e 2. a. rodin. el pensador

17
El pensador

Upload: jgutier4

Post on 19-Dec-2014

1.095 views

Category:

Documents


2 download

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

Page 1: E 2. a. rodin. el pensador

El pensador

Page 2: E 2. a. rodin. el pensador

Identificació de l’obra

• El pensador• Fançois-Auguste Rodin (1840-1917)• 1880-1900• París• 71,7 x 40 x 58 cm• Museu Rodin de Paris. També còpia al

MMA de NY• Escultura exempta de l’Impressionisme

francès

Page 3: E 2. a. rodin. el pensador

Les seves escultures eren considerades massa reals, massa properes, massa vives, amb massacaràcter; en definitiva, massa “modernes” per a una societat acostumada a l’ideal acadèmic de bellesa.

Page 4: E 2. a. rodin. el pensador

El seu mètode de treball combina elements antics i moderns. Rodin disposava d'un taller, com els mestres medievals i renaixentistes, on comptava amb la col·laboració de treballadors especialitzats, i, al mateix temps, utilitzava la fotografia, un art realment nou a la seva època, per documentar el procés creatiu i reflexionar sobre aspectes concrets del seu treball.

Page 5: E 2. a. rodin. el pensador

Anàlisi – descripció de l’obra

Elements tècnics:• Bronze• Fosa• Exempta• Sedent• Sense cromatisme

Page 6: E 2. a. rodin. el pensador

posició sedent

home nu

mà esquerra

damunt dels genoll

colze dret recolzat en la cama

esquerra

mà dreta

subjectant el cap

És la imatge d’un home pensant,

elevant-se per sobre de la seva

condició d’animal i donant llum als

seus pensaments.

aparent actitud reflexiva, i molt neguit interior

Anàlisi Formal

Page 7: E 2. a. rodin. el pensador

home nu

peus i mans

exagerats

gran realisme

vol simbolitzar el pensament

torturat en adonar-se del tràgic

destí de la humanitat

músculs en tensió

transmeten la

tensió física que

ens fa percebre

l’actitud de pensar

factura poc polida i com a

conseqüència fortes ombres

Page 8: E 2. a. rodin. el pensador

Porta de l’infern 1880

inspirada en “La Divina Comèdia” de Dant.

Porta pel Museu d’Arts Decoratives de París; mesurava 6 metres

d’alçada.

El pensador presidia la Porta de l’Infern.

Inicialment havia de ser Dant mirant l’infern.

Page 9: E 2. a. rodin. el pensador

Porta de l’infern 1880

Museu d’Orsay. Paris

Baptisteri. Porta del Paradís 1401. Ghiberti.

Florència Porta de l’infern

1880. Museu

Rodin. Paris

Page 10: E 2. a. rodin. el pensador

La font d’inspiració per la “Porta de l’infern” fou “El judici final” de Miquel

Àngel . 1537 -1541

Page 11: E 2. a. rodin. el pensador

Sepulcre de Llorenç de Mèdici. Florència

Profeta Jeremies. M.Àngel. Capella

Sixtina. Vaticà

Page 12: E 2. a. rodin. el pensador

El pensador

Les tres ombresEl bes

Page 13: E 2. a. rodin. el pensador

L’edat de bronze, 1877

L’any 1877 Rodin va presentar al Saló de París aquesta escultura.

Els crítics l’acusaren d’haver tret motlle d’un home viu.

Page 14: E 2. a. rodin. el pensador

Els Burgesos de Calais

1884-86

Les tres ombres 1889-1902

Le Monument à Balzac1893-1897

Bronzes

Adam 1881

Rodin va projectar suprimir el sòcol de l'estàtua i col·locar-la arran de terra, cosa que infringia les normes de l'estatuària monumental. Tanmateix, ell ho considerava fonamental per aconseguir que l'obra resultés més contundent, perquè transmetés millor la misèria i el sacrifici del drama que visqueren aquests personatges.

Page 15: E 2. a. rodin. el pensador
Page 16: E 2. a. rodin. el pensador

La Danaide, 1886

La mà de Déu 1896

Marbres

El petó, 1886

La catedral

Page 17: E 2. a. rodin. el pensador

La Passió de Camille Claudel. França (1988). (film) Director: Bruno Nuytten.

La vida de l'escultora Camille Claudel és una història de soledat provocada per la

contradicció entre una dona que estimava la llibertat i el rebuig a la societat que li va

tocar viure. Va néixer el 1864, al si d'una família benestant, es va dedicar a

l'escultura, i va morir en un sanatori mental el 1943, després de trenta anys de

reclusió. El film se centra en els seus anys de treball com

a escultora i en l'apassionat romanç que va mantenir amb

Auguste Rodin, així com en la incomprensió de què va ser

objecte per part de la seva família i sobretot de la seva

mare.