informe del sector agrari

1

Informe del sector agrari (document de treball)

Document de base per al debat de l’Estratègia per al desenvolupament sostenible de Catalunya, a càrrec de Joan Sarrias Fornés i Ignasi Grau Roca, enginyers agrònoms d’IGREMAP.

Juny de 2009

2

INTRODUCCIÓ [3-8]

DESCRIPCIÓ DEL SECTOR [9-74]

INDICADORS D’ACTIVITAT - 12

INDICADORS D’INPUT - 23

INDICADORS D’EXTERNALITATS - 38

INDICADORS SOCIALS I ECONÒMICS - 57

INDICADORS D’EQUILIBRI I SUFICIÈNCIA - 68

PRINCIPALS EFECTES AMBIENTALS I PROPOSTA DE MESURES DE CORRECCIÓ [75-99]

INDICADORS DE SÍNTESI [100-101]

ANNEX [102-121] ..

EL MARC DE REFERÈNCIA - 103

ELS ACTORS - 121

* El present document és un document de treball i en cap cas es pot assumir com una posició oficial del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH) de la Generalitat de Catalunya.

3

� El present document es desenvolupa en el marc de l’ Estratègia per al

desenvolupament sostenible de Catalunya, i concreta ment en relació al sector agrícola, entenent aquest en el sentit més ampli, o fins i tot en el nou context de l’àmbit rural, incloent doncs el sector agrícola, r amader i forestal.

Aquest és un document preliminar que ha d’acotar els principals efectes ambientals de l’àmbit rural, i preveure la seva evolució en diferents escenaris derivats de la inèrcia tendencial, en relació al marc normatiu actual, en comparació amb un perfil òptim de sostenibilitat.

Sovint, a l’àmbit rural, se li atribueixen multitud d’efectes adversos derivats de la seva activitat, estrictament productiva, i amb uns nivells de renda generada, en la banda baixa en relació a les altres activitats econòmiques del país. L’evolució de la població dedicada a aquesta activitat mostra també aquesta falta d’expectatives, si més no, en un escenari de fort creixement econòmic com el que s’ha produït just fins fa pocs mesos. Per altra banda, l’àmbit rural és el suport dels ecosistemes, oferint a la societat nombrosos servei s que transcendeixen allò estrictament productiu :

Font: FAO. Tomada de Evaluación de ecosistemas del Milenio, Ecosystems and human well-being: a framework for assessment. Copyright © 2003 WRI. Reproducida previa autorización de

Island Press, Washington, DC.

La FAO, en el seu anuari de l’any 2007. El Estado Mundial de la Agricultura y la Alimentación, defineix aquest paper estratègic de l’agricultura, per aconseguir els reptes de sostenibilitat del

4

futur, a partir dels efectes ambientals del model actual, basat fonamentalment en la producció d’aliments i altres productes.

Els ecosistemes sostenen la vida humana. Entre altres aportacions, els ecosistemes subministren aliments i aigua potable, mantenen una reserva de recursos genètics en constant evolució, conserven i regeneren els sòls, fixen el nitrogen i el carboni, reciclen nutrients, controlen inundacions, filtren contaminants i pol·linitzen cultius. Malgrat la seva importància per al benestar del ser humà, molts d'aquests serveis estan amenaçats en tot el món.

Els ecosistemes agrícoles són, amb molt, els majors ecosistemes gestionats en el món. De la superfície total de la Terra, unes 13000 milions d'hectàrees, els cultius i les pastures ocupen gairebé 5000 milions d'hectàrees. Els boscos i les superfícies arbrades suposen altres 4000 milions d'hectàrees. Els ecosistemes pesquers continental, costaner i marítim també generen serveis fonamentals per als éssers humans.

...

Els beneficis que les persones han obtingut de l'agricultura han estat immensos. Actualment, l'agricultura alimenta a més de 6000 milions de persones i en les últimes dècades s'han experimentat importants increments de la productivitat de l'agricultura amb la introducció de noves varietats i mètodes de producció (Tilman et al., 2002). No obstant això, aquests beneficis també han suposat un cost.

Dels serveis d'ecosistemes analitzats per l'Avaluació d'ecosistemes del Mil·lenni, a l'agricultura se li atribueix l'augment dels serveis de subministrament de producció d'aliments i fibres durant l'últim mig segle, encara que a costa de la degradació de molts altres serveis d'ecosistemes. L'Avaluació d'ecosistemes del Mil·lenni, així com altres informes apareguts d'estudis més recents com per exemple Water for food, Water for life (Comprehensive Assessment of Water Management in Agriculture, 2007) i Livestock’s long shadow: environmental issues and options (FAO, 2006a) reconeixen que l'agricultura ha de i pot gestionar-se per a millor ar els serveis d'ecosistemes més enllà del subministrament d'aliments i altres béns.

L'augment de la producció de béns agrícoles a costa d'altres serveis d'ecosistemes ha generat canvis ambientals mundials i locals que han tingut conseqüències importants en la salut i el benestar del ser humà (Foley et al., 2005). Les pràctiques de producció agrícola poden generar emissions de gasos d'efecte hivernacle i provocar l'esgotament i la contaminació dels recursos hídrics, la degradació de la terra i la pèrdua de la biodiversitat.

L'agricultura és una de les principals víctimes de la degradació d'ecosistemes, amb una productivitat agrícola marcada pels problemes de la variabilidad climàtica, l'esgotament del sòl, l'escassesa i qualitat de l'aigua així com la vulnerabilitat davant les plagues i les malalties. Canviar l'equilibri dels serveis d'ecosistemes prestats per l'agricultura constitueix un important pas avanci per a corregir les conseqüències negatives de determinades formes de producció. Existeix un altre motiu per a aquest canvi: la capacitat per a equilibrar o compensar la degradació ambiental generada per altres sectors de l'economia. La bioenergia constitueix un nou mercat emergent que també pot possibilitar importants canvis en els serveis d'ecosistemes prestats per l'agricultura (vegi's també Nacions Unides - Energia, 2007).

(El estado mundial de la agricultura y la alimentación. FAO.2007)

5

Dins d’aquest marc global, Catalunya té un pes proporcional. Per exemple, el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008–2012, defineix indicadors per establir aquesta proporcionalitat, en relació a les emissions i el compliment dels compromisos de Kyoto.

Des d’aquesta perspectiva de proporcionalitat, es mostra les dades sobre la superfície, la població, el producte interior brut (PIB) i les emissions del món i de Catalunya, i també la contribució de Catalunya al conjunt mundial.

PROPORCIONALITAT CATALUNYA AL MON

Indicadors Mon Catalunya Catalunya/ Mon (tant per mil)

Sup (km2) 147.918.933 32.113 0,2

Població (2006)

6.525.521.471 7.134.697 1,1

PIB 2006 (M€)

53.780.741 195.284 3,6

Emissions (kt CO2 equivalent)

29.023.747 59.252 2,0

A més, Catalunya en el marc de la UE, també assumeix uns compromisos específics d’aquest espai comú, més enllà dels estrictes de la proporcionalitat.

El sector primari, està tradicionalment lligat a la terra. El desenvolupament d’aquesta activitat, des del seu inici, evoluciona, des d’un punt de vista, i en primer terme, fonamentalment productiu, i en un marc de competència, posteriorment també econòmic. Molts dels canvis i millores es centren en reduir els graus d’incertesa, de dependència de variables no controlades, alliberant l’activitat amb major o menor grau del seu suport.

• En el cas de l’agricultura, aportant adobats, aigua de reg, alliberant-se del clima amb els conreus sota coberta, i fins i tot amb atmosferes controlades, ...

• En el cas de la ramaderia, des d’una ramaderia tradicional fins a les explotacions més modernes.

• El món forestal es centra majoritàriament, amb sistemes de gestió, mantenint masses de protecció irregulars, masses regulars en zones més favorables, o en climes que asseguren en tot cas bones cobertures de sòl, o en el cas més extrem, amb plantacions forestals gairebé en la frontera amb conreus intensius.

La major demanda sobre aquestes activitats, inicialment tradicionals, genera una dualitat que es relaciona amb INPUTS i EXTERNALITATS. És a dir, alliberar el sector primari del seu suport genera tensions, que es tradueixen en efectes ambientals directes sobre la pròpia activitat, amb una major necessitat d’entrades, aigua, adobs, fitosanitaris, per a mantenir una situació desequilibrada amb el medi, i externalitats, que les suporta l’activitat, però especialment el suport i en un àmbit més extens, com erosió, efectes sobre les aigües, atmosfera, paisatge, ...

6

Es podria fer una gradació de les diferents activitats, dins del sector primari, avaluant els graus d’independència amb el seu suport, i per tant de connexió amb inputs externs

CONNEXIÓ AMB INPUTS EXTERNS. AGRICULTURA

Tipus Graus de connexió Descripció

Conreus de secà

El caràcter monoespecífic dels conreus genera la necessitat d’inputs externs pel control de competència.

Conreus regadiu amb reg de suport

El reg, de suport, no comporta un canvi de conreus, sinó una dotació d’aigua mínima per assegurar certa estabilitat en els rendiments

Conreus de regadiu amb dotació completa

La dotació plena, si que suposa un canvi de conreus, comportant una nova situació de dependència. Els conreus generalment no tolerarien una campanya sense reg, fins i tot estant compromesa la seva supervivència.

Conreus sota coberta

La protecció dels conreus comporta una regulació passiva del clima. A aquest conreus, intensius, disposen de reg, amb dotació plena.

Conreus sota coberta amb control de clima

A diferència de l’anterior, se li aplica una grau més de dependència, aquest cop energètica, ja sigui per calor o fred.

Conreus sota coberta amb control de clima i hidropònics

Finalment els conreus hidropònics estan aïllats del sòl, el que els hi confereix un últim grau de dependència amb la necessitat d’una aportació constant de nutrients.

7

El mateix exercici es pot fer per les explotacions ramaderes:

CONNEXIÓ AMB INPUTS EXTERNS. RAMADERIA

Tipus Graus de connexió Descripció

Ramaderia extensiva

Són explotacions on el bestiar està sempre lliure en pastures, bàsicament boví de carn, oví, cabrum i equí.

Se li aplica un grau de dependència, bàsicament per la possibilitat d’un suplement d’alimentació, abeuradors, i grans tanques o vailets.

Ramaderia semi- extensiva

Es diferencia de l’anterior en que part de l’any el bestiar no pastura i està estabulat, comportant una gestió de l’alimentació i dejeccions.

Generalment fa referència al mateix tipus de bestiar, i per tant boví de carn, oví, cabrum i equí.

Ramaderia semi- intensiva

El bestiar no està totalment estabulat, sinó que disposa d’espais interiors, d’aixopluc i espais exteriors reduïts i controlats.

Hi ha una necessitat total d’abastament de menjar, i dejeccions.

En aquest cas s’amplia el tipus de bestiar, i fa referència, a boví de carn i de llet, aviram, sovint de qualitat, i porcí ocasionalment.

Són explotacions potencialment sense vinculacions amb el territori.

Ramaderia intensiva sense control de clima

El bestiar està sempre estabulat en recintes interiors, o sota coberta. Fa referència a boví de carn i de llet, aviram, porcí d’engreix, i conill.

En aquests casos el oví, cabrum i equí és ocasional.

La dependència d’alimentació, aigua i gestió de dejeccions és completa.


Ramaderia intensiva amb control de clima

A diferència de l’anterior, se li aplica una grau més de dependència, aquest cop energètica, ja sigui per calor o fred, i il·luminació.

Entren en aquest capítol, l’aviram i el porcí restringit a les reproductores i lactants.

La dependència d’alimentació, aigua i gestió de dejeccions és completa, a més de la dependència energètica, que és un dels principals costos


En relació al món forestal, també es podria fer aquesta gradació, tot i que no en termes de dependència, sinó amb uns majors costos de gestió, diferenciant des de les explotacions forestals de bosc menut, masses irregulars, masses regulars, fins a les plantacions fustaneres més intensives.

8

Per tant doncs, partint dels serveis generats pel sector primari de subministrament, de regulació i culturals, a més dels serveis auxiliars, de regulació de nutrients, formació de sòl i producció primària, que són la base de la vida en el planeta, s’arriba a una situació de desequilibri, on els serveis però estan per sobre de les externalitats, i on les sinèrgies poden corregir els efectes ambientals en un entorn productiu .

Així, canviar el concepte més directe d’efectes negatius i mesures de correcció, per oportunitats de millora, té principalment en el món rural un especial sentit i significació. Tres són els aspectes ambientals on l’agricultura té un especial paper per desenvolupar, no només corregint i millorant els efectes de la seva pròpia activitat, sinó compensant les d’altres. Aquest són:

• El canvi climàtic.

• La degradació de les masses d’aigua, tant en qualitat com en quantitat.

• La biodiversitat.

10

La descripció del sector, s’organitza en base a una sèrie d’indicadors, en coherència amb el plantejament general de l’estudi, més enllà d’una descripció particular de cada un dels sectors i subsectors que la componen. Els indicadors fan referència:

• Indicadors d’activitat, on es mostra l’evolució al llarg del temps, del sector agrícola, ramader i forestal. En cada un dels sectors, es fa incidència en els subsectors, i especialment en aquells que tenen un major pes.

• Indicadors d’Input, fent referència a aquells aspectes que permeten l’increment de productivitat, i l’aïllament de les condicions de contorn. Aquest indicador fa referència a aigua, energia, adobs i fitosanitaris.

• Indicadors d’externalitats, l’aïllament del territori, amb l’increment de productivitat, es manifesta amb externalitats. En el cas de la ramaderia, amb la necessitat de gestió de les dejeccions ramaderes, en general la contaminació difusa dels aqüífers, per les pròpies dejeccions o els adobats i els fitosanitaris, un increment d’erosió, pel conreu de zones amb excessiu pendent, la crema de rostrolls, i marges, o una explotació forestal massa intensiva, o finalment la pèrdua d’hàbitats o simplificació del territori, en les grans transformacions agrícoles, determinants sistemes d’explotació forestal, ...

Les externalitats són un indicador de l’equilibri de les activitats amb el territori.

• Indicadors socials i econòmics. Els aspectes ambientals, sovint vénen associats amb els aspectes socials i econòmics. Si bé s’ha anat associant les activitats tradicionals amb una acurada relació amb el medi, i amb rendes sovint limitades, els indicadors econòmics i socials, presenten situacions contràries. Les activitats amb poca renda, que generen també, en societats amb altres oportunitats, comunitats envellides, també són potencialment generadores d’efectes ambientals.

• Indicadors d’equilibri i suficiència. El sector primari té com a suport el territori, i en aquest sentit s’estableixen una sèrie d’indicadors que han de relacionar aquest sector amb el seu suport i amb la població, introduint aspectes com la sobirania alimentària, la capacitat embornal de dejeccions ramaderes i per tant la càrrega ramadera, la competència per l’aigua, ...

En el següent quadre es mostra l’esquema d’indicadors.

12

Superfície agrària.

Aspectes generals

INTRODUCCIÓ I DEFINICIONS

L’anàlisi de la superfície agrària de Catalunya es fa a partir de les dades de la "Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries" realitzada per l'IDESCAT i el Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

El període de referència és 1995 2005. La superfície agrària de les explotacions es compon per la Superfície Agrària útil (SAU), per la Superfície Forestal i per les Altres Terres. Dins de la SAU estan inclosos les terres dedicades al conreu (secà i regadiu) i les pastures permanents.

ANÀLISI D'ESTRUCTURA.

Segons les dades de l'any 2005 la superfície agrària suma un total de 1.926.783 Ha, que aproximadament correspon a un 60,2% de la superfície total de Catalunya.

Per tipus de superfície,

• La més important és la SAU, amb un 60,3% de la superfície agrària i 1.162,230 Ha.

• La superfície forestal dins de l'explotació suposa un 29,7% i 572.368 Ha i

• Les altres terres són un 10,0% que corresponen 192.185 Ha.

L'evolució de la superfície agrària dins el període de referència mostra un lleuger creixement, amb tendència a l'estabilització als darrers anys del període. Per tipus de superfície s'observa que la SAU augmenta un 5%, la superfície forestal disminueix un un 6% i les altres terres augmenten un 20%.

13

SUPERFÍCIE AGRÀRIA. HA..

0

400000

800000

1200000

1600000

2000000

2400000

1995 1997 1999 2003 2005

Altresterres

Superfícieforestal

SAU

Pel que fa a la SAU i els seus components, l'any 2005 suma un total de 1.162.230 ha. Dins de la SAU els conreus signifiquen un 67,5% i 784.069 Ha i les pastures permanents suposen un 32,5% i 378.161 Ha.

Els conreus, a la vegada, estan classificats en secà i regadiu. El secà significa un 69,7% i 546.647 Ha i el regadiu un 30,3% i 237.422 Ha.

L'evolució dels diferents paràmetres analitzats dins el període de referència indiquen que el lleuger creixement de la SAU es deu, bàsicament a l'augment, en un 56%, de les pastures permanents. Aquestes també creixen per l’abandó de conreus, bàsicament de secà. En canvi, la superfície dedicada als conreus disminueix un 9%. Aquesta baixada es deu al descens la superfície de secà, fins un 13%, acompanyat d'un lleuger augment de la superfície de regadiu, un 2%. La consolidació dels nous regadius, concretament el Segarra- Garrigues o el Xerta- Sènia, comportaran un augment efectiu de la superfície de regadiu, i conseqüentment una reducció del secà.

SUPERFÍCIE AGRÀRIA ÚTIL. HA..

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

1995 1997 1999 2003 2005

pasturespermanents

conreusregadiu

conreussecà

14

Els regadius es tracten específicament en un apartat.

Una altra dada a tenir en compte és la reducció del nombre d’explotacions, un 19% en deu anys, i l’augment de la seva superfície mitjana en un 30% des de l’any 1995 fins l’any 2005. L’any 1995 la SAU per explotació era de 15,5 Ha i el 2005 era de 20,2 Ha.

ANÀLISI DE TENDÈNCIES.

Les tendències més marcades, i que poden ser objecte d’una projecció són l’abandó de les terres agrícoles de secà, menys productives, augmentant la superfície de pastures permanents.

L’increment de regadius, i per tant la disminució de secà equivalent, respon més a un escenari de programació. De fet, el Pla de Regadius 2009-2025, preveu un increment de superfície de reg efectiva a Catalunya de fins a 135.000 ha.

La resta de tendències poden ser degudes a entorns econòmics específics, tot i que el sector primari presenta inèrcies molt importants, i per tant oscil·lacions certament lentes.

Producció ecològica i producció integrada.


L’anàlisi de les superfícies dedicades a producció agrària ecològica (PAE) i producció integrada (PI) de Catalunya provenen del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural.

El període de referència és 1995 - 2007 en el cas de la PAE i 1995 - 2008 en el cas de la PI.

Les dades de superfície de conreus són oficials els anys 1995, 1997, 1999, 2003 i 2005. Les dades dels altres anys s’han calculat, per tenir uns valors aproximats, i poder-les comparar amb les superfícies de producció ecològica i integrada.

Segons el Departament d'agricultura, alimentació i acció rural, les diferències entre la producció integrada, ecològica i convencional són:

Per a la protecció dels cultius la producció integrada combina la utilització de mètodes de lluita biològica per el control de les plagues i malalties, juntament amb l’ús de tècniques tradicionals, basades en la utilització de productes agroquímics.

A diferència de la producció ecològica, que ho prohibeix, la producció integrada permet la utilització de productes agroquímics de síntesi (adobs, pesticides, etc.), si bé la seva utilització resta restringida a l’ús d’unes determinades matèries autoritzades, que prèviament s’han definit, per uns comitès d’experts professionals, en aquest cas, els Comitès tècnics de producció integrada, en les Normes tècniques específiques de producció integrada per a cada cultiu. Les Normes tècniques descriuen, d’una manera molt detallada, tot el procés de producció, i en el seu cas d’elaboració, per a cadascun dels diferents productes.

La producció integrada, a més, es diferencia de la producció convencional, pel fet que obliga a realitzar tot un seguit de pràctiques encaminades a la protecció del medi ambient i garantir, alhora, la sostenibilitat de l’agricultura. Entre algunes d’aquestes pràctiques cal destacar: el foment de la biodiversitat de l’agrosistema, la millora de la fertilitat del sòl, la realització de pràctiques de cultiu que afavoreixin l’augment de la matèria orgànica i redueixin el risc d’erosió i degradació del sòl, un control acurat del sistema de reg, el control integrat de plagues i malalties, la revisió de la maquinaria i els equips de tractaments, la gestió dels Quaderns d’Explotació i, si s’escau de

15

Postcollita, en els quals es registren totes les actuacions i els productes que s’han utilitzat per a l’obtenció de cada producte, en cadascuna de les respectives fases de producció, conservació, elaboració i envasat, etc.

En definitiva, el sistema de producció integrada, a més d’ésser un sistema respectuós amb l’entorn agrícola permet fer un seguiment complet de la traçabilitat de cada producte obtingut, és a dir, seguir tot l’historial que l’afecta, des de la seva producció fins a la seva comercialització, atès que totes les operacions estan enregistrades i es poden analitzar d’una manera molt detallada.

Des del punt de vista del consumidor, la producció integrada representa una nova opció per al consum d’aliments, caracteritzada per oferir uns productes de qualitat certificada sobre els quals s’ha portat a terme un estricte control dels mitjans que intervenen en la seva producció.

ANÀLISI D’ESTRUCTURA

L’any 2007 la PAE ocupava 60.095 Ha i la PI, l’any 2008, 28.126 Ha. Aquestes superfícies representaven, respectivament, un 7,8% i un 3,4%, de la superfície total de conreus. L’evolució de les superfícies ha estat ben diferent pels dos tipus. Mentre que la PAE ha anat augmentat sostingudament la seva superfície, amb un gran salt l’any 2001 de 40.000 ha, fins a augmentar més d'11 vegades les 4.934 ha de l’any 1995, la superfície de PI ha estat variable. L’any 2000 assoleix la màxima superfície amb 83.729 ha, un 10,3% del total de superfícies conreables, entre el 2001 i el 2006 es manté entre les 38.000 i 41.000 ha. L’any 2007 torna a tenir una forta davallada fins a les 19.752 ha. I l’any 2008 torna a augmentar fins a les 28.126 ha.

PRODUCCIÓ INTEGRADA I ECOLÒGICA

Any Sup eco Sup int Sup conreus

1995 4.934 7.934 859.823

1996 6.578 31.000 868.560

1997 7.187 44.466 877.297

1998 7.835 54.554 845.488

1999 9.570 43.916 813.678

2000 10.827 83.729 809.717

2001 50.789 38.278 805.757

2002 52.346 38.545 801.796

2003 56.212 39.090 797.835

2004 56.368 39.435 790.952

2005 54.189 40.344 784.069

2006 55.355 38.029 778.000

2007 60.095 19.752 772.000

2008 - 28.126 766.000

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

100.000

1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007

Sup int

Sup eco

ANÀLISI DE TENDÈNCIES

En termes generals, les polítiques agrícoles tendeixen cap a la proposta d'uns sistemes o tècniques de producció cada cop més sostenibles (producció ecològica, producció integrada, agricultura de conservació, condicionalitat per poder cobrar els ajuts, modulació dels ajuts directes per ampliar els pressupostos de desenvolupament rural...). Per tant, és de preveure que els sistemes de producció ecològica i de lluita integrada aniran guanyant terreny, a mesura que es desenvolupi tecnologia i maquinària adaptada i es millorin també els canals de comercialització.

Tendència de la Producció agrària ecològica (PAE)

Durant el període de referència la PAE ha anat augmentant sostingudament la superfície. Aquest creixement ha anat fortament lligat al suport de l’administració, com s’observa amb el salt de

16

superfície del 2001. Per tant es fa difícil preveure un horitzó 2026. El desembre 2008, el DAR posa en marxa el Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricultura ecològica 2008 - 2012, segons el qual es preveu incrementar la superfície de conreu en un 30% i la facturació dels operadors ecològics en un 50%. Això suposaria, en l’horitzó 2012, una superfície de 80.000 Ha de PAE.

Tendència de la Producció Integrada (PI)

El comportament irregular de l'evolució de superfície de PI fa difícil preveure una tendència. Aquesta variabilitat de superfícies es deu a diversos factors. Un dels principals motius és que els productors poden adaptar els seus conreus a la PI per una campanya, i per tant no presenta les inèrcies de la producció ecològica on es necessiten tres campanyes per a certificar-se. Normalment, si el resultat productiu i comercial de la campanya no ha estat satisfactori, poden tornar a la producció convencional, i en la campanya posterior, tornar a la producció integrada Actualment el Departament d'agricultura vol donar un nou impuls la PI, pel que s’ha suposar un augment de les superfícies.

Producció d’organismes genèticament modificats(OGM o GM)


El blat de moro és l’única espècie que té varietats genèticament modificades autoritzades, incloses al Registre de varietats comercials, depenent de l’oficina Espanyola de Varietats Vegetals, o al Catàleg Europeu de Varietats de Plantes Agrícoles i, per tant, és l’única que és pot cultivar a l’Estat Espanyol.

El 1998, es van inscriure dues varietats de blat de moro modificades genèticament al Registre de Varietats Comercials, el que va possibilitar l’inici del seu cultiu.

Actualment, a l’Estat Espanyol es poden cultivar 61 varietats diferents de blat de moro genèticament modificat amb el paquet gènic MON 810, que els hi confereix resistència al «taladre», una de les plagues més importants del blat de moro a Catalunya.

D’acord amb la normativa vigent, els titulars d’explotacions que utilitzin varietats genèticament modificades han de declarar els camps sembrats amb aquest tipus de llavor, indicant la varietat i superfície sembrades per a cadascuna de les localitzacions.

17


L’any 2008, amb dades provisionals, la superfície de blat de moro modificat genèticament era 20.447 Ha, un 48,3% de la superfície de blat de moro i un 2,7% de la superfície total de conreus de Catalunya.

PRODUCCIÓ DE BLAT DE MORO A CATALUNYA

AnyTotal

conreusTotal BM GM

GM/BM (%)

GM/Tot (%)

2003 797.835 41.718 5.390 12,9 0,7

2004 790.952 42.929 16.259 37,9 2,1

2005 784.069 38.866 17.170 44,2 2,2

2006 778.000 37.871 15.247 40,3 2,0

2007 772.000 31.945 14.736 46,1 1,9

2008 766.000 42.271 20.447 48,4 2,7 0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

2003 2004 2005 2006 2007 2008

Total BM

GM

18

Cabana ramadera


L’anàlisi de la càrrega ramadera de Catalunya es fa a partir de les dades de la “Enquesta sobre l’estructura de les explotacions agràries" realitzada per l'IDESCAT i el Departament d’agricultura, Alimentació i Acció Rural. El període de referència és 1982 - 2005.

La cabana ramadera es compon, principalment, per les espècies porcina, bovina, avícola, ovina, caprina, cunícola i equina. Com a base per l’estudi s’han fet servir, bàsicament, les dades referents a les espècies porcina, bovina i avícola.


La cabana ramadera es compon bàsicament per les espècies bovina, porcina, ovina, caprina, avícola, cunícola i equina. El cens de la cabana ramadera ha estat expressat en unitats de bestiar major o unitats ramaderes per tal de poder comparar les dades entre espècies. Les unitats ramaderes s’obtenen aplicant un coeficient a cadascuna de les espècies i tipus, per poder presentar en una mateixa unitat d’equivalència, les diferents espècies

Segons les dades de l'any 2005 el cens puja a un total de 2.622.145 unitats ramaderes. L'espècie predominant és la porcina, amb un 62,1% del total de la cabana, seguida de l'aviram (22,4%) i el boví (11,9%).

Segons les sèries de dades històriques la càrrega ramadera catalana s'ha pràcticament doblat des de l'any 1982. Aquest fort creixement ha estat encapçalat pel sector del porcí (+130 % base 1982), reforçant, d'aquesta manera, la seva importància dins el sector, passant del 48,7% del total de la cabana l'any 1982 al 62,1% l'any 2005.

CABANA RAMADERA UNITATS DE BESTIAR MAJOR..

0

500000

1000000

1500000

2000000

2500000

3000000

1982 1989 1999 2003 2005

EquíConilles mareOví i CabrumAviramBovíPorcí

Una de les característiques més notables del sector és la intensificació de l’activitat. El nombre d’explotacions s’ha reduït un 75% aproximadament. Aquest fet, juntament amb el creixement de la cabana ha suposat una forta intensificació de l’activitat. La dimensió de l’explotació catalana s’ha multiplicat gairebé per sis, passant de 14 unitats ramaderes a 94.

19

TENDÈNCIES

La proposta d’una anàlisi tendencial a través de la projecció de l’estat actual, segurament no sembla el més indicat. Aquest portaria a un increment de la cabana ramadera en un 129 % en UR, destacant el creixement del sector porcí que, en nombres absoluts, augmentaria dels 6.000.000 de caps de bestiar a l’any 2005, a 9.000.000 l’any 2026.

En aquest sentit, tot i la intensificació de l’activitat ramadera en els últims anys, es pot plantejar que la capacitat del territori català ha arribat al seu límit. De fet, es reconeix sovint com un dèficit estructural, la desproporció de la cabana ramadera amb la SAU.

20

Forestal. Distribució general d’usos a Catalunya. Superfície forestal i aprofitaments.


En aquest apartat s'analitza la planificació dels aprofitaments fusters del país emmarcada dins el context general de la distribució general de la superfície de Catalunya. Les dades objecte d'anàlisi les disposen el DMAH, el CPFC i el DAR.

En el quadre, la superfície de Catalunya és dividida en forestal (bosc, bosquines i altra vegetació), conreus (desglossats en secà i regadiu) i la superfície que anteriorment es definia com «improductiva». Atès el matís negatiu connatural al terme -la justificació del qual raïa en una aproximació agroforestal, però no pas industrial o naturalista- s’ha preferit definir les dues classes de territori urbanitzat i infraestructures i àrees sense vegetació. Aquesta última figura després de la superfície forestal, d’acord amb una lògica de «gradient de recobriment arbori» i «grau de pertorbació antròpica», així que la classificació de la superfície comença amb el bosc i acaba amb el territori urbanitzat i les infraestructures.

Les denominacions i definicions emprades en el quadre són, doncs, les següents:

Classe Definició

SUPERFÍCIE FORESTAL Bosc Tot terreny poblat per arbres

Bosquines Màquies, garrigues, brolles, landes, arbusts, matolls i situacions de trànsit entre bosc i matollar

Altra vegetació Prats, pastures, herbassars, vegetació de zones humides, erms pasturats

ÀREES SENSE VEGETACIÓ Sòls nus, roquissars, escarpaments, tarteres, xaragalls, sorral i platges, congestes, llacs, embassaments i rius

CONREUS Secà Terrenys sembrats, plantacions d'espècies anuals o plurianuals, sempre amb forta intervenció humana (cultius herbacis i llenyosos, de regadiu i de secà, guarets)

Regadiu

TERRITORI URBANITZAT I INFRAESTRUCTURES

Nuclis urbans, zones urbanes de baixa densitat, zones industrials i comercials, infraestructura viària

21


L'any 2007 la superfície forestal de Catalunya era de 2.038.037 Ha, que representava el 63,5% del total de la superfície del país. L'any 2001, aquesta superfície era de 1.903.802 Ha. Durant el període de referència, 2001 - 2007, es va produir un augment del 7,1%, concentrat en els darrers tres anys del període. Aquest augment s'ha produït per l'increment de la superfície de boscos i bosquines, en un 34,7% i un 35,9% respectivament, i una disminució en 69 % de l'altra vegetació. L'augment de la supefície forestal s'ha vist compensat per la disminució de les superfícies de conreu, bàsicament les de secà, i les àrees sense vegetació, que durant el període de referència s'han reduït en un 9,6% i un 34,8% respectivament.

DISTRIBUCIÓ GENERAL DE LA SUPERFÍCIE A CATALUNYA

bosc bosquines altra

vegetaciósecà regadiu

2001 914.073 477.025 512.704 1.903.802 171.168 661.147 266.081 207.732 3.209.930

2002 915.548 474.850 509.193 1.899.591 175.897 659.196 259.039 215.463 3.209.186

2003 913.096 478.727 503.119 1.894.942 178.244 662.622 259.454 213.786 3.209.048

2004 937.784 472.514 490.208 1.900.506 175.775 660.149 261.768 209.844 3.208.042

2005 995.121 495.612 454.472 1.945.205 149.182 655.961 261.071 196.926 3.208.345

2006 1.052.985 507.632 419.969 1.980.586 121.496 644.451 263.141 200.017 3.209.691

2007 1.231.006 648.144 158.887 2.038.037 111.593 597.537 261.207 200.836 3.209.210

superfície forestalTotal

forestalàrees sense vegatació

conreus

Any

territori urbanitzat i

infraestructures

Superfíce total

Catalunya

3. TAULES DE DADES.

DISTRIBUCIÓ GENERAL DE LA SUPERFÍCIE DE CATALUNYA I SUPERFÍCIE AM B PLANS DE GESTIÓ. Ha. 2001 - 2007.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007

altravegetació

bosquines

bosc

Producciótotal (m3)

Sup. amb P lade gestió

àrees sensevegatació

conreus

SuperfícetotalCatalunya

Pel que fa a la superfície forestal sotmesa a ordenació mitjançant plans tècnics o simples de gestió i millora forestal ha anat augmentant progressivament. L'any 2007 hi havia 408.103 Ha de bosc ordenades. L'any 2001 hi havia 165.916 Ha. Durant el període de referència aquesta superfície ha augmentat un 146% , i el nombre de plans de gestió ha passat de 1049 a 2931, el que suposa un augment del 179,5%. D’aquesta manera, la superfície gestionada sobre el total de

22

boscos ha passat d'un 22,7% a un 33,2%, i sobre el total de superfície forestal ha passat d'un 10,9 % a un 20 %.

La producció de fusta, ha augmentat en un 20,5%, passant de 485.078 m3 l'any 2001 a 584.349 m3 l'any 2006.

TAULA RESUM

Any (a) Bosc (Ha)(b) Total

forestal (Ha)

(c) Sup. amb Pla de gestió

(Ha)% (c)/(a) % (b)/(a)

Producció de fusta i llenya

(m3)

Producció de fusta i llenya

(Tn)*

fusta i llenya pla de gestió

(Tn)%

2001 914.073 1.903.802 207.153 22,7 10,9 672.848 663.629 166.272 25,1

2002 915.548 1.899.591 261.720 28,6 13,8 617.646 609.183 179.614 29,5

2003 913.096 1.894.942 312.508 34,2 16,5 712.319 702.559 294.059 41,9

2004 937.784 1.900.506 344.209 36,7 18,1 588.810 580.743 189.225 32,6

2005 995.121 1.945.205 359.994 36,2 18,5 1.012.703 998.828 527.279 52,8

2006 1.052.985 1.980.586 392.464 37,3 19,8 755.257 744.909 344.483 46,2

2007 1.231.006 2.038.037 408.103 33,2 20,0 - - 382.381 -

TENDÈNCIES

La superfície forestal té tendència a augmentar, generant masses més madures. Alhora, també s’incrementa la producció de fusta i llenyes.

Quant a la gestió, hi ha un increment de superfície important, i una tendència positiva als boscos ordenats. Aquest generen també una major producció, respecte als no ordenats.

23

Els indicadors d’input fan referència a aquells aspectes indispensables pel procés productiu, i per tant a l’aigua, l’energia, els adobs i fitosanitaris, en relació a l’agricultura, i l’alimentació en relació a la ramaderia.

Aigua

Distribució dels usos de l’aigua a Catalunya

Segons el document IMPRESS (Agència catalana de l’aigua, 2005), la demanda hídrica del sector és de 2076 Hm3, concentrat al Segre amb un 51% de la demanda i un 27 % a la de l’Ebre. La resta, un 22 %, correspon a les conques internes de Catalunya.

De l’anàlisi de les zones regades, la superfície regada s’eleva a 310.000 ha, i el consum fins a 2900 hm3. Aquest consum es deriva, del coneixement concret de les concessions dels organismes de conca (és el cas majoritari, que abastaria aproximadament 230.000), i de una estimació de zones regades tradicionals segons el Plan Nacional de Regadíos 2002, on es preveuen segons els organismes de conca, cabals instantanis 1 l/s i ha. Aquest segon cas, on s’han estimat les dotacions, afectaria aproximadament 80.000 ha, que corresponen a Comunitats de regants de petita entitat , i on no hi hagut actuacions públiques tradicionalment. Aquestes dotacions estimades no sempre corresponen a consums reals. De fet, hi ha zones que actualment no es reguen, i d’altres que es reguen en èpoques molt concretes, o quan tenen aigua. Això fa que el consum global sigui molt menor, o com a mínim incert. Per tant, es pren com a referència el document IMPRESS (Agència Catalana de l’Aigua. 2005)

La ramaderia té unes demandes hídriques directes d’aproximadament 64,6 Hm3.

Aquests usos agropecuaris competeixen amb la resta dels usos de l’aigua a Catalunya.

Els usos urbans, que inclouen els domèstics i els usos assimilables a domèstics, entenent aquests com aquelles activitats ubicades en l’entorn urbà (comerços, hotels, oficines, sanitari, ...) tenen una demanda de 541 Hm3, dels quals 405 Hm3 corresponen estrictament als usos domèstics.

El consum domèstic es concentra fonamentalment en les conques internes de Catalunya, concretament en un 92 %, i només un 8 % a les comarques catalanes de la conca de l’Ebre.

La mateixa situació es produeix en el consum industrial, amb una demanda de 188 Hm3, que es concentra en un 95 % en les conques internes, i només un 5 % en la conca de l’Ebre.

Finalment, els usos recreatius, considerant camps de golf (6,7 Hm3), parcs temàtics (1,4 Hm3), estacions d’esquí (1,16 Hm3), i establiments d’acampada (4 Hm3), tenen un consum total de 13,26 Hm3.

24

DISTRIBUCIÓ DELS USOS DE L’AIGUA

Us Consum

Hm3 %

Agricultura 2.076,0 72,01

Ramaderia 64,6 2,24

Domèstic 541,0 18,77

Industrial 188,0 6,52

Recreatiu 13,3 0,46

Total consum 2.882,9 100

0

500

1000

1500

2000

2500

Agricultura Ramaderia Domèstic Industrial Recreatiu

Consum (Hm3)

Consum d’aigua per usos a Catalunya (Font. IMPRESS 1995)

El major consum d’aigua es produeix en les zones menys poblades, especialment en les comarques catalanes de la conca de l’Ebre, i fonamentalment en les zones de regadiu de l’Urgell i el Segrià, i el delta de l’Ebre, i lligat a usos tradicionals, concretament l’agricultura.

Els usos domèstics, industrials i recreatius es centren en les conques internes, concretament en la franja costanera, i representen un 25 % del total de Catalunya.

Ús de l’aigua per l’agricultura.

L’agricultura és amb molta diferència l’activitat que presenta un major ús de l’aigua. Catalunya té una superfície total de 3.193.000 ha, de les quals 2.057.316 ha corresponen a superfície no agrícola i 1.138.684 ha són superfície agrícola útil. (SAU)

La superfície no agrícola representa un 64,4 % del total. De la resta, el 27 % correspon a sòls de secà mentre que el 8,6 % són sòls de regadiu. En valors relatius respecte la SAU resulta que un 73 % són de secà, mentre que el 27 % són de regadiu.

25

DISTRIBUCIÓ DE SUPERFÍCIES A CATALUNYA (ha)

Secà 828.255 72,74%

Regadiu 310.429 27,26%

TOTAL SAU 1.138.684 35,73 %

NO SAU 2.057.316 64,27 %

TOTAL Catalunya

3.196.000

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

TOTAL NO SAU SAU SECÀ REG

TOTAL

NO SAU

SAU

SECÀ

REG

La distribució territorial d’aquests regadius és molt desigual a Catalunya. Lleida, és la demarcació amb una major superfície de reg, quantificada en 174.373 ha que representen el 56,22% de la superfície regable de tot Catalunya. Li segueix la demarcació de Tarragona, incloses les Terres de l’Ebre, amb un 27,42% de la superfície, 85.048 ha. La demarcació de Girona, amb 35.756 ha de superfície regable representa un 11,53 % del total de superfície, i finalment les comarques de Barcelona on es reguen 14.960 ha, que representen el 4,82 % de la superfície agrícola regable.

0

20000

40000

60000

80000

100000

120000

140000

160000

180000

200000

Lleida Tarragona Girona Barcelona

Amb la delimitació territorial que correspon al Pla Territorial General de Catalunya, el major pes el tenen les terres de Lleida, amb molta diferència respecte la resta, amb un pes important i que corresponen a les Terres de l’Ebre, Comarques Gironines i Camp de Tarragona.

26

L’estat actual dels regadius a Catalunya és molt diversa. Des de regadius tradicionals, que han estat l’impuls econòmic i social de moltes comarques, fins a les més modernes transformacions amb regadius de suport de conreus tradicionals, i el procés de consolidació de grans regadius com el Segarra- Garrigues, planificat des dels inicis del segle XX.

El Pla d’Aprofitament Integral dels Rius de Catalunya (1930), ja considerava la proposta del Segarra- Garrigues, més altres desenvolupaments a les planes agrícoles del Vallès i del Francolí.

Es fa una primera divisió dels regadius a Catalunya, i que fa referència als regadius tradicionals, amb una tipologia de reg en general poc eficient, i els altres regadius, que provenen de noves actuacions incrementant la intensitat d’ús passant de secà a regadiu, o provenen de modernitzacions ja executades de regadius tradicionals

• Regadius tradicionals

• Altres regadius

27

De totes aquestes zones regables resulta un total de superfície de:

TOTAL SUPERFÍCIE EN REG ANY 2008

Superfície regada Consum Actuacions

Ha % Hm3 %

Regadius tradicionals 275.742 88,70 2835,19 96,58

Altres regadius en servei

7.564 2,52 23,577 0,80

Altres regadius en execució parcialment en servei

27.302 8,78 76,808 2,62

TOTAL 310.428 100 2.935,58 100

0,00%

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

35,00%

40,00%

45,00%

50,00%

Alt

Piri

neu

iA

ran

Com

arqu

esC

entr

als

Com

arqu

esG

ironi

nes

Pon

ent

Am

bit

Met

ropo

lita

Cam

p de

Tar

rago

na

Ter

res

del'E

bre

En relació a la procedència de les aigües, també hi ha diferències importants. La major part d’aigua és superficial, que correspon a un 77 % de la superfície regable. Un 19,9 % de la superfície regada, prové d’aigües subterrànies, situant-se majoritàriament en les conques internes. Les aigües de retorns, és a dir, de drenatge de zones regables, representen un 2,4 %, que equival a 6.377 ha. Finalment 745 hectàrees, un 0,1% de la superfície, es rega mitjançant aigües procedents de depuradores. Aquests recursos procedents d’aigües regenerades són un recurs relativament important en les conques internes on hi ha una major població.

En tot cas, s’ha de valorar que els cabals instantanis de reg són molt superiors als domèstics. En conseqüència, la relació del consum domèstic i el ús per reg és força desequilibrada, i per tant es pot concloure que aquest recurs té una importància relativa.

28

0

50000

100000

150000

200000

250000

SUPERFICIAL SUBTERRANEA RETORNS DEPURADORA

Superficie (ha)

Procedència de l’aigua

El mateix exercici es pot fer en funció del sistema de reg emprat. Del total de les zones de reg 191.122 es reguen amb sistemes de reg a tesa o superficial, 37.754 ha per aspersió i 81.261 per goteig. Les eficiències mitjanes dels diferents sistemes de reg varien del 50 %, 80 i 90 % respectivament.

0200004000060000

80000100000120000140000160000180000

200000220000240000

TESA GOTEIG ASPERSIÓ

Sup (ha)

Tipus de reg

TENDÈNCIES

El Pla de Regadius de Catalunya 2009-2020, actualment en fase d’avanç, dibuixa el futur del reg a Catalunya.

En base a aquests objectius i a l’estat actual exposat el Pla de regadius proposa la millora general dels regadius a Catalunya , consolidant noves actuacions planificades, i la millora dels regs existents, especialment els tradicionals.

Concretament el pla preveu dos tipus d’actuacions, que es poden dividir en:

• Estructurals, que fan referència a infraestructures per a la modernització dels regadius tradicionals, i la finalització dels iniciats i planificats. Es centra en tres capítols

29

� Modernització dels regadius tradicionals

� Finalització dels regadius en procés d’execució i regadius planificats.

� Proposta de nous regadius.

• No estructurals, que fan referència a aspectes de gestió, i que es poden centrar en dos capítols

� Control de captacions, xarxes de transport i distribució.

� Gestió de dispositius de control del medi.

� Transferència tecnològica a les explotacions per a la millora de la gestió de l’aigua.

Aquestes actuacions, es concreten doncs en un increment de la superfície de reg, amb una major eficiència, derivat fonamentalment de la millora dels regs tradicionals, amb una major elasticitat, tant per la pròpia millora dels regadius tradicionals, com de l’increment substancial dels regs de suport, i un major control per la implementació i millora dels elements de gestió.

Aquesta proposta dibuixa una tendència de futur amb un sostre de reg variable, amb capacitat d’adptar-se a la variabilitat del recurs.

RESULTAT DE L’ESTRATÈGIA DE GESTIÓ DEL DÈFICIT (Hm3)

Actuacions Reg sense dèficit

Reducció potencial

de la demanda

Sostre de reg

Regs tradicionals 2.468,24 2.468,24

Altres regs en servei i posta en servei dels planificats

638,50 3.106,74

Modernització regadius tradicionals

823,84 2.282,90

Millora eficiència en regs moderns

37,56 2.245,90

Reducció de reg en zones de reg de suport

201,27 2.044,07

Reducció demanda en dotació plena

817,50 1226,57

Amb la planificació prevista s’establiria un topall màxim de reg de 3.106,74 Hm3, fins a un mínim de 1.226,57 Hm3.

30

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

40-4

1

41-4

2

42-4

3

43-4

4

44-4

5

45-4

6

46-4

7

47-4

8

48-4

9

49-5

0

50-5

1

51-5

2

52-5

3

53-5

4

54-5

5

55-5

6

56-5

7

57-5

8

58-5

9

59-6

0

60-6

1

61-6

2

62-6

3

63-6

4

64-6

5

65-6

6

66-6

7

67-6

8

68-6

9

69-7

0

70-7

1

71-7

2

72-7

3

73-7

4

74-7

5

75-7

6

Aforament

CABAL MANTENIMENT 30%

CABAL MANTENIMENT 50%

Aportacions del riu Segre a Seròs, comparant en dos llindars de cabals de manteniment del 30 i el 50 %, calculats sobre el regim natural del riu al mateix punt pel mètode Sacramento.

Consum de fitosanitaris


Aquest apartat s'ha realitzat a partir de l’evolució anual de les vendes de fitosanitaris a Catalunya. Les dades les facilita l’Associació Empresarial per a la Protecció de las Plantes (AEPLA).

S'han tingut en compte els tipus de fitosanitaris més utilitzats, que per ordre de quantitats venudes són: fungicides, herbicides, insecticides i fitoreguladors, i el còmput total d'aquestes substàncies i altres substàncies d'ús menor (Molusquicides i rosegadors, nematicides, acaricides i varis), que, en general, segueixen la mateixa tendència de vendes.

A l'hora d'analitzar el resultats també s'ha tingut en compte l'aplicació per hectàrea de conreu.

ANÀLISI

A l'hora d'analitzar l'evolució de vendes de productes fitosanitaris s'ha de tenir en compte que les condicions climàtiques de les diferents campanyes són determinants alhora d'afavorir o evitar l'aparició de diferents plagues, que poden haver provocat certes distorsions en la tendència general al llarg del període. Tot i això, es pot afirmar que la tendència és la reducció de vendes de tots els productes entre un 10 i un 40%. També s'ha de tenir en compte la progressiva restricció normativa de l'ús d'aquestes substàncies.

L'any 2006 la venda de productes fitosanitaris a Catalunya era de 6797 tones, un 19,7% menys que l'any 2000. Si analitzem la venda de fitosanitaris per Ha de conreu es pot observar un descens pràcticament proporcional al descens de la vendes en general. L'any 2006 la venda de productes de fitosanitaris va ser de 8,7 Kg/Ha, 2 Kg/Ha o un 18,7% menys que l'any 2000.

31

VENDA DE PRODUCTES FITOSANITARIS A CATALUNYA 2000 - 2006 (Tn)

ANY Fungicides Herbicides Insecticides Fitoreguladors Total general

2000 2.892,6 2.469,7 1.809,7 797,8 8.677,7

2001 3.335,7 2.616,5 1.960,7 707,4 9.449,5

2002 3.011,4 2.716,3 1.716,7 554,7 8.767,0

2003 2.859,5 2.388,3 1.458,7 544,5 7.915,0

2004 3.584,9 2.483,1 1.717,4 586,2 9.125,0

2005 2.704,6 1.928,1 1.368,9 508,7 7.141,8

2006 2.226,5 2.182,2 1.271,1 480,8 6.797,0

VENDA DE PRODUCTES FITOSANITARIS A CATALUNYA 2000-2006. Kg/Ha.

ANY Fungicides Herbicides Insecticides Fitoreguladors Total general

2000 3,6 3,1 2,2 1,0 10,7

2001 4,1 3,2 2,4 0,9 11,7

2002 3,8 3,4 2,1 0,7 10,9

2003 3,6 3,0 1,8 0,7 9,9

2004 4,5 3,1 2,2 0,7 11,5

2005 3,4 2,5 1,7 0,6 9,1

2006 2,9 2,8 1,6 0,6 8,7

VENDA DE PRODUCTES FITOSANITARIS 2000 - 2006. PER PRODUCTES. Tn DE PRODUCTE.

0,0

1.000,0

2.000,0

3.000,0

4.000,0

5.000,0

6.000,0

7.000,0

8.000,0

9.000,0

10.000,0

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

Fito reguladors

Insecticides

Herbicides

Fungicides

Totalgeneral

32

Ús de fertilitzants de síntesi


En aquest apartat es mostren les dades del consum de fertilitzants inorgànics (nitrogenats, potàssics i fosfatats) a l'agricultura catalana. Aquesta informació la recull el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) mitjançant l'assistència tècnica de l'Associació Nacional de Fabricants de Fertilitzants (ANFFE).

El sistema de recollida de dades es basa en la consulta directa als fabricants i distribuïdors dels productes juntament amb les dades de comerç exterior que detalla el Departament d'Aduanes i Impostos Especials de l'Agència Tributària.

Si bé és cert que s'ha utilitzat un període curt per determinar les tendències, aquestes són les úniques dades que inclouen els tres principals tipus de fertilitzant segons el seu nutrient, com són el fertilitzants nitrogenats, els fertilitzants potàssics i els fertilitzants fosfatats.

A l'hora d'analitzar el resultats també s'ha tingut en compte l'aplicació per hectàrea de SAU.

ANÀLISI

L'any 2007 el consum de fertilitzants inorgànics o de síntesi va ser de 127.512 Tn de nutrient fertilitzant. D'aquest total un 44% (55.839 Tn) va correspondre a adobs nitrogenats, un 32% (40.886 Tn) a adobs potàssics i un 24% (30.787 Tn) a adobs fosfatats. La tendència en tots els casos és un clar o lleuger descens respecte l'any 2003 , tot i que com es pot observar als gràfics l'any 2005 es va produir un mínim d'aplicació per a tots els productes, segurament per causes meteorològiques. En termes generals, el descens en l'aplicació de fertilitzants de síntesi durant el període de referència va ser d'un 7,3%. Per tipus de productes, l'aplicació d'adobs nitrogenats va baixar un 9,2%, potàssics un 8,5% i fosfatats un 1,9%, tot i que l'any 2005 es van assolir, com dèiem, baixades d'entre un 25 i un 35% segons el tipus producte.

Si analitzem l'aplicació dels adobs de síntesi des del punt de vista de Kg nutrient/Ha, l'any 2007 s'aplicaven 109,3 kg nutrient/Ha SAU, que corresponien a 47,9 kg d'adobs nitrogenats, 35 kg d'adobs potàssics i 26,4 d'adobs fosfatats. En aquest sentit, si analitzem l'evolució de l'aplicació durant el període de referència aquesta s'ha comportat de manera lleugerament més que proporcional a la de l'evolució dels consums totals.

nitrogenats potàssics fosfatats Total

2003 61.527 44.688 31.394 137.609

2004 45.313 37.992 21.808 105.113

2005 39.984 33.077 20.862 93.923

2006 49.331 36.938 27.886 114.155

2007 55.839 40.886 30.787 127.512

Evolució del consum de fertilitzants químics inorgànics a Catalunya (milers Tm. de nutrients)

33

nitrogenats potàssics fosfatats Total

2003 53,6 38,9 27,3 119,8

2004 39,2 32,9 18,9 91,0

2005 34,4 28,5 17,9 80,8

2006 42,4 31,7 23,9 98,0

2007 47,9 35,0 26,4 109,3

Evolució del consum de fertilitzants químics inorgànics a Catalunya (Kg nutrient/Ha SAU)

ÚS DE FERTILITZANTS DE SÍNTESI 2003 - 2007. PER PRODUCTES. Tn DE NUTRIENTS.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

2003 2004 2005 2006 2007

fosfatats

potàssics

nitrogenats

La necessitat de nutrients pels conreus, en general es manté estable. Les millores relatives al llarg dels anys, s’han de desprendre d’una major eficiència en l’aplicació, i especialment de l’efecte de substitució per adobs orgànics, fonamentalment provinents de dejeccions ramaderes.

34

Energia

Consum final d’energia


En aquest apartat s'analitzen les dades del consum final d'energia. El període de referència és 2002 – 2006. Les dades estan expressades en milers de TEPs.

En primer lloc s'ha analitzat el pes relatiu del sector agrari dins el total dels consums, i en segon lloc, s'han desglossat les diferents fonts d'emissió dins aquest sector. Tot i que dins el sector primari s'inclouen els subsectors agrícola, ramader, pesquer, silvícola i de la caça, i donat que el consum relatiu del sector és molt baix, s'ha considerat que les dades eren adients per al desenvolupament del treball.

ANÀLISI

L'anàlisi de les dades permet observar que el consum final d’energia del sector primari representa un 3,5% del total del consum l'any 2006. El consum final d’energia es fa, majoritàriament, mitjançant l’ús de gasoil, que suposa l’any 2006 un 3,1% del total del consum i un 86,9 % dins del propi sector. Per tant, es pot deduir que la major part del consum final d’energia es dedica a l'ús de maquinària per al sector agrícola i a l’ús de calefacció per al sector ramader.

Si s’analitza l’evolució dels consums durant el període de referència, el sector primari ha reduït el consum d’energia en 21,9 milers de TEP (3,8%), tot i que el total de consums ha augmentat. Això significa que ha reduït en un 0,4% la seva aportació al total dels consums de Catalunya. Dins el propi sector, aquesta reducció es deu, bàsicament, a la reducció del consum de gasoil en 31,7 milers de TEP (6%), que no ha estat compensada en la seva totalitat pels augments dels consums de biomassa (3 milers de TEP), d’energia elèctrica (2,7 milers de TEP), gas natural (2,7 milers de TEP), i coc de petroli (2 milers de TEP), que en total suposen un 1,8%.

35

Consum final d'energia. 2002-2006. Per sectors. Milers de TEP.

2002 2003 2004 2005 2006

Indústria 5.143,5 5.258,2 5.146,7 5.178,2 5.101,7

Domèstic 1.862,9 2.024,6 2.168,5 2.180,7 2.145,5

Primari 581,0 606,5 620,3 635,6 559,1

Coc de petroli 2,1 2,5 3,0 3,6 4,1

Gas-oil 517,8 538,0 550,4 562,4 486,1

Querosè 2,9 2,7 2,6 2,4 2,3

Gasos liquats del petroli 15,0 15,1 14,9 15,4 15,1

Gas natural 7,4 9,8 10,0 10,1 10,1

Energia elèctrica 34,0 35,8 35,7 37,1 36,7

Biomassa 1,8 2,6 3,7 4,6 4,8

Serveis 1.499,8 1.673,8 1.784,0 1.930,0 1.924,0

Transports 5.539,0 5.744,1 6.014,4 6.018,5 6.143,5

Total 14.626,2 15.307,2 15.733,9 15.943,0 15.873,7

Consum final d'energia. 2002-2006. Sector primari. Milers de TEP.

2002 2003 2004 2005 2006

Primari 581,0 606,5 620,3 635,6 559,1

Gas-oil 517,8 538,0 550,4 562,4 486,1

Energia elèctrica 34,0 35,8 35,7 37,1 36,7

Gasos liquats del petroli 15,0 15,1 14,9 15,4 15,1

Gas natural 7,4 9,8 10,0 10,1 10,1

Querosè 2,9 2,7 2,6 2,4 2,3

Coc de petroli 2,1 2,5 3,0 3,6 4,1

Biomassa 1,8 2,6 3,7 4,6 4,8

CONSUM FINAL D'ENERGIA 2002 - 2006. PER SECTORS. M ilers de TEP.

0,0

2.000,0

4.000,0

6.000,0

8.000,0

10.000,0

12.000,0

14.000,0

16.000,0

18.000,0

2002 2003 2004 2005 2006

Primari

Serveis

Domèstic

Indústria

Transports

CONSUM FINAL D'ENERGIA 2002 - 2006. SECTOR PRIM ARI. M ilers de TEP.

0,0

100,0

200,0

300,0

400,0

500,0

600,0

700,0

2002 2003 2004 2005 2006

Biomassa

Coc de petro li

Querosè

Gas natural

Gasos liquatsdel petro liEnergiaelèctricaGas-o il

Emissions de gasos d’efecte hivernacle


A continuació, es presenten les emissions de Catalunya que el Ministeri de Medi Ambient fa públiques a través del desglossament de l’Inventari nacional per comunitats autònomes. El període de referència és 1990 – 2005. Les dades estan expressades en diòxid de carboni equivalent i s’han estructurat d’acord amb la classificació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC O IPCC).

En primer lloc s'ha analitzat el pes relatiu del sector agrari dins el total d'emissions, i en segon lloc, s'ha desglossat les diferents fonts d'emissió dins aquest sector.

ANÀLISI

L'any 2005 les emissions assignades al sector agrícola representaven un 9,5% del total de les emissions a Catalunya. Això representa un descens del pes específic del sector pel que fa a les emissions d'un 3,7% respecte l'any 1990. Això és degut a que el total d'emissions respecte l'any base ha crescut un 46,9%, en canvi, el sector agrícola ha augmentat les seves emissions en un 11,1%. L'augment de les emissions del sector agrícola es deu, bàsicament a la gestió dels fems.

36

INVENTARI EMISSIONS GEH KYOTO CATALUNYA 1990-2005.Tones CO2 equivalent

Sector Any base 1990 1995 2000 2005

1. Processat de l'energia 26.574.420 26.574.060 32.383.020 35.118.350 44.694.890

2. Processos industrials 7.169.730 5.019.620 7.472.030 9.706.000 5.988.460

3. Ús de dissolvents i altres productes 245.710 245.710 226.490 285.780 264.810

4. Agricultura 5.041.710 5.041.710 5.233.820 5.940.960 5.603.660

a. Fermentació entèrica 932.450 932.450 991.730 1.090.780 984.930

b. Gestió dels fems 2.188.970 2.188.970 2.361.750 2.809.440 2.766.360

c. Cultiu de l'arròs 50.450 50.450 56.760 53.410 54.090

d. Sòls agrícoles 1.855.350 1.855.350 1.812.000 1.983.400 1.798.280

e. Cremes planificades de sabanes 0 0 0 0 0

f. Crema al camp de residus agrícloles 14.500 14.500 11.580 3.920 0

5, Canvis d'ús del sòl i silvicultura 0 0 0 0 0

6. Tractament i eliminació de residus 1.299.600 1.299.600 1.755.040 2.180.520 2.700.100

TOTAL ANUAL 40.331.170 38.180.700 47.070.400 53.231.610 59.251.920

INVENTARI EMISSIONS GEH. CATALUNYA. 1995-2005. Tn

CO2 EQUIVALENT.

0

10.000.000

20.000.000

30.000.000

40.000.000

50.000.000

60.000.000

70.000.000

Any base 1990 1995 2000 2005

6. Tractament ieliminació deresidus

4. Agricultura

3. Ús dedissolvents ialtres productes

2. Processosindustrials

1. Processat del'energia

INVENTARI EMISSIONS GEH KYOTO CATALUNYA 1990-2005. % ANY BASE. INVENTARI EMISSIONS GEH KYOTO CATALUNYA 1990-2005. % RELATIU.

Sector Any base 1990 1995 2000 2005 Sector Any base 1990 1995 2000 2005

1. Processat de l'energia 100,0 100,0 121,9 132,2 168,2 1. Processat de l'energia 65,9 69,6 68,8 66,0 75,4

2, Processos industrials 100,0 70,0 104,2 135,4 83,5 2, Processos industrials 17,8 13,1 15,9 18,2 10,1

3, Ús de dissolvents i altres productes 100,0 100,0 92,2 116,3 107,8

3, Ús de dissolvents i altres productes 0,6 0,6 0,5 0,5 0,4

4,Agricultura 100,0 100,0 103,8 117,8 111,1 4,Agricultura 12,5 13,2 11,1 11,2 9,5

a. Fermentació entèrica 100,0 100,0 106,4 117,0 105,6 a. Fermentació entèrica 2,3 2,4 2,1 2,0 1,7

b. Gestió dels fems 100,0 100,0 107,9 128,3 126,4 b. Gestió dels fems 5,4 5,7 5,0 5,3 4,7

c. Cultiu de l'arròs 100,0 100,0 112,5 105,9 107,2 c. Cultiu de l'arròs 0,1 0,1 0,1 0,1 0,1

d. Sòls agrícoles 100,0 100,0 97,7 106,9 96,9 d. Sòls agrícoles 4,6 4,9 3,8 3,7 3,0

e. Cremes planificades de sabanes - - - - -

e. Cremes planificades de sabanes 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

f. Crema al camp de residus agrícloles 100,0 100,0 79,9 27,0 0,0


5, Canvis d'ús del sòl i silvicultura - - - - -

5, Canvis d'ús del sòl i silvicultura 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

6, Tractament i eliminació de residus 100,0 100,0 135,0 167,8 207,8

6, Tractament i eliminació de residus 3,2 3,4 3,7 4,1 4,6

TOTAL ANUAL 100,0 94,7 116,7 132,0 146,9 TOTAL ANUAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

Les emissions de GEH dins del sector agrari provenen de diverses fonts: fermentació entèrica (gasos tracte digestiu animal), gestió dels fems, cultiu de l'arròs, sòls agrícoles i crema al camp de rostolls.

L'any 2005 pràcticament el 50% de les emissions eren degudes a la gestió dels fems, un 32% als sòls agrícoles i un 18% a les fermentacions entèriques. L'evolució de les diferents fonts d'emissió dins del sector ha estat diferent. Mentre que les emissions per fermentació augmentaven un 6% i les emissions dels sòls agrícoles disminuïen un 3%, les emissions per gestió dels fems augmentaven un 26%. Això pot ser degut al canvi que ha sofert la cabana ramadera, on el nombre d'animals remugants, els que produeixen més emissions per fermentació entèrica, s'ha mantingut relativament estable, mentre que la cabana ramadera porcina ha augmentat notablement.

Fora d'aquesta classificació, es podria dir que l’activitat ramadera és, dins el sector agrari, la que genera més emissions de CH4. A més, també és generadora d’altres emissions: CO2 per consums energètics, N2O, etc. El 80,8% de les emissions d’origen agrari prové de les dejeccions ramaderes i el 19,2% restant dels fertilitzants químics.

37

INVENTARI EMISSIONS GEH KYOTO CATALUNYA 1990-2005/tones CO2 equivalent

Sector Any base 1990 1995 2000 2005

4,Agricultura 5041710 5041710 5233820 5940960 5603660

a. Fermentació entèrica 932450 932450 991730 1090780 984930

b. Gestió dels fems 2188970 2188970 2361750 2809440 2766360

c. Cultiu de l'arròs 50450 50450 56760 53410 54090

d. Sòls agrícoles 1855350 1855350 1812000 1983400 1798280

e. Cremes planificades de sabanes 0 0 0 0 0

f. Crema al camp de residus agrícloles 14500 14500 11580 3920 0

5, Canvis d'ús del sòl i silvicultura 0 0 0 0 0

INVENTARI EMISSIONS GEH. AGRICULTURA. CATALUNYA.

1995-2005. Tn CO2 EQUIVALENT.

0

1000000

2000000

3000000

4000000

5000000

6000000

7000000

Any base 1990 1995 2000 2005

f. Crema al campde residusagrícloles

c. Cultiu de l'arròs

a. Fermentacióentèrica

d. Sòls agrícoles

b. Gestió delsfems

INVENTARI EMISSIONS GEH KYOTO CATALUNYA 1990-2005. % ANY BASE. INVENTARI EMISSIONS GEH KYOTO CATALUNYA 1990-2005. % RELATIU.

Sector Any base 1990 1995 2000 2005 Sector Any base 1990 1995 2000 2005

4,Agricultura 100,0 100,0 103,8 117,8 111,1 4,Agricultura 100 100 100 100 100

a. Fermentació entèrica 100,0 100,0 106,4 117,0 105,6 a. Fermentació entèrica 18,5 18,5 18,9 18,4 17,6

b. Gestió dels fems 100,0 100,0 107,9 128,3 126,4 b. Gestió dels fems 43,4 43,4 45,1 47,3 49,4

c. Cultiu de l'arròs 100,0 100,0 112,5 105,9 107,2 c. Cultiu de l'arròs 1,0 1,0 1,1 0,9 1,0

d. Sòls agrícoles 100,0 100,0 97,7 106,9 96,9 d. Sòls agrícoles 36,8 36,8 34,6 33,4 32,1

e. Cremes planificades de sabanes - - - - -

e. Cremes planificades de sabanes 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0



5, Canvis d'ús del sòl i silvicultura - - - - -

5, Canvis d'ús del sòl i silvicultura 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0

38

A més dels inputs, fonamentalment les externalitats són les qui generen les tensions amb el territori. Els indicadors escollits per a l’avaluació de les activitats del sector primari són les següents:

• Dejeccions ramaderes

• Pressió sobre les masses d’aigua

• Erosió del sòl

• Afecció a hàbitats i simplificació del territori.

Dejeccions ramaderes


L'objectiu d'aquest apartat és avaluar l'evolució de la producció de dejeccions ramaderes. Per tal de poder calcular aquesta producció s'han fet servir com a dades de referència l'evolució de la cabana ramadera a Catalunya i les estimacions de producció de dejeccions ramaderes l'any 2005 a Catalunya de l'informe l'"Informe per a la millora de la gestió dels purins porcins a Catalunya".

ANÀLISI

Per tal de poder calcular l’evolució de la producció de dejeccions ramaderes a Catalunya s’han fet servir les dades d’evolució de la cabana ramadera i l’informe per a la millora de la gestió dels purins porcins a Catalunya, de M. Rosa Teira Esmatges editat per CADS “La quantitat de purins porcins que es genera actualment a Catalunya, es considera que és d’uns 16.000.000 m3 purí l’any, que contenen uns 55.000.000 Kg de nitrogen. S’ha estimat que a Catalunya es produeixen unes 120.000 tones de nitrogen d’origen ramader. El 43% d’aquesta producció de nitrogen prové de la ramaderia porcina (uns 51.600.000 Kg N), el sector boví en genera el 30% i l’aviram suposa el 21% del total (ACA, 2005)”.

La cabana ramadera a Catalunya ha augmentat un 80% durant el període de referència, i ha passat de 1.456.653 unitats ramaderes l'any 1982 a 2.622.145 unitats ramaderes l'any 2005, assolint el seu màxim l'any 1999 amb un total de quasi 2,8 milions d'unitats. Això ha provocat un augment del 71,4% de la producció de nitrogen d'origen ramader, que ha passat d'unes 70.000 tones a unes 120.000.

En termes qualitatius cal dir que el major augment de cabana ramadera i de producció de nitrats es correspon amb el sector porcí que ha augmentat un 130%, davant d'un augment del 20% del sector boví i un 44% del sector avícola. De fet, l'únic sector que ha augmentat any rere any el seu pes dins de la producció ramadera ha estat el porcí, que durant el període de referència ha passat de suposar el 48,7% de la cabana a un 62,1%, mentre que el boví ha passat d'un 17,9 a un 11,9 i l'aviram d'un 27,9% a un 22,4%. Igualment es produeix el mateix efecte sobre la producció de

39

nitrogen. El sector porcí augmenta la seva responsabilitat d'un 32,1% a un 43%, mentre que el boví disminueix d'un 42,8% a un 30% i l'avícola d'un 25% a un 21%.

Evolució de la cabana ramadera. Unitats ramaderes. 1982 - 2005. Evolució de la producció de Nitrogen d'origen ramader. Kg. 1982 - 2005.

Any Bovins Porcins Aviram Unitats Totals Any N Boví N Porcí N Avícola N total

1982 260.475 708.807 406.657 1.456.653 1982 29.961.179 22.445.151 17.475.323 70.000.000

1989 341.203 1.043.457 425.892 1.924.253 1989 39.246.930 33.042.211 18.301.911 92.000.000

1999 388.144 1.594.308 691.948 2.788.557 1999 44.646.326 50.485.512 29.735.169 127.615.689

2003 350.507 1.622.594 568.217 2.637.710 2003 40.317.124 51.381.219 24.418.061 120.712.318

2005 312.975 1.629.503 586.413 2.622.145 2005 36.000.000 51.600.000 25.200.000 120.000.000

Evolució de la cabana ramadera. % base 1982. 1982 - 2005. Evolució de la producció de Nitrogen d'origen ramader. % Base 1982. 1982 - 2005.


1982 100,0 100,0 100,0 100,0 1982 100,0 100,0 100,0 100,0

1989 131,0 147,2 104,7 132,1 1989 131,0 147,2 104,7 131,4

1999 149,0 224,9 170,2 191,4 1999 149,0 224,9 170,2 182,3

2003 134,6 228,9 139,7 181,1 2003 134,6 228,9 139,7 172,4

2005 120,2 229,9 144,2 180,0 2005 120,2 229,9 144,2 171,4

Evolució de la cabana ramadera. %. 1982 - 2005. Evolució de la producció de Nitrogen d'origen ramader. % . 1982 - 2005.


1982 17,9 48,7 27,9 100,0 1982 42,8 32,1 25,0 100,0

1989 17,7 54,2 22,1 100,0 1989 42,7 35,9 19,9 100,0

1999 13,9 57,2 24,8 100,0 1999 35,0 39,6 23,3 100,0

2003 13,3 61,5 21,5 100,0 2003 33,4 42,6 20,2 100,0

2005 11,9 62,1 22,4 100,0 2005 30,0 43,0 21,0 100,0

EVOLUCIÓ DE LA CABANA RAM ADERA. UNITATS RAM ADERES. 1982 - 2005.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

1982 1989 1999 2003 2005

Aviram

Bovins

Porcins

UnitatsTotals

EVOLUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ DE NITROGEN D'ORIGEN RAM ADER. Tn. 1982 - 2005.

0

20.000.000

40.000.000

60.000.000

80.000.000

100.000.000

120.000.000

140.000.000

1982 1989 1999 2003 2005

N Avícola

N Boví

N Porcí

N total

40

Pressions sobre les masses d’aigua

En compliment de la Directiva Marc de l’Aigua, l’Agència Catalana de l’Aigua, va elaborar el document IMPRESS. Aquest caracteritza les masses d’aigua, i fa una anàlisi d’impactes, per concloure en el risc d’incompliment de la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) a Catalunya.

Les masses d’aigua s’inclouen en diferents categories, i concretament:

• Rius. Les masses d’aigua rius, s’han dividit alhora en trams fluvials i embassaments.

• Aigües subterrànies

• Llacs (incloses les zones humides)

• Aigües costaneres.

• Aigües de transició.

Aquestes es defineixen en la Directiva com a masses d’aigua superficial situades a prop de les desembocadures dels rius que són parcialment salines com a resultat de la seva proximitat a les aigües costaneres però que estan substancialment influïdes per fluxos d’aigua dolça.

• Masses d’aigua superficial molt modificades (HMWB, de l’anglès High modified water bodies) i artificials (AW, de l’anglès artificial water)

Sobre cada una de les masses d’aigua avalua els impactes, en alguns casos lligats al sector primari. De totes les masses d’aigua, i en relació al present estudi, es pren com indicadors les principals masses d’aigua, en allò que fa referència a la relació amb el sector primari, i per tant, rius i aigües subterrànies.

41

ANALISIS DE PRESSIONS I IMPACTES SOBRE MASSES D’AIGUA

RIUS EMBASSAMENTS AIGÜES COSTANERES I DE TRANSICIÓ AIGÜES SUBTERRÀNIES

Tipus de pressió Pressió Pressió Pressió Tipus Font Pressions/Impactes

Alteracions morfològiques Preses i rescloses Artificialització de la costa Difuses Agricultura i ramaderia Dejeccions ramaderes/ Nitrats d’origen ramader

Endegament de lleres Regeneració de platges per aportació de sorra o per extracció

Adobat i tractaments fitosanitaris /Plaguicides i nutrients

Alteració del règim de cabals

Captacions d’aigua Aplicació de fangs de depuradora (biosòlids) /Compostos de N

Regulació hidrològica per embassaments Retorns de reg/ Contaminants relacionats

Derivació cap a minicentrals hidroelèctriques

Ús de sòl en marges Invasió de la zona d’inundació per usos urbans

Claveguerams i col·lectors urbans i industrials

Drenatge, escolament i fuites/ Salinitat, matèria orgànica, contaminació microbiològica, altres contaminants

Invasió de la zona d’inundació per activitats extractives

Puntuals Activitat industrial Abocaments, lixiviats i fuites.

Invasió de la zona d’inundació per explotacions forestals de creixement ràpid

Sòls contaminats/ Contaminants específics (Annex VIII de la DMA)

Contaminacions Puntuals Abocaments biodegradables amb sistema de sanejament (EDARs)

Abocaments biodegradables amb sistema de sanejament (EDARs)

Abocaments d’aigües residuals urbanes Gestió de residus Dipòsits de residus industrials, urbans i especials

Abocaments biodegradables industrials Abocaments biodegradables industrials Abocaments d’aigües residuals industrials Dipòsits i tancs soterrats Pèrdues i fuites/ Hidrocarburs

Abocaments biodegradables no sanejats Abocaments biodegradables no sanejats Aportacions per rius Activitat minera Runams salins/ Salinització

Abocaments de descàrregues de sistemes unitaris (DSUs)

Abocaments de descàrregues de sistemes unitaris (DSUs)

Aportacions per canals Estacions depuradores d’aigües residuals

Abocaments/ Amoni i metalls

Abocaments industrials no biodegradables Abocaments industrials no biodegradables

Contaminacions Difoses Abocadors de residus sòlids urbans Abocadors de residus sòlids urbans

Abocadors de residus sòlids mixts (industrials i urbans)

Abocadors de residus sòlids mixts (industrials i urbans)

Extraccions d’àrids Afecció a la zona no saturada, rebliments incontrolats, impermeabilització de la llera /Augment de la vulnerabilitat, metalls, VOC’s, disminució del nivell piezomètric

Usos del sòl agrícoles Usos del sòl agrícoles Usos del sòl agrícoles Captació Extracció d’aigua/ Intrusió marina, fluxos induïts, minva de recursos

Usos del sòl urbans Usos del sòl urbans Usos del sòl urbans

Sòls contaminats o potencialment contaminats Sòls contaminats o potencialment contaminats

Vies de comunicació Vies de comunicació

Abocaments de fangs de EDAR Abocaments de fangs de EDAR

Zones mineres Zones mineres

Runams salins Runams salins

Dejeccions ramaderes Dejeccions ramaderes

Excedents de nitrogen de l’agricultura i ramaderia


Altres pressions Espècies invasores Espècies invasores Espècies invasores

Turisme, Pesca i Ports

42

Tots els elements destacats en la taula tenen relació amb l’agricultura i concretament amb el regadiu, ja sigui de forma directe (embassaments i captacions), o d’un canvi d’intensitat d’ús, a major, i que per tant també intensifica els efectes.

Anàlisi de pressions i impactes sobre masses d’aigu a. Rius.

Les pressions i impactes associades al regadiu en rius, són les següents:

ANÀLISI DE PRESSIONS I IMPACTES SOBRE MASSES D’AIGUA. RIUS

Tipus de pressió Pressió

Alteracions morfològiques

Preses i rescloses

Alteració del règim de cabals

Captacions d’aigua

Regulació hidrològica per embassaments

Contaminacions Difoses

Usos del sòl agrícoles


Les alteracions morfològiques als cursos d’aigua són provocades bàsicament per estructures de retenció com rescloses i preses , així com per endegaments i canalitzacions de la llera. Aquestes tenen generalment l’objectiu de regulació, aprofitament hidroelèctric, i de captació d’aigua, ja sigui per usos industrials, i fonamentalment per a reg.

Resclosa de captació del Canal Algerri Balaguer.

43

En la següent figura es mostren la situació de preses i rescloses a Catalunya.

Preses i rescloses (Font ACA 2005)

A més de les alteracions morfològiques, els regadius són responsables, de l’alteració dels règims de cabals, tant per captacions d’aigua, com per la regulació que es produeix en els embassaments.

Els efectes degut a les captacions d’aigua superficial s’estima a partir dels cabals de concessió per reg, usos industrials o abastament. La pressió sobre la massa d’aigua es mesura tenint en compte el cabal en règim natural que circularia pel riu, i l’objectiu està condicionat pel cabal de manteniment (cabal mínim ambiental del riu). Els cabals de manteniment s’han extreuen del Pla Sectorial de Cabals de Manteniment per a les conques internes de Catalunya (Agència, 2004b), i de la seva extrapolació a les conques catalanes de l’Ebre.

A les conques internes, les zones amb una demanda de reg més elevada (387 hm3/any) són les planes de la Muga-Fluvià i Baix Ter, alguns municipis de la depressió de la Selva (conca de l’Onyar) i Baix Llobregat i l’àrea del Foix-Gaià-Francolí (ACA, 2002). A les conques intercomunitàries, el volum d’aigua utilitzat és de 1816 hm3/any. L’agricultura de regadiu es concentra a les comarques del Segrià, l’Urgell i el Pla d’Urgell, així com el Delta de l’Ebre. Aquestes zones agrícoles són irrigades pels canals d’Aragó-Catalunya, de Pinyana, d’Urgell, la xarxa del canals del delta a partir de Xerta i pròximament el de Segarra-Garrigues (ACA 2002). L’increment planificat de la superfície de regadiu a les planes interiors, pot comportar un increment de la demanda, i la reforestació, per abandó de l’activitat agrícola i ramadera de capçaleres, que comporta una disminució del recurs, impliquen possibles problemes futurs de subministrament en un escenari a mig termini.

44

En relació a la qualitat de les aigües superficials , els efectes es centren en les contaminacions difoses pels usos agrícoles i concretament pels excedents de nitrogen en els conreus i les aportacions de dejeccions ramaderes.

Els usos del sòl poden exercir una pressió en els sistemes fluvials. A l’hora de determinar la pressió exercida pels usos agrícoles, IMPRESS considera quatre grups, centrant els efectes més negatius sobre els tercers o tipus (C) conreus intensius d’hortalisses, flors, fruiterars de secà, vinyes, fruiterars de rosàcies i conreus de cítrics , donat el major ús de fitosanitaris amb un major efecte potencial sobre el medi.

En un marc de reducció de la precipitació sembla evident una major competència del recurs aigua amb els altres usos, i que finalment podrà revertir en una major pressió sobre els sistemes fluvials. També cal valorar l’estacionalitat de necessitat del recurs, que en conques internes, amb un major caràcter nival te un major solapament, tot i la necessitat evident de regulació, mentre que en les conques internes aquest fet no és tant clar i la disposició del recurs sovint a compte de les extraccions subterrànies.

Les explotacions ramaderes de tipus intensiu concentren un gran nombre d’animals sense terreny agrícola, i com a conseqüència d’això, es produeix una acumulació de residus i de matèria orgànica contaminant que afecta l’atmosfera, el sòl i les aigües (Vicent, 1993). A Catalunya, el cas més greu d’impacte ambiental associat a la ramaderia està provocat pels purins de porc. S’estima que a Catalunya es generen 6.939.243 tones/any de fems i 12.507.217 m3/any de purins, que tenen dos destins principals: l’adob de conreus i el tractament en centres de recollida i processament dels excedents (Vicent & Gabarrell, 2005).

En l’activitat agrícola, l’excedent de nitrat d’origen ramader amb relació a la demanda agrícola és una de les pressions més fortes sobre qualitat d’aigües subterrànies i, en menor mesura, però important sobre les aigües superficials. Actualment aquest nitrogen ja no és assimilable pel medi. Per altra banda, en condicions de sequera, la situació es veu agreujada. Aquest increment pot ser degut a que amb una menor infiltració, la migració del contaminant en el subsòl es limitada, assolint un menor volum d’aqüífer per unitat de temps, i per tant amb una menor capacitat de dilució per la mateixa càrrega contaminant. D’altra banda, un menor grau d’humitat al sòl, pot disminuir la capacitat de retenció, transformació i eliminació de substàncies contaminants en el sòl, i particularment, en els sòls al voltant dels rius (sòls riparis), que actuen com a filtre natural de la contaminació difosa de les zones agrícoles (Haycock et al.,1993).

45

Excedent de N en kg/ha i any (Font ACA 2005)

De l’anàlisi de l’anterior figura se’n desprèn que les zones de major excedent coincideixen fonamentalment amb els grans regadius tradicionals.

Anàlisi de pressions i impactes sobre masses d’aigu a. Embassaments

Respecte als embassaments les pressions són equivalents a les de rius, especialment en aquelles caràcters qualitatius.

ANÀLISI DE PRESSIONS I IMPACTES SOBRE MASSES D’AIGUA. EMBASSAMENTS


Contaminacions Difoses

Usos del sòl agrícoles


Tornen a ser significatius en aquest sentit les contaminacions difuses i principalment produïdes per:

• Usos agrícoles, principalment els més intensius i lligats a les zones de regadiu, com les hortalisses i els fruiters.

• Les dejeccions ramaderes, i els excedents de nitrogen.

46

S’ha de dir, que a més dels abocaments biodegradables procedents d’EDAR, l’activitat agrícola és la que exerceix més pressió significativa sobre aquestes masses d’aigua.

Anàlisi de pressions i impactes sobre masses d’aigu a. Aigües subterrànies

Juntament amb les aigües superficials, les aigües subterrànies són receptores de fortes pressions i efectes ambientals derivats, especialment en les zones de regadiu. Les principals pressions lligades a l’agricultura són:

ANÀLISI DE PRESSIONS I IMPACTES SOBRE MASSES D’AIGUA. AIGÜES DE TRANSICIÓ.


Agricultura i ramaderia

Dejeccions ramaderes/ Nitrats d’origen ramader

Adobat i tractaments fitosanitaris /Plaguicides i nutrients

Aplicació de fangs de depuradora (biosòlids) /Compostos de N

Retorns de reg/ Contaminants relacionats

Captació Extracció d’aigua/ Intrusió marina, fluxos induïts, minva de recursos

Una de les afeccions difuses més acusades a la qualitat de les aigües subterrànies deriva de l’adobat dels conreus. A Catalunya, les tres fonts principals de nitrogen són les dejeccions ramaderes, els fertilitzants minerals i, en menor grau els fangs de depuradores. En particular, la presència a les aigües subterrànies de nitrats d’origen agrari, deguda, en gran part a l’aplicació de dejeccions ramaderes, és la primera causa de contaminació de les aigües subterrànies.

La vulnerabilitat respecte als excedents de nitrogen generats per les dejeccions ramaderes són més importants en aquelles zones on hi ha un major desequilibri entre la cabana ramadera, especialment porcí, i la SAU (Superfície agrícola útil), i per tant no va tant associada a les zones de regadiu, si més no per sobre del seu caràcter agrícola.

47

En tot cas, la vulnerabilitat de les masses es mostra en la següent figura:

Pressió per dejeccions ramaderes (ACA 2005)

Els adobats, i productes fitosanitaris s’associen en major grau a l’agricultura intensiva, i concretament a l’agricultura de regadiu. En funció del tipus de conreu la pressió sobre la qualitat de les aigües subterrànies, per la major aportació de compostos, tant nutrients com fitosanitaris és major. Destaquen especialment els conreus intensius del sistema Ter- Fluvia- Muga, i els del Delta de l’Ebre. També en aquest cas la pressió és important sobre els aqüífers del Maresme i Delta del Llobregat, així com el Francolí.

En les terres de ponent es limiten als al·luvials del Sió i d’Ondara, i l’al·luvial del Segre, Noguera Pallaresa i Noguera Ribagorçana, on es desenvolupa una horta més intensiva.

En relació a les captacions d’aigua subterrània, la majoria es situen en les conques internes, i concretament en la franja costanera, i els al·luvials dels rius.

Les extraccions anuals totals d’aigua subterrània s’han quantificat en uns 570 hm3/any, el 42 % dels quals es destina a l’agricultura , 35 % i per abastament aproximadament. El 23 % restant del volum extret es destina a usos industrials. Tanmateix, aquests percentatges varien molt d’una massa d’aigua a l’altra. Les extraccions a les Conques catalanes de l’Ebre suposen menys del 20% de les extraccions totals de Catalunya.

En tot cas la sobreexplotació dels aqüífers no es deu a l’agricultura de forma principal, sinó al conjunt d’usos amb qui conviu aquest recurs especialment en conques fortament industrialitzades, com al del Francolí, La Tordera i el Llobregat.

48

Pressió per captacions (ACA 2005)

49

Erosió del sòl

L’erosió del sòl depèn de múltiples factors. L’equació que regeix la pèrdua de sòl és la RUSLE, equació universal de pèrdues de sòl, que s’expressa com E=R.K.LS.C.P

On:

• E = pèrdua de sòl (Mg/(ha.any))

• R = Erosivitat de la pluja (MJ.mm/(ha.hora))

• K = Erosionabilitat del sòl (Mg.hora/(MJ.mm))

• LS = Factor llargada i pendent del vessant (adimensional)

• C = Factor pràctiques de cultiu (adimensional)

• P = Factor pràctiques de conservació (adimensional)

El factor C, o factor cultiu, representa la relació entre l’erosió en un camp amb un cultiu determinat i la del mateix camp nu, és a dir, sense cap tipus de coberta. Es considera que les màximes pèrdues es produeixen en un sòl nu (C=1) i que l’existència d’un prat permanent redueix 250 vegades aquesta pèrdua (C=0,004). Degut a que el grau de coberta vegetal varia durant l’any, en el càlcul del valor anual de C cal tenir en compte el tipus i fenologia del cultiu a més de les pràctiques de cultiu associades.

S’estableixen les fases següents:

• Guaret, o llaurat per a sembrar

• Sembra (fins a 1 mes després de la sembra)

• Establiment del cultiu (1 a 2 mesos després de la sembra)

• Creixement del cultiu fins a la collita

• Rostoll o restes de collita

Per a cada una de les fases indicades els valors individuals de C es ponderen segons el percentatge d’erosivitat anual corresponent al període en qüestió; i la seva suma dóna per tant el valor anual de C.

Per a prats permanents i terres no llaurades es poden utilitzar les dades de la següent taula, en funció del tipus de coberta i percentatge de recobriment.

50

FACTOR C PER A PRATS PERMANENTS I TERRES NO LLAURADES

Coberta vegetal Coberta en contacte amb la supe rfície del sòl

Tipus i alçària % cobert Percentatge de terra cobe rta

Tipus 0 20 40 60 80 95

- G 0,45 0,2 0,1 0,042 0,013 0,003 Coberta negligible

- H 0,45 0,24 0,15 0,091 0,043 0,011

25 G 0,36 0,17 0,09 0,038 0,013 0,003

H 0,36 0,2 0,13 0,083 0,041 0,011

Herbes altes o brolla amb una alçària de caiguda de gota d'uns 45 cm

50 G 0,26 0,13 0,07 0,035 0,012 0,003

H 0,26 0,16 0,11 0,076 0,039 0,011

75 G 0,17 0,1 0,06 0,032 0,011 0,003

H 0,17 0,12 0,09 0,068 0,038 0,011

25 G 0,4 0,18 0,09 0,04 0,013 0,003

H 0,4 0,22 0,14 0,087 0,042 0,011

Brolla amb una alçària de caiguda de gota d'uns 165 cm

50 G 0,34 0,16 0,08 0,038 0,012 0,003

H 0,34 0,19 0,13 0,082 0,041 0,011

75 G 0,28 0,14 0,08 0,036 0,012 0,003

H 0,28 0,17 0,12 0,078 0,04 0,011

25 G 0,42 0,19 0,1 0,041 0,013 0,003

H 0,42 0,23 0,14 0,089 0,042 0,011

50 G 0,39 0,18 0,09 0,04 0,013 0,003

H 0,039 0,21 0,14 0,087 0,042 0,011

Arbres sense vegetació baixa important. Alçària de caiguda de gota d'uns 3,3 m

75 G 0,36 0,17 0,09 0,039 0,012 0,003

H 0,36 0,2 0,13 0,084 0,041 0,011

Notes: La vegetació es considera distribuïda a l’atzar

L’alçada es mesura com a alçada de caiguda de l’aigua

El percentatge de recobriment es calcula com la projecció vertical a vista d’ocell

G: Coberta superficial de gramínies o plantes similars, amb residus vegetals de 5 cm de profunditat com a mínim

H: Coberta superficial principalment formada per plantes herbàcies de fulla ampla.

En el següent gràfic es pot observar com disminueix el valor de C, és a dir el nivell d’erosió del sòl , en tant que augmenten el percentatge de cobertura del sòl i l’alçada de la vegetació. Aquesta relació es pot aplicar també als sistemes forestals, demostrant d’aquesta manera el paper clau les masses boscoses sobre el control de l’erosió, però també sobre el control hidrològic, la millora de la biodiversitat, i la millora de la qualitat de l’aigua.

51

FACTOR C PER A PRATS PERMANENTS I TERRES NO LLAURADES. PERCENTATGE DE TERRA

COBERTA I TIPUS I ALÇADA DE LA COBERTA VEGETAL.

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

G H G H G H G H G H G H G H G H G H G H

- - 25 50 75 25 50 75 25 50 75

Co bertanegligible

Herbes altes o bro lla amb una alçàriade caiguda de go ta d'uns 45 cm

B ro lla amb una alçària de caiguda dego ta d'uns 165 cm

A rbres sense vegetació baixaimpo rtant. A lçària de caiguda

de go ta d'uns 3,3 m

T ipus i a lç a da de la c o be rt a v e ge t a l

0

20%

40%

60%

80%

95%

En els casos en què no s’utilitzen tècniques de conservació de sòls, es considera P=1. En altres casos, com per exemple en la construcció de terrasses, conreu segons les corbes de nivell i cultiu en bandes, s’han proposat diversos valors, que es troben en la taula següent. Cal indicar, però, que l’efecte de conservació del sòl derivat de la construcció de terrasses s’inclou sovint com a una variació del factor topogràfic LS en lloc de dins del factor P.

VALORS DEL FACTOR P SEGONS DIFERENTS PRÀCTIQUES DE CONSERVACIÓ DE SÒLS

Pendent (%) Conreu a nivell Cultiu en feixes Terrasses

1 - 2 0,6 0,3 0,12

3 - 8 0,5 0,25 0,1

9 - 12 0,6 0,3 0,12

13 - 16 0,7 0,35 0,14

17 - 20 0,8 0,4 0,16

21 - 25 0,9 0,45 0,18

En el següent gràfic es pot observar el comportament del factor P, que augmenta en tant que augmenta el pendent del terreny, situant-se el seu mínim en pendents entre el 3% i 8%, i que presenta el seus valors mínims en cultius en terrassa. En aquest sentit, el manteniment de la vegetació marginal és un factor clau en el control de l’erosió i la millora de la biodiversitat.

52

VALORS DEL FACTOR P SEGONS DIFERENTS PRÀCTIQUES DE CONSERVACIÓ DE SÒLS. % PENDENT I

TIPUS DE TERRENY.

0

0,1

0,2

0,3

0,4

0,5

0,6

0,7

0,8

0,9

1

1 - 2 3 - 8 9 - 12 13 - 16 17 - 20 21 - 25

% pendent

Fact

or P Conreu a nivell

Cultiu en feixes

Terrasses

A igualtat d’altres paràmetres són les cobertes del sòl, i la seva gestió qui condiciona en major grau la pèrdua del sòl.

No és l’objecte d’aquest estudi determinar unes pèrdues generals d’un àmbit extens, però si mostrar com les pràctiques agrícoles i els propis conreus tenen una especial significació en el control de les pèrdues de sòl.

En relació a la ramaderia, un excés de càrrega, comporta una pèrdua de la coberta del sòl, i en conseqüència també un increment de l’erosió al sòl.

Finalment, en el mateix sentit, un factor fonamental en la gestió forestal és el control de la erosió o la protecció del sòl, determinant específicament el tipus de massa, la pressió d’aclarides, i els propis mètodes d’extracció. En aquest cas és especialment significatiu el pendent, determinant per aquest sòl factor, el caràcter de protecció d’una massa forestal.

53

Pèrdua d’hàbitats. Simplificació del territori

El sector primari comporta una simplificació del territori. El conreu, com a comunitat mono-específica, i mantinguda amb unes pràctiques culturals, és una simplificació extrema de les condicions climàciques, i de qualsevol estadi mínimament madur de la successió natural. La mateixa situació es dóna en el sector forestal, tot i que les actuacions són molt més dilatades en el temps generant entorns més estables. En tot cas, la seva estructura està relacionada amb la seva gestió.

Des d’una visió més àmplia, tant territorial com temporal, la relació entre els espais forestals i els conreus, han generat una especificitat del territori, de gran interès.. La pressió directe sobre aquests espais, o el desequilibri entre les diferents superfícies, comporta canvis, sovint irreversibles, amb efectes directes sobre la biodiversitat. Un exemple és el creixement urbà sobre els conreus de secà del Vallès, que ha comportat una pèrdua de biodiversitat important a tot el conjunt, incloent els espais forestals protegits.

L’any 2002 la superfície de Catalunya inclosa dins el Pla d’Espais d’Interès Natural era d’un total de 959.824 Ha, que correspon a un 29,9% del total de la superfície catalana. D’aquesta superfície 101.257 Ha són superfícies de conreu, 845.144 Ha són superfícies forestals i 13.423 són altres usos. En percentatge, resulta doncs que els espais inclosos en el PEIN, són en gairebé un 90 % forestals, mentre que la resta, un 10 % són agrícoles.

Aquesta superfície es reparteix entre els conreus herbacis de secà, amb un 62% de la superfície, els fruiters de secà, amb un 21%, els conreus herbacis de regadiu, amb un 10%, la vinya, amb un 4,8% i els fruiters de regadiu, amb un 2% del total de la superfícies de conreu incloses al PEIN.

Els conreus de secà, es concentren en els plans de Lleida, generant hàbitats estèpics. Els de regadiu es concentren a les terres de l’Ebre i a l’Empordà, en els Delta de l’Ebre i als aiguamolls de l’Empordà respectivament

Els fruiters de secà es reparteixen bàsicament entre les Terres de l’Ebre, l’àmbit de Ponent i el Camp de Tarragona.

Els conreus herbacis de regadiu protegits es reparteixen entre el Delta de l’Ebre i els Aiguamolls de l’Empordà.

La vinya es reparteixen bàsicament entre el Camp de Tarragona i les comarques centrals, i els fruiters de regadiu entre el Camp de Tarragona i l’àmbit de Ponent.

El 90 % de la superfície dels espais amb figures de protecció a Catalunya són forestals, i alhora són el 45,5% del total de superfícies forestals. Un 31,5% d’aquesta superfície protegida es concentra a l’Alt Pirineu i Aran, un 21% a les comarques gironines, un 10% aproximadament, entre les comarques centrals, les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i l’àmbit metropolità, i un 5% a l’àmbit de Ponent.

DISTRIBUCIÓ D’USOS EN EL PEIN

Classificació de superfícies Sup (ha) % Sup

Agrícola 101.257 10,55

Forestal 845.144 88,05

Altres superfícies 13.423 1,40

SUPERFÍCIE PEIN 959.824 100,00

54

PES RELATIU DELS ESPAIS PROTEGITS A CATALUNYA

Superfície PEIN 959.824 29,90

Altres superfícies 2.250.164 70,10

TOTAL SUPERFÍCIE CATALUNYA

3.209.988 -

SUPERFÍCIE AGRÍCOLA I FORESTAL DINS EL PLA

D'ESPAIS D'INTERÈS NATURAL.

3,2%

26,3%

0,4%

70,1%

Superfície agrícola PEIN

Superfície forestal PEIN

Altres superfícies PEIN

Superfície no protegida

D’aquí es desprèn que és el sector forestal qui allotja les figures de protecció. En tot cas, les grans transformacions d’usos del sòl, especialment de secà a regadiu, en les terres de Lleida, comporten una certa pressió sobre els hàbitats estèpics, generant la necessitat de delimitació de nous espais protegits.

La tendència es doncs a una estabilització de les figures de protecció en els espais forestals, i a un lleuger increment en les zones agrícoles, relacionades amb la intensificació dels conreus en zones de secà.

Superfície cremada per incendis forestals. Incendis superiors a 50 Ha.

La superfície cremada a Catalunya durant el període de referència ha estat de 164.851 Ha. Aquesta superfície s’ha repartit irregularment al llarg de les diferents campanyes. Cal destacar els grans incendis dels anys 1986, 1994, 1998 i 2003. Actualment, el risc d’incendi forestal, degut al baix rendiment econòmic de les masses forestals, va fortament lligada a una component climàtica.

55

SUPERFÍCIE CREMADA 1986 - 2007 (INCENDIS SUPERIORS A 50 HA. HA.

50.487,91

2.010,284.532,87

173,17

4.228,27

925,29

8.273,97

77.530,70

6.410,32

25.865,02

158,95

7.365,49

2.330,79

11.096,49

778,55

4.901,30

1.098,25 426,36

392,091.037,41

3.778,171.537,28

0,00

10.000,00

20.000,00

30.000,00

40.000,00

50.000,00

60.000,00

70.000,00

80.000,00

90.000,00

1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006

Terres de l'Ebre

Camp de Tarragona

Àmbit Metropolità

Àmbit de Ponent

Comarques centrals

Comarques gironines

Alt Pirineu i Aran

Total

SUPERFÍCIE CREMADA 1986-2007 (INCENDIS SUPERIORS A 50 ha) (ha)

Any Alt Pirineu i Aran

Comarques gironines

Comarques centrals

Àmbit de Ponent

Àmbit Metropolità

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Total (ha)

1986 357,18 22.634,12 14.670,87 787,46 4.440,50 6.191,17 1.406,61 50.487,91

1987 0,00 105,65 0,00 0,00 0,00 992,60 0,00 1.098,25

1988 0,00 1.025,01 0,00 0,00 172,08 813,19 0,00 2.010,28

1989 0,00 378,29 8,10 0,00 583,81 210,50 3.352,17 4.532,87

1990 0,00 0,00 0,00 0,00 173,17 0,00 0,00 173,17

1991 82,28 172,94 375,07 308,66 0,00 1.549,17 1.740,15 4.228,27

56

SUPERFÍCIE CREMADA 1986-2007 (INCENDIS SUPERIORS A 50 ha) (ha)

Any Alt Pirineu i Aran

Comarques gironines

Comarques centrals

Àmbit de Ponent

Àmbit Metropolità

Camp de Tarragona

Terres de l'Ebre

Total (ha)

1992 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 925,29 0,00 925,29

1993 0,00 1.791,34 0,00 1.636,58 1.169,31 1.352,54 2.324,20 8.273,97

1994 496,34 8.485,38 40.475,12 3.756,05 16.849,01 6.521,72 947,08 77.530,70

1995 0,00 0,00 0,00 0,00 238,28 1.255,22 4.916,82 6.410,32

1996 0,00 0,00 0,00 372,80 0,00 53,56 0,00 426,36

1997 0,00 0,00 0,00 0,00 210,43 181,66 0,00 392,09

1998 117,03 0,00 21.470,71 3.333,70 0,00 70,26 873,32 25.865,02

1999 0,00 158,95 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 158,95

2000 183,64 5.926,14 0,00 0,00 377,49 620,21 258,01 7.365,49

2001 0,00 2.036,78 0,00 104,51 189,50 0,00 0,00 2.330,79

2002 368,60 0,00 0,00 1,38 126,45 486,11 54,87 1.037,41

2003 0,00 1.879,23 1.455,94 3.608,38 3.853,85 299,09 0,00 11.096,49

2004 69,08 630,22 0,00 0,00 22,33 0,00 56,92 778,55

2005 64,62 70,37 2.712,22 263,67 384,30 366,94 1.039,18 4.901,30

2006 142,67 1.920,28 136,50 57,75 39,78 1.481,19 0,00 3.778,17

2007 0,00 91,93 407,10 64,60 11,59 791,90 170,16 1.537,28

Total 1.524,26 24.672,51 67.040,76 13.508,08 24.401,38 17.971,15 15.732,88 164.851,02

57

El sector agroalimentari.

El sector agrari català ha experimentat en l’última dècada una forta reducció del nombre d’explotacions, l’any 1999 hi havia a Catalunya 67.224 explotacions i l’any 2005, 57.503, això suposa un decrement del 14,5%. Aquesta reducció lligada a l’estabilitat de la SAU ha donat lloc a un increment de la dimensió mitja de les explotacions, que han passat de tenir 17,2 ha a 20,2 ha de SAU per explotació. Per posar alguns exemples Catalunya es troba molt per sota de Països com El Regne Unit (57,2 ha), França (48,7 ha) i Alemanya (43,7 ha), per sobre d’altres com Itàlia (8,8 ha) i Grècia (4,6 ha) i a un nivell similar a Espanya (23,3 ha), Holanda (23,5 ha) i Bèlgica (26,6%). Tot i que una part d’aquestes diferències s’expliquen pel tipus de conreus i produccions que es fan a cada país, no es pot perdre de vista que a Catalunya encara hi ha un gran nombre d’explotacions petites i pràcticament sense SAU. Segons dades de l’Enquesta d’estructura de les explotacions agràries, el 42% de les explotacions tenen menys de 5 ha.

DADES FÍSIQUES. ANY 2005

Espai SAU (Milers Ha)

% del total

Nº Explotacions (milers)

SAU per explotació (Ha)

Catalunya 1.162 36,2 58 20,2

Espanya 25.114 49,7 1.079 23,3

UE - 25 161.691 41,4 9.688 16,7

UE - 15 128.261 40,1 5.843 22,0

Font: Enquesta d’estructura de les explotacions agràries. Idescat.

Espanya representa el 12% de la PFA de la UE-25, és el tercer país, per darrera de França i Itàlia amb una PFA més alta. Catalunya aporta el 10,4% de la PFA d’Espanya. Si es compara l’estructura econòmica de la PFA s’observen certes diferències amb Europa. A Catalunya les produccions ramaderes representen el 61% de la PFA, en canvi EU-25 és més agrícola (53%) que ramadera (43%). Una altre diferència és que a la UE l’estructura de la PFA està més repartida entre les diferents produccions, tant agrícoles com ramaderes. El grup de les hortalisses, flor i planta ornamental és el més important, però tot i així no supera el 15% de la PFA. A Catalunya en canvi, pràcticament el 50% del pes de la PFA recau sobre dos sectors ramaders, el porcí (36%) i l’aviram (11%), situant-se com una de les regions capdavanteres de la UE en aquestes produccions. L’any 2006 el seu cens de porcí representava el 3,8% de la UE-25. No obstant aquesta concentració tan forta de l’oferta comporta riscos econòmics i mediambientals. Per una banda crisis fortes d’aquests sectors ramaders com la pesta porcina clàssica, les dioxines dels

58

pollastres o la grip aviar fan que l’estructura econòmica del sector agrari es desestabilitzi i perdi força respecte a altres sectors. Per altre, el desenvolupament del sector basat en un model de producció ramadera molt intensiu i orientat clarament a la producció, ha generat greus problemes mediambientals.

COMPARACIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA PFA A L'UE I A CATALUNYA. %. ANY 2006.

Tipus de Producció UE - 25 UE - 15

Catalunya

Produccions agrícoles 52 53 36

Cereals 10 9 4

Conreus industrials 4 4 0,1

Farratges 6 6 0,6

COMPARACIÓ DE LA DISTRIBUCIÓ DE LA PFA A L'UE I A CATALUNYA. %. ANY 2006.

Tipus de Producció UE - 25 UE - 15

Catalunya

Hortalisses, flors i plantes ornamentals

15 16 10

Tubercles 3 3 1

Fruita 7 7 14

Vi 5 5 3

Oli d'oliva 2 2 2

Altres produccions vegetals 1 1 1

Produccions ramaderes 43 43 61

Boví 10 10 8

Porquí 10 10 32

Oví i cabrum 2 2 0,5

Aviram 4 4 11

Altres produccions ramaderes 1 1 2

Productes animals 16 16 8

Altres 5 5 3

Font: Eurostat i Gabinet Tècnic del DAR

59

Pel que fa a les produccions vegetals, a la UE-25 tenen un pes important sobre l’estructura de la PFA els sectors de les hortalisses, flors i planta ornamental (15%), i els cereals (11%), a Catalunya en canvi destaca en primer lloc la fruita (14%), especialment fruita fresca, i en segon lloc el grup les hortalisses, flors i planta ornamental (10%). Altres produccions com el vi o l’oli d’oliva, tot i que el seu pes relatiu sobre la PFA catalana és reduït, són sectors amb una presencia important dins de la UE i destaquen especialment per la seva qualitat.

A les produccions ramaderes els productes animals són el grup amb major aportació econòmica (16%). Entre ells destaca la llet que representa el 14% de la PFA. El porcí en cavi passa a tenir molta menys importància que a Catalunya i s’iguala amb el boví (10% cada un).

En relació al comerç agroalimentari amb l’exterior, Catalunya presenta una taxa de cobertura negativa amb més importacions que exportacions. El saldo comercial mig agroalimentari durant el període 1995-2006 és de -2049 milions d’euros. Pel que fa a l’origen d’aquest saldo negatiu, el 62% prové del comerç amb tercers països i el 38% d’intercanvis intracomunitaris. Catalunya és clarament deficitària en matèries primeres per l’alimentació animal (oleaginoses, cereals i tortons (farines)). La font principal d’abastiment d’oleaginoses i tortons és el comerç amb països tercers i de cereals els intercanvis intracomunitaris. Destacar la importància de la importació de soja, ja que dins del capítol d’oleaginoses, el 90% del saldo negatiu prové de la importació de fava de soja, i en el cas dels tortons les importacions de tortons de soja representen el 52% del saldo.

En contrapartida, Catalunya es excedentària de carns i despulles, greixos i olis, begudes i fruites amb un comportament diferent de cadascú d’ells. En el cas de la carn, el saldo positiu prové de la carn de porc que ha sabut guanyar quota de mercat comunitari contribuint així també al saldo positiu d’aquest capítol per Espanya (el 75% del saldo positiu de la carn de porc d'Espanya prové de Catalunya). En el cas dels greixos i olis, el saldo positiu prové bàsicament de les exportacions d’oli d’oliva, i en el cas de les begudes és conseqüència de les ventes a l’exterior de vi i cava.

60

Estructura de les exportacions agroalimentàries catalanes segons grau de transformació

61

Macromagnituds agràries


En aquest apartat s'analitzen l'evolució de les diferents macromagnituds agràries. Els quadres de dades s'han elaborat a partir de les dades de l'Idescat i del Departament d'agricultura, alimentació i acció rural. En principi, es mostren com a dades més significatives la renda agrària i les del PIB i VAB.

Segons el DAR, les macromagnituds agràries són una estadística de síntesi en l'elaboració de la qual s'integren els resultats de la pràctica totalitat de les estadístiques de base existents (produccions, destinació econòmica de la producció, utilització dels mitjans de producció, preus, etc.) i, a més estimacions de dades de les quals no es disposa una quantificació estadística. La fiabilitat dels comptes econòmics agraris està altament condicionada per la del conjunt d'estadístiques de base. En aquest apartat s'analitzen:

A) Producció final agrària

La producció final agrària (PFA) és la diferència entre la producció total i la reutilització dins del sector. Per tant, la PFA és el valor econòmic d'aquells béns i serveis que es vénen fora de l'explotació.

Així doncs, la producció final agrària està integrada pels següents grups:

• Productes agraris venuts a altres àrees geogràfiques diferents a l'estudiada, qualsevol que sigui la seva utilització

• Productes agraris venuts a fàbriques, cooperatives o instal·lacions de l'àmbit territorial per a la seva transformació industrial

• Productes agraris venuts per a la seva utilització com a aliment humà en el territori

• Productes agraris consumits directament en les llars dels agricultors (autoconsum)

• Productes agraris que es donen als assalariats com a pagaments en espècie, sempre que es destinin a l'alimentació humana, ja que si es destinessin a l'alimentació animal es consideraria com a reutilització.

I NO inclou:

• Els productes que no abandonen el sector agrari ja que s'utilitzen per a una nova producció agrària (gra utilitzat com a llavor, gra utilitzat com a pinso, farratges, etc.)

B) Despeses fora del sector

Inclou totes aquelles despeses que en mitjans de producció corrents (llavors selectes, fertilitzants, combustibles, pinsos compostos, etc.) és necessari realitzar per al desenvolupament del procés productiu agrari. No inclou les despeses realitzades en equipament i millora de les explotacions, que es consideren despeses d'inversió. Les despeses s'imputen a l'any en què s'incorporen malgrat que de vegades són despeses relatives a produccions que s'obtenen en l'exercici.

C) Valor afegit brut al cost dels factors (VAB). Es correspon al PIB.

Els preus de mercat de determinats productes poden incloure una part més o menys important d'impostos indirectes i en altres casos els productors reben una sèrie de subvencions d'explotació amb la finalitat de disminuir els costos de producció o incrementar el preu, per la qual cosa la mesura del valor afegit a preus de mercat pot falsejar d'alguna manera la quantificació del valor

62

afegit. Per obviar aquest inconvenient es calcula el Valor afegit brut al cost dels factors (VAB cf) que s'obté restant del Valor afegit brut a preus de mercat (VAB pm) l'import dels impostos indirectes nets de subvencions (no s'inclouen les subvencions destinades a les adquisicions de béns de capital).

D) Renda agrària o valor afegit net al cost dels factors

S'obté restant al VAB cf l'import de les amortitzacions. Aquesta magnitud quantifica els ingressos dels agricultors i des d'un altre punt de vista ens ofereix la remuneració dels factors originaris de la producció agrària.

Cal però definir el que són les amortitzacions. Equivalen al consum de capital fix en el procés productiu d'un any. Els béns inclosos són: maquinària, construccions, millores amortitzables i el bestiar que forma part del capital fix (reproductor, lleter, de treball). Les noves plantacions no entren dins el concepte d’amortització sinó que es consideren com a més producció el cost d’increment d’hectàrees reals.

ANÀLISI

Els subsectors analitzats són el ramader, l'agrícola, el forestal i el dels altres ingressos. La producció final agrària (PFA) dóna idea del volum de vendes de les explotacions agràries catalanes.

L'any 2005 la PFA va assolir un valor d'uns 4.000 milions d'euros. Per subsectors, el ramader és el de més importància econòmica, amb 2.381 milions d'euros, un 59,5% del total; l'agrícola amb 1.498 milions d'euros, 37,5% del total; els altres ingressos, amb 80 milions d'euros, un 2%; i el subsector forestal amb 42 milions d'euros, un 1%.

La PFA ha crescut durant el període de referència un 40%. Els dos principals subsectors s'han comportat de forma similar, creixent el subsector ramader un 39% i l'agrícola un 43%. El subsector forestal va decréixer un 16%.

Els altres ingressos van augmentar un 98%, reflexant l'impuls, tot i que a petita escala, de les mesures per la diversificació de l’economia agrària.

63

PRODUCCIÓ FINAL AGRÀRIA. 1995- 2007. Milers d'euros.

PFA 1995 1998 2001 2004 2007

TOTAL 2.858.630 3.108.141 3.850.677 3.742.135 4.000.761

Subsector ramader 1.717.578 1.781.544 2.497.993 2.306.630 2.380.788

Subsector agrícola 1.051.194 1.226.059 1.232.200 1.314.443 1.498.419

Subsector forestal 49.620 44.878 40.791 41.369 41.861

Altres ingressos 40.244 55.666 79.693 79.693 79.693

PRODUCCIÓ FINAL AGRÀRIA. 1995- 2007. %.

PFA 1995 1998 2001 2004 2007

TOTAL 100 100 100 100 100

Subsector ramader 60,1 57,3 64,9 61,6 59,5

Subsector agrícola 36,8 39,4 32,0 35,1 37,5

Subsector forestal 1,7 1,4 1,1 1,1 1,0

Altres ingressos 1,4 1,8 2,1 2,1 2,0

PRODUCCIÓ FINAL AGRÀRIA. 1995- 2007. % base 1995.

PFA 1995 1998 2001 2004 2007

TOTAL 100 109 135 131 140

Subsector ramader 100 104 145 134 139

Subsector agrícola 100 117 117 125 143

Subsector forestal 100 90 82 83 84

Altres ingressos 100 138 198 198 198

PRODUCCIÓ FINAL AGRÀRIA. 1995 - 2007. Milers d'euros.

0

500.000

1.000.000

1.500.000

2.000.000

2.500.000

3.000.000

3.500.000

4.000.000

4.500.000

1995 1998 2001 2004 2007

PFA. A ltresingressos

PFA. Subsectorforestal

PFA. Subsectoragríco la

PFA. Subsectorramader

De les diferents dades es pot concloure que el pes de l'agricultura, dins de l'economia catalana, s’ha reduït considerablement. L'any 2000 l'agricultura representava un 1,62% del PIB, i l'any 2007 un 0,96%. El comportament de l'agricultura en aquest sentit és irregular, com es pot observar a les taules "Producte interior brut (PIB pm) a preus corrents. Base 2000. Oferta....". La renda agrària a preus constants, que ens dóna una idea real de l'evolució d'aquesta magnitud, ha disminuït un 7,2% durant el període 1995 - 2007.

64

Tot i aquesta davallada, tant des del punt de vista del PIB, com de la renda agrària, hem de tenir en compte que el número d'explotacions ha disminuït sensiblement. L'any 1995 constaven 71.095 explotacions en actiu, i l'any 2007 n'hi havia 54.449, un 24,6% menys. D'aquesta manera, podem concloure que la renda agrària a preus constants per explotació ha augmentat de 16.457 euros l'any a 19.945 euros l'any, un 21,2%.

En canvi, si es fa l'anàlisi des del punt de vista de les unitats de treball l'any (UTA) la renda agrària a preus corrents ha augmentat dels 15.327 euros a 21.142 euros i a preus constants ha baixat dels 15.327 euros fins als 14.632 euros l'any 2005, que representa una disminució real d'un 5,5% respecte l'any 1995.

Producte interior brut (PIB pm) a preus corrents.

Base 2000. Oferta. Valor. Catalunya. Milions d'euros.

ANY PIB pm Agricultura%

Agricultura

2000 126.281 2.042 1,62

2001 135.709 2.283 1,68

2002 144.746 2.130 1,47

2003 155.332 2.024 1,30

2004 168.101 2.006 1,19

2005 180.882 1.947 1,08

2006 195.857 2.228 1,14

2007 209.204 2.012 0,96

PIB a preus corrents.

Base 2000. Oferta. Variació %. Catalunya.

PIB pm Agricultura

2000 - -

2001 3,4 -4,4

2002 2,6 9,1

2003 3,3 -2,7

2004 3,7 -4

2005 3,3 -1,2

2006 3,8 4,2

2007 3,6 -3,5

65

EVOLUCIÓ DE LA RENDA AGRÀRIA A CATALUNYA. 1995 - 2007. M ilions d'euros.

1.170

1.347

1.434

1.2241.275

1.641

1.826

1.595 1.592 1.562

1.802

1.679

1.170

1.2941.341

1.116 1.130

1.401

1.500

1.250

1.1531.081

1.201

1.086

400

600

800

1.000

1.200

1.400

1.600

1.800

2.000

2.200

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2004 2005 2006 2007

A preuscorrentsA preusconstants

66

Evolució de la població. Persones ocupades i unitats de treball any


En aquest apartat s’analitzen l’evolució de la població ocupada del sector agrari i el seu equivalent en unitats de treball l’any (UTA) de IDESCAT. Una UTA equival al treball que fa una persona a temps complert durant un any.

ANÀLISI

L'estructura de la població ocupada dins el sector agrari respon a una activitat majoritàriament familiar pel que fa a persones ocupades. L'any 2005 el 86% dels ocupats eren familiars, i un 14% assalariats fixos.

Pel que fa a les UTA, un 62% correspon a familiars i 38% a assalariats. La població ocupada dins el sector agrari s'ha mantingut pràcticament estable durant el període de referència, 1995 - 2005. Les diferències que es poden observar són de caràcter qualitatiu. Així doncs, mentre que la població ocupada s’ha mantingut estable o ha augmentat lleugerament les UTA han baixat en un 3,4%. A més, mentre que la mà d’obra familiar ha baixat en un 5,4% (unes 7.000 persones), els assalariats fixos han augmentat en un 58,5% (unes 8.550 persones).

Si fem aquest mateix anàlisi des del punt de vista de les UTA, es veu com la davallada total d'UTA es deu a la baixada d'UTA d’origen familiar, un 21,5% (unes 12.500). Les UTA d’assalariats, en canvi, augmenten pràcticament en la mateixa proporció que les persones assalariades, un 57,2% (que correspon a 10.150).

Per tant, tot i l'estabilitat de la població ocupada, el temps treballat ha baixat en un 3,2%, i la població assalariada ha augmentat en un 58,5%. Aquesta canvi de tendència, de la ma d’obra familiar a l’assalariada, respon també a la concentració d’explotacions, amb un menor nombre, i major tamany.

Població ocupada. 1995-2005. Sector agrari.

1995 1997 1999 2003 2005

Persones ocupades 143.474 144.280 129.570 140.407 144.029

familiars 130.579 128.752 112.701 122.084 123.595

assalariats fixos 12.895 15.528 16.869 18.323 20.434

Unitats de treball any 76.337 79.424 71.479 72.253 73.881

familiars 58.584 57.928 49.548 46.470 45.972

assalariats 17.753 21.496 21.931 25.783 27.909

Població ocupada. 1995-2005. Sector agrari. % base 1995.

1995 1997 1999 2003 2005

Persones ocupades 100,00 100,56 90,31 97,86 100,39

familiars 100,00 98,60 86,31 93,49 94,65

assalariats fixos 100,00 120,42 130,82 142,09 158,46

Unitats de treball any 100,00 104,04 93,64 94,65 96,78

familiars 100,00 98,88 84,58 79,32 78,47

assalariats 100,00 121,08 123,53 145,23 157,21

67

Població ocupada. 1995-2005. Sector agrari. %.

1995 1997 1999 2003 2005

Persones ocupades 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

familiars 91,01 89,24 86,98 86,95 85,81

assalariats fixos 8,99 10,76 13,02 13,05 14,19

Unitats de treball any 100,00 100,00 100,00 100,00 100,00

familiars 76,74 72,94 69,32 64,32 62,22

assalariats 23,26 27,06 30,68 35,68 37,78

PERSONES OCUPADES. SECTOR AGRARI. 1995 - 2005.

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000

120.000

140.000

160.000

1995 1997 1999 2003 2005

assalariatsf ixos

familiars

UNITATS DE TREBALL ANY. SECTOR AGRARI. 1995 - 2005.

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

60.000

70.000

80.000

90.000

1995 1997 1999 2003 2005

assalariats

familiars

NÚM ERO D'EXPLOTACIONS. SECTOR AGRARI. 1995 - 2005..

0

20 000

40 000

60 000

80 000

1995 1997 1999 2003 2005

Explo tacionssense terres

Explo tacionsamb terres

68

El sector primari és estratègic. Aspectes com la sobirania alimentària, objectiu a garantir en tercers països, i que per tant semblarien obvis en un país com Catalunya, presenten resultats sorprenents, que es poden plantejar com a dèficits estructurals, i en certa manera irreversibles. Altres aspectes estructurals es deriven de la dimensió de la cabana ramadera, que si bé suporta una de les indústries més importants del país i exportadora, també genera unes externalitats, que en aquest cas són difícils d’exportar, generant importants i greus efectes ambientals, i alhora una forta dependència de matèries primeres.

Aquests aspectes estructurals, de dèficit en la capacitat de producció d’aliments per a la població, sent Catalunya netament deficitari, i una dimensió de la cabana ramadera que quadruplica la mitjana europea, queden en segon terme davant d’episodis de sequera com el passat, que en cap cas tenen la dimensió dels plantejats.

En aquest sentit es presenta aquest capítol, per tal d’avaluar i acotar aquests aspectes estructurals, i que en concret fa referència a dos aspectes:

• Sobirania alimentària

• Dimensió de la cabana ramadera. Dejeccions ramaderes.

Grau de sobirania alimentària


En aquest apartat s'analitza la capacitat bàsica del territori català per a produir aliments, i es compara amb alguns dels països de la UE. En primer lloc s'ha estimat la dieta mitjana expressada en necessitats energètiques de la població (FAO).

En segon lloc s'ha estimat la capacitat del territori de produir aliments en base a dos escenaris.

• El primer escenari, conservador, correspon a un monocultiu de blat a tota la superfície de conreus de Catalunya.

• El segon escenari, altament intensiu, correspon a dos monocultiu de blat en secà, i blat de moro en regadiu. Aquest presenta una situació altament intensiva, i en certa manera fora de la realitat, donat que no a tots els regadius es pot fer Blat de Moro, limitant-se únicament a regs amb dotacions superiors als 6500 m3/ha i any. En tot cas, donat que el que es pretén és una ordre de magnitud entre dos escenaris contraposats, és creu suficient la hipòtesi realitzada.

En un segon supòsit, s’hi afegeix el consum de carn i la seva equivalència energètica, estimant els factors de conversió de blat a carn.

Per fer l’anàlisi s’han establert aquests paràmetres de càlcul:

• Les dades referents als països europeus s’han extret de l'Eurostat, organisme estadístic de la UE.

• Es consideren estables les produccions i superfícies en l'horitzó 2026.

69

• El valor energètic mitjà per Tn de blat produïda es considera de 3200 Kcal/Kg o Mcal/Tn.

• El valor energètic mitjà per Tn de blat de moro produïda es considera de 3300 Kcal/Kg o Mcal/Tn.

• El valor energètic mitjà per Tn carn consumida és de 2187 Mcal.

• S'estima que per cada Kcal produïda en forma de carn es consumeixen 4,11 Kcal d'origen vegetal.

• Es prenen de referència les dades de sacrifici de l'any 2006 segons el DAR per tal d'estimar la producció de carn.

• Es consideren les espècies bovina, porcina i avícola, que suposen un 97,37% del sacrifici en Tn a Catalunya. Per a cada espècie es consideren diferents índex de conversió, necessitat d'energia, consum d'aliment i producció d'energia per Kg de producte final i es treu un valor extrapolat .

• Per fer una estimació de les necessitats energètiques de la població es pren un valor mitjà de 3000 kcal diàries per persona.

• El consum mitjà de carn a Catalunya és d'uns 50 Kg de carn per persona i any, segons el MARM. Aquest valor, que s’ha transformat en energia d’origen animal, i equival a un 10% del total d’energia consumida.

ANÀLISI

En base als paràmetres exposats, s’avaluen tres situacions, que s’ha denominat Taxes. Les taxes es construeixen a partir de les relacions entre producció i consum

• Producció

� Producció primària 1: Estimació de la producció energètica de les àrees de conreus. Producció monocultiu de blat a tot el territori.

� Producció primària 2: Estimació de la producció energètica de les àrees de conreus. Producció combinada de monocultius de blat en secà i de blat de moro en regadiu.

� Producció carn: Tones de carn sacrificades als escorxadors de Catalunya.

• Consum

� Consum 1: Estimació del consum energètic de la població catalana amb una dieta 100% a base de cereal i 3000 Kcal/dia de necessitats.

� Consum 2: Estimació del consum energètic de la població catalana amb una dieta que combina el 90% de cereals i un 10% de carn. Aquest darrer percentatge correspon al consum de 50 Kg de carn per persona i any, mitjana de consum carni a Catalunya.

� Consum de carn: Correspon al consum total de carn a Catalunya.

• Taxes

� Taxa 1a: Relació entre la Producció primària 1 i el Consum 1.

� Taxa 1b: Relació entre la Producció primària 2 i el Consum 1

� Taxa 2: Relació entre la Producció primària i el Consum 2.

� Taxa 3: Relació entre la Producció carn i el Consum carn.

70

TAULA RESUM DE RESULTATS

Concepte/Escenaris Mono-cultiu de blat Mono-cultiu de blat en secà i blat de moro en regadiu

Any 2007 Horitzó 2026 Any 2007 Horitzó 2026

Població 7.200.000 8.270.000 7.200.000 8.270.000

Producció energia (Mcal/Any)

8.417.247.784 8.417.247.784 13.863.051.384 13.863.051.384

Producció carn (Tn/Any) 1.705.474 1.705.474 1.705.474 1.705.474

Consum energia 1 (Mcal/any)

7.884.000.000 9.055.650.000 7.884.000.000 9.055.650.000

Consum energia 2 (Mcal/any)

11.045.484.000 12.686.965.650 11.045.484.000 12.686.965.650

Consum carn (Tn/any) 360.000 413.500 360.000 413.500

Taxa 1. Producció/Consum

1,07 0,93 1,76 1,53


0,76 0,66 1,26 1,09


4,74 4,12 4,74 4,12

La Taxa 1, aquella on l'alimentació és a base de cereal, estableix una forquilla de suficiència energètica entre l'1,07 i l'1,76 l'any 2007. En l'horitzó 2026 la forquilla es redueix a uns valors entre el 0,93 i l'1,53.

La Taxa 2, que introdueix el consum de carn, estableix una forquilla de suficiència energètica entre el 0,76 i l'1,26 l'any 2007. En l'horitzó 2026 la forquilla es redueix a uns valors entre el 0,66 i l'1,09.

La taxa 3, que indica la relació entre la producció de carn i el seu consum, té un valor de 4,74 l'any 2007 i de 4,12 en l'horitzó 2026. Aquest valor significa que el consum mitjà de carn a Catalunya és pràcticament una cinquena part del que es sacrifica als escorxadors de Catalunya. Per l'horitzó 2026, si es considera constant la producció de carn, el consum haurà augmentat fins a pràcticament la quarta part de la producció.

D’aquí es desprèn que Catalunya està al límit de la sobirania alimentària, tot i mantenir una cabana ramadera que quadruplica les seves necessitats, i per tant, netament exportadora, tot i que generant un gran dèficit de matèries primeres, i un gran excedent de dejeccions ramaderes.

AVALUACIÓ DE RESULTATS. COMPARACIÓ AMB LA UE

A l'hora d'analitzar els resultats, la Taxa 2 és la més significativa, ja que incorpora el consum de carn. Tenint en compte aquesta taxa, la capacitat de producció d'aliments a Catalunya, en termes de necessitats d'energia per a l'alimentació de la seva població és molt ajustada. Segons els resultats, Catalunya produeix entre un 76% i 126% de l'energia que consumeix. I en l'horitzó 2026 aquesta forquilla es redueix entre el 66% i el 109% de les necessitats.

71

Per tal de poder comparar els resultats amb altres països de la comunitat europea, s'han establert els mateixos paràmetres de càlcul en termes de consum, tenint en compte les superfícies de reg de cada país, els rendiments mitjans dels seus cultius i les seves poblacions. Cal tenir en compte, que els països mediterranis tenen una forquilla de resultats més amplis, ja que la resposta al reg és certament important. En països centreeuropeus la variació dels resultats és pràcticament nul·la.

Si comparem els resultats amb la resta de països avaluats, Catalunya només queda per sobre de Portugal, que segons la taxa 2, no arriba a cobrir les seves necessitats. La resta de països supera amb escreix les seves necessitats. Entre els països mediterranis, Catalunya queda clarament per darrere d'Itàlia i Espanya, que presenten unes forquilles entre el 128% i el 217% i el 2,96 i el 4,15 respectivament. Pel que fa als països continentals, Bèlgica, Regne Unit i Alemanya queden a la banda baixa, amb unes forquilles que cobreixen el 135%, el 147% i el 210% de les seves necessitats. França cobreix entre un 403 i un 433% de les seves necessitats i Dinamarca un 569%. L'Europa dels 27 cobreix entre un 602% i un 615% les seves necessitats.

COMPARACIÓ AMB PAÏSOS UE27

Països UE Monocultiu de blat Monocultiu de blat en secà i blat de moro

en regadiu

Taxa 1 Taxa 2 Taxa 1 Taxa 2

Portugal 1,00 0,71 1,27 0,91

Catalunya 1,07 0,76 1,76 1,26

Itàlia 1,79 1,28 3,04 2,17

Bèlgica 1,85 1,32 1,90 1,36

Regne Unit 2,05 1,47 2,05 1,47

Alemanya 2,90 2,07 2,94 2,10

Espanya 4,14 2,96 5,81 4,15

França 5,64 4,03 6,06 4,33

Dinamarca 7,97 5,69 7,97 5,69

Europa + 8,43 6,02 8,61 6,15

72

TAXA 2. SUFICIÈNCIA ALIMENTÀRIA. ANY 2007.

0,00

1,00

2,00

3,00

4,00

5,00

6,00

7,00

Portugal Catalunya Itàlia Bèlgica Regne Unit Alemanya Espanya França Dinamarca Europa +

taxa 2

taxa 2

73

Dimensió de la cabana ramadera. Dejeccions ramadere s.


L'objectiu d'aquest apartat és avaluar quina és la capacitat de la superfície agrícola de Catalunya (SAU) per absorbir la càrrega de nitrogen que es produeix a Catalunya d'origen orgànic (ramader) i l’aplicació de fertilitzants inorgànics (adobs de síntesi). Es considera:

• Tot Catalunya és "Zona vulnerable". S’estima una mitjana de 170 kg/N ha i any

• No s'han plantejat restriccions de distàncies des del punt d'origen de la producció de les dejeccions fins al punt d'aplicació, i per tant que es fertilitzava tota la superfície possible.

• No s'han tingut en compte altres fonts de nitrogen com poden ser els fangs de depuradora.

Posteriorment s'han comparat amb les necessitats d'adob nitrogenat dels cultius de Catalunya i s'han extrapolat els resultats amb diferents països de la Comunitat Europea per tal de poder-los comparar.

Segons el “Informe de la Comisión al Consejo y al Parlamento Europeo sobre la aplicación de la Directiva 91/676/CEE del Consejo, relativa a la protección de las aguas contra la contaminación producida por nitratos procedentes de fuentes agrarias, en el periodo de 2000-2003 {SEC(2007)339}/* COM/2007/0120 final”. "Los excedentes de nitrógeno nacionales más elevados se registran en algunas regiones de los Países Bajos y de Bélgica (> 150 o 200 kg N/ha). No obstante, excedentes del mismo nivel pueden observarse en Bretaña (Francia) y Vechta Cloppenburg (Baja Sajonia, Alemania). Asimismo, pueden observarse excedentes del orden de 100-150 kg N/ha anuales en Estados miembros con unos excedentes nacionales relativamente bajos, como España (Cataluña), Italia (Lombardía) o el Reino Unido (Irlanda del Norte, Gales y oeste de Inglaterra)”

Per tal de poder calcular les necessitats de nitrogen de la superfície agrícola útil de Catalunya s'han tingut en compte les quantitats màximes de nitrogen que es poden aplicar en zones vulnerables indicades al "Projecte de DECRET d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes". En cada cultiu s'ha de complir simultàniament la limitació referida a nitrogen en fertilitzants orgànics, de nitrogen en fertilitzants minerals o en aigua de reg i de nitrogen total.

Per tal de poder calcular la producció de purins a Catalunya es pren de base l’informe per a la millora de la gestió dels purins porcins a Catalunya, de M. Rosa Teira Esmatges editat pel CADS (Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible”, en el marc del projecte de Decret citat anteriorment. En aquest sentit,

"La quantitat de purins porcins que es genera actualment a Catalunya, es considera que és d’uns 16.000.000 m3 purí l’any, que contenen uns 55.000.000 kg de nitrogen. S’ha estimat que a Catalunya es produeixen unes 120.000 tones de nitrogen d’origen ramader. El 43% d’aquesta producció de nitrogen prové de la ramaderia porcina (uns 51.600.000 kg N), el sector boví en genera el 30% i l’aviram suposa el 21% del total (ACA, 2005).

Dels 16.000.000 m3 de purí anuals generats a Catalunya, el 96,88% s’aplica al sòl agrícola sense altre tractament previ que el d’emmagatzematge i en algun cas, la incorporació d’additius. La resta, un 3,12% dels purins generats (uns 500.000 m3 de purí anuals) són tractats abans d’ésser aplicats, també, al sòl. El tractament aplicat a la majoria dels purins tractats implica el seu pas per plantes de cogeneració."

74

Les dades referents al Nitrogen inorgànic són les que es presenten anteriorment en el present estudi.

AVALUACIÓ

Les necessitats de nitrogen dels conreus i pastures de Catalunya són de 158 Milers de tones.

Pel que fa a la producció a Catalunya es produeixen 120 milers de tones de Nitrogen d'origen ramader i s’adquireixen 55 milers de tones d'origen inorgànic. Aquests resultats indiquen que l’aplicació total de nitrogen a Catalunya sobrepassa en un 11% les necessitats de cultiu.

Per tal de poder comparar la situació amb altres països de la UE, s'ha calculat la densitat ramadera a partir de la seva superfície agrícola útil i la seva cabana ramadera en unitats de bestiar major (UBM) segons dades de l'Eurostat. D'aquesta manera es pot observar que la densitat ramadera de Catalunya és de 2,26 unitats ramaderes per hectàrea. Només Bèlgica supera a Catalunya amb un valor de 2,8. Després hi ha Dinamarca amb una densitat de 1,69 Ubm/Ha i Alemanya amb un valor de 1,07 Ubm/Ha. La resta de països queda clarament per sota de 1 Ubm/Ha. La mitjana a la UE és de 0,8 Ubm/Ha.

ORIGEN DEL N EN LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA

Kg N TOTAL ORGÀNIC INORGÀNIC

NECESSITATS 158.438.207 145.727.592 84.035.903

PRODUCCIÓ 175.839.000 120.000.000 55.839.000

TAXA % 110,98 82,35 66,45

COMPARACIÓ UE27 UNITATS BESTIAR MAJOR RESPECTE SAU (HA)

Països/Estats SAU Ubm/Ha Ubm

Bèlgica 1.386.000 2,80 3.880.800

Catalunya 1.162.230 2,26 2.622.145

Dinamarca 2.589.000 1,69 4.375.410

Alemanya 17.030.000 1,07 18.222.100

Regne Unit 16.956.000 0,90 15.260.400

França 29.569.000 0,82 24.246.580

Itàlia 14.694.000 0,75 11.020.500

Espanya 29.030.000 0,58 16.837.400

Portugal 3.680.000 0,56 2.060.800

EUROPA + 478.061.100 0,80 382.448.880

Catalunya és la segona regió d’Europa amb major concentració de bestiar, i el primer, amb molta diferència, dels països mediterranis.

76

ASPECTES GENERALS Com s’ha exposat a l’inici del present document, l’agricultura, la ramaderia i el sector forestal, proporciona serveis fonamentals a la societat mitjançant la producció de menjar i biomaterials, la creació i el manteniment de llocs de treball i la gestió de paisatges i biodiversitat.

L'agricultura utilitza i depèn dels recursos naturals: terra, aigua, combustibles fòssils i sistemes biològics. Per altra banda el sector primari és el modelador del paisatge.

En els últims anys, la mecanització de l’agricultura, la seva capacitat de transformació, que supera el treball animal, i el profit econòmic en un marc cada cop de major competència, que tracta de maximitzar beneficis i minimitzar costos, han comportat una marcada intensificació de l'agricultura, la qual exerceix pressions al medi ambient en forma de degradació del sòl, esgotament d'aigua i contaminació, emissions aèries, i dany a ecosistemes.

S’introdueix doncs el concepte d’agricultura industrial , que presenta unes característiques específiques com l’especialització, concentració, fertilització, aplicació de biocides (insecticides, fungicides, herbicides), extracció d’aigua/irrigació, drenatge i mecanització. Tots aquestes característiques li generen, tal com s’ha exposat, graus d’independència respecte el sòl i el clima, però, alhora, dependències (“endolls”) per a mantenir-se en un entorn natural més competitiu.

El sector ramader n’és un cas extrem a Catalunya, amb una explotació intensiva, cada cop més deslligada del territori quant als inputs, amb un caràcter clarament industrial, i en canvi amb unes pressions importantíssimes per l’aplicació al sòl de les dejeccions ramaderes, amb una formulació completament tradicional.

R E L A C I Ó D E L’ A C T I V I T A T A M B E L S U P O R T

DEVOLUCIÓ DELS SERVEIS AMBIENTALS DE LES ACTIVITATS.

Font: FAO. Tomada de Evaluación de ecosistemas del Milenio, Ecosystems and human well-being: a framework for assessment. Copyright © 2003 WRI. Reproducida previa autorización de Island

Press, Washington, DC.

DISCRIMINAR EL SECTOR PRIMARI “SUPERFICIAL”CONDICIONAT PEL TERRITORI, DEL SECTOR

PRIMARI INDUSTRIAL

GRAUS DE DEPENDÈNCIA EXTERNALITATS

La Política Agrícola Comuna és en gran mesura responsable d’aquest fenomen, pel manteniment de preus, que ha primat alts nivells de producció, afavorint l’agricultura intensiva, industrial, amb

77

una utilització cada vegada major de fertilitzants i plaguicides, amb els efectes ambientals que suposa.

Entre els canvis mediambientals accelerats per la política de preus de la PAC, es pot destacar:

• Les modificacions del paisatge com a conseqüència de la intensificació de l’agricultura.

• La pèrdua d’hàbitats, per la destrucció de marges, tanques de pedra i rases, així com la dessecació de terrenys pantanosos, la pressió sobre els marges del cursos superficials, les grans transformacions de secà a regadiu, ...

• Excessiu ús de l’aigua, en quantitat, i alhora comportant una pèrdua de qualitat.

• Increment de l’erosió dels sòls.

En tot cas, encara s’ha de discriminar dos tipus d’activitat en el sector primari, que representen dos pols, i per tant amb infinitat de realitats intermitges. Aquests dos pols, són els sector primari tradicional, depenent del territori, del sector primari industrial.

L’anàlisi repetit d’aquestes dues realitats es llegeix en termes de graus de dependència i de externalitats.

A la primera, se li ha de reconèixer la capacitat embornal, els serveis ambientals del s ector primari , i a la segona, lluny de limitar el seu potencial, s’ha d’incrementar el seu caràcter industrial, fent-lo extensiu a tot el seu cicle pro ductiu , i per tant no limitant-se únicament a la producció, sinó també a les seves externalitats. En aquest segon cas, el sector primari industrial està ple d’oportunitats, sinèrgies que h an de permetre, a partir del desequilibri individual, la sostenibilitat del conjunt . És en aquest sentit que es presenta l’anàlisi d’efectes ambientals i mesures del sector primari.

78

CANVICLIMÀTIC

SOLSBIODIVERSITAT

= Consum energètic

+ Gestió de fems

- Crema de rostolls

+ Erosió i desestructuraciódel sòl

+ Destrucció d’hàbitats

+ Simplificació delterritori

AIGUA

= Adobs

= Fitosanitaris

+ Dejeccions ramaderes

+ Contaminació difusa

+ Reg

+ Ramaderia

+ Consum d’aigua

Producció energètica (Biogas)


RetencióCO2

+ MO al sòl

+ Biomassa

RetencióCO2

+ MO al sòl

+ Biomassa

Mil

lora

en

l’ús

de

l’ai

gua

+ G

esti

óde

l dè

fici

t+

Efic

iènc

ia

Ges

tió

inte

gral

de

les

tran

sfor

mac

ions

d’ús

del

sòl

Inte

rnal

itza

ció

dels

cos

tos

ambi

enta

ls

Auto

gest

ióde

ls e

spai

s pr

oteg

its

deri

vats

Reco

nstr

ucci

óde

la

xarx

a de

dre

natg

e

Mil

lora

en

l’ús

de

l’ai

gua

+ G

esti

óde

l dè

fici

t+

Efic

iènc

ia

Mil

lora

en

l’ús

de

l’ai

gua

+ G

esti

óde

l dè

fici

t+

Efic

iènc

ia

Ges

tió

inte

gral

de

les

tran

sfor

mac

ions

d’ús

del

sòl

Inte

rnal

itza

ció

dels

cos

tos

ambi

enta

ls

Auto

gest

ióde

ls e

spai

s pr

oteg

its

deri

vats

Reco

nstr

ucci

óde

la

xarx

a de

dre

natg

e

Ges

tió

inte

gral

de

les

tran

sfor

mac

ions

d’ús

del

sòl

Inte

rnal

itza

ció

dels

cos

tos

ambi

enta

ls

Auto

gest

ióde

ls e

spai

s pr

oteg

its

deri

vats

Reco

nstr

ucci

óde

la

xarx

a de

dre

natg

e

ESTRATÈGIA DE SINÈRGIES. CATALITZADORS

79

EFECTES AMBIENTALS I MESURES DE CORRECCIÓ En les següents taules es mostren els principals efectes ambientals del sector primari, i s’introdueixen les mesures de correcció.

La següent taula s’estructura en:

• Capítol, i que fa referència a Canvi climàtic, Gestió de l’Aigua, Sòls i Biodiversitat, i aspectes Socials i Econòmics.

• Efectes, separat en l’enunciat i la seva descripció.

• Mesures directes, on es formulen les mesures directes per reduir els efectes ambientals.

• Sinèrgies, en relació a que les mesures directes, a més de reduir l’efecte ambiental, poden generar millores en altres aspectes. Es diferencien aquelles de INDUCCIÓ, i per tant que l’efecte ambiental genera una oportunitat, i RECEPTOR, en relació que a més de les mesures directes, hi ha sinèrgies induïdes per altres efectes que també milloren indirectament la situació generada.

• Gestió, en relació a quins són els mecanismes d’implementació, els actors, encaixant-los en la mesura del possible, en els mecanismes actuals de gestió, i per tant la Condicionalitat i el PDR. Hi ha altres aspectes estructurals, de model, i per tant per sobre del PDR, que esciten específicament.

80

EFECTES AMBIENTALS I MESURES DE CORRECCIÓ

CAPÍTOL EFECTES DESCRIPCIÓ EFECTES MESURES DIRECTES SINÈRGIES INDUCCIÓ SINÈRGIES RECEPTOR

CANVI CLIMÀTIC Consum d’energia El consum d’energia per part del sector rural, és molt limitada respecte la resta de sectors d'activitat. De fet, el Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008–2012 el valora en un 4% aproximadament. Tot i aquest pes relatiu baix, l'oportunitat d'estalvi és important. El major consum energètic es centra en la maquinària de conreu, i en la climatització de les explotacions ramaderes. Altres consums es poden derivar del transport de matèries primeres, i el dels productes produïts. En aquests casos s'ha d'establir la frontera amb els capítols de mobilitat i indústria.

Les mesures directes, es centren en:

. Millora de l'eficiència energètica de les instal·lacions i de la maquinaria agrícola. (PDR) i (TT)

Aprofitament de sinèrgies amb energies renovables procedents del mateix sector primari:

. Producció d’energia amb dejeccions ramaderes

. Producció d’energia a partir de biomassa forestal i agrícola. (PDR)

. Segrest de CO2, per una major producció de biomassa en els conreus en regadiu, i un major contingut de matèria orgànica al sòl. (C)

. Generació energètica en els regadius. Centrals reversibles.(PDR)

Emissions de gasos provinents de la gestió de les dejeccions ramaderes

La gestió de les dejeccions ramaderes és una de les principals responsables d'emissions a l'atmosfera, més considerant el pes de la cabana ramadera en el conjunt de Catalunya, i la volatilitat de certs compostos en els purins, i dels seus processos de digestió.

El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008–2012 les quantifica en 6,4 %, que representa un 67 % del total de les emissions en el sector primari."

Les mesures sobre els efectes generats per la cabana ramadera són de caràcter estructural, de model. Catalunya actualment té una cabana ramadera que triplica la mitjana europea, i un dèficit de producció primària que afecta a la pròpia població. Per tant, és un importador net d'aliments, però es queda les dejeccions en el seu territori, el qual alhora està saturat amb el model de gestió actual. Alhora, és un exportador net, a través d'una indústria agroalimentària líder a nivell europeu. En base a això, es pot concloure que s'utilitza el territori com a suport d'una activitat, poc o gens lligada al territori, quant a les seves potencialitats, amb una lògica més aviat industrial, però que gestiona les seves externalitats des d'una lògica tradicional que ha estat totalment superada.

Si be aquest no es un problema greu quant a emissions a l’atmosfera, si que

. Producció d’energia amb dejeccions ramaderes (PDR)

. Producció de fertilitzants orgànics estables. (“Empaquetar el nitrogen”) per afavorir la seva exportació, a zones més llunyanes de l’explotació. (PDR)

. Aportació al sòl, amb increment de MO, i per tant segrest de gasos d'efecte hivernacle, millora de la fertilitat del sòl amb una major capacitat de gestió de nutrients, i reducció del potencial erosiu. (PDR)

. Extensificació de part de la cabana ramadera. (E)

81

ho és quant a la contaminació de les aigües.

Més enllà de les actuacions estructurals, les mesures generals passen per

. Millorar els sistemes de maneig per reduir la producció de dejeccions, i establir sistemes que redueixin la producció de dejeccions, i la seva càrrega contaminant per aportació al sòl, o fins i tot per la seva comercialització. (TT) i (PDR)

En tot cas, els costos ambientals de la seva gestió haurien de recaure en el producte final agroalimentari, el qual aporta el valor afegit

82



CANVI CLIMÀTIC Crema de rostolls i de residus agraris, com esporga, arracada de conreus, ....

La pràctica tradicional de la crema de rostolls, com una forma ràpida d’incorporar els nutrients al sòl, i de lluita contra les plagues, està actualment obsoleta i en total regressió. A més de l’emissió de gasos a l’atmosfera s’ha demostrat contraproduent amb els seus propis objectius, amb una reducció de la capacitat de regulació de nutrients per part del sòl, per l’oxidació de la M.O.; l’eliminació indiscriminada de la fauna, i un increment de la demanda de fitosanitaris, a més de la contaminació de les aigües.

Aquestes pràctiques estan obsoletes, i en principi està inclosa explícitament en les mesures de condicionalitat, llevat de certs casos excepcionals.(C)

. Aportació al sòl, amb increment de MO, i per tant segrest de gasos d’efecte hivernacle, pe. Afavorint les pràctiques de no conreu com a mesura de gestió de residus de l’agricultura.(C) i (PDR)

. Producció d’energia (Veure Pla de l’energia), a partir de biomassa forestal i agrícola. (PDR)

. Reducció del risc d’incendi forestal ©

Increment del risc d’incendis forestals

La pèrdua de valor dels productes forestals directes, i la seva baixa competitivitat, ha representat una baixada important de la gestió dels boscos, i un increment de la superfície forestal i de la biomassa, que es tradueix en un increment del combustible i una major continuïtat de les masses forestals. Malgrat els esforços de gestió en un entorn econòmic del sector desfavorable, la lluita contra els incendis forestals s’ha centrat en l’increment dels mitjans i de l’eficàcia dels equips d’extinció. D’aquí, en resulta un increment del nombre de focs de petita superfície, i pocs però grans focs forestals, inabastable per a qualsevol mitjà d’extinció.

En tot cas, la superfície cremada reté una base fonamental climàtica.

Mes enllà de les mesures estructurals de prevenció, aquestes haurien de resultar d’una millor gestió forestal, amb criteris productius, i per tant donant valor els productes directes i indirectes forestals , que permetin la seva gestió, o en l’altre extrem el confinament de les masses no segures.

En aquest aspecte, la relació dels serveis ambientals, respecte el PIB del sector forestal a Catalunya, és certament desequilibrada, i en qualsevol cas la més desequilibrada de qualsevol dels sectors d’activitat.

Per altra banda, els potencial de sinèrgies són també certament importants

. Producció d’energia (Veure Pla de l’energia), a partir de biomassa forestal i agrícola. (PDR)

. Efecte embornal, o segrest de CO2, amb increment de biomassa a les masses forestals.(C)

. Extensificació de part de la cabana ramadera

. Reducció del risc d’incendi forestal ©

83



GESTIÓ DE L'AIGUA Consum i ús de l'aigua en l'agricultura

La superfície en reg a Catalunya és de 310.000 ha. En els propers anys, ha d'haver un increment de la superfície de reg efectiva, ja programada, i no tant un increment de nous regadius.

El consum actual de l'agricultura volta el 75 % del consum total, amb una gran variabilitat de consum unitari, que oscil·la des de 10.000 m3/ha en els regadius tradicionals, a 1500 m3/ha en regadius de suport. Aquestes dotacions entren sovint en competència amb els cabals de manteniment dels rius, amb les problemàtiques ecològiques que comporta, i centrat en les conques internes, amb els usos de boca

Quant als primers, únicament les conques internes tenen definits els cabals de manteniment dels rius, pertanyents a la gestió de l'Agència Catalana de l'Aigua, mentre que la conca de l'Ebre, de gestió de la CHE, delegada del Ministeri de Medi Ambient, encara no es disposa de cabals de manteniment que permetent una correcta gestió dels regadius, quant a la seva planificació.

L'increment de la superfície regada, certament estarà lligada a la disponibilitat del recurs, entesa més com un desajust temporal entre l'oferta i la demanda, i per tant entrant en joc dos aspectes claus, que són la capacitat de gestió d'un recurs variable que es concreta garantia de subministrament. En aquest sentit no es pot parlar de mitjanes de consum per Ha, o de consum total, transformant-se el concepte a topalls de garantia, que haurien de voltar una capacitat de reg en dotacions plenes de 6500 m3/ha, amb un màxim que correspondria a les dotacions actuals. En regs de suport l’estratègia es centra més en l'elasticitat, amb dotacions màximes de 3500 m3/ha i any, fins

Les mesures directes són:

. Evitar l’increment de despesa de recursos hídrics i en conseqüència reduir les afeccions als sistemes fluvials i al drenatge, en relació a la quantitat del recurs.(C) i (TT)

. Millorar la qualitat de les aigües superficials i subterrànies en els àmbits de regadius.(C)

Les sinèrgies resulten en :

. Increment de potencial de producció, i per tant menor dependència. Millora el dèficit estructural de falta de sobirania alimentària de Catalunya.(E)

. Segrest de CO2, per una major producció de biomassa en els conreus en regadiu, i un major contingut de matèria orgànica al sòl. (C)


84

a preveure episodis sense reg. Aquestes estratègies, no han de fer variar el consum d'aigua de reg com a percentatge, respecte les altres activitats, sinó preveure la seva elasticitat per tal d'adaptar-se a la variabilitat del recurs, i en conseqüència no entrar en competència amb els altres usos prioritaris. Aquest són, per ordre de preferència, els cabals de manteniment, i els usos domèstics.

Consum d’aigua en la ramaderia

El consum d'aigua en ramaderia, segons l'Agència Catalana de l'Aigua és aproximadament de 40 Hm3/any. Aquest no té cap significació respecte els usos agraris. Tampoc s'han de preveure mesures específiques quant a consum. Si que hi ha tendències que milloren la gestió, per tal de millorar la gestió de les dejeccions ramaderes, especialment en porcí. En tot cas, aquestes estratègies són de caràcter qualitatiu.

. A part de les mesures estructurals sobre la pròpia cabana ramadera, si s'escauen, les mesures per reduir el consum d'aigua en la ramaderia es centren en aspectes de maneig, i no han d'aportar millores significatives més enllà de les derivades de la millora en la gestió de les dejeccions ramaderes, especialment en relació al bestiar porcí.(TT) i (PDR)

Les sinèrgies resulten en:

. Reducció del volum de les dejeccions ramaderes. (TT) i (PDR)

85



GESTIÓ DE L'AIGUA Contaminació de les aigües provinent de fonts ramaderes

Les dejeccions ramaderes són una de les fonts principals de contaminació dels aqüífers. La correlació entre aqüífers contaminants per nitrats, i cabana ramadera tenen una correlació molt alta, que presenta certa independència amb la superfície agrícola, tot i que l’aplicació de les dejeccions ramaderes es fa sobre els camps de conreu.

En aquest sentit, s’han de fer diverses consideracions:

1. La cabana ramadera a Catalunya (2,26 UR/ha), gairebé triplica la mitjana europea (0,8 UR/ha)

2. La capacitat d’adobs nitrogenats amb fonts ramaderes està al límit de la saturació, especialment en els territoris propers a les explotacions, o en zones amb alta densitat d’explotacions ramaderes.

Les mesures són de caràcter estructural. Com a concepte de base s’entén que la ramaderia està deslligada de la visió tradicional, d’una ramaderia lligada al territori necessari per a la seva alimentació, ja sigui estabulat o per la pròpia pastura , amb retorns a través dels adobats.

Més enllà d’una ramaderia tradicional que es manté, la majoria respon a una lògica industrial, més propera doncs a la indústria agroalimentària que a la ramaderia tradicional. En aquest sentit, el tractament actual presenta una asimetria, en relació a que els productes produïts ho són amb una indústria puntera altament tecnificada i competitiva, mentre les seves externalitats tenen un tractament tradicional, que sobrepassa la capacitat de càrrega del territori. Per tant les mesures haurien d’anar en relació a:

. Canvi de concepte en relació a la ramaderia intensiva, passant a una lògica industrial, i basada en els principis de qui contamina paga. (E)

. Establir uns topalls d’aplicació de les dejeccions ramaderes, tal com s’estableix en les zones vulnerables, de N/ha i any. (E)

. Industrialitzar els tractaments de les externalitats, per sobre de mecanismes d’eliminació tradicional. (TT) i (PDR)

. Millorar els mecanismes d’exportacions per tal de no concentrar les aplicacions en zones properes a les explotacions (TT) i (PDR)

Les sinèrgies resulten en:

. Producció d’energia de dejeccions ramaderes (PDR) i (TT)

. Producció de fertilitzants orgànics estables. (PDR)

. Aportació al sòl, amb increment de M.O., i per tant segrest de gasos d’efecte hivernacle. (PDR)

. Reducció del volum de les dejeccions ramaderes. (PDR) i (TT)

86

Contaminació de les aigües provinent de fonts agràries (Dejeccions ramaderes, fitosanitaris, adobs químics)

En relació a l’activitat agrària, a més de les dejeccions ramaderes pels adobats dels conreus, hi ha altres fonts de contaminació d’aigües superficials i subterrànies. Els adobats en excés, l’aplicació de fitosanitaris, són arrossegats per les aigües, percolant i contaminant els aqüífers o les aigües superficials, amb contaminacions per compostos específics, i un increment notable de la salinitat. En tot cas, la millora en la gestió resultat de la millora en la transferència tecnològica des dels centres d’investigació, i del DAR a les explotacions, a través també dels mecanismes de condicionalitat en relació als ajuts, fan que les tendències siguin positives, amb una reducció efectiva de l’aportació d’adobs, i de fitosanitaris, a més d’una menor càrrega contaminant.

. Reducció de l’ús de fitosanitaris i adobats de síntesi. (C)

. Increment de l’ecologia de les explotacions (PDR) i (TT)

. Producció de fertilitzants

orgànics estables. (PDR)

. La reducció de la pèrdua de sòl, també comporta una menor pèrdua de fertilitzants i altres agroquímics, que es mobilitzen i arriben finalment a les aigües contaminant-les. (C)

. Reconstrucció de la xarxa hidrogràfica en les zones de conreu, amb la millora de la vegetació associada, definint amplades mínimes de buffers. (PDR) i (C)

87



PROTECCIÓ DEL SÒL I BIODIVERSITAT

Erosió i desestructuració del sòl

El sòl actua de suport físic i de regulador del cicle de nutrients. Aquest últim paper està íntimament lligat a la flora bacteriana del sòl i al contingut de matèria orgànica.

Per altra banda, les bones pràctiques agrícoles, tenen per objecte reduir i/o evitar l’erosió dels primers cm. del sòl.

En tot cas, l’agricultura tradicionalment és una activitat generadora d’erosió en sòl, amb efectes directes sobre la xarxa hídrica.

Aquesta sensibilitat es recull en les directrius de condicionalitat, amb mesures agronòmiques en relació al pendent del sòl, i tipus de conreu

L’activitat forestal en aquest sentit també té un paper clau de regulació hidrològica, i per tant de control d’erosió. Una explotació forestal massa intensiva pot comportar pèrdues de sòl importants, i irreversibles.

. Potenciar el no conreu (C)

. Bones pràctiques agràries, definides en la condicionalitat. (C)

. Bones pràctiques en la gestió forestal. (C)

. Al potenciar el no conreu, s’incrementa el contingut de matèria orgànica al sòl, i el segrest de CO2. (PDR)

. La reducció de la pèrdua de sòl, també comporta una menor pèrdua de fertilitzants i altres agroquímics, que es mobilitzen i arriben finalment a les aigües contaminant-les. (C)

. Garantir el manteniment dels valors ecològics en les àrees de canvis d’intensitat d’ús, concentracions parcel·laries com del secà a regadiu, i millorar les condicions actuals.(C) I (E)

. Aportació al sòl, amb increment de M.O., i per tant segrest de gasos d’efecte hivernacle. (PDR)

. Segrest de CO2, per una major producció de biomassa en els conreus en regadiu, i un major contingut de matèria orgànica al sòl. (PDR)


Destrucció d’hàbitats i simplificació del territori.

La pressió sobre els sistemes naturals ha estat tradicionalment important, especialment en aquells sòls de major valor. Si bé actualment aquesta pressió ha disminuït en aquells àmbits d’agricultura més propera, de mercat més local, o fins i tot de subsistència, amb una important avanç de la superfície forestal, o en l’àmbit urbà, amb una substitució d’usos i una pèrdua neta de sòl agrícola front al nou sòl urbà. Aquesta pèrdua comporta un canvi en les condicions d’equilibri entre el sòl forestal i l’agrícola, amb un empobriment important d’ambdós.

Són importants l’increment d’intensitat d’ús sobre els sòls agrícoles, especialment en les transformacions de secà a regadiu, els regadius tradicionals, i en aquests casos sobre les xarxes de drenatge, tant per efectes directes d’ocupació, com per efectes indirectes per ús de l’aigua o contaminació.

. Garantir el manteniment dels valors ecològics en les àrees de canvis d’intensitat d’ús, concentracions parcel·laries com del secà a regadiu, i millorar les condicions actuals.(C) I (E)

. Promoure sistemes de gestió forestal que evitin una excessiva pressió sobre els hàbitats. (C)


. Reducció de l’ús de

fitosanitaris i adobats de síntesi. (C)

. Increment de l’ecologia de les explotacions. (PDR) i (TT)

88

Efectes sobre el patrimoni genètic

L’increment de competitivitat basada exclusivament amb un increment de producció, i reducció de costos, comporta una forta pressió sobre les varietats autòctones poc competitives en aquests termes.

La substitució d’aquestes per varietats més competitives, tot i que sovint més dependents, i en el seu extrem els cultius transgènics, comporta un efecte directe sobre la pèrdua del patrimoni genètic, extremadament valuós.

. Foment de la producció de races i varietats autòctones (PDR)

89



SOCIALS I ECONÒMICS

Equilibri territorial L’activitat del sector agrícola, forestal i ramadera, són la base per a garantir, en el context català, un territori equilibrat. Més enllà d’espais molt concrets on les polítiques de conservació mantenen espais gairebé verges, la pràctica totalitat del territori català ha estat conformat i mantingut per l’activitat rural, i d’aquesta es deriven els valors avui objecte de protecció.

L’activitat rural és un be patrimonial del conjunt del territori, on la seva activitat transcendeix els potencials beneficis econòmics directes, i tot i que les tendències actuals estant encarades a la millora tecnològica per afavorir la seva competitivitat, els beneficis al conjunt de la societat justifiquen polítiques d’ajuts pel seu manteniment.

Sovint aquestes activitats rurals mantenen un paisatge valuós i propi del país, explotant conreus tradicionals, adaptats a les particularitats del territori i amb uns alts nivells de qualitat. El suport del regadiu, i d’altres inversions estructurals, els hi permet la seva permanència en els mercats oferint estabilitat en la producció i en les seves rendes.

L’agricultura també permet l’activitat econòmica en zones tradicionals agrícoles de regadiu, com els grans regadius de l’Urgell, el Delta de l’Ebre, o l’Empordà, que han estat motor de les economies locals, amb la seva industria associada i un contrapunt a la centralitat de l’àmbit metropolità de les comarques de Barcelona.

. PAGAMENT PER SERVEIS AMBIENTALS: equipaments i serveis públics de qualitat més que proporcionals: escoles, hospitals, implantació de TIC, etc. (E)

Suficiència alimentària i energètica

L’agricultura, i en general el sector primari a Catalunya, és un sector estratègic, tot i la pèrdua de pes econòmic en els últims decennis, per a la producció d’aliments per a la població.

La formulació d’un país equilibrat, capaç

. Definir un model de país on es fixin els nivells de sobirania alimentària. (E)

. Rebaixar les expectatives en la satisfacció de la demanda de biomassa i

. Increment de potencial de

producció, i per tant menor dependència. Millora el dèficit estructural de falta de sobirania alimentària de Catalunya.(E)

90

d’oferir aliments en quantitat i qualitat a la seva població, és una directriu estratègica, d’acord amb els principis més elementals de sostenibilitat.

Actualment Catalunya, en base a una dieta mitjana, no té capacitat per abastir d’aliments a la seva població, i per tant és dependent, en contraposició amb qualsevol dels països de l’entorn europeu, com Alemanya, França, Dinamarca o el Regne Unit, que tenen un potencial productiu que en alguns casos dobla la seva població.

biocarburants d’origen agrari proposada en el Pla de l’energia 2006 – 2015. (E)

91



SOCIALS I ECONÒMICS

Transferència a altres sectors, dels valors del paisatge, culturals, ....

L'agricultura, la gestió forestal, i la ramaderia tradicional, permeten, en un marc de bona gestió, a més de nombrosos beneficis ambientals, el manteniment d'un territori de qualitat. El paisatge, com a marc de desenvolupament d'altres activitats econòmiques principals del país, com el turisme, és un benefici que es deriva del sector rural, i que transfereix a altres sectors d'activitat.

. PAGAMENT PER SERVEIS AMBIENTALS: equipaments i serveis públics de qualitat més que proporcionals: escoles, hospitals, implantació de TIC, etc. (E)

CANVICLIMÀTIC

SOLSBIODIVERSITAT

= Consum energètic

+ Gestió de fems

- Crema de rostolls

+ Erosió i desestructuraciódel sòl

+ Destrucció d’hàbitats

+ Simplificació delterritori

AIGUA

= Adobs

= Fitosanitaris

+ Dejeccions ramaderes

+ Contaminació difusa

+ Reg

+ Ramaderia

+ Consum d’aigua



RetencióCO2

+ MO al sòl

+ Biomassa

RetencióCO2

+ MO al sòl

+ Biomassa

Mill

o ra

e n l

’ús

de l

’aig

ua

+ G

esti

óde

l dè

f ici

t+

Efic

i ènc

ia

Ges

tió

inte

gral

de

les

tra n

sfor

mac

ions

d’ús

del

sòl

Inte

rnal

itza

ció

d els

cos

tos

ambi

e nta

ls

Aut

oges

tió

dels

esp

ais

prot

egit

s d e

riva

ts

R eco

nstr

ucci

óde

la

xarx

a d e

dre

natg

e

Mill

o ra

e n l

’ús

de l

’aig

ua

+ G

esti

óde

l dè

f ici

t+

Efic

i ènc

ia

Mill

o ra

e n l

’ús

de l

’aig

ua

+ G

esti

óde

l dè

f ici

t+

Efic

i ènc

ia

Ges

tió

inte

gral

de

les

tra n

sfor

mac

ions

d’ús

del

sòl

Inte

rnal

itza

ció

d els

cos

tos

ambi

e nta

ls

Aut

oges

tió

dels

esp

ais

prot

egit

s d e

riva

ts

R eco

nstr

ucci

óde

la

xarx

a d e

dre

natg

e

Ges

tió

inte

gral

de

les

tra n

sfor

mac

ions

d’ús

del

sòl

Inte

rnal

itza

ció

d els

cos

tos

ambi

e nta

ls

Aut

oges

tió

dels

esp

ais

prot

egit

s d e

riva

ts

R eco

nstr

ucci

óde

la

xarx

a d e

dre

natg

e

ESTRATÈGIA DE SINÈRGIES. CATALITZADORS

Oportunitat econòmica També el sector agrícola és la resposta a una oportunitat econòmica. Les plantacions de fruita dolça, les hortalisses, la vinya, ... tenen importants mercats en l’exportació, generant rendes econòmiques també importants. Les zones primerenques com les del Baix Segre sovint justifiquen inversions per a permetre la transformació a regadiu amb l’únic objectiu de la producció agrícola amb l’avantatge que els hi ofereix la seva climatologia particular. Irrompre en els mercats amb un antelació de dues- tres setmanes pot incrementar molt substancialment les seves rendes.

Aquests conreus són doncs importants per a la competitivitat econòmica del conjunt del país, i amb una justificació estrictament econòmica.

. Producció d’energia amb

dejeccions ramaderes (PDR) i (TT)

. Producció d’energia a partir de biomassa forestal i agrícola. (PDR)


. Increment de potencial de producció, i per tant menor dependència. Millora el dèficit estructural de falta de sobirania alimentària de Catalunya.(E)

NOTES: LES “MESURES DIRECTES” I LES “SINÈRGIES INDUCCIÓ” ES DEFINEIXEN COM (E) ESTRUCTURALS, COM (C) MILLORA CONTÍNUA PER CONDICIONALITAT I COM (PDR) DINS L’ÀMBIT DEL PLA DE DESENVOLUPAMENT RURAL.

92

GESTIÓ DE LES MESURES DIRECTES I SINÈRGIES. Les mesures, i sinèrgies o catalitzadors definits, s’associen a dues estratègies de gestió, que porten associats un actors. Les mesures de gestió definides, es proposen en el marc de gestió actual, adaptant-se de forma efectiva als actors actuals.

• Condicionalitat, com a mecanisme de millora continua i requisit per optar als ajuts directes.

• PDR. Pla de Desenvolupament Rural, com a mecanisme per introduir millores qualitatives.

Aquests dues formes de gestió, s’associarien, en un primer terme a “millora continua”, i per tant canvis successius, i en segon terme a aspectes qualitatius, i que generarien canvis fractals. Els primers s’associarien a la Condicionalitat, i els segons al Pla de Desenvolupament Rural, en referència a mecanismes de gestió.

En el següent esquema es presenten, agrupades en cada una de les estratègies de gestió les principals mesures.

C O N D I C I O N A L I T A T P D R . Q U A L I T A T I U

G E S T I Ó. P R O P O S T A D E F U T U R.

EFICIÈNCIA NOUS REGADIUS

LLUITA INTEGRADA

SUBSTÀNCIES EN TRACTAMENTSFITOSANITARIS

ADOBATS AMB PRODUCTES DE SÍNTESI

TRANSGÈNICS

GESTIÓ DE DEJECCIONS RAMADERES

PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

PAGAMENT PER SERVEIS AMBIENTALS.

ES RECONEIX EL PAPER EMBORNAL DELSECTOR PRIMARI TRADICIONAL

AFAVOREIX EL TEIXIT SOCIAL AGROFORESTAL TRADICIONAL

GESTIÓ FORESTAL

MESURES AGROAMBIENTALSESPECÍFIQUES

TURISME RURAL

.......

MILLORA DE PROCESOS AGROINDUSTRIALS

AFAVOREIX EL TEIXIT INDUSTRIALAGROFORESTAL

MILLORA DE LA COMPETITIVITAT I LA PRODUCTIVITAT

PRODUCCIÓ ENERGÈTICA

BIOMASSA

BIOCOMBUSTIBLES

MILLORA DE REGADIUS

.......

A més d’aquests dos aspectes de gestió, també es defineixen dos grans nivells d’actuació, i en conseqüència d’actors:

• Transferència tecnològica (TT), en referència a IRTA, Rural CAT, ICAEN, IDAE, ...

• Canvis Estructurals (E), que fan referència a model de país, i concretament a aspectes de suficiència alimentària, i dimensió de la cabana ramadera, i concepció industrial de gran part del sector ramader.

93

INDICADORS DE SEGON GRAU

CANVI CLIMÀTIC

El sector primari té un pes molt relatiu en el conjunt de les activitats de Catalunya, tant en la despesa energètica com en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. Contràriament, com s’ha exposat, te un paper clau com efecte embornal, tant pel que a referència a les masses forestals com a les zones de conreu.

En aquest sentit, les estratègies i indicadors es fonamenten en el Pla de l’energia i Pla de Mitigació del Canvi Climàtic, com a despesa o vector, i són, contràriament molt més ambiciosos com a potenciadors de l’efecte embornal. Aquests segon aspecte d’embornal, alhora, té un factor multiplicador important, ja que és una sinèrgia induïda fonamentalment lligada a les mesures de tractament de les dejeccions ramaderes.

Els indicadors del canvi climàtic doncs, es centren en dos aspectes:

• Estalvi i eficiència energètica: Mesures contingudes al Pla de l’energia

• Emissions GEH. Reduir les emissions de GEH del sector primari

Estalvi i eficiència energètica: Mesures contingude s al Pla de l’energia.

Com estratègia, es consideren les mesures del Pla de l’energia per al sector primari, relacionant les tendències de reducció amb les estadístiques d’emissions del Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008–2012.

El Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 (actualment en revisió) contemplava mesures concretes per al sector primari, que es podrien resumir en:

• Renovació de maquinària i adequació dels usos i de les potències.

• Tècniques eficients sectorials: agricultura de precisió, agricultura de conservació, tècniques de no conreu, sembra directa, estalvi i eficiència energètica i energies renovables en instal·lacions ramaderes.

• Producció d’energia a partir de biogàs i de biomassa d’origen agrari i producció de agrocombustibles.

94

EVOLUCIÓ DEL CONSUM D'ENERGIA PRIMÀRIA AMB BIOMASSA EN L'ESCENARI BASE, EN KTEP/ANY

Consum de Biomassa 2003 2010 2015

Biomassa forestal i agrícola

93,9 127,3 136,6

Biogàs 22,7 117,4 120,1

Residus renovables 147,7 146,8 146,8

Biocarburants 25,3 213,5 213,3

Biodièsel 5,4 193,8 193,8

Bioetanol 19,9 19,7 19,4

TOTAL BIOMASSA 289,6 605 616,8

EVOLUCIÓ DEL CONSUM D'ENERGIA PRIMÀRIA AMB BIOMASSA EN L'ESCENARI IER, EN KTEP/ANY

Consum de Biomassa 2003 2010 2015

Biomassa forestal i agrícola

93,9 180,9 278,6

Biogàs 22,7 162,6 205,6

Residus renovables 147,7 166,7 198,8

Biocarburants 25,3 377,7 844,1

Biodièsel 5,4 356,9 785,4

Bioetanol 19,9 20,8 58,7

TOTAL BIOMASSA 289,6 887,9 1527,1

95

Evolució del consum d'energia primària amb biomassa, en

Ktep/any

0

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2003 2010 2015

BiomassaEscenari Base

BiomassaEscenari IER

Emissions GEH. Reduir les emissions de GEH del sect or primari.

Segons l’Informe per a la millora de la gestió dels purins porcins a Catalunya, de M. Rosa Teira Esmatges per encàrrec del CADS (Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible), dels 16.000.000 m3 de purí anuals generats a Catalunya, el 96,88% s’aplica al sòl agrícola sense altre tractament previ que el d’emmagatzematge i en algun cas, la incorporació d’additius. La resta, un 3,12% dels purins generats (uns 500.000 m3 de purí anuals) són tractats abans d’ésser aplicats, també, al sòl. El tractament aplicat a la majoria dels purins tractats implica el seu pas per plantes de cogeneració."

El Pla marc de mitigació del canvi climàtic a Catalunya 2008–2012 (PMMCC) i el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 contemplen mesures concretes i objectius de reducció per al sector primari que es basen en la generació d’energia a partir de les dejeccions ramaderes i la biomassa vegetal i la millora en l’estalvi i la eficiència energètica.

ESTALVI D’EMISSIONS PER AL SECTOR AGRARI. PMMCC. 2008 – 2012. MTN CO2/ANY

Biomassa purí

Biomassa vegetal

Millora EE

Total % Emissions anuals sector agrícola

% Emissions anuals Catalunya

0,109 0,023 0,127 0,259 4,622 0,437

En l’actualitat, el Pla de Biodigestió de Purins 2009-2012 (PBP) impulsat pel Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural suposarà l’estalvi de 0,255 Mtn CO2 l’any 2012 mitjançant la digestió de 1.350.000 m3 de purins, que suposen un 8.5% del total del volum de purins que s’estima que es produeix a Catalunya. Per tant, l’horitzó del Pla Marc ha quedat superat.

1527,1

616,8

289,6

96

ESTALVI D’EMISSIONS PER AL SECTOR AGRARI. PBP. 2008 – 2012. MTN CO2/ANY

Biomassa purí

Biomassa vegetal

Millora EE

Total % Emissions anuals sector agrícola

% Emissions anuals Catalunya

0,255 0,023 0,127 0,405 7,227 0,684

97

AIGUA

INDICADORS QUANTITATIUS

Tot i la capacitat de regulació dels regadius tradicionals, en alguns casos força recent a Catalunya, o la pròpia capacitat de contenció dels sistemes naturals, la disponibilitat d’aigua té, malgrat les inèrcies, un fort component de variabilitat climàtica.

En aquest context, els usos de boca, industrials, i ramaders, presenten una certa rigidesa quan a la demanda, però alhora, sol·liciten també una garantia de subministrament força estricte.

Contràriament l’agricultura, si bé és el principal consumidor d’aigua, alhora és on hi ha una major capacitat d’estalvi, i on la garantia de subministrament també pot comportar una major oscil·lació.

Les estratègies que es formulen en els regadius es fonamenten en la modernització com a eina de gestió, evitant proposar estratègies directes d’estalvi, sinó estratègies de capacitat d’estalvi , com a mecanisme d’ajust en els moments de dèficit, entès aquest com un desajust entre la disponibilitat d’aigua i la demanda màxima.

En aquest sentit, la millor proposta és aquella que permeti el màxim aprofitament de l’aigua disponible sense entrar en conflicte amb els usos p rioritaris, domèstics i ecològics , i que faci un millor ús de l’aigua.

Un altre aspecte important és que, des de la pròpia formulació normativa, el reg mai ha d’entrar en competència amb els usos domèstics ni amb els cabals de manteniment, que són els prioritaris. El punt de partida de les dotacions agrícoles ho és amb la garantia d’aquests usos.

Els indicadors de sostenibilitat, han d’anar doncs en la mateixa direcció. No té sentit parlar de reducció de consum, associant una xifra fixa, sinó d’un màxim, que podria venir associat exclusivament a un exercici econòmic, i un mínim, en aquest cas sí, de suficiència i garantia de subministrament pels conreus dependents. En tot cas, la proposta de màxim s’ha de preveure acotada amb uns marges de disponibilitat, i per tant equilibrada.

L’Informe de Sostenibilitat Ambiental preliminar, sotmès a consultes el passat més de Juliol de 2008, presenta una proposta coherent amb el que s’exposa, introduint uns sostres màxims i mínims de reg. Conceptualment, respon als següents objectius:

• Modernització dels regadius tradicionals, amb l’objectiu de permetre el reg amb dotacions de 6.500 m3/ha i any, front als 10.000 d’algun dels regs tradicionals actuals.

• Afavorir el regadiu de suport, com element de millora de rendes sobre conreus tradicionals, i capacitat d’elasticitat en els períodes de dèficit.

En base a aquestes dues estratègies, el ISAP del Pla de regadius, presenta la següent proposta:

98

RESULTAT DE L’ESTRATÈGIA DE GESTIÓ DEL DÈFICIT (Hm3)

Actuacions Reg sense dèficit

Reducció potencial

de la demanda

Sostre de reg

Regs tradicionals 2.468,24 2.468,24

Altres regs en servei i posta en servei dels planificats

638,50 3.106,74

Modernització regadius tradicionals

823,84 2.282,90

Millora eficiència en regs moderns

37,56 2.245,90

Reducció de reg en zones de reg de suport

201,27 2.044,07

Reducció demanda en dotació plena

817,50 1.226,57

Amb la planificació prevista s’establiria un topall màxim de reg de 3.106,74 Hm3, fins a un mínim de 1.226,57 Hm3.

INDICADORS QUALITATIUS

Les masses d’aigua més pressionades quant a qualitat ho són pel sector industrial, i el mon urbà. L’agricultura, i més concretament la ramaderia, són responsables de la contaminació difusa de gran part dels aqüífers de Catalunya, entre d’altres. En tot cas, no és possible definir uns indicadors d’estat, ni d’evolució. Cada massa d’aigua té una transmissivitat específica que marcarà l’evolució de la seva qualitat en absència de noves pressions.

Els indicadors qualitatius més efectius han de ser doncs sobre les fonts d’externalitats que incideixen en la contaminació de les aigües.

El creixement de la superfície dedicada a la producció ecològica i les mesures que implica l’aplicació de la condicionalitat per al pagament dels ajuts ha de suposar una millora contínua de l’espai agrari. Aquests dos factors determinaran una millor gestió de les dejeccions ramaderes, un descens proporcional de l’ús de fertilitzants de síntesi i una disminució de l’aplicació de fitosanitaris als cultius. Per tant, una millora de la qualitat de les aigües estarà relacionada amb:

• Superfícies de Producció agrària ecològica (PAE) i de Producció integrada (PI)

• Ús de fertilitzants de síntesi

• Vendes de productes fitosanitaris

99

SÒLS I BIODIVERSITAT

Una eina bàsica per a la gestió del territori, i que incideix directament sobre la qualitat del sòl i de la biodiversitat és la gestió de les superfícies forestals. Aquesta gestió suposa:

• Control hidrològic

• Millora de la biodiversitat

• Control de l’erosió

• Millora de la qualitat de l’aigua

Els Plans Tècnics de Gestió i Millora Forestal i els Plans Simples de Gestió Forestal estan tutelats pel Centre de la Propietat Forestal de Catalunya, que depèn de Departament de Medi Ambient i Habitatge i faciliten la introducció de paràmetres per aconseguir una gestió forestal sostenible.

El Pla de Política Forestal 2007 – 2016, encara per aprovar, reforça la gestió sostenible del bosc mitjançant l’aplicació d’aquestes eines de gestió, com a mesura principal.

L’avaluació del Pla, conclou que els efectes ambientals directes i indirectes són positius, perquè fan front a:

• Canvi climàtic i contaminació atmosfèrica

• Pèrdua de biodiversitat

• Fragmentació del territori

• Pèrdua de boscos de ribera

• Pèrdua de boscos madurs

• Pèrdua d'ecotons i mosaics

• Risc d'incendi forestal

• Altres riscs naturals:inundacions, inestabilitat de vessants, etc.

101

Els indicadors específics detallats, han de convergir amb els documents generals de les Estratègies de Desenvolupament Sostenible de Catalunya, amb l’objectiu de ser, per als diferents sectors d’activitat estudiats, i també pel sector primari, un punt d’intercanvi i de síntesi del model.

En aquest sentit, s’han sintetitzat els indicadors anomenats de segon grau, en tres capítols, que responen a:

• Ús de l’aigua , i que inclou específicament l’indicador Quantitatiu , que estableix un marge entre un consum màxim i mínim dels regadius de Catalunya. Les despeses o l’ús de l’aigua, en relació a la ramaderia i el sector forestal no són significatives.

• Canvi climàtic , on s’han desenvolupat dos indicadors, un que fa referència al consum d’energia, gens significatiu en el sector primari, i un segon que fa referència al Pla de Mitigació del Canvi Climàtic. El primer és aplicació directe del Pla de l’energia, i equivalent doncs a altres activitats. El segon és més ambiciós, i inclou el tractament de les dejeccions ramaderes, amb un doble objectiu:

� Energia, fent referència a estratègies d’estalvi i eficiència.

� Capacitat d’estabilització del N orgànic, permetent efectes sinèrgics, amb una possibilitat d’exportar N, o fer extensiu l’adobat amb adobs orgànics estables, disminuint la pressió sobre les zones ramaderes, i per tant millorant l’estat de les masses d’aigua.

• Residus , tot i que s’han definit diferents indicadors relacionats, el de major més, amb molta diferència, i amb caràcter, fins i tot estructural, és el tractament dejeccions ramaderes, i les sinèrgies corresponents com:

� Disminució de la pressió sobre els sòls en les zones ramaderes.

� Increment de MO al sòl.

� Disminució del risc d’erosió.

� Increment de la capacitat de regulació de nutrients al sòl.

� Millora de les masses d’aigua.

� Efecte embornal de CO2.

� Disminució de l’ús de fertilitzants de síntesi.

103

MARC DE REFERÈNCIA Al caràcter superficial i extens del món rural, se li superposen un gran nombre de regulacions des de diferents vessants, propis de la seva activitat, i d’altres lligats al seu suport, especialment de caràcter territorial, i ambiental. Els espais de protecció pels seus valors ambientals, la política d’aigües, etc..., tenen en l’espai rural un pes especial.

En tot cas, des d’un punt de vista d’activitat, és la política agrària comuna la que determina el marc de referència per l’àmbit rural, i les seves principals activitats agrícoles, ramaderes i forestals.

En el present apartat es fa una descripció dels principals aspectes de la PAC, en primer terme, per exposar seguidament la seva concreció en l’àmbit català, i específicament aquells aspectes de caràcter mediambiental. Aquests es centres en:

• Pla de desenvolupament rural (PDR), com a resposta de la reforma de la PAC l’any 2005.

• Condicionalitat , on els aspectes ambientals resulten “condicions” per acollir-se als ajuts derivats de la PAC, ja sigui a través d’ajuts directes, o a través de PDR.

Finalment, el present apartat conclou en l’evolució previsible de la PAC, presentant el seu “Health Check”, on els aspectes ambientals prenen una especial significació.

POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA.

La política agrícola comuna (PAC) regula la producció, el comerç i el tractament dels productes agrícoles en la Unió Europea (UE), donant cada cop més pes al desenvolupament rural, com a concepte integral.

La PAC es considera un dels àmbits més importants de les polítiques de la Unió Europea, per raons econòmiques (un percentatge proper al 50 % del seu pressupost, amb tendència, però, a la disminució), les persones a que afecta, la seva extensió territorial, i des d’un punt de vista polític, la cessió de sobirania efectuada pels Estats membres en favor de les institucions europees.

Els objectius de la PAC, segons el que s’estableix l'article 33 del Tractat CE, són els següents:

• Incrementar la productivitat agrícola, fomentant el progrés tècnic, assegurant el desenvolupament racional de la producció agrícola, així com l’ocupació òptima dels factors de producció, en particular, de la mà d’obra.

• Garantir un nivell de vida equitatiu a la població agrícola, especialment, mitjançant l’augment de la renda individual dels qui treballen en l’agricultura.

• Estabilitzar els mercats.

• Garantir la seguretat dels proveïments.

• Assegurar al consumidor subministraments a preus raonables.

Per a assolir aquests objectius, en l'article 34 del Tractat CE es preveu la creació d’una organització comuna dels mercats agrícoles (OCM) que, segons els productes, adoptarà una de les següents formes:

• Normes comunes sobre la competència.

104

• Una coordinació obligatòria de les diverses organitzacions nacionals de mercat.

• Una organització europea del mercat.

Tres principis fonamentals, definits al 1962, caracteritzen el mercat agrícola comú i, per tant, les organitzacions comunes de mercat:

• Un mercat unificat: implica, d'una banda, la lliure circulació dels productes agrícoles en el territori dels Estats membres i, per un altre, la utilització de mitjans i mecanismes comuns en el conjunt de la UE per a la seva organització.

• La preferència comunitària: es dóna preferència als productes agrícoles de la UE, que es comercialitzen a preus inferiors als dels productes importats; a més, es protegeix el mercat interior de les importacions de tercers països a preus reduïts i de les grans fluctuacions del mercat mundial.

• La solidaritat financera: totes les despeses i pagaments derivats de l'aplicació de la PAC se sufraguen amb càrrec al pressupost comunitari.

FEOGA (Fons Europeu d'Orientació i de Garantia Agrí cola)

La PAC es finançava amb recursos del Fons Europeu d'Orientació i de Garantia Agrícola (FEOGA), el qual absorbia una part substancial del pressupost comunitari. El FEOGA es va crear en 1962 i es va dividir en dues seccions en l’any 1964:

• La secció de «Orientació», que forma part dels fons amb finalitat estructural i fomenta les reformes agrícoles estructurals i el desenvolupament de les zones rurals

• La secció de «Garantia», que finança les despeses de les organitzacions comunes de mercat (gestió d’excedents, foment de les exportacions agrícoles, ....).

La secció de Garantia era, amb gran diferència, la més important i estava integrada en les despeses obligatòries del pressupost comunitari. La secció d'Orientació formava part dels Fons Estructurals, amb l’objectiu de promoure el desenvolupament regional i reduir les diferències existents entre les regions europees.

Reglament (CE) nº1290/2005 del Consell, de 21 de ju ny de 2005, sobre el finançament de la política agrícola comuna.

El Reglament (CE) nº1290/2005 del Consell, de 21 de juny de 2005, sobre el finançament de la política agrícola comuna, suposa la desaparició del Fons Europeu d’Orientació i Garantia agrícola (FEOGA) i la creació de dos nous fons europeus agrícoles, el Fons Europeu de Garantía (FEAGA), per finançar les mesures de mercat i altres mesures, i el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), destinat al finançament dels programes de desenvolupament rural.

Aquest Reglament estableix un marc jurídic únic per al finançament de les despeses corresponents a la política agrícola comuna. El finançament de les mesures afectades correspon en part a la gestió compartida, pel que el text especifica les condicions que permeten a la Comissió complir les seves responsabilitats en matèria d’execució del pressupost general i aclareix les obligacions de cooperació que incumbeixen als Estats membres.

El Reglament defineix les condicions en què els Estats membres concedeixen i retiren l’autorització als organismes pagadors i als organismes coordinadors. Preveu així mateix la

105

creació d’organismes de certificació, entitats jurídiques públiques o privades, designades per l'Estat membre i encarregades de certificar els sistemes de gestió, de seguiment i de control establerts pels organismes pagadors autoritzats, així com els seus comptes anuals. Se sol·licita dels Estats membres que adoptin totes les mesures necessàries per a garantir una protecció eficaç dels interessos financers de la Comunitat. A més, només podran ser objecte de finançament comunitari les despeses efectuades pels organismes pagadors autoritzats i els pagaments s’abonaran íntegrament als beneficiaris.

FEAGA

El FEAGA preveu una part del finançament en gestió compartida, i una altra de manera centralitzada.

En gestió compartida, entre els Estats membres i la Comissió:

• Les restitucions fixades per exportació de productes agrícoles a tercers països.

• Les intervencions destinades a la regularització dels mercats agraris.

• Els pagaments directes als agricultors establerts en l’àmbit de la política agrícola comuna.

• Algunes mesures d’informació i promoció dels productes agrícoles en el mercat interior de la comunitat i en els tercers països realitzades pels estats membres.

De manera centralitzada les despeses següents:

• La participació financera de la Comunitat en mesures veterinàries específiques, mesures de control veterinari i dels productes destinats a l’alimentació humana i animal, programes d’erradicació i vigilància de les malalties animals i mesures fitosanitàries.

• La promoció de productes agrícoles efectuada directament per la Comissió o per mediació d’organitzacions internacionals.

• Les mesures, adoptades de conformitat amb la normativa comunitària, destinades a garantir la conservació, la caracterització, la recollida i la utilització de recursos genètics en agricultura.

• La creació i manteniment dels sistemes d’informació comptable agrària.

• Els sistemes d’investigació agrària.

FEADER

El FEADER finança, únicament en gestió compartida, els programes de desenvolupament rural executats de conformitat amb el Reglament proposat per la Comissió, Reglament (CE) n°1698/2005 del Consell, de 2 0 de setembre de 2005, relatiu a l’ajuda al desenvolupament rural a través del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER).

Aquest Reglament estableix un instrument únic de finançament de la política de desenvolupament rural, el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), que inicia la seva marxa a partir del 1 de gener de 2007. La utilització d’un únic Fons contribueix a millorar la competitivitat dels sectors agrari i forestal, el medi ambient i la gestió de l’espai rural , així com la qualitat de vida i la diversificació

106

d’activitats en les zones rurals. El FEADER finança així mateix estratègies de desenvolupament local i mesures d’assistència tècnica (projectes anàlegs a Leader).

El Fons contribueix a la realització dels tres objectius corresponents als tres eixos de desenvolupament rural definits a nivell comunitari, és a dir:

• Eix 1. Millora de la competitivitat de l’agricultura i la silvicultura a través de l’ajuda a la reestructuració.

• Eix 2. Millora del medi ambient i de l’espai rural a través de l’ajuda a la gestió territorial .

• Eix 3. Millora de la qualitat de vida en les zones rurals i foment de la diversificació de les activitats econòmiques.

La intervenció del Fons complementa les actuacions nacionals, regionals i locals i contribueix a l’assoliment de les prioritats comunitàries. La Comissió i els Estats membres alhora han de garantir la coherència entre l’assistència procedent d’aquest Fons i dels Estats membres amb les actuacions, les polítiques i les prioritats de la Comissió i amb les mesures finançades amb càrrec al Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA).

El Consell, tenint en compte les prioritats polítiques establertes a nivell comunitari, elabora les directrius estratègiques en matèria de desenvolupam ent rural per a l’aplicació dels eixos temàtics que s’han enunciat. A continuació, cada Estat membre elabora un pla estratègic nacional (PEN) . En ell es recullen, entre altres elements, les seves prioritats d’actuació i les del Fons tenint en compte les directrius estratègiques, i es defineixen, així mateix, els seus objectius específics, la participació del Fons i els restants recursos financers. Els plans estratègics nacionals constitueixen instruments de referència per a la programació del Fons.

La posada en pràctica dels plans estratègics nacionals es duu a terme a través dels Programes de Desenvolupament Rural (PDR) , que contenen un conjunt de mesures agrupades entorn dels eixos definits

Cada programa desenvolupa una estratègia, que abasta un període comprès entre el 1 de desembre de 2007 i el 31 de gener de 2013, d’acord amb l’anàlisi de la situació i en la qual es defineixen les prioritats adoptades i els efectes previstos. En ell han de proposar-se així mateix les mesures que s’han de dur a terme per a cadascun dels eixos. Finalment, el programa es completa amb un pla de finançament.

EIX 1: MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DELS SECTORS AGRARI I FORESTAL

Es concedirà ajuda a totes les mesures encaminades a millorar el capital humà, el capital físic i la qualitat de la producció agrícola.

Pel que fa al capital humà, el Reglament preveu que es doni suport:

• Les mesures d’informació i de formació professional en els àmbits tècnic i econòmic.

• Les actuacions que facilitin l’establiment de joves agricultors i l’adaptació estructural de les seves explotacions; s’entén per joves agricultors les

107

persones de menys de 40 anys que s’estableixen per primera vegada com titulars d’una explotació.

• La jubilació anticipada dels agricultors que decideixen cessar les seves activitats amb la finalitat de transferir l’explotació a altres agricultors i dels treballadors agrícoles que decideixen abandonar definitivament tota activitat agrícola; entre altres coses, s’exigeix per regla general que els beneficiaris tinguin una edat mínima de 55 anys, però sense haver aconseguit l’edat normal de jubilació en l’estat membre que es tracti.

• La utilització dels serveis d’assessorament pels agricultors i els empresaris forestals i la creació de serveis d’assessorament, d’ajuda a la gestió agrària i de substitució de personal en l’explotació; la utilització d’aquests serveis ha de contribuir a avaluar i millorar els resultats de les explotacions.

En matèria de reestructuració del capital físic, està previst donar suport:

• La modernització de les explotacions agràries i forestals i la millora dels seus resultats econòmics mitjançant la introducció, entre altres elements, de noves tecnologies;

• L'increment del valor afegit de la producció primària agrícola i forestal; en aquest camp, es recolzaran les inversions dirigides a reforçar l’eficàcia dels sectors de la transformació i comercialització de la producció primària, simplificant les condicions per a beneficiar-se de l’ajuda a la inversió pel que fa a les quals estan vigents en l’actualitat;

• La millora i el desenvolupament de les infraestructures en relació amb l’evolució i l’adaptació dels sectors agrari i forestal;

• La reconstitució de la capacitat de producció agrícola que hagi resultat danyada per catàstrofes naturals i l’adopció de mesures preventives adequades.

• Pel que fa a la qualitat de la producció i dels productes, està previst:

• Ajudar als agricultors a adaptar-se a les exigents normes que imposa la normativa comunitària, compensant parcialment els costos en excés o les pèrdues de renda que generen algunes noves obligacions;

• Encoratjar la participació dels agricultors en règims de promoció de la qualitat alimentària que donin garanties als consumidors sobre la qualitat del producte o del procés de producció, aportin valor afegit als productes primaris i afavoreixin les sortides comercials;

• Recolzar les activitats d’informació i de promoció, impulsades per les agrupacions de productors, dels productes que siguin objecte de règims de qualitat alimentària.

• Per als nous Estats membres estan previstes així mateix mesures transitòries relatives a l’ajuda a les explotacions de semisubsistència en procés de reestructuració i a l’ajuda a la creació d’agrupacions de productors. Aquesta ajuda es concedirà a les sol·licituds admeses a més trigar el 31 de desembre de 2013.

EIX 2: MILLORA DEL MEDI AMBIENT I DE L'ESPAI RURAL

L’ajuda destinada a l’ordenació del territori ha de contribuir al desenvolupament sostenible, fomentant, en particula r, que els agricultors i

108

silvicultores gestionin les superfícies d’acord amb mètodes compatibles amb la necessitat de conservar els paisatges i l’en torn natural i de protegir i millorar els recursos naturals . Els principals elements que han de tenir-se en compte són la biodiversitat, la gestió de la xarxa Natura 2000, la protecció de l’aigua i els sòls i les actuacions per a pal·liar els efectes del canvi climàtic.

EIX 3: QUALITAT DE VIDA EN EL MITJÀ RURAL I DIVERSIFICACIÓ DE L’ECONOMIA RURAL

Per a contribuir a la diversificació de l’economia rural, el Reglament conté mesures relatives a:

• La posada en marxa d’activitats no agràries, el suport a la creació i desenvolupament de microempreses, el foment d’activitats turístiques i la protecció, valorització i gestió del patrimoni natur al amb vistes al desenvolupament econòmic sostenible;

• La millora de la qualitat de vida en el mitjà rural, en particular, la renovació i desenvolupament dels municipis rurals i la conservació i valorització del patrimoni rural;

• La formació professional dels actors econòmics en els àmbits anteriorment citats, l’adquisició de competències i les iniciatives d’animació amb vistes a la preparació i execució d’una estratègia local de desenvolupament.

EIX 4: L'EIX LEADER

L’enfocament Leader es fonamenta en el següent:

• Una estratègia de desenvolupament local que permet seleccionar els millors plans de desenvolupament dels grups d’acció local en els quals s’estableix una associació entre el sector públic i el privat.

• La posada en pràctica de projectes de cooperació entre territoris afectats.

• Creació de xarxes d’associacions locals de cooperació.

Decisió del Consell, de 20 de febrer de 2006, sobre les directrius estratègiques comunitàries de desenvolupament rural (període de programació 2007-2013).

En aquestes directrius estratègiques, el Consell determina les prioritats de la Unió Europea (UE) en el marc del Fons de Desenvolupament Rural (FEADER). Aquestes són la base pel desenvolupament del PEN i dels PDRs.

El Consell exposa les prioritats estratègiques de la Comunitat, assignant a cadascuna d’elles una sèrie d’actuacions bàsiques indicatives. Les prioritats comunitàries s’integraran en els plans estratègics nacionals dels Estats membres i en els programes de desenvolupament rural. Els recursos s’assignaran als diversos eixos en funció de les situacions particulars, dels punts forts i febles, i de les oportunitats de cada regió inclosa en un programa.

109

PRIORITAT COMUNITÀRIA 1: MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DELS SECTORS AGRARI I SILVÍCOLA

Els sectors agrari, silvícola i de transformació alimentària europeus disposen d’un gran potencial per a elaborar productes de gran qualitat i amb gran valor afegit. A fi de reforçar i dinamitzar aquests sectors, és necessari centrar els recursos en la transferència de coneixements, la modernització, la innovació i la qualitat en la cadena alimentària i en els sectors prioritaris d’inversió en capital físic i humà. En aquest marc, les actuacions bàsiques poden ser les següents:

• Reestructurar i modernitzar el sector agrari.

• Millorar la integració en la cadena agroalimentària.

• Facilitar la innovació i l’accés a la investigació i desenvolupament (i d).

• Impulsar l’adopció i la difusió de les tecnologies de la informació i les comunicacions (tic), especialment per part de les petites empreses.

• Estimular un esperit empresarial dinàmic que permeti aprofitar les possibilitats que ofereixen les recents reformes, que han creat un entorn centrat en el mercat per a l’agricultura europea.

• Buscar noves sortides per als productes agrícoles i silvícoles, entre elles el desenvolupament de fonts renovables d’energia, de biocarburants i de la capacitat de transformació.

• Millorar el comportament mediambiental de les explotacions agrícoles i silvícoles.

PRIORITAT COMUNITÀRIA 2: MILLORA DEL MEDI AMBIENT I DE L’ENTORN NATURAL

A fi de protegir i millorar els recursos naturals i els paisatges de les zones rurals de la UE, els recursos que s’assignin a l’EIX 2 han d’utilitzar en tres àmbits comunitaris prioritaris:

• Biodiversitat.

• Preservació i desenvolupament dels sistemes agraris i forestals de gran valor mediambiental i dels paisatges agraris tradic ionals.

• Aigua i canvi climàtic.

Aquests objectius mediambientals podrien integrar-se mitjançant les següents actuacions bàsiques:

• Fomentar serveis mediambientals i pràctiques agropecuàries respectuoses amb els animals.

• Protegir els paisatges rurals i els boscos.

• Lluitar contra el canvi climàtic, tenint present que l’agricultura i la silvicultura es troben en l’avantguarda del desenvolupament de fonts renovables d’energia i matèria primera per a les instal·lacions de bioenergia.

• Reforçar l’aportació de l’agricultura ecològica, que constitueix una forma global d’agricultura sostenible.

110

• Fomentar iniciatives econòmic- ambientals com el subministrament de productes mediambientals, especialment els vinculats a la diversificació cap al turisme, l’artesania, la formació o el sector no alimentari.

• Fomentar l’equilibri territorial a fi de mantenir un equilibri perdurable entre les zones urbanes i rurals, i contribuir i l’adequat repartiment espacial de les activitats econòmiques i a la cohesió territorial.

PRIORITAT COMUNITÀRIA 3: MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA EN LES ZONES RURALS I FOMENT DE LA DIVERSIFICACIÓ DE L’ECONOMIA RURAL

Els recursos que s’assignin a la diversificació de l’economia rural i a la millora de la qualitat de vida en el mitjà rural han de contribuir a la prioritat general de crear oportunitats d’ocupació i condicions propícies per al creixement. En aquest àmbit, les actuacions bàsiques podrien tenir com objectiu:

• Incrementar l’activitat econòmica i la taxa d’ocupació en l’economia rural, en sentit ampli, i assolir un major equilibri territorial, tant des del punt de vista econòmic com des del social (turisme, artesania i activitats recreatives).

• Fomentar l’entrada de les dones en el mercat laboral mitjançant la creació de serveis de guarderia infantil.

• Retornar l’ànima als pobles mitjançant iniciatives integrades que combinin la diversificació, la creació d’empreses, la inversió en patrimoni cultural, la infraestructura per a serveis locals i la renovació.

• Promoure la creació de microempreses i l’artesania sobre la base del saber tradicional o introduint nous coneixements per a promoure l’esperit d’empresa i desenvolupar el teixit econòmic.

• Ensenyar als joves coneixements necessaris per a la diversificació de l’economia local.

• Impulsar l’acceptació i difusió de les tecnologies d’informació i comunicació (tic), la utilització de la qual permetria també obtenir economies d’escala que facilitarien l’acceptació de les eines informàtiques pels agricultors locals i les empreses rurals, així com l’ús del comerç electrònic.

• Impulsar el subministrament de fonts renovables d’energia i formes innovadores d’utilització d’aquestes, la qual cosa pot contribuir a la creació de noves sortides per als productes agrícoles i silvícoles, a la implantació de serveis locals i a la diversificació de l’economia rural.

• Fomentar el desenvolupament del turisme.

• Modernitzar les infraestructures locals (principals infraestructures de telecomunicacions, transport, energia i aigua), especialment en els nous Estats membres.

PRIORITAT COMUNITÀRIA 4: DESENVOLUPAR LA CAPACITAT LOCAL DE CREACIÓ D’OCUPACIÓ I DIVERSIFICACIÓ

Els recursos que s’assignin a l’eix Leader han de contribuir a millorar el govern i mobilitzar el potencial de desenvolupament endogen de les zones rurals. Així, es podrien combinar els tres objectius (competitivitat, medi ambient i qualitat de vida/diversificació). Mitjançant fórmules integrades en les quals participin els

111

agricultors, els silvicultores i els altres agents del món rural és possible salvaguardar i realçar el patrimoni natural i cultural local, sensibilitzar a la població sobre la importància del medi ambient i promocionar els productes típics locals, el turisme i els recursos i energies renovables. En aquest marc, les actuacions bàsiques podrien tenir com objectiu:

• Desenvolupar la capacitat local de cooperació i animació i fomentar l’adquisició de qualificacions, per a ajudar a mobilitzar el potencial local.

• Encoratjar la cooperació entre el sector privat i el sector públic.

• Fomentar la cooperació i la innovació, estimulant l’esperit d’empresa, la participació de tots i la prestació de serveis locals.

• Millorar el govern local, conjuminant agricultura, silvicultura i economia local.

PRIORITAT COMUNITÀRIA 5: GARANTIR LA COHERÈNCIA DE LA PROGRAMACIÓ

Quan elaborin la seva estratègia nacional, els Estats membres haurien de vetllar per que existeixi la màxima sinergia possible entre els diferents eixos, i per que no es produeixin contradiccions. La creació de xarxes europees i nacionals de desenvolupament rural que funcionin com plataformes d’intercanvi de bones pràctiques i coneixements sobretot el relacionat amb l’elaboració, gestió i aplicació d’estratègies entre els interessats contribuiria a una millor aplicació de tals polítiques i a una gobernanza més eficaç. Al preparar l’estratègia nacional, haurien de planejar-se mesures d’informació i publicitat a fi de que els diferents agents puguin participar lo més aviat possible en ella.

PRIORITAT COMUNITÀRIA 6: COMPLEMENTARIETAT ENTRE ELS INSTRUMENTS COMUNITARIS

Per a garantir les sinèrgies entre la política estructural, la política d’ocupació i la política de desenvolupament rural, els Estats membres haurien de vetllar per que les actuacions finançades pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, el Fons de Cohesió, el Fons Social Europeu i el Fons Europeu de Pesca en una zona donada i en un àmbit concret d’activitat anessin complementàries i coherents entre si. La línia de demarcació i els mecanismes de coordinació entre les actuacions finançades pels diferents fons han de fixar-se en el marc estratègic nacional.

PLA DE DESENVOLUPAMENT RURAL CATALÀ

En base a les Directrius estratègiques comunitàries, es formulà el “Plan Estratégico Nacional”, el qual és alhora la base per a la redacció del PDR català.

El PDR, es desenvolupa en el marc del FEADER, de forma compartida amb la Comissió, i permet el desenvolupament estratègic rural.

112

En negreta es detallen les actuacions prioritàries de caràcter ambiental

PDR CATALUNYA

EIXOS DIRECTRIUS ESTRATÈGIQUES COMUNITÀRIES.

ACTUACIONS BÀSIQUES

PDR CATALUNYA

ACTUACIONS PRIORITÀRIES

i) Reestructurar i modernitzar el sector agrari

- Creació d'un sistema d’assessorament integral a les explotacions a través del CGE.

- Facilitar la formació i informació dels professionals.

- Inversions dirigides a l’augment de la competitivitat.

- Reforçar la concentració parcel·lària.

- Actualització i millora de les infraestructures agràries.

ii) Millorar la integració en la cadena agroalimentària agràries.

Promoure la relació entre explotació agrària i indústria.

- Inversions per al desenvolupament de nous productes, processos o tecnologies.

- Facilitar l’adaptació a la normativa comunitària i a les necessitats del mercat.

- Fomentar les produccions artesanals i ecològiques

- Fomentar la transformació dels productes en la pròpia explotació..

iii) Facilitar la innovació i l’accés a la I Dde els productes en la pròpia explotació.

- Incorporar innovacions tecnològiques.

MILLORA DE LA COMPETITIVITAT DELS SECTORS AGRARI I SILVÍCOLA

iv) Impulsar l’adopció i difusió de les TIC

- Promoure la incorporació de les TIC.

113

PDR CATALUNYA



PDR CATALUNYA


v) Estimular un esperit empresarial dinàmic

- Incorporació de joves en l’activitat agrària.

- Promoure l’associacionisme agrari.

vi) Buscar noves sortides per als productes agrícoles i silvícoles

- Mantenir les actuals DO, DOP, IGP, PAE i ETG i promoure la creació de noves

- Promoure la creació de noves marques alimentàries.

- Fomentar el desenvolupament de l’artesania alimentaria i especialment d’ecològica.

- Crear nous canals de comunicació amb el consumidor final.

- Establir un teixit d'agrobotigues per tot el territori.

PDR CATALUNYA



PDR CATALUNYA


vii) millorar el comportament mediambiental de les explotacions agràries i silvícoles

- Prioritzar les inversions dirigides a millorar el comportament mediambiental de les explotacions mitjançant l’estalvi i l’eficiència energètica.

- Millorar els regadius actuals

i) fomentar serveis mediambienta ls i practiques agropecuàries respectuoses

- Reduir la contaminació de les aigües sobre la base de les Directives d’aigües i Nitrats

- Fomentar actuacions de diversificació agrària que tinguin un benefici ambiental.

MILLORA DEL MEDI AMBIENT I DE L’ENTORN NATURAL

ii) protegir els paisatges rurals i els boscos

- Mantenir l’activitat agrària en zones amb dificultats especials.

- Establir mesures per a la conservació de construccions i

114

PDR CATALUNYA



PDR CATALUNYA


elements naturals.

- Promoure actuacions que ajudin a reduir l’erosió.

- Fomentar la integració de les explotacions en el paisatge rural.

- Potenciar la gestió silvícola dels boscos

- Establir actuacions per a la prevenció i extinció d'incendis forestals.

- Assessorar i formar a silvicultores.

- Establir pràctiques per al manteniment i foment de la biodiversitat.

iii) lluitar contra el canvi climàtic - Induir la i nstal·lació de nous mètodes de producció d’energia utilitzant els recursos locals.

iv) reforçar l'aportació de l'agricultura ecològica

- Promoció de l’agricultura i ramaderia ecològica.

- Fomentar les produccions artesanals i ecològiques

- Impulsar activitats doblament beneficioses: silvicultura - ramaderia.

v) fomentar iniciatives econòmic- ambientals doblament beneficioses

- Establir sistemes de gestió zones amb un elevat valor natural.

- Mantenir varietats vegetals i races autòctones

- Impulsar activitats doblament beneficioses: silvicultura -ramaderia

vi) fomentar l'equilibri territorial - Establir act uacions agroambientals en funció de les conclusions dels Pactes Territorials.

MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA EN LES

y) incrementar l'activitat econòmica i la taxa d'ocupació a l'economia

- Promoure el desenvolupament d'activitats no agràries en el sí de

115

PDR CATALUNYA



PDR CATALUNYA


rural l'explotació agrària.

- Recuperar o revaloritzar actuacions tradicionals.

- Fomentar les actuacions que tinguin un benefici social i/o mediambiental.

ii) fomentar l'entrada de les dones al mercat laboral

- Prioritzar i discriminar positivament les actuacions dutes a terme per dones.

- Promoure noves activitats en el món rural que tinguin un benefici social.

iii) retornar l’ànima als pobles. - Promoure el desenvolupament d'activitats no agràries en el sí de l'explotació agrària.

- Fomentar la implantació d’indústries en les zones rurals.

- Establir les infraestructures necessàries per al desenvolupament de les mateixes.

- Promoure la instal·lació de noves activitats amb un important component social.

iv) promoure la creació de microempreses i de l'artesania

- Fomentar la implantació d’indústries en les zones rurals.

- Recuperar o revaloritzar actuacions tradicionals.

v) ensenyar als joves els coneixements necessaris per la diversificació de l’economia local per tal de respondre a la demanda turística

- Creació d'un sistema d'assessorament integral en les explotacions a través del CGE.

- Fomentar la formació i informació sobre les diferents possibilitats de diversificació.

vi) impulsar l'acceptació i ús de les tecnologies de la informació i comunicació (TIC)

- Facilitar l'accés a les TIC.

ZONES RURALS I FOMENT DE L'ECONOMIA RURAL

vii) impulsar el subministrament de fonts renovables d'energia i formes innovadores d'utilització

- Induir la instal·lació de nous mètodes de producció d'energia utilitzant els recursos locals

116

PDR CATALUNYA



PDR CATALUNYA


d'aquestes fonts - Fomentar actuacions que tinguin un benefici social i/o mediambiental.

viii) fomentar el desenvolupament del turisme

- Promoure el desenvolupament d'activitats no agràries en l'explotació agrària.

- Conservar i recuperar el patrimoni artístic, cultural i natural

ix) modernització de les infraestructures locals

- Dotar de les infraestructures bàsiques a les poblacions rurals.

i) desenvolupar la capacitat local de cooperació per mobilitzar el

potencial local

- Reforçar la dinamització dels GAL.

- Establir una xarxa de cooperació entre tots els agents diversificats a través dels GAL.

ii) encoratjar la cooperació entre el sector privat i el sector

públic

- Reforçar la dinamització dels GAL.

- Fomentar la formació i informació sobre les diferents possibilitats de diversificació.

- Facilitant la definició de les estratègies de desenvolupament local a través de les conclusions dels Pactes Territorials.

iii) foment de la cooperació i les innovacions

DESENVOLUPAR LA CAPACITAT LOCAL DE CREACIÓ DE LLOCS DE TREBALL I DIVERSIFICACIÓ

iv) millora del govern local

LA CONDICIONALITAT

La política agrícola comuna, des dels anys noranta, ha anat integrant progressivament les noves demandes de la societat europea. En aquest sentit, el medi ambient , la salut pública, la sanitat i el benestar animal són alguns dels seus nous condicionants. La reforma de la PAC ha seguit aprofundint en aquesta temàtica: ha reforçat la idea d’ecocondicionalitat que es va crear a l’Agenda 2000 i ha donat lloc a un nou concepte, la condicionalitat, que inclou no sols les bones condicions agràries i mediambientals, sinó també els anomenats requisits legals de gestió.

Els agricultors i ramaders poden optar als pagament s directes de la política agrícola comuna a condició que mantinguin les seves terres e n bones condicions agràries i

117

mediambientals, i respectin les normes en matèria d e salut pública, zoosanitat i fitosanitat, medi ambient i benestar dels animals , és a dir, els requisits legals de gestió.

La condicionalitat és d’aplicació a tota l’explotació, amb independència que les parcel·les o instal·lacions de què consta l’explotació agrària estiguin dedicades a cultius o a la cria d’animals que tinguin dret a ajut o no.

Els requisits legals de gestió són : disposicions legals comunitàries (directives i reglaments), normativa nacional i autonòmica actualment en vigor, descrits en l’annex III del Reglament (CE) 1782/2003, de les quals un o més articles són d’obligat compliment per a poder seguir rebent els ajuts directes de la PAC, i aplicables en els àmbits següents:

• salut pública, zoosanitat i fitosanitat

• medi ambient

• benestar dels animals

Les bones condicions agràries i mediambientals són els requisits mínims que s’exigeixen perquè totes les terres agràries es mantinguin en un estat acceptable des del punt de vista agrari i mediambiental. Aquestes condicions es defineixen atenent a les característiques específiques de la superfície, incloses les condicions climàtiques del sòl, el sistema d’explotació agrària i l'estructura de l’explotació.

El Decret 221/2005, d’11 d’octubre, sobre l’aplicació de la condicionalitat en relació amb els ajuts directes de la política agrícola comuna, estableix les bones condicions agràries i mediambientals que hauran de complir l'agricultor/a i el/la ramader/a d'acord amb la condicionalitat dels ajuts directes de la PAC, de conformitat amb el R (CE) 1782/2003.

RÈGIMS AFECTATS PER LA CONDICIONALITAT

Capítol Concepte

AGRICULTURA Ajut als conreus herbacis

Ajut específic a l’arròs

Prima específica a les proteaginoses

Ajut als cultius energètics

Ajut als fruits de closca

Ajut a la producció de llavor certificada

Ajut a l’oliverar

Declaració de deshidratació de farratges

Ajut als productes agrícoles transformats

RAMADERIA Prima per oví i cabrum

Prima addicional als productors d’oví i cabrum per zona desfavorida

Prima per sacrifici de bovins

Prima als productors que mantenen vaques alletants

Pagaments addicionals

PAGAMENT ÚNIC Tots els productes inclosos

118

DESENVOLUPAMENT RURAL

Indemnitzacions Compensatòries

Mesures Agroambientals

La condicionalitat s’estructura en diferents capítols, incloent, per a cada un d’ells, els requisits legals de gestió, i la pròpia condicionalitat, a nivell de recomanacions i bones pràctiques. Els capítols són els següents (el contingut complet de la condicionalitat s’exposa en els annexos):

• Les bones condicions agràries i mediambientals

Les bones condicions agràries i mediambientals són els requisits mínims que s’exigeixen perquè totes les terres agràries es mantinguin en un estat acceptable des del punt de vista agrari i mediambiental. Aquestes condicions es defineixen atenent a les característiques específiques de la superfície, incloses les condicions climàtiques del sòl, el sistema d’explotació agrària i l'estructura de l'explotació, i tenen com a objectiu: evitar l’erosió, conservar la matèria orgànica del sòl, evitar la compactació i mantenir l’estructura dels sòls, garantir un manteniment mínim de les superfícies agrícoles, i evitar el deteriorament dels hàbitats.

Aquesta inclou

� Condicions exigibles per evitar l'erosió

� Condicions exigibles per conservar la matèria orgànica del sòl. Gestió de rostolls i restes de poda

� Condicions exigibles per evitar la compactació i mantenir l’estructura dels sòls

� Condicions exigibles per garantir un manteniment mínim de les superfícies agrícoles

� Condicions exigibles per evitar el deteriorament dels hàbitats

� Aigua i reg

� Utilització dels productes fitosanitaris

• Gestió de les dejeccions ramaderes i de la fertilit zació nitrogenada

� Bones pràctiques agràries: la gestió de les dejeccions ramaderes

� Bones pràctiques agràries: la gestió de la fertilització nitrogenada

• Protecció del medi natural

La Directiva d’hàbitats (92/43/CEE) juntament amb la Directiva d’Aus (79/409/CEE) són el fonament legal per a la creació de la Xarxa d’espais naturals protegits europea “Xarxa Natura 2000”, la qual està conformada per Zones d’Especial Conservació (ZEC), i per Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i alhora configuren un sistema per a la protecció de certes espècies en el conjunt del territori.

Cal tenir present que en els ambients agrícoles aquesta xarxa es sustenta en l’activitat productiva agrícola i ramadera, ja que és aquesta la que durant segles ha conformat alguns dels ecosistemes existents, els quals desapareixerien si s’abandonessin aquestes activitats.

La UE, conscient de la creixent pèrdua de biodiversitat, fruit del deteriorament dels hàbitats naturals i semi-naturals, ha vist la necessitat d’una regulació legislativa que estableixi uns principis bàsics que han d’aplicar els estats membres per a la conservació del medi natural. En aquest sentit, la condicionalitat es planteja com una eina per preservar els hàbitats naturals i les espècies de flora i fauna silvestre, de manera compatible amb les produccions agrícoles i amb la continuïtat del sector agrari ramader.

119

� Obligacions generals del/de la responsable de l’explotació

L’agricultor/a i/o ramader/a coneixerà si la seva explotació es troba en un espai de la Xarxa Natura 2000, sigui en una Zona d’Especial Conservació (ZEC), o bé en una Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), i consultarà amb l’Administració competent abans de realitzar qualsevol pla o projecte que pugui deteriorar els hàbitats o les espècies.

L’agricultor/a i/o ramader/a haurà de conèixer i seguir les normes i contingut dels documents d’ordenació i gestió dels recursos naturals aprovats per a la conservació de la flora, fauna, i hàbitats naturals en l’àmbit de la seva explotació.

� Condicions exigibles per a la protecció de les aus silvestres

� Protecció de totes les espècies d’aus silvestres

� Regulació de la caça d’aus

� Condicions exigibles per a la protecció dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres

� Preservació de les espècies de fauna silvestre

� Preservació de la introducció d’espècies no autòctones del territori

• Utilització de fangs de depuradora en l’agricultura

• Protecció de les aigües contra la contaminació

� Prevenció de la contaminació difusa

� Bones pràctiques en referència a l’aplicació de fitosanitaris i altres substàncies perilloses als conreus

� Bones pràctiques en referència a l’emmagatzematge de fitosanitaris i altres substàncies perilloses

� Pràctiques a erradicar

• Benestar animal

EVOLUCIÓ DE LA PAC. EL HEALTH CHECK

Recentment, la PAC s’ha analitzat a l’anomenada “revisió mèdica” (Health Check), per adaptar-se especialment a l’evolució dels mercats i fer front als nous reptes com, el canvi climàtic, la gestió energètica i la gestió de l’aigua .

La comissió mitjançant el document COM(2008) 306/4 introdueix diferents elements, que tot i matisats, han estat bàsicament acceptats pels Estats Membres:

• Simplificació de la gestió i control

� Simplificar el règim de pagament únic per fer-ho més eficaç i racional.

� Delimitació dels controls per condicionalitat

• Tendència cap el desacoblament total

� Estudi d’un import límit d’ajut per explotació

� Respondre millor a les expectatives dels mercats

� Mantenir la intervenció en el blat dur i reduir a zero per als altres cereals, conservant el preu d’intervenció.

� Suprimir definitivament la retirada de terres obligatòria

120

� Suprimir les quotes làcties a partir del 2015

• Preparació per els nous reptes. Política agrària co muna després del 2013

� Gestió dels riscos, assegurances, ....

� El canvi climàtic, les energies renovables, la gest ió de l’aigua i la preservació de la biodiversitat .

� Reforçar les mesures de desenvolupament rural existents: augment del % de modulació

Així, el Health Check, introdueix aspectes ambientals de amb una visió estratègica, més enllà de la condicionalitat, reforçant l’EIX 2 (Millora del medi ambient i de l’espai rural a travé s de l’ajuda a la gestió territorial) de la Política Agrària Comuna, i introduint conceptes com l’agricultura sostenible.

En aquest sentit, existeixen moltes definicions d’agricultura sostenible, però cap d’elles ha estat acceptada àmpliament, potser perquè el concepte de la sostenibilitat aplicat en agricultura implica que existeixen certs límits pel que fa a l’explotació humana dels ecosistemes i dels seus recursos. L’agricultura sostenible es podria definir com aquell tipus d’agricultura que és capaç de conservar el sòl, l’aigua i els recursos genètics (tan animals com vegetals), no degrada el medi ambient, és viable econòmicament i acceptable socialment.

Des de la Comissió ha estat reconegut que per arribar a una agricultura sostenible és necessari integrar aspectes mediambientals en la política agrícola europea.

121

ACTORS

ADMINISTRACIÓ.

Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Departament d’Indústria

Departament de Política Territorial i Obres Públiques

Agència Catalana de l’Aigua. (DMAH)

Confederación Hidrogràfica del Ebro (MMA)

SINDICATS I ORGANITZACIONS EMPRESARIALS

Unió de Pagesos

Institut Català Sant Isidre

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC)

Centre de la Propietat Forestal

Consorci Forestal de Catalunya

Federació de Cooperatives de Catalunya

ASAJA

COL·LEGIS PROFESSIONALS

Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya

Colegio Oficial de Ingenieros de Montes. Delegación Noreste

Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Catalunya

Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics de Forest.

FUNDACIONS

Fundació Agrícola Catalana

Fundació del Món Rural

Fundació Agroterritori

MON ACADÈMIC

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de Lleida

Escola Superior d’Agricultura de Barcelona.

Centre Tecnològic Forestal de Catalunya

MÓN ASSOCIATIU

Compromís per Lleida

IPCENA

DEPANA

Xarxa de Custòdia del Territori

informe del sector agrari

Documents