la construcció filosòfica de la ciutadania
TRANSCRIPT
LA CONSTRUCCIÓ FILOSÒFICA DE LA
CIUTADANIA
Tema 11
ÍNDEX Origen del concepte de <<ciutadania>>.
Una definició usual. La ciutadania en l’antiguitat grecollatina. Limitacions de la ciutadania antiga. La doble arrel de la ciutadania moderna.
Ciutadania moderna. Ciutadania i Estat Ciutadania i inclusió en l’Estat. Ciutadania i drets humans. Ciutadania social.
Dimensions de la ciutadania contemporània. Justícia i pertinença. Noves facetes de la ciutadania.
ORIGEN DEL CONCEPTE DE <<CIUTADANIA>>
Una definició usual
Ciutadà: Habitant de les ciutats antigues o d’estats moderns com a subjecte de drets polítics i que intervé, exercitant-los, en el govern del país.
Característiques de la ciutadania
Pertinença a una comunitat política
Gaudi d’uns drets que han se ser protegits per la ciutat o l’Estat, entre els quals s’inclou la possibilitat de participar en les tasques de govern.
ORIGEN DEL CONCEPTE DE <<CIUTADANIA>>
ROMA• El terme <<ciutadà>> prové
del llatí civis. • Eren considerat ciutadans
els homes:• no esclaus• majors d’edat • nascuts de pares romans
• La resta de la població no eren considerada ciutadans i per això tenien menys drets que ells.
GRÈCIA• El terme polités
s’utilitzava per referir-se al ciutadà membre de la comunitat política que reunia els mateixos requisits que a Roma.
• En algunes ciutats gregues podien participar en el govern, per mitjà de la democràcia.
La ciutadania en l’antiguitat grecollatina
A Grècia i a Roma el ciutadà estava dotat de drets i deures, com el de defensar la ciutat.
ORIGEN DEL CONCEPTE DE <<CIUTADANIA>>
La ciutadania en la democràcia grega: la tradició política.
o Cada ciutat era un petit estat independent (autonomia), econòmicament autosuficient.
o La majoria de càrrecs públics s’assignaven per sorteig.o Ser ciutadà significava ocupar-se de les qüestions públiques i ser
responsable d’assistir a l’Assemblea.o Els principis que regien la participació a l’Assemblea eren els següents:
Isonomia (igualtat davant la llei): tot ciutadà tenia els mateixos drets i deures bàsics que qualsevol altre.
Isegoria (igualtat de paraula): tot ciutadà tenia el mateix dret que qualsevol altre a fer ús de paraula davant l’Assemblea.
Koinonía: comunitat de cooperació per aconseguir el bé públic en comptes del particular.
ORIGEN DEL CONCEPTE DE <<CIUTADANIA>>
La ciutadania en la democràcia grega: la tradició política.
o Ciutadania reconeixement legal d’algunes persones com a membres de ple dret de la república i de l’imperi.
o Ciutadà aquell que gaudia de protecció jurídica.
El civis llatí era molt diferent del polités grec
El ciutadà grec era un subjecte actiu a qui s’exigien responsabilitats de govern.
A Roma s’entén com un títol jurídic que permet reclamar
certs drets.
ORIGEN DEL CONCEPTE DE <<CIUTADANIA>>
Limitacions de la ciutadania antiga
Tres limitacions: Ciutadania excloent: Només eren ciutadans
els homes adults que reunien els requisits que establien les lleis. La majoria de la població estava mancada de la condició de ciutadà.
Es considerava <<lliures i iguals>> els ciutadans, no a tots els éssers humans.
La ciutadania proporcionava drets de participació política, però els drets individuals no estaven protegits contra els abusos de les autoritats.
ORIGEN DEL CONCEPTE DE <<CIUTADANIA>>
La doble arrel de la ciutadania moderna
D’ORIGEN GREC• Participació política a través de deliberació.• És una idea republicana del concepte de
ciutadania.• Els ciutadans han de participar en la vida
pública.
D’ORIGEN ROMÀ• Protecció legal dels drets de la persona.• Versió liberal de ciutadania.• Dona prioritat als drets subjectius i treu
importància a la participació política.
CIUTADANIA MODERNA
Estat nacional modern
ESTATOrganització estable
amb els càrrecs i el seu governant
SOBIRANIAEls membres de ple dret
d’un estat són els ciutadans
Ciutadania i Estat
El concepte actual de ciutadà prové de les revolucions francesa, anglesa i americana, i del naixement del capitalisme.
Es va instaurar un nou tipus de comunitat política per protegir els <<drets naturals>>, propis dels éssers humans.
Nou tipus de comunitat política l’estat nacional modern defensa la vida, la integritat i la propietat dels seus membres.
CIUTADANIA MODERNA
A l’Estat són els ciutadans qui ostenten la nacionalitat d’aquest país. Segons els costums de cada país, per reconèixer la nacionalitat a cada nounat, es dóna prioritat a:
El <<dret de sòl>> : S’ha de reconèixer com a ciutadà qui neix en el territori nacional.
El <<dret de sang>>: concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares de la criatura.
CIUTADANIA MODERNA
Ciutadania i inclusió en l’Estat
• Concepció liberal Manté una separació entre les llibertats civils (han de ser garantides a tots els habitants) i els drets polítics (han de ser exercits pels ciutadans que formen l’estat. Observem un inconvenient: es pot fixar la separació entre diversos col·lectius socials.
• Concepció republicana No s’ha d’excloure a cap col·lectiu social dels drets polítics, perquè la societat política es considerada com <<una associació de membres lliures i iguals d’una comunitat de dret>>. La ciutadania va lligada als procediments democràtics.
• Concepció comunitarista de l’Estat i la ciutadania Reclama més atenció als vincles ètnics i culturals.
Planteja que existeixen diferents maneres d’entendre la relació entre els ciutadans i l’Estat: HABERMAS
Ciutadania i drets humans
CIUTADANIA MODERNA
Els drets individuals intenten frenar els possibles abusos de l’Estat i mantenir llibertat per a cada ciutadà.
DRETS CIVILS
• El dret a no ser detingut sense unes garanties legals, els drets de llibertat de consciència, que inclouen la llibertat de cultes religiosos diversos i la llibertat d’expressió.
• La influència de les idees iusnaturalistes va provocar canvis polítics.
DRETS POLÍTICS
• S’inclouen els drets de participació política:
•dret d’associació política.•sufragi universal masculí.•drets de la dona a ocupar càrrecs públics i al vot.
DRETS SOCIALS, ECONÒMICS I
CULTURALS
• Dret a l’educació.• Dret a l’associació sindical.• Dret a la vaga.• Dret a les garanties de
seguretat i higiene en el treball.
CIUTADANIA MODERNA
Ciutadania social
Thomas H. Marshall
Escriu: Ciudadanía y clase social
Defineix la ciutadania com el conjunt de drets i deures que vinculen l’individu a
la plena pertinença a una societat.
La ciutadania social inclou drets socials: educació, habitatge,
salut…Aquests drets estan protegits per l’estat
social de dret.
DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORÀNIA
Justícia i pertinença
En el concepte de ciutadania s’ajunten dos conceptes de la vida humana
Raó
Una societat ha de ser justa perquè els membres perceben la legitimitat.
Sentiments
Llaços de pertinença que no hem elegit i formen part de la nostra identitat.
La racionalitat de la justícia i el sentiment de pertinença a una comunitat han d’anar alhora, si desitgem assegurar ciutadans plens i una democràcia sostenible.
Principals dimensions de la ciutadania:
DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORÀNIA
DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA IMPLICACIONS DE RECONEIXEMENT I D’EXERCICI
POLÍTICA•Igualtat de drets.•Responsabilitat de respectar els drets dels altres i de participar en la vida política.
SOCIAL •Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions.•Ús responsable de les prestacions.
ECONÒMICA•Equitat en les relacions laborals.•Responsabilitat personal i corporativa.•Consum just i responsable.
CIVIL •Ètica professional.•Participació en l’opinió pública, voluntariat.
INTERCULTURAL •Respecte actiu, solidaritat, diàleg de debò.
COSMOPOLITA •Solidaritat internacional, equitat mundial.
Dos tipus d’implicacions:
El reconeixement de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que té cada societat per assegurar que es reconeix com a ciutadans les persones que reuneixen determinats requisits no arbitraris ni injustos.
L’exercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutadà. Fa referència també a: l’exercici dels deures cívics (el mínim exigible a tots) i l’exercici del voluntariat (depèn de la generositat de cadascú).
DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORÀNIA
DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORÀNIA
Noves facetes de la ciutadania
CIUTADANIA ECONÒMICA Som considerats <<ciutadans econòmics>> Això implica prendre’s
seriosament una ètica empresarial i un estímul a la responsabilitat social
de les empreses, posant en pràctica una ètica del consum just.
Un avanç significa més oportunitats per a una participació dels
ciutadans en les decisions econòmiques que ens afecten.
Objectiu principal eradicació de la pobresa.
DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORÀNIA
CIUTADANIA CIVIL
Afirma que la societat civil és una molt bona escola de ciutadania.L’impuls ètic anima el millor de la societat civil.
El voluntariat o tercer sector social s’organitza des de la
gratuïtat i la generositat.
Les professions han de prendre l’ètica professional, evitant
aquelles accions que perjudiquen els usuaris.
L’opinió pública crítica neix de mantenir obert i viu un
debat entre els ciutadans, mitjançant l’ús públic de la raó.
DIMENSIONS DE LA CIUTADANIA CONTEMPORÀNIA
CIUTADANIA INTERCULTURAL
L’Ètica intercultural consisteix en que les societats contemporànies s’obrin a un diàleg entre els diferents grups culturals, de manera que es respectin les diferències i es vagin fixant uns principis de convivència justa i feliç entre tots.
CIUTADANIA COSMOPOLITA
Consisteix en què construïm un món on tothom es consideri ciutadà de ple dret en qualsevol lloc del planeta, sentint-se part activa i responsable en el funcionament del món.Cal universalitzar els drets humans de la primera, segona i tercera generació, apostant per una globalització ètica, per una mundialització de la solidaritat i la justícia.