Diapositiva 1

EL SL

2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llid. Xbia. Professora: Vicenta Maria Ros

DEFINICI I FACTORS DEL SL

El sl s la capa superior de lescora terrestre que neix de la descomposici de la roca mare. Es compon de:

matria inorgnica o mineral: procedent de la roca mare

matria orgnica: procedent de la descomposici de restes orgnics animals o vegetals i la formaci de lhumus.

La formaci i caracterstiques dels diferents sls venen determinats per una srie de factors, els principals sn: la roca mare, el relleu, el clima i lacci dels ssers vius.

LA ROCA MARE

La roca mare s el substrat a partir del qual es forma el sl, ninflueix en textura, composici, acidesa, color, estructura, etc.Segons sigui la roca mare, els sls poden ser: silicis (solts i permeables), calcaris (pastosos i permeables) i argilosos (compactes i impermeables).

Roca mare calcria

Sl calcari

EL CLIMA

Els elements climtics (principalment temperatura i humitat) influeixen de diferent manera en la formaci dels sls:

Les precipitacions proveeixen daigua a lactivitat biolgica i qumica. Als llocs amb excs dhumitat en el sl (climes amb moltes precipitacions) es pot produir el lixiviat (rentat de la superfcie), la qual cosa empobreix els sls i augmenta la seva acidesa, perdent fertilitat .

Les temperatures condicionen lactivitat qumica i bacteriana, ms gran a majors temperatures.

Segons el clima els sls poden ser:

Zonals. Tenen un origen lligat estrictament al clima.

Azonals. Sn sls joves i no tenen encara unes caracterstiques ben definides.

Intrazonals. Sn sls ben definits. Formats a partir de factors com el roquissar, la topografia i altres.

LA TOPOGRAFIA

El pendent afavoreix processos derosi i lliscaments que minven lespessor del sl. Per contra, en les zones baixes i planes sacumulen tots els materials, la qual cosa comporta major espessor del sl.

ELS SSERS VIUS

Intervenen participant en les activitats erosives mitjanant la meteoritzaci biolgica i laportaci de matria orgnica que es descompon formant lhumus, en la formaci del qual tamb intervenen ssers vius: organismes descomponedors (fongs i bactries).

Les plantes influeixen en la formaci del sl:

L enriqueixen amb matria orgnica

Afavoreixen la meteoritzaci qumica perqu retenen la humitat

Protegeixen al sl de lerosi i extrauen sals minerals de les zones profundes fins la superfcie.

Les arrels i els animalets barregen els materials del terreny.

Els ssers humans influeixen de forma variada:

Negativament: desforestaci massiva, incendis, contaminaci, sobreexplotaci agrcola i ramadera, urbanitzaci...

Positivament: amb ls dadobs, reforestant, amb abancalaments...

Fong coprfag participant en el procs de descomposici de la matria orgnica.

PERFIL DUN SL

Constitut per capes: horitzons, amb caracterstiques diferents.

Ordenaci vertical:

Horitz 0: restes vegetals i fullaraca (no sempre).

Horitz A: externa, superficial, meteoritzada. HUMUS. Zona d'eluviaci o lixiviaci, rentatge vertical important. Capa conreable.

Horitz B: mitjana. Encara arriben arrels. Menys fosca i meteoritzada. Zona d'illuviaci o precipitaci.

Horitz C: roca mare fragmentada, sense humus, arrels i gasos. Zona de transici.

Roca mare inalterada.

HORITZONS

El conjunt d'horitzons constitueix el perfil dun sl

LA FORMACI DEL SL

COMPONENTS: INORGNICS

Slids (M.I), lquids (dissolucions en aigua), gasosos (O2 i CO2 bsicament)

INORGNICS (meteoritzaci fsico-qumica)

Silicats: argiles (caolinites, esmectites, clorites) i sorres.

xids i hidrxids metllics (de Fe i de Al)

Carbonats (calcita, dolomita)

Sulfats (guix). Dolents per vegetaci.

Clorurs (halita, sobre evaporites). Dolents per vegetaci.

COMPONENTS: ORGNICS

Restes d'ssers vius transformades en humus.

Plantes: paper fonamental en la formaci del sl. Restes es dipositen i s'integren.

Animals: aportaci de M.O pels excrements i fauna edfica (acceleren la barreja amb els minerals).

Microorganismes: aporten M.O per excreci.

Mineralitzaci: per organismes descomponedors

que utilitzen biomassa morta i la transformen en M.I.

Humus jove o brut: restes orgniques reconeixibles.

Humus elaborat: descomposici total de la M.O. Material negre amb hidrocarburs, cellulosa, compostos nitrogenats, etc.

PROPIETATS

TEXTURA : % en pes de cada fracci mineral.

Argila < llim < sorra. Classes texturals

ESTRUCTURA: agrupaci de partcules en agregats.

POROSITAT: espai no ocupat per partcules slides.

Porositat = volum porus/volum sl * 100

QUANTITAT D'AIGUA: infiltraci o saturaci.

TEMPERATURA + humitat: clima del sl . Importncia en l'alteraci de roques, activitat microbiana, germinaci de plantes i creixement.

COLOR: interpretaci confosa.

PROFUNDITAT: important a l'agricultura.

SALINITAT: salinitzaci negativa pel creixement vegetal. Pot modificar les condicions fsico-qumiques.

TIPUS DE SL

SLS

ZONALS

AZONALS

INTRAZONALS

Sn els formats per la influncia del clima.

Sn sls molt joves que encara no shan acabat de formar.

Sn sls formats per factors locals

Sobre roquissar silici

Terra bruna humida

Rnkers

Sobre roquissar calcari

Terra bruna calcaria

Terra fusca

Sobre roquissar silici

Terra bruna meridional

Sobre roquissar calcari

Sl roig mediterrani

Terra rossa

Sobre argiles i margues

Vertisls o terres negres

Sobre zones estepries

Sl gris subdesrtic

Bruns calcaris, rendzines, alluvials, embassats, arenosos, salins, volcnics

TIPUS DE SLS: CLASSIFICACI EDFICA

Sls azonals: immadurs, a les primeres etapes del seu desenvolupament per manca de factors edafogentics durant el temps suficient. Carcters predominants deguts al tipus de roca mare. Presents sobre sediments recents, deserts, sls glaats.

Sls intrazonals: desenvolupats sota condicions en que predominen factors edafogentics passius (roca mare, pendent, acci humana).

Sls zonals: desenvolupats sota l'acci de factors actius de formaci del sl, en especial el clima, durant temps suficient. Sls madurs i ben evolucionats.

SLS DE CATALUNYA

Terra rossa: sobre roques carbonatades.

Presncia de Ca i Mg per alteraci de roca mare.

Perfil tipus ABC.

Impureses de l'argila alliberen xids de Fe (color)

Omple fractures i depressi en karst.

Saul: sobre granit i similars (roca gnia)

Per meteoritzaci dona sorres

Perfil tipus ABC

Baix contingut d'argiles, colors bruns rogencs.

EXEMPLES DE SLS INTRAZONALS

SLS BRUNS CALCARIS

RENDZINES

Ambds sls, permeten els cultius llenyosos, els cereals i les lleguminoses i les hortes, si es rega.

EXEMPLES DE SLS INTRAZONALS

Els sls volcnics

Son sls poc evolucionats i molts dells improductius. En algunes rees saprofita per al cultiu de la vinya.

EXEMPLES DE SLS AZONALS

immadurs, a les primeres etapes del seu desenvolupament per manca de factors edafogentics durant el temps suficient. Carcters predominants deguts al tipus de roca mare. Presents sobre sediments recents, deserts, sls glaats.

RISCOS: EROSI

Prdua i degradaci natural del sl

Condicionen: clima, pendent, relleu, vegetaci, activitats humanes.

Erosivitat: capacitat d'un agent per a erosionar.

Erosionabilitat: vulnerabilitat del sl

Tipus: hdrica, elica, glacial, biolgica, antrpica.

A Catalunya: hdrica i elica.

EROSI HDRICA:

Efefectes del aigua

Solcs xaragalls barrancs badlands

EROSI ELICA:

Sobretot a la costa, zones rides i seques amb escassa vegetaci.

RISCOS: DESERTITZACI

Procs evolutiu natural.

Factors:

Astronmics (modificaci de la inclinaci de la Terra)

Geomorfolgics (relleu, posici al continent)

Dinmics (activitat biolgica i geolgica)

Desertificaci: produda per l'home. Nairobi, 1977

Degradaci fsica: prdua d'estructura del sl.

D. qumica: per contaminants, acidificaci, salinitzaci.

D. biolgica: desestructuraci del sl (prdua de M.O)

Erosi: part natural del procs

Causes: pastura i agricultura intensives, desforestaci, incendis.

Conseqncies: prdua del sl frtil, canvi climtic, prdua biodiversitat.

Mtodes per controlar l'erosi

Mesures de carcter agrcola.