la construcció filosòfica de la ciutadania
TRANSCRIPT
La construcció filosòfica de la ciutadania.
Marta Espinosa Pijoan 1r batx B Tema 11
1. Origen del concepte de “ciutadania”
Una definició usual:
Ciutadà és aquell habitant de les ciutats antigues o d’estats modernes com a subjecte de drets polítics i que intervé,exercitan-los,en el govern del país.
Es caracteritza per:
Pertanya a una comunitat política establerta.
El gaudi d’uns drets que han de ser protegits per la ciutat o l’Estat,entre els quals s’inclou la possibilitat de participar en les tasques de govern de la pròpia comunitat política,de forma directa o indirecta.
Origen del concepte de “ciutadania”
La ciutadania en l’antiguitat grecollatina
En el dret romà, la paraula ciutadà estava reservada unicament a tots aquells que eren homes,per tant no eren esclaus, havien de ser majors d’edat i nascuts de pares romans.
En algunes ciutats gregues els ciutadans van arribar a tenir un gran protagonisme, perquè podien participar en el govern de la ciutat estat, a través de la democràcia, el govern del poble.
Tant a Grècia com a Roma, el ciutadà destacava per el deure de defensar la ciutat.
Origen del concepte de “ciutadania”
La ciutadania en la democràcia grega:la tradició política.
En la Grècia antiga cada ciutat era un petit estat independent(autonomia),que procurava ser econòmicament autosuficient(autarquia).
El ciutadà,tant si era ric com si era pobre,tenia la responsabilitat d’assistir a l’Assamblea.
Per als grecs de l’època clàssica ser ciutadà significava sobretot ocupar-se de les qüestions públiques i fer-ho mitjançant la del.liberació.
Origen del concepte de “ciutadania”
Tres principis regien la participació a l’Assamblea:
Isonomia:
Tot ciutadà tenia els mateixos drets i deures bàsics que qualsevol altre.
Isegoria:
Tot ciutadà tenia el mateix dret que qualsevol altre a fer ús de la paraula i a expressar l’opinió davant l’Assamblea.
Koinonía:
Era aquell ciutadà que només mirava pel seu propi interès i s’oblida del bé comú.
Origen del concepte de “ciutadania”
La ciutadania en l’antiguitat Roma:la tradició jurídica.
Per els antics romans el ciutadà era aquell que gaudia de la protecció jurídica atorgada per les lleis i les institucions.
El ciutadà grec era sobretot un subjecte actiu a qui s’exigien responsabilitats de govern,mentre que a Roma s’entén com un títol jurídic que permet reclamar certs drets.
En la història de Roma hem de distingir la fase de la República, en què els ciutadans podien elegir lliurement els representants en el senat i la fase posterior de l’imperi en la que tot es va centrar en el poder de l’emperador.
Origen del concepte de “ciutadania”
Limitacions de la ciutadania antiga
Podem indicar 3 limitacions:
Una ciutadania excloent. Unicament eren ciutadans els homes adults que reunien certs requisits establerts per les lleis. Per tant la majoria de la població estava mancada de l’estatut de ciutadania.
Només esconsideraven”lliures i iguals”els membres de la comunitat política que tinguessin la condició de ciutadans, i no a tot ésser humà pel sol fet de ser-ho.
Els drets individuals no estaven protegits davant de possibles abusos de les autoritats.
Origen del concepte de “ciutadania”
La doble arrel de la ciutadania moderna
A l’Estat són els ciutadans qui ostenen la nacionalitat d’aquest país,entenent per nacionalitat
l’Estatut legal al qual pertany una persona.
1)Dret de sòl: s’ha de reconèixer com a ciutadà aquell qui neix en territori nacional.
2)Dret de sang: concedeix prioritat a la nacionalitat dels pares.
Cal destacar tres relacions amb l’Estat:
Concepció liberal:
Hi ha una relació de separació entre els drets polítics i les llibertats civils. L’inconvenient que hi ha és la separació de diversos col.lectius socials.
Concepció republicana:
La ciutadania va lligada a procediments democràtics.
Concepció comunitaria:
Reclama més atenció als vincles culturals i ètnics.
Tipus de drets
Drets civils:
Són els drets que es reconeixen als ciutadans.
Dintre d’aquests trobem el dret a no ser detingut sense unes garanties legals, però també els drets de llibertat de consciència.
Drets polítics:
Són els drets d’associació política, el sufrafi universal per als barons i els drets de la dona al vot i a ocupar càrrecs públics.
Drets socials, culturals i econòmics:
Són els drets a l’educació,a l’associació sindical, a la vaga i a les garanties de seguretat i higiene en el treball.
Ciutadania social
La ciutadania és un conjunt de drets i de deures que vinculen a l’individu a la plena pertinença a una societat.
L’Estat social de dret s’enten com a la protecció dels drets com ara el del treball ,el de l’educació i l’habitatge.
Fes-te’n una idea
Dimensions de la ciutadania
Si desitgem assegurar ciutadans plens i una democràcia sostenible.El sentiment de pertinença i la racionalitat de la justícia han d’anar alhora.
Dimensions de la ciutadania Implicacions de reconeixement i d’exercici.
Política Igualtat de drets civils i polítics. Responsabilitat de respectar els drets dels altres i de participar en la vida política.
Social Igualtat d’accés a les oportunitats i prestacions .Ús responsable de les prestacions.
Econòmica Equitat en les relacions laborals.
Responsabilitat personal i corporativa.
Consum just i responsable.
Civil Ètica professional.
Participació en l’opinió pública,voluntariatat.
Intercultural Voluntat i respecte.
Cosmopolita Solidaritat internacional i voluntariatat
Implicacions de les dimensions de la ciutadania El reconeixement de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que te cada societat.
Un aspecte del reconeixement és real i l’altre és legal.
L’exercici de la ciutadania es refereix a la responsabilitat que correspon a cada persona en una societat quan exerceix com a ciutadà.
Dos assumptes fonamentals són:l’exercici dels deures cívics i l’exercici del voluntariat.
Noves facetes de la ciutadania
Ciutadania econòmica:
Com a ciutadans hem de dur a terme una ètica empresarial i un consum just,així disminuira la pobresa.
Ciutadania civil:
Hem de fomentar una ciutadania activa i responsable per milorar les generositats cíviques,i prendre seriosament l’ètica professional.
A més ,mantenir l’opinió pública crítica i afavorir l’ús públic de la raó.
Noves facetes de la ciutadania
Ciutadania intercultural:
Hem d’evitar situacions de discriminació racial, cultural i religiosa.
Ciutadania cosmopolita:
Cal universalitzar el drets humans de la primera,de la segona i tercera generació,apostant per una globalització ètica,per una mundialització justa i solidària.