

-Encara queda feina per fer. -Això és com el problema de la

misèria, que només es podrà resol­dre si l'Europa humanista resol el camí que està prenent. Un pas im­portant és la unitat europea i el de­senvolupament d'un esperit de fi­losofia, que s'anirà cristal·litzant en una mentalitat, segons la qual tot allò que sigui injust i mancat d'èti­ca serà mal vist.

-Està parlant del naixement d'u­na consciència col·lectiva? -Exacte. És la pròxima revolució humanista que s'està gestant. -En el seu cas, també podríem parlar d'art lligat al nacionalis­me.

-El nacionalisme té dues vessants. D'una banda, pot ser negatiu; si no, fixem-nos en tots els règims totali­taris d'esperit nacionalista. En el cas de Catalunya, però, el naciona­lisme ve a l'inrevés: s'ha de defen­sar, han intentat eliminar la seva èt­nia, tots els e lements que té naturals.

-Com l'ha influenciat? -Hi ha aquest esperit de justícia. A Catalunya, jo no deslligo l'aspecte d'injustícia social i d'identitat. -Parlant de Catalunya, té ganes de tornar-lii? -Crec que ara és el moment. Les coses les reflexiono molt i un cop reflexionades ho faig amb passió. Sóc un arrauxat reflexiu. Ara tinc energia per tornar a intervenir en algun aspecte dins del país, el pro­jecte és el de Sant Cugat. Tinc ga­nes de tornar-hi a passejar: hi ha re­ferents de la infància i m'agraden molt els canvis que hi ha hagut.

'ofici

només un oi

IS

lÈíWM

Refugis

Casetes

Pèrgoles

Tanques

Tarimes

Bancs

Mobles de fusta

tropical

Pàrquings

Pals rodons

Planxes perfilades i

ranxeres

Sorrals i casetes

pera nens...

Complements de fusta tractada per

aljardí

Productes

I N D U B R U C , S . A .

Ctra. Sant Cugat a Rubí -

Rotonda Centre Comercial

Tel. 93 589 13 47

Fax93 674 79 16

Apartat de Correus 403

SANT CUGAT DEL V.

Setmana ELS4CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

e n q u e s t a

Què en pensa del projecte per a la casa Aymat?

La Casa Aymat va ser un dels centres de tapís més vius i importants de la comarca. En el disseny dels seus tapissos van col·laborar artistes santeu-gatencs i catalans de molta anomenada i que poden considerar-se capda­vanters del nou art a Catalunya . Després, amb la industrialització i so­bretot amb la davallada de la indústria tèxtil, va anar quedant desfasat i dissortadament va tancar la fàbrica. El vell edifici va restar tancat. Però el

record de la fàbrica de tapissos i de l'escola del tapís no va quedar amagat ni perdut. Des de fa temps, una de les reivindicacions dels ciutadans de Sant Cugat era acollir un museu del tapís per recordar aquella tradició artística i ara sembla que el desig es farà realitat, i amb escreix, perquè no serà només un museu estàtic i adormit. Entre les parets de la Casa Aymat tornaran a fun­cionar els telers, i també acollirà un fons d'investigació tèxtil. / M. S.

JUANJO LLAMAS

30 ANYS

ADMINISTRATIU

"En principi em sembla prou bé. És recuperar un passat cul­tural i artesanal prou important i tradicional de la ciutat."

MARIA SÀNCHEZ

49 ANYS

ASSESSORA IMMOBILIÀRIA

"Es prou important conservar i recuperar la fàbrica de tapís de Sant Cugat, i és una recupera­ció d'un equipament cultural i d'un edifici antic de la ciutat."

MONTSE BALLABRIGA

28 ANYS

COMERCIANT

"Tot el que sigui recuperar i res­catar coses culturals i, sobretot, restaurar antics edificis del po­ble per a ús públic, està bé. És potenciar la cultura i la histò­ria."

VÍCTOR PIETRO

30 ANYS

INSTAL·LADOR INFORMÀTIC

"És una bona iniciativa, sem­pre que no sigui una excusa per pagar més i que la restauració de l'edifici sigui massa costosa per al poble en general."

ANTONIO LÓPEZ

40 ANYS

ADMINISTRATIU

"Em sembla perfecte. És una proposta molt interessant. Crec que és prou important recupe­rar la casa Aymat per a Sant Cu­gat i també l'artesania del ta­pís."

KARINA FERRER

30 ANYS

ASSESSORA IMMOBILIÀRIA

"Està molt bé; és recuperar un edifici prou carismàtic i sobre­tot té l'avantatge d'estar situat en un lloc molt adient per no crear aglomeracions de trànsit per als visitants."

FRANCESC FORCADELL

29 ANYS

ASSESSOR IMMOBILIARI

"Tot el que sigui potenciar la cultura i els equipaments cul­turals als pobles em sembla per­fecte; i fer-ho rehabilitant an­tics edificis encara em sembla millor."

CARINA PASCUAL

31 ANYS

ESTETICISTA

"Està molt bé el fet de recupe­rar equipaments culturals i mi­llorar la cultura dins del poble, i el tapís i el seu món s'ha de conser­var per a Sant Cugat."

CARME GARCIA

41 ANYS

AGENT DE VIATGES

"Tot el que sigui fer cultura i equipar el poble de museus que no tenim està prou bé, i a més recuperar per a tots un edifici tan entranyable com la casa Ay­mat, encara millor."

CARME RUEDA

27 ANYS

ASSESSORA IMMOBILIÀRIA

"Em sembla un projecte molt interessant i encara més perquè comporta recuperar un edifici antic del poble."

S A N T

El nóu establiment ple de solucions per moblar la seva llar

__. ens trobarà a l'Avinguda Qraells 23-25 I al costat de Mobil Center.

US 4 CANTONS

Política Divendres, 4 de desembre de 19VH

E l e c c i o n s p r i m à r i e s

Menéndez serà el candidat del PSC La proposta de la direcció nacional desferma una tormenta política interna

La direcció nacional del PSC ha obert la caixa dels trons a l'agrupació local de Sant Cugat, després de proposar al Con­sell Nacional que els resultats de les eleccions primàries del 24 d'octubre es resolguin a favor de Jordi Menéndez. L'ac­tual primer secretari ha obviat fer declaracions, però qui sí que n'ha fet és Joan Gaya i el seu grup de suport, que en un dur comunicat recorda a Menéndez que "compta amb el re­buig de la major part de l'Executiva local i dels mil i tants". El Consell Nacional del dia 12 ratificarà la proposta.

Al.BKRT BAI.AN/A

- Sant Cugat -

El desconcertant final de la jor­nada de les eleccions primàries, en què Gaya va imposar-se a l'ur­na dels militants (78/66) i Me­néndez a la dels simpatitzants (210/122), ja va augurar que el Consell Nacional no ho tindria fàcil per prendre una decisió. Aquella mateixa nit alguns mili­tants ja qualificaven els resultats totals (276/200 per Menéndez) com a inqüestionables, però el de­sembarcament à& simpatitzants en pro del primer secretari no havia estat paït per tothom.

"Jo també ho deixo". Aquest co­mentari de Joan Gaya a l'alcalde Joan Aymerich dilluns a la reunió de la comissió de seguiment de

Torre Negra van certificar el ru­mor de les últimes setmanes i va tirar per terra les últimes possibi­litats d'acord per renúncia d'un dels dos candidats. La decisió ja no es prendria- a Sant Cugat. Però mentre Menéndez s'ha li­

mitat a "ni confirmar ni desmen­tir" la proposta de la direcció, Gaya ha buidat el pap. "Ha gua­nyat qui ha fet la guerra, i no una guerra precisament neta", ha de­nunciat. L'actual regidor d'urba­nisme s'ha remuntat al principi del procés d'elecció interna per recordar com "un dels mecanis­mes de Menéndez va ser enfron­tar-se amb l'Executiva, fet que va derivar en una lluita personal amb algun dels seus membres, fins que ha guanyat la part més sectària".

Menéndez nu hu hndiàfaiil f>ei íettablir la unitat al partit. F()T<) X I

El grup de suport a Joan Gaya, que va aplegar dimarts una tren­tena de militants a la seu per ava­luar la situació, ha emès també un dur comunicat. Fent prevaler sempre el vot del militant, el do­cument adverteix que Menén­dez "compta amb el rebuig de la major part de l'Executiva local i,

finalment a les urnes, de la major part dels militants". "El candidat que es vol proposar", continua el text, "va fer una campanya po­pulista, en què no va dubtar d'a­traure com a simpatitzants per­sones allunyades del socialisme".

Malgrat aquesta contundència en els arguments, els dirigents

que donen suport a Joan Gaya han matisat la seva posició res­pecte al document. El portaveu municipal i principal avalador del candidat, Àngel Casas, ha admès que s'esperava una decisió d'a­quest tipus, que planteja ara "un problema greu amb difícils pos­sibilitats d'èxit". Segons Casas, el triomf de Menéndez pot su­posar "més baixes que altes" en el cens. La regidora Maria Sansa ha subscrit "amb matisos" el do­cument, comprenent que "hi ha gent que se sent més ferida", però confiant que "les majories poden variar". Francesc Serra, que di­marts era a la reunió però que va marxar abans de l'aprovació del text, ha lamentat que no s'hagi assolit el consens demanat i, en tot cas, ha acceptat Menéndez com un "bon candidat".

Des de l'equip de campanya d'a­quest últim, Joan Carrasco ha comminat els autors del comuni­cat a acceptar els resultats. "S'e­quivoquen fent aquests comuni­cats i ara s'ha de treballar per la unitat".

Commemoració

El CASC celebra deu anys d'insubmissió

per avançar la fi de la mili al 2000 Crítiques contra la campanya per TExèrcit professional

A. B. - Sant Cugat -

El Col·lectiu Antimilitarista de Sant Cugat s'ha afegit als actes commemoratius de la primera dècada de reivindicació insub-misa, després dels inicis del moviment el 1989, que va ad­qu i r i r força el 1991 a m b la Guerra del Golf i que culmi­narà parcialment el 2003 amb l 'abolició del servei militar. Però els insubmisos santeuga-tencs han marcat aquest ani­versari com un altre punt de partida per avançar el final del servei militar a l'any 2000 o per contrarestar la publicitat que el govern espanyol està fent so­

bre l'exèrcit professional, del qual esperen que es pugui re­duir el contingent fins a 80.000 efectius.

La burla dels polítics

El moviment antimilitarista a Sant Cugat, que va prendre cos ara fa quatre anys amb la cons­titució del CASC i la presen­tació del primer insubmís, Ger-m a n G u e r r a , va o r g a n i t z a r dijous passat una xerrada a la Casa de Cultura en què el pro­fessor de la UAB Martí Marín va titllar de "burla" la inten­ció de la classe política d 'apo­derar-se dels guanys del movi­m e n t i n s u b m í s , p e r ò va

advertir que "costarà fer front a noves reivindicacions per no perdre presència al carrer", un cop assumit el final del servei militar. Marín va coincidir amb l'auditori en la dificultat d'ar­ribar al lumpen proletariat, que és el principal destinatari de la campanya del Ministeri de De­fensa amb el missatge "cutre" de programes de televisió com Operación Omega: "la propa­ganda és fantàstica: cobren i hi ha ties". En aquest sentit, Ma­rín va comminar a seguir tre­ballant i a "treure 'ns la son de les orelles". "L'antimilitarisme encara és vigent contra tot allò que sigui una violència orga­nitzada", va concloure.

El CASC confia a mantenir vtgem la reivindicació insubmisa. FOTO: X. L.

d IOVM^I I

APARCAMENT GRATUÏT

NO TANQUEM AL MIGDIA

Martorel l 12 08190 Sant Cugat del Vallès Tel: 93 589 56 57

8 Política ELS4 CAJVTONS Divendres, 4 tie desembre de 1998

Commemoració

La majoria de líders polítics advoquen per

reformar la Constitució A. B.

- Sant Cugat -

La vigència de hi Constitució espanyola ha tornat a sortir a la llum, quan aquest diumenge es compliran vint anys de la seva promulgació. Relectura, reforma o nou encuny són termes que els partits polítics tenen sobre la tau­la amb els condicionants presents que ha plantejat la Declaració de Barcelona i els futurs que pot comportar l'alto el foc decretat per ETA. En aquest sentit, la majoria de líders dels partits po­lítics locals s'han posicionat ma­joritàriament per una carta magna CDC üpOStüp€T lü per transformar que admeti mo- 'Ull'* *• d e ' Senat com a dificacions que pOSSlUtltUlt(K cambra territo-

millorin cl reco- qüestionar tOt elteXt, r i a l ' , a 'ntroduc-neixement de la . _ _ . ció en cl t í tol pluralitat nació- mentre que el PP el VlIIèd-iinreco-

nal de l'Estat. ( V m ^ e m m0ltvàtid nci^™nt "™f La p ropos ta respectuós de

El president d ' i n i ó Democrà­tica. Joan Recasens, s'ha mostrat partidari d'una relectura àmplia, consensuada i "no dogmàtica" tant de la Constitució com de l'Estatut i "que ningú s'esgarri­fi si es planteja una modificació". Aquests canvis, segons Recasens, són "perfectament discutibles", però ha lamentat que l'actual cli­ma electoral no sigui el més pro­pici per ref lexionar sobre la vigència del text constitucional.

De consens i d'antidogmatis-me també ha parlat el primer se­cretari del PSC, Jordi Menén-dez, que ha posat especial èmfasi

en una reforma

més ober t a ha vingut des de les files de C o n v e r g è n c i a D e ­mocràtica. des d'on la seva pre­sidenta, Montserrat Rumbau, ha defensat la possibilitat de qües-, cionar tot el text, en un moment que la decisió "sorprenent" d'E-TA pot servir d'accelerador en la reforma de la Const i tució . Rumbau considera que Ics pos­sibilitats per LI Catalunya, si es donés un nou ordre, serien "im­menses, i cl Partit Popular hau­ria d'aprofitar-ho".

I l l l l l l l p l l l la plurinaciona-Iitat i de la plu-

riculturalitat. El portaveu municipal del Par­

tit Popular, Jaume Tarragó, s'ha posicionat previsiblement a fa­vor del manteniment de l'actual carta, "molt vàlida encara avui. i on tots els pobles d 'Espatna hi tenen cabuda". Les úniques mo­dificacions arribaran, segons Ta­rragó, per la via de la legislació europea.

Iniciativa per Catalunya, per boca del seu coordinador, Eran-

Ordinador c/ Sant Domènec, 7-1 r 1a

AULA^ íDISSENY -mS»™ A A V J L y - \ U i ^ ' ^ ^ " - 1 ^ / ^ SANT CUGAT DEL VALLÈS D I S S E N Y A S S I S T , T

Centre Col·laborador Dept. Treball / Servei Català de Col·locació

CENTRE D'ESIUDIS MUSICALS I HUMANS

I M

VENDAD'tNSTRU.\!ENTS\ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel,

guitarra, etc.

C/Balmes, 11 -Tel. 93 674 58 62 - Sant Cugat

Els 20 anys de la Constitució han revifat el debut sobte la potabilitat de reformar-la EOTO X l ARROSA

cesc Godàs, s'ha adherit a la veu majoritària per demanar una re­visió i una lectura "diferent", que no consideri la Constitució com un document "immutable". Pel dirigent progressista, la re­forma del Senat i el paper de l'Exèrcit són dues de les prime­res qüestions a revisar.

David Sempere, d 'ERC, creu que hi ha encara un "camí a re­córrer sense necessitat de modi­ficacions, si es tenen en compte les últimes declaracions de Pas­qual Maragall criticant el dèficit econòmic de Catalunya, o la pro­posta federalista de Miguel He­rrero de Minón a introduir en la

disposició transaccional segona. En aquest sentit, a curt termini, la Consti tució hauria de con­templar el concert econòmic i la supressió de les províncies i eli­minar el paper preponderant de la llengua espanyola i l'Exèrcit com a garant de la unitat terri­torial.

N o v e s t e c n o l o g i e

Puig defensa internet com una nova eina d'integració social

El Congrés accepta tina moció de Recoderper la tarifa plana A. B.

- Sant Cugat -

El comissionat per la Societat de la Informació, Miquel Puig, va equiparar dijous passat inter­net al paper que \ an desenvolu­par en els seu temps l'alfabetit­zació i la universitat com a noves eines d'integració social i va de­fensar la popularització de la xar­xa, sobretot en els barris de Ics ciutats amb més perill de margi­nació. "Les noves tecnologies en­ganxen i cal portar-les a aquests centres cívics i a aquests insti­tuts", va apuntar. Puig, que va considerar "elemental" aquesta política extensiva, va admetre que primer calen més instituts, "però no pot haver instituts sen­se internet".

En el segon dels cafès-tertúlia organitzats per CDC, Puig va dis­sertar sobre les "batalles" de Te-conomia i de la justícia que ha d'escometre Catalunya per en­capçalar una societat moderna amb una alta renda per càpita. Aquesta modernitat, segons Puig, presenta riscos com la pèrdua de llocs de treball i la creació de de­sequilibris socials i territorials. Les administracions, en aquest sentit, han de prendre mesures afavoridores com la creació d'o­cupació al voltant de la comuni­cació o l'extensió de la xarxa de cable i telemàtica.

El comissionat va recórrer a l'e­xemple per convèncer l'auditori dels avantatges de la futura So-

Puig va buscar exemples per elogiar la Societat de la Informació. FOTO: X. L

cietat de la Informació i va valo­rar la situació "privilegiada" de Sant Cugat a l'hora de convertir-se en una "illa virtual".

Conveni a m b Localret

El passat 18 de novembre Puig va signar un conveni de col·la­boració amb Localret, consorci per al desenvolupament de les telecomunicacions i en el qual s'integra Sant Cugat, per a l'e­laboració d'un Pla Estratègic a Catalunya. "No ens interessa que s'identifiqui una posició del Govern o de CiU sobre aquest tema. L'acord permet integrar la resta d'administracions públi­

ques i els partits polítics". D'altra banda, el portaveu ad­

junt de CiU al Congrés i can­didat oficiós de la coalició a l'al­caldia de San t Cuga t , L lu í s Recoder, va veure aprovada la setmana passada una moció per­què els operadors de telèfon no facturin als usuaris les trucades fallides i s'impulsi la introduc­ció d'una tarifa plana "a un ni­vell comparable a l 'establerta en els països més competitius". Recoder ha subratllat el "mo­ment clau" en l'extensió de la xarxa i ha confiat també en la liberalització del monopoli ini­c iada d i m a r t s pe r r e s o l d r e aquests problemes.

«* * a ?

? * - * •

S v , "

** éh

J P ^ " * - * 5f-- . ,>

^NfÇ'1 v>

•JKfc _

f >*

i,« «* Y*. ;•

% /V

*/t \%

/

•"""I^ÍS*

• * * *>

S,*r <• *J*

* *

*PUg » Í ;

Ara els nostres rius desemboquen al Palau Robert. Els rius de Catalunya són molt més rics del que t'imagines. Són tot un món per descobrir. Amb el seu misteri. Amb la seva pròpia

fauna. Amb la seva mitologia. Amb el seu passat. I també, amb molt de futur. I és que ara. a Catalunya, els rius tenen i ens donpn

vida. Redescobrim i conservem la seva màgia. Perquè els nostres rius són un patrimoni de tots. Ara, a Catalunya, els rius son vius.

Viu-los al Palau Robert a partir del 6 d'octubre a I' Q X D O S I C Í O L G S V 6 U S C i d l ^ í l l a

|JÏ| Generalitat W& de Catalunya Ara és demà

33 /Kgbar

ÜS ICANTWS

10 Opinió J^/^^ Divendres, 4 de diciembre de 199H

H £ CANTONS Setmanari mik-pfiulcnt ilc Sjnt Cugat del Vallès

^ : Premia Local de Sant Cugat, S.L.

C m c r S j n i \im.ni, l i l..n\us - OHl'X) Sani Cugat del Vallès 'l'cl. VVM,2 S2 - Kax 5H<* 20 91

Kitiiin clcctrímikj ht[p://\ ilawcb.com/santcugat K-nuil: -.jnKiigar^vilaweb.fani

Consell d'Administració Rjnmn (irau Iprcsidenr)

Josep M. (abren/o, l'cfc F.Mjucrda i Xavier l'ornells (editor delegat)

Diroctora Vira Costa

Redacció Tema dr la »elniana: Clòria l'rancüK; Política/ Economia: Al ben Balanzi;

Entoni/Opinió: Aura Costa; Sorirtat: Iolanda Pàmies; Cultura: Josep Maria Miró;

F.*|M»r1ft: Alex López; Radiografia i ruqueria: Montse Sant;

Solidaritat: Mònica Bcrruhé; Dfolricle*: Alícia D. Buj

Comercia I Anna M' Boncompte

Consell Editorial Ramon f iran (president i Josep M. Cabrerizo (vicepresident)

Víctor Alexandre,I- rancesí- Carbó, Jordi Casas, Narcís Castanyer, Albert De Pablo, Pere Ksquerda, Xavier Fornells, Kristian

Merbol/heimer, Rogeli Pedró, Ramon Pros, Llufs Puig, Emili Renc. Marta Subuà, Paco Soler, Josep A. Teixidó, Joan Tortosa, Josep M. Sans Travé. Joan Troyano,

Jaume l'ubaii, Hector Vall, Núria Zabala Aura O J S U (secretaria)

Subscripcions Laura Níontcr

Fotografia Xavi l.arrosa i Oscar Benito

Disseny i maquetadó (Jcmmj Jurado

Correcció Àlvar Masllorens

Impressió Ronmpres(< í7í l40.ü5.VS

Distribució Mailing Vallès S.L. Tel. 5tW.23.71

Dipòsit legal; fï|-M)S-93

i c u lïniuincni 1J VCVJ npintó en eh ciliconaK Et* .ió Jds •*»•• j.itois. í|itc Kh 4 Cimim» no (t 5

( • ) A C P C Associació C • l * la na de la Premsa C o m a r c a l

E d i t o r i a l

C/Hm* M a * l tul 7

Utasnsn Distribució d'ELS 4 CANTONS als subscriptors

Corretja: De Sant Cugat al món

L 'Alex Corretja és un gran campió. Però no ho és ara que ha gua­

nyat el Campionat del Món de Tennis. Ja ho va demostrar a Flushing Meadows fa dos anys quan va caure en quarts de fi­nal de l'Open dels Estats Units davant el número 1 mundial, Pete Sampras. Des d'aquell parti t hem pogut veure un abans i un després d'Alex Cor­retja. Amb el pas dels anys i amb la conquesta de nou títols

com a professional hem vist com es forjava un esportista d'elit: amb treball i constància. El nostre tennista va aprendre molt de la final que va perdre a Roland Garros a l'estiu amb el seu amic Car les Moya . Diuen que per guanyar un tí­tol com el Masters -on només hi accedeixen els vuit millors tennistes del món-, cal haver perdut abans altres finals. Cor­retja va perdre a París, però ha conquistat Hannover. Tot el

món ha pogut veure amb els seus propis ulls l'evolució cons­tant d'un tennista que l'únic objectiu que s'ha fixat sempre és el de superar-se, sense l'ob­sessió de demostrar res a nin­gú. Corretja havia estat nome­nat pels especialistes com el rei de la terra batuda; ara caldrà que inventin una altra frase nova que demostri que és un tennista complet i que també sap jugar - i molt b é - en su­perfície ràpida.

Mentrestant, els mitjans de comunicació s'encaparren a es­criure: Alex Corretja, el ten­nista barceloní, i no saben o no volen veure que l'Àlex viu a Sant Cugat des de ben petit, tot i haver nascut a Barcelona. També cal agrair al CAR de Sant Cugat que hagi habilitat un dels seus pavellons perquè Alex Corretja i Carles Moya s'hagin pogut entrenar i oferir-nos diumenge un partit ino­blidable, per a la memòria.

Projecte sòlid per a la casa Aymat

E l projecte del Cent re d'Art Tèxtil, Fundació Grau-Garr iga, ha fet

aquests darrers dies dos passos importants. Un d'ells ha estat superar el tràmit de la seva aprovació pel ple municipal amb unes reticències per part de l'oposició que semblen su­perades amb l'àmplia explica­ció que de la concepció del seu contingut i el que ha de ser en un futur n'ha fet l'artista i futur director, Josep Grau-Garriga, en la seva visita a la ciutat par­ticipant en un ampli debat on en dues hores va fer un extens

repàs al passat de la Casa Ay­mat, al perquè i com va néixer l'Escola Catalana de Tapisse­ria, la seva projecció interna­cional, la seva trajectòria per­sonal i el que vol que sigui el projecte. O els projectes, tal com va definir el mateix artis­ta. Un mateix arbre amb diver­ses branques, una d'elles el pro­jecte com a contingut i, l'altre, el patrimoni que recupera la ciutat amb l'edifici del carrer Villa i les noves instal·lacions que aixoplugaran el nou cen­tre, que recuperarà una història però que no vol ser tan sols un

"revival" d'allò que fou, sinó que vol mirar cap al futur amb una concepció on el tèxtil en si­gui pal de paller.

El Centre d'Art Tèxtil vol im­pulsar el llenguatge de l'art en majúscules i treure'l de la mar­ginació en què s'ha vist els dar­rers anys al nostre país, fent una tasca de promoció, d'investiga­ció i anàlisi i, al mateix temps, recuperant artistes vinculats a aquesta forma plàstica amb in­tercanvis, exposicions itinerants, debats i contactes. Un centre viu generador de creativitat i que de ben segur pot ser un re­

ferent que depassi el nostre país. Sant Cugat recuperarà una

història i la tornarà a escriure gràcies a l ' impuls municipal concretat en una persona, l'al­calde Aymerich, que precisa­ment va ser un dels primers jo­ves a viure de prop, com a aprenent, la revolució que va significar l'Escola Catalana de Tapís, i gràcies a la trajectòria personal d'un artista com Grau-Garriga. Sant Cugat tornarà a ser referència per al mitjà tèxtil i per als seus artistes. La soli­desa del projecte ens ha d'e­norgullir a tots.

El l e c t o r e s c r i u

Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el telèfon i el

número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.

Una bona temporada

M'agradaria fer unes puntualitza-. cions referides al títol i peu de fo­tografia que es va publicar en aquest setmanari la setmana pas­sada: la Colla dels Castellers de Sant Cugat ha fet una magnífica tem­porada, amb les pujades i baixades normals en una activitat tan diver­sa i plural com la de fer castells.

La colla va anar temptejant a par­tir de Sant Medir els castells de set, aconseguint descarregar el quatre de set a Igualada i a Arbúcies, i vam carregar el tres de set a Sant An­dreu. Per la Festa Major es van po­der descarregar tres castells de sec el tres, el quatre i el cinc de set, aquest últim per primera vegada. El 19 de juliol a Calafell vam tornar a fer el tres de set i també per pri­mera vegada el quatre de set amb pilar. L'onze de setembre es va des­carregar el tres de set i el quatre de set amb el pilar va quedar en un

intent. Dos dies més tard, es va des­carregar el quatre de set i es va car­regar el tres de set. Més endavant novament vam descarregar el qua­tre de set i a Alcover (Alt Camp) vam assolir un gran èxit descarre­gant, a la primera, el quatre i el cinc de set, i el quatre de set amb el pi­lar.

És veritat que el 18 d'octubre no và ser un dia afortunat per als cas­tellers, que van caure dues vega­des en l'intent de quatre de set amb el pilar, però el 8 de novembre, a Ripollet, vam descarregar el tres i el cinc de set i el quatre amb el pilar, repetint la mateixa actuació el dia 15 a Figueres i el 22 a Sant Cugat en la Diada de la Colla.

Tot plegat ha col·locat la Colla dels Castellers de Sant Cugat com una de les capdavanteres del nostre ni­vell de set, gamma mitjana, essent valorada pel conjunt del món cas­teller com una colla de trajectòria ascendent, de ritme controlat i se­gura. Això és possible pel gran su­port que hem rebut de la població i també dels mitjans de comunica­ció locals, com el vostre./ CASTE­LLERS DE SANT CUGAT (Sant Cugat)

Carta oberta a Joan Gaya

He decidit adreçar-te públicament aquesta carta, arran de les declara­cions fetes a la premsa pel teu con­

trincant Jordi Menéndez, en les que donava a entendre que s'esta­va en una negociació per decidir qui ha de ser el cap de llista del PSC a l'alcaldia, a base d'un pols entre els dos candidats que dona­ria el triomfa qui aconseguís fer re­tirar l'altre. Malgrat que sé que ho tens molt clar, vull manifestar-te públicament les raons per les quals ni pots ni has de cedir en la repre­sentació del PSC a les pròximes eleccions municipals.

Els militants del PSC, que són els qui més bé coneixen els dos can­didats, van donar-te una preferèn­cia de vot del 54'2% davant el 45'5% de Menéndez, amb una par­ticipació del 93'5% del cens. Per

JUVÉ, GAVARA, BECH i ROVIRA ASSOCIATS, S.A, »*>CV«„

BELL ATS

Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal

Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral

Serveis Jurídics »3|9l> Rambla del Celler, 17'Tel. 93 674 17 84' Fax 93 674 16 15 • 08190 SANT CUGAT

tant, ni en Jordi pot demanar-te una renúncia ni tu la pots concedir per­què els militants no podem veure manipulada la nostra decisió, amb coneixement de l'historial polític, l'experiència municipal i les carac­terístiques personals dels dos can­didats. El nostre vot ha estat una decisió de cada militant, madurada durant mesos, que et compromet a ser el representant del partit als propers comicis.

A hores d'ara, amb la decisió en suspens,voldria afegir que totes les forces polítiques municipals, menys una, m'han manifestat una clara preferència per tu, amb una valo­ració molt positiva del teu tarannà i la teva capacitat de diàleg. Són moltes les raons qucet fan el millor candidat del PSC perquè ara et de­manin la renúncia i tu la concedei­xis. El PSC en sortiria perjudicat i el govern municipal també./ ÀN­GEL CASAS iBOLADERAS(Sant Cugat)

ELS /CANTONS Divendres, 4 de diàembre de 1998 Opinió 11

La l l o t j a

Parlem del Tren de Gran Velocitat (II) RAMON GARCÍA BRAGADO

No ens hauria d'estranyar que el nostre periòdic lo­cal, Els 4 Cantons, afirmi

en la seva editorial que els 4 can­tons de Catalunya -la cruïlla- es­tan precisament a Sant Cugat. Potser tampoc ens hauria d'es­tranyar que la cruïlla de Catalunya (encreuament de l'A-7 i els túnels de Vallvidrera) sigui l'únic punt en el qual totes les vies són de pe­atge. Tot un símbol.

Encara que sóc conscient que hi ha qui manté oficiosament aques-ca opinió, no conec cap estudi de­finitiu que ho afirmi amb la ro­tunditat que ho fa l'editorialista d'Els 4 Cantons. De fet, el docu­ment que ho hauria de dir de ma­nera oficial i amb caràcter vincu­lant (el Pla Territorial de la Regió Metropolitana) l'està elaborant la Generalitat des de fa més de vuit anys i encara no ha estat presen­tat ni sembla que ho hagi d'estar abans de decidir on va l'estació. Tanmateix, és cert que hi ha un debat sobre l'ordenació territorial de la Regió Metropolitana (o Pri­mera) i que en aquest debat té un pes especial el TGV, raó per la qual val la pena analitzar fa qües­tió amb cert rigor.

La primera qüestió que cal es­mentar, encara que molta gent ja en sigui conscient, és que el con­junt de la xarxa ferroviària exis­tent a Espanya i Portugal és d'un

ample diferent anomenat Ibèric. Aquest fet tan singular ha signifi­cat que des de Catalunya sempre s'hagi pensat en el TGV com la possibilitat de disposar d'una con­nexió directa i privilegiada amb la xarxa ferroviària europea. El traçat d'aquesta xarxa per la regió metropolitana té dos punts fixos

Caldrien estudis cost-

benefici que valorin

els elements tangibles

i intangibles de les

diferents propostes

que ningú discuteix: la connexió sud amb la resta de Catalunya i Espanya que serà per Martorell i la connexió nord cap a Girona i França que està prevista pel Besòs. Queda per definir, per tant, les parades del TGV en la regió metropolitana.

Tanmateix, l'aribada de l'ample europeu a Barcelona té un altre significat estratègic per a la nostra economia, ja que si arribés al Port permetria afegir un element di­ferencial de màxima importància respecte de la resta de ports d'Es­panya, com és la possibilitat de mantenir un trànsit ferroviari di­

recte de determinades mercade­ries amb centreeuropa i, per tant. competir amb els grans ports del nord (Rotterdam, Hamburg...) i especialment amb els de la Me­diterrània (Marsella, Gènova). Per últim, disposar d'una xarxa d'am­ple europeu i d'alta velocitat que arribi directament a l'aeroport és fonamental per atendre les ne­cessitats d'una regió o interland de 12 milions d'habitants que arri­bi fins a València, Saragossa, To­losa i Montpeller, que permeti dis­posar de serveis aeris de primer ordre quant a vols intercontinen­tals que en aquests moments es­tan centralitzats a l'aeroport de Madrid. La recent consideració de Barcelona com a destinació tu­rística privilegiada significa un ele­ment important a considerar en qualsevol reflexió econòmica i te­rritorial. Per tant, i des d'una òp­tica estrictament territorial i d'e­conomia regional, està clar que és del màxim interès per a Catalun­ya fer arribar l'ample europeu tant al port com a l'aeroport, situats al sud de la ciutat de Barcelona. Per això, l'acord sobre la importància de l'arribada del TGV a l'aeroport i de l'ample europeu al port té conseqüències importants per al debat territorial. Fer que el traçat d'ample europeu passi pel Vallès després d'haver passat pel port i l'aeroport comporta que el traçat

ferroviari hauria d'anar des de Martorell pràcticament fins al mar, tot seguint el riu Llobregat i que, una vegada ha passat per l'aero­port, hauria de recular fins a Cas­tellbisbal i tornar a la traça del Vallès per, després, passant per la Llagosta, tornar a entrar a Barce­lona pel nord i tornar a sortir vers la frontera. Vista des de l'accés nord, la situació no és millor. Si un ciutadà de Girona vol anar a l'aeroport amb el TGV veurà com en primer lloc entra a Barcelona. després recula fins a la Llagosta per agafar el corredor del Vallès fins a Castellbisbal (amb parada

Quan s'aborda un

debat complex com

aquest cal posar totes

les cartes damunt la

taula i de cara amunt

a Sant Cugat) per baixar pel Llo­bregat fins a l'aeroport. Si volgués anar a Lleida o Saragossa la pèrdua de temps seria clarament dis-susòria. En definitiva, seria con­vertir en "cul de sac" tant la Sa-grera com l'aeroport.

Qui ha detectat perfectament els problemes que això provoca, i

molt especialment el de malbara­tament de territori, són alguns dels alcaldes dels municipis afectats per la traça del TGV als quals l'e­ditorial d'Els 4 Cantons anomena­va "cinquena columna vallesana". Són ells (La Llagosta, Mollet, Bar­berà. Castellbisbal, Ripollet, San­ta Perpètua i Montcada i Reixac) qui posen el territori en aquesta partida i qui perden opcions de futur i de desenvolupament. Són ells qui de manera més clara s'­han adonat que el millor és que, en una primera fase, el tren entri directament des de Martorell pel Llobregat, passi per l'aeroport i el port i travessi la ciutat de Barce­lona per sortir directament cap a Girona i França pel Besòs. És a dir, que les estacions de la Sagre-ra i l'aeroport siguin de passada.

El problema és d'una gran com­plexitat i seria necessari disposar d'estudis cost-benefici que valo­rin tant els elements tangibles com els intangibles de les dife­rents propostes. Quan s'aborda un debat territorial complex, i aquest ho és, cal posar totes les cartes damunt la taula i de cara amunt. En aquest cas no s'ha fet i no està clar que es vulgui fer. S'està enfocant com si fos una simple picabaralla entre l'ajunta­ment de Barcelona i els municipis veïns que lluiten per tenir una in-fraestructura de més.

£ í S e v e r i en T i t o

' • - ' - ' • > ' • * • * • * % • •

M entre bec un vas d'ai­gua fresca llegeixo un full publicat per Cris­

tianisme i Justícia titulat Dades per no oblidar i actuar que, entre al­tres dades, diu que 1.200 milions de persones no tenen accés a l'ai­gua potable, i no entenc com po­den viure, exposats als perills de les aigües infectades. Una altra dada em diu que si

hagués nascut en alguns països subdesenvolupats ja seria mort fa temps, ja que per a 507 mi­lions de persones l'esperança de vida és de menys de quaranta anys. Les "bones" notícies con­tinuen. La desnutrició afecta 158 milions d'infants menors de cinc anys i més de 800 milions de per­sones no tenen accés a una ali­mentació suficient. Però la pit­jor notícia és que aquesta situació va empitjorant gradualment.

No voldria trencar la digestió de ningú ni culpabilitzar cap per­sona pel fet d'haver assolit un ni­vell de benestar agradable, prou difícil fins i tot al Primer Món. Les causes d'aquesta situació,

Ei porxo

Auxili! SEBASTIÀ B E N E T

que interpel·len la civilització oc­cidental, són d'un altre ordre. És el model econòmic que s'ha im­posat el que no ha pogut o no ha volgut distribuir la riquesa equi­tativament, cosa que margina del sistema les persones i els països que no poden produir i compe­tir en el mercat mundial, i els que no tenen capacitat per con­sumir els productes d 'aques t mercat.

La perversitat d'aquest model econòmic es manifesta en els mi­grats ajuts al Tercer Món, que no arriben al 0 7 % del PIB dels països desenvolupats; en les po­lítiques socials deficitàries que enquisten el Quart Món al bell mig de la societat occidental; en el comerç d'armament que treu beneficis desmesurats de Ics guerres fins i tot entre països que no poden menjar, i que conti­nuen matant després de les guer­res amb les criminals mines an-tipersonals, i en tantes altres manifestacions de l'explotació inhumana.

En aqjuest context mundial ,

qualsevol actitud cofoista només es justifica en la ignorància o en la indiferència però, tanmateix, una voluntat de compromís per millorar el món no trobarà un camí clar. Cal un esperit de crí­tica i de recerca amb perspecti­va de futur, i una capacitat de discerniment que ens eviti l'er­ror de limitar-nos a fer una tasca benèfica amb l'efecte secundari de mantenir la situació actual d'injustícia. És obvi que cal aten­dre les situacions flagrants de ne­cessitat, però sempre amb la perspectiva que l'objcctiu a llarg termini és la implantació d 'un sistema socioeconòmic que no generi estructuralment pobresa i marginació.

No serà fàcil, perquè els qui vo­len mantenir la situació actual tenen uns recursos enormes que utilitzen sens;e cap mena de con­sideració moral. Però això no ens excusa per romandre inactius. I encara hi ha qui afirma que el món va bé!

Sebastià Benet és membre de Justícia i Pau

12 Opinió ELS-:/ CAJYTOIVS Divendres, 4 de diciembre de 1998

El campanar

El procés de pau també ens afecta MONTSERRAT RUMBAI:

La societat civil catalana es va mobilitzar dilluns passat al Paranimf de la Universi­

tat de Barcelona, lis tractava de do­nar suport, des de (Catalunya, al pro­cés de pau iniciat a Kuskadi. I n procés de pau que pot generar a partir d'ara tot un conjunt de no­ves dinàmiques entre les diferents nacions de l'Kstat espanyol. La im­mensa sala del Paranimf estava completament plena. Kntre els pre­sents hi havia Jonan Fernàndez, el portaveu del moviment pacifista Klkarri, un home que va parlar de forma directa, contundent, en un to molt diferent al que s'acostuma a usar a casa nostra. No és estrany que quan parla Arzallus fent servir aquest estil tan propi de la gent de la seva terra, desperti o bé un en­tusiasme absolut o bé un antago­nisme rabiós. El representant del moviment pacifista va fer una anà­lisi clara de les causes que havien portat a la treva d'ETA; va parlar del procés de pau d'Irlanda, de les dificultats que comporta la violèn­cia en la vida del dia a dia en la so­

cietat vasca, de la Declaració de Barcelona, dels intents de diàleg d'HB amb les altres forces políti­ques basques, i sobretot del posi-cionament actual de la societat bas­ca que aposta majoritàriament per l'eradicació de la violència i pel dià­leg. Reconeixia que aquesta treva encara no s'ha assimilat, i això com­porta un temps d'impt/.isi· que ne­guitejava la població. El seu mis­satge era clar: davant la nova etapa que s'ha obert al país basc, cal anar, ja, cap a un procés positiu i cons­tructiu.

Des de Catalunya, la lluita del País Basc l'hem sentit sempre a prop, encara que quan viatges a aquella terra, t'adones que és tot un altre món.També et sorprèn comprovar que la nostra manera de ser més aviat pacífica i pactista no coincideix amb el tarannà d'ells, més visceral i contundent. Si a Ca­talunya podem tenir aquesta sen­sació, ja ens podem imaginar la comprensió de la realitat basca a la resta d'Espanya. El Premi Nobel de la Pau 19%, José Ramos Horta,

va reconèixer clarament que el con­flicte basc és pràcticament desco­negut en l'àmbit internacional. Es curiós que, d'una lluita que ha por­tat tantes morts, no en sàpiguen res; evidentment, ni al govern es­panyol ni al francès no els ha inte­ressat mai explicar fora dels seus països les reivindicacions del po­ble basc. José Ramos és un home carismàtic que ha lluitat tenaçment pels drets de Timor Oriental, país que porta 22 anys sota la dictadura d'Indonèsia; aquesta lluita li ha es­tat reconeguda amb el Premi de la Pau. Un home, doncs, avesat als conflictes i a l'opressió, que va de­manar que en aquesta nova situa­ció generada al País Basc, a l'hora del diàleg entre les dues parts, s'ac­ceptés l'ajuda d'intermediaris in­ternacionals.

Dos reconeguts intel·lectuals del nostre país van donar la seva visió de la situació basca des de l'òptica catalana. Fèlix Martí,, director del centre UNESCO de Catalunya, va remarcar que ara s'obria un nou pe­ríode que no tan sols afectava el

País Basc, sinó també Catalunya. El seu discurs va ser clar i contun­dent, Catalunya mereixia recobrar tota la sobirania que li corresponia i per la qual el poble català havia lluitat durant tants anys. Per al so­ciòleg Salvador Cardús, la treva d'ETA s'havia aconseguit pel can­sament del dolor que portava el País Basc, i pel treball dels movi­ments pacifistes al llarg de tots aquests anys. Calia ara retrobar la reconciliació entre uns i altres, arri­bar al diàleg, però un diàleg d'acció. Va demanar la presència d'Europa en aquest procés, i va recalcar que en l'emancipació del País Basc tam­bé hi entrava la dels Països Catalans i la de Galícia.

La societat civil catalana, i no els partits polítics, va ser la protago­nista d'aquest acte, una societat ci­vil que ha tingut sempre a la nos­tra terra un paper rellevant i que ara vol ser present en aquest procés de canvi que s'ha obert al País Basc, un procés de canvi que obre noves perspectives i noves esperances als bascos, però també als catalans.

C a r t e s d'un s a n t e u g a t e n c des de

Roma (III) IOSEP M. IAUMÀ

T Jb'yageur qui cherches Rome en I / Rome et rien de Rome en Rome V n'aperçois. Podríem fer nos­

tres aquests versos del segle XVI, de Joachim du Bellay. La ciutat im­perial s'esfondrà i el cristianisme també canvià: els Papes es van apropiar el títol dels emperadors i a les esglésies es va construir un lloc separat per a les dones: el Matroneo. Adéu per segles i segles a l'empenta igualitària inicial. Això no tragué, però, que es continuessin fent coses grosses. La basílica de Santa Maria Maggiore, per exemple, amb 500 quilos d'or decorant el sostre, què voleu que us digui? Les seves dues capelles, renaixentista i barroca, tam­poc no són sant de la meva devo­ció. Després, però, quan m'expli­quen que la primera va ser construïda per celebrar la victòria de Lcpanto, ho entenc millor. En

una sola batalla s'hi jugava segura­ment la història d'Europa tal com la coneixem. Potser hi ha vegades en les que té sentit tirar la casa per la finestra. Els romans catòlics del meu barri, però, fugen de les misses en sèrie, per a turistes, de les basí­liques, i s'han fet la seva parròquia als baixos d'una casa de pisos.

Entre les coses magnífiques, la Capella Sixtina i el museu del Va­ticà. Diuen que Miquel Àngel ac­ceptà de mala gana pintar la Sixtina, perquè ell no es considerava pintor sinó escultor, Bramante, escultor ri­val, però, aconseguí que li encolo­messin la feinada d'aquelles grans parets per poder-se quedar ell amb l'encàrrec d'unes escultures. Sigui com sigui, la confiança i la llibertat que li van donar per fer-ho com li semblés va ser un encert genial. Era just el moment abans del trenca­

ment de luten aneu a saber si aquest hauria fet el pas que va fer si ha­gués vist la magnífica dignitat d'a­quells cossos nus. Avui dia encara fan caure de cul.

El museu del Vaticà és ple a totes hores; per fugir del ramat, em per­do i em trobo a la secció d'art ac­tual, de la qual ningú no m'havia parlat Obres de pintors i escultors actuals de tot el món. Potser no si­guin rafaels, però parlen molt pu-nyentment de l'experiència reli­giosa als nostres temps.

I, pels carrers, l'omnipresència de Bemini és un cas a part: la plaça de Sant Pere és una abraçada sublim; hi ha uns punts marcats al terra des dels quals tres rengleres de colum­nes desapareixen de sobte de la vis­ta, com una il·lusió òptica. Les seves incomptables escultures alegren les places de la ciutat. I enguany, per­

què és el seu tercer centenari, es poden veure juntes les de Villa Borghese i les que es van haver de malvendre a Napoleó i que ara són al Louvre. Mai no veureu un mar­bre que s'assembli tant a la carn, al gest o a la passió arravatada d'un instant. Un dia, però, casualment, em trobo davant de la casa on va néixer en un estat d'abandó que convida a instal·lar-s'hi als okupes.

Roma és un pou d'excessos sense fons. Per contrastar-los, vaig a la uni­versitat a sentir l'alcalde de Bolog-na, que ens explica com han acon­seguit una ciutat que harmonitza passat i present: una ciutat sense cotxes i on els serveis socials co­breixen una infinita gamma de les necessitats de la gent. No podem viure només del passat, ni que si­gui com el romà, tan carregat d'or. Josep M. Jaumà ésprofessora la UAB

L ' e s p i t I l e r a

Centre AI.VAR M A S U . O R E N S

Probablement, si ho preguntés­sim, hi hauria més de 50.000 possi­bles projectes per al Centre Cultu­ral; tants com santeugatencs. Però de director i, doncs, de projecte amb possibilitats d'esdevenir, no­més n'hi ha un, i això és alguna cosa que potser haurem d'assumir. Això no obsta, però, perquè els altres no puguem expressar les nostres opi­nions; és més, penso que és positiu que sigui així.

L'altra nit, al Congrés, si va haver acord en alguna cosa fou en el sen­tit ampli del concepte cultura i, de retruc, en la seva estratificació. I el Centre Cultural hauria d'orientar-se envers el que alguns en diuen "alta cultura", que sol ser la menys co­mercial, la més arriscada, la que apunta cap a uns valors -intel·lec­tualment i humanament parlant-més alts, i aquella que en els seus plantejaments hi entren -i en són raó- els qüestionaments d'allò es­tablert. Tot això vol dir que ha de produir i portar productes de qua­litat Tant de bo alguns d'aquests poguessin sortir de la nostra ciutat, però em fa l'efecte qüe aquest no és l'espai idoni per mostrar el que surt de la ciutat si no s'ha depassat prèviament una llinda mínima, en­cara que ens cogui. El que és molt trist és que el seu di­rector defensi o expliqui la seva ges­tió, la seva direcció, amb un vòmit de xifres nues (potser el producte se li ha atravessat?); tan poc segurs es­tan d'allò que fan, o bé és única­ment una qüestió d'actitud, de pos­tura? Quan parlen de "risc" d'algun dels muntatges, com en el cas de La Tempestat (per cert, parlar de risc en teatre amb un Shakespeare deu ser, més o menys, com parlar de risc en cuina amb un ou ferrat), vénen ga­nes de consultar el diccionari per veure qui és exactament que no té ben entès el concepte de risc. L'altra qüestió és que sovint els es­pectacles de major risc no omplen i el Centre ha de ser rendible; però si no fem prèviament la prova, mai no ho sabrem. O explotar amb més funcions els espectacles per abara­tir el cost de les entrades. I tantes i tantes coses més...

\£netCongrésÚelaCiutatesní<^quejasomun^uburbÍ''deB^rcelona^A ~ COU MÉS V* H€S KFttEKTS C — : ' TUIA4 fEt AMUftMt A SEt ÜHA

GtAH CUITAT A*t ItfcKTlTàT f*Òm H V

~.*l,n.ENà*E FAKTASTtCS HOÜVM<iÜT5 !!

i-yiftBtftiTvt •>*«^Ssb£ ~^£» ^

ELS / G M Y T O N S DivendresJ de dkiembre de 1998 Opinió 13

A grans t r e t s

Ramon Millet Imaginació i intel·ligència

El dibuixant Frederic Cabanas i la grafòloga Eugènia Bar-rachina retraten la personalitat d'aquest artista de la pe­dra que actualment treballa a la Sagrada Família, junta­ment amb Subirachs. L'estudi que ve a continuació ens revela els trets més ocults de la seva personalitat.

Cól·m.M·**

Aprimera vista podem as­segurar que en Ramon Millec té una personali­

tat (per a bé i per a mal) fora de context. Evidentment ens trobem davant d'una persona brillant intel·lectualment, im-pactant en l'àmbit personal i gens fàcil en el relacional.

Es d'aquelles persones que entra en les situacions per do-minar-les. Li agrada ser el cen­tre d'atenció i per la seva habi­litat, i fins i tot per la seva seducció personal, podem dir que ho aconsegueix plenament. Tot i així, també hem de dir que si aquests recursos li fallen es pot arribar a mostrar impo-sitiu i incisiu. Per tot això, ens trobem davant d'un personatge amb una facilitat relacional in­nata i una capacitat de respos­ta molt gran que li permet dur el seu interlocutor al seu ter­reny, aconseguint que faci el

més convenient... per a ell. De la seva cal·ligrafia en des­

taca la seva notable imaginació i creativitat. Així mateix, el traç de la seva lletra ens mostra una persona que disposa d'un sen­tit pràctic i d'una capacitat per projectar tot aquest cabdal ima­ginatiu en resultats tangibles.

En Ramon Millet, a més, té un elevat sentit de l'oportuni­tat i una curiositat innata que li fa absorbir de forma conti­nuada tot allò que percep al seu voltant. Els judicis que fa, però, per la seva peculiar forma de ser, acostumen a ser bastant subjectius.

Amb la col·laboració:

^ C E J P T SELECCIÓ-FORMACIÓ

Aragó, 208, 3r 3a -08011 Barcelona fel. 93451 0439' - Fax93451 7396

Retrat del Centre C u l t u r a l

M estria, Il·lusionisme, Sofisticació, Intel·ligència, Alquímia

1 matges de dolor per gaudir, de felicitat per patir

0 inergia de fado i tango

1 ndomable Piaf vestida d'heroïna N o

A . legria albirada a través de les llàgrimes

I

1

EIS 4 CANTON

Entorn 14 Drcem/m. 4 ,/, ttesembrt de 1V98

T o r r e N e g r a

L' aprovació provisional al gener La Plataforma cívica demana temps per estudiar la documentació

A r m COSTA

- Sant Cugat -

L'aprovació provisional del pro­cés de preservació de Torre Ne­gra i rodals es durà al ple de gener de l ' W i ni i en el d'aquest mes, després que la plataforma cí\ica en defensa d'aquest espai, amb el suport il'l'.RC'. i l( i-Yerds, hagi demanat una moratòria "per po­der revisar la documentació ne­cessària -respostes a les al·lega­cions. informes tècnics, document final i proposta d'acord de p le-per a l'apro\ ació".

La comissió de seguiment es va reunir dimarts d'aquesta setmana per acordar el timi/i» que restava per finalitzar el procés, l 'n senti­ment en derivà: el de sorpresa. Sorpresa per part de l'alcalde i president de la comissió, Joan Ay-merich, que no s'explica que "aquells que en el seu moment cm van acusar de dilatar el procés ara en demanin un ajornament". Dins la comissió hi ha l'acord im­plícit de prendre totes les deci­sions importants per consens. Es per això que la petició d'KRC, IC

i la Plataforma Cívica ha torçat l'ajornament d'aquest nou pas en­davant del procés. Amb tot, Ay­merich ha assegurat tenir "plena confiança" en els tècnics com per haver pogut respondre ara les al·legacions "sense donar peu a possibles recursos motivats per una resposta mal feta". Els parti­daris de l'ajornament, però, con­sideraven que els calia més temps per estudiar detingudament tant les respostes a les al·legacions com els documents elaborats amb vis­ta a l'aprovació provisional, via pic, del procés de preservació. I na documentació que segons ha manifestat la Plataforma ( avi-ca, "ahir-per dimarts-encara no estava enllestida". L'ajuntament s'ha compromès a facilitar tota la documentació als membres de la comissió de segiment abans del 15 de desembre, data que dona­ria un mes de marge als interes­sats per poder-la estudiar.

Si res més no ho impedeix, la comissió de seguiment es tornarà a reunir l'I 1 de gener per polir els darrers serrells abans de dur la proposta d'aprovació provisional

.4 mitjan any vinent Torre Xegra podria ser protegida definitivament. F:X. L.

al ple del 19 de gener. Si la sala plenària dóna llum verda a la pro­posta, tal com es preveu, l'Ajun­tament donaria per finalitzada la seva tasca en aquest afer. Faltaria només que la Comissió d'Urba­nisme de Barcelona donés cl vis-tiplau definitiu al projecte per­què es pogués donar per protegida la zona de Torre Negra i rodals. Tot pronòstic apunta que els es­

deveniments transcorreran d'a­questa manera i en un termini de temps acotat. Aymerich, però, ha apuntat: "Per a mi era molt im­portant guanyar aquest mes per avançar-nos a la paralització lògi­ca prevista en un any electoral com és el proper".

I n f r a e s t r u c t u r e s

L'aparcament de l'estació tindrà capacitat per a 2 0 0 vehicles

El projecte depèn d'un acord per finançar-ne el cost

I a mama d\ \pai per aparcat alto/tant de Te\tm to i w\ idmt hO'l'O X I

A. C. - Sant Cugat -

L'aparcament que es construirà al costat de l'estació dels Ferro­carrils de la Generalitat (FGC) de Sant Cugat estarà integrat per tres plantes soterrades i tindrà una capacitat per a 200 vehicles. Així ho ha anunciat l'alcalde, Joan Aymerich, després de matisar que el projecte "està molt di­buixat i perfeccionat" però que encara cal arribar a un acord pel que fa al seu finançament.

La construcció d'aquesta infra-estructura anirà acompanyada d'un arranjament general de la zona on es troba ubicada. Així, FGC s'ha compromès a arreglar la façana de l'estació per donar

una porta a Sant Cugat més im­portant i maca que l'actual. Per la seva banda, l'Ajuntament remo-delarà la plaça de Lluís Millet, segons ha assegurat l 'alcalde, "abans del 13 de juny de l'any vinent".

Pel que fa a l'aparcament, Ay­merich ha anunciat que té inten­ció d'aprovar-ne el projecte en un ple pròxim "perquè, així, quan tinguem tot el finançament, pu­guem construir-lo de seguida".

L'alcalde té previst mantenir una trobada amb el director ge­neral de transports i ports, Enric Picó, d'aquí a uns dies per tal d'arribar a un acord o formalitzar un conveni que permeti tirar en­davant el projecte. "Hores d'ara l'únic entrebanc és l'econòmic",

ha indicat Aymerich, que no des­carta la participació -a través de convenis urbanístics- de promo­tors privats que actualment ja operen a la zona.

La construcció d'un aparcament a la plaça de Lluís Millet és una petició que s'arrossega des de fa anys. El creixement continu de la ciutat i l 'augment de gairebé un 30% del nombre d'usuaris del metro del Vallès en el darrer any demana una actuació cada vega­da més urgent, a causa de la man­ca d'espai habilitat per estacio­nar els v e h i c l e s . L 'actual aparcament de l'estació té una capacitat de 53 vehicles, nombre que es queda molt curt pel gran nombre de trànsit que es mou a la zona.

Gel

Premsa

Gelats

Gasoil

calefacció

Carbó

Llenya

Butà i

Z.935&9A6S6

Griful Oil, s. L. Servei Estació

EL PAGAMENT DEL GASOIL "C" SERVIT A DOMICILI

ES POT FER EN EFECTIU O

Botiga 24 h Premsa Gelats Pa les 24 h Entrepans Accessoris Gel Congelats

ELS /CAIYIX>NS Dijous, 4 de desemln e 1998 Entorn 15

T r a n s p o r t s

FGC posa en funcionament un nou autobús al pol ígon de Can Sant Joan

Des del maig d'enguany 56.000 persones han utilitzat aquest mitjà de transport

A.C. - Sant Cugat -

Aquesta setmana ha entrat en servei un nou autobús que tras­lladarà els viatgers des de l'estació del Metro del Vallès de Sant Joan fins a les principals empreses que hi ha al polígon industrial de Can Sant Joan. Aquest servei ja es va posar en funcionament el maig passat amb un comboi de l'em­presa SARBUS, però la bona aco­llida que ha tingut -fins ara 56.000 usuaris- ha convidat FGC ha po­sar en funcionament un altre vehi­cle que, de passada, incorpora al­gunes novetats: "El nou autobús té la mateixa imatge que el metro del Vallès -el mateix logotip i co­lors- i, a més, està adaptat per a persones que vagin en cadira de rodes", ha explicat Miquel Lle­vat, director general de FGC.

L'autobús té parada a les princi­pals empreses del polígon i fun­ciona des de les 7.30 del matí fins a les 9 del vespre, amb una fre­qüència que possibilita l'enllaç amb tots els trens del metro del

El nou i ehide ti la mateixa estètica qite el

Vallès. Entre les 8 i les 9.15 del matí, el servei es reforça amb un segon autobús -el que funciona­va fins ara-. Pel que fa a les tari­fes, aquest servei és completa­ment gratuït per als usuaris del metro del Vallès, mentre que els no usuaris han d'abonar l'import del bitllet Llevat ha avançat, però, que a principis de l'any vinent es posarà en marxa un abonament

Mmv del Vallès FOK) \WIL\RR0S\ mensual que permetrà viatjar tan­tes vegades com es vulgui utilit­zant el Metro del Vallès, el me­tro de Barcelona i l'autobús del polígon industrial santcugatenc.

Aquesta iniciativa ha estat pos­sible gràcies a la col·laboració en­tre FGC, l'Ajuntament de Sant Cugat, l'Incasol i les empreses del polígon que han assumit els cos­tos del projecte de forma conjun­

ta. El consistori santcugatenc hi destina prop de 2.400.000 pesse­tes l'any, a banda de poder-se atri­buir el mèrit d'haver impulsat la creació d'aquest servei. En els parlaments de presentació del nou autobús, l'alcalde, Joan Aymerich, va indicar "Casos com aquest jus­tifiquen la posada en marxa del Consell Tecnològic, un organis­me que constituirem aquest de­sembre amb la finalitat de posar en contacte les empreses amb les companyies de serveis que ne­cessitin".

La iniciativa ha tingut per ara molt bona acollida. Josep R. San-romà, en representació de Ics em­preses del polígon ha sentenciat: "Estem molt satisfets de poder gaudir d'un servei que podem qualificar no de bo, sinó d'ex­cel·lent." Una satisfacció com­partida per FGC. El president de la companyia, Enric Roig, decla­rava: "Ens sentim doblement or­gullosos perquè oferim més servei públic, que és la nostra obligació, i perquè corroborem que real­ment ens hem doctorat, hem arri­bat a un nivell molt bo".

Collserola s'integra a l'Anella Verda de Barcelona

A.C.

El Parc de Collserola s'integrarà a l'Anella Verda de parcs naturals i passarà a dependre d'un con­sorci integrat per la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat Me­tropolitana de Municipis de l'À­rea Metropolitana de Barcelona -orgue que fins ara gestionava en solitari aquest espai-. Amb un in­crement de 827 milions de pes­setes per al pressupost de l'any vinent, aquest consorci s'ha pro­posat "racionalitzar la gestió dels espais naturals i defensar-los de la pressió urbanística". Per a això, és previst que es creïn una sèrie de passadissos verds cjue uneixin entre si alguns dels parcs que en­volten Barcelona perquè la flora i la fauna de tots ells pugui en­trar en contacte. Pel que fa a Coll­serola, s'ha planificat crear un d'a­quests passadissos per unir la serralada amb el parc de la serra­lada de Marina, al Maresme.

Fonts de CiU a Barcelona han criticat que s'hagi creat aquest nou consorci que gestionarà Coll­serola marginant els ajuntaments que tenen territori en aquest parc.

Ven a ver la nueva película de Disney WMWmà

US 4 CANTONS

Societat 16 Divendres, 4 de desembre de 1998

S a n i t a t

El CAP registra 4 0 malalts de sida Una mostra de còmics acosta el públic juvenil a la realitat d'aquesta malaltia

Quan arriba l'1 de desembre els carrers i sobretot els mitjans de comunicació s'omplen de llaços vermells, consells i recomamancions, eslògans colpidors i imatges que ens posen caraa cara amb una de les malalties més temudes del. se­gle XX: la sida. Després de les diverses-

campanyes que s'han fet en els darrers anys, podria semblar que tothom sap quins són els seus símptomes, les seves vies de contagi i el seu tractament. Peròp la realitat ens mostra una altra cara, la de les xifres de creixement continu del nombre d'afectats. Cal posar-hi remei.

AÏRA COSTA

- Sant Cugat -

El Centre d'Atenció Primària de Sant Cugat (CAP) és un dels punts de la comarca on es fa el se­guiment de malalts de sida. Pri­mer l'analítica, després el diagnòs­tic i finalment el tractament i el seguiment de l'evolució del ma­lalt, tot un procés marcat per la confidencialitat absoluta.

Actualment el centre té comp­tabilitzats una quarantena de pa­cients que pateixen aquesta ma­laltia, dos dels quals es tracten a la secció d'urgències del mateix cen­tre santeugatenc. "És un tracta­ment difícil, complicat i que re­quereix molt temps, però ja que aquí el podem fer, quines ganes d'anar a Terrassa o a Barcelona!", diu Carles Martí, director del CAP

Des que es van començar a de­tectar els primers casos de sida a

Catalunya, els tres hospitals del Vallès Occidental han diagnosticat a 811 pacients la presència del VIH. A Sant Cugat, la malaltia també hi ha trobat un raconet. mo­tiu pel qual institucions i centres sanitaris s'han posat en marxa per combatre-la.

Conscienciar a mb còmics

Coincidint amb el Dia Mundial de la Sida, dilluns passat va inau­gurar-se una exposició informati­va al CAP de Sant Cugat. Sota el títol Qui pinta la Sida, es van pre­sentar una quarantena de còmics d'autors tant coneguts com Oscar o Forges, que recollien diverses reflexions i consells sobre aques­ta malaltia. La mostra, pro­moguda per l'Ajuntament de Sant Cugat, és la primera vegada que es fa al municipi i s'ha concebut "com una manera d'acostar aques­

ta malaltia als ciutadans i alhora dinamitzar el CAP", ha justificat la regidora de serveis socials, Síl­via Flury. Aquesta iniciativa, però,

• "11 è t& peïïJkfe de la »<$» & na aa|^r-rte íes", aquest sí cksfiadbu h perfecció el ; dpaíf«l»ícètitt de ta maie«a

El CAP exhibirà l'exposició dobre la sida fins avui FOTO: X. LARROSA

C o o p e r a c i ó

L'Ajuntament regala un pack

d'equips informàtics al govern cubà Aymerich intentarà establir relacions econòmiques al país

té una vessant que va més enllà de la divulgació: s'emmarca dins del programa d'educació sexual que segueixen els instituts de la ciutat. Així, l'exposició està oberta als es­tudiants dels instituts, que es pre­veu que la visitin per lliure per després treballar-ne els continguts a l'escola a través de tutories. La tècnica de sanitat de l'Ajunta­ment, Eulàlia Sancho, comenta que la mostra està especialment pensada per adolescents d'uns 17 anys, "perquè aquesta és la mit­jana d'edat en la que els nostrres joves tenen la primera relació se­xual completa". Amb tot, el pro­grama d'educació sexual que fa l'ajuntament a les escoles abasta

diferents àmbits: "A primer d'E-SO se'ls parla dels canvis de la pu­bertat, a segon dels sentiments i de l'encert de buscar parella, a ter­cer ja introduim el tema dels an­ticonceptius i els embarassos no desitjats i a quart d 'ESO es parla ja de la sida i les malalties de trans­missió sexual", exlica Sancho.

L'Escola Municipal d'Art (EMA) també ha col·laborat enguany en els actes de commeoració dels Dia Mundial de la Sida. El centre va convocar un concurs de cartells en el que van participar una sei­xantena d'alumnes. La guanya­dora, Karen Portuguès, ha vist edi­tat el seu cartell com a símbol de la campanya d'enguany.

A .C . t /La

Una delegació integrada per l'alcalde de la ciutat, Joan Ay­merich, el t inent d'alcalde de serveis interns, Jordi Farrés, i el cap d ' a q u e s t a mate ixa àrea, Francesc Pallarols, visita aques­ta setmana Cuba per fer un lliu­rament de material informàtic que l 'ajuntament de Sant Cu­gat cedeix al govern d 'aquest país.

El material cedit consisteix en 32 ordinadors, un plofter Din A-0 i dues taules digitalitzadores, que permetran al govern cubà crear unes aules de formació in­formàtica adreçades a joves i que

seran inaugurades pel mateix Aymerich.

Les contínues innovacions que es produeixen en el món de la informàtica havien deixat des­fasats els equips cedits a Cuba. Allà, però, aquests ordinadors "els seran de molta utilitat per­què aquesta tecnologia, a Llati­noamèrica, no ha evolucionat tan ràpidament", ha assenyalat l'al­calde de Sant Cugat.

La delegació santeugatenca aprofitarà la visita al país del (la-rib per intentar establir contac­tes empresarials amb diverses company ie s . "A C u b a es tan molt interessats al fet que em­preses estrangeres hi invertei­xin i, lògicament, a mi també IJI delegació santeugatetica visitarà t'Heiveina. FOTO: MÒNICA BERNABÉ.

m'interessa veure com està el mercat i quines possibilitats hi ha que empreses de Sant Cugat hi puguin fer inversions", ha dit l'alcalde.

La vessant política del viatge arribarà amb la trobada que les autoritats santeugatenques man­tindran amb responsables del Ministerio para la Inversión Ex-tranjera y la Colaboración Eco­nòmica. De fet, el viatge ha es­ta t ins t igat pe l v icemin i s t r e cubà, Làzaro Pérez López, que va ser qui va convidar la dele­gació local a Cuba. Pel que fa a L'àmbit social, és previst que Ay­merich, Farrés i Pallarols visitin l'ambaixada espanyola a l'Ha­vana i el Casal Català de Cuba.

ELS /CANTONS Divendres, 4de desembre 1998 Societat 17

C e l e b r a c i o n s

El tradicional sopar

de la Creu Roja clou

el seu 7 5 è aniversari

ALÍCIA. D. Buj

- Sant Cagat -

P r o p d e 250 p e r s o n e s van omplir dissabte a la nit els sa­lons del Res taurant Can Ca-bassa Castanyo per assistir al t radicional sopar de la Creu Roja. Un sopar molt especial que enguany va ser Tacte de c loenda oficial de l 75è ani­versari de l 'assemblea local de la Creu Roja Sant Cugat-Rubí.

L'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, va ser l 'encarregat de fer el d iscurs d ' u n sopar benèfic que enguany destinarà part dels seus diners a les víc­times d e l ' h u r a c à Micht a l 'Amèr ica C e n t r a l . P r o p de 1.750.000 pessetes que la Creu Roja ha recollit gràcies a les aportacions anònimes dels ciu­tadans , de l 'Ajuntament , les pròpies de l 'Assemblea i en altres actes, com el que es va ce lebrar el passat d i u m e n g e 15 de novembre quan el ca­rrer Major es va convertir en

una improvisada pista d ' una cursa de monedes de 100 i 500 pessetes en què es van recap­tar un total de 691.500 pesse­tes.

Segons va explicar Joan Ay­merich, el sopar d 'enguany era e s p e c i a l m e n t impor t an t per tenir unes connotacions per­sonals. "Aquest sopar és per a mi més important que els al­tres perquè és el darrer sopar

"Aquest és el meu

darrer sopar com a

alcalde", afirma

Aymerich

com a alcalde, ja que l'any que ve ja no seuré a la taula presi­dencial i no faré el discurs. Tot i així, espero participar-hi com a c iutadà" .

Aymerich t ambé va destacar la feina i el treball de la Creu

Prop de 250 persones van assistir al sopar que aquest any es va celebrar al restaurant Can Cabassa. FOTO: 0. BENITO

Roja Sant Cugat-Rubí , "com una e n t i t a t , q u e és més q u e una ent i ta t" pel servei que fa a la societat.

L'alcalde va aprofitar l'ocasió per fer un breu repàs de la història d ' aques ta organitza­ció en el municipi, des de l'an­tiga seu al carrer Santiago Ru-sinol fins a la seu social que van inaugurar el 8 de desem­bre de 1987, en un dels seus pr imers actes com a alcalde.

Durant el sopar, el president de la Creu Roja Sant Cugat-Rubí , Antoni Aguilera, va fer un balanç molt positiu de la nit, "ja que ha vingut un 20 p e r c e n t m é s d e g e n t q u e

l'any passat", i del que han es-

Els damnificats per

rhuracà (Mitch'

rebran part dels

diners recaptats

tat els actes d 'aquest 75è ani­versari, que ja van començar el passat mes de maig.

L'únic acte que no es va ce­lebrar va ser el de l 'arrossada de Rubí , que va haver-se d'a­jornar per les inclemències del

temps . Un arròs que està pre­vis t q u e es cogui el p ròx im d i u m e n g e 13 de d e s e m b r e , coincidint amb el dia del vo-luntariat.

A l'acte també va assistir una àmplia representació de l'A­juntament , com la t inent d'al­calde de serveis personals, Àn­gels Ponsa, o la regidora d e serveis socials, Sílvia Flury.

El t r ad i c iona l sopa r d e la Creu Roja Sant Cugat-Rubí és un acte que se celebra anual­men t des de fa uns 15 anys a la p r imave ra , p e r ò q u e e n ­guany es va traslladar a la tar­dor per posar p u n t i final al 75è aniversari de l 'ent i tat .

Despesa m i l i t a r

Vicenç Fisas denuncia en un informe que Espanya ven

armes a 23 països que no compleixen la normativa

L'estudi ha estat adreçat al govern central i a la comissió de defensa

A. C. - Saat Cugat -

Quan el món occidental sem­bla registrar un dels índexs més elevats dels darrers anys pel que fa a solidaritat i coopera­ció amb els països en conflicte i nacions del Tercer Món, un informe elaborat per un sant-cugatenc ha posat el dit en una de les Magues que fa més mal: la de la venda secreta d'arma­ment.

El t i t u l a r d e la C à t e d r a U N E S C O sobre la pau i els drets humans , Vicenç Fisas, acaba de presentar un informe en què denuncia que en el dar­rer any Espanya va vendre ar­mament a 23 països que esta­ven militaritzats, es trovaven en conflicte bèl·lic o toleraven serioses violacions dels drets humans . Quan en un país es dóna algun d 'aquests tres fac­tors, les O N G recomanen que s'hi restr ingeixi la venda de material militar. Els interessos

*-,

invertir 753 milions. Al marge de la venda no re­

comanada d'armament, en l'in-forme F i sas t a m b é a r r e m e t contra el govern "per no faci­litar informació sobre els pro­ductes exportats a cada país". Tot i així, el santeugatenc ha acabat el seu estudi en col·la­boració amb Greenpeace , In-termón i Metges sense Fron­t e r e s , q u a t r e .ONG q u e impulsen una campanya per la transparència del comerç d'ar­mes.

L'estudi acaba de ser r emès al govern de Madrid i a les co­missions de defensa i assump­tes exteriors del Congrés.

ASDI rep un nou premi per la seva tasca

i.p.

Asdi ha quedat finalista del Pre­mi Fundació Catalana de Pediatria 1998 en reconeixement per la seva tasca en favor de la salut dels in­fants i dels adolescents. El lliura­ment de premis es va fer el passat dia 26 en un acte presidit per Mar­ta Ferrusola. Enriqueta Guarch, presidenta de l'entitat, es mostra molt satisfeta per aquest reconei­xement i perquè en els darrers me­sos ja han rebut tres premis que destaquen la seva tasca. Ara bé, aquesta alegria es veu apaivagada pel fet que aquesta setmana han intentat entrar en el nou local de l'associació, que encara no està acabat del tot. Guarch explica que els van esbotzar la porta del local, que comptava amb una alarma que va alertar la policia.

Fisas és un abanderat de la cultura de pau i la lluita pels drets humans F: X. I..

econòmics, però, moltes vega- lions de pessetes. des superen la voluntat conci­liadora i, tal com demostra el document de Fisas, països com Espanya se salten aquesta nor­ma arribant a vendre armament pe valor de fins a 23.000 mi-

Els millors clients d 'Espanya durant el 1997 van ser Turquia, que va adquirir armament per valor de 17.530 milions de pes­setes, el Marroc, que va gastar-se 815 milions, i Xipre, que va

ANT

PI. Quatre Cantons, s/n • Tel. 93 674 30 81

08190 Sant Cugat del Vallès

18 Societat ELS ifCANTWS Divendres, 4 de desembre 1998

David S a n s . Director de Vilaweb Nova York

"Visc més Factualitat de Sant Cugat que quan estudiava aquí *v>

Al.BKKT BAI.ANZÀ

- Sant Cugat / Nova Vork-

- Q u è hi fa un v a l l d o r e i -xenc a Nova York? - F a tres anys que sóc valldo-

reixenc i estic casat amb l'E-lisabeth, CJIIC viu a Valldoreix

des de fa 15 anys. F e m vida entre Valldoreix i Madison. Fa (juatre anys vam anar a Suïssa per ampliar es tudis i ens vam acos tumar a passar l la rgues t e m p o r a d e s e n t r e Basi lea i Valldoreix. Acabat el Docto­rat a l ' IQS, vam deci­d i r ana r 6 a n y s als EUA. Treba l lo d ' E n ­ginyer Q u í m i c a N o-vartis. T inc el cap als EUA i el cor a Valldo­reix. Les expectat ives de futur són de tornar a Va l ldore ix a fer-hi arrels. & ;

- C o m v a s a c a b a r a c c e p t a n t la d i r e c c i ó de Vi­laweb Nova Y'ork? -L 'anter ior directora, Teresa

Turiera, estava fent un màstcr a la Universitat de Colúmbia i portava Vilaweb N Y C A l'oc­tubre va enllestir i va buscar una persona de la colònia ca­talana per fer el relleu. Com que jo ja havia fet algunes co­ses en llenguatge html i visc a t renta milles de Manha t t an , em va semblar que seria fàcil de posar-m'hi .

- Q u i n t i p u s d ' a u d i è n c i a

tens?

- La colònia ca ta l ana està formada per un 80% de cata­lans que viuen als E I A i un 10% que hi ve de visita. La majoria està de pas. Els cata­lans que viuen a Nova York vi­siten Vilaweb NYC per saber què fa el Club d'Amics de Ca­talunya, un col·lectiu que pre­tén cohesionar els catalans de la zona. Ens reunim dos cops al mes a l 'Hotel Roger Smith i celebrem junts les festes com Sant Jordi o algunes celebra-

"A Vilaweb Nova York faig

prevaler les referències catalanes.

La cultura és ractiu més

important que tenim "

Long Island que em va sem­blar extraordinari. La Mery va conèixer el David de Mont­meló fa temps per internet. El primer impacte va ser tan pro­fund que la Mery va. aprendre a llegir i escriure en català. Un dia en David va convidar la M e r y a M o n t m e l ó i es van enamorar tant, que en David va venir a Long Island al fe­brer i es van casar. Quan vaig conèixer a la Mery, ella podia e sc r i u r e un ca ta là a m b ex ­pressions molt nostres , però

no Sabia com sonaven. Llavors la Mery va con­nectar amb cl Fòrum de Vilaweb NYC per tro­bar gent que parlés ca­talà. Ara viuen a Mont meló i suposo q u e en David parla anglès i la Mery català.

— Q u è va r e p r e s e n ­t a r l ' e t a p a a n t e r i o r i

cions americanes com el 4 de juliol. Els catalans que estan de v is i ta e n t r e n a V i l a w e b NYC per saber el que no es p o d e n pe rd re a M a n h a t t a n . Pregunten què poden visitar i què està de moda. Els reco­manem llocs i quan tornen a Ca ta lunya ens e n v i e n fotos d'on han anat. Es divertit .

— l i s d e v e u h a v e r t r o b a t a m b m é s d ' u n a g r a t a s o r ­p resa? - Hi ha un cas d 'una profes­

sora de Brooklyn res iden t a

q u è penses p o t e n c i a r : - L a Teresa Turiera va deixar

el llistó molt alt. Per mi portar l'edició de NYC és tot un rep­te. Ara mateix estic preperant una notícia sobre la situació de la pena de mort als EUA. FM dia 10 de d e s e m b r e del 1998 en Tuan Nguyen a Okla­homa i en Joseph Faulder a

Texas seran executats. La no­tícia és que en Tuan és el con­demnat a mort número 499 i en Joseph el número 500. El fet que remou l ' e s tómac és

l'.edició de Vilaweb Nova York rohesiona la colònia catalana. ¥.: CF.DIDA

l 'actualitat de Sant Cugat des q u e de les 500 penes , s 'han equivocat 75 vegades . Not í ­cies com aquesta porten mol­ta feina p e r q u è has de con­sultar diferents fonts i sempre tens por de dir alguna cosa po­lít icament incorrecta. - Què fas p r e v a l d r é en les

not íc ies? - Faig prevaler les referèn­

cies catalanes. Ara ten im en Ramon Oller i a la Maria Ro­vira presen tan t la producció "Bury Me Stunding", o només cal fer una visi­ta pel Moma i per reconèixer l ' empremta de Miró. La nostra cultura és l'ac-tiu més impor­tant que tenim i Vilaweb NYC ho ha d 'explo­tar. mmummaim —Visites Vila- P i l i t i t l l l

web Sant Cugat i les a l t r e s icebs s an t euga tenques? - I tant, és fabulós. Visc més

u Tinc el cap als

Estats Units i el cor

a Valldoreix.

Uexpectativa de

futur és tornar"

dels EUA que quan estava es­tudiant a Sarrià. - Cap a on va un p r o d u c t e

c o m Vi laweb d i n s d ' I n í e r -ne t? - La setmana passada vaig fer s e t c o m p r e s p e r i n t e r n e t . Quan vaig rebre el que havia comprat, no vaig quedar satis­fet de dos dels articles. Però vaig estar menys de 20 minuts i el servei d 'entrega va ser ex­cel · lent . Vilaweb té molt fu­tur. És un mitjà de comunica­

c ió g e n i a l on les notícies pre­n e n u n a d i ­m e n s i ó d ' i m -media tesa i de proximitat com mai no s'havia vis t . E m poso al dia de l ' ac ­t u a l i t a t de l

síSifÉíppíp; m e u p a í s en WBimÉmm qüest ió de mo­ments , només haig d 'anar al qu iosc de Vi laweb i allà ho tinc T O T .

U G A T 'ANY Quin és el teu

Sàrttcugatenc de Pany?

K#l# f t t

[ N 9 J * í * « 4 i i t * ! r * í «*ft*niaí *i t#i*l«»

i^l

<-, -c **, iSal S Í N T CUGAT

Ompl í *<|ii8$t* Sti*tH*t» ttmk U s d*d»* d'uoa f« r«»a* o «ttfUftt -(jU9 s 'h«gï <je*iacaí g"«*a«it

r#«ç»*9«<t« *«b «i fiíardó. ' F«*»l* ftrrtifr si

toï um amat, ti Sant A*t«»í M « . 42, « p*r f ax -*| ~9t #74 $$ 24. També pots ItiuraV t-e hutl ls ís a

Els 4 Caotdft*, a 8-iítià Sant Cugat ,

c/ $«itt J«f«ü »ém. $, # <Uix*r

«1*41*4*: (**««** 0**4t

i > f t i i n u

ELS4CANT0NS Divendres, 4dedesembre 1998 Societat 19

Lleure

Valldoreix, Sant Cugat centre i la Floresta

tindran Casals de Nadal La proximitat de les festes nadalenques fa ineludible pensar en fred, dolços típics i regals, tres tòpics que any rere any s'instauren entre els ciutadans gràcies a la tradició i a Ja pu­blicitat. Per a la canalla, però, el Nadal comporta moltes altres coses, entre elles disposar d'un munt de temps lliure. Moltes vegades això suposa un problema per als pares que en no disposar d'un període vacacional tan llarg com el dels seus fills es troben amb l'inconvenient de no saber com organitzar la vida quotidiana dels menuts. Els santcugatencs que ho vulguin, enguany, no tindran aquest problema, ja que l'Ajuntament ha programat diversos Casals de Nadal dedicats als infants.

A I R A COSTA

- Sant Cugat -

L'oferta municipal d'enguany aposta per tres opcions: el tradi­cional envelat de Nadal que es fa al centre de Sant Cugat, els Casals de Nadal que tindran lloc al Casal Cultural de Valldoreix i els que es faran al Centre Cívic de la Floresta. Aquests darrers s'organitzen enguany per prime­ra vegada com a resultat de la col·laboració entre l'ajuntament de Sant Cugat i l'Associació de Monitors l'Esclop. La coordina­dora del centre florestà, Anna Bordes , assenyala q u e a m b aquesta activitat nadalenca "es pretén promocionar el centre cí­vic i donar-lo a conèixer com a

espai on els infants poden fer-hi activitats durant tot l'any". Per les dates n a d a l e n q u e s , però, s'han preparat tota una sèrie d'ac­tivitats adreçades a nens d'entre 3 i 12 anys que podran fer-se en diferents horaris. El Casal de Na­dal de la Floresta funcionarà del 28 al 31 de desembre i els dies 4, 5, 7 i 8 de gener des de les 10 del matí fins a les S de la tarda. Les possibilitats que ofereix són múl­tiples, ja que els nens poden par­ticipar en les activitats de matí, de tarda o de tot el dia. També hi ha la possibilitat que els nens es quedin a dinar al mateix casal i s'instaurarà una ludoteca de 9 a 10 del matí per aquells pares que hagin de deixar els seus fills a aquesta hora per poder anar a tre-

h Is Casals de Sadal pei nu ten ah infants poda fi i un munt d'aitn ttat\ ment/e l'escola e's tancada. E: X \ 17 I.ARRÒSA

ballar. Pel que fa a les activitats, Anna

Bordes explica: "Es programaran diversos tallers de manualitats, de música, d'arts plàstiques i tam­bé pot ser que incloguem alguna sortida a una fira de Nadal... Ac­tivitats relacionades amb el Na­dal, bàsicament".

Els casals de Valldoreix

A Valldoreix no han volgut ser menys i també han programat els tradicionals Casals de Nadal per la canalla. La coordinadora de cul­tura del Casal Cultural de Vall­doreix, Núria Stenger, ha precisat, però, que "els casals estan oberts a nens tant de Valldoreix com

Vacances d'hivern .»Les petites vacances tfhivern que comporta l'arribada del Na-tjiti són viscudes pels nens de i&aneres molt diverses, segons lei diferents models familiars, t & matrimonis en què tots dos membres treballen, sovint veuen aquest període com un 'problema davant ía incògnita dj| què fer amb els iserts, Ales-h|»t$ buscar acàvitais com els

JPer contra, hï h* altres faíes quals açàes-

Mm de trobada . i una ocasió d'or ?fH0J8$61fedü»

í*t grats

d'altres zones de la ciutat". La seva és una opció molt similar a la de la Floresta, i inclourà jocs, manualitats, teatre, cinema, acti­vitats de psicomotricitat i sorti­des. El públic preferent són els infants d'entre 3 i 12 anys i l'ho­rari també va de les 9 del matí a les 5 de la tarda, amb la possibi­litat de dinar-hi. La principal di­ferència rau en què en el cas de Valldoreix els nens seran dividits en tres grups, segons l'edat que tinguin.

El Casal de Nadal de Valldoreix està organitzat en col·laboració amb l'Associació de Monitors la CUA i es farà durant els dies 24, 28,29,30 i 31 de desembre i 4 ,5 , 7 i 8 de gener.

E s p o r t s d ' h i v e r n

La secció d'esquí del Club Muntanyenc obre la fira de segona mà diumenge

La recollida de materials acaba dissabte a les 9 de la nit

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

La temporada d'esquí està a punt de començar, el pont de la Puríssima posa la majúscula a la temporada 1998-99. Per a aquelles persones que en­cara mai han esquiat, o pels qui vulguin treure's de sobre uns esquís vells, o els que no saben què fer durant tota la setmana que ve, el Club Muntanyenc, secció d'esquí, estarà venent als baixos de la Casa de Cultura els materials per esquiar que els santcugatencs ja no volen. "Es poden trobar des de relíquies de 2.000 o 3.000 pessetes fins a peces gairebé noves, de dues o tres temporades enrere i en per­fecte estat, per unes 40.000 pes­setes.

Avui i demà el club encara està recollint material i a partir de diumenge començaran les ven­des. L'horari de recollida és de 6 a 9 del vespre, i el diumenge es començarà a vendre a les deu del matí fins a la una del migdia, i de 6 a 9 del vespre. Passat el

pont i fins al dia 10 d 'aquest mes l'horari de vendes tornarà a ser de 6 a 9. Equips sencers, botes de totes les marques i colors, anoracs, fi­xacions, pals d'esquí i tot el que fa falta per fer una bona es-

A la fira d'esquí

poden trobar-se des

de relíquies de 2.000

pessetes fins a

material valorat

en 40.000pessetes

quiada tant si se'n sap molt com si no. Es tracta de saber buscar i encertar amb la peça que feia temps que es buscava però que a les botigues està a preus im­possibles. Els responsables de la secció d'esquí del Club Mun­tanyenc afegeixen un 15% als productes que els santcugatencs

venen i així és com l'expropie-tari del material treu del seu producte la quantitat exacta de d i n e r s q u e vol i, al m a t e i x temps, el club obté una part de benefici a l'hora de fer la venda. Aquesta idea és molt antiga. Se­gons expl icava Adrià Recio , membre d 'aquesta secció del Club Muntanyenc, "a vegades hem trobat a la nostra sala car­tells publicitaris de fa més de 20 anys enrere" . Sense saber a m b e x a c t i t u d q u a n va co­mençar, es pot parlar d'una fira força tradicional i que explica l'afició santeugatenca a la mun­tanya.

Aquesta afició vol potenciar-se també amb els cursos d 'esquí que el club organitza cada any a la Molina. Aquest és el primer any que els de la secció d'esquí han decidit contractar monitors professionals per ensenyar a es­quiar a tothom qui ho vulgui. Segons explica Adrià Recio, "són uns cursos oberts a tot ti­pus de públic, encara que gai­rebé sempre només s'hi apunta canalla".

La seu ió d'esquí afegeix un 15% al preu que posa el propietari. E: X. L.

Per informar-te del que passa a casa...

SWM$Í satà cugat El diari virtual de

HS4CANT03>B

a tot el món

http://wwTW.vilaweb.coni/satitcugat e-mail: santcugat@vilaweb.com

20 Societat ELS Í C A N I W S Divendres, 4 de desembre 1998

C o o p e r a c i ó

El Club Muntanyenc

acull una nova

xerrada sobre Cuba

IOLANDA PÀMIES

-SantCugat-

Sant Cugat serà escenari el prò­xim dimecres d'una nova xerrada sobre Cuba. Kn aquest cas, el cubà Àngel Almaralcs, que tot just ha arribat de l'Havana aquesta set­mana i és especialista en energies renovables, oferirà una conferèn­cia sota el títol l.W/giny cubà al Club Muntanyenc. Almaralcs explicarà les alternatives i solucions que Cuba ha buscat per contrarestar el bloqueig nord-americà a l'illa, especialment després de la cai­guda del bloc socialista.

Per exemple, parlarà de les ener­gies alternatives que es fan ser­

vir davant la manca d'electricitat, dels cultius biològics que per­meten prescindir de pesticides al camp, o de la medicina natural que es practica com a alternativa a la falta de medicaments. Així mateix, també s'informarà sobre les diverses agressions biològi­ques dels Estats Units contra Cuba (en repetides ocasions avio­netes nord-americanes han so­brevolat el país caribeny deixant caure substàncies nocives sobre els camps de conreu).

El Grup Natura del Club Mun­tanyenc Sant Cugat organitza la conferència, conjuntament amb l'ONG Sodepau. La xerrada es fa després del gran interès que va

l'exposició de la Casa de Cultura

despertar la taula rodona sobre Cuba que l'Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua va re­alitzar el passat 12 de novembre a la Casa de Cultura.

En aquest espai municipal, en­cara es pot visitar l'exposició fo­togràfica Cuba amb uns altres ulls, també organitzada pel col·lectiu

ha estat una de les més exitoses que ha

de brigadistes. La mostra ha estat una de les exposicions de la Casa de Cultura que ha comptat amb més nombre de visitants, i per aquesta raó s'ha prolongat més enllà de la data establerta en un principi. L'exposició es pot visitar ara a l'Espai Jove, on ha estat im­possible encabir-la sencera i no-

acolllt aquest espai, b OlO: X.L

més es poden veure les fotogra­fies. Després de la Casa de Cul­tura, l'Associació Catalana de Bri­gadistes a Nicaragua portarà la mostra a altres poblacions catala­nes, entre elles Barcelona i Giro­na, i per fer-ho comptarà amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat.

M a t e o r o l o g i a

Molts i unduí tuts van trobar-se en situacions desagradables t problemàtiques FOTO: JA l'Mh MhRCADER.

Les pluges torrencials provoquen el caos circulatori a la ciutat

REDACCIÓ

Les fortes pluges que van caure a Sant Cugat durant tot aquest dimecres van provocar un petit caos a la ciutat que va traduir-se en edificis inun­

dats, carrers negats d'aigüa que van haver de ser tallats i el corresponent col·lapse cir­culatori que això va comportar en algunes àrees de la ciutat. Des de primera hora del matí els bombers i la policia local van haver d'efectuar diverses

sortides per treure aigua d'al­guns establimenst comercials i aparcaments soterrats i re­soldre els problemes de tràn­sit. La pluja també va afectar la xarxa elèctrica i alguns ca­rrers van quedar-se sense llum durant algunes hores.

P r o t e s t a E s t u d i a n t i l

El seguiment de la vaga del sindicat d'estudiants té bona

resposta a Sant Cugat

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

El passat dijous dia 26 de no­vembre la majoria dels alumnes dels tres instituts dé Sant Cu­gat del Vallès van solidaritzar-se amb la resta d'instituts de Ca­talunya per reivindicar les mi­llores en l 'ensenyament secun­dari. La meitat dels a lumnes d 'ESO del Leonardo da Vinci no van assistir a classe i el 90% dels estudiants de postobligato-ri, els alumnes de primer de bat­xillerat, els cicles formatius i el que queda de formació perso­nal tampoc van anar a classe.

El director del centre Arnau Cadell, Jordi Beltran, assegura: "El 90% dels alumnes de l'ins­titut van seguir la vaga. Tot i amb això va haver-hi un grup de C O L que va abstenir-se en la votació, que no considerava ne­cessari unir-se a les reivindica­cions del sindicat d'estudiants". La majoria dels a lumnes d'a­quest COU, però, al final no van anar a l'institut.

El nombre d'alumnes que hi ha al centre és de 30 per als cursos

d 'ESO i 35 per als de baxillerat. Segons Jordi Beltran "la reivin­dicació de la reducció de la ra-tio per professor al nostre cen­tre no té sentit. Nosaltres ens ajustem a la llei orgànica". Amb aquestes paraules el director del centre Arnau Cadell sentencia­va que una de les reivindica­cions dels alumnes, la reducció d'estudiants per classe, no era necessària. "El que sí que faria falta seria el quart institut -con­t i n u a v a - pe rquè tot i que el nombre d'alumnes és l'adequat, hi ha massa grups per curs" . Aquesta és la mateixa postura que adopta Josep Lluís Dome-yo, director del centre Angeleta Ferrer. "Llevat els alumnes de primer cicle, la vaga van seguir-la la pràctica totalitat dels nos­tres estudiants". Les principals re iv indicacions del S indica t d'Estudiants estatal i de l'AJEC, l'associació d'estudiants de Ca­talunya, organitzadors de la vaga, són un augment del nombre de professors, així com la reducció d'alumnes per educadors, 40.000 places per a la nova F.P., i la cre­ació de 130 nous instituts.

''mimpmwmmtwm ,JWPpi Compra - venta de antigüedades y tratamiento Mata carcoma con gas Desalojo pisos enteros

Ufiaesta Sí-Pont : del Diari

Miguel Tel. 93 590 61 22 La Floresta

c/Mar garit.6

TORRE

Estación La Floresta

CENTRE DE LA IMATGE

NOU SERVEI ZOOM. COPIES DES DE 7x10.

FINS A 30x45 EN NOMÉS

1 HORA

OFERTA: Per cada revelatge i còpies, et regalarem una ampliació de

gQ^Baafl e n rodets de 135mm (el rodet tradicional)

o un EftCTtMI en APS.

A ZOOM pensem en tu. Ara disposem del millor labo­ratori fotogràfic del món per poder oferir-te la millor qualitat en el revelatge de les teves fotos i, a més, el

més nou en tecnologia fotogràfica: L'ADVANCED PHOTO SYSTEM. (APS)

J% TP NOU E-MAIL: zoomcentre@anit.es

PI. Dr. Galtes, 9. Tel. 675 56 74 - C. Santa Maria, 14. Tel. 675 57 24 SANT CUGAT DEL VALLÈS

HS4CANTWS

•I IT 111115 Núm.

Fundació Sant Cugat Diari del Congrés - Fundació Sant Cugat

Plaça Pep Ventura, 1 Telèfon 93 674 51 95 06190 Sant Cugat del Vallès

e-mail: secretaria Fundació: secretaria©stcugat.org organització Congrés. congresOstcugat.org

web: http://stcugat.0r9/

L'equip que va intervenir en la taula rodona i la conferència dedicada al món de la cultura. FOTO: OSCAR BENITO

La dificultat de definir la cultura Redacció

La dificultat de definir el concepte de cultura va ser el punt en comú de les intervencions que van fer els diferents ponents que divendres passat van participar en la quarta sessió del Congrés de la Ciutat. Sota el títol Les expres­sions de la cultura, cinc ponents i un confe­renciant van aportar la seva visió particular del terme cultura, fent un repàs a algunes de les seves expressions a Sant Cugat, la seva història i els seus leitmotiv.

L'escriptor Oriol Pi de Cabanyes va encetar la vetllada amb una àmplia i densa conferèn­cia en què va intentar definir la relació histò­rica entre el món de la cultura i l'Estat del be­nestar. Conceptes com cultura-entreteniment, responsabilitat cultural o valors culturals van predominar en la intervenció de Pi de Caba­nyes, que va gosar llançar la següent propos­

ta: "En un futur els equipaments culturals pú­blics haurien d'acollir la cultura bàsica, això és el patrimoni cultural. Les innovacions per­toquen a la societat civil". Una tesi que el di­rector del gabinet del Conseller de Cultura de la Generalitat va defensar a capa i espasa ad-

Pi de Cabanyes va apostar

per la intervenció mínima de

l'Administració en el món

de la innovació cultural

vertint que "l'Administració ha de trobar el seu paper com a "equilibrador dels recursos i dels equipaments", però que "la cultura l'ha de fer la gent. ha de sorgir de les iniciatives so­cials". El conferenciant va cloure la seva in­

tervenció amb un prec: "Hem d'exigir cons­tantment una cultura de qualitat", i una refle­xió: "Cal parlar més de valors culturals i menys d'indústries culturals. Les persones són molt més importants".

Copinió de la societat

La taula rodona que va prosseguir la con­ferència de Pi de Cabanyes va estar integrada per alguns dels actors socials més importants de Sant Cugat. L'artista internacional Josep Grau-Garriga, la filòloga Montserrat Obiols, el president de l'Ateneu, Ramon Pros, el di­rector del Centre Cultural, Tomàs Seix, i el cronista local Joan Tortosa van encarregar-se de posar el toc social a la nit de debat. Des de la vessant més històrica. Grau-Garriga va rei­vindicar la importància cultural del Monestir i l'empremta que aquest ha deixat en tots els santcugatencs al llarg de la història. També va identificar la vinguda a la ciutat del pintor

barceloní Tomàs Aymat, com un dels aspec­tes més importants pel moviment cultural de la nostra ciutat. A un àmbit més quotidià, Joan Tortosa va voler destacar que fets com men­jar en cullera o fer crema per Sant Josep, per exemple, també són herència de la nostra cul­tura. Els representants d'entitats i associacions,

per la seva banda, van fer incidència en la ne­cessitat de dünamitzar culturalment el municipi i van reivindicar la cultura com a factor de creixement personal. Montserrat Obiols va la-

Els representants de les

entitats locals van

demanar més

dinamització social

mentar que "molta gent utilitzi la cultura com a verm's per poder estar", en lloc d'entendre-la com a cultiu personal. Segons Obiols, "cal diferenciar entre cultura i producte cultural, per entendre que no només hem de parlar d'en­treteniment". Per al president de l'Ateneu, Ra­mon Pros, a més "cal dinamitzar la societat i aportar idees i iniciatives per tal que la cultu­ra arribi a tothom. En aquest sentit, Pros es va queixar de la manca d'ajudes per a algunes entitats que, sense aquestes inversions, no han pogut créixer. Un cas oposat és el del Centre Cultural. El seu director, Tomàs Seix, va ofe­rir un reguitzell de xifres que demostren la bona salut de què gaudeix aquesta instal·lació municipal. Com a botó de mostra, Seix va fer constar que el Teatre-Auditori rep el doble d'espectadors per funció que la resta de tea­tres de la província. Què cal millorar, doncs? Segons Seix caldria un entorn fiscal favorable, la professionalització del sector i el reequili-bri entre Barcelona i la resta de territori català. En el torn d'intervenció del públic, alguns

dels assistents al debat van criticar obertament el model de gestió del Centre Cultural qües­tionant aspectes com la programació i el preu de les entrades.

corre mobles Des de 1949 oferint sempre qualitat

Aquest establiment col·labora amb el Primer Congrés

de la Ciutat Francesc Moragas, 33 Apartat de Correus, .33

Tel. 93 67A 09 95 - 93 674 15 50 Fax 93 674 08 98 08190 Sant Cugat del Vallès

Dissabtes obert als migdies

4v

EIS4C4INTONS

# OBerta NÚm. 9 <DM«mbr·d·1B98

L'accent cultural del Congrés de la Ciutat

Jo no sé què en sortirà d'aquest Primer Con­grés de la Ciutat, però si alguna cosa s'ha de­mostrat fins ara és que hi ha unes ganes im­menses de participar en el debat per dissenyar el futur de Sant Cugat en qualsevol dels àmbits de la vida col·lectiva.

Divendres de l'altra setmana el debat es cen­trava en el projecte cultural per a la Ciutat. Ix's expressions de la cultura. El teatre de La Unió tornava a estar pic. l'n bon senyal. Era la quar­ta sessió del Congrés. Es notava que més d'un hi venia amb la lliçó apresa i preparada i amb ganes de posar el dit a la llaga.

La sessió anava precedida per una inusual i abundant aportació de comunicacions. Co­municacions sorgides de l'experiència i la re­flexió. Vint-i-sis en total. Una dada sens dub­te indicativa de la importància que els congressistes donaven a aquest àmbit divers, polifacètic, heterogeni i ric que anomenem genèricament cultura.

Oriol Pi de Cabanyes va oficiar d'introductor amb una docta conferència estructurada a par­tir d'una primera aproximació conceptual a allò que en diem cultura, continuant amb una incursió a la història i més concretament al noucentisme, per aterrar parlant de les inter­ferències entre cultura i estat del benestar. A l'­hora d'analitzar el paper i la funció dels in­tel·lectuals, Pi de Cabanyes denuncià la submissió de la cultura a la política i es la­mentà que en la transició democràtica del nos­tre país la cultura hagués esdevingut un ele­ment més de confrontació política entre dreta

i esquerra i no s'hagués pogut mantenir el front comú de complicitat existent en l'etapa pre-democràtica. Aquest va ser un punt que va interessar du­

rant el debat posterior. Els elements polèmics van aparèixer en el col·loqui posterior i es va reprendre també en el debat de la taula rodo­na. De fet venien ja reticents o apuntats en les comunicacions prèvies que s'havien enviat al Congrés. En una d'elles, per exemple, es llegeix: "La

cultura és l'activitat que mès s'ha ressentit de la fiscalització dels partits polítics", i s'afe­geix: "Institucions i partits s'han fet amos de la xarxa generadora de cultura". A la taula, tanmateix, hi havia assegudes per­

sones que no se sentien presoneres d'aquesta mena d'hipoteca política que, segons la co­municació esmentada, pesa sobre la creativi­tat artística o cultural del país. L'animador de totes les causes nobles, Ramon Pros, l'erudit en tradicions i cultura popular, Joan Tortosa, la pedagoga i voluntariosa Montserrat Obiols van aportar el testimoni de la seva trajectòria per­sonal i de la seva dedicació en mil i una ini­ciatives ciutadanes públiques i privades. Grau-Garriga, la presència del qual era espe­

cialment significativa no tan sols per la seva và­lua artística sinó per l'aureola que li donava la seva vinculació al projecte de la casa Aymat, va fer un repàs ràpid per la història patrimonial de Sant Cugat lligada fonamentalment al Mo­nestir. Va remarcar les influències culturals que es deriven d'aquesta història i que han marcat

El: • • '"'"i » .'• '</ multi nl·lUma de l'última sessió FOTO. X LARROSA

sens dubte el nostre pòsit cultural i han fet que la ciutat sigui el que és i alhora pugui ser el que entre tots decidim que sigui.

La polèmica va arribar a l'hora del col·loqui quan des de baix es va interpel·lar Tomàs Seix, el director del Centre Cultural. Es notava que entre els congressistes hi havia un sector es­pecialment crític amb les directrius del Centre. Es disparava no tan sols contra la persona que encarna la gestió d'aquest equipament cultural, sinó i sobretot contra els qui n'han dissenyat el model: el caràcter elitista de la seva progra­mació, els preus i sobretot l'acaparament de les subvencions públiques destinades majo­ritàriament a aquest equipament cultural ba­rrat, d'altra banda, a entitats o iniciatives més de base existents a la ciutat.

Tomàs Seix havia parlat de xifres i de gestió freda del Centre. S'havia limitat a donar comp­te del resultats de la seva gestió sense qües­tionar la programació ni el divorci que després

es va denunciar entre el Centre i la resta d'en­titats que a la ciutat malden per tirar endavant altres projectes de promoció cultural. Al final va admetre que calia obrir-se al diàleg, escol­tar propostes i fer que el Centre esdevingui -com demanaven des de la sala- l'equipament cultural bàsic al servei de tots els santeuga-tencs. Es va acabar la sessió. Queden les actes del

que es va dir, del que es va suggerir, del que es va reivindicar i queda, per damunt de tot, constància de les ganes col·lectives de partici­par. Només falta una continuïtat de compromís per perfilar entre tots un projecte cultural per a Sant Cugat: un projecte col·lectiu. Un projecte compartit. Uns projecte participat. Mentre me n'anava a casa em preguntava:

Qui sabrà i voldrà traduir aquests desitjós, aquestes aspiracions, en programa de govern per a la ciutat?

Josep M. Balcells, periodista

Casa Aymat, un centre per revitalitzar l'art tèxtil

Com a conseqüència de la tradició i prestigi dels períodes Ay­mat (anys 20 i 30) i l'etapa Samaranch (anys 50, 60 i 70). correspon a Sant Cugat revitalitzar una altra vegada l'ex­

pressió tèxtil. Aquests períodes es caracteritzaren, en primer lloc, per la tècni­

ca tradicional i l'estètica nou- i centista i, en segon, per un tractament i esperit de recerca » amb la presència testimonial de l'estètica del seu temps. En J. 'J ambdós períodes el procés de realització de l'obra tèxtil és dissenyat per l'artista i inter­pretat pels teixidors. Els re­sultats són bons però la recep­tivitat social que troben està marcada per l'estigma anacrò­nic que titlla l'art tèxtil com a purament decoratiu. Els anys 70 suposen el tren­

cament. Els artistes comencen a teixir directament l'obra, sense l'intermediari. Aquest testimoni té-una gran repre-sentativitat amb obres de re­sultats estètics i expressius. De tal manera que hi ha obres que, per la seva categoria, s'emmarquen en les arts considerades ma­jors. Però, malgrat algunes excepcions, els artistes que treballen aquest llenguatge i mitjà expressiu troben força dificultats per ti­rar endavant el seu treball i la seva trajectòria és plena de frus­tracions que, malgrat la seva bona dotació i aptituds, els porten fins i tot a l'abandonament del seu art.

Cal, doncs, un ens dinamitzador amb capacitat per a l'anàlisi tèc­nica i conceptual d'un arxiu i biblioteca i també amb un fons d'o­bra de diversos artistes especialitzats en aquest mitjà expressiu i que sigui també lloc de trobada i de debat sobre aquesta matèria. El fons d'obra d'artistes donarà lloc a un Museu en forma d'ex­

posició permanent especialit­zat. Però, paral·lelament, en el centre hi haurà exposicions temporals i serà lloc de pro­moció d'artistes plàstics dins d'aquesta matèria, amb la promoció tan necessària en molts casos. Els tallers de crea­ció i formació són un comple­ment indispensable adreçat als artistes interessats que, ja for­mats en la matèria, necessiten trobar-se i intercanviar tècni­ques i metodologia, o que vé­nen a fer una recerca seva.

Els laboratoris d'anà­lisi de pigments, fibres i/o tin­tatge són una altra necessitat evident, com també l'estoc de materials difícils de trobar.

D'altra banda, el tre­ball en paper i el gravat són

també mitjans utilitzats per aquests artistes, per la qual cosa tam­bé cal una dedicació en aquest àmbit, amb edicions i difusió de la seva obra.

Josep Grau-Garriga, futur director del Centre d'Art Tèxtil, Fundació Grau-Garriga

"Correspon a Sant

Cugat revitalitzar

una altra vegada

l'expressió tèxtil"

"Cal un centre

dinamitzador que

sigui lloc de debat

sobre la matèria "

"Del fons d'artistes

sorgirà un museu en

forma d'exposició

permanent" & i f / - W ' ^ S i ^

EIS4CAlVIO>S

J B P K Oberta Núm. g o~«*»ò.í«i

L'u 111 ena

Cultura (bis) Avui no parlaré del Congrés,

però sí de cultura. Al darrer nú­mero d'aquest setmanari he lle­git quelcom que m'ha esparve­rat. Molts veïns del carrer Alfons Sala (en transició), com deuen haver llegit, són adeptes a aquest personatge. Francament, i com es diu ara, això és molt fort. Re­sulta que el que és, almenys a mi m'ho sembla, la reivindica­ció d'un nom amb tradició, s'ha convertit quasi en un acte d'an-ticatalanisme. I, a més, sembla que aquests veïns pretenen ro­bar-li el carrer al nostre Presi­dent màrtir. És que potser no ha hagut durant els darrers anys al­tra possibilitat de dedicar un car­rer a Lluís Companys? S'apor­ta com a gran a rgument els adjectius dedicats al Comte d"E-gara per l'Enciclopèdia Catala­na (recomanaria llegir també el que diu el Diccionari d'Història de Catalunya, aportaria una mica més de rigor al tema).Què hau­ríem de dir dels terrassencs, que li tenen dedicat un important passeig, amb monument inclòs. Són. potser, uns anticatalanistes de merda?

Oleguer Bardissa

L ' e n t r e v i s t a

Vicenç Fisas. Titular de la Càtedra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la UAB

Programa 5a sessió (11 de desembre

a les 20.00 h.) Conferència:

Solidaritat aquí i arreu: una eina de convivència

ARCADI OLIVERAS, Presi­

dent de Justícia i pau.

Taula rodona:

Treballar per la pau VICENÇ FISAS. Càtedra

UNESCO per la Pau de la UAB.

• La situació de la dona immi­grant

FATIMAILYAS. Especialista en temes de la dona immigrant.

• Immigració i educació FATIHA BENHAMMOU.

Mestra especialista en educació intercultural.

• Sensibilització, solidaritat i cooperació

PONENT A CONFIRMAR. Coordinadora d'ONGs i Plata­forma pel 0'7% i més.

* El paper de les institucions DOLORS RENAU. Cap de

cooperació de la Diputació de Barcelona.

Moderador: ANA MURILLO. Tècnica de

promoció econòmica.

Secció patrocinada per:

1 I N M O B I L I A R I A

^ Colonial

u Algunes ONG silencien els conflictes i només perpetuen les injustícies"

Al.BKRI M M . I . Ü L

- Sant Cugat -

Vicenç Fisas ha dedicat vint-i-cinc anys a la investigació sobre temes de pau, desar­mament i conflictes. És titular de la Càte­dra Unesco sobre Pau i Drets Humans de la UAB des de la seva creació el 1995 i co­ordina les campanyes de desarmament de diferents ONG com Amnistia Internacio­nal. Fisas participarà en la propera sessió del Congrés de la Ciutat, on parlarà sobre el treball per la pau.

- Sembla que els pacifistes s 'hagin ex­tingit com els d inosaures . - No, no. De cap manera. El pacifisme va

estar centrat durant massa anys en la guer­ra, l'antimilitarisme o les aliances militars. Ara estem en un context molt diferent i avui el treball per la pau té molts fronts di­ferents i aplega un grup molt ampli de mo­viments.

- Així que el camp d ' ac tuac ió s 'ha ei­xampla t . -Exacte . La pau és la fusió de treballar

per diverses vies que són complementà­ries, com els drets humans, la democratit­zació, el desenvolupament i el desarma­m e n t . Tot el q u e es faci en a q u e s t e s direccions és treballar per la pau. La pre­gunta més important en aquests moments és com fer-ho, amb quins instruments.

-Expliqui-m'ho. - Als darrers quinze anys s'ha anat im­

posant una nova manera de treballar per la pau, a base d'ajuntar moltes organitzacions de diferents països que aborden un mateix objectiu, d 'una manera molt coordinada i professional.

- I funciona? - Sí, l 'exemple més immediat és la cam­

panya contra les mines, que s 'ha guanyat així. És una manera d'actuar semblant als lobbies; es tracta d 'anar creant una sensi­bilització i una complicitat en l 'àmbit in­ternacional.

-Sempre s'ha dit que la guerra és un negoci. Com es pot fer que la pau i el de­sarmament arribin a ser més rendibles?

- Invertint les prioritats que concedeixen els Estats a aquest tema. Actualment, els Estats dediquen el 99 per cent del seu es­forç a preparar les guerres i només un 1 per cent a prevenir conflictes. Cal anar in­vertint aquesta proporció progressivament.

- I les empreses que fabriquen arma­ment, s'han de prohibir? - N o es poden prohibir mentre els Estats

tinguin un model de defensa que requerei­xi armament . Primer cal canviar aquest concepte de seguretat, avançar cap a la des-militarització.

- E l govern espanyol diu que no vol in­termediaris per negociar amb ETA. És el millor camí? - A mi em sembla bé aquest plantejament.

Crec que al País Basc no es necessita un mediador extern perquè el govern ha ac­ceptat negociar directament amb ETA, que

Vicenç Fisas. FOTOGRAFIA: XAV1 LARROSA.

era una demanda històrica de l'organitza­ció. Una vegada consolidada la treva, és lògic que la negociació es porti a terme sense intermediaris, directament amb ETA o bé a través dels grups polítics en qui ETA delegui aquesta responsabilitat.

- A q u e s t s darrers anys ha sorgi t una mena de turisme solidari de voluntaris i cooperan t s . Com veu aques t fenomen?

- No em sembla malament. Es gent jove que aprofita les vacances per fer una ex­periència d'aproximació als projectes d 'a­jut i cooperació. Això és bo que existeixi i que creixi. L'únic requisit és que no es vagi a aquests països del Sud amb una actitud paternalista i colonialista, sinó que sigui

Perfil

Li l'A li des de •'95. Doctoren I'

• Vicenç l isa- • li. acciona. \í>>2\ es ti­tular de la ( a l , . ' i l 'ncscn M.IHV \'.M i Drets Muntat.- de Li l A t i des de L, seva creació l'ei • . l • V5. Doctoren I': (ice Sntdiv·· pe: ',• ' ;ti\ eiMtal de Bi ad-lord i Premi \ .-ioii.il de Drets Hu­mans I98S. es .ihi.'i d'nna trentena de llibres sobre pua. , -ai mamem i jes tió de conflicte-- i em a consultor de la l.'NKSCO i Me es setise l·ionteies

Rwanda. ei Caiic,!-. i ('entrcamci K Coordina campar• es de desarmumc antb di\ et ses ONt • com la campat; contra les mines. • . , ! labora amh i vci'scs or>:anil/iU u ; "sense l'mni res". Acaba d'ei?!!c-in ei seu daii llibre, /.(/N ' > \ (•' íinlc fi i·iimcrciíi üniuis \ ei ti( Munic llcàriui. que si tirà publicat el I 5 de desembre. A S, Cugat \a ser un dels Itnuladois Vallès sense l·ionteres. en defensa di drets dels íntmi·jirarils.

una experiència per conèixer una altra cul­tura i una altra situació econòmica. - L e s ONG s'han professionalitzat molt

els últims temps i actualment compten amb molts mitjans i mouen molts diners. Això deu comportar riscos... - Crec que aviat hi haurà un daltabaix en

el món de les ONG, però penso que és ne­cessari perquè la situació actual és insos­tenible. Cal que hi hagi una clarificació so­bre quines són honestes i quines es passen de rosca.

- Què vol dir? - Hi ha grans ONG que és realment ver­

gonyós la manera com fan negoci.Són or­ganitzacions que s'obliden del context on estan treballant, que fins i tot callen i si­lencien els conflictes. No fan absolutament res per canviar la situació. Aquestes ONG no fan cap servei a la humanitat, l 'únic que fan és perpetuar els conflictes i les situa­cions d'injustícia i d 'explotació.

- Quines són? - N 'h i ha d'importants que actuen així,

però no li donaré cap llista. Per saber-ho només cal fixar-se en quines campanyes de denúncia fan. L'opinió pública hauria de fixar-se en quines ONG treballen real­ment en projectes d 'assistència i campa­nyes de sensibilització i quines es limiten a recollir diners i fan servir publicitat en­ganyosa, del tipus "compri un pobre, tot a cent".

- Vostè agafaria una arma per defen­sar la seva vida o la dels seus?

- En determinades circumstàncies potser no tindria més remei. En la meva feina, he hagut d 'anar sota protecció armada moltes vegades per qüestions de seguretat. L'any 93 , quan vaig anar a Somàlia, per sortir de casa havies d 'anar envoltat de quatre per­sones armades amb metralladores. Fins ara no he hagut de portar una arma, però si ha­gués de fer-ho per garantir la meva segu­retat, no tindria cap problema.

24 Societat ELS-ÍCANIÜNS Divendres, 4 de desembre de 1998

L A S E T M A N A EN IMATGES

FOTOGRAFIES PER A LA MEMÒRIA Es de Girona, té 30 anys escassos però ja ha treballat corn a fotògraf de premsa, arquitectura, moda i reportatge, a més d'elaborar alguns guions de cinema i fer diverses tasques de

producció. Actualment, exposa una dotzena de fotografies a la sala zoom de la plaça del Doctor Galtes. 'Espai de memòria' és

la proposta que ha triat per donar a conèixer el seu treball. Altament recomanable. Foto: XAVl LARROSA

APOLOGIA D'INTERNET El comissionat per la Societat de la Informació, Miquel Puig, va vendre a Sant Cugat la millor cara de la xarxa internet. En la segona sessió dels cafès tertúlia

organitzats per CDC, Puig va reivindicar ïús de la xarxa com a element d'integració social i va lloar "la privilegiada situació en què es troba Sant

Cugat per convertir-se en illa virtual". Pàgina: 8. Foto: XAVI LARROSA

CANTAR MELODIES DE FA SEGLES La Casa de Cultura va submergir-se dissabte passat en

plena Edat Mitjana, d'on el cantautor Jaume Arnella va recuperar alguns dels romanços més populars. En un

ambient íntim i carregat de malenconia, Arnella va intentar encomanar l'auditori el seu delit per una música que el

cantant considera que explica la seva vida. Al final, una interpretació agraïda: l'artista va interpretar un romanç en

honor al Cor Aulos, que enguany celebra el Vè aniversari. Pàgina: 40. Foto: OSCAR BENITO

CULTURA I POLÍTICA, DE BRACET l'artista local Joan Martí ha conjugat durant uns minuts dues branques en principi força diferenciades, la cultura i la política, per tal d'inaugurar la segona sala de la

seva galeria d'art amb tot luxe. A la presència de l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, es va sumar la de la primera dama catalana. Marta Fem/sola, en una

posada de llarg d'aquest espai recentment creat, que va reunir la crème de la crème de la ciutat.

Pàgina: 42. Foto: OSCAR BENITO

ELS /CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998 Societat 25

L A S E T M A N A EN IMATGES

JA HI HA PROJECTE PER A LA CASA AYMAT Josep Grau-Garriga ha convençut tots aquells que encara

eren reticents a la rehabilitació de la Casa Aymat per convertir-la en Centre d'Art Tèxtil. Amb una exposició de

gairebé tres hores, el reconegut artista va exposar la concepció del projecte que dirigirà, aconseguint el

beneplàcit general de Tauditori. El seu motor: impulsar el llenguatge de l'art, fent una tasca de promoció, investiga­

ció i anàlisi. Un projecte que enorgullirà la ciutat. Pàgines: 3-6. Foto: OSCAR BENITO

LA PENYA BLAU GRANA LOCAL JA EN TÉ 19! La Penya Blaugrana Sant Cugat va celebrar diumenge passat el seu 19è

aniversari amb un gran dinar al que van assistir gairebé 200 persones. Entre els comensals destacà la presència de Nicolau Casa us, que va assistir al sopar en representació de l'entitat blaugrana, i Xavier Figueras, que ho va fer en tant que regidor d'esports de l'Ajuntament de Sant Cugat. Després del dinar, una estona

de ballarugues i regals per a 60 persones van arrodonir la festa. Foto: OSCAR BENITO

•SiS rlS

PAIR UN BON SOPAR I UN BON ANY Es el que van fer les prop de 250 persones que el cap de setmana passat es van aplegar a un conegut restaurant de la ciutat per fer el tradicional sopar anual de la Creu Roja. La trobada era aquest any especial, ja que va servir per cloure els actes del 75è aniversari de

l'entitat, que s'ha celebrat durant tot el 1998. A banda d'un bon àpat, els comensals de ben segur que van pair amb felicitat el reguitzell de xifres positives que el president,

Antoni Aguilera, els va poder facilitar: prop de 700.000 pessetes recollides en la cursa de monedes i l'7 milions que es destinaran a les víctimes del Mitch. Un any fantàstic, vaja.

Pàgina: 17. Foto: OSCAR BENITO

JA ÉS EL MESTRE DEL TENNIS Tothom hi confiava des de feia temps, però aquesta

setmana la seva carrera s'ha disparat vertiginosament després de proclamar-se campió del Mas te/s de tennis. Amb només 24 anys. aquest santcugatenc ha derrotat el número

/ del tennis, s'ha fet amb el campionat del món i s'ha col·locat en el número 3 del rànquing mundial. En tornar a la ciutat s'ha dedicat a enregistrar un espot televisiu i a

atendre els grans mitjans de comunicació. Pàgina: 34. Foto: XAVILARROSA.

26 Societat E1S i CANTONS Divendres, 21 de novembre de 1998

La r a d i o g r a f i a

GRUP DE MARES

Gaudir del sol fet de ser

mares i sentir-se importants és una de les finalitats del

grup

Gaudir del fet de ser mares MONTSE SANT

Entitat: Grup de Mares. Any de fundació: 1998. Socis: 30 Seu: Tet'93 67505 64.

De sempre les mares eren les qui patien i gaudien la criança i l'educació dels nens. Fa relati­vament pocs anys que, entre les noves exigències de la vida mo­derna, el tràfec diari, la feina i una certa desinformació, el pa­per de mare no està gaire de moda. Ser mare sembla de poca importància; altres coses passen al davant i tot sovint es perd el gaudi dels nens i només se'n pa­teixen els problemes. No fa pas tants anys que les

dones tenien com a fet cabdal criar els fills. La revolta va arri­bar quan la dona es va integrar

en el món laboral i ser mare era una càrrega afegida; però ara d'un extrem s'ha passat a l'al-tre, i els nens són ràpidament encolomats a les àvies, els can­gurs o les escoles bressol. Les mares només els veuen a l'hora d'anar a dormir, i això mentre elles estan cansades per la feina diària i tenen ganes únicament de descansar amb certa tran­quil·litat. El paper de mare està, doncs, en decadència, i per això mateix les mares també es tro­ben desinformades, desateses en els seus problemes personals, soles i moltes vegades manipu­lades per un sistema que tracta a tothom com a números i no com a persones amb els seus

propis problemes i experiències. Abans era normal que molts dies, al matí o a la tarda, les ma­res amb nens de la mateixa mida es trobessin al jardí, al parc o a la plaça i, mentre vigilaven els nens que jugaven, elles parla­ven dels seus problemes i ex­periències. Les veteranes en­senyaven a les altres com sabien què li passava al seu nen, com resoldre determinat problema, i els ensenyaven a jugar i a ex­plicar històries i faules als nens. I mentre xerraven i jugaven una gran saviesa ancestral es trans­metia de l'una a l'altra: era una bona pràctica. Llavors no calia espantar-se ni córrer al metge al més petit problema, ni mai es

trobaven soles davant d'una nova dificultat. Era fàcil resol­dre els petits neguits amb l'ajut de tes altres. Tot això ara s'ha perdut; massa presses, massifi-cacio i sobretot massa solitud, tot i que estiguin envoltades de gent. La tendència a córrer, a deixar els nens en altres mans, la dèria de no perdre el temps anant al parc o al jardí, l'acu­mulació de feina, ha privat mol­tes mares de gaudir de les altres mares i del fet de sentir com un nen que és una promesa de fu­tur i d'esperança creix i es va educant a poc a poc al teu cos­tat, i et dóna l'opció d'aprendre amb ell i d'educar-lo perquè si­gui algú únic i especial.

ELb-íCANTONS Divendres, 21 de novembre de 1998 Societat 27

GRUP DE MARES

La r a d i o g r a f i a

Aprendre dia a dia

juntament amb els fills i d'ells què és la maternitaf

Reunir-se per aprendre M. S.

- Sant Cugat -

L'Agnès i les seves amigues es­taven interessades a recuperar el plaer de ser plenament ma­res. Van començar l'estiu pas­sat, entre elles, i després van llançar la idea de reunir-se per poder gaudir dels seus fills i re­cuperar així una mica els valors d'abans. Per la Festa de Tardor va llançar la crida, i ara ja són una trentena de dones interes­sades. Entre elles volen ajudar-se i parlar, buscant mitjans de ser més conscients del fet de ser mares. Jugar amb els nens, fer activitats, contrastar opinions i fer xerrades sobre temes rela­

tius a la maternitat. E119 de de­sembre volen fer una reunió a l'Ateneu per rebre les mares in- . teressades a muntar aquesta ex­periència. Volen ser un grup que recupe­

ri la plena consciència de ser ma­res, i entre totes cerquen infor­macions sobre el perquè es fan algunes coses i no algunes al­tres, del que és més convenient per als seus fills, de quines són les millors joguines i com com-prar-les, intercanviar materials que els seran necessàries, com ara roba i mobles per als nadons. Volen t a m b é q u e e l s a l t r e s aprenguin a escoltar i sentir les mares. És una manera de recu­perar aquelles antigues tertúlies

de mares. Els interessa saber quines opcions mèdiques tenen per a elles i els seus fills per po­der escollir conscientment i no fer el que tothom fa perquè l'ad­ministració ho diu així. sense cap raó; donar el pit, quines va­cunes s'han de posar, quines op­cions de part hi ha -fins i tot fer-ho a casa-; en una paraula, volen "que no se'ls escapi el fet de ser mares". Aprendre a valorar els objec­

tes amb racionalitat i no mou­re's pel consumisme. Ajudar-se entre elles i cercar la manera de fer les coses millor. Compartir un espai per jugar i per entendre els nens, recuperar el temps i gaudir dels jocs i de les desco­

bertes dels seus nadons. L'agrupació és molt jove; tot

just té dos mesos de vida oficial, però molta embranzida i molta il·lusió. Han encetat converses amb l'Ateneu per tenir un es­pai adient on reunir-se i fer les seves xerrades i converses, a les quals volen convidar persones que puguin ensenyar-les a ser mares i com i què fer per gaudir i educar els nens.

Ara com ara, ja tenen progra­mat, dins el marc de la fira de Nadal de l'estació de la Flores­ta, el dissabte a les 6 de la tarda, l'organització dels "contes a la vora del foc" per als menuts, du­rant els quals gent del grup i de fora explicarà històries i contes

tradicionals als nens. Ara es reuneixen a casa d'una

mare per jugar amb els nens i •organitzar activitats lúdiques per als menuts. El seu projecte pas­sa per fer, els matins de dissab­te, matinals de jocs i de trobada entre elles; ara a l'interior i, quan faci més bon temps, a la plaça Pep Ventura. Mentre els nens juguen elles faran xerrades i es­tudis sobre els nens, o impli­cant-se en els seus jocs apren­dran a m b els nens com \ IAC

quina manera es pot gaudir. Uns dels projectes és l ' inter­canvi d'objectes i de jocs entre elles; sempre, però, sense cap ànim de lucre i només com un pas més per ser més mares.

28 ELS i CAIVIUNS Divendres, 4 de desembre de 1998

nucli antic de Sant Cugat volem que punt de trobada per a tots els santcu

Per a més informació:

Àta 1 6 1 . " j$ i

gatenc -

Vine al nucli antic de Sant Cugat i participa en les activitats de Nadal!!!

Amb el suport de - L'ATENEU -

i el Consell de Veïns i Comerciants del nucli antic de Sant Cugat.

ra, 1 - 081 *org - e

ífesi Vallès ;&i#ïte»eu.org

O R E R T A D E T R E B A L L

BEQUES. AJUTS PREMIS I SUBVENCIONS

Convocatòria de la International Union for Vacuum Science Technique and Applications. Administrator, Dr. W. D. Westwood, de Beques - Premi de la Weteh Foundtion 2000 d'investigació sobre ciència i tecnologia. Sol·licituds: fins al 15 d'abril de 1999, al 7 de Mohawk Crescent Nepean, ONT K2H7G7 Canadà. Telèfon:+1.613.8295790. Fax:+1-613.8293061.

Convocatòria <fe MM Astronomfeal ünfesi i. Astronòmica fntemactoral (UAl), President de la Comissió 38 cftntefcaj^rfAsfti&fioms, d'Ajuts de viatge a centres «(««WÓir**. Sol·licituds: el termini no J L'adreça es el 98 bis, I 75014 Paris.

Convocatòria del Reuter Foundation, de Beques Reuter per a periodistes. Sol·lici­tuds: fins al 30 d'octubre de 1999, al 85, Fleet Street London EC4P 4AJ Gran Bretanya. Telèfon: +44.717.5427015. Fax: +44.717.5428599.

RooyeJ Schoote dt Musfc» <#& wmtíM*

ds mósfca & ®m&mmtQà$&#&t&ï' fBis aJ 31 de ciesembw d© t m a»«, de Bedford Squam. y*T*jnWClBt>SJC5 l

Telèfon: +44.t7Ï63654fl0. Fax: +44,1714364580.

Convocatòria de l'Institut d'Estudis Econòmics, del I Premi Victor Mendoza. Sol·licituds: fins al 30 de desembre de 1998, al carrer Catelló, núm. 128, 6.a planta, 28006 Madrid. Telèfon: 91.561.75.00. Fax:91.562.36.13-

Convocatòria Research

Cervell de Seques dl cierilffiea, borses de

SoMiqfiudK «na ai 15 al5l ,8oulevardde" 76016 Paris. Telèfon: +33.1.4520600è. Fax: +3$, 1,48206006 ' "

Convocatòria de l'American Càncer Society (ACS) - Research Fellowship Program. Califòrnia Division inc, de Beques de recerca predoctoral psicològi­ca en el camp dels malalts oncològics. Sol·licituds: fins al 15 de març de 1999, a PO Box 2061 Oakland, CA 94604 EUA. Telèfon: +510.8937900.

Convocatòria de la Uní Institut© of

Coifege iy.de

:ioen genètica molecular.<ijÉÍg«l«*>§Ía. SoUicituds: fina al 8$ de desembre de 1998,a Bath S l i ^J jB t tdQn EC1V 9EL Gran Bretanya. Telèfon: +017t.(

Convocatòria de Universit Mainz. Abteinlung for Hmatologie. Hd Dr. Seliger. Johanes Gutenberg-Universit Mainz III. Medizinische Klinik, de Beques predoctorals en tumors cerebrals. Sol·licituds: fins al 31 de desembre de 1998 a Langenbeckstr. 1. D-55131 Mainz (Alemanya). Telèfon/Fax: 00496131176678.

Cwm&ti&m «te la Fundació Gómez, Pardoyde Seques per a la realització d'un treball d'investigació sobre temes energètics. Sol·licituds: fins al 11 de desembre de 1908, af carrer Aiertza, núm.1, 28003 Madrid. Telèfon: 91.441,79,21. Fax: 91.442.96.2$.

Convocatòria de la Fundació Gómez Pardo, de Beques per a treballs d'inves­tigació en matèries relacionades amb l'e­nergia. Sol·licituds: fins al 11 de desembre de 1998, al carrer Alenza, núm. 1, 28003 Madrid. Telèfon: 91.441.79.21. Fax: 91.442.95.29.

ÇotutiÉueié de l'empresa Edomixa, SL i de serveis •

d'estadis * ró&ç§ió formes relatius a

CONSTITUCIONS I CONVO­CATÒRIA DE JUNTES

Rubf: Constitució de f empresa Oiufekm Negocios Reunides, SL. ' .,,' Objecte soctai: comerç a f'e|rar& i detall d'artfetes de segona m i i

{BÒftME núm. 223/23-11-98) '

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Carai Factory, SL. Objecte social: la fabricació, compra -venda, importació i exportació de vehi­cles, motos, etc. (BORME núm. 223/23-11-98)

Rubf: -'• •• Consütueié de l'emp Desig» Network Inte,.™»,». Objecte social: ei d lssengr , ;^^ , pament i construcció per compte i per tercers, etc. (BORME núm. 223/23-11-98)

Sant Cugat: Constitució de l'empresa Inaspre Ingenieros Asesores. SL. Objecte social: totes les activitats rela­cionades amb la prevenció de riscs laborals i particularment les labors d'auditoria, etc. (BORME núm. 223/23-11-98)

(BORME núm. fi5>3sf2à-11-98)

Rubí: Constitució de l'empresa Construcciones Emperi, SL. Objecte social: l'adquisició, explotació i alienament de solars, terrenys i tota classe de finques rústiques, urbanes, pisos, etc. (BORME núm. 224/24-11-98)

Constitució da l'empresa Figueras Renom Corredurla, SL. Objecte social; tota classe d'activitats

t la correduria d'asse-

(BüiRMB fiem. 224/24-11-98)

Cerdanyola del Vallès: Constitució de l'empresa Muebles y Complementos Vinaroz, SL. Objecte social: la compra, venda, fabricació, importació, etc, de tot tipus de mobles, etc. (BORME núm. 224/24-11-98)

creació, implantació; ", etc, da béns

JflOttMf núm. 224/24-11-96)

Selecció d Informació Oficial

HS4CAN1WS

Economia Divendres, 4 de desembre de 1998 29

S i n d i c a t s

Aigua tèrbola entre CCOO i UGT Els portaveus locals s'enfronten per un document d'UGT-Administració Pública

No pot dir-se que les mobilitzacions per incrementar la cober­tura d'atur i reduir la jornada laboral per crear ocupació hagin arribat en el millor moment, si fem cas del document intern de la Unió General de Treballadors (UGT) que ha enfrontat aques­ta setmana els portaveus locals de les centrals sindicals al mu­nicipi. El secretari general d'Administració Local (adscrita a Administració Pública) i delegat d'UGT a l'Ajuntament, Ferran Cabezuelo, ha raonat la duresa del document davant la "man­ca de projecte sindical" de Comissions Obreres (CCOO).

ALBERT BALANZÀ

- Sant Cagat -

Les eleccions sindicals que aquests dies se celebren (a Sant Cugat no arribaran fins al juny) han vist circular un text de sis punts que, sota l'explí­cit títol Per què no presentar-se per CCOO?, ha causat una im­portant revolada entre les dues centrals sindicals. Els ugetis-tes acusen Comissions de "tra­vessar una etapa de fort en­frontament intern" a causa de la seva divisió entre la línia d'Izquierda Unida o d'Inicia­tiva per Catalunya. Aquesta di­visió provoca, segons UGT, pactes amb "la dreta més re­accionària" i posa com a exem­ples el Pacte per l'Ocupació i

les protestes contra les ETT. En aquest sentit, UGT també critica la "descoordinació i en­frontament" a CCOO i el pas dels sectors "més combatius" a la CGT. Aquest document s'ha atri­

buït a la federació d'Adminis­tració Pública d'UGT, dins la qual hi ha Administració Lo­cal. El seu secretari general i delegat a l'Ajuntament de Sant Cugat, Ferran Cabezuelo, ha admès l 'existència del text "com una reflexió de les di­ferències que tenim" i ha as­segurat, però, que els ugetis-tes estan fent "ver i tables esforços" per mantenir la uni­tat d'acció. "Comissions no té ni un projecte sindical mínim, van a remolc del que fan els

Cabezuelo ha admès l'existència del document crític contra CCOO. FOTO: X. L.

altres i participen o es des­pengen quan volen", ha criti­cat alhora d'acusar-los de fer "seguidisme" de les propostes del Govern. El document ha circulat amb

força en els darrers dies fins al punt de sortir publicat en premsa satírica, i no ha fet cap

gràcia a CCOO, que l'ha entès com un atac que trenca amb les normes ètiques no escrites en una confrontació sindical. El delegat de Comissions a l'A-jun tament de Sant Cugat , Francesc Garcia, ha fet un dis­curs moderat i contingut per respondre un text "desafortu­

nat i fora de lloc, que destrueix la participació". "UGT parla d'unitat d'acció i publica do­cuments com aquest", apunta. Sobre les acusacions de des-penjament en temes com l'Es­tatut de la Funció Pública o el conflicte amb els bombers, Garcia ha defensat que les me­ses sectorials del sindicat "trien sempre en cada cas la millor opció per als treballadors". "Són actes de responsabilitat sindical".

CCOO ha contraatacat la vin­culació política que els atri­bueix l'altra central sindical i s'ha referit a la "campanya" del PSC i del PSOE per rebre su­ports sindicals d'UGT. Garcia afirma que els treballadors fu­gen de la relació sindicat-par-tit: "nosaltres no n'estem, de vinculats, com hem d'esperar que UGT tampoc ho estigui".

En qualsevol cas, la manifes­tació d'ahir a favor dels aturats pot ser un dels últims episodis de la pau social en el que el delegat de CCOO ha batejat com l'inici d'un "hivern ca­lent".

G u a r d o n s

L'Hospital General, primer centre

europeu a rebre Pacreditació FAD Lentrada de dos socis pot cridar Fadministració a condonar el deute

A. B. - Sant Cugat -

L'Hospital General de Cata­lunya, ubicat a Sant Cugat, ha rebut una injecció de moral a la crisi econòmica amb l'atorga­ment de l'acreditació interna­cional FAD per la seva alta qua­litat assistencial. La distinció, habitual en els centres d'Estats Units, és la primera que s'ator­ga a Europa. El president de l'HCC, Pere Narbona, s'ha fe­licitat pel guardó que deixa pa­tent el nivell de l 'hospital. Aquestes bones notícies coin­cideixen amb la reorientació po­sitiva del compte d'explotació ordinari que enguany serà de

200 milions. El principal escull per al reflotament del centre, però, continua sent el fort deu­te a llarg termini, quantificat en 12.000 milions de pessetes, acu­mulat entre pagarés, crèdits i deute amb Hisenda i la Segu­retat Social. Segons Narbona, el saneja­

ment econòmic passa per l'en­trada de capital i activitat. En el primer cas, hi ha la conegu­da oferta de la Universitat In­ternacional de Catalunya (de capital privat i propera a l'O-pus Dei) per invertir 2.000 mi­lions i obrir una Facultat de Medicina, a la qual ara s'hi ha afegit l'interès d'un grup de capital estranger del sector

mèdic. Quant a augment d'ac­tivitat, hi ha prevista la ins­tal·lació d'un centre d'inves­tigació de l'Alzheimer. La direcció de l'HGC ha as­

segurat que les demandes per­què l'administració assumeixi el deute seran conseqüència d'un acord previ amb els dos possibles socis interessats. "Volem negociar la congelació o la reducció total o parcial del deute", afirma Narbona. Les tres parts presentarien una proposta en ferm a l'adminis­tració perquè eviti el col·lapse financer. Per Narbona, els pas­sos en aquest sentit poden produir-se durant el primer se­mestre de 1999.

UHospital General podria ampliar ek seus socis capitalistes el 1WV mi (l X I

A L U M I N I i V I D R E EXPOSICIÓ i VENDA:

PI. Ajuntament Cl Xerric, 2 Tel. 93 675 29 02 Fax 93 675 28 61 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

• Reparacions • Persianes • Canvi vidres O Valldoreix, 53 Tel. 93 590 00 25

30 Economia US4CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

Valldoreix rep cinc milions en préstecs de la Diputació

A. B.

- Sant Cugat -

L'Kntitat Municipal Descen­tralitzada de Valldoreix ha re­but un préstec per valor de 4.6 milions de pessetes dins del programa de crèdit local de la Diputació de Barcelona. La signatura de l 'acord, al qual van assistir els alcaldes d'A­renys de Munt, Moià. Navàs. Roda de Ter, Canet . Fogars i l 'KMD de Valldoreix, repre­senta una injecció econòmica de 172 mil ions en total . La concessió de crèdits i subven­cions de la Diputació ha estat criticada amb anterioritat per Sant Cugat a causa de la des-compensació de les xifres en­tre el municipi i la resta.

Finalitza el curs de SCC sobre merchandising

- Sant Cugat -

El curs de metrL·iuíising, que va fi­nalitzar divendres passat, ha posat un punt i apart a les activitats de formació de Sant Cugat Comerç per a aquest any. Segons la porta­veu de l'associació de comerciants, Pepa Martín, la motivació ha estat la característica més destacada en­tre la quinzena d'assistents, que s'han deixat assessorar sobre les tècniques per exposar un produc­te i vendre'l millor. "Cada producte té el seu lloc i el merchandmng^u-da el comerciant a professionalitzar-se cada vegada més", assegura. Sant Cugat Comerç ha començat a dissenyar la nova temporada de cursos, en què la iniciació a la in­formàtica, les xerrades sobre l'eu-ro i un nou curs sobre aparadoris-mc ja estan en agenda./ A.B.

LES EMPRESES: MIREIA S JOIERS Dels inicis amb bijuteria de qualitat fins a l'especialització en rellotgeria de renom internacional, els 16 anys de Mireia's han servit per convertir-se en "La" Joieria de Sant Cugat, es a dir, allà on va tothom quan ha de regalar una joia o un bon rellotge. El seu gerent, Joan Pérez, s'ha fet un nom entre les firmes a cop de visitar fires arreu del món i aconseguir la confiança dels gurus del sector per vendre els seus productes en exclusiva.

Joan Pérez. Gerent

La nostra política està basada en la qualitat de la pedra"

ALBKRT BAI.ANZA

- Sant Cugat -

—Com s ' a s so le ix una fama com la vostra a Sant Cugat? - É s un repte. La nostra políti­

ca està basada en la qualitat de la pedra. Molt poques joieries, per exemple, tenen un gemmò-leg en el seu equip . Toquem molts ca'mps: primer la venda, per portar les novetats; també estàs fent els teus propis dis­senys d'idees que has vist a les fires i després estàs un mes fent esbossos i sense dormir; en ter­cer lloc, hi ha la serietat, perquè la gent té molta por a la joieria quan parlem de peces impor­tants.

- I com se supera aquesta por del client? - A m b la certificació de totes

les peces. Quan el client marxa, la seva peça ja ha estat certifica­da pel gemmòleg amb un nú­mero de col·legiat.

—Una joia és per a tota la vida? -Per a tota la vida, això no can­

viarà mai. És una il·lusió, un sen­timent, el valor material és afe­git. El que representa una joia són altres coses. Passa que no­saltres intentem fer la joieria a un nivell que la gent pugui arri­bar-hi i que pugui repetir. De la mateixa manera que una perso­na té quatre camises o dos pa­rells de sabates, també ha de po­der tenir dos parells d'arracades bones.

—Què h a c a n v i a t e n s e t z e anys? - H i ha hagut un augment molt

important de clientela: és bonic comprovar que ara ja vénen a comprar els fills dels pares que van ser els primers clients. Hem

Mireia's ja ha venut jous a dues generacions de santeugatencs. FOTO: X. L.

aconseguit passar de tenir les millors firmes de bijuteria a te­nir ara les millors en rellotgeria i en joieria; és un somni. Mai no ho hauria imaginat, i tot ha estat gràcies al poble de Sant Cugat, que ha tingut una resposta mas-siva cap a nosal-

semblant al que veu. Sí que et sorprens quan vas a casa d 'un particular i t 'ensenya peces de 200 anys enrere i no sap el que té.

-To t això ja és de portes en­dins. Què hi ha del que es pu­

gui explicar?

tres. Enguany hem obert -Aqu í sí que - I dels clients, cal un tracte més

qui és majorita- un punt de venda de especial. Has de r i : l ' en t è s o el _ conjugar el sen-despistat? Dupont, grades als t i m e n t a m b el -Gene ra lmen t _ valor. Jo, a vega-

hi entenen, però contactes de les fires" des, em nego a falta molta infor- , „iV - d e s m u n t a r se-mació i correcta. <-'-'' Prefereixo que una persona sur­ti contenta i convençuda dels ca-lers que s'ha gastat. Per a això cal coneixement i dedicació. No­saltres sempre diem que som la joieria de guàrdia del barri. —Us heu t roba t amb encà r ­

recs sorprenents? - N o . La gent té un desig molt

*" . gons quines pe­ces, perquè veig el que-s'ha tre­ballat i em semblaria com si estigués cometent un crim. —Però el més emocionant con­

tinuen sent les fires, no? - É s clar. Home, si estàs aquí

darrere el taulell, de represen­tants te 'n poden passar molts, que passaran per totes les boti­

gues. Si totes les joieries tin­guéssim el mateix producte, no podríem treballar. Ara, les fir­mes importants ja tenen un nú­mero fix de punts de venda a tot l'Estat i aquí sí que has de jugar fort. Enguany hem obtingut un punt de venda de Dupont, i això surt de les fires. Amb Longines, jo vaig anar a Suïssa i un dia es va presentar el senyor Longines a la botiga disposat a obrir el punt de venda. Va explicar-me que potser l ' inspector de la marca havia passat per la botiga sense identificar-se, havia comprovat l'oferta i la dinàmica i s'havia de­cidit. Així venen moltes firmes, perquè amb els calers per da­vant no vas enlloc. No els im­pressionaràs, ells busquen una serietat.

-Us ha fet mal la venda de bi­juter ia més econòmica?

-Aquell sector, que el vam te­nir al principi però a un altre ni­vell, ha estat des de sempre una altra guerra. És igual que si una perfumeria vengués bijuteria i es considerés afectada pels hip-pies de la Rambla. Malament ani­ria si m'hagués de preocupar del que venen els altres. Ara inten­to que ningú em trepitgi el te­rreny, i el mateix a l'inrevés.

-Cap on va el futur del sector, cada establiment t indrà el seu gemmòleg?

- N o . Això ja és política de la nostra empresa, perquè sabem el que comprem però volem do­nar la tranquil·litat a la gent amb un certificat del que s'emporta. Hi ha tota una taula de brillants, que cal saber t ransmet re per adequar-la a allò que el client vol. I que sàpiga que enlloc hi ha duros a quatre pessetes.

FUNDACIÓ ANTONI TÀPIES

ARAGÓ 255 08007 BARCELONA

TEL 93 487 03 15 FAX 93 487 00 09

HORARI Laborables de 9:00 a20j«Ki

HMJ·ïkitt^Mvte -

sepal Selecció de Personal

Especialitzats en Empresa i Comerç

Directius, comercials, encarregats, dependents, administratius i tot tipus de persones amb qui vostè podrà confiar i la seva empresa créixer.

PI. Unió, 1B. Sant Cugat del Vallès Tel. 93 589 57 55 Fax 93 589 58 15 E-mail sepal@sumi.es

Generalitat de Catalunya Depar tament de Trebal l Servei Català de Col·locació

FONS SOCIAL

EUROPEU

En aquest apartat publiquem ofertes de treball del Servei Català de Col·locació que, per la seva complexitat, per l'especialització dels seus requeriments o per la seva localització geogràfica, exigeixen un tractament especial. Si està interessat en alguna d'aquestes ofertes, ha d'adreçar-se a un terminal de ServiCaixa, o bé ha de telefonar al telèfon 902 22 11 11 o al 902 22 10 44. En cas que ja sigui usuari del Servei Català de Col·locació només s'haurà d'identificar facilitant el seu NIF i la referència de l'oferta. Si no és usuari del Servei, sol·liciti la seva introducció urgent i doni també el número de referència de l'oferta per la qual s'interessa.

Les empreses poden passar ofertes de treball a l'adreça d'Internet

http://www.gencat.es/scc i també als telèfons 902 2211 11 i 902 22 10 44 oa qualsevol centre col·laborador del Servei

Els demandants per donar-se d'alta al Servei es poden adreçar a qualsevol punt d'informació o ServiCaixa

Empresa «te coofecctó de VSlattecavaBscfifca 2 ENGWYlERSflEStMOUSTiaALSTlxTttS

edat: cw 23 a 27 anys. f=onnací6: enginyeria industrial téodM. Cama* 61 . Residència al vanes Occidental. Swb«wtatHtai»pTO«imat 2 000.000

ReMWIOTO S ENGINYERS/ES TÈCI*C«rtGUtES

DSTKLECOMUMtCAOONS Edat cu» 20 a 68 any». Anotés superior. CamateiT DísporritaHtat a viatjar perl'Esot espanyol Soutjnjtarwalaproxima»: 3.300.000 Municií* Barcelona.

mwnm

SouteSamiela^raiAraMiSap.000 roefttf"

CAP DE SECCIÓ bCKÒMiNES Eda$míniita:30aft¥S. Uk»r«aíufa en drefodjplomaiufa en graduat *oe»ai Bonntvea<ranflíes i/ofeStcte. 06m*ttca:Word<exoel. Oispo(rib«tataM«»«ar. Fora»<tóaca*re*de remot**», SoubfUtartua»apra«imat 3.800.000 Muok^:SantSi^de<VaJ^(y.Occ>detHal) _____ ___ WB>*e^i^^^· .

comrr/eu Edat <te 26 a 35 anys. Otojomaftira en cfèntíes empresarials.

ÇcmtraetedeSmesos.profTogaWe. Sou brutanuaí acroximaf: 2 000 000 Municipi. Igualada.

R»ft1»4427

WiaECTOWAOE PÀBRCA Edal:d«30a503nys. 2 anys d*e>tperíèn<aaeo direcció. Oapé^iatperooaRiinwtrebaMenequiplhabaitat pernegocàr CamitFBi.

Scwt^tamialapfwdmat 5.060.000

Empreja de comerç de maquinaria tèxtil de Viadecavaiscerca

COMPTABLE Edat de 26 a 35 anys. 2any·d*experlenc&en el sector. Carnet 81 . Residéitóa al Va*es Occident*. Sou brut anual aproximat: 2.600.000

«ef:200120

CUMOHA perahotei de ? •»* !»€ !»»» (Andorra)

Experienciaen cuina ràpida. Ccvictxemente de francès. Jornada comptet»-Mamí»erH^ac*rrecdel'empre$a. Soutxut anual aprox^vat; 2. 100.000

AJUQANTOADCCUIHA pera roetaurarttteU*

Faràsmanideítsatses. Edat 20 a 30 any». Jornada completa. Contracte indefinit. Sou b«wt anual aproximat; 2.800.000 Muntclpi; Barcetor».

WefcH

JARWNBW». Edat: de21a60 any». 1 any d'experiència en et eector. Contracte de 8 mesos, prorrogebie. SwbArt anual apro)timafc2.000.000 Municipi. Terrassa (Vaies Occidental).

ft«ft1~W

TÈCNKJA EN SISTEMES INFORMÀTICS Coneixements «jpertorsde NoveBi SackofHoe. Carnet B1 i vehicle propi. Contracte indeflnit Formacida càrrec de f empresa Soubrutartuaiapnwimat 3.SO0 000 Monfc^jrSarc·lorm

fteftfma

MowrrowA DE CONSTRUCCIÓ Patata oficial de 1a. 5ariywo"experier»ctt en el eectorde la construcció. JomarJa5ïbénstv»(de«ia « * ) . Osrrtractec^ernesos.prorroc^tj·e Sc<i brut ajiual aproximat: 27SB.232

ItMOTO

Empresa de conreu deolraotesdlowalada (Anoia} C*n S > ENOINYEWATECNtOAAGRlCOLA Edat de24s36any». Formactó: enginyeria tècnica aflrfooia. Carnet B1. Contracte rnarcan». Saubrut anual aproximat 2600.000

EXPERT/A EN FUSTERIA Edat de 30 a 64 any». 2 anys d'experiència docentocomafuster/a Jornada intertsiva. Contracte de 6mesos. prorrogable Sou brutamtat aproximat: 2.700.000 Munic^;Sari»Co<omao%G(arner^{8arceforiès).

WefclttTa?

CAPOePROOUCCtÓ pera tftbrlca de canonades de poiietiiècieSev'iita

Edat màxíma:40 anys. Experiència en Hoc slmBaren el sector. Sou brut anualeproximat 3.220.000

FUSTER/A Edat de 25 a 40 anys. 2 anys d'experiència en el sector. CarrtetBl. RasídènclaalVaiés Occidental. Sou brut anual aproximat: 2.800.000 Municipi: Terrassa.

~ '1WH7

MECANtOA pera taMr d'automocíO

1arry d'experiència en el eector Jornada completa. Soubrutanualaproximat: 2.000.000 Municipi: Ueida.

ÇAPDEPROOUCCtO Es fer* càrrec de les estampadons de les premses. Edat: da 30 a 40 anys.

çàníetBl iwehicteproei. Sou brut anual aproximat.- 4.000.000 M u r A * f c M a n r e s · < a a a j S ^ ^

CALOEREWAPtANXtSTA Edat:de30a50any3.

12anysd'experiertçiaen ei sector. ContraKted*6iwsos. prorrogable Soubrutanuaiaproxímat:2 SOO.OOO Municipi: Terrassa

OPERARI/D'mSTAL-LACN DE UNIES ELÈCTRIQUES

Experiència en AT, MTIBT. FP2 (electricitat). Residència a rAlta Ribagorça. Sou brut anual aproximat: 2.400.000 Municipi: El Pont de Suert.

Raf: 200496 ntESADOR/A

pera empresa de mecanitzats Edat: de 30 a SO anys. 5 anys d'experiència en el sector. Carnet B1. Residència al Va-èsOcckíental Sou brut anual aproximat 2.500.000 Municipi: Castelferdet Valies.

RefcüflQS Errirjroead'eslarnpaciari·d· Manresa (Bagea)cerca

MECAMCIAAJUSTADOR'A DE MOTLLES I MATRIUS

Edat: de 20 a 40 anys. Formació: graduat escotar. 5 anys d'experiència en el eector. CametBI i vehicle propi. Sou brutanuat aproximat: 3000.000

q e f T J W M OPERARVARtAD-mSTAL·LACIÓI REPARACIÓ

pera empresa de maquinèrta de bugaderia Edat de 19 a 45anys. FP2 (mecànica, electrònica, electricitat, etc.). Sou brut anual aproximat: 2.100.000 Municipi: Barcelona.

Raf: 1*442*' Empresa de fabricació de moMos pera injecció de ptàsticdX)t4rdola(AttPenedès)cerca

AJUSTÀDOR/AOEMOTU.OS Edat: de 36 a 60 anys. 2 anys d'experiència en lloc slmBar. CametBI Ivatiícle propi. Contracte de 3 mesos, amb posterior con versió en IndeAnü Soubrutanualaproximat: 2.100.000

eOPERARO/ARIESDECADENADEMUNTATriE pera empresa de fabrtcacidde cable elèctric

Edat de 16a 17 anys. Residència al Vallès Occidental. Jornada completa Contracte de 3 mesos, prorrogable. Soubrutanualaproximat 1.250.000 Municipi: Terrassa.

Reft 1—444 OPERARVARMD'M·TAL-LACIÓ

DE UNIES ELÈCTRIQUES Formació: FP 2 (electricitat). Experiència en el sector. Residència a la zona de Ueida o Monzó (Osca). Sou brut anual aproximat: 2.400.000 Munícipfc Ueida.

R«f:200467 OPERARt/ÀRiADEREPARACtÓDE CALDERES

lAPARELLSD'AIRE CONDICIONAT Edat: de 20 a 55 anys. 2 anys d'experiència Jornada completa de dílfunsadivendres. Sou brut anual aproximat: 2.S20.000 Municipi: Sitges (Garraf).

Ref:200*1>

COMERCIAL pera empresa tèxtlt deTerrassa

Edat de 20 a 26 anys. CametBI. Residència al Vales Occidental. Contracte de 8 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 2.500.000

Raf:107M0 Empresa de fabricació de maqurnanadeRubi cerca

COMERCIAL Edat: de 26 a40 anys. 1 any d'experiència en el sector. CametBI. Residènciaal VaSès Occidental Contracte de 8 mesos, prorrogable. Sou brut anual aproximat 3.600.000

Refií*»»»* Empresa metal·lúrgica deTerrassa cerca

COMERCIAL Edat: de20a36any». 1 any d'experiència en el sector. CametBI. Residència al Valès Occidental.

Sou brut anua I aproximat: 2.550.000 Ref! 1 * 1 * 2

ErrexesadetabrkaK^derraajínartaperalaindustn de L'Hospitalet de UobregaT*8rcatonè8)08rca

VENEDOR/A Edat: de 24 a 30 anys. Formació: FP2 (deftneació). 1 any d'experiència en el sector. CametBI i vehicle propi. DisponibWMavia^at^Catalunya. Sou brut anualaproximatZTOO.OOO

Ref:1*2»M TÈCMC/AEN VENDES

_ peraernpreaad'automaWzacióindustrial Farà les visites concertades amb empreses. Edat: 24a 30 anys. FP2 (mecànica o electrònica industrial). Çoneb»jmentsdedibutxt«cnic. CametBI {veMcfepropi. Sou brut anual aproximat 3000.000 Comarca: Barcelonès.

Ref.1e»437

VENEDOR/A D'ELECTRODOMÈSTICS Edat: de 20 a 30 anys -Experiència en el sector. CametBI. Residència ai Baix Llobregat Sou brut anual aproximat: 2.520.000 Municipi: Sant Andreu de ta F

AGENTD'ASSeGURANCES Edat: de 25 a 45 anys. CametBI. (jomracie inoennn. Soubrutanualaproximat: 2.500.000 Municipi: Ri peti (Ripollès).

R«f : ie»S02

Err<»r»sadlstrtxiidomrflnformàtica de Rubí cerca COMERCIAL

Edat: de 26 a 35 anys. 1 any d'experiència en el sector. Residència ai VaSès Occidental. Contracte de 6 mesos, prorrogable Sou brut anual aproximat: 3.000.000

Reft1*»43»

•ENCOFRADORS/ES Edat: de 18 a 64 anys. Oficial de 1a Soubrutanualaproximat: 2.600.000 Municipi: Girona.

Ref: 1*87*4 AROAirreCTE/ATECMtC/A

Edat: de 24 a 40 anys. Formació: diploma tura en arquüeclura tècnica. CametBI. Contracte de 6meso6, prorrogable. Soubrutanualaproximat 2.600.000 Municipi: Carme (Anoia)

Ref:1*7»«2 ENCARREGAT/ADAD'OBRA

pertrebasara Palma de Mallorca Farà obres d'urbantemeijarcSneria. Jornada completa. Contracte per obra o servei. Sou brut anuat aproximat 3.000.000

Ref: 1*72** OUrXAIRE

Fam revestiments riontzont^si verticals Experiència en pladur, vakxable. Jornada completa. Sou brut anual aproximat: 3.500.000 Comarca: Maresme.

Rafc 1*8003

ISÍÉM SANT CUGAT 15 MANIPULADORES

Per a ETT amb contracte a Barbeta del Vallès. Sense formació específica per a tasques vàries com a operaries.

Dones, sense edat específica. Es valorarà la tenença de vehicle per transport individual fins ei lloc de

treball. Possibilitat de diferents toms intensius. Contracte òe 6 mesos.

Retribució: 90.000 netes mensuals. Ret: 500

INTERINA

Per a particular amb casa situada a Barcelona. Amb bona presència, responsable, tindrà cura de dos nens i un nadó. Edat

max: 50 anys. Es valorarà experiència. Contracte indefinit. Retribució: 95.000 netes.

Ret. 518

CAIXERA DE RESTAURANT

Per a Empresa d'HOSTELERIA a la Zona del Vallès. Entre 20 i 40 anys AMB EXPERIÈNCIA AMB EL TRACTE AMB L

USUARI. Contracte de 9 mesos AMB JORNADA DE 35 HORES

SETMANALS. Retribució de 100.000 netes al mes. Ret 511

COMERCIAL IMMOBILIÀRIA

Per a Entitat immobiliària situada a Sant Cugat. Amb experiència valorable Sexe indiferent. Edat entre 23 i 30 anys.

Contracte laboramb comisions. Horari de 9,30 a 14 i de 16 a 18 h.Retribució sobre conveni

Ref. 537

ASSISTENTA

Per a Particular amb vivenda a Sant Cugat del Vallès Caldrà tenir cura de dues nenes de 2 i 6 anys.

Horari: de 7,15 a 12 del migdia Retribució : 60.000 ptes netes.

Ref: 532

MECÀNIC FRIGORISTA

Per a empresa de motatge situada a Rubí. Cal tenir experiència en Fred d'Hosteteria. ALTRES REQUISITS. Cal

saber de mecànica, electricitat, soldadura.. Viatjarà amb vehicle d'empresa. JORNADA/HORARI Contracte per obre i servei. RETRIBUCIÓ: 120 000

Ref. 535

OROAL DE PERRUQUERIA Per a perruqueria empresa a Sant Cugat

Horari: de 10 a 19:30 h. Contracte de tres mesos i jornada de diuns a dissabte Ambdós sexes.

Contracte de 6 mesos renovable. Retribució: 112.000 netes al mes.

Rel: 523

DESOSSADOR DE PERNLS Per a ETT amb contracte a Sant Quirze del Vales. Amb veNde propi i

experiència al Hoc de treball. Caldrà fer-se autònom. Contracte rj*un mes renovable.

Jornada de vuit hores amb 130.000 ptes netes al mes.

Ret. 529

Servei d'Ocupació Municipal

^Ajuntament de pSant Cugat del Vailet

Si estàs aturat/da i el teu perfil professional concideix amb el descrit en alguna de les ofertes del

Club d'Ocupació, truca'ns.

Et podem presentar com a candidat/ta Telèfon 93 674 40 60 Srta. Mireia

SOM (Servei d'Ocupació Municipal)

Rambla Can Mora, 11, 3r 08190 Sant Cugat del Vallès

Tel.: 93 589 18 17 i també el 010

EISÍ CANTONS

Classificats guia pràctica

ADVOCATS

• EULÀLIA PINYOL RIBAS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

• JOSEPA TORTOSA PUIG St. Bonaventura. 13 93 675 34 54

ALIMENTACIÓ

• MENJARS PREPARATS TASTA'M 93 589 2929 935893535

• SUPERMERCAT VILARÓ Centre Celler 93 589 3 1 8 2

•ANTENEX Àngel Guimerà, 2 9 3 5 8 9 2 2 4 7

ARQUITECTURA

• JORDI MERCADÉ Creu, 6-8, 2n 3a 93 589 65 6f 9 0 6 4 9 4 5 1 9

• BONAVENTURA ARAN CORBELLA PI. Octsvià 4 9367511 15

• DANIEL CALATAYUD Rbta. Ribatallada31 B3 4r1a 93 67518 03

• GALERIA ARQUITECTURA Rbla. del Celler, 67 93589 4 4 »

• JORDI CUFf BORRELL Av.Vall d' or, 2 9 3 6 7 4 2 6 0 *

ASSESSORIES • CONSTRUCCIONS

• JORDI FRONTONS Av. RiusiTaulet, 13 93 589 4.147

• MARTÍ FINET MIRA

Sta. Maria, 38 3' 2" 93 58930 65

• M* DEL MAR EJARQUE Sta Maria, 38,3r. 2a. 9 3 5 8 9 3 0 6 5

• RAMON SASTRE Escola d'Arquitectu­ra Pere Serra s/n 93 40178 80

• ARXIU GAVÍN 93 674 25 70 t

• ARXIU MUNICIPAL Rbla. Can Mora, s/n 9 3 5 8 9 0 7 * 2 • ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA Jaume I, 33 93 589 7788

ASSEGURANCES • D.G. D'ASSEGU RANCES Rbla. del Celler, 95. 93 675 42 03

• J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9-B 93 675 30 12

• MEDIFIATC Seguro de assistèn­cia mèdica Rbla. del Celler, 25. 93 589 34 62

• ASESORIA JURÍDICA GÓMEZ Montserrat, 37 9 3 5 8 9 8 3 6 6

• J. PINYOL ASSESSORS Manel Farrés, 15 D 93 674 44 69

IS • AUTOESCOLA PERELLÓ-FARRÉS Balmes, 32 9 3 5 8 9 4 * 7f

•LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, a/n 9 3 5 9 9 2 0 0 0

• MOTO RAU.Y PEUGEOT Ctra. Cerdanyola, 67-71 93 «705 93 00

• CABANAS Santiago Rusinol, 54 9 3 6 7 4 0 6 4 0

• CUGART TcmrtdBhBcrrt*14 9 3 8 7 4 4 3 9 0

• BICICLETES SANT CUGAT Xerrte,9

93 6740553

•CARDONA Valldoreix, 41 93074*509

• SUNBIKE Can Mata», 2 9 3 5 8 9 * 7 5 7

• TUBAU La Torre, 14 9 3 0 7 4 * 2 8 5

•MERCAT TORREBLANCA Parada 104 9 3 5 8 9 * 4 * 8 • SAOARRA Endavafada, 22 9 3 0 7 4 0 * 0 0 •MERCAT TORREBLANCA Parada 1,6-1,7 9 3 0 7 5 3 0 8 5

•PAPIOL Venda i neteja Cànoves del CasSo. 4 9 3 0 7 4 0 5 0 0

• TALLER GERONI MORAGAS Av. Viladelprat. 79 93074 5 0 4 8

CERÀMIQUES •VICAT-3ST. CUGAT S.L. Pg. Torreblanca, 29 9 3 5 8 9 5 4 4 3

COPISTERIES

•ARPAU Valldoreix ,45 93674 9602 • COPISTERIA THER Sant Antoni, 24. 93 589 74.42 • COPY-GRAFIC Can Matas, 8. 93675 3653 • OFINOVA Alfons Sala, 18 9307523 73

• BELSCON XXI, SA. Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20. baixos Sant Cugat. Te/. 93 675 32 67 Fa*. 93 675 32 09 E-mat behcoruori8naxo.es • FOAP S.A. BANYS Rius i Taulet, 27 93674 0503 93 675 5854 • SUBMINISTRA­MENTS PER A LA CONSTRUCCIÓ Del Rio c /1 núm. 61 Can Barata 9 3 5 8 8 0 2 4 9

CRISTALLERIES

•GALVANY Alfons Sala, 29

93674*3 98

DECORACIÓ

• DECMIO DECOHACtON, S.L Francesc Moragas, 4

936743892

ELECTRICITAT • NOVA ELÈCTRICA SANT CUGAT Rbla. del Celler, 91

9 3 6 7 5 2 5 02

LECTRODOMESTICS • PASQUAL GAR­CIA GUILLÉN Valldoreix, 44-46 93674 7*64 • TOBELLA MILLAR Santiago Rusinol, 49 9 3 0 7 4 0 6 5 7 • VILAR ELECTROLLAR, S A . Maria, 20 9 3 5 8 9 0 2 7*

ENSENYAMENT

• COAP Villa. 22 9 3 5 8 9 2 ) *5

ÀGORA PREfSíUCAJI-EGB-SllP-í ' l

Fetut i GuinJia. *'n Tel Ï J J J N I I I D I F u 91 674 24 H6 UHIWSantClifU (da««ideTV2i

• L'ACADÈMIA Balmes, 39 9367544 58 _ • MÚSICA I DANSA FUSIÓ Canovas del Castillo, 20 9 3 5 8 9 2 8 * 9 • NOVAULA Valldoreix 22 Sant Cugat 93 674 03 81 • PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 93 674 12 39 • SPRINT IDIOMES Francesc Moragas,8 93 5S922 Sí • TRINITY Rbla. Can Mora, 18 93 675 22 01 • WAY-IN Rius i Taulet 2, pral Sant Cugat 93 674 82 f 5

• CUINES J. DÍAZ Rbla. del Celler, 17

93 674 74 49

ESCOLA THAU SANT

CUGAT ISCUlATHAr SWTCIGAT.

I'l .•. DI.LÍ.!.«) H\S IUMÏH

t:S(IIIACi>\Ct.KI'AI>i I.SCDU.SIM·OKrHIS smvt.iM. m.A'·sniKr

I MíXJMHH

TALLERS DE RELAT I

OJOaNP.lATOGRAFlC

• TALLERS

D'INTRODUCCIÓ AL GUIÓ I ESCRIPTURA CREATIVA Av Portal de l'Àngel, 1, 3er pis (Barcelona) 4 * 2 * 9 3 9 936743435

GIMNASOS ESPORTS • CLUB NATACIÓ SANT CUGAT CamíCrist Treballador, s/n 9 3 6 7 4 * 4 5 3 • GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 M H 7 4 8 * 7 g • GIMNÀS SANT CUGAT Anselm Ctavè, 20 Baixos 9 3 0 7 5 0 3 5 * • SANT CUGAT ESPORTS S.L Pça. Quatre Cantons s/n 93074 3 0 8 * •SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi; 33-35 9 3 0 7 4 9 0 0 8 •UESC Canovas del CastMo, 9 9 3 0 7 5 2 3 0 0

• C A L C M S P M Santiago Rusiftol, 23 0 3 0 7 4 0 8 0 0 • ESTANC MONESTR PlacaOct·vü.3 9 3 6 7 4 0 * 7 4

• EL PONT Girona, 3 0 3 0 7 8 0 * 75 • EUROPA Alfons S a * 24

• FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 9 3 0 7 4 * 9 8 * 9 3 0 7 6 * 0 0 0 • FLORISTERIA SANT JORDI Sant Jordi, 39 9 3 6 7 4 * 0 8 0 • ROSA M. SEGURA Sta. Maria, 8 93 589 04 78

• MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Pça. Joan Borràs, 1 9 3 0 7 4 * 0 4 0

Ml •FOTO VÍDEO F.R. Rbla. del Celler, 93 93674 7908 • J . LLAMAS Valldoreix, 14 93 6740093 • Z O O M Centra de la imatge Sta. Maria, 14 9 0 0 7 8 5 0 7 4

FUSTERIES

• FUSTERIA EBENISTERIA 93699 6748 93 674 70 68 • FUSTERIA EBENISTERIALS Cami de la Creu, 14-baixosla 9 3 5 8 9 4 7 5 3

FRUITERIES • ANTONI CAMPOS Francesc Moragas, 21 93 6740882 • J . MIRET Mercat de Torreblan­ca, parada 1 -42 93 67553 53

HERBOLARIS DIETÈTICA • GERD Plaça Pere San, 9 93 674 00 60

• SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1. Obert dissabte tarda 93675 5953

HIDROCULTIUS • HIDROFLOR Av. Joan Borràs, 54. Valldoreix 93 674 75 96

HÍPIQUES • HÍPICA CAN CALDES Masia Can Caldes, s/n 9 3 5 8 9 0 0 4 5 • HÍPICA SANT CU­GAT Av. Corts Catalanes -Finca La Pelleria 93074 83 85 • HlPtCA SEVERINO Pg. Calado, 12 9 3 0 7 4 * * 4 0

IMMOBILIÀRIES

•ARENASAN Endavallada 21 bxs. 9 3 5 8 9 4 5 6 6 • FINQUES BACHS Hospital, 41 9 3 5 8 9 0 3 0 7 F„aasitB110d • FINQUES GIRONELLA Plana de l'Hospital, 10 93674 7254 • ÒRGAN Plaça Octavià, 7 93 674 3208 •101 PISOS Valldoreix, 58 93589 73 74 •KSA 936753355

0 Fincos

Sant Cugat AJmi. k,i.fim„ COMKAS

V&ÍIAS

ALQUHBteS

VMOUAOONtS ASESOftAMBflO

INFORMÀTICA

• APPLE CENTER Plaça Unió, 3 93 589 33 00 • PROGRAM ACCÉS . Rambla Can Mora, 18 93 6 7 5 * 5 56 • 4G SERVEIS INTEGRALS Sant Marti, 32, entsol. 93 5 8 9 2 3 * 3 • VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 93 589 33 00 • SANT CUGAT DÍGIT Rbla. Celler,29 L1 935906*96 • KM TIENDAS Xerric,27 935900320

INSTRUMENTS • TALLEDA RICOMÀ Balmes, 11 93674 58 62 • INSTRUMENTAL SANT CUGAT Alfonso Sala, 18-20 93 675 47 57

JARDINERIES • GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 93 674 36 94

JOGUINES • JOGUINES MARGA Sta. Maria. 44 93 674 »5 32 • JOGUINES NINS Villa, 9 93 674 13 96

Santiago Rusiriol,40 93674 58 54 •FUSET Santiago Rusinol, 45 93 589 50 72 • MIREIA'S Valldoreix, 33 93 674 99 40 •SPADA Balmes, 39- Irdta. 9 1 5 8 9 5 5 4 9 • SANBER-5 Anselm Clavé, 20 93674 45 7*

fil • ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A 93 5 8 9 4 7 4 2 •ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major. 33 9 3 0 7 4 0 * 7 4

LLARS D'AVIS •CASAL D'AVIS DE MORA-SOL Victòria 48 9 3 5 8 9 2 0 * 8 •CASAL D'AVIS DE LA FLORESTA Peareon, 36 93589 78 00 93589 7860 • CASAL D'AVIS DE LES PLANES

93 675 5 * 0 5

•MARMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -C^rnpoarnor,12-Nau3 9 3 6 7 5 5 * 0 8

•ATEUERBLAU Av. Torreblanca, 2 9 3 5 8 9 * 9 3 * • M E S MARCS Enric Granados, 15

93589*4 29

MATALASSERIES

• SOLSONA Alfons Sala, 10

935893289

MAT, CONSTRUCCIÓ

• A P Rius i Taulet, 27 93674 05 03 •SUMIMSTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verda­guer, 107

93 674 *4 90

MISSATGERS

• M R W Ildefons Cerdà, 4 local 11

93 6 7 5 * 0 * »

• AUGUET

MERCERIES

• LA PERLA Major, 3 9 3 0 7 4 0 * 3 8

MOBLES DECORACIÓ

•CARRÉ MOBLES Francesc Moragas, 33 93 674 09 95 93 674 *5 50 •CASAJUANA. Galeries Sant Jordi. Santiago Rusinol, 37 -Major, 6 93 589 22 32 •EGA MOBLES Canovas del Castillo, 2 93 569 00*4 •MAJIK Sant Jordi, 29

93 589 02 66

MOBLES JARDÍ • INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 93 589 00 23

MODA CONFECCIÓ

• ARWENBOUTIQUE Elies Rogent. 52 93 589 6 * 6 3 • BENETTON

Santa Maria, 21 93 674 85 02 •BLUEMOON Major, 16. Horari: 9.30-13.30 h 16.30-20.30 h 93 675 02 67 • CAMPMANY Valldoreix, 16 Martorell, 15 9 3 6 7 4 * 4 82 • PEPA MARTIN TALLES GRANS Valldoreix, 28 93589 7232 •TOT PUNT Sant Antoni, 19 9 3 6 7 4 0 0 9 7 •VORAVIU Sant Antoni, 25-27 0 3 5 8 9 0 8 5 0

93 674 03 *6

•MOTOS ALVAREZ Sant Domenech,28

8 3 0 7 4 0 0 3 0

•RENAULT-ACERSA Ctra. CwdBífyo·a, 56 9 0 8 8 0 2 0 4 0 •T.M.G. TaDera Borrell 6 TtllFax 9307404 75 •T.M.G. Exposició!

Alfons Sala 36 0 3 6 7 8 8 0 8 3

•MUSICAL SANT CUGAT. Alfons SsJa18-20

930754787

•RANQO10 Pous, 13-local 1 0 3 0 7 8 8 7 5 5 • VALLÈS N E T ~ Sant Ramon, 4 0 3 0 7 4 0 0 * 0

•FfOTTO SantJcrdL32 9 3 5 8 9 0 6 0 8 • LA FESTA Santiago Rusiftol, 8 0 3 0 7 8 3 3 0 4 • IONA Major, 18 9 3 0 7 8 5 0 2 * MAVI

Objectes de regal i bijuteria Alfons Sala, 12 Botiga 3

9 3 0 7 8 0 4 8 4

•CONSTRUALPA Sta Maria, 9-1r 1a 93589 0*5* •D4 CONSTRUC­CIONS VaMoreMO 93674 05 98 •MARCOVE Sant Esteve, 29 93674 0 5 0 7 •PROMUSA Av. Torreblanca, 2-8 9 3 5 8 9 * 7 3 2 • SERRALLERIA T E ­RRA I COMAS O R Mozart.9. Barcelona 932181996

ÒPTIQUES

• TEXIDÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30

9358944 95

PASTISSERIES • SÀBAT Santiago Rusinyol, 46 93 675 12 99 • LA LIONESA Valldoreix, 79

93 674 0 7 7 *

PAPELERIES •PAPELERIALUFA C(Va·doreix,23

93.590.61.19

PARAMENT DE LA LLAR

•GENEVEVELETHU Vila, 6

PERRUQUERIES

• ANA Cami de la Creu 14 Baixos. H. convenidas 935893589^ •CARNÉIBOSCH Francesc Moragas, 29 93589 60 88 •FORMAS FJes Rogent, 18 A 930754006 •LOURDES Mona3n*33, eribesol 4 93074 4 0 2 6 •JUAM Xerrc,28 038740509 •SPLASH MVESTIMENT Martorell, 20 0 3 8 8 9 4 7 * * •TABOADA Rbta. Can Mora. 10 93880 8 7 0 5 • DBONESTUSTES Martarel.12 935SB5S57

• SALUMS

Sant Antoni, 50 000748782

PERSIANES

Avg, Rancesc Madà, 81 (Cd Fava) 9 3 8 8 0 0 * 2 0 0 0 0 9 0 0 8 0 *

• FERRON

RtusiTauM.20 0 3 0 7 4 0 8 4 7

SANT CUGAT Enric Granados, 10

0 3 8 9 0 2 8 2 0

•POLLERIA SANT CUGAT Mercat Torreblanca, peta. 1-5

0 3 6 7 8 * 3 0 8

INSTAL·LACIONS

ZAMORA, S i . Mossèn Clntar Verda­guer, 1a 0 8 8 8 0 2 0 3 8 •MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 93074 0 0 8 8

REPARTIDORS •MAHJNG VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8

0 3 8 0 9 2 3 7*

ROBA INFANTIL

•CUCARRÓ Santiago Pjjsnot, 30 9 3 0 7 4 8 8 0 0

Endevatada,12

9 3 5 8 9 6 4 * 6

ROBA PER ALA LLAR

•FALGUERA Vta,1 9307524 0*

• PERYBEN VaMoreix, 45-47 936745335 930748*04

SABATERIES

•REPARACIONS DE CALÇAT I COPIES DE CLAUS 93674 0 0 * 4 •REPARACIÓDEL CALCAT SABATA Francesc Moragas,6 93675 32 74 •REPARACIONS DE CALÇAT i COPIES DE CLAUS Sol, 16 93 674 90 97

•TATERS

Sant Antoni, 62

93 6755506

SEGURETAT

•AUX-VYD

Alfons Sate, 50

9 3 5 8 9 * 7 9 9

TALLERS MECÀNICS

•TALLER

ELECTROSOL

Sol, 19

93 0 7 4 3 6 8 8

• TALLER MECAMC P. CANALS

Sant Llorenç, 27

930740382

•TALLERS TORNER

Plana de rHospHal, 35

930740980 •TALLERESMENA

Passeig Torreblanca, 13

03874 8 3 0 *

Cerdanyola, 49 9 3 5 8 9 0 7 0 2

•TMTORERKSANT CUGAT

Sant Antoni, 1 9 8 6 7 4 * * 0 2

•TWTORERIASANT CUGAT

SanfegoRuaftol35 93074**83

•TWTDRERIASANT CUGAT

Ptía.Hbatalada,34 930752228

•TMTOREnASANT CUGAT

AfcnsSaJa,2 930744*67

TRANSPORTS

• ASSOCIACIÓ

RADW TAXI

9358944 22

930755*5*

VETERINARIS • DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS. S.L

Urgències 24 h.

Sabadell, 23.

Obert nit i festius

93 674 6945

Tel. urgències

9 0 8 8 9 8 * 3 6

93674 6945

• LA FAUNA

Rbla. del Celler, 35-37

93 674^3 05

• MASKOTA

Villa, 5

9 3 6 7 5 0 * 5 2

• VETERINOS

Rius i Taulet,31

93589 7 * 4 *

• USSIATOURS

Plana Hospital, 10

9 3 5 8 9 6 * 5 0

Fax 93 589 59 65

XARCUTERIES • CANSALADERIA JULIANA

Francesc Moragas. 26

93 6 7 4 0 8 8 *

ELS4CAIVrONS Classificats

• INI M A R E l\l A S A

• PISOS A ESTRENAR C/ Orient. Sup.: 107 m2. 4 hab. (1 suite), 2 banos, amplio salón-comedor, cocina office, tot. exterior, armarios y focos empotrados, calef., gas natural, bateón, pàrking, solo 6 vecinos. AJquiler: desde 95.000 ptas 9358945 66 • Coll Fava 3 y 4 habitacions, 2 banos, calefación, gas, parquet, armarios empotrados. Plaza pàrking. Zona comunitària y piscina. Alquiler desde 110.000 ptas/mes. 9358945 66

LOCAL A ESTRENAR c/ Martorell, sup. 37 m2., 1 aseo. Alquiler: 55.000 ptas/mes.

• APARTAMENTO A ESTRENAR CON GRANDES TERRAZAS C/ Martorell. Sup. 50 m2., hab.doble con armario empotrado, 1 barïo completo , cocina, salón comedor, focos empotrados, calef., pàrking, terraza de 41 m2, solo 4 vecinos. Alquiler: desde 65.000 ptas, 93 5S9 15 00

F I N Q U E S B A C H S PISOS * C/ Vallès: Totalmente reformado. 85 m2. Com.-Sal. -Coc.Off. 3 Dorm.- Bafio- Calef - A. Acond. Precio: 18.350.000 Mill *P° Torreblanca: 85 m2.- Com-Sal.-Coc.Off- 4 Dorm.- 2 banos- Calef.- Pk.2 Coch. Precio:23.500.000 * C/ Villa: Bajos con terraza - 70 m2 - Com- Sal. - Coc.Off. -2 Dorm. - Bafio - Aseo - Calef. Trast. - Ase. Parabol. Precio: 28.000.000 Mill. * Rius i Taulet: 120 m2 - Com - Sal. - Coc. Off. - 4 Dorm. - 2 banos. Calef. - Ascen. - Pk. 1 Coch. - Terraza. Precio:29.000.000 Mill ' C/ Villa: Bajos con terraza- 90 m2 - Com.- Sal.- Coc. • 3 Dorm. - 2 Banos - Calef. - Pk. 1 Cch. - Trast.A. Parabol. Precio: 36.000.000 Mill

* Pahisa: Bajos con Jardín. - 110 m2 - Com. - Sal. con chimenea. hog. - Coc. - 4 Dorm. - 2 banos. - Jrd. Priv.-Jadín y piscina comun. Precio: 37.000.000 Mill ' Rbta del Celler: 140 m2 - Com. - Sal. - Coc - 3 Dorm. - 2 banos - Aseo - Calef. - A. Acond. - Pk. 1 Coch. - Trast. - Jrd, y Piisc. comun. - Precio: 37.000.000 Mill * Villa: Atico - 75 m2 Com.- Sal. - Coc - 2 Dorm. - 2 baflos -Pk i Coch. Trast. Ase. - A. Parabol. Terraza. Precio: 45.000.000 Mill * P.bla Ribatellada: Bajos con Jardin - 160 m2. Com.- Sal. con chim.hog. Coc.Off. - 4 Dorm. 2 Bari. - Pk. 1 Coch. Calef. Asc.Jard. y Pisa comun Conserge. Precio'. 45.000.000 Mill

TEL 93 674 24 69

O I P I S O S -ORAN OFERTA EN ALQWLERES : -Pisos desde 55.000 ptas/mes con muebles

-Preciosa Unif. de època en el Golf de 209 m2 útles, sol T/D. tambi'én ideal para Centro de Rehabilitación : 220.000 ptas/mes

- Pisos, Adosadas y Unifamiliares, también de Alto Standing

ü Obra nueva en Sant Cugat, cèntrica y tranquilaü Apart. Pisos, Bajos-dúplex y Aticos-dúplex: ase, calefac, cl imalit, ptas. y marços roble, AVE, Caldera Gas (calefac./agua caliente), cocina totalmente equipada (encimera, horno, fregadero doble acero inox., campana

extr, armarios altos/bajos), dos tomas antena (T.V) y dos de telefono, pk. incluido.

- Apart. 45 m2, hab., salón, balcón, sur (sol T/D), pk.: 11'2 Mill.

- Piso 60 m2, 2 hab. (10 m2 y 8 m2), salón 24 m2, pk.: 13'9 Mill

- Àtico-Dúplex 65 m2, salón 27 m2, balcón, golfa 19 m2 + tza. 9 m2, sur (sol T/D), pk.: 167 Mill.

- Aticc-Dúplex 126 m2, 3 hab., 2 banos, Golfa 39 m2 +trza. 16 m2, 2 balcones, p.k: 27'8 Mill.

"Recuerde.... Hay 1 0 1 viviendas mas. i Posiblemente tengamos lo que necesita !

93-589-73-74 / 93-589-81-61 F I I M C A S S A N T C U G A T

VENTAS •JUNTO ESTACIÓN. Piso àtico dúplex de 100 m2. En planta baia consta de salón-comedor, cocina (nueva). una hab. doble y un barïo. En la planta piso consta de un salón-estar o estudio y una "suite" (bafto reformado). Terraza Calefaccion a gas. Pàrking opcional. Precio: 23 Mill.

93674 0897'

• ZONA GOLF ESTACIÓN , _ .., Piso de 165 m2. Consta de 4 habitaciones dobles, salon-comedor de 45 m2, cocina-office, 2 banos completos. Dos plazas pàrking opc. Jardín comunitario con piscina y pista de bàsquet. Precio : 32,5 Mill.

9367406 97 _„__

• AVINGUDA PLA DEL V1NYET „ „ . . „ , ' . , , . , , Torre adosada de 180 m2. Consta de 3 hab.(2 dobles). salón-comedor de 25 m2 con ehimenea-hogar, cocina-office, 2 banos completos. Estudio. Terraza. Jardin privado de 40 m2. Garaqe para dos coches. trastero y lavadero. Precio: 37 Mil l.

93 674 08 97

Garage para dos coches. Jardin de 400 m2. MUCHO SOL Y VISTA PANORÀMICA. CONSTRUCCION SENORIAL Precio: 67 MHI

936740997

• PARCELA EN CAN CORTES „ _, Tiene una superfície de 1245 m2. Vistas a todo el Vallès. Precio: 20 Mill. 93 674 06 97

• COLL FAVA Piso nuevo en alquiler, a estrenar de 90 m2, 3 hab., 2 barïos completos. Calefaccion. Plaza de pàrking con trastero. Jardín comunitario. Precio: 24 Mil l.

93674 0897

• ZONA GOLF Torre adosada de 4 habitaciones, salon-comedor con chimenea, cocina-office, estudio, 2 banos y un aseo. Garaqe para dos coches. Bodega, terraza, etc. Jardín privado. Precio: 48.680.000 Mill

93674 0897

•AVDAPLA DEL VINYET-SANTA TERESA Torre adosada de 280 m2. Consta de 4 hab. dobles (dos de ellas con "sulte") mas otra hab. de Servicio, salón-comedor de 35 m2 con chimenea, cocina-office, 3 barlos completos. Estudio de 30 m2. Terraza solàrium. Trastero. Garage para dos coches. Jardín privado y comunitario con piscina.MUY SOLEADA Y BIEN ÀCONDICIONADA. Precio: 50 Mill

•P* VALLDOREIX . „ * . . „ ,Casa individual de 300 m2. Estilo Inglés. Consta de 6 habitaciones ( 5 dobles y 1 "suite") salón-comedor, coc ina-of f ice, 4 banos completos. Estudio. Bodega, trastero, càmara frigorífica. Habitación de plancha, etc.

• JUNTO ESTACIÓN Local de 100 m2 , utiles, dividido en 5 despachos mas 1 aseo. Aire acondicionado. Precio: 12,5 Mill

ALOUILERES

• JUNTO ESTACIÓN. Piso en alquiler situado en c/ Alfonso Sala. de 120 m2, 4 hab., 2 barlos completos. Servicio de alta. IMPECABLE. Precio: 80.000 ptas/mas, comunidad incluida.

• JUNTO ESTACIÓNLocal en alquiler, situado en calle Valldoreix, de 45 m2. Precio: 90.000 ptai/mesOtro local en c/Gerona de 132 m2 utiles. Precio: 150.000 ptas/mes

wmmmmm: ^:^m p s s wímmmmm: mm:. l l i t e i i a t e F I N Q U E S G I R O N E L L A

• COU. FAVA. NUEVO 3 dormitorios, cornedor-salónL cocina-office, lavadero. 2 banos, oarking doble. TODO EXTERIOR. ZONA COMUNITÀRIA CON PISCINA. 24.000.000 Ptas. 93 674 72 54

• C. VALLÈS. CERCA NUEVO MERCADO 4 dormitorios, comedor-salón. ncocina, barïo completo, calefaccion. balcón. BUEN ESTADO. 14.900.000 Ras. 93 674 72 54 •ZONS RESIDENCIAL 3 dormitorios, comedor-salón 30 m2, cocina, lavadero, 2 banos completos, armarios empotrados, terraza, calefaccion. Zona comunitària con oiscina. MUCHO SOL, EXCELEMTES VISTAS. 21.000.000 Ptas. 93 674 7254

• C. VALLÈS. ATICO 4 dormitorios. amplio comedor-salón, cocina-office. 2 banos completos. terraza 40 m2. SOL TODO EL DIA. 21.000.000 Ptas. 93 674 72 54

•TORRE JUNTO ESTACIÓN MIRASOL 5 dormitorios, amplio comedor-salón, cocina-office, 2 banos completos, terraza, estudio, jardín 400 m2. TODO REFORMADO. MUCHA LUZ Y SOL. Precio: 37.000.000 MM 93 674 72 54

•PARC CENTRAL A ESTRENAR. BAJOS CON JARDIN PARTICULAR DE 40 M2 3 dormitorios, comedor-salón 40 m2, cocina-office, lavadero, 2 banos completos, calefaccion, pàrking. TODO EXTERIOR. 32.600.000 Ptas. 93 674 72 54

K S A PISOS •Junto estactón, Reformado, sup.65 m2, comedor.cocma, 3

dormitorios, 1 bafio, buen estado. Precio: 12.600.000 ptas

93 675 3355.

• Avda. Alfonso Saia. OCASIÓN, SUP.75 M2, totalmente

reformado,comedor, cocina, 3 dormitorios, 1 bafio, etc.

Precio: 9.500.000 ptas

936753355.

•TOTALMENTE REFORMADO, superfície 80 m2, comedor,

cocina, 3 dorm ( 2 dobles), 1 bafio, aluminio, dtmat., vistas

Tibidabo, para entrar a vivir. sin ascensor. Precio: 14,700.000

336753355.

• Zona tranquila, 110 m2, salón 35 m2,cocina, 3 hab. con

armarios empotrados, 2 banos, terraza 15 m2, calef. todo

ext. 2 afios de antiguedad, 2p.pérWng, jardín infantil, piscina

comunitària Precio: 30.500.000

93 675 33 55.

• San Eduard, en construcció, sup. 25 m2 terraza, salón

comedor 37 m2,cocina office,4 hab., 2 banos, calefaccion 3 p. pàrking, trastero, acabados de 1" calidad. Precio: 48 MHI

•Zona Parc Central, BAJOS DUPLEX., sup. 240 m2, 35 m2 de terraza, salón comedor, cocina, 6 hab., (1 suite), 5 dobles., 2 b., 2 a. con ducha, despacho, bodega., 2 p. pàrking, trastero., pi&c. comunitària, orientación Sur, acabados 1 a. calidad, ant., 2 afios. Precio: 55 Mi l l ! !

TORRES ADOSADAS

•Cerca estación, superfície 160 m2, garaje, salón-comedor, cocina, 3 hab., 2 banos, estudio con terraza, calefaccion, perfecto estado. Prec»-. 36.7SO.000 ptas 93 67533 55.

• Can Picanyol, garaje 2c. trastero, zona de lavado, salón comedor con chimenea, cocina-office, 3 hab., 2 banos, estudio, piscina comunitària. Precio: 41 MHI H 93 675 33 55.

TORRE UN1FAMIL1AR

• MIRASOL. solar 288 m2., cont. 250 m2., garaje 3c.,

trastero, salón-comedor con chimenea, cocina office, 4

hab., 2 banos, a s., calefac, barbacoa, cerca estación,

perfecto estado. Precio: 52 Mill l!

93 675 3355.

Ò R G A N PISOS EN VENTA

•2. Centro. Sup. 70 m2, 3 dor., 1 bafto, sal-comedor de 23 m2, piso alto, con vistas, tranqu. Precio: 13.950 Mill 9357432 08 •Z.Parc Pollancreda. Àtico, Sup. 100 m2, 4 dor, 2 banos, ascensor, disponible de 1 bafio. Ttpo rastero., sal-comedor 23 m2, amplia cocina 14 m2, terraza amplia y soleada de 44 m2, soleado y panoràmico. Precio: 1&950 Mill 93 574 32 08 •Z. Arrabassada. Piso nuevo en zona residencial. Sup. 65 m2, 2 dormitorios,, 1 barïo. calefacdón, ascensor, sal-come­dor. 22 m2, cocina exterior, g. zona com. con piscina y z. juegos infantiles. IMPECABLE. Precio: 19 Mill 93 6743208 •Z. Centro. Piso bien cuidado. Sup. 100 m2, 3 dor., 1 bano.. 1 aseo, ascensor, 1 pk.. sal-com. 30 m2,19.500 Mill 93 674 32 08 •Z. Parc PoNancreda. Piso en muy bien estado. Sup. 110 m2, 2 dor., 2 banos, calefaccion, ascensor, coc.office, amplio sal-com. plaza de pk.+ trastero, z. ajardinadas y piscinas. Precio: 27.400 Mill 93 674 32 08

O F E R T E S •TRASPASSO BOTIGA A SANT CUGAT Zona comercial, SOm* lloguer baix. 93 589 64 1S (matins)

• PROFESSOR DE MATEMÀTIQUES AMB MOLTA EXPE­RIÈNCIA, TOTS ELS NIVELLS. Genis 93.674.9192

• PERRUQUERIA DISON, necessita oficials / les. Interessats truqueu al 93. 589.56.57. o passeu pel carrer Martorell. 12.

TORRES EN VENTA

•St. Quirze Jardi. Unif. Sup 162 m2, 4 dor., 2 bafios, 1 aseo, calefaccion, jard. priv. De 411 m2, 30 m2 de terraza-porche, 1 pk. Precio: 39.500 Mill 93 674 32 08 • Z. Vinyet. Ados. Sup. 211 m2, jardin 25 m2. 4 dor., 2 banos, 1 aseo, calefaccion, amplio pk. (2 coches), estudio de 30 m2, 2 trzas (1 solàrium), muy tranquilo.Precio: 47 Mill 93 674 32 08 • Z, Parc Central. Ados. Sup. 190 m2, 3 dor, 2 bafios, 1 aseo, calefaccion, 40 m2 de trza.+ jardín + solàrium, comedor amplio de 35 m2, con chimenea-hog., coc-office exterior, 2 pk + trastero, z. residencial. Predo: 46.800 MiH 93 674 32 08 • Z. Colomer. Ados. Sup. 230 m2, 3 dor., 2 banos, 1 aseo, calef., sal-com. de 40 m2 con salida a jard. priv. de 30 m2, estudio abuhardillado de 32 m2, trza. solàrium 14 m2, perfecto estado. Precio: 58 Mill 93 6743208 •Z. Arrabassada. Ados. Sup. 301 m2, jardín de 52 m2, 4 dorm., 4 banos, 1 aseo, calefaccion, g. coc-office exterior, g. com-salon de 40 m2, z. comunitària con piscina. Excelente ubicación. Precio: 63 Mill 93 674 32 08

D E Ml A IM D E S • MIRASOL- MAS JANER. Casa nueva, 800 m2 de terreno. Vivienda de 293 m2, salón-comedor, cocina-office, 3 habitaciones, 3 banos, calefac­cion, 3 trasteros, pàrking de 4 coches, pozo de agua. Con todos los servicios. jZona tranquila!. Precio: 49.000.000 ptas. NO AGENCIAS 93.674.13.05. Llamar de 17 a 20 h.

• UCENCIADA EN INGENIERIA ELÈCTRICA, da clases de Matemàticas, Física y Electrònica a todos los niveles. Mucha experiència. Gisela Espinosa : 93 590 62 51 / 919722021

PLATET DE L'AVIA ANGELETA COL·LABORA : M. Àngels Quadras

Preparació:

Aquest platet l'he cuinat amb el més bo que he trobat al Mercat de Sant Cugat. És fet amb pollastre de corral i amb mandonguilles rodones, que sempre hi queden bé. Hi ha també barreja de bolets (ceps, rovellons i escarlets) i no tingueu gens de por perquè els recullo jo i ho faig des de l'any de la picor. Amb molta paciència se sofregeix amb ceba, tomàquets, all, julivert, un farcellet d'herbes aromàtiques i una mica de farina per espessir el sofregit i fer la salsa ben fina. Aquest platet el feien les cuineres d'anys enrere.

Comentari: Des d'aquesta setmana i fins després de Reis, farem receptes de Nadal fàcils i econòmiques. La pròxima, temps de pastorets, es titularà "La reconya del platet del Dimoni".

EIS 4 CANTONS

34 Divendres, 4 de desembre de 19VH

Tennis

Corretja es doctora a Hannover El santcugatenc guanya el Campionat del Món i se situa tercer al rànquing

La 19a edició del Campionat del Món de l'ATP Tour ha vist guanyar un ju­gador santcugatenc de 24 anys. EN ós Àlex Corretja, que participava per pri­

mer cop en, probablement, el torneig per excel·lència, el mes prestigiós: el Masters. Hannover ha coronat Corretja i ha vist guanyar, desprès de 22 anys

(quan ho va fer Manuel Orantes a Houston) a un jugador estatal. Àlex Corretja sí que va vèncer aquest cop Pete Sampras i el mallorquí Caries

Moya, amb qui una setmana abans ha­vien compartit sessions preparatòries al CAR de Sant Cugat, on hi ha l'úni­ca pista ràpida de tot l'Estat.

Al.KX LÓI'KZ

Alex (iorretja ha escrit una pà­gina d'or de la història mundial del tennis. Ks el nou campió del món. Diumenge va derrotar en la final de la 19a edició del Cam­pionat del Món de l'ATP Tour el seu bon amic Carles Moya, qui li havia guanyat la partida en la fi­nal de Roland Carros, el passat 7 de juny. A Hannover, el santcu­gatenc, de 24 anys, que es troba en el moment més dolç de la seva carrera esportiva, no va afrontar la final de la mateixa manera que va fer-ho a París. Quan sembla­va que tot ho tenia perdut, amb dos sets a /.ero a favor del ma­llorquí, va treure tot el seu tennis i va demostrar que es mereixia el títol. Finalment, Corretja es va imposar a Moya per 3-6, 3-6, 7-S, (>-3 i 7-3, en quatre hores jus­tes de partit, després de capgirar un partit que se li havia compli­cat de debò. Després que Ma.-nuel Orantes guanyés el Masters ara fa 22 anys a Houston, el sant­cugatenc és el segon jugador es­tatal que ho aconsegueix. D'a­questa manera, Àlex Corretja, el tennista santcugatenc, es docto­rava a Hannover davant tot el món en la seva primera partici­pació al Masters. Kn aquest cam­pionat hi van prendre part les vuit millors raquetes del moment, tot i que a última hora Andre Agassi i Marcelo Ríos van abandonar la competició per lesió. Finalment, tres van ser els jugadors catalans que hi van formar part: Corretja, Moya i Costa. Si aquesta matei­xa temporada Corretja havia de­mostrat ser un excel·lent espe­cialista en terra batuda, ara ha evidenciat que també és un ex­pert en pista ràpida. La moque­ta de I lannover ha vist aixecar la copa del torneig segurament més prestigiós, que l'ha fet guanyar uns 2(K) milions de pessetes. De fet. després de la recent victòria a l àó, cl santcugatenc es conver­tia en cl primer jugador estatal que vencia en indoor des que Orantes ho fes al 1976.

Una espina clavada

Després de perdre aquell histò­ric partit a l 'Open dels Estats Units el 1996 amb el nord-ame-ricà Pete Sampras, Àlex Corretja va treure's una espina que duia clavada: desfer-se de Sampras, que per sisena temporada conse­cutiva acabarà com a número 1 del món. I ho va assolir sumant la seva primera victòria esportiva davant Sampras. El jugador, que ha vençut quatre Masters, queia davant Corretja per 4-6,6-3 i 7-6 (7-3). Abans d 'enfrontar-se a aquest jugador llegenda en se­mifinals. el santcugatenc havia vençut Andre Agassi, havia per­dut amb Tim Hemnan, i havia superat el lleidatà Albert Costa.

Amb aquesta gran victòria. Cor­retja passa del sisè lloc al rànquing de l'ATP al tercer, superant així la seva millor classificació acon­seguida fins ara. Aquesta data de juliol del 97, quan va col·locar-se quart. Per davant seu, només hi ha Pete Sampras i Marcelo Ríos. Corretja ja suma nou títols a la seva carrera esportiva, que va co­mençar com a tennista professio­nal al 1990: Buenos Aires, el 1994, l'any passat va vèncer a Estoril,

Roma i Stuttgart, i aquesta tem­porada s'ha imposat a Dubai (re-bound ace), Ostaad (terra batu­da). Indianàpolis (ciment), Lió (indoor), i el Masters (moqueta).

Corretja va ser rebut dimarts a l'Ajuntament de Barcelona per l'alcalde Joan Clos, i a la Gene­ralitat de Catalunya pel president Jordi Pujol. Només acabat l'en­frontament de diumenge, el sant­cugatenc va rebre una trucada del president del govern, José Maria Aznar, que el felicitava.

Aviat es presentarà el nou pro­jecte de construcció d'un com­plex esportiu cobert amb quatre pistes de superfície ràpida al ("en­tre d'Alt Rendiment de Sant Cu­gat. D'aquesta manera, els juga­dors estatals podran entrenar-se en aquest tipus de superfície, que de moment només disposen d'u­na instal·lació al CAR.

Àlei Curat)! ha acaataguit el titel més inpertant de la seva carrera esiertiva: al CaaeieMt del Méi de l'ATP feur Fata: XAV1 LARROSA

íí Master" de la normalitat • Moltes vegades, la premsa, els mitjans de comunicació, tendei­xen a presentar els esportistes d'alt nivell com a éssers excep­cionals, a voltes distants de la res­ta dels humans. Però jo sempre he cregut que els més grans, els millors, són persones que ten­deixen a l'absoluta normalitat i que per això cal fer-los servir com a exemple per a la joventut i per a la societat en general que cada cop més està entrant en una cul­tura del món esportiu.

Aquest cap de setmana la gent del món de l'esport estem con­tents, estem si cal orgullosos que l'Alex Corretja guanyes el Mas­ters, per diferents raons:

• Pel que representa de consola­ció d'aquest esport tant a nivell català com espanyol;

• Pel que representa l'amistat, per sobre de la rivalitat esportiva, amb en Carles Moya: • Però per sobre de tot pel que representa el triomf de la nor­

malitat en el comportament d'u­na estrella en aquest món tan complicat, i a vegades tan poc va­lorat, com és el de l'esport.

L'estiu del 97, Ràdio Sant Cu­gat, dins la festa "Premis Esport en Marxa", va voler distingir l'es­portista santcugatenc més inter­nacional, i va ser escollit com a tal l'Àlex. El CAR li va fer en-trega del guardó, un perfil de l'es­cultura que presideix l'entrada a casa nostra, obra de Rosa Serra. Aquella estona que vaig poder compartir amb l'Alex i la seva companyia vaig descobrir una persona enamorada del seu es­port. que assumia amb naturali­tat les seves mancances i que era conscient que encara li quedava un llarg camí per recórrer en el món del tennis al costat dels seus. I ,a gratitud que va expressar en­vers el reconeixement del pre­mi. fora de qualsevol compli­ment. era una mostra més d'un tarannà normal i equilibrat.

Voldria agrair-los tant a l'Àlex com al seu entrenador les parau­les de record que han tingut pel Centre d'Alt Rendiment en ge­neral, i pels tennistes becats en particular, ja que això ens ajuda a continuar servint i donant el mi­llor de nosaltres amb vista a l'es­port. Espero que si tot marxa cor­rectament, en un futur no molt llunyà, durant l'any 1999, gràcies a les aportacions de la Secretaria General de l'Esport i el Consejo Superior de Deportes, el CAR tin­gui una nova instal·lació, i que l'À­lex, el Carles i els altres puguin entrenar en pistes ràpides i pu­guin així preparar les seves com­peticions amb millors condicions. Finalment, voldria agrair a l'Àlex Corretja aquesta lliçó de normali­tat que ens ha donat a tots. Crec que això serà el millor llegat d'a­quest guanyador al Masters.

Francesc de Puig i Ydadrich Director del C\ R de Sant Cuetit

ELS í CANTONS Divendres, 4 de desembre de 199H Esports 35

B à s q u e t

La UE Sant Cugat accedeix per primer cop a la zona d'ascens

Els de Rama només han perdut un dels últims cinc partits disputats A m b la victòria a la Sala Escolar clavant el C B Valls per 75 punts a 6 7 , l'equip sè­nior masculí de la UE Sant Cugat ha evi­denciat el bon moment de forma en què

Àl.KX LÓPKZ - Sant Cugat-

L'equip sènior masculí de la l E Sant Ciliat s'ha col·locat per pri­mera vegada aquesta temporada en les vuit primeres posicions que donen accés a l'ascens directe a Primera (Catalana. El conjunt sant­eugatenc va imposar-se dissabte a la Sala Escolar al CB Valls per 75 punts a 67, aconseguint la ter­cera victòria consecutiva al cam­pionat. I n cop disputades Ics deu primeres jornades, el conjunt ver­mell-i-negre ha aconseguit igualar cl balanç de victòries i derrotes i ara és sisè amb 15 punts i un ba­lanç de cinc victòries i cinc derro­tes. D'aquesta manera, la l 'E Sant Cugat, que fins i tot havia ocupat l'avantpenúltima posició de set­ze equips a la taula ara ta tan sols tres jornades, ha remuntat el vol i s'ha situat en una situació privi­legiada. L'entrenador Joan Rama ha donat força importància a la victòria del seu equip davant el CB Valls, ja que considera que "si no haguéssim guanyat, de res ens hauria servit guanyar el passat cap de setmana a la pista de la l 'E Gaudí". Rama ha fet la seva par­ticular lectura de l'actual situació del seu equip a la classificació: "A partir d'ara depenem de nosaltres

es troba. Aquesta ha estat la tercera victò­ria consecutiva del conjunt de Joan Rama a Segona Catalana. En aquests moments, e l conjunt vermell- i -negre és sisè a la

classificació amb un balanç equilibrat de cinc victòries i cinc derrotes. Demà pas­sat a la tarda, els de Rama visiten la pis­ta de l'Almeda, onzè classificat.

La HE Sant Cagat ha entrat per primer cap aquesta temporada entre ies vuri primeres posicions que donen accés a l'ascens. FOTO: ÒSCM BENITO

mateixos, tot i que no ens hi hem de capficar. Hem d'anar partit a partit".

Reacció, per fi

Dels últims cinc enfrontaments, l'equip santeugatenc tan sols ha encaixat una derrota. Rama reco­

neix que quan l'equip comptava amb un balanç de dues victòries i cinc derrotes, aquest va passar per "un moment molt crític". Ara que les coses van bé, el tècnic no vol sentir a parlar tampoc de l'ascens: "Queden vint partits perquè fi­nalitzi la lliga i això són molts par­tits". Rama creu que el seu equip

ha demostrat que és "al nivell de la categoria" i que aquesta és "del tot igualada". Diumenge a la tar­da, la UE Sant Cugat visita la pis­ta del Bàsket Almeda, onzè amb 14 punts i un balanç de quatre victòries i sis derrotes. A la seva pista ha guanyat el Reus, el Gau­dí i el Sant Medir.

Futbol sala

Victòria històrica de rOlímpyc a Castelló

À.L. - Sant Cagat -

L'Olímpyc de la Eloresta va aconseguir a la pista del Playas de Castellón la primera victòria fora de Catalunya en la història del club florestà a Primera Na­cional A. Els jugadors que en­trena Àngel Ruiz van imposar-se per 4 gols a 5, gràcies al gol de Sergio a falta de tan sols tres segons per acabar el par t i t . Aquest triomf ha suposat la ter­cera victòria consecutiva al cam­pionat de lliga de Primera Na­cional A, fet que ha suposat que el conjunt de la Eloresta passi a encapçalar una còmoda nove­na posició a la taula, amb 13 punts i un balanç a la compet i ­ció de tres victòries, quatre em­pats i dues derrotes.

Demà a la tarda, l'Olímpyc rep al pavelló municipal de Sant Cugat el Cambrils, penúlt im amb sis punts i un balanç de dues victòries i set desfetes, en una immillorable oportunitat de cont inuar sumant pun t s . Abans que acabi la primera vol­ta al grup sisè, l'Olímpyc de la Eloresta ha de viatjar a Calvià, onzè, ha de rebre el Manresa, vuitè, ha de visitar la pista del Club Natació Sabadell, tercer, i en l'última jornada ha de rebre el Llopart, desè. El Calvià, el Manresa i el Llopart són rivals directes de l'Olímpyc a la tau­la, mentre que el C N Sabadell serà un adversari dificultós.

F u t b o l

El Sant Cugat Esport venç al municipal nou mesos després Els santeugatencs afronten una doble jornada

A.L. - Sant Cugat-

El Sant Cugat Esport per fi va vèncer al camp municipal d'Es­ports en partit oficial de lliga, diu­menge, en derrotar per 1 gol a 0 el Manresa. L'última vegada que va guanyar a casa va ser el 8 de març de l'any passat, quan va superar el Palafrugell per 1 gol a 0. No és es t rany que el tècnic Hans Schonhófer afirmi que "aquesta victòria és molt important per a nosaltres. H;»víem entrat en itna

dinàmica perillosa que s'havia transformat en un problema psi­cològic". Schonhófer, però, té al­tres motius que dificulten el joc del Sant Cugat al seu propi camp: "El terreny de joc no està com per

fer moltes floritures, la pilota bota força malament". Malgrat tot. l'en­trenador destaca "l'actitud i la mentalitat" dels seus jugadors. "És un equip molt unit i que té molta fe en ell mateix", ha decla­rat el jugador-entrenador santeu­gatenc. El tècnic, però, no es con­forma amb aquest únic resultat i s'ha fixat com a principal objec­tiu "igualar l'estadística al muni­cipal". "Aquesta és una victòria dedicada a l'afició", ha ressaltat el tècnic. Nando, el jove jugador for­mar al planter, va debutaren l'on­ze inicial anotant el gol de la victò­ria en el temps de descompte de la primera meitat, l 'n altre jugador destacat va ser el porter Javier Tantos, que va fer aturades pro­videncials.

Viiitè a la taula

Amb els bons resultats que està quallant l'equip vermell-i-negre. aquest ocupa ara mateix la vuite­na posició a la taula, amb 21 punts. Tot i el bon moment que traves­sa l'equip, Schonhófer apunta que l'objectiu d'aquesta campanya "continua sent la permanència". El Sant Cugat afronta una doble jornada: diumenge visita Valls i dimarts rep el Tremp. I .'entrena­dor santeugatenc s'ha fixat la fita d'assolir un mínim de quatre punts en aquesta doble jornada.

Finalment, el Sant Cugat Esport i el Cerdanyola van arribar dimarts a la nit a un acord pel traspàs de Chus, que ja fa molts mesos que entrena amb l'equip santeugatenc.

*&*

El Sant Cuaat Esport va vèncer a casa eesprés fc aau mesos seise luaayar. FOTO: OSCAIKWT0

36 Esports ILSICANTONS Divendres, 4 de desembre 1998

V o l e i b o l

Aymerich i Castro signen la pau en públic a la presentació Aymerich: "Ris problemes amb Castro ja han estat enterrats"

Els qui van ser presents dissabte al mig­dia a la presentació dels set equips del Club Voleibol Sant Cugat que va cele­brar-se al pavelló de voleibol de Sant Cu-

A. l , . - Sant Cugat-

Després de Ics po lèmiques declaracions que es van dirigir al mes de juliol l 'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich, i el president del ( l lub Voleibol Sant Cugat, ( larles (Castro, van assistir plegats, per primer cop, a un acte públic: la presenta­ció oficial dels set equips que integren aquesta temporada el CV Sant Cugat . Aquests són dos sèniors - un femení i un masculí- , un juvenil femení, dos cadets femenins i dos in­fantils femenins. L'objcctiu del sènior femení és acabar la lliga entre els quatre primers, la del masculí l 'ascens, la del juvenil la permanència i la del cadet accedi r al C a m p i o n a t d ' E s ­panya. A l'acre van assistir les següents personalitats: l'alcal­de Joan Aymerich, Àngels Pon-sa, t inent d'alcalde de Serveis Personals, Xavier Figueras, re­gidor d'Esports, Joan Costa, vi-cep re s iden t de la Federac ió Catalana de Voleibol, i Bernat Buscà , r e s p o n s a b l e de l Pla 2001. Carles Castro, que és el màxim responsable del c lub des de fa deu anys, i la junta di rect iva van rep resen ta r el Club Voleibol Sant Cugat.

gat a Val ldoreix van poder veure com Joan Aymerich, alcalde de Sant Cugat, i Carles Castro, president de l'entitat sant-cugàtenca, es reconciliaven en públic, tot

i que ja fa alguns mesos que han man­tingut algunes reunions en privat. Castro també va presentar els dos projectes nous en què es troba involucrat el club.

Untar FifMrat, Jaai AnMrich

Signen la pau

Duran t la presentació, Joan Aymerich va dirigir unes breus paraules als assistents. Ayme­rich va dir en públic que "els problemes que hagi pogut te­nir amb Carles Castro ja han estat enterrats definitivament. Van ser uns malentesos que ja

Àaftb Hm» van sar iisuMa • la aruantacM dtl

han estat solucionats". Carles Castro va constatar les paraules d 'Aymerich, indicant que el "diàleg" havia estat fonamen­tal en la reconciliació.

Enguany, la principal nove­tat respecte les ú l t imes pre­sentacions és que es presenta­ven els dos úl t ims projectes que emmarquen al club: el Pla

CV Sant Guiat FOTO: ÓSCAR m m

2001 i el Cent re de Tecnifica-ció.

Les jugadores juvenils Istria Baniuso i Yaima Ramos i les cadets Anna Cas t ro i Rossana Cano han par t ic ipa t r ecen t ­ment en una preselecció de la selecció catalana, però els re­sultats de la mateixa encara no s'han fet públics.

H o q u e i h e r b a

El Júnior perd a Santander i passa a ocupar plaça de

descens directe

- Sant Cugat- -

L'equip masculí del Júnior con­tinua sense saber què és puntuar a la Divisió d'Honor masculina aquesta campanya després de per­dre la passada jornada a Santander, al camp del Sardinero, per 4 gols a 0. Amb aquesta quarta desfeta al campionat, el Júnior ha passat a encapçalar l'última posició a la classificació, sense punts, plaça que dóna el descens directe de categoria. A més, en les dues úl­times jornades, el conjunt blau-i-negre ha encaixat dues goleja­des, fet que fa pensar en una crisi important en l'equip d'Andrés Barrientos, que ara més que mai necessita puntuar amb urgència. Aquest cap de setmana, el Júnior ha d'afrontar una doble jornada.

Dissabte, cl Júnior rep el segon classificat, l'Atlètic de Terrassa, que té 7 punts, i diumenge visita el camp del Club Deportiu Ter­rassa, tercer amb sis punts.

Per contra, el conjunt femení del Júnior va imposar-se al Reial Club de Polo per 6 gols a 3 i d'aquesta manera continua ocupant els pri­mers llocs a la classificació. Ara mateix, es quart a la taula amb 11 punts, a tan sols tres del primer classificat, la Reial Societat . Aquest cap de setmana, les juga­dores de Núria Olivé visiten cl camp del Club de Campo a Ma­drid, conjunt que és setè a la clas­sificació, amb cinc punts. Si cl Jú­nior venç i el San Pablo Valdeluz perd amb el líder, l'equip blau-i-negre passaria a ocupar la ter­cera posició. /À.L.

H o q u e i p a t i n s

Les derrotes del Caldes i el Santa Perpètua fan encara

més líder el Patí Hoquei

Després de les derrotes del Santa Perpètua a casa amb el Cerdanyola i el Caldes a la pis­ta del Laietà, el sènior A del Patí Hoquei Sant Cugat ha ei­xamplat fins a tres punts la seva diferència a la classificació res­pecte els seus dos principals perseguidors a la taula. L'equip santeugatenc va desfer-se diu­menge al pavelló municipal del Folgueroles, cinquè, per 7 gols a 5. El principal protagonista d ' aques t xoc va ser Gonzalo Munoz, autor de sis dels set gols del seu equip.

Aquest cap de setmana, el sè­nior A visita la pista del Caldes, un dels adversaris més impor­tants que a priori ha de tenir l'e­

quip vermell-i-negre amb vis­ta a l'ascens a Primera Catalana. L'entrenador, Lluís Sànchez, ha qualificat aquest xoc com "el més important que hem hagut d'afrontar fins al moment" i ha advertit que, si volen guanyar, "no podem abaixar ni el ritme ni la concentració". Malgrat tot, si els santeugatencs perdessin continuarien sent líders en soli­tari del seu grup. Sànchez, com ja va afirmar en el seu moment, va tornar a repetir que "anar pri­mer tota la lliga és molt impor­tant". Dels tres partits que res­ten perquè acabi la primera volta -Caldes, Masquefa i Universi­tari-, Sànchez ha dit que "no es pot cedir ni un punt". El sènior B va imposar-se a Cornellà per 2 gols a 5. /À.L .

H a n d b o l

Quart triomf a la lliga de la UE Sant Cugat

À.L.

L'equip d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat va aconse­guir diumenge al pavelló muni­cipal la quarta victòria de la tem­porada en vènce r el P u e r t o Sagunto per 36 gols a 30. Així, després de la disputa de les deu primeres jornades de Primera Na­cional, el conjunt que dirigeix Joan Sancho ocupa la novena po­sició de catorze equips, amb 8 punts, a només dos del GEiEG i el Sarrià de Ter. Abans que fina­litzi la primera volta al grup C, la UE Sant Cugat ha de visitar les pistes del Teide i el Pardinyes, i a casa a m b el Sarrià de Ter. Aquesta jornada, l'equip vermell-i-negre afronta una jornada difíl, ja que s'ha d'enfrontar amb el quart classificat, el Teide, que suma 14 punts.

R í t m i c a

El C M Sant Cugat, a l'estatal

L'equip júnior del Club Mun­tanyenc Sant Cugat afronta des de demà fins dimarts la XXIV edició del Campionat d'Espanya de conjunts de gimnàstica rítmi­ca, que se celebra al pavelló Prín­cep Felip de Saragossa. En aquest campionat hi prenen part un to­tal de disset autonomies. En ca­tegoria júnior, Catalunya aporta els següents tres clubs: Nàstic de Tarragona, campió de Catalunya, Club Patrícia de Lleida i CM Sant Cugat. El conjunt júnior santeugatenc es troba concentrat al CAR de Sant Cugat des de diu­menge per preparar aquest gran aconteixement. Les set gimnas­tes que integren l'expedició sant-cugatenca marxaran demà a pri­mera hora de l mat í cap a Saragossa. Aquestes són Eriça Garcia, Andrea Rubino, Marina Romero, Georgina Miralles, Tà-nia Santolària, Griselda Marfil i Noèlia Presedo. El mateix dis­sabte es faran els entrenaments oficials. Diumenge, dilluns i di­marts tindrà lloc la competició, mentre que dimarts hi haurà el tradicional lliurament de trofeus en la cerimònia de clausura. L'e­quip santeugatenc va accedir el 7 de novembre a l'estatal en pro­clamar-se sotseampió de Cata­lunya. /À.L.

ELS /CWTONS Divendres, 4 de desembre de 1998 Esports 37

Rugbi

CEsqMií vi acaüir b darrera pran M elrtuit catau. MBBinO

Marc Bieto guanya a l'Esquaix l'última

prova del circuit - Sant Cagat-

El jugador de l'Esquaix Sant Cu­gat, Marc Bieto, va imposar-se diumenge en la tretzena i última prova del circuit català d'esquaix, certamen que organitza la Fede­ració Catalana d'esquaix. Aquest campionat, que va celebrar-se a l'Esquaix Sant Cugat, va veure com un jugador de casa s'enduia el triomf en superar Xavier Sil­vestre, del CN Sabadell, per 3 sets a 2. En semifinals, Bieto va vèncer Armand Morota per 3 sets a 0, mentre que Silvestre derro­tava el també jugador local Santi Grau per 3 sets a 0. Aquesta pro­va, que va disputar-se des de di­vendres fins a diumenge, va comptar amb un quadre de 28 ju­

gadors. Entre aquests, també van participar altres jugadors santcu-gatencs com Raül Artigas i els ger­mans Annandale, que van caure en quarts de final. L'Esquaix també va ser escena­

ri el passat cap de setmana del Masters estatal femení, que va guanyar Elisabeth Sadó, del Can Mèlich de Sant Just, davant Laia Sants, de PEsportiu 2000 de Bar­celona, per 3 a sets a 1. En aquest campionat van participar les vuit millors jugadores de l'Estat El proper-18 i 19 de desembre

els jugadors de l'Esquaix, Santi Grau i Raül Artigas, prendran part al Masters masculí català que es disputarà a l'Esquaix Rocafort de Barcelona. Abans, el 12 i 13, es jugarà el social a l'Esquaix. /A.L.

Aquesta t t na acca • m ocis mofis piran nu n ma jugar diumeaae al Janéac FlTO: ÍI.B.

EL CR Sant Cugat i l'Entente de la Tet

s'agermanen Santboiana per 0 a 4 i amb l'En­tente de la Tet per 0 a 5. Final­ment, en la categoria d'alevins van guanyar a l'Entente de la Tet per 17 a 12, i van empatar a 0 amb la UE Santboiana. Se­gons Francesc Godàs, entrena­dor del conjunt infantil santcu­gatenc, "ha estat un campionat amb molt bon ambient i sobre­tot amb molt de nivell". Des­prés d'aquesta jornada, el club santcugatenc ha estat convidat per la UE Santboaina i l'En­tente de la Tet perquè prengui part als seus respectius torne-jos, que es faran al febrer i al juny, respectivament. Els equips infantil i aleví del CR Sant Cugat-Júnior començaran la lliga al gener. / À. L.

Cagat-

El Club Rugbi Sant Cugat-Jú­nior va organitzar diumenge una jornada en la qual es van dis­putar un seguit de partits de cai­re amistós en les categories de base. La principal atracció va ser la presència de l'Entente de la Tet, un equip del Rosselló convidat per a l'ocasió pel club amfitrió. L'altra entitat que va participar en aquesta jornada va ser la UE Santboiana. En la ca­tegoria de debutants, el CR Sant Cugat-Júnior va vèncer els dos enfrontaments en superar l'Entente de la Tet per 7 a 4 i la UE Santboiana per 4 a 1. En alevins, el conjunt local va per­dre tots dos partits amb la UE

Fu thol sala

L'arbitratge carrega el Winterthur de baixes

À.L. • Sant Cugat -

Gonzalez i Ruiz, la parella arbi­tral del Col·legi de Barcelona que va xiular dissabte el Winterthur Sant Cugat i el Pinturas Lepan-to Tàrrega al pavelló municipal, són els veritables responsables que el conjunt santcugatenc hagi de desplaçar-se, possiblement, amb tan sols cinc jugadors del pri­mer equip, demà a la tarda a la pista del líder, el Frutas Martín. Gonzalez i Ruiz van expulsar cinc jugadors del Winterthur -Dodó, Pinell, Jaume, Sergi i Javi López-i un del Tàrrega. En total, van mostrar catorze targetes grogues, la majoria per qüestionar deci­sions arbitrals, en un partit del tot esportiu. A més a més, cal tenir present que els jugadors Tono i Batet i el porter Josep continuen lesionats. Després de rebre la tar­geta blava directa, Pinell i Jaume podrien no jugar el proper xoc al campionat. Tot i l'arbitratge, el tècnic José Luis Quinoà assegu­ra que "la derrota és justa. Al fi­nal, el que realment importa és el resultat. Ells han guanyat i no­saltres hem aconseguit un munt de sancionats". D'altra banda, Isaac no tomarà a vestir els colors, vermell-i-negre, mentre que Javi López va incorporar-se a l'equip. El FS Sant Cugat va perdre per 0 gols a 4 amb el conjunt lleidatà i ara és sisè a la taula amb 15 punts. Demà, el Winterthur vi­sita elFrutas, líder.

t O N S 0 R j

Pre Ràdio

mis Esport en Marxa 1998 Sant Cugat i Autocugat Opel

ISttVttAL Caria Sariol to y : — — • — '

OLfMPYC FfcQRBSTA Marta Garcia , - 9 José LuisSSnchez

SAOT CUGAT EaKMrr • Joan Reixach Javj Gonjfàiez 19 How&jmft Sergio Garcia JavierTantos 10 Cbristian Albors- 9 JÚNttOft MASCULÍ MAS JANER FEMENÍ '-

ChnsàanWein 14 ïrene Sànchez PB SANT CUGAT Joan Sallés 8 Cristina. Garcia ''' Laura Gallego 8 Cartes Sallés S Maíte Góiaez Sara Montero 7 Mònica Martínez S JÚNIOR FEMENÍ HANDBfflt

Eli Maragall 13 'í.-

HOQUEI mmifs Katery MaragaU H UE .SANT CÜOAT Carol Abad 11 Ignasi Solà

PATÍ HOQUEI * * Juanjo Gonzalez Dani Antón 8 wsoamjmè " Armand Mora Tohi Zaplana 8 Gonzalo Mufioz 7 WINTERTHUR SANT CUGAT VOLEIBOL

Jaume Estrada 1 4 ' < PATÍ HOQUEI FEM. Oriol Serra 11 CV SANT CUGAT FEM. Ncrea López 12 Pep Pinell 6 Carlota Santamaría

11 11 7

11 10 10

12 8 8

7 7

cv S&ipr CUGAT MASC. ZoranMkolovsfci 1© Sergío Martín 9 Jordi PJéas &

Pau'i^^llilll

•f*f i r l i 3ÜÜIIII|lll|É

25 11 7

11 « 3

38 Esports f L S M A N T O N S Divendres, 4 de desembre de 1998

W • * • * * • * + * * * * * »*#•• * •(

Fureot

Primera Catalana Masnou-Valls ......„...,., PatafrugeU-Gramertet.» Barceloneta-Rubí, J úpiter-Girona.......... Igualada-Granollers

Okjt-Prac 9*$ Cornelíà-t'Hospitalet.„.....,#.„4-Í

Perelada-Ripoüet ~.,..«.„4«& Tremp»Guíxots ................«.. Ml Sant Cugat Esport-Manresa... W

4 4 •..«Je**

v » * * • * » • • *%*** • « • n

u s

13 6

Ü

Gíromt

Conwjü

Perefctd*

Masnou

júpttct

igtuttjda

Píkfruijell 13

&u» Cugat Í3

Guftrals l i

Pis* ' l i

Viils 1.)

Tasnp l i

Ixttimettet 1 i

ftsbf l i

Ripollet 13

Mftnrçtt 12 i

timnoSct» 12 2

Btícetoftea 13 3

IfiatptL·ikt 13 I

Olot 12 l

P4 pa w **

n s i 2

et»

25

m 22

2!

20

22

13

1 6 3 5

4 t>

3 to

4 6

1 9

fr 6

1 <i

11 27

16 27

10 25

6 23

17 23

12 22

19 21

w n n 14 1» 29

18 18, 19-

18 22 t i

i» 1* $3

21 2* 1*.

21 25 15

H » U

»5 17 í f

17 . 2* , « |

U 2* H*

1$ * ' - |

u n \

La propera (6 «fe desembre): Valls-Sant Cugat; GTameRct-M«sn«»; Rubí-Pal*fruge!f; Gi {J^attefe-Japiter, Pis* p«8fet<3lot;íüpo}Í«<!o«elfeG^É>« Perelada;Mantes8-Tíçmp. *,„ •La propera (8 de dta&tAn*)*0.!

\yfs-Grsimeoet; M a$r»ft«-Ruï>Í; ~P#sh fi^gelKïtKíwK 81 Jíípiter-Prat; ÍgaaííKl«4*fÍfl Olot-Ripaiiet; Gsrwtó&i^Ésí Vè& fada-Manresa; Sant

GRUPS Barberà-Juv. 25 Set-Can OrniT·. &

Caktes·Mere«gues„...„....<ajü!rn**> Milknari-Gan Ruíl.„«,„.«.»«« J^t La Farga-Badia. Ró*nuio*TíbMaJxw..«.~.«~.~J&2 Rubí-Llano»...

San Lorenzo-La Planada^*..^!-© ' 1 * 3

c»o»i ) 0 8 12 30

- La propera (6 de desembre)-» , tjamen-fiabadeD; Can Orid-Baïbeià

Los Meíengues-Juventud 2S Sep-àembfe-. Can RuM Païdes Mor-feit; Ba ia-MiLSenan; Tibidabo-La Parga;L·l4

í)0-íïóniufc>; U Planada-Rubi; Maltfiní - Egata-Saa Loreruo.

Tercera Regional

GRUP 14 i*B Sant Cugat-Gaste{lar.....».Í-i JHusn XXïn-i;ilastreB....,«„««^4 Puçbk>Nuevo-Les Font».„««J^Í

^j^|«È«deperenc·MÍra·8ol„„.^,.Jk!:

Laí JParJía-San Pedró.. 8s^p«!«0«^-Mont8errat...{8O8pès; E.Çerdan¥<^%JúnJor.....-~«..i..M64 ÓtftBoada-Can Fatjó

PRStCotíüO

RNBCVD 9

****** 9

•JW"*»»- 9

^ • * ^ ^ ^» . w ^ ^H; W%JRWHt^v

Btrtct» 10 * « 1 2* t 27

Cuatta Ifl « 1 1 » 15- 2 i

Tibidabo I I 6 4 l n 12 22

Mcrea£u<ïb 1(1 7 1 ? 2» l i 22

ÍAtmta I I 6 t 4 23 23 19

Sabadell 11 5 1 i 20 14 1*

Ut t«u» 10 i Z > 2« 15 17

fjano 11 4 S , 2 3& 14 17

Rdmulo ta 4 3 3 2S 1K IS

M«vrm« 11 5 0 « 21 2$ 15

luvcoxud 9 i i 5 22 & vet

UPum»da tt 1 i J l ï n 10

Sl·liljomniolfl i \ fi 14 23 m MU.fcntt! í t ' i í 7 9 25 t »

U F » » » 18 l « 3 1» 3» 4

B«li» W t J S 1 * » .* Rubi n 1 1 9 »< ^9 4

45

kWtiif-FCI

;dí? Tearassa; C ! ^ % ^ M Í O Tç-ttassa; Jokseta^Sui iPabl» %ldeluzí Atlé»co San Seba^^te^Sardinero.

La propera <8 4»'4«»c»ibr«}: RC Poto^WÜ* l>èpi^bs FC Bar-

t ., , » , v, ccloea·'jSaa^ítdOHassteitóteacTè· ijb»i*x>§>era(6dedese0ibwjí^ ^ - ™r™!*~ ,

'*GopaLes Fon»jom XXBfcJMkMol , ó , i i * f í V«td«ï»*-^ï*tíço S*n iyesa- Pucblo Nucvo; SaaP«fe**fata· Sebasí^s jWbí^fer^eío . depereac; Moncseoat-La Fs^a; Jóniof JEspiottceda; Can Fatjó-E. Ceidaíiyoia , p h É » í # :

dMMck 'S&fe-CasaJ Faalratica; Al-

HOQUEI SOBRE HERBA

Divw&df Hfflaesr masculina

Apo«^-<)lt«Bfe-lola8eta,^...^-3

AtLSa» S*étt9tían*VaUè8....2-l

Valdeluas-CSub Egara.«.„„.»1^5

Atlètic Terrassa-RC Pelo™l-i

1-1

jL«tpropera <6 ded||ii«nbre):

BÀSQUET

Segona Catalana

Almeda-SantMedir..... 77^5 JP$*

UB Sant Cugal^'V'aus. 7SH&3 -

Òwal Vaafranea-Ga«ïdl. 93-8Í Geiída-Corrjelià._-:..^..™...80-t<K

,JHÍ0íta>Centre Catòfie.. 78-105 {tipol·let-Sant Jordi„....„ 57-SJ

Ríbes-MaragaH„...„. 92»63 c.s«títt( # 4 Reu«*CasteBdeÉBb.. 76-65

J5S35wsS)t

^ 774 750 15

>Aiara. 341

•*• H t W 1 4 W M W

•• jBiftpiBSL.^CK^^jj^^f>JwC»·.·a^Sfc«J3WWL^

COT«

(ÏJ1+ 4-* • * »fc.*K* m 4 ,JZ9-Í«

funte i)M,M„„yi.„ ffi ,*<f„

Manyajteí' Jft í fl 2 275

ï^itlfti» Sí í 2 1 293

Teldc-UE

16 s 2 ) 43 .54 Í7

7 5 i\ p 37 29 11

9 4 i i 2» 24 IS

10 4 1 •i 44 i& i i

9 4 1 4 23 21 U

9 4 l 4 54 51 ii

9 3 i * 2« 3» 13

9 3 3 í 26 28 12

9 3 I > J9 38 10

9 J 1 ^ 10 34 10

9 i 2 ^ .12 4! s

9 2 0 ? 24 •íl f>

1« 1 j ; 7 21 38 5

'. ï-»j!sropera(Sdedeaembr€}í Rspollcc; UHaspéialei-CN

.€aSdcs; Elèctrica Cíem-Girona; Beai-lo-

^ut'/i \ í-

Oòfoma-SantMartí.......l-5 •Te«*L.,..„> 3-0

»n,.....3-l 1E^SiÉitCíiJ^it-CttttadeBa....2>3

~ WJB«roekma-E8plugues 3-0 ...3-0

Qmtékm*Ui

W.Sant

AfaSA

R * r t h É » ; l JÇ, » » . 3S 26

FC8m*tM«t» j», » 1 57 2» 25

Mii ift- 6 <* * 4? ^ 2 1

ÈpicO*»»», # Jt , | » ' i* 20

V5l«H»«I*sf«1 -,</ *.-^ i 37 , 3» - I*

«.«Otvrt» V * .» v » S» ' IS

MomwHxt 10 ,5 B 5 32 4S 11

Ctntag» IS 3 f i 51 J« ,14

IntïésHHS l i 4 3 4, 42 , 3 7 14

Tiiresr 1 » *"* 41' 3 ' 36 *1 ' U

BAoaoüïí 1» i 3 5 -31 41 11

MÍSOÍS iff 5 J. I 4* ' Í T . »

feíftft^;_« 3 / i '' !g* 44 * « : »

XCSfflftÉh J«~' 4 J. 7 ' 42 ''üi" 7 '

5 2

L A propera (6 de desembre): Sant Í&rdi-Rïhes; Cefttre Catiiiic lJHos

:;C!lab de Caitjpo*Juaior, RC Polo-Attètíc Terrassa; AJam-Sardisero; Unívcrsitai de Se^Sa-CDTbfíasaa; \aklelii/.-Rdal Societat.

Primera Madonal G R O P C

SairnàTer-Maftyanet. ..22-2S La Roca^jlEil5Gv.........„..38-28 OARG*àcia-StQuÍrste„..33-24

Rabí » 0 , SS f ^ s ^ * , ,

LapjpjieMX Talletes í aiedl«4MM|ff}| M«t^

SattíH Indüs seaat-AlèS; P d B q ^ v o Aftdoa»»,.. VílàssaídeMat

Primera NactonalÀ ' J<^ G R U P 6 ^

Ripolet-L'Ho6pitale&..„..„„ J - I CN Cykfcs-BlècÉrioa CfetaíJ-S, Giro«a-Beraearl6. 4adoon«t3t" P.Cai*elótit-C4la»]tpyí!l..„„ «.«.,4^ CambrS8-iyionsantt„„.„,„.„„J-7j Oalvià-Fiopart. Manresa<2Sf Sdb«ateE^.^$.Í^ '

H «•·>44l*V·lt+M·Ç

f******#******-«

Sa«M«tS 6

ütwt *

KaaoO^ml» 8

Oh*

ÍUlft

HOOUEI PATINS

)ètua-Cerd

Serttiae»at>Santa Isabel.,

•^4+*V*V * * * • * (

f S B C ^ - * T • t * 34 29

I ^ H e » , ^ » * « 2 75 25 1l4»>q<wft. i * 4 2 42 .. 51

» t i

«v*. w D« *» . « • j r M«tWMF^H

OSC**» 10 7 1 ? 37 32 ~2Ï <s-

Be>)ic«!6 tt 6 3 ^ 28 11 20

,ij|a^.Pkp|iiia-Se'iitraeiiía; Sama Isa-^í^ttCodkies; Uaiversitaii-Itíàsqaelà-Laietà; Caldcs-

t *A*; Gerdasyola-Fd-

ELS-ÍCAISTONS Divendres. 4 de desembre del<m Esports 39

F&7BÚL SALM

1a Nacional A 17 JO Frucas Martín-W. Sant Cugat ([ )is. > 17,15 Olfaapyc Ftoresta-Cambtils (Dis)

Primera Divisió 16.00 Chcss-ManUcu (DtO

Segona Divisió "A" 17.15 Virdai-^írnïryc Floresta {Dts.>

Segona Divisió "B" 17.00 Mas Jaacf-Àvià {Dis.)

Primera Divisió fem. 11.30 M » Jimçí-EI Lluçanès {Diu.)

Segona Dlv. MBM fem. 1 7 4 0 Les l»íífte!i-Sa«ï Celoni (Dis.) 12JO MC SteS Cti^t··SBnttnenat {Dis.í

sr(D«.)

JuvenI fem. C. Cat. CN Safwtfdl·CVSant Cugat (Dis.)

Cadet fem. Camp. Cat CN Sabaddl-CV SantCitgat

JFffTHHf.

Primera Catalana 16.30 VslIvSant Cugat (Diu.) 12.00 SancCufiat-Tremp {Dimarts}

Segona Regional 12.00 Tibidabo-La FatgaCDíti.)

Tercera Regional 17.00 UH*«fcïi-P8 Sant Cugat (Dis.) 12.00 Mws^sot-Ptfet*>N»evi>íDi».> Í1.30 Monisenat-La FatgsUDin.) J6.00 j<iniot~E*{i«*)«xia {D«.>

t&OÜ SaneCfgat-CateïtíiDis.^

1a Divisió Juvenil

2a Divisió juvenil

3a Divisió juvenil 13.4$CBF$»at<

fa Divisió 12.00 RipoH«^a*< tl.OOjóaior-CastcilafíDíís.) 1 1 4 5 !

2a Divisió cadet

&.>

l a Divisió infant»

12.00 Can J

S^P^H*- w^y* ^FS^^e^^

12.00 l'llawrell-PB Sant Cog»t (Dis.) 09.10 fiant Cugat-PB R. Llorenç (D«.)

1a Divisió alevi 09.30 RF Sabadell-Saftt CÜJSÇK (Dis.)

H.1S PB Sant Cugat-Tmassa (Pis.) 11.30 EF Cerdanyo$a-M»a-sol (Dis.>

2a Divisió alevi 09.00 Mercantil-PB Sant Cugat (Dis.) 09.00 Castellar-jonior (Pis.) 10.00 Andslucia-SantCugatíDis.) 10.45' fàfàd-CEP Sa«t Cagst (Dut)

2a Divisió femení 12J&PB í^ntCagat^Çaswfttt Í&&.}

t&39'%tftt*»&w Cuig» *W &>&) IfcOO FBStQsgsí "À^-Oaré^tfeS)») I&3& Saoc Cugit *B*-ftstïteés.fDis.) 1340 PB S » « C i ^ ^ l t ó » « * í D í * , í 12.30 Motlet-Àgosa f DÍSÍJ

12.00 Àgara-Fonastes íDí&ï

12.15 EF &kagj&n**Sa»t Cagat (Di?.)

I f c f l 0 f c C ^ ^ P B % $ s p f *B* 0PS >

^i^T^sa^^^v^e ^ r w ^ ^ w w w v p

Segona Cal» fem*

Juvenü 2a Divisió I 1 J 0 W. Sant Cagac-Parçw (Diu.) 11.45 Q(íRïp^íFí<*est*|oi«Ja Rafa (Diu.)

Cadet f a Divisió ÍDis.)

Cadet 2a Divisió 10.30 W. ^BütCugKt-ÈpicCtfisiíK) (Dis.)

Sun 20

Júnior

10,MC3ta^*Joiftrk R»fa.<Dk) 09 M W. S»«Oigat-Adriajíense (Diu.)

te.)

mm wwwMwwilWMiwHriwtwwiwi M* * tt

1a Maólonal fem.

'I<Hdc-HF, ísullíïilgjt:

Divisió jóntor-Attètk CD 7èrfassa-j

masc.

1a Divisió fem jtipiúr-iliifo

na •Oíkfcs-PH §w« Cagat "A" {Dk> PH Sa«cCupe*8"-S&H» (Dis.)

MjfcPH Sa«tOagpt-|?*fflmC0Sí-]f

2^Calde$>PH &8KCMg*ï ÍDi$4

Jernenil i?JpCaldes-PH Sa«<ià*gat íDJs,)

s V i

Infantil <, aldes-PHSajaCs^tíE»».)

Benjamí 10.4$ Csfdes-PH Sant Cugat (Dis.)

Prebenjaml *A" 10.00 Caïdcs-PH Sast Cugat (Dis.)

Prebenjami "B" PH Sant Cugat (Descansa)

mmm OE TAULA Primera Provincial

Tercera Provincial

Comarcal

CfOsRJlSawiCugMs

^i^e*. 9&9iR%niP^Wr

4a Divisió fem. M«s*td{3rVü»T«i

5a Divisió

E 8 C O U A R

FUTBOL SALM

Alevi Ferran Clua-Santa Isabel 0-4

Europa-Vallhonrat 3-4

Rubí Nord- Joan Maragall "B" 2-6

Joan Maragall "A"-Montserrat 6-ï

Pau Casals-Catalunya 1-8

Infantil Leonardo Vinci-Castellnou 3-13 UR Les Planes-Duc Montblanc 6-14

Juvenil FS Rubí-Fuenteliviana 4t6

Rubí Nord-Angeleta Ferrer 4-1

HANDBOL

Benjamí Ferran Clua "C"-Catalunya 6-2

Avenç "A**-Ferran Clua MB" 8-0

Collserola-Santa Isabel 8-0

Joan Maragall-Ferran Clua "A" 3-5

Alevi Collserola "B"-Santa Isabel 8-0

Maristes Rubí-Ferran Clua "A" 4-4

Avenç "B"-Catalunya 2-6

Viaró-Avcnç "A" 0-8

Pau Casals-Ferran Clua "B" 0-8

Teresa Altct-Collserola "A" 2-6

B À S Q U_E_J_

Benjamí Catalunya "A"-Sant Jordi "B" 37-23

Verdagucr-Ferran Clua "B" 36-4

Sant Jordi "A"-Centre Obert 11-23

Catalunya "B"-Ferran Clua "A" 0-45

Pins Vallès-Avenç 2-45

Alevi La Floresta-Avenç 11-56

Santa Isabcl-Pla Farreres 32-4

Àgora-Regina Carmelí 19-18

Catalunya-Sant Jordi 46-35

Sant Jordi "A"-Joan Maragall 93-5

Ferran Clua-Sant Jordi "B" 17-72

M A « C A L

FUTBOL

Prebenjaml Mira-sol-Adcsa-Àgora "A" 2-0

Àgora "B"-Col.legi Dosa 0-2

Benjamí Thau-Vacarisses 2-0

CN Terrassa **A"-Avenç "A" 2-0

Vedruna **B"-Avcnç "B" 2-0

Alevi Avenç-Vedruna Z-Z

HA N D B O L

Infantil Masculí Arnau Cadell "A"-Carmc "A" 26-24

Centre Obert-Carme "B" 26-32

Martí "B"-Avenç 1-50

Carme "C "-Arnau Cadell "B" 14-21

Infantil Femení Centre Obert-Polinyà 13-20

¥ O L E I B O L

Alevi l 'R Les Planes-CEIP La Roda 0-

2

Joan Maragall-Juv. 25 Septiembre 2-0

Ferran Clua-C.Pràctica 2-

1

Pla Farreres-Torre de Llebre 2-0

Infantil femení CV Sant Cugat-Martí 2-0

Cadet femení CV Sant Cugat-Viladecavalls 2-0

Carme-Angcleta Ferrer 1-2

Juvenil femení

Angeleta Ferrcr-Pureza Maria 0-2

B À S Q V JE T

Alevi femení Anderscn-Pureza Mana 32-15

Infantil Masculí Carme-UE Sant Cugat "A" 29-36

Centre Obert-Cingle 16-41

Escola Pia ".V-UE Sant Cugat "B"....36-34

Agora-Avcnç 11-45

Infantil Femení Àgora-Centre Obert 10-26

Carme "B"-Avenç 56-6

Pureza Maria-Castcllbisbal 20-28

TENNIS TAULA

Alevi Escola Pia "A"-l'E Sant Cugat 1-3

Infantil l 'E Sant Cugat-Copèrnic "B" 3-0

GAS 011 Ports gratuïts

Tel. 93 580 77 62 cz? ^\ ^ ^\ V " > * \

Contestador les 24 h E S P A | Distribuïdor oficial

EIS f CANTONS

40 Divendres. •/ de desembre de 19VM

Espectacles

M ú s i c a

UAOSC organitza la primera trobada de música simfònica

Prop de 40 joves músics conviuen en la reunió d'enguany

A I . I C I A . D . B I j

- Sant Cugat -

La música d'orquestra ha tin­gut un protagonisme especial aquest cap de setmana en ce­lebrar-se la primera trobada de m ú s i c a s i m f ò n i c a de l c u r s 98/99 adreçada a joves intèr­prets i organitzada per l'Asso­ciació Orques t ra Sant Cugat (AOSC) i l 'Escola d ' E s t u d i s Musicals Especialitzats de Sa­badell.

F'rop de quaranta joves mú­sics d 'edats compreses ent re els 13 i els 16 anys i procedents d'arreu de Catalunya van con­viure i assajar durant tot el cap de s e t m a n a a les au l e s de l

Conservatori Municipal Victò­ria dels Àngels. Un escenari que diumenge al migdia es va omplir de música en un con­cert de cloenda que va aplegar un centenar de persones a l'Au­la Magna del centre.

L'objectiu d 'aquestes troba­des és, segons explica el direc­tor de l 'AOSC, Josep Ferrer, "donar la possibilitat a la gent jove d 'accedir a un repertori simfònic i tenir el plaer de tro­bar-se en una orquestra amb cinquanta persones tocant".

Josep Ferrer també va voler afegir que la t robada pre tén ser un complemen t formatiu del treball que els joves mú­sics fan a l'escola, en el sentit

que s ' acos tumin a ser "dir i -

gits". La principal novetat d'aquest

curs és que per primera vega­da la Trobada s'organitza tot un cap de setmana, a petició dels mateixos músics. Uns jo­ves amb estudis musicals de grau mitjà que des de dissab­te al matí van assajar durant més de deu hores per oferir, d iumenge al matí, un concert obert al públic amb peces clàs­siques d'Strauss i Txaikovsky, i més m o d e r n e s com les de Gershwin.

Aquesta és la primera de les q u a t r e t r o b a d e s de m ú s i c a simfònica que l 'AOSC orga­nitza anualment des de fa dos

l rn concert al Conservatori va cloure la primera Trobada del curs 98/99. F: 0. B.

anys. Tres trobades de cap de nivell i que cada any conserva s e t m a n a i una ú l t i m a c o n ­vivència d'estiu en la qual els joves músics es reuneixen du­rant una llarga setmana per as­sajar i, de mica en mica, "fer una veritable orquestra jove-nil", assegura Ferrer. Una or­questra que destaca pel seu alt

els seus progressos amb l'edi­ció d 'un disc del qual els or­ganitzadors, professors i alum­nes se senten molt orgullosos.

La pròxima trobada de músi­ca simfònica està prevista per al p ròx im mes de febrer de l'any vinent.

C o n c e r t s

Els romanços de Jaume Arnefla

feliciten el Cor Aulos pel 5è aniversari

Prop de quaranta persones assisteixen al concert

A. D. B - Sant Cugat -

FMs romanços del cantautor Jaume Amèlia van omplir dis­sabte a la nit el silenci de la sala d'actes de la Casa de Cul­tura amb motiu de la celebra­ció del c inquè aniversari del Cor Aulos de Sant Cugat.

Prop de quaranta pe r sones van assistir al concert d 'un ro­mancer que es defineix ell ma­teix com un "home del món de la faràndula, un /indarín del se­gle XX, un caminant de pobles que canta les seves cançons i que només ven el seu enginy". Un enginy que va quedar palès

en les lletres i les històries que exp l iquen els romanços que Arnella va interpretar durant el concert. Romanços tradicio­nals de poetes catalans i d'au­tor com e l s d e " l ' e r ò t i c a monàstica", que expliquen les històries d 'uns frares catalans del segle XII.

F'.l moment més emotiu de la nit va arribar quan Arnella va cantar "F,l romanç del Cor Au­los", dedicat especialment amb motiu del seu cinquè aniver­sari.

Però la nit de celebració ja va començar dissabte, a dos quarts de nou, amb una conferència que Arnella va oferir per parlar

del passat, el present i el futur dels romanços.

"Parlar de romanços és parlar de la meva vida", assegura el cantautor. Un home que ja fa més de 35 anys que es dedica a cantar, compondre i interpretar romançons. "Un romanç és una història cantada que parla dels temes de la vida, que són pocs i sempre els mateixos: la vida, l'amor, heros i thanatos".

Jaume Arnella és un artista de reconegut prestigi que des de fa anys aposta pel futur dels ro­manços en un programa de Ca­talunya Ràdio en què col·labo­ra els dissabtes i diumenges, de sis a vuit de la matinada.

Dansa

L'OMET obre vuit grups per impartir cursos de

dança a la ciutat GLÒRIA FRANCOLÍ

Aquest any els cursos de dansa or­ganitzats per l'Oficina Municipal d'F'sports per a Tothom, l'OMET, i l'associació catalana de servei tècnic i activitats físiques, STAF, han tret el seu cartell una mica més tard que en les dues edicions passades. Malgrat que mòlts sant-cugatencs van començar a infor­mar-se durant el mes de setem­bre, el fet que aquests cursos al final no s'hagin pogut fer a la seu de La Unió santcugatenca ha re­tardat l'inici del curs fins passat el pont de la puríssima. Al final es tornaran a fer a lTsbart santcuga-tenc. com en anteriors edicions. S'han obert un total de 8 grups i s'ofereixen quatre activitats dife­

rents. Per als petits hi ha dansa contemporània i dansa clàssica i per als adults un curs de cos i rit­me i un altre de Modern Jazz. Se­gons assegura Xavier Requeno, responsable d'STAF, "de moment no hi ha massa gent inscrita per­què molta gent ja s'ha organitzat el seu temps lliure". Montserrat Barquín és la coordinadora d'a­quests cursos de dansa, del qual són professors els membres del grup Caracola. Meritxell Ballús, p/ofessora de Modern Jazz, aca­ba de guanyar el segon premi co­reogràfic de Madrid. La finalitat d'aquests cursos és integrar la dan­sa a la vida; explicar, en paraules de Barquín, que "la professiona-litat en aquest món és minoritària, però pot fer-se dansa com a acti­vitat de lleure i educació".

Des de sempre donant suport a la vida cultural de la nostra ciutat

Lucas W R I i y Lucas Diesel Systems S.L. Treballant des de Sant Cugat per a tot el món Ctra. de Cerdanyola, s /n - Q819Q Sant Cugat del Vallès - (Barcelona)

ELS /CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998 Cultura 41

M ú s i c

L'Orquestra 'Picardie'

actua avui per primera

vegada a Sant Cugat

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

Edmon Colomer, un dels di­rectors d'orquestra catalans més in te rnac iona l s , serà p r e sen t aquesta nit al Tcatrc-Auditori com a director de l 'Orchcstre de Picardie. una de les orques­tres més importants d'Europa.

Aquesta formació musical va néixer als anys 60 a partir de Pupitre 4, un conjunt de cam­bra. El c r e i x e m e n t des d 'a­quests inicis porta aquest grup de músics a ser una formació de 34 músics permanents.

D'ençà de la seva creació, l'Or-chestre de Picardie ha estat di­

rigida per Alexandre Myrat, Pa-trick Fournill ier i Lous Lan-greé, molt elogiat per tota la premsa internacional. Langreé és descrit per N.G.Clarke, crí­tic de Kentish Gaze t t e , com "un director que semblava estar pintant un quadre de sons".

L'actual director, Edmon Co­lomer, és al capdavant de l'or­questra des del mes de setem­bre passat . Són à m p l i a m e n t coneguts els seus dots com a di­rector en diferents agrupacions musicals d'arreu del món, en­tre les quals cal destacar l'or­questra simfònica de Barcelo­na, de Bordeus, d'He de France, la Suisse Romande i també l'or-

Aquesta formació va actuar l'any 1996 en el transcurs de les festes nacionals c/e Shangai, capital econòmica de la Xina. R: X. L.

questra de Radiotelevisió Es­panyola.

Régis Pasquier, violí del grup, ha des taca t t amb é arreu del món com a solista i d'ell desta­quen unes grans qualitats artís­tiques: sentit del ritme, articu­lació sub t i l i una p ro jecc ió

calorosa. La dinàmica d'aquests concerts consisteix en una pri­mera part on s'interpreta músi­ca clàssica, t emes de Mozart, Beethoven, i a continuació una pinzellada en forma de suites franceses per tal de degustar el producte mare d 'aquest grup

musical. La majoria de diaris estrangers com ara Le Monde de laMusique o a VInternational He­rald Tribune, les actuacions d'a­questa orquestra estan gairebé s e m p r e p lenes "a vessar" d'oients que acaben aplaudint la formació durant "sis minuts".

T e a t r e

l'home elefant parla del xoc que es pi odia i\ intie la \ni telat t un hoini d'asptite »wii\tmo\ /- Oli

De

TEATRE: Et hombre elefant», de Bernard Pomenmee Intèrpret»: Vicente Diàst, Ana Dua-0, Adolf FemJndez, Lata Gomà' ien, RtamfoMvya, Pere Pw&t Ma­ria Pujabe i Ctaudb Rodríguez. Dimectó: Marimo Bamm lloc i dia: Teatre-Auditori* 27 de novembre Els esquimals s'anomenen ells mateixos "buit", és a dir, homes, El nom original de fa Xina vol dir ei centre de ia terra. Tots ens creiem els normals i, conse­qüentment, els altres són per de-finició antinaturals: uns mons­tres. John Merrick pateix,'des del seu dissnrtcit naixement, uns ma­laltia incurable que li atorga un as­pecte horrible als ulls de les per­sones "normals". Exhibit per Ross, un explotador fastigós, en fires a l'Anglaterra de la segona

C r í t i c a

la dignitat humana EDUARD ÏENER

meitat del segle XIX, és recollit i estudiat pel doctor l l eves , un metge jove i apassionat per fa seva funció ala societat rnarcat, alhora, pe* uïsa mentalitat racto-

cls seus comportaments morals, molt rígids, sobretot pel que fa al sisè manament. Els darrers anys de Merrick, sota b protec­ció de Treves i de Lord Jbhn, di­rector de l'Hospital de Londres, demostren com els comporta­ments humans són» amb les di­ferències aparents, d'una simili­tud esfereïdora i que, com diu Meïrick, les normes que són per fet bé als homes, moltes vegades valen per mantenir el col·lectiu, però no pas per fer persones fe-liees. Gom a Meríick, 'Viceïue Díez fa una interpretació con­vincent i matisada, tot i la difi­

cultat per la difícil dicció, a causa de k carcassa de maquillatge. Pere Ponce és un doctor Treves que transmet veritat i passió Ana Dua-to, com a Mrs, Kendal, transpira sensualitat reprimida amb ia seva veu Í mostra la seva atractiva fi­gura amb elegància. RicardoMoya va crear un Lord John típic i tòpic, amb greus problemes de vocalk-zaraó i comprensió. Maria Pujal-te, magnífica en els seus tres pa­pers. Adolfò Fernàndez, sobretot com a Bisbe, fa una creació ex­cel·lent, Ckudjo Rodtfgoes, cor­recte. A la direcció de Barroso, molt cuidadaertia distribució d'es­pais i la utilització dramàtica de ia llum, cal demanar-li més defini­ció en la direcció d'actors, natura­listes uns ícom ha de ser) i massa costumistes altres. L'escenografia, vestuari i il·luminació, encertats.

La monstruositat humana i social de 6E1 hombre elefante'

convenç el Teatre-Auditori JOSKI» MARIA MIRÓ

- Sant Cugat -

posessin aquest paper. "Em va interessar el paper del doctor, que en principi és antipàtic, í a

El hombre elefante va mostrar el qui acabes trobant un punt d'in-passat divendres en l'estrena a tesitat. He après molt d'aquest Catalunya al Teatre-Auditori la personatge". Aquesta és la pri-monstruositat compartida entre mera vegada que Ponce fa un la societat i un home amb una paper d 'aquestes característi-malaltia que deforma el seu as- ques en teatre.Tot i que els ac-pecte físic. Kls actors Vicente tors van reconèixer que el text Díez, Pere Ponce i Ana Duato de Bernard Pomarence és dur, van ser els més aplaudits d'a- també van assegurar que el pú-quest muntatge, dirigit per Ma- blic sempre li dóna una bona riano Barroso. L'obra, basat en el acollida.

clàssic de Bernard Pomerance Una de les particularitats del que David Lynch va portar al muntatge és el seu llenguatge cinema, explica la història de cinematogràfic. De fet cl seu John Merrick, un home que pa- director, Mariano Barroso, ve teix una defor- del món del ci-

mació q u e li Pere Ponce: nema, on ha fet dóna un aspecte <<f< pel·lícules com

monstruós, que hs un personatge en Hermano del el converteix en principi antipàtic, al qual alma o Èxtasis una atracció de ..

// acabes trobant un punt

d'intensitat"

circ. El Doctor T r e v e s , i n t e r ­pretat per Pere P.'·nce, el rescata ' -'

i llavors es pro­dueix el xoc entre el monstre i la societat. L'obra és, per sobre de tot, una crida a favor de la dignitat humana. "En el fons, homes elefants ho som tots. De fet, el protagonista és el qui ho és menys de tots ells", va ex­plicar l'actor, Vicente Díez, que interpreta el paper de John Mer­rick. Díez va afegir que aquest és un tema molt vigent perquè socialment encara "hi ha divi­sions que fan els mateixos ho­mes". Pere Ponce va explicar que li va agradar molt que li pro-

tot i tenir una important base i formació teatral. "El text teatral, però, ja té una estructura molt

cinematogràfica", va aclarir l'ac­tor Vicente Díez. Pere Ponce, en canvi', diu que aquest llen­guatge fa que vagin "de bòlit" i "t'obliga a estar més entregat".

La companyia va estrenar el muntatge al Festival de Otoiio de Madrid i començarà ara la part més important d'avjwc^va gita, que els portarà per escenaris d'arreu de l 'Estat Espanyol. La formació ha manifestat el seu desig de tornar a Catalunya per oferir més representacions de El hombre elefante.

42 Cultura ELS /CAIVroNS Divendres, 4 de desembr de 1998

G a l e r i a d ' a r t

Milita Femisola i Joan Aymerich, l'alcalde de Sant ( un/it i mi >// Í A membres d'honorde la inauguraria. FOTO: 0. B.

Joan Martí inaugura la segona

sala de la seva galeria d'art Lesposa de Joan Martí dirigirà aquesta nova zona

GLÒRIA FRANCOLÍ

- Sant Cugat -

I ,a segona sala de la galeria d'art del pintor santcugatcnc Joan Martí, dirigida per la senyora Martí i cl secretari personal del pintor, va inaugurar-se avui fa una setmana a la plaça Gorina, zona anomenada des de diferents punts de la cultura santeugaten-ca com a "el'petit Monmartre". Marta Ferrusola, esposa del pre­sident de la Generalitat, va con­vertir-se en la convidada d'ho­nor de la inauguració: "Jo conec molt en Joan Martí, el propieta­ri, i és per això que he vingut, per amistat". Davant l'elevat rit­me d'obertura de sales que pre-senra la ciutat -se n'han obert 5

aquest últim any- l'esposa del president de la Generalitat de Catalunya considerava que "els santeugatencs poden estar con­tents de tenir una població amb aquesta empenta i que va tan en­davant".

Entre tots els convidats hi havia també l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, qui va assegurar que "des de l 'ajuntament fa molts anys que estem treballant per aconseguir no tan sols ser un re­ferent, que això ja ho tenim, sinó aconseguir que l'art a Sant Cugat, juntament amb la cultura, jun­tament amb altres coses, sigui punter i marqui un llistó molt alt com a referent a (Catalunya". En aquest sentit, l'alcalde es mos­trava "pràcticament segur del fet

que a Sant Cugat tenim el rècord de la mitjana de galeries per ha­bitants".

En una part de la galeria hi ha l'obra permanent de Joan Martí i, a l'altra, hi ha una exposició col·lectiva de, segons explicava Fausto Celaya, secretari perso­nal de Joan Martí, "una sèrie d'artistes molt propers a Joan Martí, amics i molt bon pintors". Al mateix temps Celaya justifi­cava la inauguració d'a'questa sala, que fa 2 mesos que funcio­na, diferenciant "el que és ofi­ciós de l que és of ic ia l" . La presència de la primera dama de Catalunya va convertir el passat divendres, segons ell, en el "dia de la inauguració" i va continuar "Abans era un primer tast".

A r t

Josep Sarquella presenta marines, circs i mercats a la Rusinol

G. F. -Sant Cugat -

Josep Sarquella visita de nou Sant Cugat oferint a la ciutat una part de la seva obra dedi­cada sobretot al mar. El pintor gironí està exposant aques ts dies a la sala Rusinol: "Estic content de Sant Cugat perquè l'exposició funciona força bé. A més, els propietaris de la gale­ria són uns grans amics i trac­ten molt bé els pintors". Sarquella és conegut per la seva destresa en l'ús de Pespàtula i el pinzell, construint un llenguat­ge llegible i en tenedor en el qual les diferents tonalitats i co­

lors ajuden a limitar contorns. És un pintor que ha conreat du­rant molt de temps els temes paisatgístics, sobretot treballats des del Cercle Artístic de Bar­celona i completat amb el seu pas pel Cercle de Sant Lluc. A l'exposició, que pot veure's fins al dia de Nadal, l'autor ex­posa moltes marines de dife­rents parts de la costa del Me­diterrani. També hi ha quadres de circs i mercats. "Considero que en tos dos ambients hi ha moviment, són pictòrics". Tons freds del mar contrasten amb la calidesa de la platja i la façana de les estances. Es tracta de mo­ments fets eternitat.

RI mar i les platges són molt presents en aquesta exposició. FOTO: O. B.

SUBSCRIVIU-VOS A

CAVALL Una revista en català per a nois i noies

Plaça de Lesseps 33, entresol 2a. 08023 - Barcelona

Telèfon: (93) 218 65 66 i 218 62 20 Fax: (93) 217 61 00

Subscripcions les 24 hores

ServiCaixa TK la Caixa

Dansa

L'Esbart Sant Cugat presenta el

seu nou muntatge a Toulousse Lespectacle deixa enrere el conceptualisme de Vúltima funció

G. F. - Sant Cugat -

Mascaró de Proa és el nou es­pec tac le de dansa que l 'Es­bart Sant Cugat ha preparat per a la propera t emporada . T o u l o u s s e és la c i u t a t on a q u e s t grup de dansa de la ciutat té pensat estrenar el seu nou espectacle: "Ha estat una casua l i ta t , ja q u e - c o m e n t a Cesc F r a n q u e s a - en un prin­c ip i h a v í e m d e p r e s e n t a r aques ta obra a Manresa du­rant els dies de la fira de cul­tura popular. Al final aquesta presentac ió no va ser possi­ble". "Mentre es feien aquests tràmits - con t inua F r a n c e s c -l'organització del Festival Dé-

odat de Séverac, del progra­ma calidoscopi de la comuni­t a t e u r o p e a q u e se c e l e b r a aquests dies a Toulousse, va contactar amb nosaltres i així va ser com vam decidir estre­nar la nova obra a França". Desp rés del concep tua l i sme que destacava en el seu ante­rior munta tge , Tríade, aquest cop l 'Esbart ha volgut repre­sentar, segons paraules del ba­llarí C e s c F r a n q u e s a , "una cosa molt en tenedora i païdo-ra, que puguin veure tant nens com g e n t g r a n " . C a n ç o n s i melodies de vora mar servei­xen als 6 ballarins que parti­cipen en l 'espectacle per evo­car-nos, durant setanta minuts, un món ple de sal, d 'homes i

dones de pell bruna, d ' i l les, de coves i de tresors. Un ca­pità és el protagonista d 'una història d 'amor i desamor en­tre ell i N a Ruixa Mante l l s , una figura femenina que uti­litza els seus poders en con­tra dels homes que no volen estimar-la.

L 'Esbart Sant Cugat té pre­vist fer dues sessions dirigi­des a programadors quan tor­n i n d e F r a n ç a , i v o l e n presentar el seu nou munta t ­ge a Sant Cugat .

L e s cançons populars i les tradicionals continuen sent les bases a partir de les quals l 'Es­bart Sant Cuga t fa les seves propostes a la dansa catalana d'avui.

ELS í CANTONS Divendres, 4 de desembre 1998 Cultura 43

El r e p o r t a t g e

A la falda del Puig Madrona, que s'aixeca f ins a 336 metres, el g ran casal de can Mon-many v ig i la la va l l d 'Aure ix i l 'extensió de boscos que l 'envo l ten. 4 .000 metres qua­drats de cases, pat is porxats i una bodega immensa on s 'havien produï t 300.000 l i t res de v i . Un passat esplèndid en un present compl ica t .

Can Monmany, la casa més gran

"Lo vol de vostres il·lusions s'esbulla" (J. Verdaguer) MARIANGELA ROVIRA

- Sant Cugat-

S'arriba a can Monmany per un passeig voltat de plàtans, corba suau que acosta a la casa, accés sen­se excés enmig de prats i bosc espès, clapes escasses d'ocres tar-dorals enmig del verd. Carles Gas-só ens acompanya en la visita, edi­ficis i patis de porxos, graners on s'assecaven panotxes, ametlles i mongetes. Una arcada lítica amb el nom de Joan Olivé té la data de 1798 gravada. Una casa petita pre­decessora de la gran construcció que es bastí al segle passat, quan l'exportació de vi era un bon ne­goci. I preguntem si ara es pot viu­re de l'agricultura.

- Impossible! Vam intentar-ho, plantant 3.500 ametllers, ara fa vint anys. En total hi vam invertir uns 25 milions i no vam recuperar res; un any es van treure 250.000 pes­setes.

M'explica que de les 200 olive­

res en cuiden 30 per fer una mica d'oli i dels ceps -900- en fan la verema amb una petita festa. Deu ser un desig de mantenir, no deixar que es perdi del tot el que va ser crucial per a la gent que hi vivia, onze famílies de masovers al 1875. Ara hi habiten germans i fills i ne­bots, fins a sis famílies. A l'ermita veïna de la Salut s'hi casen. - Si és nostra... és dins la propietat. Mira, ens van canviar el pany dues vegades. Abans avisaven quan es feia algun acte, ara res. És vostra l'ermita i el bosc, si no ens deixen fer res! Collserola no ens deixa po­sar tanques, ni talar arbres. Ara la Generalitat fa un pla de gestió per tenir el bosc net. A Sant Cugat se'ns han torejat, no ens deixen fer el golf.

Estan pendents dels permisos per fer un golf, en terreny que ells llo­garien, davant de la casa. Diu que si talessin 30 pins en plantarien 100. Relata els impostos que pa­guen, baixos per les hectàrees de

bosc, que no arriben al centenar. Alts pels 4.000 metres de la casa, que té una taxa sumptuària.

- No es tracta de donar un duro ni treure impostos, sinó que m'aju­dessin. Vull fer el golf que no tren­ca res, al contrari. L'aigua no és pro­blema.

Carles Gassó diu que gràcies a l'aigua la casa es pot autofinançar, ja que n'hi ha molta i es consumeix a mig Valldoreix. La millora que s'ha fet recentment és la piscina, rectangle d'aigua proper als porxos de maons, cara al boscatge clapat de les fulles a mig caure dels cirerers vermells encesos al sol.

Cups antics, premses i mobles, estris que parlen d'un segle d'his­tòries. Pugem a la sala gran on do­cuments diversos indiquen una vida que ja no tornarà. La factura del rellotge té escrites les 1.640 pessetes que costà l'any 1884, pa­gades a Vicenç Cabanach de Bar­celona. L'Exposició de París va pre­miar el vi de la casa, el 1867, quan

E x p o s i c i o n s

Canals estrena Pobra més recent de

Carbonell i un recull de grans firmes Dalt, Tàpies, Subirachs, Cesc i Grau-Garriga, tots junts

G. F.

- Sant Cugat -

La galeria d'art Canals inau­gurava aquest dimarts dues ex­posicions. En pr imer lloc, es tracta de l'obra més recent de Jaume Carbonell. Aquest recull consta de tres eixos. En primer lloc, veiem representats sobre­taules. "És la part de l'àpat que prefereixo", explica l'autor. Hi ha també espai per als mi­tes, el cont rapunt del pr imer tema. En aquest cas l'artista vol recordar a la gent que al món " e n c a r a e x i s t e i x e n l locs idíl·lics". Es una visió "d 'espe­rança, per aspirar a un món mi­llor. En principi, les coses bo­n e s e x i s t e i x e n " s e n t e n c i a Carbonell. Banyistes, Sirenes i Muses van en aquesta mateixa línia i ens parlen de la bellesa figurativa de les persones, en especial de les dones. Es tracta d 'una pintura " tangible" , co­menta l'autor. Aquest estil pictò­ric no és rebuscat. És una pin­tura que s'entén.

La principal característica de 'Carbonell és l'estil mediterrani FOTO X L

La segona sala recull en petit for­mat grans firmes, totes del país però amb molta projecció inter­nacional. Pot veure-s'hi dibuix, pintura, escultura i tapís. En con­cret hi ha tapissos de Grau-Gar­riga, un dels noms més vinculats a l'escola catalana de tapís, pun­tal a Sant Cugat. "Aquesta se­

gona sala presenta els clàssics del tombant de mil·lenni, el perfec­te contrapunt a la mediterrània obra de Carbonell", explica el propietari de la galeria. Hi ha també una aquarel·la de Dalí, pintures de Cesc, quadres de Tà­pies i dibuixos de Subirachs. Tota una joia.

Can Monmany és una casa amb molta història. FOTO: XAVILARROSA

encara eren del terme del Papiol. I

pugem a la torre a veure el rellot­

ge.

El rellotge i el vèrtex

-Amb el meu germà el vam arre­glar i va funcionar un any, anava molt bé. Però calia pujar cada dia a donar-hi corda i ara ja, res... Sí que estic decebut, no serveix de res el que facis. Ara volien posar un vèr­tex geodèsic aquí dalt i els he dit que no. Si volen, per força, però si no, no.

Des de dalt de la torre les olive­res i els ametllers taquen els camps immediats que fan la transició a la boscana. Evocador idíl·lic, aboca­dor sonor de la remor llunyana de l'autopista. Boscos preservats i pro­blemes dels propietaris.

- Veus aquells cirerers? Mante­nim el tracte que va fer el seu avi amb el meu avi, els cultiva i ens en dóna una cinquena part, 16.000 o 18.000 pessetes, de les dues to-nelades que en cull. Allà, un home ha provat de criar estruços, però haurà de plegar perquè no li deixen posar tanques. El petit hort de més enllà, d'un de Rubí, també ho té

malament. Si la terra podria rendir? Com a molt, donar per menjar no­saltres, però has de sortir a treballar. Diumenge vaig collir els codonys, fem confitura, però no tens temps...

D'un pati n'hi diuen andalús per­què en tenia cura una àvia que n'e­ra, té una basseta rodona davant de la casa que es va fer per ampliar encara més les dependències. Pas­sa una gata vella, lenta i mandrosa, com si ja ho hagués vist tot. La "cascada" plena d'herba d'apren­dre lletra, una planta que va desa­pareixent, enmig d'altres plantes d'interior. Allà, la llenya que tallen ells, com recullen les inacabables fulles dels plàtans que embussen les sortides d'aigua, tasques de pagès que es fan a estones.

Al darrere, el Puig Madrona s'alça isolat oferint una visió generosa dels voltants, bosc espès de pins i alzines amb esquirols i toixons que s'hi amaguen. Entre les flors esca­dusseres hi ha les de l'arboç que, insòlites, pengen de l'arbre amb el fruit. L'ermita, notable, mostra les facetes constructives romàniques i anteriors. Potser es mira la casa de més avall i s'estranya que sigui tan gran.

SARQUELLA fins el 15 de desembre

Socis fons d'Art Servei de taxació obres d'art

sinol Horari: matins de 9 a 2 tardes de 5 a 9

SanriagoRusiflol,52-SantCug*ddVMIès T e l . 9 3 6 7 5 4 7 5 1

44 ELS /CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

• • • • • • • • . • • • • • • I

Carrer de la lome, 14

Tel. 93 6 7 4 12 85

•

Mercat Municipal

Torreblanca Taub 1.6

Tel. 93 675 30 65

•

Mercat Pere San

Parada 1.04

Tel. 93 5 8 9 14 18

•

Passeig de Rubí, 108

Tel. 93 674 57 4 7

•*<v

v-,

BAR GLOPS

BAR MERMELADA

Rosselló, 2 93 674 36 36 Cuina cassolana BAR GLOPS

BAR MERMELADA Valldoreix, 56 93 589 11 85

93 589 Ï Ï Ü 8

93 589 54 92"

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans

Tapes casolanes

BARPICCOLO Valldoreix. 29

93 589 11 85

93 589 Ï Ï Ü 8

93 589 54 92"

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans

Tapes casolanes BAR EL MONESTIR Raça Augusta, 2

93 589 11 85

93 589 Ï Ï Ü 8

93 589 54 92"

Cafeteria i menjars casolans

Cafeteria, pizzes i entrepans

Tapes casolanes

BARBOKATA Plana Hospital, 35-37 93 589 19 72 Cafeteria i entrepans

BOI BÉ Rbla. Celler, 131 93 589 84 22 Marisqueria

CA L'EUGENI Alfons Sala, 9 93 589 19 01 Marisc, menú. cuina merc.

CAN CABASSA CASTANO Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat

CAN EDO Lleó, XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots

CAN BARATA Ctra. Rubí a Sabadell, km 15.200 93 697 06 52 Cargol llauna/ i arròs negre

CAFE-BARSOL Rbla. Mn. Jacint Verdaguer, 113 93 674 67 21 Jazz üve

CELLER STA. MARIA Santa Maria, 17 93 675 28 97

93589^5083

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans CASINET Camí Can Ganxet, 47

93 675 28 97

93589^5083

Embotits i 320 vins i caves

Menú diari i entrepans

CANCASOLETA Sant Bonaventura, 39 Baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

EL MESÓN

ENTROIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LA GRANJA

Plaça Pep Ventura, 5

Sant Jordi, 39

93 674 94 84 Cuina francesa i menú diari CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

EL MESÓN

ENTROIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LA GRANJA

Plaça Pep Ventura, 5

Sant Jordi, 39 93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 67464 33

93 58981 97

93 584" 23 32

93674 08 10

93 675 35 80

Amanides i entrepans

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

EL MESÓN

ENTROIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LA GRANJA

Av. Francesc Macià. 67

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 67464 33

93 58981 97

93 584" 23 32

93674 08 10

93 675 35 80

Tapes i menú diari

Braseria i cuina de mercat

Braseria

Frankfurts

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

EL MESÓN

ENTROIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LA GRANJA

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital. 7

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 67464 33

93 58981 97

93 584" 23 32

93674 08 10

93 675 35 80

Tapes i menú diari

Braseria i cuina de mercat

Braseria

Frankfurts

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

EL MESÓN

ENTROIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LA GRANJA

Plaça Octavià, 5

Plana de l'Hospital. 7

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 67464 33

93 58981 97

93 584" 23 32

93674 08 10

93 675 35 80

Tapes i menú diari

Braseria i cuina de mercat

Braseria

Frankfurts

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

EL MESÓN

ENTROIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LA GRANJA

Rambla Can Mora, 24

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 67464 33

93 58981 97

93 584" 23 32

93674 08 10

93 675 35 80

Tapes i menú diari

Braseria i cuina de mercat

Braseria

Frankfurts

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

EL MESÓN

ENTROIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LA GRANJA

Sant Bonaventura. 6

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 67464 33

93 58981 97

93 584" 23 32

93674 08 10

93 675 35 80

Menú diari

Cafeteria i pastes

Creps, amanides, menús

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissanteria

- -

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

EL MESÓN

ENTROIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LA GRANJA

Avda. Catalunya. 15

Plaça Monestir, 1

Sol, 25

Ctra. Cerdanyola, 13

93 674 11 18

93 675 53 03

93 674 10 47

93 674 58 60

93 589 50 11

93 67464 33

93 58981 97

93 584" 23 32

93674 08 10

93 675 35 80

Menú diari

Cafeteria i pastes

Creps, amanides, menús

Tapes i plats combinats

Cafeteria, croissanteria

- -

CHEZ PHIUPPE

EL JORDI'S

EL PEROLET

EL MESÓN

ENTROIDO

FRANKFURT LA PALTA

ITALIANS 3

KROXAN

LA CANTONADA

LA LUNA

L'ALBA

LA GRANJA St. Antoni-plaça Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana

LA PASTA BOIXA Alfons Sala, 24 93 675 15 03 Pizzena, creperia

LAMUSCLERA Sant Bonaventura. 14 93 675 09 05 Entrepans variats

MASIA MAS ROIG Plaça Mas Roig, 4 93 675 00 86 Xai, entrecot a la brasa

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQÜÀSH

Elies Rogent, 14 93 589 36 23

93 589 26 97

Mexicà-menú català

Cuina catalana

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQÜÀSH

Rbla. Can Mora, s/n

93 589 36 23

93 589 26 97

Mexicà-menú català

Cuina catalana

MESOMENYS

PARADA 1 FONDA

SQÜÀSH Sant Jordi. 33-35 93 589 14 96 Cafeteria, pizzes, menú

.. i i · iUllKl' l l i i t l i / i ,

VALLÈS PA El pa de cada dia

;::ÏS:¥S¥ííí£¥$ï»'v~-

El pa de Sant Cugat

•FORN "LACARRETERA" Ctra. Cerdanyola, 6

• FORN DE "COLL FAVA"

Psg. Fcesc Macià, 57 • FORN "L'AVINGUDA"

Avda. Alfons Sala, 32 • FLECA LA RIERA

Psg. La Riera, 15 • FORN DEL MERCAT

Mercat Torreblanca, (exterior) • FLECA ROSSELLÓ

Rosselló, 22 •FLECA TORREBLANCA

Psg. Torreblanca, 14 • FORN MERCAT VELL Mercat Pere San (interior)

• FLECA JOAN XXIII Joan XXIII, 27

• ELS FORNETS "DISTOP" Colon, 30 i Girona, 23

• FORN GABRIEL Plaça del Centre - (u Floresta)

• FLECA EUNICE D i p u t a c i ó , 3 1 - (LaFloresta)

• • •

Centre Mèdic Sàbat

MEDICINA GENERAL Dr. j. Sàbat Bonich

Dr. \. Sàbat Santandreu Dra. M. Sàbat Santandreu

RADIOLOGIA

PSICOLOGIA

INFERMERIA

Conveni mk les principi* companyies él·'me$&®Ng$

mèdiques.

PEDIATRIA Dr. j. Barragàn Milàn

NEUROLOGIA i ELECTROMIOGRAFIA

Dr. \. Serra Catafau

DERMATOLOGIA Dr. O. Servitje Bedate

TRAUMATOLOGIA CIRURGIA ORTOPÈDICA

Dr.). Casanas Sintes Dr. j. C. Valdés Casas

OTORINOLARINGOLOGIA Dra. M. Colomer Calafi

GINECOLOGIA Dr. RM. Soriano Camps

PSIQUIATRIA

Revisions pera armes Carnets oe conduir i

esportius Certificats especials

Santiauo Rus i io l 2 o'Hsoi l£

TELS. 9 3 6 7 4 1 5 2 6 9 3 6 7 4 0 1 4 7

Centre de Rehabilitació

»saj8*MA*flcourm aint Antoni. 74 » « 8 67474 67

Cirurgia BJt FÉRNÀNDEZ LA-

F * * » ^ ^ '

Consult. Centre Mèdic « CPOTMIMÉDIC SÀBAT C*rt»e«te * totxMt i ami»*, Medtetns interna. «pseiaHW». «/ Sart&age RuíílWf, 2, entof.

aatwtea. K-ídfous, hora*

<st Emlftvaftada,

rATt

H i p ^ p w E l t UuroSarcl» OMtSorit), EtÉffef "forceblanca. m «Mtft&net, 2-*. 2B piama,

OSarUCuBSt, E__ Í 5 7 . Í 4 3 5 8

Fisioteràpia R O M A FERRÉ

Assisttncta sanltà-

Geriatria «VAL, . G E R I A T R t A

mtKüi «persones grans art et «au <tomfe8 Assessorament a Hur* taro»lsra,6e9*tó <*e Re-«tcKnoto» i #t#m rseursoMt*-teruwí». Formació, « / Angeï fotan** 4 06190 Sant Cugat.

grans, -CANGURS* *S» tMM, eotrtol de mató*, é à « i t**)K SsnslDmsaspsoab.Sllult""'** * domicK. Av. TOfr-»»dep. 11 i Ï23artSi^íJ

amwer ^^ m w

Servei d*ajuda * la* pa&ense grans, mafetts Ctònfc* * ÉH»va-leeeenfs, a quafsevog ftaqt mm. o ta n» SSrtaf»* mom " segur i de poc cos*. """ blanca. í -CSee A. " Cf^aLtat í ï" LABORATORIS

Metge capçalera

DOCTOR Bf Ortadòrraa í 0 * * f e * i # » ge­nerat C/ Sant*, «art* 9, *ar, 2 a -SantCugat,

• C L Í N I C A ORTODÒNCIA I O l S F U N C © T W P O R O -WANDIBOLAft A t T b n e M e n r ^ ^ a ^ despatx 6> Sant Cagat « 5 6 8 0 3 9 6 - 6 7 3 2 2 1 2

«CLÍNICA DENTAL, MA-

«VMaiofcW-as.í* .^ » 9 3 874 7 2 406

• 0 R A . M . J A U M Í 3 A U R A

ï«-8>ft Pr,asntM»8f,2a.b«|.

Mútues

Dr. Thlerry W»K*i*. Qdofttnes-íor r tóO*^t ) f« .«»»Jte , * r8 -nas-Baqi».Or»*ntía. C/Jo-

« 3 3 $ 8 8 6 8 4 2 Urg. 970 27 9 8 5 6

'UJ'•HMttM'/VitW"" —' "~ Atenció i ceoptrm* pmofm.

• C E N T R E DENTAL, t QUIRÚRGIC /W.Cata·jwa.ntiaHQüS·rtQJS* • 93 569 00 00 Eax93 589 0313 ™_-• CUÍHCA DENTAL, AU-TRAN OdontaiESa a generat, ímpfantDlo-^fy6tíBis,OdotfepB(íiUrii>,W-«x»nc*a, rmitnas. Av. l^rreMsiv ca, 2-a, Sa. 11. S«ní CUBBI. « 9 3 6 7 5 0 8 0 3

• DRreRRAlfftlWWíWA WlrttartíHir ',P*ií(«)4s* - As­sistència sanitària ttecüfrac. Francesc Moragà», M, «ote 2a,

WSLAR

» W « 7 4 1 Ç J W « 8 3 6 7 4 0 1 4 7

Pedagogia-Logopèdia

• 8£G0ftA VINAIXONGA Pedagogia, to^opèdsa. Proble-mw Bsneusrtge ! aprsnentatse Çí VMtS, &-T, l r 2a. Sarrt Cugst. « 9 3 868121S

»IA$CA6ARA«OtíA P«distrt», asma Mant» Horts oonvingtKías Rbla. Ribatattada, 20, tr 3a. Sant Cugat « $ 3 6 7 4 7 2 1 6

• P I L A R C A N O S A Ú B E ­D A PetSatrta - Medicina adofescera. Alt T<írí·i)tertca, 2 - 8, 3r pis. SaMCtttRt « 9 6 6 W S 7 9 6

• DRA. ANNA PUJJBET) CAtflfeS flMcta$a. Vïtaitafo Salut Mas*». Smtevallada 21, ler pa. Sant Cttt t t ««35692996

Podologia

.. . . _ . . W.FB«n«SDlï« MattÍÍBed«tpeu, ortasts, plart-«H«e ortflpèdíquea. paptema», elfWïltenfc* peu. Homs a coo-vàt*. » »$ 689 8313 9a»18«S36

•CENTRE DE PSlCOtO-«ACUNÍCA Twnxxm d*apr«ien(atBe i de la (Mtrl^. >Wns, adolescents i adatti. Av, Catatunira 21,3r 1a. Santeuaat. # « ^ ^ 3 6 7 3

Pediatria

« J O * « P N , C 0 H 6 I I N -

Psicologia, psiquiatria, togope-die. Plaça Or Galtes 5 ?n 3a Sant Cugat, « 9 3 589 40 S1

• ORA. PALERM Psicotogia. Aowetal. depresnà, dificultats de relació, trastorns a Tadolescèncua, psicoteràpia, Hores convingudes c/ Fran-casd Moraga^. 2S-27, 2n 1a Sant Cugat « 9 3 674 36 53

« 3 416 4 6 4 8

# I N S T I T U T P S I C O -« È D I C

depnssstan». atóStottstfta, «oxi-coffitanía frasktn» tr«iíi«tat,

SantOmjat ' * " ' « 9 3 5 8 8 3 7 6 ?

• M A R I A

Ire Màdfc S)tMt SW«»ga Rtt-

*9$«741$ap.

Taog'iriaolog'ia-Obstetricia

Partfcutarï ' ^ir„„jm„íri

Fax93

Traumatologia

TOilRROiflft ,•

quaEia Av. Toitejatane*, j^9> RgitcIMe. S a n t o s * ,- g « 9 3 6 7 5 6 7 S 6 ^ w

• J O S E P PECH Traumatotpjja, ortopécí». As-ststència sanitària. Pïeviasa, M e d ^ . Poticifrfc loneWanca, 2-8,2a-10. SantOtoat «935881688

• ' D » . FERMJ*í'l,AaA,|Í-BURÓ

iógraa. Hwas caayMOMt·*. 6^ Girona, 21,1r3ft8«S<" '

«9367*43 83-S6» OS 3 4 , .

I N P R O S S

ASSISTÈNCIA A DOMICILI

•Teleassistència servei 24 hores

• "Cangurs" d'avis i nens

•Atenció i companyia a persones grans

• Controls a malalts: medicació, cures, sondes,.,

•Ajuda ala llar: neteja, eria, compres, menjars..

individuals i en grup

SALUT I SERVEIS A DOMICILI

7 Av.Torre Blanca 2-8,3r A, desp. 11-12

Sant Cugat del V à s

ELS /CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

II Jt mon Bar Restaurant

Tota una tradició

Menú diari, però de diumenge!!

Pl. Octav ià , 6 Tel. 9 3 6 7 4 10 4 7

Com si fos de tota la vida

la xocolata... <ffvfH •fs entrepans... • f v f f v • I cafè... ffvfft-las pastes... ffajf% mt suís... f f v f H

Si encara no ens coneixes,

La granja mereix una visita

II Pl. Barcelona ÜTel.93 675 52 46

P®Stí PELUQUERIA

FORMAS C/. Elias Rogent, 1 8A (iunto mercado nuevo) Tel. 93 675 40 06-08190 St. Cugat del Vallès

« f i l

CINESH YEÍ.HAO

1

AfoopasaeoaMary 16,46-19,25-22,00 La màscara de} Zorro 17^0-19,45-22,40

Yelmo2

TuaUjndresyyOaCaafOrnia 16,30-19,30-22,15 Mulan

Yelmo 3

16,00-18,16-20,30- 22,50

/^18~18,&-2Q,20-2£2S AlgopasaconMary 16,00-18,15-20,30-22,50

S e s s i o n s g o l f e s d e d i s s a b t e

19,10-22,00 MasaHédeios,.. 16,00-18,15-20,30-22,45

YelmoS

Juegos Salvajes 16,00 -18,1$« 20,30 - 22,50

Yeimo6

Ante 1^10-18,13-30,20-22,45

•—-*—-i i i i i i i i n

Mttiatt 0030 tenia<*Btiiat)|o» • 17.15-19.45-22,50

i «iniurt a fiu

00*45 'fa a ton<fres tjr»«$aÉt»#t 17,00 - 20,00 22.40

mMÍCÍ t l3 l ttHfc W&&S9tGSXMMMà * aS$ABT£S V A ^ M Q f l i p OlTlMA $BSSt6 Sí

TPARADÀ • CUINA CATALANA • SERVEI DE CARTA I MENÚ • TANCAT DILLUNS NIT

.Alt RAMBLA CAN MORA S/N - 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS

T Tel. 9 3 5 8 9 2 6 9 7 J»

Cultura 45

Sisfl El diari de casa.

É M M B ^ W M É M I

Carrer Sant Antoni, 15, baixos

08190 Sant Cugat del Vallès

2 NO MJMTx 500

| \f lMiMcDoraM*l celebra Mab nosaliTM . ïSws . «ISOaiiwmriddBigkV

I Sant Cugat Centre Comercial > Planla ato. M. K> 0 4 « 54 obarl otomanga* I IMHia

©II 1 S r N T CUGAT

2a SETMANA mmwmmt*·mnmmmmm"t'mm»mme

2a SETMANA wsssgs**^-

SALA 1:16,45-19,30-22,15 GOLFA: 00,45 13 ANYS

lmifllà·Ji!::l:;IPl SALA 2:16,30-19,30-22,15

APTA

http://www.cinesa.es

Tots els Divendres i Dissabtes SESSIONS "GOLFES"

ESTRENA ESTRENA GOLFA EN V.O.S.E.

MUIAN SALA 3:16,10 -18,15 -20,20 -22,25

GOLFA: 00,30 APTA SALA 4:16,20 -19,10- 22,00

GOLFA:00,45 APTA S A U 2: 00,50

SSBQ ^ ^ m as m s m sa m m ™ ™ J ~ Pàrking Dia de Carnet Carnetd'estudiant Venda Carnet mée grans Reserva per Venda les 24 h. Accessos Pagament amb Sessions ^..w/i»aurac»i 2h.gtaSs fespectador Jove universitari anticipada de 65 anys telèfori als ServiCaixa minusvàlids targeta de crèdrt numerades

CINESR Pàrking Dia de

gtomnïmmiBUL.*-** "•espectador 902-33 3231

46 Cultura ÉLS-í CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998

L A R A D I O 9 1 , 5 F M

De dilluns a divendres • De 7.00 h a 8.00 h El despertador, amb Salva Vallvé • De 8.00 ha 10.30 h Primera Plana, amb Geni Lozano i l'en-t/nisfa, amb Jofre Llombart • De 10.30 ha 13.00 h La revista, el magazine de Vanessa Raja • D e 13.00 a 13.30 h Sant Cugat Avui: /'informatiu, editat per Josep M. Miró • D e 13.30 ha 14.00h Amb molt de gust, amb Pep Blanes • De 14.00 ha 18.00 h Vol de tarda, amb 1. Casas i Esteve Llop • De 18.00 ha 20.00 h Al lloro, el musical de Salva Vallvé • De 20.00 h a 20.35 h l.'esportiu • De 21.00 ha 22.00 h L'estrena (dilluns). Pasta Fullada (di­marts), Pon rvtllo (dimecres). Buc d'assaig (dijous). Jazz Cava (divendres). • De 22.00 h a 24.00 h (divendres no) El que queda del dia, amb Joan Vallvé • De 22.00 h a 23.00 h (divendres) Madtime, amb Núria Bonvehí. • De 23.00 h a 24.00 h divendres) Vallès sense fronteres. • De 24.00 h a 24.35 h l.'esportiu (repetició) • De 24.35 h a 7.00 h Música al teu costat

D i s s a b t e • De 9.00 ha 10.00 h Es cap de setmana, amb Joan Vallvé • De 10.00 ha 11.00 h l ira ni i lles, el < viu i/rs • De 11.00 ha 13.00 h

Interiors • De 13.00 ha 14.00 h Avant-matx • D e 14.00 ha 15.00 h Vallès sense fronteres (repetició) • D e 15.00 ha 17.00 h Cotton Club, amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 h L'estrena • D e 18.30 ha 19.00 h E/xip, amb Xavi Montero • De 19.00 ha 21.00 h Puc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.00 h 'Pop 91.5, amb David Villena

D i u m e n g e • De 8.00 h a 9.00 h El dia del senyor • De 9.00 h a 9.30 h El racó de la poesia • D e 9.30 ha 10 h. Esport e/i marxa 1" edició •De 10.00 ha 11.00 h Nostra dansa • D e 11.00 ha 12.00 h La sa/vuela, amb J. Fàbregas i P. Pahis-sa • D e 12.00 ha 13.30 h Roda d'amics • D e 13.30 ha 14.00 h Esport en mana 2" edició • D e 14.00 ha 16.00 h Tal com érem, amb J.M. Alvira • De 16.00 ha 19.00 h Bon rotllo, presentat per Raquel Iniesta • De 19.00 ha 21.00 h Buc d'assaig, amb Carles Roca • De 21.00 ha 22.0 h Esport en marxa Ja. edició

a p r o p o s t a

La millor fira per als amants dels esports d'hivern

Tots els empedreïts dels esports d'hivern, però especialment els amants de l'esquí i / 'snowboard, els pròxims dies trobaran a la Casa de Cultura el seu paradís. I és que des d'aquest diumenge i fins al pròxim 10 de de­sembre la secció d'esquí del CMSC hi ha muntat una fira de material de segona mà, on es poden trobar botes, taules d'esquí i snow, fixacions i fins i tot vestits d'esquiar a preus molt inferiors als habituals. La fira estarà ober­ta tots els dies, de 6 a 9 de la tarda, sota la vigilància de diversos moni­tors de la secció d'esquí que els podran assessorar sobre les diferents ca­racterístiques del material exposat. Una mica de tot, per a totes les talles i edats i, sens dubte, una bona ocasió per renovar el material a un preu as­sequible. Una petita part de l'import pagat pels productes es destina al fons de la secció d'esquí del CMSC, per poder fer mútliples activitats.

DIVFNDRKS

DISSABTE

MUSICA • Coïurr* "HIP-HOP*. Hi participen els gn^:'|»jBèa«k»lectivo, EI Gremb, La Ser, A 3 Baadas i inkilbu» del í 3. També els dj.; djbiker í djdare. A les 21;30 fc1|||^f<jawí de Sant Cugat,

CASALSDENADAL •Oberta la «scripcióabCasals de Nadal. E^utaÉ^Ttllíers, Jocs, Ludoteca i Esports. De 3 a 12anys. Toràs; deí 24*131 de desembre. Del 2 al 8 degerieí,Tor»^^Éaxdol24al8degeneí1 Horari: d e 9 a 14 h , ,obéde98 Í&30 (dina*íaclòs), Lloc: CE1P Pla i Faneres. í n s ç í í ^ | ^ l t e s al 23 de desembre» de 9 a 10 del matí t de 16:30a 19 b, Org,:AMKormú. . P ' '

\rtSfHB GUIADES AL MONESTIR D&fAJfT CUGAT •Tbt^ds dissabtes tres visites: Primera, a les Í0^®e%mz: a les 11.30 h, Tercera: a les UAS h. Fir» al 31 de r j^ sernb«»í%:Patfonat del Monestir. v,V;-'

Q EXCURSIONS ' — • Paaseigper Collserola. Aquesta setmana Sanfrf eSy -Sm. Creu d'Otorda. A les 9 h. davant el GMSG

DIUMENGE

' BAIASI0ANCES , • Danses gefe drets humans. A les 13 h. PI. &£Mcfe&& Org.: Comunitat Baha'i de Sant Cugat

8 DIMARTS

0 DIMECRES

• Caçt Coral Tardor. La Coral Tardor d« tóFJfeasstà anirà a cantar a Castellar del Vallès, a TAudatori dclCeatr&ffe. ~ libdtem,A!esl7b,Oi3g<:Casdid*A^dftC»SEellar. .- ''•-, '..

l·rup Alpí d'escaladora, À íes 2030 h. Sala d'Actes del CMSC.

MOCOTtAD'ESPOffrS D'HIVERN *"E^M^maç5ódTe$pç«tsbbncs, Fins al 12de desembre. De I7a20h. Al" Espai Jove deia Casat de Cufetaa/

4 Q EXPOSSICfONS • Demostració de muntatges nadalencs, a càrrec de la Sra. Rosa Veib, campiona d'Espanva d'Art Floral. De 18a

Dijous 20 h. Al Garden Center. Informació al 93 673 58 53

CONFERÈNCIES • uDretS Humans, encara un repte?". A les 20 h. Casa de Cultura. Org.: Comunitat Balia'i dé&Ktt Cugat

SALES \U N1CIPAI ,S

• "Els quinze gats" pintures-de Maria José Coté. De 18 a21 h. Al CMSC.

•Què pinta la sida? Exposi­ció de dibuixos. Fins al 4 de desembre, CAP Sant Cugat.

SALES PRIVADES

•Jaume Carbonell, pintures. Canals Galeria d'Art. De l'I de desembre al 6 de gener.

•Petit format de grans firmes O b r e s d e Dal í , T à p i e s , Grau-Garriga... Canals Ga­leria d'Art. De I'l al 6 de ge­ner.

•Ch. Delaire, exposició de pin­tures. Pou d'Art (Balmes, 35). Fins al 10 de desembre

• Sala Rusifïol: Sarquella. Fins al 15 de desembre. Org.: Sala Rusifïol. (C. San­tiago Rusifïol, 52)

centr© Cultural

•Orchestre de Picardie. O b r e s d e F a u r é , S a i n t -Saèns i Bizet. Divendres. 4 de desembre, a les 10 del ves­pre.

•Mísia. Acompanyada de 5 músics. Acordeó, piano, violí, gui­tarra portuguesa, guitarra espanyola, baix.

ELS-Í CANTONS Divendres, 4 de desembre de 1998 Cultura 47

TELÈFONS D'INTERÈS

93 588 22 S8

SombereUellaterra 936928080

Bombers Generalitat 045

*>mbBrs8#i-Sartf Cugat 936939050

CAP 938891122

CAPagènctes 93 588 44 55

Oss&Ciftura 935895382

Centre Social t Sanitari LF 935897800

Casat WMaretx 938744599

C«al*taA>{3» 93 725 «944

GwtreCfrólaRorasta 9» 589 5647

CüRtreCfvie tes Planes 936755105

Casal Ci*u«<M«»«í 936892018

C«aems6. St Cugat (Resarj 935890941

Couaus 93674 7096

Cr«j Roja Sant Cugat 93 5741ï 34

Creu Roja VaBdoreóc 93 674 24 59

dispensari La Floresta 93 674 7615

6 a . Murtíapat Descentrant 93 674 2719

ENHER Rubí 93 8991892

FECSA (atenció al client) 90073 7373

FECSA (avaries) 90074 7474

informació FGC 93 205 1515

Funerària 93 589 55 52

Hisenda 93 5891155-

Jutjat

Parròquia St °ereOctavià

93 674 6696

93 6741163

Parròqu'a Les Planes

Parròquia Valldoreix

93 204 7503

93674 0569

Piscina Municipal Valldoreix 93 675 40 55

Cuerpo Nacional de Policia 93 674 78 58

Urgències 091

PoScia Municipal l'Prat. Qvil 092

Pot. Municipal (Valldoreix) 908795125

Comissaris de Policia 93 674 7612

Taxis (parada) 93 674 0997

fiàcSoTaxi 93 5894422

Repsot-Butà 936741580

Saní Cugat Comerç 93874 0322

SOREA 93 5890021

Vatkjofei* {parada) 936741111

Grua 936743371

Aigües La Floresta 93 67420 «9

AAPPiWMira·sot 936742918

AAWWftrg9C«fft»Wr**5l 936741003

AAWSamJoanMrt^oi 93 674 71 «3

AAPPtWV»*» ( i i 9387421*7

AAPPÍWC.(*WS6B*m93«742105

AAPPWCar tMajom 936745049

AAPtOj5.iV»nSUFIor9Sta 936742089

AA ¥V AíguaSonga l a Ftc* 936745129

A^&5nsufr*JorS 93 268 45 «7

O N t p f t p f t * * } 93 589 30 86

Greenpeace (81)5434704

H. Genera) de Catalunya 935891212

H.Vaíd'Kebfon 93 42720 OG

H. Sant Joan de Déu 83 203 40 00

Unitat Coronant. 832481040

Te), de l'Esperança 934144848

Informació Carreteres 932042247

Informació Aeroport 9347850 00

Informació RENfE 9349002 02

Informació Port 933188750

OMtC 935893188

Pobclfnc TorreWanca 93 58918 88

PROMUSA 93 58917 32

ASOI 9367535 03

Arxiu Gavfn 93674 25 70

Casal d'Avis SC 93 5891638

Líar d'Avis Parròquia 9358905 98

Club Muntanyenc 9367453 96

Coral de ta Unió 936741006

Esbart Sant Cugat 9367526 52

Tot Sarrt Cugat 936748661

Grup Sup. Immigrants * 936749314

Rad» Sant Cugat 936755959

Bs 4 Cantons 935696282

S A N:TïmmM'L· CASAL DE CULTURA DE VALLDOREIX

* Informació i inscripcions:

8 * dimarts a divendres, <flta13h,idet7a18h

Tel. i fax 93 589 82 69

* OBERTA LA INSCRIPCIÓ DELS CA­SALS D'ESPLAI DE NADAL AL CA­SAL DE C U L T U R A DE V A L L D O ­REIX.

Dies: 24,28,29,30,31,4,5.7 i 8 de gener.

HORARI: Matí i/o tarda (opcional dinar)

LLOC: Casal de Cultura de Valldoreix

INSCRIPCIONS: Casal de Cultura de Vall­

doreix d'I I a 13 h. i de 17 a 18 h. de dimarts

a divendres.

• DIUMENGE 13 DE DESEMBRE. Espectacle

infantil amb t i te l les. L'Àvia Pepa

Hora: 12 hores Lloc: Casal de Cultura de

Valldoreix.

• DIBUIX I PINTURA PERA JOVES I ADULTS • PUNT-TALLER DE PLÀSTICA •JOIERIA ALA CERAPERDUDA

•VITRALLS DECORATIUS •IOGA •GIMJAZZPERA ADULTS • ORFEBRERIA JOIERIA

HORARI AUTOBUSOS

1. SANT CUQAT-MIRA-SOL-MAS JANER

Sortides des de Mas Janer. -ENes feiners. 1a sortida: 06.00h-07.00h-08.00h i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: Q7.00h-08.0Qh-09.QO i a les hores en punt fins a les 22.00h. L'úttim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dtes feiners. 1a sortida: G8.4Gh-G7.40h i als 40 minuts de cada hora fins a tes 21.40h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat' -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 07.40h-08.40h i als 40 minuts de cada hora fins a les 2í.40h.

L'últim servei finalitza eJ seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat.

Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol, Plaça Can Cadena, Estació $t Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena, Estació Mim-sot, Mas Janer.

3. SANT CUGAT-LA FLORESTA-USS PLANES

LMEaa^aEEs Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.l6h-06.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a les 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09.46h i als 16 i 46 minuts de cada hora fins a Ies22.16h.

Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabtes i festius. 1a sortfda: 09.23h-09.53h í als 23 í 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.

Sortides des de l'Estació FGC.

-Dies feiners. 1 a sortida: O6.05h-O6.35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

-Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.G5h-09.35h i als 05 i 36 minuts de cada hora fins a les 22.35h.

Recorregut. Sant Domènec, CAP, Sant Francesc, Plaça CoS, Mercat Torreblanca, Monestir, Estació FGC, Colomer, Sant Domènec,

Sortides des de F. Ccfdm.

-Dies feiners. 1a $ortida:Q5'45h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.15h. -Dissabtes i festius, 1a sortida: 07.15h del matí i cada hora i mitja fins a tes 22.15h. Sortides des de l'Eftocio.

-Dies feiners. 1a sortida: 06.35h del matí i cada hora i mitfa fins a les 21.35h. -Dissabtes} festius. 1a sortida: O8.05h del matí i cada hora i mitja fins a les 21.35h,

Recorregut. E Colom, ia Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Saia, Estació, Plaça Centre, La Flotesta, E Colom.

• A 3. SANT CUCAT-RUBI-TERRASSA

' -Dies feiners. 1a sorfidsc 05.40h-06.25h i ais 25 rrtnuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius, lasortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06,55h, 07.55h i 11.55h.(feiners)

«49M0OO9MOM60M0OI

• A3.SANTCUGAT-B

-Dies feiners. 1a sortida: 05.15-05.40 i als 40 minuts de cada hora fins a les 22.10h. -Dissabtes. 1a sortida: 05,15-05.40 i'06.10h i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10h. -Diumenges i festius. 1a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins ales 22.10h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.40h i 23.00h (feiners). 23.00h {dissabtes i festius).

A 3. BARCELONA-SANT CUGAT

-Dies feiners, lasortida: 05,45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a Ies21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h, -Diurneno^ifestius.1asortida:06.45h i als 45 rrwiuts arcada hora fins ates5l.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).

48 HS4CAMONS

Setmanari de SANT CUGAT VALLÉS

Divendres, 4 de desembre de 1998

Joan Pros . Pastisser

"Em nego a ser un pastisser industrial"

MARTA FAI.CÍI KRA

- Sant Cugat -

Fs un sac de nervis, emprene­dor, arriscat, però amb ferms va­lors tradicionals, marca de la casa. Diu, amb sana ironia, que és dels pocs que queden de Sant Cugat de tota la vicia. Va néixer fa 49 anys en cl si d 'una família de pagès, masovers d'una casa pai­ral. Quan ell tenia deu anys els amos es van vendre el terreny perquè hi edifiquessin i els Pros van haver de començar de zero. Als catorze anys, en Joan va dei­xar d'estudiar per aprendre l'ofici de pastisser a can Sàbat, com tants altres nens. El 1983 i des­prés de passar per diverses pas­tisseries més, va decidir muntar el seu propi negoci, de gelats, al mateix local que té ara al carrer Santa Maria. La bona acollida el va animar a fer, l'any següent, torrons. Amb els anys s'ha con­vertit en un clàssic.

- Per què et vas especialitzar en gelats i torrons? - Perquè als anys 80 vaig veu­

re que hi havia un desencís amb el pastís i vaig voler anar a asse­gurar-me la jugada. Havia de fundar un negoci propi i al 83 només hi havia una quarta part dels habitants que hi ha ara...

- Com ha evolucionat el co­merç , amb l 'arr ibada massiva de nous ciutadans?

- Aquest és un fet que va una mica en contra del concepte que jo tinc de comerç tradicional, per­què la meva feina és artesanal i no puc treballar amb grans quan­titats. Sé que la solució és la in­dústria, però cm nego a ser un industrial. Ara bé, en general, jo crec que les relacions entre els nouvinguts i el comerç de Sant Cugat són molt bones i ens han beneficiat molt, perquè han es­tat ells mateixos els qui han vin­gut a buscar-nos. Vénen a trobar comerç especialitzat i de qualitat i això ens ha fet innovar i obrir-nos al públic. Jo, ara mateix, tinc més clients nouvinguts que del poble; també és un reflex de les

Per Nadal, en Joan dorm una mitjana de dues hores diàries. K: X. LA RROSA

proporcions que hi ha entre els xement , com a ciutadà? habitants de Sant Cugat, que n'hi ha més de fora que d'aquí. — Es a dir, que la infraestruc-

tura comercia l ha estat sufi­cient.. . - Sí. Però a més es dóna una

afluència esglaonada cap al co­merç del centre. Jo sóc dels que penso que, si

un dia e n s "SÍ Utl (Hü etlS poséssim d'acord tots els santeuga-tencs i bai­xéssim alho­ra al centre, cenfre n 0 Jlí Cabríem " no hi cabn- .__,,. em. A banda -*•J·ï^%?,*-d'això, crec que tenim un problema greu d'a­parcament. La gent ve al centre per la inèrcia, però encara vin­dria més si a pocs metres pogués deixar el cotxe amb facilitat. I això, vulguis que no, ens acaba perjudicant. - 1 com has viscut aquest crei-

poséssim d'acord tots els santeugatencs i

baixéssim alhora al

- Crec que Sant Cugat ha cres­cut massa en pocs anys i que això fa difícil mantenir les pautes de participació ciutadana que ens han regit sempre, com a poble. - Com es porta això de tre­

ballar quan els altres fan fes­ta?

- Bé. Ho he fet tota la vida. És un hàbit ad­quirit.

— S o m m o l t tradicionals, els santeugatencs, amb els gustos?

- S í , però això és a tot arreu. Per e s n o b i s m e es

proven coses noves, però tothom vol, sobretot, el de sempre. - I quins són els gustos més

sol·licitats dels torrons? - Els de crema, castanya, coco

i licor. La resta, tots són com­plementaris. - Pe rò continueu experimen­

tant amb nous sabors. - Sí, sempre ho hem fet, però a

petita escala. Tu en pots fer algun per provar i veure si la gent en vol, però tota aquesta varietat que es treu en l'àmbit industrial es fa per màrqueting, senzilla­ment. A més, s'ha de tenir en compte que quan obres un torró, més val no arrossegar-lo gaire dies per la nevera ni per la cuina, perquè s'anirà endurint i perdrà. Jo sóc partidari de comprar els que realment agraden, que són els més tradicionals, i després provar-ne algun d'exòtic si et fa il·lusió, però mai carregar-te de torró perquè després difícilment te'ls acabaràs el mateix dia. Els torrons s'han de comprar segons el que consumiràs i, si te 'n falta més, tornar-ne a comprar. D'a­questa manera sempre tindràs un producte recent.

- L'altre secret és la matèria pr imera . . . - Sí, jo ho faig servir tot natural

i fresc. El gelat, per exemple, el faig amb llet de vaca fresca. Sem­pre trio productes de primera qualitat i intento "educar" la gent perquè consumeixin fresc i acabat de fer. Jo tinc una em­presa molt petita i només treba­llo jo, a l'obrador, de manera que tot el que poso a la venda ha d'estar fet del dia, i quan s'aca­ba. s'ha acabat. Aquest és el meu concepte: recepta tradicional i productes frescos.

- Un altre dels productes que s'identifiquen amb el teu ne­goci són les teules. Com va sor­gir la idea de fer-les?

- Fa 10 o 12 anys, el Monestir deien que es queia a trossos i, per la Festa de Tardor, el grup de teatre Fila Zero es van in­ventar una paròdia, venent pel carrer a la gent peces del Mo­nestir que ells mateixos havien fabricat. Llavors se'm va ocórrer la idea de fer teules del Mones­tir de xocolata, que van tenir molt d'èxit, i després vaig crear les de caramel. Sempre més me n'han demanat i ja no les he dei­xat de fer mai. «

Calers IORDI CASAS

La cosa va de calers. A aquestes alçades, ningú no pot negar que els paràmetres que definiran, al­menys des de Catalunya, el debat ja iniciat de redefinició de l'ac­tual model d'Estat, estan ben de­limitats: noves relacions fiscals Estat-Generalitat, el concert basc és un referent massa sagnant per a una Administració com la nos­tra (la més endeutada de totes), com per no referir-s'hi (fins i tot el presidenciable in pertore s'hi apunta); i assoliment d'un seguit de concessions simbolicoinstitu-cionals: ús dels diferents idiomes (en monedes, bitllets,...), selec­cions esportives... I tot sense to­car ni una coma del text consti­tucional, del qual celebrarem el seu vintè aniversari el proper diu­menge. Per tant, és qüestió d'a­nar preparant el terreny. Llàsti­ma que el Molt Honorable hagi escollit per avançar la proposta una reunió d'empresaris organit­zada pel Cercle d'Fxonomia i no el Parlament de Catalunya. Sens dubte, deu pensar que aquests són un os més dur de rosegar. De tota manera, cal que vagi en compte. Si vol triomfar caldrà que posi el rellotge de la sensibilitat economicopolítica a l'hora. No pot ser que el bon home, en una demostració d'erudició històrica que l'honora, vagi reivindicant com a propi una bona part de l'i­deari polític de l'eminent histo­riador francès Pierre Vilar; men­tre el més granat de la burgesia més granada de casa nostra s'in­clina per referents teòrics molt més immediats i pràctics. Vegem si no el que diuen el joves em­presaris agrupats recentment en el "Comitè de Nuevas Iniciati-vas del Círculo Ecuestre" (el seu nom ja és tot un programa): els seus referents teòrics són els se­nyors Barea i Fuentes Quintana. Molt Honorable, cal anar afinant, cal anar afinant.

De tota manera, l 'anunciada nova butlla papal pot donar-nos un cop de mà en aquest tema. Podria proposar-se la no reivin­dicació fiscal com una nova abs­tinència a afegir a les tres que, si els diaris han informat correcta­ment, cal observar durant un dia de l'any 2000 per aconseguir una indulgència plenària: el tabac, l'al­cohol i el sexe. Quasi res!