els pigm ents vegeta ls - rubió i...
TRANSCRIPT
Font:
Isabe
1.er P
Biolo
: janeroad.b
el Vehil Riera
S
gia vegetal
ELS
logspot.com
S PIGM
m.es/2013/09
MENTS V
9/indigo‐fac
VEGETA
ctory.html
ALS
2
Índex de continguts
1. Introducció als pigments: una mica d’història 3
2. Què són els pigments 4
3. Pigments vegetals 5
4. Plantes emprades per l’obtenció dels pigments 6
5. Mètodes d’extracció al laboratori 9
6. Mètodes d’extracció i elaboració tradicionals 10
7. Aplicacions 11
8. Webgrafia 12
1. In
Les p
const
en as
sump
Pode
que la
ocupa
s’obt
Els pi
o ped
blaus
cargo
l’orin
de la
arriba
Figura
Figura
Duran
deter
produ
ntroducció
lantes han e
tituïen part d
spectes de la
ptuaris, i tam
m trobar pig
a natura ofe
at i ocupen u
enien uns pi
gments s’ha
dres semipre
s, verds i verm
olina (fig. 3) o
na de les vaq
cotxinilla (fig
ar a la Revol
a 1
a 4. Dactylopi
nt molt temp
rminats colo
ucte molt va
ó als pigm
estat un recu
de la seva fo
vida quotid
mbé per l’extr
gments d’orig
reix a les dif
un lloc desta
gments molt
n utilitzat de
ecioses (lapis
mells; a Grèc
o el vermelló
ues alimenta
g. 4); al Rena
ució Industri
ius coccus
ps alguns de
rs només es
luós pels com
ments: una
rs imprescin
nt d’aliment
iana, religios
racció de col
gen animal o
erents cultu
cat, donant
t preuats qu
es dels home
slàzuli) i arrel
cia i Roma ob
ó d’un coneg
ades amb ma
aixement, on
ial, on es van
Figura 2. Rub
Figura 5. Lap
ls pigments e
localitzaven
merciants qu
3
a mica d’h
ndible pels hu
ació. A més
sa y cerimon
lors, que és e
o mineral, pe
res del plane
una gran div
e s’utilitzave
es primitius (
ls (arrels de
btenien el co
gut mineral (c
ango per obt
n el blau ultr
n crear els pr
bia akane Fi
pislàzuli
eren conside
en regions c
ue els import
istòria
umans duran
a més, en to
ial, en la me
el tema que
erò el cert és
eta, els d’orig
versitat de co
en per pintar
(fig. 1), passa
la rubia, fig.
olor porpra a
cinabri); a l’E
tenir el color
amarí (fig. 5
rimers pigme
gura 3. Murex
erats com su
concretes i a
taven a d'alt
nt milers d’an
tes les cultu
dicina, elem
ens ocupa en
s que d’entre
gen vegetal,
olorants. De
r i acolorir dif
ant per Egipt
2) aconsegu
a partir de les
Edat Mitjana
r groc indi o e
) era molt ap
ents sintètics
x brandaris
bstàncies pr
ixí aquests e
res terres.
nys, ja que
res s’han em
ments funerar
n aquest tre
e els pigment
les plantes,
les plantes
ferents mate
te, que amb
uien els color
s glàndules d
a feien servir
el carmí obti
preciat, fins
s.
recioses, ja q
esdevenien u
mprat
ris,
ball.
ts
han
erials.
terres
rs
d’una
ingut
que
un
2. Q
Els pi
una d
ens o
crom
longit
Per e
llumi
reflec
Figura
En ge
d’un
veget
la clo
plant
La sín
l’expo
dins d
mem
ataro
Aque
Què són els
gments són
determinada
ofereixen col
àtiques. És a
tuds d’ona d
exemple, un t
noses més c
ctiria el verd
a 6. L’espectre
eneral, el col
pigment o d
tals. Aquesta
orofil∙la a (ve
tes amb llavo
ntesis de clor
osició de cad
dels cloropla
branes dels
onjats, que só
ests pigments
s pigment
substàncies
a fracció de l'
ors purs i qu
a dir, el color
de la llum i de
tomàquet és
urtes que só
, ja que abso
e de llum refle
or que prese
e la combina
a coloració é
rd intens) i la
or, a les falgu
Figu
rofil∙la depèn
da teixit a la
asts (tilacoide
tilacoides co
ón les xantof
s absorbeixe
ts
naturals o q
espectre de
ue, barrejade
r d’un pigme
e la reflexió d
s percebut co
ón les blaves
orbeix el blau
ectit es percep
enta un dete
ació de difere
s deguda a la
a clorofil∙la b
ueres, molse
ura 7. Cèl∙lules
n de la presè
llum. Els pigm
es), orgànuls
ontenen altre
fil∙les i els ca
en la llum d’a
4
químiques qu
llum blanca
es amb d'altr
ent dependrà
d’altres.
om de color
i verdes, per
u i el vermell
p com color
erminat teixit
ents d’ells. E
a presència d
b (verd), que
s i algues (fig
s vegetals en
ència de llum
ments es tro
s que fan la f
es pigments
arotenoides
altres colors.
ue tenen la p
. Així podem
res, els confe
à de l’absorc
vermell perq
r reflectir el
l (fig. 6).
t o òrgan veg
El color verd
de dos dels p
e es troben p
g. 7).
les que s’obse
m, per tant, la
oben a l’inter
fotosíntesi. A
fotosintètics
(anomenats
ropietat de r
m dir que són
ereixen les se
ió selectiva d
què aquest a
vermell. En e
getal depèn d
és majoritar
principals pig
ràcticament
erven els cloro
a seva expres
rior de les cè
A més de la c
s com: grocs
pigments ac
reflectir i ab
substàncies
eves qualitat
de certes
absorbeix les
el cas de la t
del predomi
ri en les espè
gments vege
en totes les
oplasts
ssió dependr
èl∙lules veget
clorofil∙la, les
i grocs‐
ccessoris).
sorbir
s que
ts
s ones
ija,
ni
ècies
etals,
rà de
tals,
s
5
Cada pigment dona un color diferent a la planta, i a vegades poden arribar a emmascarar el
color verd que reflexa la clorofil∙la a, sempre present.
Altres pigments, com les antocianines, es troben en els vacúols. Els vacúols són estructures
cel∙lulars, molt abundants en les cèl∙lules vegetals, que es troben en el citoplasma de la
cèl∙lula. La seva tasca és emmagatzemar substàncies de reserva.
La funció principal dels pigments és fer la fotosíntesi, que fa servir el pigment verd, junt amb
altres pigments vermells i grocs, que ajuden a capturar el màxim possible de energia de la
llum. Altres funcions dels pigments en les plantes inclouen l'atracció d'insectes a les flors per
afavorir la pol∙linització.
3. Pigments vegetals
Els pigments naturals poden ser d'origen vegetal, animal o mineral. Actualment gran part dels
pigments són creats químicament. Les composicions dels pigments són molts diverses, però els
podem agrupar en dos grans grups: els inorgànics (procedents de minerals: terres o metalls) i
els orgànics (derivats de vegetals o animals, o obtinguts per via sintètica mitjançant derivats
d'hidrocarburs).
Moltes plantes contenen pigments naturals a les seves fulles, arrels o flors, fruits, com les
clorofil∙les responsables del color verd. Els carotenoides, les antraquinones i les cartamines,
responsables dels vermells, grocs i taronges. Les antocianines que aporten el color vermell,
porpre o blau, segons el pH vacuolar. Des del punt de vista químic, les antocianines pertanyen
a un grup anomenat flavonoides i es troben àmpliament distribuïdes entre les plantes.
‐ Clorofil∙la: dona color verd a totes les plantes terrestres i algues verdes.
‐ Carotenoides: pigments no solubles en aigua que proporcionen color groc i taronja.
Pertanyen a la família dels terpens. Tenen una funció antioxidant en la protecció de
l’organisme. Els més coneguts són: el carotè (un pigment ataronjat que es troba a les
pastanagues), la luteïna (un pigment groc que es troba a les fruites i verdures i està
emmascarat per la clorofil∙la) i el licopè (pigment vermell responsable del color dels
tomàquets).
‐ Antraquinones: compostos orgànics aromàtics derivats de l’antracè. Són insolubles en aigua i
alcohol. És un pols cristal∙lí groguenc o d’un color que canvia del gris clar al gris verd. Les
trobem a les espècies com Rheum rhabarbarum, Rhamnus catharticus i el gènere Aloe.
No hem de confondre un pigment i un colorant. El pigment és una matèria sòlida i
insoluble. Això vol dir que quan el barregem amb una altra substància es manté en
suspensió. En canvi els colorants són solubles a l'aigua, a l'alcohol, a l'èter o en d'altres
dissolvents, i tenen la capacitat de tenyir el líquid. Amb el colorant podem obtenir un líquid
acolorit, la tintura, que podrà tenyir d'altres materials. Els pigments es poden barrejar amb
diferents aglutinants. Aquests li donaran cos i permetran que s'adhereixi a les superfícies.
‐ Cart
‐ Anto
fruits
radia
rosea
‐ Beta
verm
4. Pl
Els pi
es po
les se
Indig
Indi,
Famíl
Arbus
El no
o any
teixit
tamines: pig
ocianines: pi
s, flors o arre
ció ultraviola
a, Ribes nigru
alaïnes: són
ells i grocs. S
lantes em
gments d’or
oden prepara
egüents:
ofera tinctor
anyil, índigo
lia: Llegumin
st caduc d’un
m prové del
yil, que s’extr
s.
ment derivat
igments hidr
els. Pertanye
ada i atracció
um).
metabòlits s
Són potents
mprades pe
rigen vegetal
ar colorants i
ria
noses
ns 2 m d’alça
llatí “indigo”
rau de les fu
t del càrtam
rosolubles qu
n a la família
ó dels insect
ecundaris de
antioxidants
er l’obten
es poden ex
i tintures s’a
ada. Flors ros
” (tint azul) y
lles i tiges ab
6
(Carthamus
ue proporcio
a dels flavon
tes pol∙linitza
e les plantes
s. Les troben
nció dels p
xtraure de d
nomenen ‘ti
sades
y “fero” (llev
bans de flori
s tinctorius) d
onen color ve
oides. La sev
adors i anima
nitrogenade
a les espèci
pigments (
iferents plan
intorials’. Les
ar), que fa re
r. S’utilitza s
de color groc
ermell, porpr
va funció és d
als dispersad
es que actue
es com Opun
(vídeo 1)
ntes. Les plan
s espècies m
eferència al p
obretot com
c i vermell.
re o blau a fu
de protecció
dors (Althaea
en com pigm
ntia, Amaran
ntes amb les
més conegude
pigment blau
m a tint per te
ulles,
ó de la
a
ents
nthus.
quals
es són
u, indi
enyir
Rubia
Granç
Famíl
Plant
De le
verm
Crocu
Safrà
Famíl
Les p
color
a tinctorum
ça, garanza
lia: Rubiàcee
ta que pot cr
s arrels (rizo
ell. S’utilitza
us sativus L.
lia: Iridàcies
arts utilitzad
rant alimenta
es
réixer fins 1 m
omes) s’obté
per l’alimen
des són els es
ari, però tam
m d’alçada. A
un compost
ntació, per ús
stigmes i les
mbé com tint,
7
Arrel vermel
t orgànic ano
s medicinal,
terminacion
, perfum i m
losa. Inflores
omenat alitza
per aquarel∙
ns dels estils.
edicament.
Rizom
scències grog
arina, que do
∙les i com a t
. S’utilitza no
mes secs
gues.
ona un color
tint.
ormalment com
Laws
Alheñ
Famíl
Arbus
Les se
per a
Isatis
Glast
Famíl
Plant
S’util
pintu
onia inermis
ña, ‘henna’
lia: Litràcies
st d’uns 2 m
eves fulles i e
conseguir un
s tinctoria L.
, hierba past
lia: Crucífere
ta que fa uns
itzen les fulle
ures. L’arrel s
s
d’alçada. Flo
el pecíol, rec
n pigment ve
tel
es
s 30‐120 cm d
es per acons
s’usa en la m
ors petites b
collides a la p
ermell, molt
d’alçada. Inf
seguir un tint
edicina trad
8
blanques, olo
primavera, se
utilitzat per
florescències
t blau, que ta
icional xines
oroses. Fruits
ecades a l’ai
tenyir els ca
s grogues
ant pot servi
sa.
s negres.
re i reduïdes
bells i la pell
ir pels teixits
s a pols, serv
l (Índia).
s com per
veixen
5. M
Els m
crom
subst
forma
els pi
segon
1) Re
fins q
filtre
pigm
2) De
l’extr
vertic
majo
difere
quan
Mètodes d
mètodes habit
atografia so
tàncies d’una
a que al intro
gments en f
ns el seu colo
ntar les fulle
que la barreja
i passar el fi
ents s’aniran
esprés de duu
racte en vas d
calment, i aix
r velocitat, c
ents pigmen
titat de pigm
’extracció
tuals per ext
bre paper (2
a mescla i qu
oduir una tir
unció de la s
or.
es verdes (pe
a es decolori
ltrat a un tu
n separant e
En aquesta
alcohol a la
el tetraclo
u a terme el
de precipitat
xí els pigmen
com l’alcoho
ts formant b
ment.
ó al labora
traure els pig
2). Aquesta ú
ue tenen una
ra de paper a
solubilitat qu
er exemple, e
i i el dissolve
b d’assaig, o
n funció de l
a imatge obs
a part superi
rur de carbo
mateix proc
ts. Introduire
nts pujaran p
l. Després d’
bandes de co
9
atori
gments són:
última és una
a afinitat dife
a la mescla, e
ue tinguin i e
espinacs) i tr
ent tingui un
n hi afegirem
a seva absor
servem dos p
ior. I a la par
oni.
cediment ant
em una tira d
per capil∙larit
un cert temp
olor. Les més
la separació
a tècnica que
erent segons
el dissolvent
ls separa, pe
riturar‐les, ju
color verd in
m tetraclorur
rció o afinita
pigments: xa
rt inferior ve
terior fins al
de paper por
tat. Els més s
ps, s’aniran v
amples sera
simple (1) i
e permet la s
el dissolven
arrossega a
ermetent ide
unt amb alco
ntens. Filtrar
r de carboni.
t amb els dis
ntofil∙les i ca
iem les cloro
filtrat de la b
rós i el col∙lo
solubles es d
veient en el p
an les que te
la separació
separació de
nt on es trob
diferent vel
entificar‐los
hol (dissolve
r amb paper
. Veurem qu
ssolvents.
arotenoides
ofil∙les a i b, a
barreja, posa
ocarem
desplaçaran a
paper els
enen major
per
in. De
ocitat
ent),
de
e els
amb
amb
arem
a
6. M
Tradi
artes
maqu
Elabo
‐ L’ex
tancs
ferme
a les
‐ Des
reme
aspec
batut
(com
‐ Es d
amb
en bo
‐ Fina
s’env
Granç
En el
créixe
redui
Mètodes d
cionalment,
anal. I avui e
uinària molt
oració de l’in
xtracció tradi
s grans o dipò
entació (30 h
fulles.
prés es pass
ena sense pa
cte blau‐verd
t quan agafa
ara la cal).
deixa reposar
colorant en
osses de sisa
alment, el co
vasa i s’entre
ça (Rubia tin
cas d’aquest
er durant 18
ir‐les a pols.
’extracció
el mètode d
en dia en alg
més automa
ndi (Indigofer
icional de l’in
òsits de fusta
hores fins a 2
a a fer el bat
rar amb l’aju
dós intens tè
un color bla
r en un tanc
suspensió es
l, que es pen
olorant es pre
ega pel come
nctorium)
ta planta, es
8 mesos, i des
El procedim
Arrel de R
ó i elabora
d’extracció i p
uns països e
atitzada i sof
ra tinctoria)
ndi consisteix
a en els que,
2 dies). En aq
tut en un tan
ut d’un pals d
èrbol. L’indi e
au intens. Pe
específic, qu
s decanta. El
ngen a l’omb
emsa en mot
erç.
s fan servir le
sprés s’arran
ent és semb
ubia tinctorum
10
ació tradic
preparació d
s segueixen
fisticada i am
x en fer pass
, després d’a
quest procés
nc col∙locat a
de fusta per
es comença a
r afavorir la
ue normalme
colorant qu
bra i es deixa
tlles, que s’a
es arrels per
nquen, es po
lant, però el
m
cionals (ví
dels pigment
mètodes mo
mb un cert co
sar les fulles
afegir aigua,
s es dissol l’in
a un nivell m
provocar l’o
a dipositar a
precipitació
ent és més p
e s’ha diposi
escórrer l’a
assequen al s
extraure el p
osen a asseca
color ben d
ídeo 1)
s es feia d’un
olt semblants
ontrol.
o trossos de
es durà a ter
ndicà (glucòs
és baix que l
xidació. El líq
l fons. Es dec
es pot afegir
etit i està a l
itat al fons e
igua.
sol i després
pigment. Aqu
ar a l’ombra,
iferent.
In
na manera m
s, però amb
e la planta pe
rme un proc
sid) que es tr
l’anterior. Es
quid té un
cideix finalit
r un coagula
l’ombra. El lí
es recull i es p
a l’ombra,
uestes es de
i es trituren
ndi
més
er
és de
roba
s
zar el
nt
íquid
posa
ixen
fins
7. A
Cents
que p
Difere
Una p
mate
alime
Tamb
pigm
forma
neutr
Fins h
Els pi
costu
de tin
l’actu
plicacions
s d’espècies
permeten la
ents aplicacion
planta tintor
erials com la
ents, product
bé els podrem
ents utilitzat
a de pols fi. A
re o incolor q
hi tot es fan
gments natu
ums i tradicio
nts tradicion
ualitat a la in
s (vídeos 2
de plantes s
fabricació de
ns de pigment
rial, com hem
llana, la seda
tes cosmètic
m aplicar en
ts en la manu
Aquesta pols
que actua co
servir en l’àm
urals estan re
ons, transme
als utilitzade
dústria artes
2 i 3)
’utilitzen en
e tints (per t
ts vegetals
m dit, produe
a, la fusta, en
cs (maquillatg
el camp de
ufactura i en
s és afegida a
om a aglutina
mbit de la m
essorgint de
eses de gene
es per les civ
sanal.
11
el món senc
èxtils sobret
eix pigments
ntre d’altres
ge, tints pel
la pintura ar
n les arts visu
a un vehicle
ant.
edicina.
nou gràcies
ració en gen
ilitzacions m
cer gràcies a
tot, però tam
que s’utilitz
.), per confe
cabell), tints
rtística i les a
uals són colo
o matriu, un
a que molts
neració, i que
més antigues
les seves pro
mbé pel pape
en per la col
rir un determ
s naturals o p
rts plàstique
rants secs, u
n material re
països cons
e permeten q
siguin aplica
opietats de t
er i altres sup
loració de
minat color a
pintures vege
es. La majori
usualment en
lativament
erven les sev
que les tècni
ades en
tenyit,
ports).
als
etals.
a dels
n
ves
ques
12
8. Webgrafia
‐
http://books.google.es/books?id=HWIWczLzuWYC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_sum
mary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false
‐ http://www.xtec.cat/~mplanel4/tegp/secs/doc5.pdf
‐ http://definicion.de/pigmento/#ixzz3V1BYT1VU
‐ http://es.slideshare.net/lady1151/pigmntos‐ppt‐ofical
‐ http://botanico.gijon.es/publicacions/show/5346‐indigo‐indigofera‐tinctoria
‐ http://fr.wikipedia.org/wiki/Pigment#Pigments_biologiques
‐ http://coloramazonia.com/textos/acerca‐de‐‐about/
‐ http://janeroad.blogspot.com.es/2013/09/indigo‐factory.html
‐ Keller HA. Plantas colorantes utilizadas por los Guaraníes. BONPLANDIA 2010;19(1):1‐25.
‐ González Zaragoza N. Los pigmentos y su evolución en las artes plásticas.
‐ http://fr.wikipedia.org/wiki/Liste_de_plantes_tinctoriales
‐ https://www.youtube.com/watch?v=AXfWICIKi_I (vídeo 1)
‐ https://www.youtube.com/watch?v=E‐H6oqph8NI (vídeo 2)
‐ https://www.youtube.com/watch?v=gt7FJRrXw88 (vídeo)
‐ http://ethesis.inp‐toulouse.fr/archive/00000235/01/sandoval.pdf
ANE
L’or b
En Ti
pigm
es fa
(De: h
Al ma
anyil
tot el
prefe
pigm
pigm
Ens tr
secre
plant
que u
Aque
reacc
ja que
sedim
treur
es tal
El que
produ
conve
EXE
blau
ndivanam (Í
ent blau: l’in
http://janero
atí següent v
en el poble d
l territori de
ereixen tracta
ent sintètic q
ents són que
robem al bel
eta que ha tr
tes d’ indi un
uns homes re
est procedim
ció química e
e s’ha de dei
ment que es
e les impure
lla en petits
e és increïble
uir l’indi d’aq
ertit en un p
Índia) encara
ndi, conegut
oad.blogspot
vàrem anar d
de Tindivana
Luxemburg,
ar aquest pig
que no es de
e poden ser d
ll mig del cam
ansmès dura
líquid verd q
emouen la b
ent d’oxidac
el color blau
ixar reposar
produeix i es
eses. Després
blocs que de
e és veure q
questa mane
roducte de l
a s’utilitzen t
t com l’or bla
t.com.es/201
d’hora a visita
am. Aquesta
ara només é
gment de qu
e la mateixa q
diluïts en aig
mps en aque
ant 5 genera
que drena pe
arreja amb e
ció de l’aigua
tant particul
18 hores, i a
scalfar‐lo com
s s’obté una
eixen assecar
ue avui en d
era tant artes
uxe, per això
13
tècniques an
au. A continu
13/09/indigo
ar una fàbric
planta no m
és un petit e
ualitat que ac
qualitat que
gua o alcoho
esta fàbrica d
cions. Veiem
er un petit c
els seus peus
a i l’extracte
lar de l’indi.
això permet q
m es feia aba
espècie de f
r.
ia encara fan
sanal fa que
ò se l’ha ano
ntigues per e
uació reprod
o‐factory.htm
ca que treba
més gran de 8
spai que fan
ctualment ha
l’anyil pur. L
l i així s’asse
disposada a g
m una gran p
anal en gran
s.
de la planta
Aquest treba
que l’endem
ans, dins d’u
fang blau que
n tot això co
el producte
menat "l’or
extraure aqu
duïm un text
ml)
llava l’extrac
80 m, va ocu
servir els últ
a estat subst
Les dues pro
gura la seva
guardar la se
remsa que e
n safareig ple
és el que do
all només es
mà es pugui re
na gran mar
e es comprim
m en el vells
tingui un ma
blau".
B
uest preat
t on s’explica
cció del pigm
par un espai
tims artesan
tituït per un
pietats dels
llarga durad
eva recepta
extrau de les
e d’aigua en e
ona per aque
s pot fer pel m
ecollir el
rmita al foc p
meix encara
s temps. L’art
ajor valor i l’
Barrejant
a com
mento
com
ns que
da.
el
esta
matí,
per
més i
t de
ha
Exper
En aq
tradic
mate
(De: h
En los
del co
riment a l’Am
quest text s’e
cionals per l
eix mètode. E
http://colora
s últimos añ
olor.
mazònia
explica el tre
’obtenció de
El text s’ha r
amazonia.co
os con un gr
eball fet per
el color. En le
reproduït ínt
m/textos/ac
upo de amig
14
Recipient
un grup d’a
es diferents
tegrament.
cerca‐de‐‐ab
gos hemos ro
Repos
per escalfar
B
mic per posa
espècies no
out/)
ondado la Am
ant
Blocs d’indi ja
ar en pràctic
o sempre s’ha
mazonia colo
a secs
ca sistemes
a utilitzat el
ombiana en b
busca
Con l
once
sus p
Cerca
estos
lo ese
prove
Color
exalta
os conocimie
especies bo
igmentos so
a de la ciudad
s procesos m
encial de la n
ee sorprende
r Amazonia e
ar el inmens
entos ancest
tánicas y los
obre fibras na
d de Leticia,
manuales en u
naturaleza hu
entes posibil
es la memori
o valor de es
trales de com
procesos de
aturales com
instalamos u
una relación
umana, que
idades.
a de esta bú
sta selva que
15
munidades H
e alquimia qu
mo fique, algo
un rústico ta
cercana y di
sabe transfo
úsqueda elem
e desaparece
Huitoto y Tiku
ue permiten
odón y pape
aller de traba
irecta con el
ormar, y la na
mental donde
e.
una como gu
utilizar de m
l.
ajo para explo
entorno: un
aturaleza bo
e el color es
uías, identific
manera artes
orar y recon
n encuentro e
otánica, que
un pretexto
camos
sanal
ocer
entre
para
Exemmple d’un dels processos amb una esp
16
pècie (Cúrcuma)