UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

Unitat 3INCIDNCIA HUMANA

SOBRE LENTORN

92

Mat

emt

iqu

es, C

in

cia

i Tec

no

log

ia10

. UN

M

N F

EL

I?

93

UN

ITA

T 3

QU

T

RE

BA

LL

AR

S

?

qutreballars?En acabar la unitat has de ser capa de:

Valorar la importncia del medi ambient. Explicar quines activitats humanes generen

agressions al medi ambient. Identificar quines sn les principals problemtiques

mediambientals. Resumir quines mesures cal prendre per protegir

el medi ambient. Precisar don prov lenergia que utilitzem. Valorar la importncia daconseguir aturar

el creixement demogrfic. Indicar quines actituds personals poden ajudar

a millorar el medi ambient. Valorar la incidncia de la pobresa i lanalfabetisme

en els problemes mediambientals.

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

1. El medi ambientAvui dia se sent a parlar molt del medi ambient i de la necessitat de protegir-lo. La tecnologia avana a passos de gegant i, en molts casos, deixa petjadesen el medi que poden durar molts anys. Limpacte prov bsicament de dosfets: laugment de la poblaci humana i laugment del consum denergia percpita. La Terra t capacitat de resposta a les pertorbacions que pateix, perla velocitat daquesta resposta disminueix en la mesura en qu augmenta lamagnitud de la pertorbaci.

Potser ara s el moment daturar-nos i reflexionar sobre el model de desen-volupament que ms interessa a la humanitat. Cal que sigui un model que nopensi nicament en el present, sin que contempli tamb el desenvolupa-ment de les properes generacions. Un model que pensi en tots els habitantsde la Terra i que trenqui lactual separaci entre pasos desenvolupats i nodesenvolupats.

El medi ambient s lentorn en qu viuen els organismes, tot all que els envoltai que dalguna manera condiciona la seva vida.

Evoluci histrica de la interacci entre lsser hum i el medi ambient

Lsser hum, com tots els organismes, interactua amb el medi ambient i,fruit daquesta interelaci, sesdevenen canvis. Hi ha hagut una evoluci his-trica de les relacions entre lsser hum i el medi. Podem distingir duesgrans etapes: fins a la revoluci industrial i a partir de la revoluci industrial.

Relacions sser hum-medi ambient fins a la revoluci industrialDurant ledat de pedra, les relacions entre les persones i el medi ambientcomportaven un mnim impacte en el medi, ats el mnim desenvolupamenttecnolgic. A partir de ledat de ferro, la tecnologia permet el desenvolupa-ment de lagricultura i la ramaderia i, per tant, el sedentarisme. Aleshores, hiva haver un augment de la poblaci humana i aparegueren les ciutats. Enaquest moment limpacte de lactivitat humana sobre el medi es comen anotar, tot i que de forma molt localitzada. Limpacte ms gran fou la desapari-ci dels boscos propers a les ciutats, per tal dobtenir terres de conreu i com-bustible per cuinar i escalfar-se.

Relacions sser hum-medi ambient a partir de la revoluci industrialLa revoluci industrial va comportar canvis radicals en les relacions entre lespersones i el medi. La utilitzaci dels combustibles fssils i el desenvolupa-ment tecnolgic van provocar grans impactes mediambientals.

Un impacte mediambiental s una interferncia de lsser hum en el medi am-bient, fruit de la qual es produeix una contaminaci del medi o un canvi en elsprocessos naturals.

94

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

La millora en la nutrici comport una major esperana de vida i un gran aug-ment de la poblaci. Durant el segle XX, limpacte hum sobre el medi va arri-bar a provocar grans canvis en lentorn: destrucci duna gran part de la co-berta vegetal, contaminaci de les aiges, canvis en la composiciatmosfrica, acumulaci de residus, etc.

Laugment demogrfic

La humanitat va trigar milers danys a arribar als 1.000 milions dhabitants,cosa que succe cap a lany 1825, un cop iniciada la revoluci industrial. A par-tir daleshores, laugment de la poblaci mundial es va disparar. No s que lagent shagus posat a criar com a conills sin que van deixar de morir com amosques. La millora de lalimentaci i les grans millores higiniques i sanit-ries van permetre que gran part de la poblaci arribs a lestat adult i es re-produs. Laugment ha estat molt rpid.

Aquest alarmant creixement de la poblaci no sembla que shagi daturar enels propers anys. Cada dia neixen uns 250.000 ssers humans ms. Si nocanvia la situaci actual, lany 2.060 la poblaci mundial podria sser duns10.000 milions.

Per tal destabilitzar la poblaci mundial, cal fer la transici demogrfica: le-quiparaci de les taxes de natalitat i mortalitat. Aix gaireb ja sha produtals pasos industrialitzats, on la poblaci creix, en conjunt, a un ritme inferiora l1% anual. s en els pasos no desenvolupats on es produeix el major aug-ment de la poblaci, ja que encara no han realitzat la transici demogrfica.En aquests pasos, la manca de revoluci agrcola i cultural dificulten la baixa-da de la taxa de natalitat mentre que la taxa de mortalitat ha baixat molt acausa de la lluita contra malalties mortals i laccs duna bona part de la po-blaci als medicaments. Cal posar lmfasi en leducaci de la dona i en la pla-nificaci familiar. A Tailndia i Costa Rica, la planificaci familiar va reduir a lameitat la fertilitat en un perode de 25 anys (1960-1985). Tanmateix, cal con-siderar que laugment de poblaci est lligat a la pobresa i lanalfabetisme. Latransici demogrfica en els pasos pobres noms ser possible si la planifi-caci familiar va acompanyada daccs a la cultura i de repartiment de la ri-quesa.

95

ANYMILIONS

DHABITANTS

1825 1.000

1927 2.000

1960 3.000

1974 4.000

1987 5.000

1999 6.000

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

La transici demogrfica a Europa

Un fenomen parallel a laugment de la poblaci mundial s laugment de lapoblaci urbana. Lany 1800 noms un 5% de la poblaci mundial vivia a lesciutats, mentre que avui dia aquesta xifra satansa al 50%. En els pasos po-bres laugment rpid de les ciutats comporta la creaci de suburbis amb con-dicions de vida infrahumanes. A Mumbai i a Rio de Janeiro, hi viuen uns 4 mi-lions de persones amuntegades en assentaments illegals i sense unesmnimes condicions higiniques. Tanmateix, alguns daquests suburbis van ti-rant endavant grcies a la lluita diria de les persones que hi viuen.

La concentraci de grans quantitats de poblaci en espais reduts provocagreus problemes de contaminaci del medi, com veurem ms endavant. Dal-tra banda, en molts casos, el creixement urb ha ocupat zones agrcoles degran fertilitat i ha desplaat lactivitat agrria cap a sls ms pobres. A ms,la sobreexplotaci agrcola per fer front a la demanda daliments duna pobla-ci creixent, redueix la qualitat de les terres i complica els resultats de les co-llites futures.

Cal un esfor decidit i coordinat del mn sencer per arribar a la transici de-mogrfica mundial. Noms aix es podr fer front a lexhauriment de recur-sos, la producci de residus i els desequilibris que empenyen una part de lapoblaci a emigrar per poder sobreviure.

La gesti del medi ambient

La gesti del medi ambient s el conjunt de mesures que cal prendre per tal defer-ne un s racional i sostenible al llarg del temps, evitant generar impactes me-diambientals.El desenvolupament sostenible s el que permet una activitat humana duradorai respectuosa amb el medi ambient. s un desenvolupament econmic i socialque es du a terme de manera harmnica amb el medi que ens envolta, sense pro-vocar-hi alteracions greus.

96

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

Cal que aquest concepte estigui present a lhora de planificar el desenvolupa-ment econmico-social de qualsevol zona. Altrament posarem en perill la su-pervivncia de molts ecosistemes i potser acabi perillant la nostra presnciaen el planeta.

Una correcta gesti del medi ambient comporta aplicar mesures preventivesi correctores.

Les mesures preventives sn les encaminades a evitar problemes. Si es voltreure fusta dun bosc, cal tallar els arbres en la mateixa mesura que creixen,per tal devitar la deforestaci. Si es vol installar una indstria, cal evitar quela seva implantaci generi contaminaci en el medi ambient o residus de dif-cil tractament.

La contaminaci s laparici en el medi ambient de substncies perjudicials oformes denergia que provoquen un desequilibri del medi natural.

Les mesures correctores sn les que intenten palliar els efectes dun proble-ma mediambiental, un cop sha produt. Si hi ha hagut un incendi, cal posaresment en la recuperaci dels boscos. Si es produeix un vessament de petrolial mar, cal evitar que la taca sescampi i afecti altres zones.

Ara veurem quines sn les principals problemtiques relacionades amb elmedi ambient i quines mesures de gesti conv dur a terme per corregir-les.Dividirem aquest estudi en quatre grans apartats:

Canvis a latmosfera Canvis a la hidrosfera Els boscos i el sl Els residus i el reciclatge

Activitats daprenentatge 1, 2 i 3

2. Canvis a latmosferaLa composici atmosfrica s el resultat dun equilibri entre els ssers vius iels processos geolgics. Cal dir que la composici ha anat canviant al llarg dela histria. Recorda, per exemple, que la atmosfera primitiva no contenia oxi-gen, per latmosfera actual en cont un 21%, grcies a lactivitat dels orga-nismes fotosintetitzadors. Tanmateix, si volem que la vida en el planeta Terraes mantingui tal i com la coneixem, evolucionant a poc a poc com ho ha fetfins ara, s important no alterar greument lequilibri actual.

Malgrat que hi ha fonts naturals de contaminaci atmosfrica (les erupcionsvolcniques i els incendis forestals naturals), la major part de la contaminaciest originada per lactivitat humana. Nestudiarem lorigen i labast seguintaquests quatre punts:

97

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

Lefecte hivernacle i el canvi climtic La pluja cida Laprimament de la capa doz La contaminaci atmosfrica urbana

Lefecte hivernacle i el canvi climtic

Segur que has sentit a dir que el clima est canviant, que abans feia ms fredque ara i nevava ms. Qu hi ha de cert en aquestes afirmacions? Sn fen-mens locals o afecten tot el planeta?

Causes i efectesEl Sol envia lenergia necessria per escalfar la Terra. Tanmateix, la tempera-tura de latmosfera disminueix a mesura que ens allunyem del nivell del mar.Aix sexplica per la presncia a latmosfera de determinats gasos que tenenla capacitat de retenir calor i per la disminuci de les seves concentracions enaugmentar laltura. s per aix que a dalt de les muntanyes fa ms fred.

Alguns gasos atmosfrics provoquen un efecte similar al del vidre dun hiver-nacle: deixen passar els raigs del Sol cap a dins de lhivernacle per retenenuna bona part de les radiacions calriques produdes per la reflexi dels raigssolars en fer impacte sobre la superfcie de la Terra. Aquest procs evita que,quan es fa de nit, la temperatura baixi excessivament. Hem dentendre, pertant, que lefecte hivernacle garanteix unes condicions apropiades per almanteniment de la vida. Sense la presncia daquests gasos la temperaturamitjana de la superfcie terrestre disminuiria uns 30C i seria duns 22C.

El gas que ms contribueix a lefecte hivernacle s el dixid de carboni (CO2).Altres gasos que tamb hi contribueixen sn, per ordre dimportncia: elsCFC (clorofluorocarburs), el met i els xids de nitrogen.

Des del comenament de la revoluci industrial, lactivitat humana ha fet in-crementar fora la concentraci de CO2, la qual cosa ha comportat un aug-ment de la temperatura global del planeta. s el que anomenem canvi clim-tic. Cap a lany 1800 la concentraci de CO2 era de 280 ppm (parts per mili),mentre que actualment s ja dunes 360 ppm i augmenta amb rapidesa, jaque cada any salliberen ms de 25.000 tones de CO2, 4/5 parts provinentsde la combusti dels combustibles fssils i 1/5 part provinent de la destruccidels boscos.

La darrera dcada s la ms calenta que es recorda. Es calcula que la tempe-ratura mitjana ha pujat 1C aproximadament, des del comenament de la in-dustrialitzaci, i algunes previsions consideren que, cap a lany 2020, la tem-peratura mitjana mundial ser d1,3C superior a la temperatura anterior a larevoluci industrial. Cap a lany 2070 laugment podria arribar als 3C. Mal-grat que aquests augments poden semblar insignificants, cal considerar queun augment de 3C provocaria uns nivells descalfament que no shan produtdurant els dos darrers milions danys.

98

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

Si continua laugment de la temperatura, els principals efectes seran:

1. Laugment del nivell del mar. La pujada de la temperatura fondr gransmasses de gel polar, la qual cosa far augmentar el nivell del mar. Aix pro-vocar la inundaci de terres costaneres. Algunes, com els deltes dels rius,sn especialment frtils. Un dels llocs on la situaci pot sser especial-ment dramtica s Bangla Desh, un estat situat a la desembocadura delsrius Ganges, Brahmaputra i Meghna. Una bona part de les illes Maldives po-drien arribar a desaparixer sota el mar.

2. Disminuci de les collites. El negament de terres frtils i els canvis dels r-gims de pluges provocaran una disminuci de les collites que causaran se-riosos problemes dabastiment, sobretot als pasos en vies de desenvolu-pament. Lextensi de les zones desrtiques augmentar.

3. Desaparici dorganismes: Laugment de la temperatura provocar migra-cions. Algunes espcies no podran adaptar-se i moriran. Per a la majoriadorganismes, el problema no s pas el canvi, sin la velocitat a la qual esprodueix el canvi, que no permet ladaptaci de les espcies. Daltra banda,la migraci de moltes espcies a latituds ms altes comporta una nova si-tuaci de competncia entre les espcies locals i les nouvingudes, la qualcosa sovint determina la desaparici de les espcies autctones i canvis enles xarxes trfiques

GestiCal controlar les emissions de CO2 i aturar els processos de deforestaci.Aquestes mesures comporten un grau de cooperaci entre els estats que nos fcil daconseguir. Els interessos econmics divergents dificulten lentesa.

La pluja cida

La pluja cida s un fenomen derivat de la utilitzaci dels combustibles fs-sils en quantitats elevades. Per aquest motiu, s una ploblemtica fora cir-cumscrita a les zones fortament industrialitzades.

99

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

Causes i efectesLa utilitzaci de combustibles fssils per part de la indstria i dels vehiclesprovoca lemissi a latmosfera dxids de sofre i de nitrogen que, en contacteamb el vapor daigua, esdevenen cid sulfric i cid ntric. Quan aquests cidsprecipiten, generen diversos problemes. Els ms importants sn:

1. Mortalitat dorganismes. La pluja cida provoca la solubilitzaci de nu-trients bsics del sl com el potasi, el magnesi o el calci, que sn arrosse-gats cap als rius i cap a les aiges subterrnies. La falta de nutrients provo-ca lafebliment i la mort dels vegetals. Daltra banda, la pluja cida tambarrossega metalls pesants (sobretot mercuri, alumini, plom, zenc i manga-ns) cap als llacs i cap als rius, on provoquen la mort dels peixos i dels ani-mals que sels mengen.

2. Prdua del patrimoni histric. La pluja cida malmet els monuments demarbre que, segons molts estudis, shan deteriorat ms durant els darrers40 anys que no pas en els 2000 anys anteriors. Daltra banda, els vitralls esdestenyeixen i els llibres i les pintures es malmeten. Tot aix ha obligatmolts museus i biblioteques, a prendre mesures de protecci.

Els moviments atmosfrics fan que, malgrat un pas no emeti xids de sofre initrogen, pugui rebre pluja cida provinent dun pas ve.

GestiPer fer front a lamenaa de la pluja cida, cal reduir al mxim les emissionsdxids de sofre i nitrogen. Per fer-ho, shan dinstallar filtres a les centralstrmiques i catalitzadors als vehicles que utilitzen combustibles fssils.

Laprimament de la capa doz

Loz (O3) s un gas molt txic a les capes baixes de latmosfera. Curiosamentper, a les capes altes, entre 15 i 50 km daltitud, loz ens protegeix de les ra-diacions ultraviolades, altament nocives per a la vida. s com una mena des-cut protector.

Causes i efectesHi ha gasos produts per lactivitat humana que, en arribar a les capes altesde latmosfera, es combinen amb loz i el converteixen en oxigen corrent(O2), que no t cap efecte protector. Lexhauriment doz s especialment im-portant a les zones properes als pols, a causa dels moviments atmosfrics. Lazona equatorial no pateix encara aquest problema.

Els principals gasos responsables de lafebliment de la capa doz sn els CFC(clorofluorocarburs), uns productes utilitzats en aerosols, escumes, insono-ritzaci de locals, productes de neteja en el camp de lelectrnica, sistemesde refrigeraci i sistemes daire condicionat. Tamb hi intervenen altres pro-ductes, com lhal 1.301 dels extintors de foc.

Larribada de moltes radiacions ultraviolades provoca:

100

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

1. Cncer de pell i cataractes. Laugment de radiacions ultraviolades est es-tretament relacionat amb laugment de la incidncia de cncer de pell i deles cataractes. Per aquest motiu, en els pasos nrdics, on laprimament dela capa doz s ms gran, es recomana evitar les radiacions solars ambulleres de sol, barrets i cremes protectores. Aquestes malalties no nica-ment les pateixen els humans, sin que tamb afecten la resta danimals.

2. Alteracions en els ecosistemes. Les radiacions ultraviolades provoquenmortaldat en els organismes unicellulars dels ecosistemes aqutics; elplncton. Aquests organismes sn el primer esgla de les cadenes alimen-tries aqutiques, per la qual cosa tot lecosistema es veu perjudicat. Enels ecosistemes terrestres, larribada de gran quantitat de radiacions ultra-violades provoca una disminuci de la biomassa dels organismes produc-tors. Aquests organismes han demprar part de lenergia a reparar elsdanys que les radiacions ultraviolades ocasionen en els seus teixits. Aixsignifica una disminuci daliment per als organismes consumidors queprovoca canvis en les xarxes trfiques que poden comportar la desaparicidalguns organismes.

GestiLa majoria de productes que danyen la capa doz estan prohibits als pasosindustrialitzats. Cal, per, estar amatent i veure si algun altre producte li cau-sa danys. El problema ms gran s que, malgrat que ara les emissions de pro-ductes nocius siguin mnimes, els que ja han estan alliberats poden romandreactius durant molt de temps. Daltra banda, molts daquests productes encarano han arribat a les capes altes atmosfriques, per la qual cosa cal pensarque la situaci empitjorar a curt i a mitj termini, per s desperar una mi-llora a llarg termini.

La contaminaci atmosfrica urbana

Com ms creixen les ciutats, ms augmenten els problemes per a la salut delsseus habitants. Els dos principals problemes sn la contaminaci acstica i lacontaminaci atmosfrica. La contaminaci acstica, provocada pels mitjansde transport i per les diverses activitats humanes que es duen a terme a lesciutats, poden provocar diversos graus de sordesa en els seus habitants. Lacontaminaci atmosfrica t efectes molt ms greus, com veurem tot seguit.

Causes i efectesLatmosfera ciutadana cont una mescla molt txica de gasos contaminantsprovinents de les indstries, les incineradores i els vehicles. Sovint els conta-minants alliberats es combinen entre ells i generen altres productes secunda-ris, de vegades ms verinosos. Aquest cctel metzins pot causar malaltiesen molts rgans del cos i s especialment perills en les etapes de creixe-ment.

Aquesta problemtica s especialment greu al Tercer Mn i a lEuropa delEst, on la deteriorada situaci econmica agreuja encara ms les coses, jaque no sesmercen diners en apaivagar el problema. A la Xina, la incidncia

101

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

del cncer de pulm s cinc cops superior a les ciutats que a les zones rurals.Algunes ciutats dsia estan immerses en un nvol de polluci durant totlany. Els pasos rics tamb pateixen aquest problema, malgrat que hi ha in-tents per reduir al mxim les emissions de contaminants.

GestiEn general, cal reduir al mxim les emissions dels gasos contaminants i po-tenciar la utilitzaci denergies netes.

Pel que fa als vehicles, hi ha dues grans lnies dactuaci: la reducci i el con-trol.

Per tal de reduir la intensitat del trnsit, diverses ciutats han posat en marxadiferents estratgies. A moltes ciutats el trnsit pel centre de la ciutat estrestringit durant moltes hores al dia, a daltres noms es deixa circular unapart dels vehicles cada dia. A lestat nord-americ de Califrnia, una normati-va obliga a que una part important dels vehicles siguin alimentats per ener-gies no contaminants. A ms, hi ha mesures que penalitzen els vehicles ocu-pats per una sola persona.

El control de les emissions es du a terme a travs dinspeccions peridiquesde tots els focus emissors per tal devitar que sobrepassin els nivells mximsautoritzats. En el cas dels vehicles, la ITV (Inspecci Tcnica de Vehicles) t,entre altres funcions, controlar el nivell demissions de gasos. A banda delcontrol dels focus emissors, s convenient portar un registre dels nivells decontaminaci en llocs especialment vulnerables per tal dinformar els ciuta-dans i emprendre actuacions especials si es fa necessari. Cal inspeccionar pe-ridicament les indstries i les incineradores, per controlar que no sobrepas-sin els nivells demissi de gasos permesos per la llei.

Activitats daprenentatge 4, 5, 6 i 7

3. Canvis a la hidrosferaLes activitats humanes provoquen modificacions en la hidrosfera (laigua delplaneta). Els canvis en les aiges dolces poden fer-les inadequades pels orga-nismes que hi viuen i tamb pel consum hum. Als oceans, la principal font decontaminaci prov dels abocaments de petroli, per tamb hi ha contamina-ci a la desembocadura de molts rius i a les zones costaneres amb alta activi-tat humana.

La contaminaci de les aiges dolces

Arreu del mn els rius ofereixen una imatge insalubre. Tanmateix, els rius snla principal font de subministrament daigua per al consum hum. En els pasosrics, les plantes depuradores potabilitzen laigua abans de la seva distribuciper al consum. En els pasos en via de desenvolupament, la manca de recursoseconmics provoca que laigua es consumeixi sense garanties sanitries.

102

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

Causes i efectesLes principals causes de la contaminaci de les aiges dolces sn:

1. La contaminaci agrcola. Lexpansi de la utilitzaci dels agroqumics(fertilitzants i pesticides) provoca larribada daquests productes a rius,pous i llacs, on arriben a provocar greus problemes de contaminaci. Ams, la utilitzaci de pesticides provoca laparici de superparsits resis-tents que, a la llarga, provoquen una baixada de la productivitat. Podem dirque laparici dinsectes immunes als pesticides acaba deixant els percen-tatges de prdua de collita per les plagues en valors similars als que senre-gistraven abans de la seva utilitzaci. Tamb es produeix la desaparicidorganismes que no causen les plagues, a causa de lacci indiscriminadadaquests productes. De fet, tamb desapareixen alguns enemics naturalsde la plaga (ocells, rptils, petits mamfers, etc), la qual cosa provoca unempitjorament de les plagues a mitj i llarg termini.

2. Lactivitat industrial i els residus orgnics. Els abocaments industrials iels provinents del clavegueram de les ciutats tamb contribueixen a len-verinament de les aiges dolces, especialment en els pasos pobres, on lapermisibilitat de la legislaci s molt ms gran o no saplica. A lsia la si-tuaci est especialment degradada a causa de la gran pressi demogrfi-ca. Una bona part del Ganges, riu sagrat de lhindusme, pateix una enormecontaminaci provinent de les indstries i dels abocaments humans. AlEuropa de lEst la situaci no s gaire millor. Daltra banda, lactivitat in-dustrial sovint provoca un augment de la temperatura de les aiges, la qualcosa dificulta encara ms la supervivncia dels organismes aqutics.

El consum daigua contaminada provoca seriosos problemes de salut a lespersones. Els nitrats provoquen malformacions fetals, hipertensi en elsnens i cncers gstrics en els adults. Alguns metalls pesants (com el cadmi, elcoure, el plom o el mercuri) sn molt txics i poden provocar malalties greus,entre les qual destaca el cncer.

GestiPel que fa referncia a la contaminaci agrcola, cal disminuir drsticamentla utilitzaci dels agroqumics. Una de les alternatives que ha obtingut msxit s lanomenada Gesti Integrada dels Parsits (GIP). Aquest sistema in-tenta controlar les plagues seguint els passos segents:

1. Propiciar lexistncia dels depredadors naturals dels parsits.

2. Fer rotaci de conreus. Aix fa que el parsit no pugui trobar any rere anylaliment que necessita.

3. Utilitzar varietats resistents a les plagues, per tal de dificultar-ne lapari-ci.

4. Com a darrer recurs, utilitzar pesticides selectivament i puntual. s trac-ta de fer un s racional dels pesticides. No es tracta deliminar els parsitssin devitar que causin greus danys a les collites. Els pesticides no shan

103

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

dutilitzar abans de laparici de la plaga, sin un cop ha aparegut i nica-ment all on ha aparegut.

La GIP ha aconseguit reduir la utilitzaci dels pesticides i augmentar la pro-ducci en experincies dutes a terme a la Xina i a alguns estats dels EUA.

Daltra banda, lagricultura ecolgica, duta a terme sense cap mena de pro-ducte artificial, sest estenent en els pasos rics, malgrat que els preus siguinactualment ms alts.

La gesti dels abocaments provinents del clavegueram i de la indstria passaper abocar laigua al riu amb les mateixes condicions que tenia quan es vaagafar. Cal depurar les aiges abans dabocar-les. Daquesta manera la vida ales aiges dolces ser possible i els tractaments de potabilitat de laiguaabans del consum es simplificaran.

Alteracions de les conques i dels cabals dels rius

Els canvis en les conques i cabals dels rius acaben produint canvis en les din-miques fluvials que dificulten la vida de molts organismes i provoquen la pr-dua de terres de conreu.

Causes i efectesEls arbres de les conques fluvials (rees on es recullen les aiges que formenels rius) retenen el sl i part de laigua de la pluja. La seva desaparici provo-ca una prdua de sl, que s arrossegat per la pluja, pel fet de no tenir la pro-tecci dels arbres. La conseqncia s una disminuci de les collites i moltsesllavissaments de terres.

En alguns pasos, hi ha plans hidrolgics que alteren greument els cabals delsrius, ja que es transvasa aigua duna conca a una altra. Un dels efectes de ladisminuci del cabal dun riu s la disminuci del delta, la frtil zona de sedi-ments que es diposita a la desembocadura. El descens del cabal facilita laccidestructora del delta per part de les onades marines.

Els embassaments, tot i que permeten regular el cabal del riu, emmagatze-mar aigua i obtenir energia elctrica neta, fan disminuir laportaci de sedi-ments al delta, provoquen la inundaci de terres frtils i suposen una barreraper als organismes que hi viuen.

Gestis necessari conservar en bon estat les conques fluvials, evitant-ne la defo-restaci.

Sha dsser molt prudent en els transvasaments daigua i la construccidembassaments. Cal posar laccent en lestalvi i en ladequaci de lactivitathumana a la disponibilitat daigua. No es pot pretendre construir camps degolf o grans complexos turstics en zones on laigua s un b escs i, quan nohi ha prou aigua, restringir-ne el subministrament als ciutadans.

104

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

La contaminaci dels mars

Malgrat que els mars recullen una gran quantitat de contaminants provinentsdels continents, la seva enorme capacitat per dissoldrels en redueix els efec-tes. Tanmateix hi ha mars tancats on els efectes de les substncies abocadess important, com els mars Negre, Bltic i Mediterrani.

Causes i efectesHi ha tres grans causes que generen contaminaci als mars: les aiges resi-duals provinents dels continents, els vessaments de petroli i els abocamentsdes dembarcacions.

Labocament daiges residuals al mar no noms provoca la mortaldat delsorganismes costaners, sin que genera un perill de malalties per als banyis-tes, principalment, de pell.

Dels milions de tones de petroli que saboquen anualment als mars, nomsuna quarta part saboca de manera accidental, amb la formaci de les ano-menades marees negres. La major part prov de les bases terrestres i de lesoperacions de neteja dels vaixells petrolers. El petroli provoca cada any lamort de milers daus pescadores i dorganismes aqutics. El plncton i les lar-ves sn especialment sensibles a aquesta contaminaci. Daltra banda, el qui-tr embruta les platges de les zones ms contaminades.

Les embarcacions llencen als mars tot tipus de deixalles. Potser les ms peri-lloses sn els plstics. La seva ingesti pot provocar la mort de molts animalsmarins.

Gestis necessari depurar les aiges residuals abans dabocar-les al mar, per taldevitar-ne la contaminaci. Malgrat que hi ha una minoria de pasos que hofan, la immensa majoria encara aboquen el clavegueram al mar sense captractament.

Hi ha acords internacionals per tal de minimitzar els abocaments no acciden-tals de petroli i prohibir llenar plstics al mar. El problema est en el compli-ment daquests tractats, ja que no hi ha ni suficient inspecci ni capacitatsancionadora internacional.

Activitats daprenentatge 8, 9, 10 i 11

4. Els boscos i el slEls boscos generen sl i el protegeixen del vent i de les pluges. La desaparicidels boscos posa en perill els sls i, per tant, la capacitat de generar vida delscontinents. La formaci de sls madurs requereix milers danys, per la qualcosa s important tenir cura dels que actualment existeixen. Sense la protec-ci de les arrels dels arbres, els processos derosi i desertitzaci avancen

105

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

amb facilitat i moltes espcies migren, ja que no troben les condicions neces-sries per sobreviure.

Cal equilibrar lactivitat agrcola, les explotacions de fusta i la preservacidels boscos. Ens hi juguem el futur.

Causes i efectes

Al llarg de la histria de les civilitzacions, shan destrut molts boscos de lhe-misferi nord per tal dobtenir llenya i terres de conreu. Anglaterra, per exem-ple, conserva poc ms de l1% dels boscos originals. Actualment sest duenta terme una destrucci massiva dels boscos tropicals, que sn especialmentfrgils i alberguen una enorme diversitat dorganismes. Hi ha nombroses or-ganitzacions internacionals que intenten salvar-los, per la conflictivitat so-cial, la corrupci poltica i la pobresa, dificulten les actuacions. Mentrestant,la destrucci avana rpidament i ja noms en queden un 50%. Una de leszones ms amenaades s lAmaznia.

Sintticament, el procs que du a la destrucci de molts boscos tropicals espot dividir en quatre etapes:

1. Lexplotaci de la fusta. Linici del procs rau en les llicncies concedides ales grans companyies fusteres. Aquestes companyies obren camins pelsboscos tropicals fins a arribar a la zona de lexplotaci on sovint es proce-deix a una tala incontrolada que destrueix totalment una gran zona debosc.

2. El conreu de la terra. La pobresa i la gana empeny a petits pagesos senseterra a seguir els camins oberts per les companyies fusteres, cercant unaterra de conreu. Cremen una zona de bosc i inicien lactivitat agrcola.

3. Lexhauriment del sl. Els sl tropical s pobre i les abundants pluges se len-duen amb facilitat quan hi manca la coberta vegetal que el retenia amb les se-ves arrels. Les collites cada cop sn ms minses i els pagesos han demigrar idestruir una altra zona de bosc per convertir-la en nova terra de conreu.

106

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

4. Larribada dels ramaders. Les terres abandonades sn utilitzades pels ra-maders com a terrenys de pastura. El sl sanir empobrint i la recuperaciser cada cop ms difcil.

La utilitzaci de la llenya com a combustible tamb agreuja la deforestaci enmolts pasos. A lndia i a daltres pasos poc desenvolupats, cada cop s msdifcil obtenir llenya per cuinar.

La deforestaci comporta greus problemes, alguns dabast local i daltres da-bast planetari. Entre els ms greus hi ha:

1. Laugment de la concentraci de CO2 atmosfric. 2. La prdua del sl.3. La desaparici de moltes espcies dorganismes.

Un cop cremats els boscos, el carboni que contenia la matria orgnica passaa latmosfera en forma de CO2, la qual cosa provoca un agreujament del canviclimtic.

Els arbres fixen el sl i el protegeixen dels agents erosius. A les zones despu-llades darbres, el vent i les pluges senduen any rere any part del sl, i les co-llites minven.

Tanmateix, potser el problema ms greu dels tres que hem esmentat s ladesaparici despcies, el que sanomena prdua de biodiversitat. Per, qus exactament la biodiversitat? Ara ho veurem detalladament.

La prdua de la biodiversitat

La biodiversitat s la varietat de formes de vida que hi ha en una zona deter-minada. Si estudiem 100 m2 dun desert, trobarem ben poques espcies; una,dues, potser cap... Si els 100 m2 sn dun alzinar mediterrani, ja ser ms fciltrobar organismes. Potser en trobarem una trentena. Per, i si fem lestudidels 100 m2 en un bosc tropical, quin creus que ser el resultat? Doncs segurque trobarem ms dun centenar despcies. Podem dir que a lalzinar medi-terrani hi ha ms biodiversitat que al desert per menys que al bosc tropical.De fet la vida al bosc tropical est enormement diversificada. Aix fa que, siaugmentem la zona destudi a 200 m2, mentre que a lalzinar no trobaremgaires espcies noves, al bosc tropical en trobarem moltes, potser gairebnarribarem a comptar el doble que estudiant 100 m2.

107

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

CLCUL DE LA BIODIVERSITAT

Per poder comparar la diversitat de diferents ecosistemes, els bilegs uti-litzen lndex de biodiversitat (d):

Aix doncs, si en un bosc estudiem 10 m2 i hi trobem un total de 30 individusque pertanyen a 6 espcies diferents, lndex de biodiversitat ser:

Ho entens?Lndex de diversitat varia entre 0 i 1.Un ndex de diversitat 1 indica que tots els individus trobats pertanyen a es-pcies diferents. Seria com si, en lexemple anterior, els 30 organismes tro-bats fossin despcies diferents. Aix, s clar, s gaireb impossible.

Atesa lenorme biodiversitat dels boscos tropicals, la seva destrucci fa des-aparixer moltes espcies del planeta. Cada cop que sen perd una, desapa-reix una informaci gentica que ha estat el fruit dun llarg procs evolutiu,de milions danys. Moltes espcies estan desapareixent dels boscos tropicalssense haver estat mai estudiades. Cada dia en desapareixen unes quantes.Aix s molt negatiu, perqu els organismes sn un recurs molt important, jaque ens poden aportar:

Noves espcies ds agrcola Substncies amb propietats medicinals Substncies per a la indstria (resines, lubrificants, etc.)

La gesti

Podem considerar tres grans camps dactuaci:

1. El desenvolupament sostenible. Cal que lexplotaci del medi natural nocomporti la seva destrucci, sin una utilitzaci harmnica i duradora. Laprotecci dels boscos tropicals s compatible amb un aprofitament racio-nal dels diversos productes que contenen; cautx, lianes, resines, fruits,olis, etc. La sobreexplotaci du a la destrucci i a lenriquiment dunes po-ques persones.

2. Leradicaci de la pobresa i laccs a lenergia. Leradicaci de la po-bresa s molt important, ja que evita la desesperaci que du a moltagent a destruir el medi ambient, tot cercant terres de conreu o llenyaper poder cuinar. Un cop foragitada la pobresa, ser molt ms fcilaconseguir lalfabetitzaci i la planificaci familiar, les eines bsiquesper pensar en un futur sostenible. Daltra banda, la utilitzaci de cuinessolars i del biogs (gas obtingut a partir de la fermentaci dexcre-ments) permet, en les zones rurals dels pasos poc desenvolupats, cou-

108

=

Nombre Total Espciesd

Nombre Total Individus

= = =

Nombre Total Espcies 6d 0,2

Nombre Total Individus 30

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

re aliments sense deforestar. Moltes ONG estan estenen la seva utilitza-ci a diferents zones rurals.

3. La protecci dels sls agrcoles. La plantaci darbres formant barreresprotectores del sl en front del vent i dels aiguats permet retenir-lo i aug-mentar les collites.

Activitats daprenentatge 12, 13, 14 i 15

5. Els residus slids i el reciclatgeSi passeges una estona pel teu poble o per la ciutat, fixat en els contenidorsper a les deixalles. Nhi ha pertot arreu i de tota mena. De vegades la seva ca-pacitat queda desbordada i les deixalles sacumulen al seu voltant. Any rereany el nombre de contenidors augmenta per poder fer front a la produccisempre creixent de residus urbans.

El problema dels residus va esclatar a mitjan segle passat, a causa de laug-ment de la poblaci, les grans aglomeracions urbanes i la gran activitat in-dustrial. Aquests factors han provocat que la producci de residus shagi in-crementat espectacularment, fins a esdevenir un dels grans problemesmediambientals actuals.

Els residus slids sn produts fonamentalment per les llars, els comeros iles indstries. La seva composici s molt variada: paper, vidre, plstics, me-talls, roba, matria orgnica, etc.

Les causes i els efectes

Les causes principals de lacumulaci de residus slids sn laugment de lapoblaci i lactivitat industrial, com ja hem comentat abans. Cal per conside-rar tamb que els productes de consum generen cada cop ms residus, ja quecada vegada duen ms embolcalls.

La gesti

La gesti dels residus slids requereix una collaboraci entre les administra-cions i els ciutadans. No hi ha solucions perfectes per, en general, una bonagesti dels residus comporta els processos que ara veurem:

Reducci de la producci de residusCal minimitzar la quantitat de residus. Si hi pensem una mica, segur que tro-barem diverses maneres dactuar a favor de la reducci de residus: anar acomprar amb bosses de roba o carretons, comprar productes amb pocs em-bolcalls, etc.

La reducci s la primera baula de la cadena. Si minimitzem fora la produc-ci de residus, el seu tractament ser molt ms fcil i disminuirem les agres-

109

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

sions al medi ambient. Si continuem augmentant la producci de residus, elproblema ens desbordar.

Reciclatge dels residusEl reciclatge recupera materials i els reintrodueix en el cicle de producci.Aquests darrers anys sest posant fora mfasi en el reciclatge, per encarano hem arribat al 25%, en conjunt. Tanmateix, amb lesfor de tothom podemavanar amb rapidesa. Els contenidors de recollida selectiva ja es troben per-tot arreu i la seva utilitzaci s cada cop ms important.

La matria orgnicaLa part orgnica de les deixalles es pot convertir en compost, un adob degran qualitat pels conreus, obtingut a travs dun procs de fermentaci. Laseva obtenci industrial permet reciclar part dels residus slids. Tamb espot produir compost a casa, per a ls particular en horts i jardins.

110

Elaboraci casolana del compost:1. Fem passar el material orgnic a travs del triturador, per tal dhomogeneitzar-

lo i facilitar lacci dels microorganismes descomponedors.2. Afegim flocs de biocompostatge a les restes orgniques triturades.3. Barregem b els flocs amb les restes orgniques.4. Introdum el material remullat amb aigua dins del compostador.5. Al cap de 15 o 20 dies barregem el material i el tornem a introduir dins del

compostador.6. El compost est preparat i llest per adobar la terra al cap dun perode de

temps dentre 5 i 8 setmanes des de linici del procs, segons el tipus de mate-rial introdut.

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

Paper i cartrEl paper i el cartr sn, juntament amb el vidre, els residus que ms es reci-clen. Cal tenir en compte que no es poden reciclar indefinidament perqu,com ms sutilitzen, ms es trenquen les fibres que els componen. No es potreciclar el paper brut (tovalloles, mocadors, etc), ni el paper plastificat.

Cal diferenciar entre paper reciclat i paper ecolgic. Tots dos papers sobte-nen a partir del reciclatge. La diferncia est en el procs de producci. Enlobtenci de paper reciclat se solen fer servir productes qumics per blan-quejar-lo. El procs dobtenci del paper ecolgic minimitza la utilitzaci deproductes qumics i t cura especialment del procs de depuraci de les ai-ges residuals derivades de la seva producci.

VidreEl reciclatge del vidre comporta un important estalvi energtic. Cada tona devidre recuperat comporta lestalvi de ms de 100 kg de petroli.

Daltra banda, el vidre llenat arreu de manera incontrolada comporta ungran perill, ja que pot provocar:

Ferides a les persones i animals Punxades en pneumtics de cotxes Incendis

PlsticsFins fa uns anys, el reciclatge dels plstics es feia nicament a partir dels resi-dus provinents de les indstries del plstic: retalls i peces de rebuig. Actual-ment ja es recuperen i reutilitzen plstics dorigen domstic, en part, per ob-tenir grnuls de combustible que sutilitzen en algunes indstries.

MetallsEl reciclatge dels metalls s especialment important, ja que comporta:

Que no sexhaureixin les reserves minerals de la Terra Un estalvi de combustible, ja que es necessita menys energia per fondre

metall utilitzat que no pas per obtenir-ne a travs de la indstria minera. Una reducci de la contaminaci, ja que lobtenci dels metalls a partir dels

minerals, comporta processos molt contaminants.

111

Labocament de vidre pot provocar incendis

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

Incineraci i abocamentQu podem fer amb els residus no reciclats? Com ens en podem desfer? Hi hados processos: la incineraci i labocament.

La incineraci cal fer-la a altes temperatures, superiors als 800C, per evitarque es formin dioxines, unes substncies molt txiques que contaminen elsl i provoquen malalties en el fetge dels animals. Daltra banda, el procsdincineraci permet produir electricitat. Els plstics continguts en els resi-dus actuen com a combustible, la qual cosa facilita el procs de cremaci. Lescendres resultants del procs dincineraci es barregen amb aigua i ciment ies transformen en blocs de formig que sn duts als abocadors. Tanmateix,es redueix fora el volum de les deixalles.

Labocament s el dest final de les deixalles no reciclades, tant si han estatincinerades com si no. Un abocador ha de complir tota una srie de normes.Cal que estigui situat en terrenys poc permeables per evitar que es contami-nin les aiges subterrnies. A ms, ha dhaver-hi sistemes dimpermeabilitza-ci i xemeneies per a la sortida dels gasos que es desprenen de les fermenta-cions.

Hi ha residus especialment txics que precisen una gesti especial per taldevitar conseqncies dramtiques per a la salut de les persones i dels eco-sistemes. La indstria qumica i farmacutica generen una bona part da-quests residus. El tractament dels residus provinents de les centrals dener-gia nuclear s especialment problemtic, ja que sn residus radioactius, molttxics per als ssers vius, i de molt llarga durada. Actualment es porten a ma-

112

Secci de labocador del Garraf

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

gatzems especials, a lespera de tenir a punt la tecnologia per desactivar-los,o sn enterrats en llocs de molt baixa activitat ssmica i lluny daiges subte-rrnies. Tanmateix, la llarga durada daquests residus fa que siguin una bom-ba de rellotgeria.

Activitats daprenentatge 16, 17 i 18

6. Les fonts denergia renovablesActualment, la major part de lenergia que consumim prov dels combustiblesfssils (carb i petroli) i de les centrals nuclears. Aquestes fonts denergia tenendos grans problemes: lexhauriment dels combustibles i la contaminaci que ge-neren. La utilitzaci de combustibles fssils provoca lemissi de CO2 a latmos-fera, la qual cosa potencia el canvi climtic, la pluja cida i la contaminaci at-mosfrica urbana. Els residus que generen les centrals nuclears sn molt txicsi de difcil tractament. A ms, els accidents a les centrals tenen conseqnciesmolt greus per a la salut humana i dels ecosistemes en general. Per aquests mo-tius, s convenient anar tan rpidament com sigui possible cap a la utilitzacipreferent de fonts denergia renovables. Daquesta manera aconseguirem queel consum denergia no provoqui el deteriorament del medi ambient.

Les fonts denergia renovables sn les que no sexhaureixen a causa de la sevautilitzaci. La font denergia sutilitza per no es gasta.

Ara estudiarem les principals caracterstiques de les energies renovables quetenim a labast.

Lenergia solar

Les altes pressions i temperatures que hi ha a linterior del Sol fan que elstoms dhidrogen reaccionin entre ells i es transformin en toms dheli. Enaquesta reacci nuclear sallibera una gran quantitat denergia que sescam-pa per lespai. Aquesta energia, quan arriba a la Terra, pateix diverses trans-formacions fins a convertir-se gaireb en totes les fonts denergia que te-nim:

Lenergia solar s captada per les plantes que, mitjanant la fotosntesi,lemmagatzemen en forma denergia qumica. Nosaltres utilitzem aquestaenergia per alimentar-nos, per escalfar-nos i per produir electricitat (ener-gia derivada de la biomassa i energia dels combustibles fssils).

Lenergia solar provoca les diferncies de temperatura en laire que formenels vents, que ens proporcionen lenergia elica.

Lenergia solar es responsable del cicle de laigua, grcies al qual sobtlenergia hidrulica.

Lenergia solar saprofita tamb directament per produir electricitat i calor.Aquest aprofitament es pot obtenir de diferents maneres:

113

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

Escalfament directe de locals. Un bon disseny dels habitatges permet res-tringir ls de la calefacci i de laire condicionat. Lenergia solar sutilitzatamb per escalfar hivernacles.

Calefacci i aigua calenta. Els pannells solars, situats de cara al Sol, absor-beixen la calor i la transmeten a les canonades connectades a la installa-ci daigua de ledifici.

Producci delectricitat mitjanant la utilitzaci de cllules fotoelctri-ques que transformen les radiacions solars en electricitat.

La utilitzaci directa de lenergia solar s una de les grans esperances per so-lucionar els problemes que planteja el requeriment energtic mundial i lacontaminaci que ocasionen els combustibles fssils.

Malgrat que s una energia relativament cara, les noves tecnologies lestanabaratint fora. Cal que els governs inverteixin en investigaci per tal de ferque lenergia solar estigui aviat a labast de tothom.

Lenergia elica

Lenergia del vent sanomena energia elica i ha estat utilitzada des de lanti-guitat per navegar i, posteriorment, en els molins de vent. La utilitzaci delsmolins de vent ha variat al llarg dels temps. Actualment es construeixen ae-rogeneradors per a lobtenci de corrent elctric.

Els millors llocs per installar camps daerogeneradors (camps elics) sn elsaltiplans i les zones costaneres, ja que el vent hi bufa ms. Cal que el vent esmogui a ms de 25 km/h. En alguns estats, com el Regne unit o Dinamarca, laproducci denergia elica representa ja una part important del seu consumenergtic.

Lnica problemtica associada amb aquesta font denergia s limpacte vi-sual que provoca.

Lenergia hidrulica

Lenergia de laigua ja era utilitzada en lantigor per moure pedres de mol.Actualment laigua es recull en els embassaments i, posteriorment, les cen-trals hidroelctriques aprofiten els salts daigua per produir electricitat. Lai-gua acumulada a lembassament s conduda mitjanant canonades cap a laturbina. Laigua fa moure les paletes de les turbines que estan connectadesamb generadors, on es produeix lenergia elctrica.

Malgrat sser una energia renovable, presenta alguns problemes derivats dela construcci de les preses:

Inundaci de terres frtils. Regressi dels deltes, que reben menys aportacions de sediments, ja que

queden retinguts a les preses. Migraci de persones i animals. Barrera per als organismes que viuen al riu.

114

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

Daltra banda, cal considerar que les preses sn tils per controlar les inunda-cions i garantir labastament daigua en perodes de sequera.

Lenergia de les marees

s lenergia derivada de laprofitament dels moviments daigua de les marees,aprofitant la diferncia daltura entre els nivells de la marea alta i de la mareabaixa que, en molts llocs, s duns quants metres.

s utilitzada a pocs llocs del mn ja que calen badies estretes i una difernciaentre marea alta i marea baixa de 8 metres o ms. Es construeixen dics queallen grans recintes tancats i el moviment de laigua, quan es produeixen elscanvis de marea, accionen turbines connectades a generadors que produei-xen corrent elctric.

A banda dels problemes esttics, aquesta font energtica planteja un granproblema: lallament dels organismes marins.

Lenergia geotrmica

Sobt a partir de laprofitament de lelevada temperatura que hi ha a linte-rior de la Terra. Malgrat que aquest augment mitj de la temperatura terres-tre en fondria s duns 3C cada 100 m, hi ha zones de la Terra on aquestaugment s molt ms rpid. s en aquestes zones on es pot aprofitar la calorque prov de linterior de la Terra. Cal que a fondries dentre 1.500 i 2.500metres la temperatura sigui superior als 150C, la qual cosa implica un aug-ment mitj dentre 10 i 17C cada 100 metres.

Una central geotrmica funciona fent circular aigua, que sescalfa en profun-ditat i es bomba cap a la superfcie com a vapor fins a una turbina que, con-nectada a un generador, produeix electricitat.

Tot i que ja hi ha una vintena de pasos que tenen centrals denergia geotr-mica, cal remarcar que aquesta energia noms es pot aprofitar en llocs de-terminats del planeta, on hi ha un rpid augment de temperatura en fond-ria. Aix fa que, per a molts pasos, aquesta font denergia no sigui capalternativa en front de les fonts denergia no renovables. Amrica Central,Jap i Islndia sn les zones del mn on aquesta font denergia est ms es-tesa.

Lenergia de la biomassa

s lenergia generada a partir de la matria orgnica produda pels organis-mes. Podem considerar dos casos especialment remarcables:

La neteja dels boscos, per tal de reduir el risc dincendis, genera una granquantitat de biomassa que pot transformar-se en energia elctrica a lescentrals trmiques.

El biogs s el gas met obtingut a partir de la fermentaci dexcrements.Permet disposar dun combustible econmic que evita la desforestaci cau-

115

UN

ITA

T 3

INC

ID

NC

IA H

UM

AN

A S

OB

RE

LE

NT

OR

NM

atem

tiq

ues

, Ci

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

N

FE

LI

?

sada per lobtenci de llenya als pasos poc desenvolupats. A ms, un copfermentats, els excrements serveixen per adobar les terres de conreu.

El biogs tamb es pot obtenir a partir de la fermentaci de la matria org-nica dels abocadors.

Activitats daprenentatge 19 i 20

116