El pensador

Identificació de l’obra

• El pensador• Fançois-Auguste Rodin (1840-1917)• 1880-1900• París• 71,7 x 40 x 58 cm• Museu Rodin de Paris. També còpia al

MMA de NY• Escultura exempta de l’Impressionisme

francès

Les seves escultures eren considerades massa reals, massa properes, massa vives, amb massacaràcter; en definitiva, massa “modernes” per a una societat acostumada a l’ideal acadèmic de bellesa.

El seu mètode de treball combina elements antics i moderns. Rodin disposava d'un taller, com els mestres medievals i renaixentistes, on comptava amb la col·laboració de treballadors especialitzats, i, al mateix temps, utilitzava la fotografia, un art realment nou a la seva època, per documentar el procés creatiu i reflexionar sobre aspectes concrets del seu treball.

Anàlisi – descripció de l’obra

Elements tècnics:• Bronze• Fosa• Exempta• Sedent• Sense cromatisme

posició sedent

home nu

mà esquerra

damunt dels genoll

colze dret recolzat en la cama

esquerra

mà dreta

subjectant el cap

És la imatge d’un home pensant,

elevant-se per sobre de la seva

condició d’animal i donant llum als

seus pensaments.

aparent actitud reflexiva, i molt neguit interior

Anàlisi Formal

home nu

peus i mans

exagerats

gran realisme

vol simbolitzar el pensament

torturat en adonar-se del tràgic

destí de la humanitat

músculs en tensió

transmeten la

tensió física que

ens fa percebre

l’actitud de pensar

factura poc polida i com a

conseqüència fortes ombres

Porta de l’infern 1880

inspirada en “La Divina Comèdia” de Dant.

Porta pel Museu d’Arts Decoratives de París; mesurava 6 metres

d’alçada.

El pensador presidia la Porta de l’Infern.

Inicialment havia de ser Dant mirant l’infern.

Porta de l’infern 1880

Museu d’Orsay. Paris

Baptisteri. Porta del Paradís 1401. Ghiberti.

Florència Porta de l’infern

1880. Museu

Rodin. Paris

La font d’inspiració per la “Porta de l’infern” fou “El judici final” de Miquel

Àngel . 1537 -1541

Sepulcre de Llorenç de Mèdici. Florència

Profeta Jeremies. M.Àngel. Capella

Sixtina. Vaticà

El pensador

Les tres ombresEl bes

L’edat de bronze, 1877

L’any 1877 Rodin va presentar al Saló de París aquesta escultura.

Els crítics l’acusaren d’haver tret motlle d’un home viu.

Els Burgesos de Calais

1884-86

Les tres ombres 1889-1902

Le Monument à Balzac1893-1897

Bronzes

Adam 1881

Rodin va projectar suprimir el sòcol de l'estàtua i col·locar-la arran de terra, cosa que infringia les normes de l'estatuària monumental. Tanmateix, ell ho considerava fonamental per aconseguir que l'obra resultés més contundent, perquè transmetés millor la misèria i el sacrifici del drama que visqueren aquests personatges.

La Danaide, 1886

La mà de Déu 1896

Marbres

El petó, 1886

La catedral

La Passió de Camille Claudel. França (1988). (film) Director: Bruno Nuytten.

La vida de l'escultora Camille Claudel és una història de soledat provocada per la

contradicció entre una dona que estimava la llibertat i el rebuig a la societat que li va

tocar viure. Va néixer el 1864, al si d'una família benestant, es va dedicar a

l'escultura, i va morir en un sanatori mental el 1943, després de trenta anys de

reclusió. El film se centra en els seus anys de treball com

a escultora i en l'apassionat romanç que va mantenir amb

Auguste Rodin, així com en la incomprensió de què va ser

objecte per part de la seva família i sobretot de la seva

mare.