El Mestre estatuaire Josep Llimona (Fol. Serra)

GASETA flE LES AHTS15 ï11 A I G 192-1 DIRECTOR: JOAQUIM FOLCH I TORRES Any I. — Niím. 1

EditorialLa GASETA DE LES ARTS ve acomplir dins el nostre moviment ar-tístic la feina humil i molt necessà-ria de donar quinzenalment una in-formació de les obres i els fets quees produeixen a Catalunya, dins eldomini de les arts plàstiques i de lahistòria de l'art i l'arqueologia, aixícom d'aquelles que, produint-se afora, puguin tenir per a nosaltres uninterès de profitós ensenyament.Aquesta tasca modestíssima que ésdel nostre propòsit va encaminadaal bon servei de donar a conèixerpúblicament una sèrie d'activitatsmeritíssimes que ara passen desaper-cebudes, i ajudarà per tal a creara l'entorn d'elles aquell ambientd'afecte i de prestigi, que és tantnecessari a l'artista com al públicmateix que ha de crear-lo.

El propòsit nostre, aquí sumària-ment exposat, demanava una eina

editorial que fos senzilla i àgil, i encrear-la hem .defugit el tipus de lagran revista, que bé que manquia casa nostra, és difícil avui de sos

-tenir, i és, a més, des del puntde vista informatiu, massa lenta.Així hem considerat més oportú elpendre patró dels suplements artís-tics que publiquen alguns dels gransrotatius europeus i americans, iestem segurs de què en donar-liaquest caient modest, hem fet moltmés probable la seva subsistència,que serà assegurada, per poc que elpúblic ens hi ajudi.

Hem cregut necessari, però, l'és-ser exigents en la condició del paperi dels gravats, per considerar queen una revista d'informació artísticaés essencial l'assegurar la máximaperfecció en les reproduccions grà-fiques. Això encareix el cost mésdel que hauríem volgut, però senseaquesta condició la publicació nos-tra perderia la part principal del'eficàcia que es pot esperar d'ella.En quant a l'extensió, l'hem limi-

Exposició Llimona a les G. Laietanes(Fol. Serra)

Lada a ça que l'activitat normal delnostre moviment artístic podia exi-gir, i així ha estat fixada en vuitpàgines de tamany foli, suficients,al nostre entendre, a la ressenya ex-tensa i gràficament documentadade les obres i els fets de la quin-zena.

El caràcter purament informatiude la GASETA DE LES ARTS no voldir que es redueixi a donar comptesimplement de les coses que passenal nostre país. Mancada està lanostra cultura d'aportacions, i elfamiliaritzar el nostre públic ambles grans creacions de l'art universal,és una de les tasques que considerem

Arriba el nostre estatuaire a laplenitud de la seva vida i de la sevaobra, havent aconseguit la màximaconquesta de la plástica, que és «lacalitat». No són molts els que arri-ben a aquesta conquesta, certament,perquè ella és el darrer estat de l'artde l'escultura. En l'evolució de l'es-tatuària grega, es veu clar com elperíode ascendent culmina en la ea-litat. Els primitius cerquen la for-ma, els arcaics la completen i ladoten de moviment, i quan ambFídias palpita el marbre com unaonada vivent en els cossos de lesParques del Partenon, s'arriba al'apogeu de l'escultura antiga. Lesdistintives posteriors, com el gloriósromanticisme praxitèl• lic, són valorsa judicar. més enllà de la plástica

més útils. Tampoc aquest caràcterexclou el comentari extens ni l'es-tudi documentat, i bé que no siguiuna revista de crítica, ni de doctri-Ires, li plaurà ésser la tribuna detotes elles i el lloc de comentari delsfruits que dolguin les tendències di-verses de l'art del nostre moment.

Respectuosa amb totes les escoles,la GASETA DE L.ES ARTS I10 éS porta-veu de cap, i en començar la feina,declara que el seu voler més alt ésel d'ésser útil a tots els qui en unaforma o altra treballen des del campde- les arts-per la- glòria de la nostraCatalunya.

LA REDACCIÓ

pura. Així, la calitat és una dar-rera etapa, i en Josep Llimona, qui,

com -- digué un dia en Casellas — icom ens - plau *de repetir-ho i d'afir-mar-ho avui, — és un dels millorsescultors del món modern, l'ha acon-seguida.

En els seus marbres ara exposatsá les Galeries Laietanes, hi ha ten-dreses carnals que pocs han dit;hi ha palpitacions epidèrmiques quepocs han alcançat. El cicle dels seusmarbres femenins, iniciat amb el«Desconsol », representa en aquestaspecte de la plástica una provaculminant i gairebé única en el mónmodern, després de Canova i del'«Age d'arain» de Rodin. No creiemexagerar en parlar així, ni voldríemllençar al vent paraules vanes d'elogi;

sinó que, al revés, voldríem atraureamb elles l'atenció reflexiva delsentesos, artistes i eamateurs» a l'exa-men d'un cas que comptarà en lahistòria artística; que comptaria jaen la història de l'escultura modernaeuropea, si la nostra vida mesqui-neta no ens tingués retrets i allunyatsdels centres on es formen els presti-gis universals.

L'escultura de les darreries delsegle XIX produí a Europa, a partel cas de Rodin, tres casos paral-lels,fills del mateix realisme humanista,que en l'ordre de la pintura engendraMV illet. Aquests tres casos foren Bar-tholomé a França, Meunier a Bél-gica, Llimona a Catalunya. Aquesthumanisme artístic, que és una formamoderna de praxitel-lisme, no obtin-gué enlloc, fins ara, aquesta conques

-ta definitiva de la calitat. La formai l'expressió certament aconseguirenestats gloriosos en obres culminants,com el «Monument als Mortss deBartholonlé i <El Sembrador* de Meu

-nier: la calitat, no. N'hi lla prouamb l'examen de les obres produïdesdins aquest cercle indicat, per atenir-ne les proves.

Hem de confessar que, en general,l'escultura moderna havia oblidat elgust d'aquesta condició definitiva,que és una de les més preuades dis-tintives de l'art del nostre món llatí,lligat amb tota la tradició grega.El germanisme, darrerament, haviafet encara més sensible aquest oblit,en invadir-nos d'abstracció i d'estil.Darrera aquests estilismes, corríemel perill de perdre el tast de la veri-rat; el gust de la natura. Així enshem encisat davant d'una esculturaplena de refilets artístics i orfa deveritat. Hem confós l'escultura ambl'orfebreria.

Es que la calitat ha deixat d'és-ser en molts dels escultors modernsde tota l'Europa, un ideal a acon-seguir?... Això diríem, de cara alsSalons de París de l'avant-guerrai de la post-guerra. Certament, la

Exposició Llimona a les G. Laietanes..^u (Fot. Serra)

r G{

c -:.o

L'Art d'en Josep Llimonaamb motin de la seva exposició a les Galeries Laietanes, i de la fosa en bronze

del Sant Jordi, destinat al Parc de Montjuich.

f

LLIMONA Estàtua'de Sant Jordi a Montjulcu

•,`^

.o 1

2 GASETA DE LES ARTS•

calitat, no és un truc de marbristagenovès que cisellà puntes i ninetesd'ull i ungles de dit perfectes, sinóexpressar la vida; i la vida és certa-ment quelcom de més profund itranscendental que això. La vida enaquestes estàtues d'en Llimona, de-més, té justament la virtut de fondreen una harmonia única tots elsincidents de la realitat, d'unir-losen un alè en el qual hi ha la sumade tots ells. Tot hi és en aquestscossos, perquè tot s'hi sent. Capmuscle hi podria ésser disseccionat,però tots hi són vital i harmoniosa-ment presents, amb una vibracióhumana i tendra del més alt encís.

pedra amb la gràcia i l'estil, enllocarriba a l'encís d'aquells plecs deropatge, cobrint el tors de marbreantic del nostre Museu de Tarra-gona, on la gran tradició clàssica,bé que ja esmortuïda, hi viu encara...I això, en canvi, ressuscita ara en elsmarbres d'en Llimona.

En aquest aspecte, dones, aquestesobres són un cas i una ensenyançaviva, i cal que la nostre joventut lesmiri amb molta devoció i afany d'a-pe.ndre-hi. Fer dir al marbre la

Exposiciú Llimona a les G. Laietanes(Fol. Serra)

grans mestres: Fídias, Praxitel•les,els egipcis del Vell Imperi, Rafael,Miquel Angel, Vinci, Donatello, Ro-din, Renoir, etc., és acostar-se a lavida. L'estil és, en teoria, el lastrede 1'homè i del temps que acolorales obres i les diversifica. Es alcapdevall la manera d'arribar a laconquesta proposada, però no és

la conquesta.

Estil personalíssim, d'altra banda,el d'en Josep Llimona les seves obressón inconfundibles. Hi ha en elles,demés, un sentiment tendríssim d'hu-manitat, una fondària de vida inte-rior, una olor exquisida de pensa-ment. La imatgeria creada pel ciselldel nostre artista forma ja unamultitud. Des de les heroiques figu-res del monument al Dr. Robert,del Crist ressuscitat de Montserrat,del Crist en Creu, del Forjador, iara del Sant Jordi de Montjuich,el seu esperit ha passat a les tendre-ses femenines del Desconsol i dela sèrie avui exhibida. Totes elles,els herois de bronze i les dolces fi-gures de marbre, arriben al puntimprecís i delicat de les suggestionssentimentals i literàries, al caire delqual, discretes, es deturen per noperdre les seves dignitats d'estàtua.

Arriba en Llimona a aquesta con-questa definitiva, després d'una sèriellarga d'anyades de treball. Essentun dels més dotats; essent l'homeque als dinou anys, tornant depensionat de Roma, modelava lagran estàtua eqüestre de Berenguer,ha sigut no obstant un dels mésforts estudiosos i dels més afanyatstreballadors. L'art vol llores. L'artvol aquella latència d'esperit queinclina tota la vida de l'artista a lafeina... 1-Ieu's aquí un darrer exem-ple de l'obra d'en Llimona.

JOAQUIM FOLCH I TORRES

Exposició Llimona a les G. Laietanes(Fol. Serra)

Insistim en assenyalar l'alta valorde l'obra d'en Llimona, i aquest as-pecte de la calitat especialment, per-què ja hem dit que aquesta és unacondició el sentit de la qual sem-blava perdre's.

Els preciosos arcaismes del nostremoment modern, el, retorn exacerbata un primitivisme interessant, queens posa per ideal 1'árt dels negres,ha. distret amb la seva.mica d'asprorde cosa nova i gerda ' el, gust ' peraquesta virtut tradicional i fona

-mental de la plàstica.Les gràcies d'estil, que en aquel-

tes obres moderníssimes atrauen lanostra sensibilitat - un xic malaltai el nostre gust massa savi i massapreocupat, són en general obresincompletes, en les quals el problema;de. l'escultura s'ofereix solament, enun 'dels seus aspectes: l'estil. :Diver-sament,' en les obres mestres de.l'es-cultura i de l'art' de 'tots els; temps;l'estil: hi és' un resultat secundari,.dé.tal manera. que .`eLpredomilii.,de:l'estil en una obra ha d'.esser sempresospitós' a la recta , erl icá.:'

. L'obra d'art, ." quan arriba a , laplenitud de la perfecció, és' simple=ment humana. L'ideal de tots els LLIMONA Estàtua de Sant Jordi a Montjuich (detall) (Fol. Serra)

GUSTAU VIOLET. — Vella rossellonesa (Fol. Serra)

JOAN LLIMONA. — Galeries Laietanes. (Fol. Serra)

N.°1 GASETA DE LES ARTS 3

Les ExposicionsE n començar. — Mai potser comen l'hora present, serà oportuna iprofitosa l'afirmació de les" nostresvalors en el camp de les coses del'esperit. Mai potser serà tant con-venient com ho és ara, el proclamarl'existència d'aquestes valors; ni esfarà clara com avui ho és, la neces-sitat d'estimar i enaltir els homesque amb el seu do i el seu esforçhan fet en tots els ordres de coses,el que avui constitueix la nostrapetita glòria de poble vivent. Peldamunt dels sentiments i de les per-sonals apreciacions, és deguda l'es-tima als qui han fet, i tots els quehem glatit i glatim, per la perfecciódel nostre petit món, i tots els quihem sentida l'existència de les revi-sions, molt més que els altres, somobligats a reconèixer i a enaltir, aafermar i a valoritzar els nostresprestigis, perquè a fi de comptesells són tota la nostra hisenda i totala nostra honor.

En el camp de les" arts, aquestafeina és tant més necessària, perquant l'obra d'art subjecta a les milapreciacions individuals, sofreix so-vint els embats de la moda que posaun vel davant dels.. ulls de molts.Certament, l'obra 'd'art veritabletriomfa a la fi, però a casa nostramassa sovint ens deixem portar peraquesta ja famosa «sensibilitat».unxic banal i epidérmica, i deixem altemps . la feina que nosaltres . po-dríem fer mitjançant.un assenyat ju-dici de les coses. Certament que eltemps judica, però també és cert queseria. més honorant per a tots nosal-tres, el que el temps confirmés elsnostres judicis.

Ni la terra ni l'hora, són en estatde desaprofitar res del que tenim, niel que tenim és tant poc que no val-gui la pena d'a.profitar-ho. Els pres

-tigis que els anys han consagrat, elsprestigis que es formen, les joventutsinquietes que vénen al darrera, cons

-titueixen a la fi el tresor de les nos-tres arts, fet de l'esforç de cadascú.Tendències, escoles,. -modes; és quealguna és prou forta 'per a pospo-sar-se a l'altra? Es que alguna haresolt el problema proposat?... Calésser dones humil, i el més humil deuésser el crític; el qui per la sevamissió té la feina delicadíssima desenyalar a l'opinió pública les valorsdels fets que es manifesten.

Aquesta és certament una feinadifícil, que vol demés de moltes nitrescoses que no sabem pas si tenint, unaparaula modesta i sobre tot, unaconsideració afectuosa i sincera per atot esforç; petit o gros, que vingués asumar-se a l'obra comú del nostremoviment artístic, que tots tenim eldeure d'enaltir i de fomentar, comuna de les nostres mellors glòries.

La qüestió de l'oportunitat del co-mentari crítie de les Exposicions. -Es aquesta una qüestió secundària,que té, però, una indubtable impor-tància. Cal que els comentaris sobreles exposicions d'art apareguin a - lanostra GASETA DE LES ARTS mentreles exposicions a que es refereixenestan obertes al públic.

Per motius agens certament a lavoluntat dels col •legues que exer-ceixen la crítica d'art en la nostrapremsa diària, els comentaris críticssolen sortir en molts casos, o bé quanla Exposició es ja closa, o quan. haperdut pel..públic l'interès, dels. :, pri-mers dies.

Cal dir que en aquest primer hú-mero no hem pogut resoldre aquesta

qüestió petita, però important perals artistes, i ha sigut precís parlard'Exposicions que ja seran clausu-rades al moment de publicar-seaquestes ratlles,- i no hem pogutparlar en canvi ' d'altres que aaquesta hora estan obertes.

Cal que els artistes tinguin encompte que les informacions sobrel'Exposició, les fotografies, el gravat.d'elles i el tiratge del número, exi-geixen dies, i que en conseqüènciacal anunciar a la Direcció de laGASETA la celebració d'elles ambtemps suficient, car és ja tenint encompte la durada usual de les expo-sicions, que la GASETA ha deciditla seva publicació quinzenalment, afi de poder-ne donar compte ambtota oportunitat.

El segon número de LA GASETADE LES ARTS, ha d'aparèixer donesel dia ler de juny, i en conseqüència,preguem a tots els autors que enaquella data tinguin obertes expo-sicions, o hagin d'obrir-ne, que desd'ara ens ho avisin.

Amb aquesta col • laboració, po-dríem mellor servir els interessos delsnostres artistes i informar al públicde l'estat exacte del moviment enles nostres galeries d'exposició.

En Joan Llimona a les GaleriesLaietanes. — El nostre públic coneixprou al mestre, perquè ens calguiaquí fer-li els honors que lipertoqúen.La seva exposició d'ara, bé que nopresenta cap aspecte non de la sevapersonalitat ben definida i molt ca-racterística, ens aferma en aquellaconvicció de que en Llimona pai-satgista és tot-hora millor en el pleaire, que en les obres compostes detaller.-

Així, quan ens posem al centre dela sala de les Galeries Laietanes onexposa, distingien sens dubtes de capmena, ço que és fet al taller dé ço queés fet davant del natural. Ens passaamb l'art d'en Llimona un xic comen els versos d'en Maragall, quedeixen veure les estrofes germinalsentre les que no ho són d'una ma-nera precisa. Hi ha poetes, i pintorsen l'obra dels quals això s'amaga.La vibració del _ moment de gràcia,potser perquè és poc forta, es confon,però en el cas Llimona com en elcas Maragall no, i l'una cosa cm-pal . lideix l'altra.

Preferint, doncs; les notes als qua-

de noves frescors i vibracions des-conegudes.

Es també especialment interes-sant el fragment d'estudi de les«Communiantes»; així com la col . lec-ció de dibuixos on s'aferma el pres-tigi del mestre, que és i ha estatsempre -un dels més ferms coneixe-dors de la-forma. Voldríem confessara l'eminent artista; . a; ]amic ..enaquesta ocasió, un desig que ,sentimde temps, i és el de veure'l. pintgrun quadre a ple. aire; . no_. una.. nota,sinó un quadre definitiu, on s'himantingués , pura la gran emoció quees veu clarament que 'el natural -1iprodueix: No ens atreviríem a 'dema-nar-li'cosa semblant; si no tinguessiínuna mica la convicció de que hi téun deure, perquè la fondària: d'aquestsentiment davant`de la natura, qúeespurneja intensament en les sevesnotes, val la pena-de que el tinguemno en espurnes, .sinó en una obïacompleta, on la vibració del° seu es-perit arribi a la pleñitut'de tés sólii-cions pictòriques.

Josep Aragay a les Galeries Laie-tanes.-- En Josep Aragay és unaprenent però és encara apreneñtper raó de que s'ha buscat un.efi`cimolt costós. N'hi ha molts que ambel que ell sap, ja van de fadrí,' ialguns s'hi han passat mestres. Ell,però; és . tossut, i la seva noble tossu-deria estem segurs que el farà sortiramb la seva. De 1'Aragay podem dirdoncs, .qüe ha lligat el carro a unaestrella i per a córrer pels aires, tantamunt com ell s'enfila, li _cal moltaplom i molt equilibri, i l'aguantar-s'lii solament.-ja - vol ' dir que aquesthome porta un bagatge que fa respeste. (Segueix a la página G),

dres. En elles l'emoció hi és pura:les llums i les coses viuen aquella ve-ritat humanitzada que fa l'encís del'art. Això en el taller, ni que siadavant de notes, s'esfulla com unarosa, car el record no és l'emoció,sinó un reflexe d'ella: l'art és emo-ció després de tot.

Senyalem en aquesta exposiciód'ara les notes núms; 10, «La serradel Corb»; 11, «Paisatge (El Coll)»;13, «El rierol, el quadre 6 <(Barcelo-na (suburbi) »; les notes 32 i 33 fòrade catàleg, una d'elles, dins una ga-ma desacostumada en l'artista; plena

Tríptie «dé Gérard Dàvid. , Llegát • per en Cábot al Muséu de-Barcelona. (Fol. Mas)

4 GASETA DE LES ARTS N.°1

E1 «Llegat Emili Cabot »

al Museu de Barcelona

N'Emili Cabol i Rovira. — El dia 27de febrer, a l'edat de seixanta sisanys, morí a Barcelona 1'il•lustrecol •leccionista n'Emili Cabot i Ro-vira. De jove, en Cabot, fill d'unafamília barcelonina el nom de laqual tenia ja una llarga tradició enel gremi d'argenters de la ciutat,trobà en e] medi que el voltava uncamp aposta per al desenrotllamentde les seves aficions i de la seva sen-sibilitat d'artista. Durant llargs anysde la seva vida intervingué com adirector artístic l'obrador de joieriadels Cabot, ja famós a Barcelona,contribuint al prestigi creixent queha anat aconseguint fins als nostresdies.

En la casa dels Cabot, on l'amora les arts hi era cosa tradicional, i'on els germans del finat seguien desde la seva jovenesa el renaixementliterari de Catalunya, fins a donarun d'ells (en Joaquim Cabot i Ro-vira) el seu nom prestigiós a nom-broses empreses literàries, l'educa

-ció artística de n'Emili fou cosa afer sense entrebancs, i afanyós deconèixer i educar-se (cosa difícil enla Barcelona d'aleshores, com ho ésavui encara en molts aspectes),tingué mitjans de viatjar i apendre,.amb la visió de les grans obres d'artdels museus i col •le.ccions europees.

La Barcelona d'aleshores era, enmatèria d'antiguitats, una mena dedipòsit que s'hauria dit inexhaurible,a la disposició dels amateurs i co-merciants de França i d'Anglaterraprincipalment. Era aquell tempsditxós (?) del qual encara ens parlenalguns aficionats de l'època, en quèpodien adquirir-se a baix preu tapis-series gòtiques i altres coses d'artque avui serien pagades, aquí ma

-teix, a preus exorbitants. Era aquelltemps, també, que els corrents delromanticisme havien desvetllat ifins posat de moda les coses de l'edatmitjana, i aquest corrent, arribataquí amb retard, prenia solamenten uns quants esperits cultes, comp-tant-se entre aquests pocs el nostrecol•leccionista.

Col. Cabot, llegada al Museu. (Fol. Mas)

Ampolla, procedent (le! Monestir de Pe-dralbes. Fi del segle xv o principis del xvi.

En Cabot començà a ésser col-leccionista als divuit anys. La sevasensibilitat i la seva educació ]ifeien sentir la bellesa en allò on clsaltres no hi veien més que unararesa banal o una antigualla sensesuc ni bruc. Aquell jove amateurd'aleshores, en els darrers anys dela seva vida ens explicava quinesforen les seves emocions primeresde col •leccionador d'obres d'art, iquins els seus primers dalits d'anaraportant al reconet del seu estudicasolà les peces disperses que liqueien als dits. Amb altres pocsamics donats com ell a la nobledèria, mútuament estimulant-se, co-mençava doncs aquesta bella i pro-fitosa arreplega de vidres catalansque ha salvat' per a Catalunya lavisió d'una de les seves produccionsartístiques més exquisides. Qui sap

on serien aquests vidres avúi, • sil'afició d'aquéll - jòvincel culte' noens éls hagués - guardat!... A - bensegur que tristament dispersos perEuropa, portarien encara, com -por-taren durant molts' anys els dosexemplars del Louvre, una rotulacióde venecians que, a instàncies d'enCabot, fou canviada per a posar-los-hi al peu el nom de «catalans*que els hi pertoca.

Certament, Catalunya deurà sem-pre a en Cabot aquesta part de laseva glòria artística. D'aquell amorque feia preferir els vidres a totaaltra cosa, en vingué l'arreplega d'unconjunt prou nombrós i importantperquè tots els estudiosos i connais-seurs d'Europa hi posessin atenció.D'aquesta atenció en vingué l'estimai la consideració de Catalunya coma centre productor de vidres exqui-sits en els segles xv i xvi, i d'aquíel desvetllament de l'interès de partdels col •leccionistes i museus d'Es-panya i de l'estranger de posseir untestimoni de les nostres manufactu-res de tot temps elogiades i compa-rades per alguns viatgers antics ambles dels forns venecians, que forenen son temps els més prestigiosos.

La col • lecció feu aviat arreu el pres-tigi del col• leccionista. D'altra banda,

el nom d'en Cabot, no mancava maien cap empresa pública dedicada a ladivulgació de la nostra riquesa artís-tica i al foment de la seva devoció.Així el trobem ja amb en Miquel iBadia, prenent una part activíssimaen l'organització de la Secció d'Artretrospectiu en l'Exposició Univer-sal del 1888. Allí foren per primeravegada exposats els seus vidres, i jades d'aleshores en Cabot fou comp-tat com a element actiu en totes lesempreses d'aquest caient. Al costatd'en . R. Casellas, treballà en lamemorable Exposició d'Art Antic.En fundar-se la Junta de Museus ien empendre el camí que ha portatles nostres col • leccions públiques al'actual creixença esplendorosa, enCabot fou nomenat vocal tècnic dela Diputació, el qual càrrec exercíprop de quinzeanys. Des de-la Juntaessent-hi ell contribuí a l'organitzaciód'aquella memorable Exposició In-ternacional d'Art de 1907. Des de laJunta s'inicià metòdicament la for-mació del Museu Medieval nostratamb l'adquisició de la col • lecció de

retaules dels segles • xiv i xv. Ellcontribuí d'una . manera especial al'organització i a l'èxit de 1'Exposicióde retrats i dibuixos antics i mo-derns; a l'adquisició de la Col•leccióde Teixits antics d'en Paseó, que fatant honor a les col •leccions nostres,i ell, finalment, posà el seu esforçen l'organització de la famosa Ex-posició d'Art Francès, i ara darrera-ment en la Secció Retrospectiva del'Exposició del Moble a Montjuich.

A part d'aquesta participació a lescoses de la vida pública que erenmés avingudes al seu coneixement ia les seves aficions, i a part encarade la seva especialització com a col-leccionador de vidres i obres d'art,en Cabot estimava l'amable tertúliadels amics animada pels comentarisa l'entorn d'una nova adquisició,d'un canvi amb altre col•leccionista,de la peça bona apareguda en elmercat; i certament les tertúlies decan Cabot, que un dia en MiquelUtrillo comentava en un articleaposta de la mort d'en Casellas,constituiren el nucli que en matèriade coses d'art dirigí en molts mo-ments l'opinió de Barcelona i aportà,pel prestigi i l'obra dels seus com

-ponents, la renovació artística ini-ciada als volts de l'any 1900.

Dibuix de R. Casas. (Fol. Mas)

D. Emili Cabot i Rovira

L'il • lustre patrici que en morir ha llegat a 1Museu de Barcelona ]a seva col • lecció de

vidres catalans.

Heu's aquí somàriament exposadal'activitat d'aquest barceloní il .lus-tre que en morir feia el bell home-natge pòstum a la seva estimadaBarcelona, dipositant a perpetuïtaten el seu Museu la Col •lecció de Vi-dres tan estimada i donant-li enplena propietat la joia magna de lesseves col • leccions de pintura antiga,representada pel gran tríptic flamencatribuït per alguns autors eminentsa Gerard David.

El Testament d'en Ca-bol. — La dis-posició testamentària relativa alMuseu, declara donar en plena pro-pietat al mateix, el tríptic ja esmen-tat, i, en forma de dipòsit per tempsindefinit i condicionat, ]a col•lecciócompleta dels seus vidres. El testa-dor exposa d'una manera categòricala seva voluntat de que la col•lecciósia, en exhibir-se al Museu, retoladaen llengua catalana. Disposa, demés,l'obligació per part de la Juntad'assegurar la col •lecció contra qual-

Col. Cabot llegada al Museu de Barcelona.

Copa de vidre. SEGLE xvi. (Fol. Mas)

Plafó central del Tríptic de Gerard David, ]legat per en Cabot al Museu de Barcelona.(Fol. Mas)

N. o 1 GASETA DE LES ARTS 5

sevol accident o robatori que po-gués minvar-la o destruir-la, i pre-veu que la quantitat que a conse-qüència de l'assegurança ingressi alMuseu sigui destinada a substituirles peces perdudes per altres desimilars fins al possible, i en el casde perdre's tota la col-lecció, laquantitat íntegra del segur hauràd'ésser destinada a l'adquisició d'unacollecció semblant. L'incomplimentde les condicions imposades en toto en part, autoritzaria els hereus aretirar la col • lecció del Museu.

El Tríptic /lamenc. — Les repro-duccions del gran tríptic flamencdonat per en Cabot al Museu deBarcelona, ens excusen la seva des-cripció. Es una obra veritablementcabdal de la pintura flamenca, i laseva procedència, com la seva èpocaben fixada a la fi del segle xv, per-meten considerar que vingué ambles nombroses comandes que elsReis Catòlics feren als pintors deBruges, principalment, i entre altresa Gerard David, a l'escola (si no ala mà) del qual evidentment s'afilia.En Cabot adquirí aquest tríptic al'antiquari de Barcelona r. Quer.El tríptic procedeix d'una esglésiade Segòvia.

Relativament a l'atribució d'a-questa gran obra a Gerard David,en Bertaux, que l'havia examinada,bé que no es decidia en absolut, lacreia possible. En aquest cas, cor

-respondria pel seu estil mogut aldarrer període de l'obra del famóspintor holando-flamenc, dins el qualalguns biògrafs suposen una influèn-cia de l'art del migdia que ve amovimentar i a ombrejar intensa-ment les seves imatges fines i arcaït-zants deis primers temps. Si escompara la imatge del Crist de l'es-cena del Baptisme amb la delmateix Crist d'igual escena del re-taule del 1Vluseu comunal de Bruges,aquest canvi operat en l'estil deGerard David, es veu claríssim. Latesta de l'una i de l'altra són possi-blement germanes, però la interpre-tació del cos és certament diversa.

Sia quina sia la decisió que perme-tessin pendre, els estudis seriososque s'han fet d'aquesta obra i lesconclusions que d'ells es desprenen,el fet és que el tríptic de la .Col-lecció Cabot és una obra culminantde l'art flamenc del segle xv, quefarà un veritable honor al Museu ivindrà a augmentar la seva cate-goria.

La Col • lecció de Vidres. — La Col-lecció de Vidres d'cn Cabot es potclassificar en quatre grups: a) vidresantics, principalment romans, pro-

Col. Cal,ot, llegada al Museu de Barcelona.

Gerricó de vidre. SEGLE XVI.

(Fot. Mas)

cedents de sepultures excavades;b) vidres estrangers, principalmentalemanys, la majoria policroms, da-tables als segles xvii i xvni; c) vi-dres catalans sense decoració, o ambaditaments de vidre d'altre colorque el general, i ornaments en latici-ni; d) vidres catalans amb decoracióen esmalt verd principalment, groc,blanc i or, datables entre la fi delsegle xv i mitjans del xvii.

No obstant i la importància mar-

cadíssima deis tres primers grups,tots ells selectíssims i nombroses, elque veritablement ha donat impor-tància aquí i a l'estranger a la col-lecció de vidres d'en Cabot és eldarrer. Aquests vidres esmaltats enverd, que algun temps, quan encaraeren poc coneguts, es classificavenvagament com a venecians, avuipodem afirmar que foren produïtsen la nostra terra, i això pot fer-seamb tot fonament d'ençà que mos

-sèn Gudiol donà a conèixer en unsarticles publicats en La Veu (leCatalunya (25 d'agost de 1923 i6 d'octubre de 1923) una sèrie dedocuments que no deixen lloc adubtes. Abans d'aquests articles,sabíem pels documents publicats peren Capmany i per les cites de Riaño,

que a Barcelona hi havia hagut al'edat mitja una fabricació de vi-dres de la qual alguns viatgers emi-nents parlaven ja en el segle xvi.Sabíem també, per documents del'Arxiu Municipal, la celebració dela Fira del Vidre, que tenia llocanyalment a la festa de Cap d'any,en el Passeig del Born on desembocael vell carrer de la Vidrieria; perdno sabíem documentalment, bé quepels seus caràcters artístics es po-

gués creure, que els vidres esmaltatsen verd, groc i blanc fossin efecti-vament vidres catalans.

Els documents publicats pel meri-tíssim arqueòleg, conservador delMuseu de Vich, demostren que alllarg del segle xiv i bona partdel xv foren sovint usats a Cata-lunya els vidres procedents de Da-masc. Aquesta indicáció de proce-dència oriental siríaca, que es re-peteix en molts inventaris, sembladesaparèixer en avençar el segle xv,abundant aleshores les indicacionsdescriptives de vidres del país, perles quals poden identificar-se com anostres aquests exemplars esmal-tats principalment en verd. Unexamen de les decoracions delsexemplars més antics de la col•lecció

Cabot permet la comprovació inte-ressant de l'ascendència orientald'alguns deis seus temes d'ornament.En alguns casos la intervenció deiscaràcters cúfics afirma la idea deque els nostres vidriers intentaven(com en tota substitució) una contra-faisó deis vidres damasquins quehavien estat en boga.. Encara quela reproducció de temes ornamen-tals de l'Orient sia cosa comuna encls productes d'art industrial del'edat mitja a tot l'Occident, espot deduir en aquest cas el fet deque les nostres vidrieries no seguiencom algú ha dit, models venecians,sinó que desenrotllaven un tipusartístic que a la llarga devinguépropi, a base dels models de vidresdamasquins.

L'arreplega de vidres d'aquestaespècie que féu en Cabot, consta desetze exemplars, i forma el nuclimés important que avui hi ha cone-gut. Hom, davant la vitrina del'eminent col • leccionista, en contem-plar aquelles delicioses i finíssimespeces, decorades per les iritzacionsi transparències més insospitades,es meravella de que coses d'unanaturalesa tan subtil i delicada ha-gin arribat fins als nostres dies,travessant els segles. L'exemplarmés antic, que és el vidre procedentdel monestir de Pedralbes, que enCabot adquirí, no sense grans estor-ços, a en Miquel i Badia, data de lafi del segle xv o de principis del xvi.Després de l'arreplega d'en Cabot,a cap altre col • leccionista li ha sigutpossible fer-ne altre de semblant.Exemplars dispersos hi ha certa-ment; però ni entre tots els quetenim coneguts s'arriba ni de bontros a la quantitat que constitueixla sèrie ara ingressada al nostrçMuseu, que podrà oferir també enaquesta especialitat un conjunt únic.Fora d'aquest, els exemplars cone-guts són: dos al Museu del Louvre,un al Museu d'Art Industrial deBerlín, altre al Museu Kensigtonde Londres, altre a la Societat His,pánica de Nova York, dos al Museude Vich, un a l'Institut de Valènciade Don Juan de Madrid, un a laCol-lecció Amatller de Barcelona(rica, d'altra part, en vidres cata-lans sense esmalt i en vidres , d'ex-cavació), dos a la Col-lecció Plan-diura, famosa per tants conceptes,i altre finalment a la Col-lecció Ma-caya (que és l'única a Barcelonaque posseeix bells exemplars mu-sulmans).

El darrer exemplar de vidresd'aquesta espècie que ingressà• a, laCo•lecció Cabot, fou . adquizit en.unavenda efectuada a París, en la qualacudiren alguns comerciants de Bar-celona als qui devem la reintegraçió

Col. Cabot, llegada al Museu de Barcelona.

Plat de vidre. SEGLE XVI.

(Fol. Alas)

,-Vacances,>, per Josep Aragay. — Galeries Laietanes. (Fol. Serra)

Detall del quadre «Vacances», per Josep Aragay.-Galeries Laietanes. (Fol. Serra)

g GASET_\ DE LES ARTS N.o 1

de qualques bells exemplars de l'artnostre. Aquest vidre, després d'ésserdisputat per tots els nostres primerscol •leccionistes, fou adquirit per laJunta de Museus. Una amigablecomposició establerta entre la Juntai D. Emili Cabot, féu que el vidrepassés a formar part de la col•leçciód'aquest, mitjançant l'assegurançade que tothora que se n'hagués dedespendre passaria al Museu, pelmateix preu en què s'evaluava, iPentrega al Museu en concepte decanvi de la preciosa taula de SantJordi de Jaume Huguet, que cons

-titueix una de les joies cabdals dela pintura catalana quatrecentista.Un any . no feia encara d'aquestaamistosa operació amb el Museu,quan la mort se'ns endugué al nostrecol-leccionista.

En definitiva, el llegat d'en Cabot,compost del tríptic flamenc i dedoscents quaranta vuit exemplars devidres antics, és d'una ex.traordinà-ria importància per al Museu deBarcelona, i el nom de 1'il•lustrepatrici, per aquest acte, quedaràperpetuat' amb la institució, elsprestigis de la qual van creixent dedia en dia. La valor d'exemple qued'ell es desprèn és, d'altra banda,interessant per a tots nosaltres, enaquesta hora en què s'inicien i esdesenrotllen a Barcelona les aficionsal col • lecciotinisme, sense el qual nohi ha grans museus possibles, nitresor artístic de cap país, que resis-teixi l'interès que per a les obresd'art senten els poderosos d'Europai d'Amèrica.

Que el nom d'en Cabot perpetuaten lletres d'or al frontal de la saladel Museu que estotjarà els seus vi-dres, sia, alhora que l'homenatgede la ciutat a Ja seva memòria,1'-exemple pels ciutadans que estimenles obres d'art i els prestigis de lapàtria. FLAMA.

Les Exposicions(Coilinuació de la página 3)

N'hi ha que diuen que l'art és undo: i que no cal amoïnar-s'hi massa.N'hi ha que naturalment es trobenamb la gràcia al cap deis dits, i la vanposant amb el pinzell sobre les teles.N'hi ha que sostenen i prediquen queens hem de desembrassar de pensa-ments transcendentals i fer de lapintura una cosa senzillament agra-dosa: No sabem qui té raó, i mésaviat que mirar qui en té cas incli-naríem a creure que tothom té raósi fa bona pintura, i que fer un credogeneral de cada propòsit o idea per-sonal, seria errar-se. Hi ha doncs

qui vol arribar a cent i hi ha qui es-sent més ambiciós, vol arribar amil: i 1'Aragay és deis ambiciosos.

No hi ha res a dir: evidentmentla noble ambició de l'Aragay l'hemd'estimar i respectar i ajudar-la,però per a estar-hi ben disposats,cal dir que ens sobra una cosa, iés que el seu problema ens amoïna;senzillament ens amoïna i la gentno vol mal de caps.

El problema que 1'Aragay ensofereix cada vegada que exposa, ésel mateix. Amb les seves obres sem-bla dir-nos: «Veieu, jo sé fer això,i això altre i lo de més enllà. Voleuun paisatge? aquí va. Voleu un bo-degó? aquí va. Voleu una figuraconstruïda amb la pinzellada llarga,lliure i pastosa i amb tot l'encísd'una matèria grassa i sensual? aquíla teniu... Amb tot això jo podriafer com molts i arribar a mestre,però jo no vull fer això, sinó unaaltra cosa», i aleshores se'ns mostralluitant per aquella altra cosa, queencara no surt ben bé o surt a es-tones, i aquest acte de despreci detot allò que el posaria al nivellde molts, ens fa l'efecte d'orgull iens molesta... senzillament molesta,i ens posem a dir mal del seu art,perquè allò més alt que cerca, en-cara no ho ha trobat.

Val la pena de mirar-se d'apropaquest home, perqué si és dels am-biciosos, no és qüestió de deixar-loestar, perqué aquests passen alts.Dotat, evidentment dotat, l'Aragayva sortir de Barcelona i se'n vaanar a Itàlia. Allí va descobrir unacosa que els moderns han oblidat,i és que l'art pot arribar i ha arri-bat en el Renaixement, més enllàdeis límits que ara ens acontenten.L'art modern ha intensificat, peròha limitat. Les famoses pomes deCezane, ens han acostat a la veritat,però ens han allunyat de lo transcen-dent. Estimem de les coses un as-pecte, però l'art els pot reunir totsen una suma harmonia. Forma, cali-tat, color, llum, composició, etc. Totaixò és verament amoïnós, i aquesthome va al darrera d'a.questa suma.

Per a provar-ho ha pintat arauna gran tela, que volia pit i queha reeixit en moltes bandes; peròen la seva tela hi ha el gran incon-venient d'un propòsit massa grospels resultats que ha aconseguit, inaturalment, hi ha fallides. La prin-cipal fallida, és que en aquesta obra,plena, pesanta gairebé d'encís de-coratiu, s'hi troba massa estil i s'hisent a mancar veritat. Les seves fi-gures, el seu paisatge es mou, peròno palpita. Unicament la mar pal

-pita. La mar del fons és viva, i siuna de les seves figures fos tant

viva com- aquella aigua que ha pin-tat, tindríem una gran conquestaaconseguida. On aquest sentit deI'humà s'hi , sent més, és en la fi-gura darrera del grup que està sotael porxe. Aquella testa de dona queestà al dintell del portal (no sotales columnes, sinó en el dintell dela porta) inicia quelcom del quevolíem dir.

Seria injust exigir a n'aquesthome el que trobem en Rafael, queés cap allí on ell pica. Les sumesvolen acumulació i l'acumulació volanys. Cal no oblidar que l'Aragayha tingut tanta o més feina a des-apendre que a apendre. S'ha hagutde treure del damunt tot el bagatgeque la seva facilitat pasmosa li haviaacumulat, i no oblidar sobre tot quesi a son temps s'hagués volgut pas-sar fadrí en un altre ram de la pin-tura, ara ja seria mestre.

Entenem que la gran tela que hafet ara és un pas molt important iuna cosa de' pes dins el nostre mo-viment pictòric modern, i sobre totentenem que l'Aragay s'ha fet me-reixedor de que li doblin el crèditque l'opinió intel • ligent li ha concedit.

Gustau Violet a les Galeries Dal-mau. — En el prefaci _del catàleg deles obres del famós escultor rosse-llonès, en Gustau Violet, que hatingut ara oberta una exposició decoures repujats a les Galeries Dal-mau, l'eminent escriptor d'art i col-laborador de la nostra GASETA enJean Sacs, diu a n'en Violet entrealtres coses molt belles i molt jus-tes: »Home de passió, de sensibili-tat, de sensualitat i d'equilibri detot això; artista potent que sab es-corcollar les ànimes i extreure ambgrapa de ferro el cos que amaguenen llur si, que gairebé sap fer vo-lums de les essències... > Evident,evident: en Violet fa volums de les

essències, fa harmonia de coses quehom diria impossible de plasmar;coses com gust de la terra i olorde la raça. Tot això es presentademés amb un estil fort i grandiós,viu i palpitant, i amb una ciènciade l'ofici, que fa d'ell ún deis mi-llors escultors de la França d'ara.

Allí on ens plau més de veure'l,entre les obres d'aquesta exposició,és en la testa de vella i en la dela dona del mocador al cap que hiha al recó, entrant a nià dreta dela sala de can Dalmau. Aquestesdues obres fan un gran respecte iproclamen el mestratge de Violet perelles, i per elles soles l'hauríem detenir com a germà de raça i d'ideal.

Fem nostres encara les paraulesde Joan Sacs en el prefaci: «Ben-vingut sigueu; que la nostra terra,la nostra taula i la nostra compa-nyia us sigui grata. No us en aneumassa depressa i tornen més sovint».

El Saló dels Evolucionistes a lesGaleries Dalmau. — Aquest grup degent jove i d'avançada, es presentaenguany amb mèrits nous. S'observaen algun d'ells, la preocupació pot-ser excessiva deis estils en bogaentre els avanguardistes europeus,però aquesta preocupació no llevapas la visió deis mèrits que hi hanen les obres exposades.

Sobressurten en Ramon' de Cap-many i en Josep Monpou. Del' pri-mer, l'auto-retrat és bellíssiin i lesdues notes revelen clàrament queaquest és un home dotat, extraor-dinàriament dotat per la pintura.El seu art respon a una sensibilitatexquisida i a una visió personalís-sima de la realitat: Podem esperard'aquest artista, al nostre modestentendre; coses borles' en un avenirproper. En Monpou no' és tant agut,però és més grandiós. La naturamorta que exposa, tot i amb defec-

N.o 1 GASETA DE LES ARTS 7

tes de forma, es obra de gran vola-da on hi ha fragments mestrívols.

Són notables dos retrats d'enCanadell, fets en l'estil sec i japo-nitzant, que ens ha dut la moda.Hi sobra estil i potser hi mancapalpitació. Les maneres, per novesque sien, són maneres i fan nosaquan es mira la vida. Cal dir, però,que el dibuix es posa a prova ambaquesta manera i són molts els queno la resistirien.

En Joan Serra hi té un paisatgei un bodegó exquisits, plens de subs-tància pictòrica, de calitat i d'emo-ció. Aquest artista que era fa pocuna promesa, ara amb aquesta apor-tació ja és quelcom més.

Dels escultors, sobresurt en Rehull,però com en la majoria d'aquests ar-tistes del «Saló dels Evolucionistes»l'estil el preocupa massa, i la ve-ritat en pateix. Apeles Fenosa iJosep Grañé, es mouen graciosa-ment dins el bibelotisme avantguar-dista, i les obres que exposen sóninsuficients per a judicar-los, bé queens els fassin a tots dos interessants.

El Sant Jordi d'en L11-mona al Parc de i!Iont-jiicL.

1L'any 1918, la Junta de l'Expo-sició de Montjuich féu comanda a1'eximi escultor en Josep Llimona,d'una gran estàtua eqüestre, per aornament d'un deis punts culmi-nants del gran Parc construït enaquell indret. El lloc indicat foula plaça dita del Polvorí que téper fons l'extensa plana del Llo-bregat, franjada per la mar.

' RC A REG IST^`9'

LONES, LONETES, LLANETESI ALTRES TEIXITS

TOLDOS, VELAM, BANDERESI SIMILARS

TENDES DE CAMPANYADE DIFERENTS MODELS

CONFECCIÓ DE TOTA CLASSE

DE TREBALLS DEL RAM

G. ESTAPÉPASSEIG DE SANT. JOAN, 8

TELÈFON 203-S. P.

BARCELONA

En Josep Llimona acceptà l'en -càrrec i posà mans a l'obra; i enl'Exposició d'art de 1915, exposavael guix de l'estàtua colossal de SantJordi triomfant. Aparexia el joveguerrer nu dalt de cavall, alçantels bracos triomfadors . L'obra po-sada al centre del gran hall deBelles Arts, produí una viva im-pressió en el públic. Aquell graugrup doble de tamany natural, gai-rebé, imposava per les seves di-mensions, i oferia una tossa magní-ficament harmònica i sàviament cal-culada per a anar a l'aire lliure ien una posició que generalment lafaria veure contrallum. Malgrat l'èxitaconseguit pel Sant Jordi triomfant,en Llimona en pensar amb aquestagran obra, aspirava a més, i benaviat el vegérem modelant el SantJordi lluitador, que venia a subs-tituir a l'anterior. El primer modelen cera del nou Sant Jordi que tin-guérem el gust de veure en acabar-se prometia ja la estàtua d'ara, il'artista no dubtà en abandonar laprimitiva i en empendre de cap ide nou el segon grup colossal.

L'obra és acabada i fa pocs diesha eixit de fosa. La feina delicadad'emmotllat i fundició l'ha feta lacasa Bechini, que ha donat unaprova d'ofici veritablement notable.Dividit en cinc peces, avui que el

Pintura: Paper : Decoració

Manuel Corominas

Astúries, 14 Tel. 394 G.

BARCELONA (G.)

DECORRCIOIl5Hrmadura estopa - guix

)kviåaBarcelona Passeig 5. 3oan, 73

Telèfon 306 5. P.

2 pessetes al nies2 . 75 íd. íd.1'^5

APAREIX QUP ZEN ALMENT

Sant Jordi és ja acabat i muntatdefinitivament, podem dir que eltreball dèls fundidors ha estat benreeixit i els en felicitem, car aquestaobra fa honor als- tallers - Bechini ia la nostra Barcelona. -

El grup del Sant. Jordi, amideixuna altura total de . 3'50 . mitres iuna llargada de 4 metres. El pesdel bronze empleat_ és. de ' 3 tonela-des, aproximadament. Els treballsde fosa i muntatge han durat noumesos.

En la Plaça del Polvorí de Mont-juich, l'estàtua eqüestre anirà si-

tuada en un alt sòcal de pedra queja hi és construït, i la gropa delcavall será orientada a la munta-nya del Tibidabo. Això permetràveure la bellísima silueta de la granestàtua eqüestre de bronze, dibui-xada de perfil, al contralluin demitjorn a ponent. La fotografia in-tenta donar una idea de la situacióque ocupará a Montjuich i dels efec-tes de llum que en tal posició hande produir-se.

Aquesta darrera estàtua heroicade la sèrie ja gloriosa del mestreLlimona, ve a afermar definitiva-ment el seu prestigi de gran artis-ta, i a ennoblir un dels més bellsindrets de la ciutat, on el nom delnostre estatuaire, per , ella, hi res-tarà perpetuat.

H. Blanco BañeresCall, 2! (Pl. S. Jaume\. - Telèf. 19D A

ALFOMBRESTAPISSERIES

ÇORTINATJESLLENCERIA

TAPISSOS PERSES I DE ESMIRN.\

NUSATS A Ai ^\

mntura í Decoració

3oan ZRU3OLS

Teléfon 6139 S. $. 13crnast,14

7381 RCF_Lt^Ír: (5. F.)

Centre Excursionista

Curset sobre la pin lora , romànicacatalana damunt -(aula, al Centreper en Joaquim Folch i Torres.

Les lliçons, tindran lloc setmanal-ment, els dimecres de,set a vuit de,lavetlla. Les conferències aniran -il'lus-trades amb nombroses projéccions.

Dia 14. — I Lliçò: Els monumentsde la pintura romànica catalana i laseva importància—Estat deis conei-xements sobre aquesta pintura enempendre el seu estudi de conjunt.L'aspecte ' utilitari deis monuments:a) frontals, b) mesas, c) retaules,d) altars.

Dia 21. — II Lliçó: Els procedi-ments. La construcció i1 prepara-ció de les taules. — El dibuix: — Elscolors i la técnica pictòrica. — Elsrelleus de fusta. — Els relleus d'estuco en pastillatge.

Dia 28.—III Lliçó: L'iiiiitació del'orfebreria. — Boga de l'orfebreriaa l'Edat Mitja. — Els frontals me-tàl . lics — Comparació deis frontalscatalans pintats, amb els metàl'licsexistents a Europa. — L'imitació del'esmalt.

Dia 4 de juny. — IV Lliçó: Aspec-tes importants deis problemes delnaixement de la pintura i de l'escul-tura monumental a l'Edat Mitja, quees desprenen de l'estudi deis frontalsromànics catalans. — Influències ques'observen en la nostra pintura ro-mánica damunt taula.

Dia 11 de juny. —. V Lliçó: Elscentres productors de pintura romá-nica damunt taula. — Les escoles illur evolució i característiques parti-culars.— Evolució general d'aquestapintura a Catalunya. — Cronologiadels frontals romànics catalans.

ANTIGA CASA A. OLIVAFUNDADA I: 1885

T. Priu Mariné

Taller de daurats • Altars • ImatgesDecoració i reproducci6 en pastad'objectes d'art antic i moderi.Casa especial per a la restauració

de retaules ontics

Consell de Cent, 368 Barcelona(entre lirnch i Giroua)

EIRTS GRFIEIQUES, 5. A.

Successors d'6enrieh i C.,,Còrsega, 348 - BARCELONA - Tel. 524 G.

IIIIIIIIIIIIII IIIIIIIIII IIIIIIIIIIIIIIII II1111111lllllllllllll1111111ll IIIIIIIIIIIIIIIIIIillll VIII II I I I II II II VIII II II1111111II I.II

IMPREMTA :: LITOGRAFIA:: FOTOTiPIAFOTOGRAVAT :: ENQUADERNACIÓ

RELLEUS

FABRICACIÓ DE CALIy44DARIS AMERICANSDIETARIS

GASETA DE LES. .ARTSPetrit' òl, 8 EDITORIAL POLIGLOTA

Subseripeió Barcelona... .Id. fora .........

Número solt ....... .

MOLLES D'ART DECORACIÓ

M. PALLAROLSEXPOSICIÓ. PASSEIG DE GRACIA, 44

TALLERS: PORVENIR, 22. 3. G.

Reproduccions artístiquesen marbre, pedra, etc.

Fundició de bronzes a la cera perduda

Gabriel BechiniTELÈFON S. P. T20

Roger de Flor, 162 i Conseltdé Cent ;430

Barcelona

IUSc;ERI J

^I2RIG HRRHØÓ

Ta119r de Construccions:Consell de Cent, 283 Tel»!. 4752 A.

Fábrica d'elaborar fusta:Roger de Flor, • 132 Telii. 327 S. P.

G. Horcar

MoblesLári pz,resDecoracióAntiguitats

Canuda, 4 BARCELONA

Pu

dha3at3em de papers pintatsper a decorar laabítactons

Till de 3osep Guasch

($ucccssor de dhoragas 1r-.")

72aurtcí , 8 Tel. 526 .)3arcclona

RRiALT, BULBENA i G.aVIDRIERÍA D'ART I INSTAL'LACIONS

^MM ROS

CASANOVA, 32 (entre Corts i Sepúlveda)

TELÉF. 5 343-A.BARCELONA

8 CASETA D-E LES ARTS

GALERIES LAIETANESCorts Catalanes, 613 Tel. A. 4902

EXPOSICIONS D'ARTTAPISSOS

.LAMPARESDECORACIÓ

CONSTRUCCIÓ DE MOBLES D'ESTIL

T7-\LLLl-s De 5[RR7-LL[RI7-DE

JACIN -l_0 CUYASESPECIALITAT EN TREBALLS ARTÍSTICSGD 1 DEL_ RAf1 DE CONSTRUCCIÓ GD

I'ROVENÇA, 155 BARCELONATELÈFON 1810-E.

SUCUFiSñL: CFlI'UTXINS, 1 - SflI^RIÀ

Compreu el llibre

Per la bellesa dela Llar humil

Recull d'orientacions

Edició del Foment de les Arts DecorativesIlustrada amb 50 lántines en negre i colors

i un suplement contenint l'alçaclai plantes d'un edifici

Preu: 18 ptes.

Vanos-Ombrelles

J. Card-usPorta-f errissc, 10

Coostrucci3 i DecoracióFàbrica eja p rquets

Fusteria ecàgica

Oastús, Querfilto i C.,

Carrer ele Sarta Eler)a, 4 i 6TRANSVERSAL • I_S DE RIEREIA I CARRETES

Tel. 284 A. BPRCELONA

TALLER bE TAPISSERIA

DE

Perfecte Llosá

Especialitat en sillons capitonnésforrats de pell : : Es tapissenparets i tota mena de cadire> : :Confecció de cortinatges i fundes

Rosselló, 204 Telèf. 1058-G.

Barcelona

TEL. 813 -s. P. GRANVIA, 643

BARC E LONA

CASA FUNDADA L'ANY I835

Exposícíó Compra í Venda d'Antíguítats

J. VALENCIANOCorribia, 2, , pral. (Cantonada. Plaça Nova) BARCELONA

Vilaró

1 17cills

.1.:.11..1;:1.. II:II II II II II IIIIII IIII II IIII II II II III

Pintcrs

decoradors

nun^. n:umnlnnm

Corcs, 604 — Tel. A. 1969

BARCELONA

• `Fusteria d'Obres í d'Estils

Ebenisteria • Insta.l •Iaeió d'Esta-blíments Comérciala i Despatxos

VIDUA de F. CASAS... SECCIÓ DE PERSIANES -COLISSES RNItOTLLABLFS

Diputació, 119 i 121 Tel. H, 860

BARCELONA

JOAN IB3Uo

Casa fundada l'any 1840

MOBLES ARTÍSTICS DECORACIÓ

OBJECTES PER A PRESENT

Exposició, Despatx i Tallers:

Passeig de Gràcia, 36 = Ter. 5314 A = Barcelona

GALERIES DALMAU

PASSEIG DE GRÀCIA 6 - TEL. II72 G.

i IIIIIIIIIIIIIIÍIÍIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIII9111111111111IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIillllllllll

BELLES ARTS

EXPOSICIONS

SECCIÒNS DE: MATERIAL PER ARTISTLSMARCS MOTLLURESOBJECTES D'ARTLLIBRERIAANTIGUITATS

Lluís Millet

CATALANESQUESper a piano

UNIÓ MUSICAL ESPANYOLA,

FILIAL DE BARCELONA

Concessionari: FRANCESC MARTÍ

PORTAL DE L'ÀNGEL, 1 i 3

ANTIGA CASA TEXIDOR

Modest Texidor

Articles de Dibuix,

Píntura í Escríptori,

Especíalídat en ma-

terial per a enginyersTel. G. 1872 í arquitectes ...4

Rbla. Catalunya, 89 Barcelona

RENART

Reproduccions-,

Enquadraments dart-

00'0

Diputació, 271

BARCELONA -

M I.GU L _ B[CH

Cristrilcciòn

i Décoracio

era guix.: i:pastÜ

11 PGLLL..165 Tel. 590 G.

137-\RCLLONT\

4889. - .\R15 GRAFIQUES, S. A. SUCCESSORS D'IlI.NRICI1 1 C. IIARC:I.ONA

^122^