PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu La Metamorfosi 100 Versió Data 17/10/15

Elaborat : Pili Lozano Revisat. Carme Pallarès Aprovat Mònica Rosselló Pàgina 1 de 2

PLA LECTOR. 23 d’octubre de 2015

La metamorfosi de Kafka fa cent anys.

Malgrat ser Franz Kafka l’autor txec més conegut del segle XX i una icona turística de la seva Praga natal, el centenari de la publicació de la seva obra més famosa, "La metamorfosi", ha tingut poc ressò a la República Txeca, on l’escriptor mai ha estat gaire popular. Gregori Samsa té 23 anys i treballa com a viatjant de comerç per a mantenir la seva família, a més de pagar un deute del seu pare. La seva vida es centra en aquesta responsabilitat i el pes que té no li deixa gaudir d’altres coses. De sobte, un matí es desperta converti t en un monstruós insecte i tot això canvia. La seva família l’aïlla a la seva habitació i es posen a treballar per poder tirar endavant, poc a poc l’aniran rebutjant. Gregorio Samsa haurà de patir l’aïllament i el rebuig de la seva pròpia família. Aquest és l’argument de La metamorfosi o La transformació de Kafka, publicada fa 100 anys. Va aparèixer a l’octubre del 1915 a la revista Die weissen Blätter, però al cap d’un mes, la mateixa editorial va decidir editar-la com a llibre independent. Ha arribat a ser l’obra més coneguda d’aquest escriptor, junt amb d’altres com El procés o El castell. Curiosament, molt poques obres de Kafka van veure la llum durant la seva vida, la majoria van ser publicades pel seu amic Max Brod, ignorant el desig del propi autor que volia que

fossin destruïdes. A totes elles, Kafka va saber expressar la relació home-societat, l’alienació i l’aïllament que patia (i pateix) l’home del segle XX.

PC2 Ensenyament - Aprenentatge Nom arxiu La Metamorfosi 100 Versió Data 17/10/15

Elaborat : Pili Lozano Revisat. Carme Pallarès Aprovat Mònica Rosselló Pàgina 2 de 2

“Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis inquiets, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós. Estava girat damunt l’esquena dura, com una closca, i, si alçava una miqueta el cap, veia la seva panxa de color marró, segmentada per estreps arquejats, com una volta, tan prominent que el cobrellit, a punt de caure del tot, ja quasi no s’aguantava.” Malgrat el seu èxit mundial, primer als Estats Units a la dècada de 1940 i posteriorment durant la Segona Guerra Mundial a l’Europa Occidental, al seu país natal, pràcticament no es coneix ni es llegeix l’ obra de Kafka. "La metamorfosi", per exemple, va haver d’esperar fins el 1929 per a traduir-se al txec, l’idioma oficial de Txecoslovàquia, un país que aparegué de la descomposició de l’Imperi Austro-Húngar. Tot i que a la República Txeca oficialment no s’ha preparat cap programa commemoratiu del centenari de "La metamorfosi", la Societat Franz Kafka sí ho ha fet. Aquesta entitat disposa d’un dels exemplars originals de la primera edició en format llibre de 1915 i afegirà al centenari, la celebració dels sus 25 anys com a associació cultural. Un concert, una mostra fotogràfica, i un espectacle al costat del monument de Franz Kafka a Praga serviran per a recordar aquestes efemèrides. També hi haurà una vetllada literària, el 21 d’octubre, amb l’escriptor espanyol Eduardo Mendoza, llaurejat enguany amb el Premi Franz Kafka.