CULTE ALS MORTS :

RITUS D’ENTERRAMENT :

I

CULTE ALS MORTS :

Enterrar els morts era un deure ineludible per a tot ciutadà Romà .Els que no rebien sepultura estàvem condemnats vagar eternament sense descans .Aquesta creença era molt important per als familiar, ja que els propis esperits dels difunts eren els déus protectors .

Quedaven al marge d’aquest costum els lladres dels temples , els que s’havien suïcidat i els delinqüents ajusticiats , els quals , com a càstig , no eren enterrats.

 RITUS D’ENTERRAMENT :

Quan el malalt estava a punt de morir , se’l posava a terra i un dels familiars més propers li recollia l’últim alè amb un petó i li tancava els ulls .

Les dones de la família s’esgarrapaven les galtes ,es colpejaven el pit i el cap , i entonaven cants fúnebres. S’apagaven les llums de la casa , i s’encenien llànties i canelobres al costat del mort .

Entonaven cants fúnebres (naenia). Darrere del cadàver caminaven els familiars i les amistats. I pronunciaven panegírics ( laudatio funebris).

INSCRIPCIONS I TOMBES :

Fosses comunes, clots fets a terra on es disposaven diverses urnes i una estela de pedra amb el nom del difunt.

Els columbaris eren edificis amb series regulars de nínxols a les parets, de forma semicircular.

Els mausoleus, veritables sepultures monumentals, en forma de temple o casa.

Es disposaven les despulles en caixes de fusta o de pedra i posteriorment en sarcòfags esculpits i decorats .

Fi

FiFi