l Claustre de la UAB va apro-var, en la sessió que va tenirlloc el dia 24 de gener, la mocióde confiança presentada pelrector Carles Solà. La votació,

després d’un debat en què van participarnombrosos estudiants, professors i mem-bres del PAS, es va resoldre per 121 vots fa-vorables, 42 en contra i 19 en blanc.

La proposta aprovada diu textualment:«El Claustre General de la UAB manifesta laseva confiança en el rector i dóna el seusuport a les decisions que hagi d’adoptar encompliment de la legislació vigent», la qualcosa significa que l’elecció de rector tindràlloc el 7 de març, amb aplicació de la LOU iamb la normativa aprovada en la Junta deGovern dels dies 16 i 22 de gener.

El rector, Carles Solà, va insistir en el seurebuig a la LOU i en la necessitat de complirla llei per poder funcionar amb normalitat. Car-les Solà va explicar que des del primer mo-ment els rectors es van oposar a la llei, quanencara ni tan sols se’n parlava en els mitjansde comunicació, abans de la gran ofensiva me-diàtica orquestrada pel Partit Popular. El de-bat es va centrar en la manera de continuarlluitant per derogar-la o modificar-la.

En el primer torn de paraules, moltsestudiants van denunciar que no se se-gueixen les dues propostes del Claustreque va tenir lloc el dia 18 de desembre de2001. Les propostes —contradictòries se-gons alguns membres del Claustre— de-manaven, d’una banda, mantenir l’oposi-ció a la Llei i ser capaços de metabolitzar-la,i de l’altra, declarar-se insubmissos.

El rector va remarcar en les tres inter-vencions que va fer en el Claustre la seva opo-

sició a la llei, i va explicar la necessitat de ferles eleccions a rector per evitar la paràlisi dela institució.

Les intervencions de la majoria dels es-tudiants van ser molt crítiques: es va acusarel rector i l’equip de govern d’hipocresia od’incoherència. No obstant això, també hi vahaver estudiants que van defensar la propostadel rector.

El professor Tomás Ibáñez, que haviaestat vicerector durant cinc anys en l’equipde Carles Solà, va defensar la desobedièn-cia a la llei, però va manifestar que s’abstindriaen la votació per raons personals.

Alguns degans, com Joan Pagès, deCiències de l’Educació, i Pere Ysàs, de Fi-losofia i Lletres, van defensar la necessi-tat de salvar el funcionament institucional.Altres professors de la UAB, com JosepOlivé, Lluís Tort, Sean Golden i Xavier Avi-lés, van demanar reflexió i sentit de la res-ponsabilitat en uns moments delicats pera la Universitat. Lluís Ferrer, futur candidata rector, va dir que era l’hora d’aplegaresforços i de mirar endavant. I Borja deRiquer, citant Lenin, va dir: «A vegades,un pas endarrere ens pot permetre fer-ne dos endavant», reflectint el sentit ma-joritari del Claustre, com es va veure en lavotació.

Després de més de tres hores de debatentre possibilisme, dret moral i sentit de lademocràcia, les posicions es van decantarmajoritàriament pel vot de confiança. Pel tode les intervencions, i vist el resultat delvot secret, els estudiants assemblearis i unapart del PAS van votar en contra de la pro-posta, mentre que la majoria del professo-rat ho va fer a favor.

Eleccions a rector el dia 7 de març

La Junta de Govern de la Universitat

Autònoma de Barcelona que va tenir

lloc els dies 16 i 22 de gener ha apro-

vat el calendari electoral per escollir rec-

tor. Les eleccions seran el dia 7 de

març, i el termini per presentar candi-

datures es tancarà el dia 30 de gener.

Les eleccions es faran per sufragi uni-

versal ponderat. La normativa apro-

vada dóna el següent percentatge de vot

efectiu en els diversos estaments: pro-

fessors funcionaris doctors, 51 per cent;

resta del personal docent i investiga-

dor, 9 per cent; estudiants, 30 per cent,

i personal d’administració i serveis, 10

per cent.

La Junta de Govern va escollir els

membres de la Junta Electoral Cen-

tral, que estarà integrada pel secreta-

ri general, Enric Marín, la vicerectora

d’Estudiants, Mercè Izquierdo, els pro-

fessors Antoni Méndez i Helena Esta-

lella, el representant del PAS Francesc

Quesada, i els estudiants Àngel García,

Alberto Millán, Ramon Borràs i Irene

Barrero.

El 14 de febrer finalitza el termini

per a la presentació de programes, i el

15 de febrer s’inicia la campanya elec-

toral i el procediment de vot anticipat.

Lluís Ferrer i Caubet,candidat únic

Lluís Ferrer i Caubet va presentar la

seva candidatura a rector de la UAB el

dia 30 de gener passat. El candidat va

presentar també una llista d’onze

vicerectors. La Junta Electoral el va

proclamar candidat el dia 31 de gener.

(Informació a la pàgina 3)

gener-febrer 2002 / núm. 151

El Claustre aprova la mocióde confiança del rector

E

Autònoma 151 7/2/02 11:21 Página 1

Sumari

L’AUTÒNOMAPublicació de la Universitat

Autònoma de Barcelona

Gener-febrer 2002. Núm. 151

Les opinions expressadespels entrevistats reflecteixen

únicament les seves idees.

Està prohibida la reproducciótotal o parcial dels continguts

d’aquesta revista sensel’autorització escrita de l’editor.

Universitat Autònoma de BarcelonaÀrea d’AfersInstitucionalsGabinet de Premsa. Edifici Rectorat08193 Bellaterra(Cerdanyola del Vallès)Tel. 93 581 13 35Fax 93 581 25 46

L’AUTÒNOMA es pot obtenir i imprimiren format Acrobat via Internet a travésdel web de la UAB a l’adreça

http://www.uab.es/

2 Informació

Testimonis de la transició

democràtica

i la postguerra 4

L’anàlisi de l’ADN

ajuda a salvar races

d’ase en perill d’extinció 6

Institut de Biotecnologia

i de Biomedicina

«Vicent Villar i Palasí 6

Tres universitats públiques

oferiran mestratges

mitjançant Internet 8

Noves espècies d’aranyes

del mar a l’Antàrtic 8

L’escalfament global

altera la durada

de les estacions 8

Menció de qualitat

al practicum

de simulació de judicis 11

Més de dues-centes

tesis doctorals

a través de la xarxa 11

L’onze per cent de titulatshan estat Erasmusa Universitat Autònomade Barcelona ha assolitun onze per cent de par-ticipació dels seus titu-

lats en el programa Erasmus o en el pro-grama de Mobilitat de la UAB, desprésde quasi quinze anys de funcionamentdel programa d’intercanvi d’estudiants.Aquest percentatge, traduït en xifres,significa que 491 estudiants, d’entre els4.637 que el curs 2000-2001 van aca-bar els seus estudis, han fet una estadaen alguna de les universitats comu-nitàries que participen en el programaal llarg de la seva carrera.

Un dels aspectes que han reper-cutit més en l’augment d’alumnes quecomplementen la seva formació acadè-mica a l’estranger és el fet que, a par-tir de 1996, el programa d’intercanvisha esdevingut un conveni entre les di-ferents universitats i no s’ha d’aprovara Brussel·les. Aquesta circumstànciaha facilitat que els estudiants puguinnegociar la destinació directamentamb el centre i que l’aprovació de la destinació escollida per l’alumne no depengui de la Unió Europea. Així,mentre que el 1996 el percentatged’estudiants Erasmus era del 7 %, des de llavors s’ha anat incrementantfins a arribar a l’11 % actual.

El curs 2000-2001, els estudisamb major nombre d’estudiants titu-lats que han estat Erasmus són: Tra-ducció i Interpretació-Anglès, amb 53

Ltitulats; Ciències Polítiques, amb 43; Me-dicina, amb 31; Dret, amb 25; Traduc-ció i Interpretació-Francès, amb 24;Periodisme, amb 23; i Biologia, amb 22.

El Programa Erasmus, promogutper la Unió Europea, va néixer comun programa pilot l’octubre de 1987,amb l’objectiu de facilitar l’intercanvid’estudiants, professors i personald’administració i serveis. Dins les se-ves prioritats, destacava la fita queun 10 % dels estudiants europeus cur-sés part del seu currículum en una al-tra universitat de la xarxa europea. Elprojecte, al qual al començament no-més hi estaven adscrits els païsosmembres de la Unió Europea, avui dias’ha ampliat també a altres països as-sociats.

La Unió Europea, per al període2000-2006, hi ha destinat 950 mi-lions d’euros, una gran part dels qualss’inverteix en la concessió de bequesals universitaris (uns 750 milions d’eu-ros). Cada any es beneficien del pro-grama uns cent mil estudiants euro-peus, dels quals més de set-cents sónde la UAB. Pel que fa als estudiants es-trangers, l’Autònoma rebrà aquestcurs més de nou-cents alumnes, querepresenta la xifra més alta, en ter-mes relatius, de les universitats del’Estat, quantitat que només superen,en termes absoluts, la Universitat deGranada i la Universitat Complutensede Madrid.

Actualitat al web

El web Actualitat es consolida com a mitjà d’informació i de comunicacióde la Universitat Autònoma de Barcelona amb la comunitat universitàriai els mitjans de comunicació social.

El web ha evolucionat contínuament amb l’objectiu de donar la informaciómés actual de la Universitat als usuaris interns —estudiants, personaldocent i personal d’administració i serveis—, i al públic extern —mitjans decomunicació, empreses, centres d’investigació…

Actualitat ofereix un conjunt d’informació que destaca per l’actualit-zació diària dels continguts i per la cerca de productes i serveis per sa-tisfer, en línia, les necessitats informatives dels usuaris.

Destaquen del web els apartats següents:• Notícies de la UAB, tant de caràcter institucional com científic.• Agenda d’activitats acadèmiques, de recerca i extraacadèmiques, deperiodicitat diària.• Dossier de premsa diari elaborat a partir del buidatge de publicacionsnacionals i internacionals, en format tradicional i electrònic.• Imatges d’actualitat amb reportatges fotogràfics de diferents notícies delcampus.• Última hora de les notícies de la Universitat Autònoma de Barcelona ide l’actualitat en general.

Autònoma 151 7/2/02 11:21 Página 2

3Informació

Lluís Ferrer i Caubet va néixer a

Palma de Mallorca l’any 1959. És

llicenciat en Veterinària per la

Universitat de Saragossa (1981).

L’any 1984, va obtenir el docto-

rat a l’Escola Superior de Vete-

rinària de Hannover (Alemanya)

i es va incorporar a la UAB, on va

ser professor titular i, des de

l’any 1992, catedràtic de Medicina

i Cirurgia Animals. El seu àmbit

de recerca és la dermatologia

comparada, especialment la leish-

maniosi i els mecanismes de les

inflamacions al·lèrgiques de la

pell. Ha estat professor visitant

de la Universitat Cornell (Nova

York, EUA, 1985), de la Universitat

d’Utrecht (Països Baixos, 1987)

i de la Universitat de Lisboa (Por-

tugal, 1995), i ha realitzat una

estada postdoctoral de recerca

a la Universitat de Guelph (Ca-

nadà, 1992).

Entre 1990 i 1994, va ser di-

rector del Departament de Pa-

tologia i de Producció Animals,

i entre 1995 i 1998, degà de la Fa-

cultat de Veterinària. El 1998,

es va incorporar a l’equip del

rector Carles Solà com a vice-

rector d’Investigació, i l’any 2000

va deixar aquest càrrec i va ser

nomenat vicerector adjunt al

rector.

Viu a Barcelona i té dues

filles.

Configuració de la candidatura

Lluís Ferrer i Caubet Rector

Rafael Grasa Hernández Vicerector de Relacions Institucionals i secretari general

M. Dolors Riba Lloret Vicerectora d’Afers Acadèmics

Jordi Marquet Cortés Vicerector de Professorat i de Personal d’Administració i Serveis

Santiago Guerrero Boned Vicerector d’Economia

Josep Santaló Pedro Vicerector d’Investigació

Joan Gómez Pallarès Vicerector de Doctorat i de Formació Continuada

Francesc Gòdia Casablancas Vicerector de Projectes Estratègics i de Desenvolupament Tecnològic

Muriel Casals Couturier Vicerectora de Relacions Exteriors i de Cooperació

Manuel Sabés Xamaní Vicerector de Campus i d’Estudiants

Miquel Vilardell Tarrés Vicerector de Relacions amb Institucions Sanitàries

Llista i denominacions subjectes a eventuals alteracions fins a la presentació del programa el 14 de febrer.

Lluís Ferrer i Caubet,candidat únic a rector

LLlluuííss FFeerrrreerr pertany Departament deMedicina i de Cirurgia Animals, Àreade Medicina i de Cirurgia Animals.

MMuurriieell CCaassaallss pertany al Departamentd’Economia i d’Història Econòmica,Àrea de Fonaments d’Anàlisi Econò-mica.

FFrraanncceesscc GGòòddiiaa pertany al Departa-ment d’Enginyeria Química, Àrea d’En-ginyeria Química.

JJooaann GGóómmeezz PPaallllaarrèèss pertany al De-partament de Ciències de l’Antigui-tat i de l’Edat Mitjana, Àrea de FilologiaLlatina.

RRaaffaaeell GGrraassaa pertany al Departamentde Dret Públic i de Ciències Historico-jurídiques, Àrea de Dret Internacio-nal Públic i de Relacions Internacionals.

SSaannttiiaaggoo GGuueerrrreerroo pertany al Depar-tament d’Economia de l’Empresa,Àrea d’Economia Financera i de Comp-tabilitat.

JJoorrddii MMaarrqquueett pertany al Departa-

ment de Química, Àrea de Química

Orgànica.

MM.. DDoolloorrss RRiibbaa pertany al Departa-

ment de Psicobiologia i de Metodologia

de les Ciències de la Salut, Àrea de Me-

todologia de les Ciències del Com-

portament.

MMaannuueell SSaabbééss pertany al Departa-

ment de Bioquímica i de Biologia

Molecular, Àrea de Bioquímica i de

Biologia Molecular.

JJoosseepp SSaannttaallóó pertany al Departa-

ment de Biologia Cel·lular, de Fisiolo-

gia i d’Immunologia, Àrea de Biolo-

gia Cel·lular.

MMiiqquueell VViillaarrddeellll TTaarrrrééss pertany al

Departament de Medicina, Àrea de

Medicina.

Autònoma 151 7/2/02 11:21 Página 3

4 Informació

a Plaça Cívica acull elsactes del Dia Internacio-nal de les Persones ambNecessitats Especials.

La Universitat Autònoma de Bar-celona es va afegir al Dia Internacio-nal de les Persones amb NecessitatsEspecials. La Fundació Autònoma So-lidària i l’Associació Pro-disminuïtsde la UAB van organitzar diversos ac-tes a la Plaça Cívica del campus deBellaterra el dia 4 de desembre, l’en-demà de la diada internacional.

Tothom que es va apropar a laPlaça Cívica va poder participar enuna gimcana on es descobrien, mit-jançant petites proves, les dificultatsque poden tenir les persones amb ne-cessitats especials per realitzar qual-sevol activitat. Fer una passejada amb

Associació Pro-disminuïtsels ulls embenats i un bastó pot sem-blar un joc, però és una realitat quo-tidiana per a moltes persones que pa-teixen ceguesa. Anar a fer un tombamb una cadira de rodes pot ser finsi tot divertit, però quan pujar o baixardiàriament una rampa es converteixen una necessitat la gràcia desapareix.D’aquesta manera, els participantsvan poder posar-se a la pell de totesaquelles persones que han de realit-zar un esforç especial per fer activi-tats com, per exemple, estudiar unacarrera universitària.

Altres actes organitzats per laFundació Autònoma Solidària i l’As-sociació Pro-disminuïts de la UABvan ser un bingo adaptat on els tra-dicionals cartrons estaven escritsen sistema Braille; l’actuació del grup

de teatre Baula de Bauxa, on parti-cipen actors amb disminució psíqui-ca; i una recollida de signatures perfer que la Llei Orgànica d’Universitatsprevegi mesures dirigides a la igual-tat i la plena integració dels estu-diants amb disminució a les univer-sitats.

Fa vuit anys que l’Organitzacióde les Nacions Unides va proclamar el dia 3 de desembre Dia Internacio-nal de les Persones amb NecessitatsEspecials, amb l’objectiu de promou-re la prevenció, la rehabilitació i lalluita per la igualtat d’oportunitats i la plena participació.

Aquests actes van tenir el suportde la Generalitat de Catalunya, l’A-juntament de Barcelona i la Funda-ció ONCE.

L

Ja és a punt el web de la deixalleria Cerdanyola Campus

Bre

u

Un grup d’estudiants dirigit per la professora Teresa Escalas, del De-partament de Didàctica de la Matemàtica i de les Ciències Experi-mentals de la UAB, ha estat l’encarregat de realitzar el web de la dei-xalleria Cerdanyola Campus. La presentació del projecte va tenir llocel dia 3 de desembre, a la sala de juntes del Rectorat.

La deixalleria Cerdanyola Campus està situada darrera de l’apar-cament nord de la Facultat de Ciències i depèn de la UAB i de l’Ajun-tament de Cerdanyola del Vallès. Es tracta d’una deixalleria singular,ja que, a més de les funcions pròpies d’aquest tipus d’instal·lacions, dis-

posa d’un pla de comunicació de caire educatiu. Dins d’aquest plas’emmarca la pàgina web, un projecte que ha estat possible gràcies ala col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Ajunta-ment de Cerdanyola del Vallès i l’Agència Metropolitana de Residus.

El web, de fàcil accés i comprensió, ha estat estructurat en funcióde tres objectius principals: donar informació sobre la deixalleria, in-formar sobre els residus i el seu tractament, i donar a conèixer la nor-mativa de la deixalleria. A més, el web atorga un paper important a labidireccionalitat i permet als usuaris fer tot tipus d’aportacions.

emocràcia atorgada odemocràcia conqueri-da: l’Assemblea de Ca-talunya» va ser el títol

de la taula rodona que van orga-nitzar el Centre d’Estudis sobre lesÈpoques Franquista i Democràtica(CEFID) i el Departament d’Histò-ria Moderna i Contemporània de laUniversitat Autònoma de Barcelona.La taula rodona va tenir lloc el dia9 de novembre passat, a la salad’actes de la Facultat de Filosofia iLletres.

Els mateixos protagonistes dela lluita per les llibertats a Catalu-nya van analitzar el paper de l’As-semblea de Catalunya durant la tran-sició política. Laia Berenguer, del’Associació Dones del 36; RamonEspasa, representant de la presènciade l’Assemblea als col·legis profes-

«D

Testimonis de la transició democràtica i la postguerra

sionals; Pere Portabella, un dels fun-dadors de l’organisme; i Miquel Se-llarès, que va pertànyer als nuclisnacionalistes incorporats a l’Assem-blea, van narrar en primera personal’experiència democràtica assem-bleària.

Per a Miquel Sellarès, un delsgrans triomfs de l’Assemblea de Ca-talunya va ser aglutinar els diferentsmons que en aquell moment lluita-ven contra el franquisme. L’Assem-blea va ser el catalitzador de granpart dels corrents polítics i socials,i es va estendre per totes les co-marques catalanes potenciant el de-bat i el diàleg. Aquest efecte va ser-vir perquè persones com RamonEspasa, treballadors lliberals ads-crits als col·legis professionals, s’im-pliquessin decididament en la lluitapolítica.

Laia Berenguer era una de lesvuit dones que van ser detingudesentre els cent tretze assemblearis.Segons les seves paraules, «aixòdemostra la desproporcionalitatde la dona» dins del moviment del’Assemblea de Catalunya. El CEFID,juntament amb l’Arxiu Municipalde Castellar del Vallès i la Funda-ció Pi i Sunyer d’Estudis Autonò-mics i Locals, va recordar la post-guerra en un altre acte que vatenir lloc el dia 12 de gener a l’A-teneu de Castellar del Vallès.

En el Primer Congrés sobrel’Exili, l’Internament i la Deporta-ció dels Republicans Espanyols en-tre 1939 i 1945, va participar-hi uncentenar de persones que van po-der analitzar aquest període desd’un punt de vista literari i historio-gràfic.

Autònoma 151 7/2/02 11:21 Página 4

Associació Catalana d’In-formadors de l’Adminis-tració (ACIAL) i la Uni-versitat Autònoma de

Barcelona van organitzar el CinquèSeminari de Comunicació Local, els dies 22 i 23 de novembre.

Aquesta cinquena edició del Se-minari organitzat per l’ACIAL s’apro-pa per primer cop a la universitat i, mésconcretament, a la Facultat de Cièn-cies de la Comunicació de la UAB, quecelebra, durant aquest curs, els seustrenta anys formant comunicadors.Aquest fet no va passar desapercebutdurant la jornada inaugural, on Mar-cial Murciano, degà de la Facultat, i Car-les Mestres, president de l’ACIAL, vandonar la benvinguda als assistents.

Sota el títol «Periodisme institu-cional, mitjà digital», l’Associació Cata-lana d’Informadors de l’Administracióha plantejat, en l’edició d’enguany del seuseminari, la incidència de l’evolució deles noves tecnologies en el món parti-cular dels comunicadors de l’Adminis-

5Informació

L’ tració. Especialistes, tant en el vessantmés pràctic com en el que fa referènciaa la investigació, han debatut l’aplicaciód’aquestes eines per crear canals decomunicació entre les administracionsi els ciutadans.

l dimarts 18 de desem-bre, a l’Auditori Winter-thur de l’Illa Diagonal deBarcelona, es va atorgar

el VII Premi Möbius Barcelona Multi-mèdia. El premi, convocat pel Grupde Recerca en Imatge, So i Síntesi(GRISS), del Departament de Comu-nicació Audiovisual i de Publicitat dela UAB, té com a objectiu el foment dela producció de qualitat de les apli-cacions interactives fora de línia i enlínia, en els àmbits científic, educa-tiu i cultural, i promoure la producciód’obres d’autor en suports fora de lí-nia i net-art.

Els guanyadors en les diverses categories han estat:

Premi Möbius

• Gran Premi Möbius BarcelonaMultimèdia: el CD-ROM Montserrat,portes endins, de l’empresa Una yMedia Massmedia, de Barcelona.

• Premi a la Millor Aplicació Edu-cativa: FGL: De Granada a la Luna,de l’empresa Ático Siete, de Granada.

• Premi a la Millor Aplicació Cientifi-cotècnica: Aracné, ciència en xarxa, de

Planeta Actimedia, de Barcelona. • Premi a la Millor Aplicació Cultu-

ral: el CD-ROM Museo Julio Romero deTorres, de l’empresa Punto Reklamo,de Còrdova.

• Premi a la Millor Aplicació deNet-Art: HOUYHNHNMS.ORG FlashGlobal Inspirational Experiment, deJoan Jiménez, de Barcelona.

E

Durant la jornada inaugural, elpresident de l’ACIAL va defensar elpaper dels periodistes com els pro-fessionals més preparats per en-capçalar el canvi tecnològic de lacomunicació.

Conveni amb RTVE

Bre

u

Aquest conveni és fruit de l’interès comú entre la UAB i RTVE enel camp de la formació, la investigació i la producció cultural. Elsobjectius concrets que s’han plantejat les dues institucions són eldesenvolupament d’activitats d’ensenyament i d’investigació; l’intercanvi de professionals, d’alumnes becaris i d’informació;l’organització de jornades sobre problemes d’interès comú; i el de-bat i l’intercanvi d’experiències. El conveni tindrà una durada decinc anys i es veurà reflectit en el Pla Anual d’Activitats, a partir

del qual s’establiran les actuacions corresponents a cada exercici.La signatura del conveni va tenir lloc el dia 28 de novembre per

part del rector de la UAB, Carles Solà, i el director del Centre deTVE a Catalunya, Ramon Font, en representació del director generalde RTVE. L’acte s’emmarcava dins del programa de la inauguració ofi-cial de curs de la Facultat de Ciències de la Comunicació, que es vahaver de suspendre a causa de la coincidència amb la jornada de vaga en protesta per la Llei Orgànica d’Universitats.

Carles Mestres i Marcial Murciano.

Periodisme institucional, mitjà digital

Autònoma 151 7/2/02 11:21 Página 5

n equip d’investigadorsde la Universitat Autò-noma de Barcelona ha fetun estudi genètic de les

poblacions de cinc races d’ase en pe-rill greu d’extinció: catalana, andalu-sa, de las Encartaciones, mallorquinai zamorana lleonesa. Dels resultats

6 Recerca

U

L’anàlisi de l’ADN ajuda a salvarraces d’ase en perill d’extinció

professor Jordi Jordana, ha reco-llit dades de 513 ases de tot l’Estat,que pertanyen a les races autòcto-nes. Els científics han efectuat un in-ventari censal, el registre i la iden-tificació individual dels exemplarsamb microxips, la seva caracterit-zació morfològica i hematològica, il’anàlisi de l’ADN microsatèl·lit (zo-nes dels cromosomes que no con-tenen informació genètica però queajuden a identificar els individus i aconstruir l’arbre filogenètic) de ca-dascun dels animals. Amb les da-des de l’estudi, publicat a GeneticsSelection and Evolution, els cientí-fics podran optimitzar les pautesd’aparellament entre mascles i fe-melles per tal de garantir un augmentde la població i mantenir la màxi-ma diversitat genètica de les diferentsraces.

DDaavvaallllaaddaa ddeell nnoommbbrree dd’’aasseess

A l’Estat espanyol hi ha hagut, desdels anys seixanta i setanta, una grandavallada en el nombre d’exemplarsd’ases, així com també de cavalls imules, a causa de la mecanització deles activitats agrícoles. A principis desegle, existia aproximadament un mi-lió d’exemplars d’ases. Actualment,la xifra no arriba als noranta mil, i latendència és a la baixa. Pel que fa ales races d’ase autòctones, actual-ment només n’hi ha prop de mil exem-plars a tot l’Estat, per la qual cosa es-

tan reconegudes per la FAO (Foodand Agriculture Organization) com araces d’animals domèstics en perilld’extinció.

PPrroobblleemmeess ddee ccoonnssaanngguuiinniittaatt

En les poblacions reduïdes existeixun problema de consanguinitat en-tre els individus que provoca poca di-versitat genètica i una davallada en elrendiment reproductiu. Així, un delsobjectius del programa de conserva-ció que preparen els investigadors dela UAB és mantenir la màxima diver-sitat genètica possible amb el mínimincrement de consanguinitat. D’a-questa manera, l’anàlisi genètica delsexemplars permet escollir l’aparella-ment òptim de cada individu.

Pel que fa a la raça catalana, elscientífics de la UAB n’han comptabi-litzat 111 exemplars (79 femelles i 32mascles), localitzats a les zones pire-nenques i prepirenenques, i hi hanobservat un grau de consanguinitatmolt elevat. A més, han confirmatque les races catalana i mallorquinaestan fortament relacionades genè-ticament, la qual cosa dóna suport al’evidencia històrica i arqueològica detenir un ancestre comú. D’altra ban-da, l’estudi ha demostrat que la raçaandalusa té l’ascendència d’un pri-mitiu tronc nord-africà (E. asinus africanus), que podria haver estat in-troduïda a la península Ibèrica perl’estret de Gibraltar.

Institut de Biotecnologia i de Biomedicina

l 17 de desembre passat,va tenir lloc la inaugura-ció de l’Institut de Bio-tecnologia i de Biomedi-

cina «Vicent Villar i Palasí» de la UAB,la nova etapa de l’antic Institut deBiologia Fonamental després de laseva renovació, amb una jornada deconferències a càrrec de destacadespersonalitats de l’àmbit de la recercaen biotecnologia i de la política cien-tífica. Durant l’acte, es va retre ho-menatge a títol pòstum al professorJaume Palau, qui va ser el primer di-rector de l’Institut de Biologia Fona-mental de la UAB. A la jornada d’i-

E nauguració, van ser-hi presents el di-rector de la CIRIT, Antoni Oliva, i des-tacats conferenciants, com RobertHuber, premi Nobel de química de1988; Margarita Salas, investigadorapionera de l’àrea de la biologia mo-lecular i premi UNESCO al millor cien-tífic europeu de l’any 1999, entre al-tres mèrits; Enric Banda, secretarigeneral de l’European Science Foun-dation; i l’oncòleg Manuel Perucho,director de l’Oncogene and TumorSupressor Gene Program, del TheBurnham Institute de La Jolla Can-cer Research Center, a Califòrnia (EUA),entre altres destacats investigadors.

El premi Nobel Robert Huber vaparticipar en la inauguració de l’IBB.

Exemplars de races andalusa i catalana.

d’aquesta recerca, publicats a Gene-tics Selection and Evolution, s’obtin-dran les pautes d’actuació d’un pro-grama de conservació de les cincraces autòctones per evitar l’alarmantdavallada d’exemplars.

L’equip d’investigadors del De-partament de Ciència Animal i delsAliments de la UAB, que dirigeix el

Autònoma 151 7/2/02 11:21 Página 6

7Recerca

El doctor Eduard Escrich, a l’Aconcagua (6.962 m).

n any després que es fespúblic el primer cas d’en-cefalopatia espongifor-me bovina (EEB) a Es-

panya, el degà de la Facultat deVeterinària de la UAB, Martí Puma-rola, va oferir la conferència «L’en-cefalopatia espongiforme bovina(EEB), impacte científic i social». Elprofessor Martí Pumarola va donaruna visió personal de l’impacte queha tingut l’EEB en diferents àmbits:des del lingüístic, amb la, segons ell,desafortunada introducció del ter-me «vaques boges», fins als àmbitspolític i social, sense oblidar els gransavenços en l’àmbit científic i sani-tari, recollint l’experiència que hadonat al seu grup el fet de treballardirectament amb aquesta malaltia. Eldegà de la Facultat de Veterinàriava presentar també les activitats delLaboratori de Referència en Ence-falopaties Espongiformes Animalsde Catalunya (PRIOCAT), del qual ésresponsable, i va fer un elogi de l’ex-cel·lent nivell científic, capacitat or-ganitzativa i vocació de servei que handemostrat les universitats de tot l’Es-tat envers aquesta crisi alimentària.

D’altra banda, Eduard Escrich, pro-fessor de Fisiologia del Departamentde Biologia Cel·lular, de Fisiologia id’Immunologia de la Facultat de Me-

dicina de la Universitat Autònoma deBarcelona, va relatar les seves apas-sionants vivències, des del punt devista alpinístic, humà i també fisiolò-gic, durant l’ascensió al colós Acon-cagua (6.962 m), a l’Argentina, en la dar-rera conferència del cicle TardorCientífica: «Ackon-Cahuac: sentinellade pedra, sostre d’Amèrica. Una visióesportiva i de la fisiologia i de la pa-tologia de l’alta muntanya». El doctorEscrich va combinar el relat de l’as-censió amb l’explicació de les reac-cions del cos humà quan se sotmet ales condicions extremes de l’alta mun-tanya, com són la manca d’oxigen iles baixes pressions i temperatures;així com els possibles problemes quepoden presentar-se en cas de mancad’aclimatació a l’altitud.

Amb les conferències sobre lesvaques boges i l’ascensió a l’Acon-cagua, va finalitzar el cicle divulga-tiu Tardor Científica, que va deixar pasa la proposta Hivern Científic. El pro-grama del nou cicle inclou les con-ferències «Treball i benestar. Qües-tions i reptes d’un nou mil·lenni»,per Josep M. Blanch, professor del De-partament de Psicologia de la Saluti de Psicologia Social (24 de gener);«Converses amb les màquines. Lestecnologies de la parla en la societatde la informació», per Joaquim

Llisterri Boix, professor del Depar-tament de Filologia Espanyola (7 de febrer); «Rellotges de sol», perJoan Girbau Badó, catedràtic del Departament de Matemàtiques (21de febrer); i «Recuperació i poten-ciació de la memòria en rates normalsi amb dany cerebral», per Ignasi Mor-gado Bernal, professor del Departa-ment de Psicobiologia i de Metodo-logia de les Ciències de la Salut (7 demarç). Les conferències tenen lloc de 19 a 21 h, a la Casa Convalescèn-cia UAB, al carrer de Sant Antoni M.Claret, 171, de Barcelona.

El cicle Hivern Científic pren el relleu a la Tardor Científica

U

l Departament de Físicade la Universitat Autò-noma de Barcelona or-ganitza, per segon any, elcicle Els Dissabtes de la

Física, un conjunt de trobades adreça-des a estudiants i professors de se-cundària interessats per l’apassio-nant món de la física.

La física és una de les ciències fo-namentals, però també està direc-tament relacionada amb moltes dis-ciplines veïnes, com ara la biologia,la química, l’enginyeria elèctrica, lainformàtica, les telecomunicacionsi la medicina. Els Dissabtes de la Fí-sica pretén fomentar la comprensiódels principis físics en les àrees cab-dals d’aquesta ciència, com tambépresentar-ne les fronteres i els darrersdescobriments.

Les trobades tenen lloc els dis-sabtes fins al 16 de febrer, de 10 h a13 h, a la sala de graus de la Facultatde Ciències, i inclouen xerrades, es-pais de discussió, projecció de víde-os educatius i visites als laboratorisde recerca. • Dissabte 19 de gener. «Radioactivitat:

producció d’energia i seguretat nu-clear». Francisco Fernández. As-pectes pràctics de la protecció ra-diològica.

• Dissabte 26 de gener. «Enginyeriaquàntica. Star Trek al nostre abast:teleportadors, ordinadors del ter-cer mil·lenni, xifrat 100 % segur d’i-matges». Emili Bagan. Els avenços enminiaturització de dispositius electrò-nics ens aboquen a un món quànticfarcit d’efectes sorprenents i mo-tius que revolucionaran la societat.

• Dissabte 2 de febrer. «Imatge en laciència i ciència de la imatge». JuanCampos. Formació d’imatges i mi-llora de la seva qualitat. Òpticaadaptativa en telescopis. Visió ar-tificial.

• Dissabte 9 de febrer. «La física i elmedi ambient». Josep Enric Lle-bot. El coneixement d’alguns fenò-mens físics és important per a lacomprensió i l’anàlisi d’alguns pro-blemes ambientals, com el canviclimàtic, el transport de pol·luentso la contaminació acústica.

• Dissabte 16 de febrer. «Neutrins delSol i del cosmos». Enrique Fer-nández. Què són els neutrins? Ones produeixen i com es detecten?El paper dels neutrins en la vidadels estels i en l’evolució del cosmos.

Cicle divulgatiu Els Dissabtes de la Física

E

Autònoma 151 7/2/02 11:21 Página 7

8 Informació

Noves espècies d’aranyes de mar a l’Antàrtic

va participar en les expedicions Ben-tart 94 i Bentart 95 del buc ocea-nogràfic Hespérides per aigües del’oceà Antàrtic, prop de l’illa de Li-vingston, i va recollir més de 1.270espècimens d’aranyes de mar, tècni-cament anomenades picnogònids. Deles 64 espècies identificades, dues

(uns 42 mm), i el tronc més petit(uns 6 mm de llargada).

L’altra espècie descoberta, Am-mothea hesperidensis, també fa uns 6 mm de llargada sense comp-tar les potes, i té prou diferènciesmorfològiques per ser consideradauna espècie nova (trompa corbada,pinces quelicerals funcionals, tu-bercles dorsals del tronc espinososi ungles secundàries).

A més de la descoberta d’aques-tes dues espècies, la recerca ha permèsincrementar la distribució geogràficade cinc espècies i el rang de profun-ditats on es poden trobar set espèciesmés de picnogònids. Segons un altretreball publicat a Polar Biology pelprofessor Munilla, «l’oceà Antàrtic ésun centre d’especiació i de dispersióde picnogònids, i juntament amb elSubantàrtic té més del 20 % de lesespècies registrades a tot el món».Els picnogònids, que únicament viuenen aquestes zones, superen el 80 %de les espècies trobades en aigüesaustrals (grau d’endemisme).

Els picnogònids, o aranyes de mar,són artròpodes semblants a les ara-nyes, de moviments molt lents, ambuna grandària que pot oscil·lar entreun i setanta mil·límetres amb les po-tes esteses, poden tenir entre quatrei sis parells de potes llargues, i estandistribuïts per les costes i els oceansde tot el món fins a set mil metresde profunditat.

n investigador de la Uni-versitat Autònoma deBarcelona, Tomás Muni-lla León, ha descobert

dues noves espècies d’aranyes de mara les aigües de l’oceà Antàrtic, prop del’illa de Livingston. El professor Munillaha anomenat Ammothea bentartica

U

El buc d’investigació oceanogràfica Hespérides.

i Ammothea hesperidensis les novesespècies, noms dedicats a les cam-panyes Bentart i al buc d’investigacióoceanogràfica Hespérides, seu de lescampanyes per l’Antàrtic. La desco-berta ha estat publicada a la revistaAntartic Science.

Tomás Munilla, professor del De-partament de Biologia Animal, de Bio-logia Vegetal i d’Ecologia de la UAB,

tenen característiques diferents detotes les conegudes fins ara. Una d’e-lles, anomenada Ammothea bentar-tica, és molt semblant a l’Ammotheaprofunda de les illes Kurile (al nord-oestdel Pacífic), però amb l’abdomen i latrompa verticals respecte del troncenlloc d’inclinats, amb les pinces delsquelícers (apèndixs prensors) no fun-cionals, amb les potes més curtes

a Universitat d’Alacant,la Universitat Autònomade Barcelona, la Univer-sitat Carlos III de Madrid

i l’empresa del Grupo Santillana, San-tillana Formación, han creat l’Institu-to Universitario de Postgrado (IUP), quecomençarà a impartir màsters, mit-jançant Internet, a partir del pròximcurs acadèmic.

Els cursos que oferirà l’institut vandirigits a llicenciats de tot l’Estat i del’Amèrica Llatina, i estan orientats a sa-tisfer les necessitats dels professio-nals i les demandes de les empreses.Els titulats per l’IUP rebran una certi-ficació conjunta de les tres universitats.

Els màsters que s’oferiran ini-cialment són els següents: MBA, Fi-nances, Noves Tecnologies Aplicadesa l’Empresa i Noves Tecnologies Apli-cades a l’Educació. Els màsters són decinquanta crèdits i es cursaran du-rant deu mesos a partir de l’octubrede 2002. L’equip que participa en elprojecte està format per més de centcinquanta professionals (entre pro-

fessors, especialistes, editors multi-mèdia, realitzadors, personal d’admi-nistració i gestors).

L’IUP neix amb l’objectiu d’es-devenir una institució universitàriad’alt prestigi acadèmic en l’àmbit dela llengua espanyola, i per donar unaresposta en formació continuada,global i integradora, a les demandesde la societat, les empreses i els pro-fessionals. L’IUP aposta per l’exigènciaacadèmica, el rigor dels continguts,el prestigi i l’eficàcia docent delsseus professors, la «reenginyeria pe-dagògica» que exigeix la formaciómitjançant Internet i l’aportació d’em-preses i professionals.

Tres universitats públiques oferiranmàsters mitjançant Internet L

Autònoma 151 7/2/02 11:21 Página 8

9Recerca

n estudi presentat a larevista Science per unequip d’investigadors dela UAB i del CSIC ha po-

sat de manifest els efectes que l’es-calfament global del planeta ha tinguten les darreres dècades en l’activitatdels animals i vegetals arreu del món.Segons l’estudi, la «primavera biolò-gica», és a dir, l’estació de més crei-xement i activitat vegetals, és ara en-tre dotze i divuit dies més llarga quefa vint anys, en funció de la zona delplaneta. Aquestes alteracions ja te-nen efectes ecològics, agrícoles, so-cioeconòmics i sanitaris, però els in-vestigadors adverteixen que els efectespoden agreujar-se, ja que es preveuque la temperatura mitjana de la Ter-ra al llarg del segle XXI s’incremen-tarà el doble del que ha augmentat alllarg del segle XX.

gació del CSIC, i Iolanda Filella, tots dosinvestigadors del CREAF (institut ads-crit a la UAB), mostra que l’escalfament

global –entre 0,5 i 0,9 ºC en els últimscinquanta anys– ha alterat fenòmensbiològics que depenen de les esta-cions (fenologia), com el creixementde les plantes, la sortida de les flors,la sortida i caiguda de les fulles i delsfruits, i les èpoques de migració delsanimals. Així, als ecosistemes medi-terranis les fulles surten setze diesabans i cauen tretze dies més tardque fa cinquanta anys, un fenomensemblant al que succeeix a la zonaentre Escandinàvia i Macedònia, on lesfulles surten sis dies abans i presen-ten una coloració pròpia de la tardorcinc dies després que fa trenta anys.Els canvis també afecten els ecosis-temes marins. A l’Atlàntic nord, laquantitat de fitoplàncton i la durada del’estació on més prolifera han aug-mentat significativament a causa de l’in-crement de la temperatura de l’aigua.

L’article, publicat a Science perJosep Peñuelas, professor d’investi-

L’escalfament global altera la durada de les estacions

U

Els plaguicides provoquen la mort de milers d’ocells al Delta

n equip d’investigadorsdel Departament de Far-macologia, de Terapèu-tica i de Toxicologia de la

Universitat Autònoma de Barcelona,dirigit pel professor Raimon Guitart,ha publicat recentment, a Environ-mental Monitoring and Assessment,una revisió dels efectes de la conta-minació en la fauna i en la vegetaciódel delta de l’Ebre al llarg dels últimsvint-i-cinc anys, per tal d’identificarles mancances i les necessitats en laseva gestió. Segons l’estudi, els pla-guicides organoclorats, els PCB, elsherbicides i, sobretot, la ingestió dels

perdigons de plom utilitzats a les ca-ceres provoquen la mort de més de setze mil aus aquàtiques cada any.

Entre les conclusions de l’estudi,els autors recomanen moderar l’ús depiretrines (un tipus d’insecticida uti-litzat per eliminar els mosquits) en cul-tius aquàtics, ja que hi ha indicis quepoden tenir efectes directes en la vi-da aquàtica (invertebrats, amfibis,rèptils i peixos) i indirectes (reduintl’aliment) en la vida dels ocells aquà-tics. Així, recomanen també l’estudidetallat de l’ús, l’acumulació i elsefectes d’alguns insecticides orga-nofosforats i herbicides potencial-

ment perillosos; i l’avaluació inte-grada dels efectes globals, directes iindirectes, de l’ús de plaguicides enels cultius d’arròs. Per acabar, elscientífics recomanen la utilització demunició alternativa als perdigons deplom, i de mètodes per prevenir laintoxicació dels ocells per la ingestiódels perdigons que encara romanenals sediments del Delta. Els investi-gadors de la UAB conclouen que «elsprincipals conflictes entre la vida iels contaminants al delta de l’Ebrepoden ser resolts sense perjudicarel desenvolupament de l’agriculturai de l’economia de la zona».

U

La UAB rep finançament de la Marató de TV3

En l’edició de la Marató de TV3 adreçada al fi-nançament de projectes de recerca sobre l’es-quizofrènia i altres malalt ies mentals greus,unes patologies que afecten prop de cent vui-tanta mi l persones a Catalunya, es van re-

captar 746.162.613 pessetes. De tot aquestvolum, un total de 163.697.300 pessetes hanestat adreçades a f inançar projectes on par-t icipen professors de la Universitat Autòno-ma de Barcelona.

Autònoma 151 7/2/02 11:21 Página 9

10 Informació

Places de pràctiques d’informàticaa l’Ajuntament de SabadellEls alumnes de l’Escola Università-ria d’Informàtica de Sabadell, de laUAB, podran fer les pràctiques alServei d’Informàtica de l’Ajuntamentde Sabadell (IAS), tal com es va acor-dar en un conveni signat el 27 denovembre. Remo Suppi, director delcentre, i Montserrat Capdevila, ti-nent d’alcalde de Serveis Interns,van signar el conveni, que s’emmarca

en la voluntat de «dinamitzar el tre-ball i la col·laboració conjunta entreuniversitat i empresa». L’acord pre-veu la realització d’un curs inicial detrenta hores a càrrec d’un tècnic delDepartament d’Informàtica de l’A-juntament, a la seu de l’Escola Uni-versitària d’Informàtica de Sabadell.

Suppi va declarar que «aquestacol·laboració permet que l’alumne

s’insereixi en el món laboral abans d’a-cabar els estudis», i va subratllarque, durant les pràctiques, «els es-tudiants faran una feina útil». Demoment, el conveni és a dues bandes,però el director de l’escola va dirque «està obert perquè s’hi puguinafegir altres empreses sabadellen-ques», i va dir que ja ha iniciat con-tactes amb algunes companyies.

Equipament informàtic per a la comunitat universitàriaLa Universitat Autònoma de Barcelonaofereix a tota la comunitat univer-sitària la possibilitat d’adquirir equipsinformàtics multimèdia personalit-zats. Amb aquesta iniciativa, la UABvol fomentar l’ús de les tecnologiesinteractives de la informació i de la co-municació amb la implantació i el des-envolupament de tot tipus d’aplica-cions informàtiques concebudes perapropar i millorar la gestió de la in-formació vinculada a la docència, larecerca i la gestió.

Per tal de facilitar l’accés i posara l’abast de tothom aquests recursos,la UAB ha encarregat el disseny d’unordinador multimèdia concebut per ala comunitat universitària, amb tot elprogramari necessari per fer més fà-cil la connectivitat amb el campus.

L’ordinador és un model d’últimageneració i està configurat per a l’ac-cés remot a l’Autònoma. A més, por-ta el programari d’ús més freqüental campus. Els ordinadors per al pro-fessorat i el personal d’administració

i serveis portaran l’Office, i els dels es-tudiants, el Word. Paral·lelament aaquesta iniciativa, s’ha signat un acordamb Toshiba Information Systems Es-paña que preveu l’oferta d’equipsportàtils a un preu menor que el preude venda al públic.

Ambdues propostes disposen decondicions especials de finançament,negociades amb Caixa Catalunya. Pera més informació sobre aquestes ofer-tes, es pot consultar la pàgina websegüent: www.uab.es/ordinador.

La Universitat Autònoma de Barcelonava organitzar, els dies 23, 24 i 25 degener, les Jornades de Portes Ober-tes. Al llarg d’aquests tres dies, van vi-sitar el campus de Bellaterra més detrenta-tres mil estudiants de primer i

Les Jornades de Portes Obertesreben 33.000 visitants

segon curs de batxillerat i de cicles for-matius de grau superior, amb l’ob-jectiu de conèixer els estudis de laUAB i participar en diferents actesinformatius, culturals i lúdics.

Fins al campus de Bellaterra es vandesplaçar estudiants d’uns quatre-cents centres educatius de formaciósecundària de tot Catalunya, per conèi-xer l’oferta educativa i els serveis queofereix la Universitat. Dins de les ac-tivitats, van destacar les 150 xerradessobre les titulacions de la UAB, a càr-rec de professors de diferents de-partaments, que tenien com a objec-tiu informar els alumnes sobre elsplans d’estudis.

Paral·lelament a les xerrades, esva organitzar un conjunt d’accions in-formatives i d’orientació adreçadesals professors de secundària. Entred’altres, destaquen les conferències so-

bre els serveis i les accions d’orientaciói acollida als estudiants de primercurs i sobre les sortides professionalsi l’ocupació dels titulats de la UAB; lapresentació de diverses titulacions iserveis, i una visita guiada pel campusamb el bus turístic de la UAB.

Les Jornades de Portes Obertess’emmarquen dins les Jornades d’O-rientació Universitària que organit-za la UAB des de fa dotze anys. Altresaccions destacades són les visites deprofessors de l’Autònoma a centres desecundària i a ajuntaments per tald’apropar l’oferta acadèmica de laUAB als futurs estudiants universita-ris. En aquest sentit, del 16 de general 13 de març, diferents poblacionsde Catalunya rebran la visita de docentsde la UAB. A més, diferents centres desecundària coneixeran l’Autònomamitjançant les «Visites al campus».

Autònoma 151 7/2/02 11:21 Página 10

11Qualitat acadèmica

Més de dues-centes tesis digitals a través de la xarxa

Dins el marc global del conveni «Launiversitat digital a Catalunya 1999-2003», signat pel Departament d’U-niversitats, Recerca i Societat de la In-formació, les universitats públiquesde Catalunya, el CESCA i el CBUC, esva posar en marxa, l’any 1999, el pro-jecte TDC@t per crear un catàleg apartir d’una base de dades que recollísel contingut íntegre, en format digi-tal, de les tesis doctorals llegides a lesuniversitats catalanes.

Aquest projecte pretén garantirla conservació i la preservació deles tesis doctorals, difondre a travésd’Internet els resultats de la recer-ca universitària catalana, oferir alsautors de les tesis una eina que in-crementa la projecció del seu treball,incentivar la creació i l’ús de la pro-ducció científica pròpia, millorar elcontrol bibliogràfic de les tesis ca-talanes, i facilitar la investigació so-bre l’edició electrònica i les biblio-teques digitals a Catalunya.

El projecte preveu que les tesiss’aniran col·locant progressivamental servidor a mesura que es vaginllegint, però també considera la pos-sibilitat de convertir a format digitalles tesis ja publicades per les uni-versitats en format de microfitxa o

en paper durant els últims anys.Quant a les prestacions, el TDC@t ésaccessible de forma lliure a travésde la xarxa Internet i permet fercerques per autor, títol, matèria dela tesi, universitat o paraules clau,com també la consulta remota deltext complet de la tesi, que es pot vi-sualitzar i imprimir en format .pdf,la qual cosa requereix tenir instal·latel programa Adobe Acrobat Rea-der, però a canvi permet garantir laintegritat del text.

El projecte TDC@t està coordi-nat per l’Oficina Tècnica del CBUC,però la tasca d’edició de les tesis i

d’alimentació del servidor TDC@t larealitzen les mateixes universitats.En aquesta tasca, l’Escola de Doctorati de Formació Continuada de la UAB,responsable del projecte a la nos-tra universitat, i el Servei de Publi-cacions de la UAB, encarregat d’editari penjar al servidor els arxius de lestesis llegides a la nostra universi-tat, es troben al capdavant del pro-jecte, ja que de les 359 tesis docto-rals consultables al TDC@t a mitjangener, 202 corresponen a la UAB,és a dir, més del 56 % del total de lestesis disponibles actualment en xar-xa a Catalunya.

Practicum de simulació de judicisEl novembre passat, la Comissió deCoordinació Tècnica del Consell d’U-niversitats va acordar atorgar al prac-ticum de simulació de judicis unamenció, en el marc del II Pla de la Qua-litat de les Universitats.

El Departament de Dret Públic ide Ciències Historicojurídiques i el De-partament de Dret Privat de la UABorganitzen cada any un practicumde simulació de judicis. Es tracta d’u-na assignatura de lliure elecció de 15crèdits, que té una durada d’un cursacadèmic i s’imparteix en dos blocs.Amb aquesta assignatura es preténdonar als alumnes una aproximacióa la jurisdicció penal, civil, contenciosaadministrativa i social, a partir de lasimulació de judicis basats en casosreals, que potenciï la integració en-tre la teoria i la pràctica professionaldels futurs advocats.

El practicum va començar a im-partir-se el curs acadèmic 2000-2001,però amb la voluntat de repetir l’ex-

periència. Fins ara, han tingut la col·la-boració dels col·legis d’advocats de Sa-badell i de Terrassa, del fiscal Fer-nando Rodríguez Rey i dels jutgesSantiago Vidal Marsal i Manuel-HoracioGarcía Rodríguez. Els coordinadors del’assignatura són Manuel Cachón Ca-denas, del Departament de Dret Pú-blic i de Ciències Historicojurídiques,i Mariona Torra Cot, del Departamentde Dret Privat.

Durant el curs, es fan quatre ju-dicis de cada una de les jurisdiccions.A cada judici, els alumnes assumei-xen els condicionants, interessos iobjectius del personatge que repre-senten (un funcionari, un advocat oun procurador dels tribunals, un de-mandant o demandat, una víctima, uninculpat, etc.). El judici el presideixun magistrat en actiu que, amb lacol·laboració d’advocats en exercici,aporta la seva experiència en la mul-tiplicitat de circumstàncies i inter-vencions que es poden produir en

un judici real i segons la jurisdicció dequè es tracti. Cada judici s’enregistraper tal de poder oferir a tots els es-tudiants de Dret la possibilitat de vi-sionar-lo, tant si estan matriculats al’assignatura com si no ho estan.

Aquest curs, el judici penal va te-nir lloc el dia 8 de novembre de 2001,i judici el civil, el dia 10 de gener de2002. De la filmació del judici civil, se’nva ocupar l’equip del professor Pom-peu Casanovas, de la mateixa Facul-tat de Dret. En començar el segonquadrimestre, es farà el bloc de lajurisdicció contenciosa administrati-va i el bloc de la jurisdicció social. Acada bloc hi participen vint alumnes.

Segons Mariona Torra, coordi-nadora de l’assignatura, pel contingutde la temàtica i el desenvolupamentdel programa, el practicum permetobrir la participació als estudiantsde periodisme i de tècniques d’ex-pressió oral, com també als alumnesde l’escola judicial.

Autònoma 151 7/2/02 11:21 Página 11

12 Informació

Annnnaa AAgguuiillaarr--AAmmaatt, pro-fessora de la Facultat

de Traducció i d’Interpreta-ció, ha estat guardonadaamb el premi de poesia Mà-rius Torres, que atorga l’A-juntament de Lleida encol·laboració amb l’Institutd’Estudis Ilerdencs, pel seullibre Música i escorbut, enel qual hi ha un poema de-dicat a Ernest Lluch. Agui-lar-Amat ja va obtenir elpremi Carles Riba de poesiade l’any passat.

Joosseepp EEggoozzccuuee ii CCuuiixxaarrtt,professor del Depar-

tament de Biologia Cel·lu-lar, de Fisiologia i d’Im-munologia, va ser elegitmembre honorífic de l’A-sociación Española de Biología de la Reproduc-ción, en el congrés quel’esmentada associació va celebrar la tardor pas-sada. El professor Egozcueha estat el primer membreque ha rebut aquesta dis-tinció.

Riiccaarrddoo GGaarrccííaa CCààrrcceell,

professor de la Facul-

tat de Filosofia i Lletres,

ha rebut el premi d’història

«Así fue» per l’obra titula-

da Felipe V y los españoles,

amb el significatiu subtí-

tol: Una historia periféri-

ca de España. Aquesta és

la cinquena edició del pre-

mi d’investigació històrica

que atorga l’editorial Plaza

& Janés.

Joorrddii JJuulliiàà ii GGaarrrriiggaa, pro-fessor de la Facultat de Fi-

losofia i Lletres, ha obtingutel premi Josep Vallverdúd’assaig que atorga l’Ajun-tament de Lleida en col·la-boració amb l’Institut d’Es-tudis Ilerdencs. El treballpremiat es titula Un seglede lectura i hi analitza la lec-tura en el marc de la cultu-ra com a activitat sociolò-gica. També ha estat finalistadel premi de poesia JoanDuch per a joves escriptors.

Premi Memorial Estrella Casas i Costa

L’Institut de Ciències de l’Educació i la Fundació Estrella Casas vanlliurar el Premi Memorial Estrella Casas i Costa a la Qualitat Docenten Ciències Socials a les professores Alicia Santiago Tamame, de l’Institut Joan Miró de Cornellà de Llobregat, i Pilar Alonso Murga,de l’Institut Joan Fuster de Barcelona, el dia 26 de novembre.

L’impulsor del premi, el professor Manel Parés i Maicas, pre-sident de la Fundació Estrella Casas, va presentar l’acte i va re-

cordar les activitats desenvolupades per Estrella Casas en l’àm-bit de l’ensenyament secundari i en l’especialitat de les ciènciessocials.

En el transcurs de l’acte, en el qual va ser-hi present el direc-tor de l’Institut de Ciències de l’Educació, Joaquín Gairín, la pro-fessora Pilar Benejam va fer una conferència sobre la tasca dels do-cents. La conferència va ser una lliçó magistral de pedagogia.

Des del mes de desembre, es pot visitar la pàginaweb de la Fundació Universitat Autònoma deBarcelona (FUAB), a l’adreça wwwwww..ffuunnddaa--cciioouuaabb..ccoomm, o bé a través del botó instal·lat a lapàgina principal del web de la UAB: wwwwww..uuaabb..eess.

La pàgina web de la Fundació UAB manté eldisseny del seu document corporatiu i està es-tructurada en tres blocs temàtics: docència iserveis docents, serveis i altres. El web de laFUAB disposa de fitxes de presentació de lesfundacions, les empreses i els consorcis queconformen la corporació. Des d’aquestes fitxes,es pot enllaçar directament amb les pàgines

web de les institucions que disposen d’aquest ins-trument.

En l’actualitat, la FUAB està formada per laFundació Biblioteca Josep Laporte-Centre deDocumentació en Ciències de la Salut i de la Vi-da; la Fundació Doctor Robert-Centre de For-mació Avançada en Ciències de la Salut i de laVida; la Fundació Indústries de la Informació-F2i; i la Fundació Universitària de Turisme i deLleure.

També formen part de la FUAB: el Consor-ci Centre d’Estudis i Serveis de Tecnologies dela Informació i Comunicació Avançades (CES-

TIC); l’Escola d’Idiomes Moderns-Casa Conva-lescència (UAB Idiomes); l’Escola de Prevenció iSeguretat Integral (EPSI); Hotel Campus, SL;Plaça Cívica, SA; Restauració Universitària, SL; Ser-veis de Turisme i Hostaleria Campus, SA, quegestionen l’Escola Universitària de Turisme i Di-recció Hotelera; Usit Unlimited Campus, SL; i Vi-la Universitària, SA.

Fundació UAB

Autònoma 151 7/2/02 11:21 Página 12