impactes ambientals
TRANSCRIPT
IMPACTES AMBIENTALS
CCMC PRIMER DE BATXILLERAT
IES DOLORS MALLAFRÈ. Mª del Mar Lago
SMOG O BOIRUM
FOTOQUIMIC
Interacció de
molècules de les
emissions
industrials i dels
vehicles: diòxid de
sofre (SO2), òxid
de nitrogen (NOx),
hidrocarburs,
amoníac (NH3)
d’entre altres amb
la llum solar,
produint ozó i nitrat
de periacil (PAN)
SMOG (Smoke: fum + fog:
boira)
• Irritació vies
respiratòries.
• Irritació mucoses i
conjuntives.
•
Cansament, decaïment,
mal de cap.
• Corrosió metalls.
• Esquerdes al cautxú i
les gomes.
SMOG
INVERSIÓ TÈRMICA
PLUJA ÀCIDA
• Principal font: centrals tèrmiques, ja que produeixen grans quantitats d’òxids de sofre en la crema del carbó que al reaccionar amb l’aigua dels núvols formen àcid sulfúric (H2SO4) i nítric (HNO3).
• Poden ser transportats per el vent a grans distàncies.
PLUJA ÀCIDA: defoliació, mort de
boscos.
PLUJA ÀCIDA
CAPA D'OZÓ
La Capa d’ozó, és la zona de l'atmosfera que es troba entre els 20 i 40 km per sobre de la superfície de la Terra, en la qual es concentra gairebé tot l'ozó atmosfèric.
L'ozó es forma per acció de la llum solar sobre l'oxigen.
A nivell del sòl, unes concentracions tan elevades són perilloses per a la salut, però atès que la capa d'ozó protegeix a la vida del planeta de la radiació ultraviolada cancerígena, la seva importància és inestimable.
CAPA D’OZÓ
CONTAMINANTS
CFC o freons
(propulsors esprais):
descomponen l'ozó
en O2 i O. El clor
queda lliure.
METÀ (CH4):
metabolisme dels
éssers
vius, descomposició
matèria orgànica.
ÒXIDS DE
NITRÒGEN: Avions
de reacció.
S’espera que a l’any
2050 es recuperi.
CAPA D’OZÓ
EFECTE HIVERNACLE
De manera natural:
mitjana de 15
graus, si aquests
gasos no existissin:
-18 ºC
CO2
CH4
O3
VAPOR D’AIGUA
EFECTE HIVERNACLE I ESCALFAMENT GLOBALhttp://www.youtube.com/watch?v=_zkq0DWzh6Q&feature=relat
ed
EFECTE HIVERNACLE
ESCALFAMENT GLOBAL
CAUSES
• Us dels combustibles fòssils a gran escala.
• Creixement de les economies emergents.
• Increment de d’us d’energia als països desenvolupats.
• Disminució cobertes vegetals (reducció absorció CO2 per fotosíntesis).
ESCALFAMENT GLOBAL
ESCALFAMENT GLOBAL
El Protocol de Kyoto sobre el canvi climàtic[2] és un
acord internacional que té per objectiu reduir les
emissions de sis gasos que causen l'escalfament global:
diòxid de carboni (CO2), gas metà (CH4) i òxid nitrós
(N2O), a més de tres gasos industrials en un percentatge
aproximat d' almenys un 5%, dins del període que va des
de l'any 2008 al 2012, en comparació a les emissions a
l'any 1990.
El protocol va ser inicialment adoptat l'11 de desembre
de 1997 a Kyoto, Japó però no va entrar en vigor fins al
16 de febrer de 2005. Al novembre de 2009, eren 187
estats els que van ratificar el protocol. EUA, major
emissor de gasos d'hivernacle mundial no ha ratificat el
protocol.
CONSEQÜÈNCIES: FINALS
SEGLE XXI
• Augment entre 1,5 i 5,6 ºC de
mitjana.
• Increment de les sequeres i
precipitacions torrencials.
• Augment del nivell del mar
entre 20 i 80 cm.
• Reducció gel a l’àrtic.
• Reducció glaceres muntanya
(Aneto: 50%, Kilimanjaro:
perdrà les neus al 2015)
• Augment de malalties tropicals
en zones inusuals.
• El sistema de
sobreescalfament presenta
inèrcia.
CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA
CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA
CONTAMINACIÓ DEL SÒL