DESTINACIÓ D’ECOTURISME O TURISME

DE NATURAGRUP ILLES MEDES

ASSIGNATURA: ECOTURISMEDIPLOMATURA DE TURISME

MAIG 2.008

ÍNDEX

• 1. Definició d’ecoturisme

• 2. Principis d’ecoturisme

• 3. Característiques de l’ecoturisme. Formació i educació

• 4. Agents implicats en la gestió de destinacions d’ecoturisme

• 5. Relació entre ecoturisme i desenvolupament sostenible

• 6. Beneficis i desavantatges de l'ecoturisme

• 7. Principals destinacions d’ecoturisme

• 7.1 Recursos de les destinacions ecoturístiques

• 7.2 Activitats d’ecoturisme

• 8. Mercats emissors d'ecoturisme. Perfil de l’ecoturista

• 9. Disseny, promoció i comercialització del producte ecoturístic

• 10. Galeria d’imatges i vídeos

• 11. Enllaços relacionats

• 12. Bibliografia seleccionada

• 13. Documents de referència

Definició d’ecoturisme

La noció d’"ecoturisme" té interpretacions molt diverses i no existeix una definició única acceptada. Una de les primeres definicions que feien menció al terme ecoturisme (de l’any 1983, si bé posteriorment fou lleugerament retocada) la va formular Héctor Ceballos-Lascuráin ”una forma ambientalment responsable de viatjar o visitar àrees naturals poc alterades amb l’objectiu de gaudir, apreciar i estudiar llurs atractius naturals i manifestacions culturals associades -presents i pretèrites-, a través d’un procés que promou la conservació, té un impacte ambiental baix i propicia una implicació social i econòmica beneficiosa per a les poblacions locals”.

 

Aquesta definició ha estat adoptada oficialment per la Unió Mundial de la Natura (IUCN). L’any 1991, la Societat Internacional de l’Ecoturisme (TIES) va formular una altra més sintètica que l’anterior, però menys descriptiva, per tal de facilitar un ampli consens: “aquell viatge responsable a àrees naturals que conserva el medi ambient i garanteix el benestar de les poblacions locals”.

Principis d’ecoturisme

Segons la Societat Internacional de l’Ecoturisme (TIES) totes aquelles persones que duguin a terme activitats d’ecoturisme, així com les que participen en activitats d’ecoturisme, haurien de seguir els principis següents:

 

         Minimitzar els impactes ambientals i socials

         Augmentar la consciència i el respecte per al medi ambient i la cultura

         Oferir experiències positives tant per als visitants com per als amfitrions

         Oferir beneficis financers directes per a la conservació

         Proveir beneficis financers i participació real per a la població local

         Augmentar la sensibilitat dels turistes cap al país amfitrió en el seu clima polític, cultural i social

Característiques de l’ecoturisme

         És imprescindible que s’adapti a les condicions de la regió incorporant paulatinament les comunitats locals en els beneficis i en la presa de decisions, i permetent un creixement gradual de l'activitat i la reducció dels impactes negatius que es poguessin generar. Dóna treball a la població local en les empreses turístiques i utilitza productes i serveis locals tradicionals de la zona. Ha de ser un turisme accessible a tota la població.

         Ha de buscar satisfer les necessitats del turista mentre que s'assegura que els recursos locals no es destrueixen a conseqüència del mateix turista.

          Per la seva pròpia estructura i dinàmica, per la gran quantitat de serveis personals que implica, pel seu

caràcter minuciós i detallat, i per la seva escala humana té un potencial molt considerable per generar llocs de treball permanents i ben remunerats. Les necessitats d'inversió relativament petites el fan més rendible i únic, i dóna la possibilitat de distribuir millor les activitats i els beneficis en espais territorials molt més amplis.

          Estàndards de confort diferents. No es requereix de grans i sofisticades construccions d'allotjament, però sí

que les existents siguin confortables i netes. Sí que hi ha d'haver, i és important, instal·lacions per als visitants i la infraestructura necessària per a l'administració i gestió turística de l'àrea protegida.

          Es caracteritza per pernoctacions a cel obert, o en cabanes primitives, alimentació simple, observació de la

vida silvestre, contemplació i meditació, fotografia i algunes altres activitats similars. Això no vol dir que sigui un turisme pobre, que només el practiquen excursionistes que s'allotgen en les seves pròpies tendes d'acampada. Molts dels ecoturistes internacionals tenen uns nivells econòmics i culturals alts i estan demanant infraestructura i serveis especialitzats d'alta qualitat.

         Per desenvolupar l'ecoturisme, un pas previ és haver dut un procés de planejament ambiental en què l'aprofitament dels atractius propiciï el desenvolupament sostenible, l'ús de fonts alternatives d'energia, la protecció del patrimoni cultural i la participació de les comunitats locals en la presa de decisions i beneficis derivats dels projectes ecoturístics. També cal planejar i executar accions i tècniques que amorteixin les alteracions provocades per l'activitat turística.           Reducció del volum de visitants, per la qual cosa es fa necessària una adequada organització i disseny de les ofertes per evitar grups massius de turistes, ja que els recursos base són àrees naturals fràgils.           Element educatiu. Cal crear consciència entre els turistes, els operadors turístics, les guies i la població en general sobre la importància i necessitat de la conservació de la natura.           Necessitat d’una promoció especialitzada i una informació de qualitat amb l'objectiu de facilitar al turista experiències i activitats del mateix nivell.           Dins de l'ecoturisme es distingeixen modalitats, segons la motivació, la forma de realitzar-lo, l'ús que se’n fa de la natura, etc. Per tant, l'ecoturisme, en realitat, abasta una gran varietat d'activitats. Exemples d'ecoturisme segons Laarman i Gregersen (1994) són: els viatges en rius ràpids (canotatge o ràfting), busseig en esculls de corall, muntanyisme, viatges per la jungla, viatges d'estudi i investigació, observació d'animals en el seu hàbitat, senderisme, etc. Les activitats ecoturístiques han de ser considerades sostenibles i, per tant, haurien de ser desenvolupades a petita escala, prendre consciència dels impactes socioculturals i ambientals, amortir-ne els efectes negatius i incrementar la consciència ambiental de diversos grups d'acció.           És una activitat principalment d'empreses privades, però pot ser promoguda pels governs amb la finalitat d'obtenir recursos econòmics a partir de la riquesa natural del país.           El desenvolupament turístic exigeix actors responsables. Requereix l’involucrament actiu de diversos sectors, com autoritats públiques, tour operadors i comunitats locals.

Agents implicats en la gestió de destinacions

d’ecoturisme • La consecució d’un ecoturisme exitòs implica una actuació integral dels diferents agents

implicats en la seva gestió per produir la sinergia necessària per garantir els beneficis econòmics, socials i ambientals que s’esperen d’aquest turisme de natura.

•  

• L’ecoturisme és un tipus de turisme de qualitat, que és atractiu a una clientela sensible, activa i cultivada que té un especial interès per les zones d´acollida, que contribueix tant a la conservació dels recursos naturals i culturals que fan possible el turisme, com al desenvolupament de les comunitats locals que se’n beneficien.

•  

• Organitzacions internacionals, organismes públics, empreses ecoturístiques i especialistes en aquest camp, organitzacions no governamentals i comunitats locals entre altres, son exemples dels agents que intervenen en la gestió de les destinacions.

•  

• Aquesta àmplia gamma d’actors, amb interessos i objectius diferents, estan representats en el desenvolupament i l’ús de les zones ecoturistes. La clau de l’èxit rau en la formació de societats sòlides que abastin la multitud d’objectius de la conservació i el desenvolupament equitatiu es puguin complir (veure figura 1).

Figura 1. Diagrama de flux: Societats necessàries per a l’èxit de l’ecoturisme

Els actors clau es poden classificar en les següents categories: a)       Actors clau en la pressa de decissions:     El personal de les àrees protegides: Aquest personal ha de ser capaç d’orientar els interessos, de vegades conflictius, de tots els participants de l’ecoturisme. Tanmateix, al tractar-se del personal que està a càrrec i cura de les zones ecoturistes són responsables de realitzar el control i l’avaluació de l’impacte d’aquest turisme per sospesar la conveniència o no conveniència del turisme de natura.     Els individus i les organitzacions de la comunitat local: Les persones i les organitzacions que resideixen localment a les destinacions ecoturístiques no estan en general preparades per a la intromissió que significa en les seves vides la intrusió dels ecoturistes. El paper dels residents és molt important en dos sentits: el primer, es tracta del seu territori i el seu lloc de treball i, per tant, la pràctica i l’equitat exigeixen que siguin participants actius en la planificació i maneig de l’ecoturisme. En segon lloc, són actors clau per a la conservació dels recursos naturals de la zona. Els usos i la seva relació amb els recursos naturals determinarà l’èxit de les estratègies de conservació per a les àrees protegides. Cal afegir que el coneixement de la zona i de les seves tradicions és un alt valor afegit per als visitants.     Els membres del sector privat de la indústria del turisme: Involucra a un alt nombre d’empreses, inclou els operadors turístics, els agents de viatge, els empleats d’aerolínies i línies de creuers, els xòfers dels minibuses, el personal dels hotels i dels albergs, els artesans, els propietaris de restaurants, els guies turístics i tota l’altra gent que, de forma independent, ofereix béns o serveis al turista. La importància d’aquest sector rau:        Coneixen les tendències i modes de viatjar       Aquesta indústria pot influir en el viatger en la forma del seu comportament i limitant els impactes negatius de les zones protegides       Desenvolupa una paper clan en la promoció del ecoturisme

    Les organitzacions governamentals: Des dels diferents funcionaris del govern es desenvolupen importantíssimes funcions per a l´ecoturisme. Els funcionaris del govern proporcionen lideratge, coordinen i articulen els objectius nacionals per a l’ecoturisme. Tanmateix, aquests són els responsables de la infraestructura més bàsica de les zones protegides, que va des de la instal·lació de les aerolínies a la gran ciutat fins a rutes secundàries de zones més remotes: Normalment des del govern es tracten temes com el transport o els serveis sanitaris. Per últim, realitzen una promoció de l’ecoturisme mitjançant publicitat de foment d’aquestes zones.     Les organitzacions no governamentals: Aquests valuosos actors proporcionen un fòrum de debat i influència al voltant de l’ecoturisme generant comunicació entre un alt nombre d’interessats. El paper que desenvolupen les ONG en la implementació de l’ecoturisme són els següents: de forma directe, com a directors de programes o administradors de zones, i de forma indirecte, com a capacitadors, consellers, sòcies d’empreses amb comunitats o empreses d’ecoturisme i, en extranyes ocasions, com proveïdors de serveis d’ecoturisme.

a)       Actors de recolzament:     Els financiadors: Molts grups diferents poden recolzar el desenvolupament de l’ecoturisme mitjançant préstecs o subsidis. Normalment, els pressupostos de les àrees protegides són limitats i aquests finançadors són necessaris per poder realitzar estudis, construir instal·lacions, crear infraestructures i capacitar personal. Aquests actors, normalment, no participen de la planificació de l’ecoturisme o en les decisions del que és més apropiat o no per a les àrees protegides.     Els acadèmics: Desenvolupen un paper secundari, però valuós, en la planificació i els resultats de l’ecoturisme. Els investigadors i els acadèmics ajuden a emmarcar si els objectius de l’ecoturisme s’estan assolint o no. A més, realitzen estudis en coordinació amb les ONG, els governs i les comunitats locals. Per exemple: inventar la fauna i flora, documentar els efectes de l’ecoturime, etc.     Els viatgers: Són els participants més vitals en la indústria de l’ecoturisme i proporcionen la motivació per a l’activitat de la resta d’actors. Per concluir podem dir que l´ecoturisme és una activitat multifacètica, multidisciplinària, que involucra a diferents actors amb necessitats i interessos diferents. 

“LA SEVA INTERACCIÓ EFICAÇ GENERA ECOTURISME EFICAÇ”

Relació entre ecoturisme i desenvolupament sostenible

L’ecoturisme és una modalitat de turisme sostenible quan aquest turisme s’emmarca dins d’una estratègia de desenvolupament sostenible guiada pels principis següents:

          Els recursos naturals i culturals es conserven per a ús continuat al futur.         El desenvolupament turístic es planifica i es gestiona de forma que no

produeixi problemes seriosos ambientals o socioculturals.         La qualitat ambiental es mante i es millora.         Vetlla per mantenir un alt nivell de satisfacció dels visitants i la zona visitada

retè el seu prestigi potencial i comercial.         Els beneficis del turisme es distribueixen àmpliament entre la societat. L’ecoturisme, per definició, es distingeix del turisme de natura pel seu èmfasis en la

conservació, l’educació, la responsabilitat del viatger i la participació activa de la comunitat en ell. Aquesta definició està totalment alineada als principis de sostenibilitat, per tant, ecoturisme i desenvolupament sostenible són fenòmens inherents.

Beneficis i desavantatges de l'ecoturisme

La repercussió de la pràctica de l’ecoturisme enles zones en les quals es realitza comporta una sèrie de beneficis i amenaces en el seu entorn.

 Per una banda, els beneficis de l’ecoturime es poden concretar:          La conservació de recursos i àrees naturals:         Afegir valor econòmic als serveis de l’ecosistema que proporcionen les àrees protegides         Generar ingressos directes per a la conservació de les àrees protegides         Construcció de grups partidaris de la conservació, de caràcter local, nacional o internacional         Promoure l’ús sostenible dels recursos naturals         Reduir les amenaces de la biodiversitat          La creació d’àrees protegides, o reserves, reconegudes:         Reducció de les amenaces i desenvolupament econòmic sostenible          En les poblacions involucrades:         El desenvolupament econòmic sostenible          Generar ingressos directes i indirectes pels actors locals, mitjançant la creació d’incentius per a la

conservació de comunitats locals         Enfortiment cultural         Millora de serveis

D’una altra, les amenaces són:          Per a les comunitats locals:         Erosió de la base de recursos naturals         Iniquitat econòmica creixent         Erosió cultural          Per a les àrees protegides:         Desenvolupament econòmic incompatible         Caça furtiva i ús excessiu dels recursos naturals         Alineació dels usos sostenibles tradicionals          Per part del turisme:         Degradació mediambiental         Distorsions econòmiques         Augment del control extern         Distorsions culturals         Experiència del visitant degradada         Inestabilitat en la indústria La forma d’evitar aquestes amenaces rau en què l´ecoturime ha de projectar-se amb una bona planificació i un control real del seu impacte a les zones on es practica.

Principals destinacions d’ecoturisme

És difícil poder donar dades exactes degut a la manca d’estudis que hagin abordat aquesta temàtica.

 

Segons el llistat de les Nacions Unides per a Àrees protegides Europa és la que encapçala la llista de continents pel que fa al nombre d’àrees protegides, amb més de 43.000, seguida pel nord d’Euràsia, amb aproximadament 18.000 àrees, Nord-Amèrica amb 13.000 i Austràlia i Nova Zelanda amb gairebé 9.000. El continent africà només té 6.990 àrees, de les quals el 62% es troben al sud-est. En darrer lloc, trobem el Pacífic, amb 320 espais protegits. Existeixen, aproximadament, 4.390 a Àfrica de l'est i del sud, segueixen amb altres 2.600 en el centre i oest.

 

Prenent com a referent la grandària i superfície protegida, Amèrica Central i Amèrica del Sud cobreixen el 25% total, seguides per Amèrica del Nord amb un 18%, el sud-est africà amb un 14,5%, i un 10,5% de la superfície terrestre de l’Àfrica central i de l’oest. El Pacífic, en canvi, només representa l’1,5%.

 

Cal també tenir en compte les àrees protegides marines que, tot i que són importants des del punt de vista biològic i econòmic, només representen el 0,5% del total.

 

L’ecoturisme ha estat una tipologia turística la principal demanda de la qual era nacional. En l'actualitat, aquesta tendència està canviant apareixent un important flux internacional de turistes cap a destinacions de natura, sobretot cap als parcs d'Amèrica i Àfrica.

         Amèrica: o        Nord:          Estats Units: Les àrees protegides d’aquest país suporten cada any més de tres-cents vuitanta milions de visitants i la majoria són visitants nacionals. Els espais protegits més emblemàtics dels Estats Units són els parcs nacionals del Gran Canó, el Yosemite a Califòrnia, i el Parc Nacional de Yellowstone, creat el 1872.         Canadà: Són també destinacions ecoturístiques importants, sobretot per als mateixos habitants del país, molt conscienciejats i sensibilitzats en aspectes mediambientals.         Mèxic: Sobretot per al turista procedent dels Estats Units. o        Centroamèrica:         Costa Rica: S’ha sabut fer un nom i posicionar-se com a destinació ecoturística d’àmbit mundial, amb parcs nacionals àmpliament reconeguts com el de Cahuita. o        Sudamèrica:          Equador: Amb un parc estrella com el de les Galápagos.         Cuba, Veneçuela amb parcs com Turuepano, el Brasil, que compte, per exemple, amb el Parc Nacional Marí de Fernando de Noronha, l’Argentina i el Perú.

         Àfrica: Les principals destinacions es redueixen a Kenya, amb atraccions reconegudes com el Parc de la Reserva Masai Mara; Sudàfrica, amb parcs com el Parc Natural Kruger; Madagascar; Tanzània i Botswana. També estan presents entre els operadors turístics especialitzats el Marroc, Tunísia, Egipte, Namíbia i Zimbabwe.          Àsia: S’està iniciant en l’ecoturisme de manera lenta, però amb unes previsions de creixement vertiginoses. Les principals destinacions són avui dia l’Índia, el Nepal i darrere vénen amb força la Xina, el Vietnam i Indonèsia.          Oceania:  Austràlia és una destinació d’importància creixent, amb un símbol com és el Parc de la Gran Barrera d’esculls. També cal destacar l’alça important de Nova Zelanda.          Europa: Bàsicament es nodreix del propi mercat domèstic. Destaquen França, Alemanya, el Regne Unit, els Països Escandinaus, Islàndia, Polònia i Grècia.

Recursos de les destinacions ecoturístiques

De vegades, l’ecoturisme és percebut com la solució per a tots els problemes de l'àrea protegida. No obstant això, perquè funcioni com una estratègia de maneig viable és necessari que existeixin certes condicions:

 

         Atracció natural o cultural a les rodalies. Alguns exemples poden ser:

o        Espècies endèmiques o rares.

o        Espècies carismàtiques.

o        Hàbitats carismàtics saludables.

o        Alt índex de diversitat.

o        Formacions geomorfològiques espectaculars.

o        Manifestacions culturals històriques o contemporànies nacionalment o internacionalment importants.

         Accessibilitat per als turistes.

         Protecció de les atraccions dels impactes dels visitants a uns nivells acceptables.

         Nivells de seguretat acceptables.

         Finançament suficient per iniciar l´activitat.

         Disponibilitat d’una autoritat efectiva d’administració per tal d’implementar i monitoritzar un programa d’ecoturisme.

Activitats d’ecoturisme L’ecoturista busca destinacions caracteritzades per posseir boscos o natura, endèmica o protegida, en els

quals pugui desenvolupar activitats de contacte amb la natura, com senderisme o travessies, i d’integració en el medi rural i amb la població local.

 Exemples d’activitats que es desenvolupen habitualment són:          Visites guiades.         Observació i interpretació de la natura.         Observació d’aus cetacis, etc.         Fotografia de natura.         Activitats d´educació ambiental. Molt sovint la diversitat d’aquestes destinacions fa que l'oferta inclogui una àmplia gamma d’activitats entre les

quals destaquen les d’aventura i les relacionades amb l’esport, a banda de les visites als espais protegits.          Activitats terrestres: Senderisme-treking, alpinisme-escalada, marxa a cavall, bicicleta de muntanya,

espeleologia, puenting, esquí de fons, raquetes o motos de neu, tir amb arc, quads.         Activitats aquàtiques: Piragüisme-kayak-aigües braves, rutes en vaixell, submarinisme, surf i windsurf,

barranquisme, rafting, hidrobob- hidrospeed, vela, esquí aquàtic.         Activitats aèries: Ala delta, globus aerostàtic, parapent, paracaidisme, excursions en helicòpter,

ultralleugers vol sense motor.

També hi ha sectors de públic que realitzen activitats d’esbarjo a la natura com picnic, excursions en cotxe per carretera i banys. En moltes ocasions, es considera el territori protegit únicament com un escenari de primera categoria a on desenvolupar l’activitat. Els elements d’interpretació i educatius s’obvien, es desaprofita l’oportunitat de generar beneficis econòmics per a les comunitats locals al pertànyer a empresaris forans i no es treu partit de la possibilitat de conscienciació dels actius naturals i culturals de la zona entre els usuaris i la mateixa població local. Val a dir, sobretot, que cada cop trobem més empreses amb codis de conducta basats en els preceptes de l’ecoturisme gràcies a la demanda d’un sector de públic que exigeix un turisme més actiu, més participatiu envers els interessos mediambientals i socioculturals, amb serveis d’alta qualitat que vetllin per la conservació i protecció del medi natural i l’aprenentatge i conservació de les cultures locals.

Mercats emissors d’ecoturisme

Quant als països emissors de turisme, cal subratllar el fet que la major part dels principals països emissors també són, alhora, potències receptores de turisme, ja que es tracta en tots els casos dels països rics d’Europa (Alemanya, França, Regne Unit, Itàlia...), Nord-Amèrica (Estats Units i Canadà), però també d’Àsia (Japó, Xina). Països tots ells amb elevats contingents de població disposada a viatjar a l’estranger degut a una situació de prosperitat econòmica en capes més (Alemanya) o menys (Xina) àmplies de la població. Alguns d’aquests països, però, no són grans destinacions turístiques mundials (Japó, Països Baixos...).

La major part (80% aproximadament) dels desplaçaments turístics internacionals,

segons la Organització Mundial del Turisme, són de caràcter intraregional, és a dir, es produeixen entre països d’una mateixa regió, atès que es compleix la màxima que diu que a major proximitat, majors fluxos turístics. Malgrat tot, les tendències de cara al futur són les d’anar incrementant el pes dels desplaçaments extraregionals (llarga distància), major freqüència en els viatges de les persones, cosa que implicarà un gran creixement del turisme internacional els propers anys, fins a doblar-se les xifres actuals al 2020.

Europa, a l’igual que els Estats Units, continua sent el principal mercat emissor d’ecoturisme del món. Una de les modalitats turístiques que per la seva importància té en el nombre de viatgers, continua sent el turisme en la seva modalitat familiar. Val a dir que cada cop guanya més adeptes per nombre de viatgers, el dels joves (dels 15 als 25 anys), el qual representa una proporció molt important dels viatges internacionals des de l’any 2000.  Cada vegada copsa més importància, els joves que viatgen a l'estranger durant les seves vacances per visitar els seus amics o per estudiar, o també per motius comercials i d'altres tipus (camps de treball a l’Amèrica central, Sud-Amèrica, ONG...). Per a molts d'ells, aquests viatges són la seva primera incursió en un altre país i suposen tota una aventura.  En els últims anys, molts organismes nacionals han introduït programes per encoratjar els joves a viatjar a l'estranger a fi de despertar el seu interès pel patrimoni i la cultura d'altres països. La nova conscienciació globalitzada dels joves d’avui dia, en els quals preval el fet de tenir una premissa més ecoturística a l’hora d’escollir un o altre viatge. També s’ha de fer menció que el viatger ecoturístic té un cert bagatge turístic d’arreu del món, el qual pot fer una valoració del turisme passat, actual i futur, fet aquest que el possibilita a tenir una conscienciació millor del món actual.

Atès que Espanya encara és un mercat emissor jove i petit, en procés de maduració, el segment ecoturístic és incipient (aprox. un 5%), encara que

mostra gran potencial de creixement segons els tour operadors.  

Es calcula que un 55% de l'oferta representa paquets “mixts” orientats cap a turisme de naturalesa, mentre al voltant d'un 30% són productes

enfocats cap a un ecoturisme més “pur”. Els clients busquen productes que ofereixin un canvi en el paisatge, realitzar activitats en contacte amb la

naturalesa i introduir-se en la cultura local, en combinació amb altres activitats. Les activitats més presents en l'oferta ecoturística espanyola

són l’observació de la fauna, trekking de naturalesa, visites a àrees protegides i convivència amb comunitats indígenes i tradicionals. En un segon pla estan els recorreguts d’exploració, trekking esportiu, viatges

d’interès naturalístic, patrimoni natural/cultural i la etnologia.

Perfil de l’ecoturista

L’ecoturista dóna suport a projectes de desenvolupament comunitari, donant preferència a serveis oferts per comunitats locals. Mentre la meitat dels operadors enquestats opina que l’ecoturisme ja forma part de la seva filosofia empresarial, pràcticament tots opinen que l’ecoturisme seguirà creixent.

 

Els ecoturistes busquen principalment una combinació entre l'exploració de la vida silvestre, l’observació de la flora i la fauna i el conèixer noves civilitzacions i cultures. També emfatitzen en activitats esportives. Les activitats més sol·licitades són caminades guiades, viatges per conèixer el patrimoni cultural acompanyats per un guia professional i l'exploració de noves civilitzacions, cultures i la seva gastronomia.

Els productes ecoturístics s’enfoquen en l’apreciació de la naturalesa i cultura, sense contemplar molt la participació activa per part dels viatgers.

La naturalesa s'aprecia sobretot com teló de fons d'unes vacances exòtiques.

 Dins del perfil de l’ecoturista en trets generals podem dir que, com a

referència, sol ser una persona més aviat jove (59% entre 20 i 39 anys), amb major presència de dones que d’homes i amb ingressos superiors

entre 1.500 € i 2.400 €/mes (57%-Espanya). 

Dins de l’ecoturista preval el respecte a la cultura i tradicions locals sent aquest un dels aspectes més importants per a la gran majoria dels ecoturistes, a l’igual que la conservació de la naturalesa i la bellesa

paisatgística.

Disseny, promoció i comercialització del producte ecoturístic

No hi ha cap dubte que l’activitat turística ha experimentat canvis radicals que afecten tant a la demanda com a la pròpia activitat turística. L’ecoturisme ha intentat donar resposta a les noves necessitats del consumidor; sobretot a aquell que busca nous indrets d’alta qualitat ambiental, noves motivacions, però també ha sorgit com a resposta a unes noves directrius i a uns nous plantejaments de l’activitat turística.

 

Dintre d’aquest escenari competitiu apareix un nou tipus de turisme, més espontani i independent, que demandarà “productes a mida”, i en el qual podem situar l’ecoturisme. El negoci ecoturístic està augmentant de forma notable, arribant a considerar-se com una alternativa rendible per a certes destinacions que cerquen un desenvolupament sostenible de la seva economia.

 

La destinació turística seria com una agrupació multi-activitat d’organitzacions, sobre un suport espaial clarament diferenciat, que ven un producte turístic integrat. A la destinació existirien un conjunt de factors o recursos d’ús compartit pels participants, individus o entitats centrats en l’activitat turística (teixit empresarial i social), que conformarien l’oferta global de la destinació.

La destinació turística pot ser considerada una empresa o organització que, fonamentada en la filosofia del màrqueting i orientada cap al consumidor, pot comercialitzar els seus productes, recolzant-se per això en les experiències conjuntes dels organismes, empreses i institucions,

amb interessos particulars. D’aquesta manera, en cadascuna de les fases o etapes de la planificació comercial de la destinació aquestes organitzacions participaran en la formació de la

seva oferta global. 

Els recursos i les capacitats internes de les destinacions turístiques han de plantejar-se com una opció estratègica per al futur de l’activitat turística, ja que són generadors d’avantatges

competitius. Així, doncs, moltes destinacions turístiques hauran de fer front a un nou tipus de turista, més “efímer i irreverent” pel que fa al seu nivell de lleialtat, que tractarà d’escollir la

destinació que es trobi millor posicionada en el que a la generació de valor per al consumidor-turista es refereix.

 Conforme avança el procés de globalització turística es constata un procés d’especialització de

les necessitats dels turistes, el que demanda ajustos dels productes prèviament estandarditzats. Per tot això, resulta fonamental que les destinacions turístiques prestin atenció

als elements que perfilen l’entorn des d’una perspectiva cultural, social, econòmica, demogràfica, educativa, cientificotecnològica i financera.

 D’entre aquest conjunt d’elements, un d’importància competitiva creixent podria ser la possible existència d’un cert grup de consumidors-turistes sensibilitzats amb els valors ambientals de la destinació, el comportament de compra del qual sigui en funció dels criteris esmentats. Apareix,

així, un nou tipus de consumidor, el “consumidor verd” o “ecoconsumidor”.

D’aquesta manera, seria necessari redefinir el plantejament estratègic del màrqueting, delimitant noves polítiques de preus, comunicació, distribució i

productes, en l’àmbit d’un pla de “màrqueting verd” o “ecomàrqueting” que incorpori els objectius mediambientals als propis objectius generals de l’empresa, afectant

inclús a la cultura de l’organització i als processos de producció. D’altra banda, els valors ambientals d’una determinada destinació són en si mateixos atributs que

configuren el producte turístic i formen part de la demanda dels visitants. 

Així mateix, resultaria interessant determinar les característiques delimitadores del segment d’ecoturistes, així com dels possibles subgrups que el conformen, tant des

del punt de vista sociodemogràfic com de les característiques configuradores del viatges i activitats paral·leles a realitzar per ells. Un major coneixement de les

característiques d’aquest segment de demanda pot permetre a les destinacions potencialment ecoturístiques modular els esforços de màrqueting en funció de les

esmentades peculiaritats, incrementant així l’aprofitament dels factors de competitivitat lligats a la gestió ambiental de la destinació.

 Es posa de manifest, doncs, la importància de les motivacions turístiques per

identificar al segment d’ecoturistes i predir les activitats d’aquest segment en relació amb els turistes convencionals.

Aquelles destinacions turístiques que desitgen aprofitar la potencialitat competitiva associada al segment ecoturístic hauran de tenir en compte la

seva sensibilitat mediambiental i dissenyar estratègies adequades per satisfer aquestes especificitats, partint de la consideració de les

destinacions turístiques com xarxes organitzacionals que han de competir, en un escenari internacional de creixents nivell de competitivitat i

segmentació de la demanda. En aquest sentit, la dotació de recursos i capacitats d’algunes destinacions representen una oportunitat de

posicionament davant la demanda del segment d’ecoturistes de forma que el seu desenvolupament turístic pugui ser més competitiu i sostenible en el

futur. 

En el nivell actual del desenvolupament de l’ecoturisme, és fonamental la incorporació del màrqueting com un component essencial del procés de

planificació de les destinacions i del disseny dels productes. La incidència de les noves tecnologies en informació i l’accelerat procés de globalització

dels mercats turístics hi tenen molt a veure.

A la conferència preparatòria de l’Any Internacional de l’Ecoturisme en 2002, celebrada a Cuiabá (Brasil), 22-24 d’agost de 2002, es va tractar

el tema de la comercialització i promoció de l’ecoturisme: com arribar a consumidors sostenibles, on un conjunt de països van intercanviar impressions i experiències arribant a conclusions com les

següents: 

         S’han de ressaltar els elements ambientals, socials i econòmics de sostenibilitat continguts en el producte ecoturístic, amb el recolzament d’eines de gran impacte en el consumidor com Internet. A més, s’ha de

difondre informació amb missatges que promoguin la consciència conservacionista, el control d’impactes i la prevenció de danys ambientals.

         S’ha de fomentar les aliances entre els actors implicats per a l’adequada comercialització i promoció de l’ecoturisme, especialment per

recolzar l’accés al mercat per part dels petits empresaris.         El sector governamental ha d’enfortir aquestes aliances assumint un

paper de facilitador de la destinació.Els fons públics han de promoure només a les empreses que compleixin amb els estàndards ambientals i contribuir a l’enfortiment de la imatge de

desenvolupament sostenible de la destinació.

         Per a la comercialització i promoció de l’ecoturisme, cal fer ús dels canals següents:

       Internet: representa un gran potencial, ja que, a més de proveir difusió massiva de la informació, és un mitjà que facilita les transaccions directes entre

proveïdors i consumidor.        Fam trips: visites de familiarització per a publicacions (revistes) i premsa

especialitzada.       Benchmarking: promoure’l entre els operadors ecoturístics com a eina

d’optimització.       Canals convencionals: destacar, sobretot, el “boca a boca”, així com les

activitats de pre i post-venda.         La venda de producte d’ecoturisme per Internet directament des dels

proveïdors als consumidors té una relativa debilitat en quant a la confiabilitat del consumidor; per això, la tasca del tour-operador segueix sent necessària, tant com intermediari i contacte personal, com perquè assegura una presència major en el

mercat. Un altre aspecte és que l’ús d’Internet pot encarir el producte per tractar-se d’una venda individual, mentre que la venda per tour-operador, en general, per

tractar-se de grups, abarata l’oferta.         La certificació i les “eco-etiquetes” poden representar una avantatge

comparativa i competitiva en el màrqueting, sempre i quan el seu contingut i importància estiguin reconeguts pels consumidors.

Aquestes certificacions i distincions han de ser reglamentades, destancant-se la responsbilitat dels qui realitzen la divulgació (màrqueting verd), així com dels actors

en les àrees receptives per garantir la consistència de la imatge sostenible del producte ecoturístic

Així mateix, un dels temes principals tractats a la Cimera Mundial d’Ecoturisme, celebrada al Quèbec del 19 al 22 de maig de 2002, va ser el desenvolupament de productes, màrqueting i promoció de l’ecoturisme

: foment de productes i consum sostenibles. 

Perquè l’ecoturisme redundi en benefici de la conservació i les comunitats, és precís que els

productes ecoturístics siguin viables i de qualitat, reflexin la demanda del mercat, i es creïn i promoguin

activament.

Galeria d’imatges i vídeos

Vídeos:

           Costa Rica http://www.travelistic.com

/video/show/6480/TFTR:-Costa-Rica---4          Great Himalayan National Park (Kulu) India)(http://www.

travelistic.com/video/show/1804/Great-Himalayan-National-Park • Red de Corredores Ecoturisticos de Tirteafuera (Ciudad Real)

http://youtube.com/watch?v=d2YWiO5h6jI

Audio: 

http://audiovideo.economist.com/?fr_story=1bbb2b138f00c6e77efe9e31a124e51b8d6b17fe

Imatges:

Foto: Laguna de Miguel Ángel a vista de pájaro. (San José de Los Llanos, Rep Dom)http://www.fundacionglobalnature.org/proyectos/coop-inter/eco_rep-dom.htm

Cartografia:El Sistema Nacional d’Àrees de Conservació de Costa Rica (SINAC) és un sistema

de gestió institucional desconcentrat i participatiu que integra les competèncias en matèria forestal, de vida silvestre i àrees silvestres protegides del Ministeri d’Ambient i Energia (MINAE), amb la finalitat de dictar polítiques, planificar i executar processos dirigits a aconseguir la sostenibilitat en el maneig dels recursos naturals de Costa Rica ( Llei de Biodiversitat 1998).

 El SINAC està constituït per onze subsistemes denominats Àrees de Conservació i una seu central.

 http://www.sinaccr.net/informacion.php

Enllaços relacionats

         OMT-PNUMA: www.world-tourism.org

         Plan de manejo de recursos naturales en San José de los Llanos. Estrategia de ecoturismo: http://www.fundacionglobalnature.org/proyectos/coop-inter/eco_rep-dom.htm

         Instituto Costarricense de Turismo (ICT): http://www.visitcostarica.com/ict/paginas/modEst/estudios_estadisticas.asp?idIdioma=1

         SINAC (Sistema Nacional de Areas de Conservación de Costa Rica): http://www.sinaccr.net/principal.php

Bibliografia seleccionada 

         http://www.tesisenxarxa.net/TESIS_URV/AVAILABLE/TDX-0902103-120038//capitol2.pdf

         http://www.kiskeya-alternative.org/publica/helvetas/titulb.htm#defin          http://www.ecotourism.org/webmodules/webarticlesnet/templates/eco_

template.aspx?articleid=95&zoneid=2         http://ecodls.blogspot.com/2008/03/actores-en-el-ecoturismo.html         http://www.cinu.org.mx/eventos/turismo2002/doctos/dec_quebec.htm         http://www.uicn.org/themes/wcpa/wpc2003/pdfs/newsevents/day2/

unlistesp.pdf          http://ocwus.us.es/geografia-humana/geografia-del-turismo/asiggt/

apartados/apartado4-4.html         http://bibemp2.us.es/turismobibemp/index.php?option=com_

bookmarks&task=view&id=3716         http://bibemp2.us.es/turismobibemp/index.php?option=com_

bookmarks&task=view&id=3614

         http://www.sgt.tourspain.es/paginas/Medioambiente/PublicacionETN24012005.pdf         http://www.renoufbooks.com/pdfs/WorldTourism_S_2008.pdf         www.sica.int/busqueda/busqueda_archivo.aspx?Archivo=odoc_2230_1_15082005.pdf         http://bibemp2.us.es/turismo/turismonet1/economia%20del%20turismo/marketing%20turistico/IMPLICACIONES%20DEL%20MARKETING%20PARA%20EL%20ECOTURISMO%20DE%20CANARIAS.PDF

         http://www.world-tourism.org/sustainable/esp/ecoturismo/menu.htm         http://www.world-tourism.org/sustainable/IYE/quebec/espagnol/index_e.html#c         http://www.cinu.org.mx/eventos/turismo2002/cumbrequebec.htm 

Documents de referència

         Declaració d´Oslo sobre l´Ecoturisme (2.007): http://www.box.net/shared/static/1y42fcjg0r.pdf

         Cimera Mundial de l´Ecoturisme a Quebec (2.002). Informe final: http://www.world-tourism.org/sustainable/IYE/quebec/espagnol/Informe%20Final%20Ecoturismo1.pdf

         Introducción a la planificación del ecoturismo – Un manual para los profesionales de la conservación: http://bibemp2.us.es/turismobibemp/index.php?option=com_bookmarks&task=view&id=3716

         Carta Europea Turismo Sostenible (CETS): http://www.europarc.org/european-charter.org/Documents/charter_full_text.pdf

         El desafío del turismo sostenible y del ecoturismo: http://www.diba.es/turismelocal/fitxers/Eugenio_Yunis.pdf

         El ecoturismo como factor de competitividad de los destinos turísticos: http://www.pymesonline.com/formacion/index.php?

action=download&id=483         El turismo de naturaleza en España y su plan de impulso:

http://www.sgt.tourspain.es/paginas/Medioambiente/PublicacionETN24012005.pdf

         Convenio sobre la diversidad biológica: http://www.cbd.int/doc/meetings/cop/cop-05/official/cop-05-20-es.doc

         El ecoturismo:¿una nueva modalidad del turismo de masas?:http://bibemp2.us.es/turismobibemp/index.php?option=com_

bookmarks&task=view&id=3618