OBSERVACI DE LES PLANTES DE LENTORN

ESCOLA CSAR MARTINELL ( EL PINELL DE BRAI )

TREBALL REALITZAT PELS ALUMNES DE CICLE MITJ

Curs 2014 / 2015

INTRODUCCI

Aquest projecte que realitzem s un estudi de camp que es far a partir de lobservaci

realitzada durant tot un seguit de sortides al lloc que hem escollit. Totes elles, les

realitzarem durant diferents dimecres per la tarda, comenant al mes de gener i

acabant al mes de maig. Podrem observar a ms de les plantes que all hi ha, els canvis

que experimenta la natura en dues estacions de lany : lhivern i la primavera.

En primer lloc cal fer referencia al lloc escollit. Aquest es troba a deu minuts de

lescola, en lentorn anomenat LA BASSA. All hi hem trobat quantitat de plantes, la

majoria delles plantes aromtiques per tamb daltres molt interessants com el

crespinell, el gerani silvestre, la lletrera, el llets i daltres que seran el nostre objecte

destudi. Ens fixarem tamb en la vida animal que hi trobem al voltant daquestes

plantes i arbustos.

El projecte lestructurarem en dues parts :

La primera part del projecte ser veure levoluci de les plantes, arbustos

durant totes les nostres visites al lloc triat.

La segona part ens centrarem en lobservaci de cadascuna de les plantes,

estudiant-les amb profunditat.

Per tal de donar a conixer la situaci del lloc en el mapa de la poblaci del Pinell de

Brai , mostro una fotografia del google maps on es pot veure, a gran escala, el lloc

escollit per a les nostres observacions.

Cal dir que els alumnes han collaborat en el projecte fan tamb diferents fotos de les

plantes que hem anat trobant. La seva participaci, aix com la dels pares i mares ha

estat interessant a lhora de portar endavant aquest projecte.

Per ltim cal destacar que tot i que shan fet observacions in situ , els alumnes han

buscat tamb informaci utilitzant les noves tecnologies, aplicant els continguts

apresos durant lhora sisena de TAC que fan a lescola.

El treball com podreu veure ha estat molt interessant per a tots i lobjectiu principal

pel qual ens lhavem proposat que era el de conixer i respectar les plantes de

lentorn proper, creiem que shan aconseguit.

A continuaci teniu tamb una foto general del lloc escollit per fer les nostres

observacions.

BASSA

Situaci lloc

LA BASSA

EL ROMER

El romer va ser una de les plantes que ens va cridar latenci en la nostra primera visita

a la bassa , segurament perqu s una planta que els alumnes coneixen dhaver-la

vist sovint.

A lhora de fer lobservaci en profunditat daquesta planta, ho hem dividit en

diferents apartats : aspecte general de la planta, el brancam, aspecte general de les

flors, part externa de la flor ( calze i spals ), la segona part de la flor ( la corolla i els

estams ) , la tercera part de la flor ( la part masculina : els estams ), la quarta part de la

flor que s la part femenina : el pistil, el fruit i les fulles.

Pel que fa al aspecte general de la planta, cal dir que el romer s un arbust que es

troba generalment al bosc. T una mida aproximada d un metre i s aromtic,

desprn una olor forta i fresca. Al ser un arbust aromtic t utilitats medicinals i

culinries ja que existeix lalcohol de romer que t propietats curatives. A ms , cal dir

que s una planta mellfera ja que les abelles van a aquest per xuclar el nctar del que

faran la mel de romer, una de les ms utilitzades.

Aquest arbust, floreix entre el febrer i el mar, depenent de la temperatura i desprs

de la floraci es seca. Durant les nostres observacions a la bassa hem vist levoluci.

Quan el vam observar per primera vegada no estava florit, en canvi durant les

diferents visites hem vist com anava florint.

Aqu teniu un seguit de fotografies en les que es mostra levoluci :

Dia

21/01/2015

Dia

18/02/ 2015

Dia

14 / 04 / 2015

Dia

04/03/15

15

Dia

08/04/15

Cal destacar que aquest arbust neix en plena natura i , per tant no hi ha acci de

lhome, tot i que es pot plantar i convertir-se en una planta de jard.

Durant les nostres observacions hem pogut comprovar que el romer no t un tronc

principal sin que les diferents branques que el formen surten des del terra. Aquestes

sn grisoses, i des del naixement de la branca van sortint les fulles.

Tanmateix, tamb hem observat que des del comenament de les branques ja surten

les fulles i els rebrots don sortiran les flors. s un arbust que est format per les

branques, les fulles i les flors. Totes les branques del romer no es poden observar, ja

que est tot cobert de fulles i de flors, a ms, de cada branca van sortint altres rames

que fan que larbust es vagi escampant per lespai, i s per aquest motiu, que tot i que

neixen en un mateix punt la seva distribuci no s uniforme.

Pel que fa a la floraci en relaci al moment de lany, el dia 4 de mar comenava a

estar florit.

Dia

04 / 03 / 2015

Dia

04/03/15

Les flors del romer sn de color blanc amb taques de color lila, petites i agrupades. Els

borrons florals sn de color verd clar.

Observant atentament la part externa de la flor ( calze i spals ), hem pogut observar

que el calze s de color verd i est format per tres spals. A linterior del calze duna

flor adulta es pot observar el nctar que xuclen les abelles, ja que com hem dit

anteriorment , s una planta mellfera.

Pel que fa a la descripci de la corolla i els ptals , la flor del romer est formada per

tres ptals que sn de color blanc amb taques lila. En alguns casos, tamb poden ser

de color blau o lila. Cal dir que s una flor molt delicada, ja que al ser tant petita quan

lagafes cauen el ptals.

Landroceu est format per dos estams iguals i el gineceu per un pistil. En la fotografies

es pot observar el pistil de la flor del romer.

Dia 14 /04 /15

Les fulles del romer sn petites i de color verd lanvers i blanc el revers. A ms, es

situen a la tija de forma oposada. Tamb vam poder observar que hi havia fulles de

diferent mida.

Al voltant del romer vam poder apreciar que si posen diferents tipus danimals. En una

de les visites vam poder fotografiar un cargol.

Anvers de la

fulla

Revers de

la fulla

GERANI SILVESTRE O BEC DE CIGONYA

En una de les nostres visites a lloc, passant pel cam ens vam fixar en una planta amb

una flor vistosa i de color lila i vam decidir estudiar-la en profunditat.

Aquesta planta fa de mida uns 50 centmetres i no fa cap olor caracterstica com el

romer o la farigola. A ms, s una planta que conviu al camp, la qual cosa fa que no hi

hagi acci de lhome. Vaig descobrir la presencia de marietes al voltant de la flor

daquesta planta. A ms, tamb em vaig adonar que una de les seves fulles estava

rosegada com si fos laliment dalgun animal.

Quan a laspecte general de les flors, aquestes sn de color lila, petites i solitries, no

es troben agrupades. A ms, tenen un peduncle de color verd al principi i rosat a la

part de dalt.

Quan a la corolla i els ptals, est formada per cinc ptals iguals de color lila. La part

masculina est formada per cinc estams de color roig que a dalt tenen un punt de color

lila.

Les seves fulles consten de 5 lbuls, sn ms fosques a lanvers que al revers, tenen

una textura fina i els lbuls sn dentats.

Cada fulla consta dun pecol que lenganxa al branquill i estan oposades una davant

de laltra. A ms a ms, cada fulla consta dun nervi central amb diferents

ramificacions. Tanmateix, aquesta t una estructura pinnada.

Per ltim, cal destacar que el que ms ens va cridar latenci quan vam veure aquesta

planta, van ser unes ramificacions estranyes que sortien. Vam descobrir que era el fruit

daquesta planta. T una forma allargada molt semblant a un bec de cigonya o a unes

agulles, que mesuren uns 7 centmetres de llargada. Daqu ve el seu nom de bec de

cigonya o agulletes.

Anvers de la

fulla

Revers de la

fulla

Aqu podeu algunes fotos de la planta que hem on tamb podeu observar vida

animal al voltant de la planta.

LA LLETRERA

Una altra planta que vam descobrir durant les nostres visites a la bassa va ser la

lletrera. A larrancar una de les seves flors vam poder comprovar el perqu del seu

nom, ja que surt llet daquesta i al provar-la vam notar un gust amarg.

Aquesta planta fa de 0.1 a 0.3 metres dalada i s una planta de color verd. Les fulles

daquesta tenen uns marges un poc dentats i sn petites. Hi ha un flor que fa de base i

que s una mica ms gran, formada per dos fulles petites i al mig una floreta groga. A

la part superior surten dos flors de les mateixes caracterstiques que les de la base,

per ms petites.

El LLETS

Durant les nostres sortides ens vam fixar tamb en el llets. Aquesta planta medeix

uns 30 o 40 cm daltura, t un tacte seds i els ptals del color groc, per si mirem la

flor al revers podrem observar que aquests tenen un color blanquins. A ms a ms,

les seves fulles sn molt variades, lleugerament dentades. Consta dun nervi central

amb una estructura tpica que s la pinnada. El calze s de color verd i amb pls. La

corolla s de color groc viu. Landroceu est format per 5 estams en forma de tub amb

la punta negra.

CRESPINELL O CUA DE GAT

Anant tamb cam de la bassa, atents a qualsevol planta nova que ens trobssim al

voltant, vam observar el crespinell. Aquesta planta s molt petita duns 20 centmetres

dalada i el vam veure en llocs diferents al llarg del cam. Les seves fulles tenen forma

ovalada i es troben envoltant la tija com si es tracts dun carroll de ram. He sentit

comentar i aix els vam explicar als alumnes que tamb es deia a aquesta planta cua

de gat i que t propietats medicinals, s bona per a lestmac.

LA FARIGOLA

La farigola s un arbust que fa uns 20 centmetres dalada i que vam trobar al lloc

escollit per fer les observacions. Durant la nostra primera visita no estava florida i el

seu aspecte era quasi sec. Posteriorment en les posteriors visites lhem pogut veure

canviar daspecte i veure sortir les seves flors i desprendre el seu aroma.

Les seves fulles sn de color verd per lanvers i dun color blanquins pel revers. Les

flors tenen cinc ptals i sn de color rosa o blanc. La farigola floreix al mes de mar, i s

per aix que aquest dia estava tota florida. He de dir que la farigola s un arbust

aromtic i que t tamb, propietats medicinals, a banda, de poder utilitzar-se per

preparar plats culinaris (sopa de farigola).

LESPIGOL

s un arbust que vam trobar a la bassa el primer dia que vam anar a visitar-lo, ens va

cridar latenci principalment perqu estava tot florit i nhi havia en grans quantitats.

s com ja hem dit, una planta aromtica que pot fer entre uns 50 i uns 60 cm dalada.

Les seves flors sn petites de color blau lila i estan agrupades en una mena despigues

florals que neixen al voltant de les tiges.

El fruit est format per quatre parts que contenen una llavor cadascuna.

Des de molt antic s utilitzat per les seves propietats medicinals i per a la fabricaci de

perfums. Tamb tradicionalment es feien bossetes despgol que es guardaven als

calaixos i armaris per aromatitzar la roba.

LA MALVA

Una altra planta que vam descobrir durant les nostres visites al camp va ser la malva.

Aquesta planta t una flor de color lila amb 5 ptals cada una. Aquests ptals sn de

color lila per amb unes petites ratlles de color blanquins. El seu calze t cinc spals i

s de color verd.

Les seves fulles consten de 5 lbuls de forma serrada, a ms la seva superfcie foliar s

de color verd ms fosc a lanvers i una mica ms clar al revers. Tanmateix es poden

observar que la majoria de les fulles daquesta planta estan rosegades degut als

animals que acudeixen a elles .

El fruit de la malva s com una cpsula tancada recoberta de pls. s de color verd i

semblant als galls duna taronja. Al centre es pot observar una rodona de color verd

ms fosc.

A lobrir el fruit podem trobar dintre les diferents llavors que sn de color blanc.

Fruit de la

malva

A lobrir el fruit podem trobar dintre les diferents llavors, aquestes sn de color blanc.

Tamb vam poder observar diferents animals al voltant daquesta planta, alguns

rosegant les fulles, com s el cas de les marietes.

LLAVORS

Un altre animal que vam poder observar a la malva s lescarabat bequerut de la

malva. Aquest animal t sis potes i un bec al davant molt curta que acaba amb un punt

negre. El seu cos i el seu cap sn dun color verd clar. Pareix que al davant de les potes

tingui com una estructura ssia que li permet enganxar-se a les fulles.

RAVENISSA BLANCA

s una planta de color blanc que creix lliurement al camp. s una planta que pot florir

en qualsevol poca de lany. A ms a ms , cal dir que s una planta mellfera ja que si

tapropes sents lolor de la mel.

La ravenissa que vam observar en les nostres sortides a la bassa feia uns 80 cm daltura

aproximadament.

Aquesta planta t una part amb fulles ( la ms baixa), uns caparrons on trobem les

flors, observant tamb unes estructures allargades al mig de la planta.

Aquesta planta t una agrupaci de flors al capdamunt, s a dir no estan allades.

El calze est format per quatre spals i a ms la flor t quatre ptals de color blanc iguals.

.

LA ROSELLA

s una planta que podem trobar pels camps de cereals i que creix de forma natural

sense que lhome hi tingui cura.

T una altura aproximada de 50 cm.

La tija s dreta, ramificada i peluda.

Les fulles sn de color verd fosc i tenen el marge dentat, si trenquem la tija deixa anar

un suc llets de color blanc.

Floreix durant els mesos de mar al juny.

Les seves flors sn vermelles , tenen dos spals que cauen en obrir-se la flor i quatre

ptals que es desprenen fcilment.

El fruit s una cpsula que cont les llavors. Aquestes sn molt petites i sescampen

quan el fruit sasseca i deixa petites obertures.

CARD MARI

s una planta amb flor que creix de manera silvestre, principalment en terrenys secs i a

la vorera de camins, que s on la vam descobrir.

s una planta que fa entre 1 i 2 metres daltura. La tija s forta i ramificada.

Floreix normalment al mes de maig.

Aquesta planta t una arrel principal i les altres que sn secundries.

Les seves fulles sn grans, amples i espinoses de color verd, amb taques blanques a

lanvers. Podem medir uns 30 cm.

El calze de la flor est format per un conjunt de pls simples. La corolla presenta cinc

ptals dun color lils i un lleuger aroma. Recorden una carxofera.

Viu en terrenys secs i nosaltres la vam descobrir a la vora dun cam.

Aquesta planta t propietats medicinals sobretot per al fetge.

MARGARIDES SILVESTRES

En les nostres observacions al voltant de la bassa, hem descobert ben entrat el mes de maig

camps de margarides blanques i grogues, que ens recorden que la primavera est en el seu

punt ms alt.

Totes aquestes margarides es caracteritzen per tenir un captol floral de color groc al centre

envoltat per una espcie de llenges amb aspecte de ptals.

Fa uns 50 a 70 cm dalada. La seva tija s recta i poc ramificada. Les fulles sn allargades i

dentades, les inferiors sn ms arrodonides que les superiors.

Floreix durant els mesos de maig a setembre. Les flors sagrupen en captols a lextrem de la

tija. Les centrals sn grogues i les exteriors sn blanques.

Les podem trobar en prats i terrenys de muntanya.

CORRETJOLA

s una planta herbcia que medeix entre 20 i 90 cm dalada. Lhem vist enfilada a les plantes

que t al costat.

Floreix durant els mesos dabril a octubre. Nosaltres la vam veure durant les nostres

observacions, al mes de maig i estava en plena floraci.

Les flors dun color rosat violeta i tenen forma dembut.

Les seves fulles tenen forma de ventall , dun color verd ms fosc per lanvers i ms clar pel

revers.

Normalment la trobem en mig de camps de cultiu i marges de camins de la terra baixa o

muntanya mitjana. Nosaltres la hem vist a la vora del cam i ens va cridar molt latenci.

Els alumnes havien vist aquesta planta un munt de vegades, per no sabien el seu nom.

ESTEPEROLA

En una de les nostres sortides a la bassa, vam descobrir una flor que ens va cridar molt

latenci : lesteperola.

La flor daquesta planta consta de cinc ptals de color blanc i un conjunt destams de color

groc al centre. A ms, el calze est format per tres spals. Les seves fulles sn de color verd a

lanvers i blanques al revers.

Les flors de simetria radiada neixen suportades per peduncles llargs i agrupades al capdamunt

de les tiges. Consten de 3 spals, 5 ptals blancs daproximadament un cm cadascun i

nombrosos estams grocs. El fruit s una cpsula que es mant seca i mig oberta alliberant les

nombroses llavors petites durant mesos.

SEMPREVIVA BORDA

s una planta que abunda molt al Pinell de Brai, sobretot en llocs secs i pedregosos.

Aquesta planta sanomena tamb Flor de Sant Joan .

s una mata que fa entre 50 cm i 60 cm dalada. Presenta unes tiges molt llargues de color

verd i les seves flors sn de color groc, trobant-se agrupades al damunt de la planta formant

un petit ram.

s una planta dolor agradable i les seves infusions van b per combatre la febre.

LES FOTOS DELS NOSTRES ALUMNES TREBALLANT EN EL PROJECTE

Els nens i nenes de cicle mitj han participat de forma molt activa en la realitzaci daquest

projecte. La seva participaci ha estat molt important per a la seva elaboraci.

Aqu mostrem imatges del seu treball durant les nostres visites al camp.

CONCLUSI

Un cop acabat aquest projecte cal dir que ens ha resultat a tots plegats molt interessant , ja

que ens ha perms conixer moltes plantes que sn tpiques del nostre entorn i que no

coneixiem i cal dir que moltes mai ens havien cridat latnci.

Daltra banda, el fet de comprovar de manera directa els canvis que es van produint en el

nostre entorn , fruit del canvi estacional, ens ha perms observar plantes que durant lhivern ni

tant sols ens hi haviem fixat , i que en canvi, en arribar la primavera ens han cridat latenci per

les seves flors i el seu color i la quantitat danimals que anaven pel seu voltant.

Totes les fotos que veieu en el treball han estat fetes in situ , algunes pels mestres, per

altres pels propis alumnes que portant la seva cmera tamb han ajudat a fer ms vistos el

treball.

Aquest treball est incls dintre el Projecte Escoles Verdes i hem intentat que lobjectiu

principal del treball fos el coneixement per part dels alumnes de les plantes de lentorn.

A pesar de ser un treball que ens ha ocupat tot el curs escolar, creiem que ha estat positiu i

que tots els alumnes shan sentit felios de poder collaborar i participar activament en ell.