1

La transició i Espanya fins l’actualitat.

Tomeu Iglesias

4t ESO

9-3-2011

Història

2º avaluació

Xisca Nicolau

2

ÍNDEX:

-Inici de la democràcia , la transició democràtica i els inicis de la transició 3

-El primer govern d’ Adolfo Suárez , la reforma política i les mesures enfront de la

crisi econòmica 4

-El nou sistema polítici la Constitució de 1978 5

-Els governs de la democràcia des de 1979. El govern d’UCD , els governs del PSOE

i la labor dels governs socialistes 6

-El final d’un cicle, la crisi del governs socialista, la tasca dels governs popularsi la

crisi del govern popular 7

-La nova etapa de govern socialista 8

-Espanya en la Unió Europea. Conseqüències de la integració 9

-El paper d’Espanya en la UE. El futur d’Espanya en la UE 10

-Opinió personal 11

-Bibliografia 12

3

Inici de la democràcia .

La transició democràtica:

Després de la mort de Franco el 1975, es va iniciar un període de transició a la democrà-

cia que va culminar amb l’aprovació de la Constitució de 1978 i amb la posterior entra-

da d’Espanya en la Comunitat Europea el 1986.

L’economia, després de superar una greu crisi, va iniciar una etapa de fort desenvolupa-

ment.

Els inicis de la transició

Set dies després de la mort de Franco, Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei i es va

iniciar el procés de reconstrucció de la democràcia.

La via reformista consistia a arribar a la democràcia reformant les institucions i les

lleis franquistes.

La via de la ruptura volia la dissolució immediata de les institucions franquistes.

Adolfo Suárez.

4

El primer govern d’Adolfo Suárez :

Adolfo Suárez es va enfrontar a un doble repte: portar a terme la reforma política; i plan-

tar cara a la greu crisi econòmica desencadenada a partir de 1975.

La reforma política (1976-1977):

Adolfo Suárez va impulsar la Llei per a la Reforma Política, va aconseguir el suport de

l’oposició i va celebrar eleccions el 1977.

La Llei per a la Reforma Política modificava la legislació franquista i establia la sobi-

rania popular, un Parlament bicameral i el sufragi universal. La Llei va ser aprovada

pel poble espanyol el desembre de 1976.

El suport de l’oposició, el va aconseguir després de legalitzar tots els sindicats i partits

polítics i decretar una amnistia política.

Les eleccions de juny de 1977 van donar majoria a la Unión de Centro Democrático

(UCD), el partit de centre de Suárez.

Les mesures enfront de la crisi econòmica:

La crisi econòmica va ser motivada per la pujada dels preus del petroli i per la crisi de

molts sectors industrials.

Per a plantar cara a la crisi, el govern d’ UCD va plantejar una política de consens, i

signà el 1977 amb partits i sindicats els pactes de la Moncloa. Els sindicats van accep-

tar la moderació salarial i la flexibilització de l’ocupació. Aquestes mesures van supo-

sar una millora del dèficit exterior, però continuava sent imprescindible una reforma

econòmica profunda.

Cartell d’UCD.

5

. El nou sistema polític.

La Constitució de 1978:

La Constitució, aprovada el 6 de desembre de 1978, recull els drets i els deures de la

ciutadania, i regula el funcionament de l’Estat i de les seves institucions.

Els drets i llibertats reconeguts per la Constitució:

- Els drets civils: les normes i principis que regulen les relacions més generals i

quotidianes de la vida de les persones. Destaquen: el dret a la vida, la igualtat da-

vant la llei, la llibertat religiosa, el dret a la intimitat i les llibertats d’expressió, as-

sociació i reunió.

- Els drets socials afecten el conjunt de la ciutadania, com el dret a la seguretat soci-

al, al treball i a un habitatge digne.

En el funcionament de l’Estat:

- Espanya és un Estat social, democràtic i de dret.

- La sobirania nacional resideix en el poble espanyol, que delega el seu poder en re-

presentants elegits per sufragi universal.

- La forma de l’Estat és la monarquia parlamentària: el poder resideix en el Parla-

ment. El rei simbolitza la unitat d’Espanya i realitza una important labor en les re-

lacions internacionals.

Els poders de l’Estat es divideixen en: el poder legislatiu, executiu i judicial.

6

Els governs de la democràcia desde 1979.

El govern d’UCD (1979-1982):

Suárez va dimitir el 1981, davant la recrudescència del terrorisme i de l’oposició, la crisi

econòmica i les divisions internes del seu partit. Durant la sessió d’investidura del seu

successor, Leopoldo Calvo Sotelo, es va produir un fracassat cop d’estat el 23 de febrer

de 1981. El nou govern va durar només un any.

Durant els anys de govern de la UCD es van aprovar l’Estatut dels Treballadors, la Re-

forma Fiscal i la Llei del Divorci.

Leopoldo Calvo Sotelo.

Els governs del PSOE (1982-1996):

Les eleccions de 1982 van suposar el triomf per majoria absoluta del PSOE. Aquest va

governar fins a 1996, sota la presidència de Felipe González.

La labor dels governs socialistes:

Mesures polítiques. Incorporació d’Espanya a la Comunitat Econòmica Europea el

1986.

Mesures socials. Es va despenalitzar l’avortament en certs supòsits i es va ampliar

l’Estat del benestar.

7

El final d’un cicle. La crisi del govern socialista:

La crisi del govern socialista va començar a principis de 1990, a causa de la forta reper-

cussió a Espanya de la crisi econòmica mundial de 1990-1996. L’any 1996 es van convo-

car les eleccions que van ser guanyades pel Partit Popular.

Felipe González.

Els governs del PP (1996-2004):

La tasca dels governs populars:

Els governs del Partit Popular eren presidits per José María Aznar.

Mesures polítiques. Espanya es va integrar en l’estructura militar de l’OTAN (1997), i

es va intensificar l’acostament als Estats Units, que va culminar amb el suport a

aquest país en la guerra d’Iraq al 2003.

Mesures econòmiques. Per a reactivar l’economia, es va intensificar la política libera-

litzadora i es va flexibilitzar el mercat laboral. Aquestes mesures van aconseguir redu-

ir el dèficit públic i, complir així els criteris exigits per la Unió Europea per a entrar

en l’euro el gener de 2002.

Mesures socials. Es va aprovar la Llei d’Estrangeria i un conjunt de mesures per a evi-

tar la immigració il·legal.

8

La nova etapa de govern socialista :

La nova etapa de govern socialista es presidida per José Luis Rodríguez Zapatero.

Mesures polítiques. La mesura més significativa va ser la retirada de les tropes espa-

nyoles de l’Iraq. Es van reformar els estatuts d’autonomia d’algunes comunitats i es

va iniciar el diàleg polític amb la banda terrorista ETA amb la finalitat d’arribar a la

pau al País Basc.

Mesures econòmiques. Recullen la rebaixa de l’ IRPF en un 6% i la gradual reducció

de l’impost de societats.

Mesures socials. Es van aprovar els matrimonis entre persones del mateix sexe

(2005); la Llei d’Igualtat de Gèneres (2007); i la Llei de Dependència.

Les noves eleccions, celebrades el 2008, han tornat a donar el triomf al Partit Socialista.

José Luis Rodríguez Zapatero.

9

Espanya en la Unió Europea.

Després de la mort de Franco, Espanya va sol·licitar l’ ingrés en la Comunitat Econòmica

Europea. Les negociacions van ser lentes, però culminaren amb la incorporació d’Espanya

l’1 de gener de 1986.

Conseqüències de la integració:

En el pla polític, la integració va servir per a consolidar el recent sistema democràtic

espanyol.

En el pla econòmic, Espanya va haver de realitzar un gran esforç per a adaptar la seva

economia a la comunitària. Per a aconseguir-ho, va rebre ajudes europees per valor de

180 000 milions d’euros, i es van crear uns 300 000 llocs de feina a l’any.

En el pla social, Espanya va fer un gran esforç per a crear un Estat del benestar sem-

blant al dels altres països comunitaris.

10

El paper d’Espanya en la UE:

La situació geogràfica: la seva situació geoestratègica afavoreix el paper de mediació

entre la UE i els àmbits atlàntic i mediterrani.

La superfície i població espanyoles la situen com el segon estat comunitari més extens,

i el cinquè més poblat.

La participació d’Espanya en les institucions europees ha estat intensa. Personalitats

espanyoles han ocupat alts càrrecs en la UE, i han proposat gran quantitat d’iniciatives

comunitàries.

Les característiques economicosocials han situat Espanya en el grup de països endarre-

rits.

El futur d’Espanya en la UE:

Les perspectives futures per a Espanya en la UE són positives.

Els nous reptes que es plantegen són: una reducció de les ajudes europees; i un increment

de la immigració i de la competència dels nous socis, els preus dels quals són més baixos

i atreuen indústries i capitals.

Bandera de la UE.

11

Opinió personal:

Aquest treball ha esta molt entretingut perquè ha esta una forma orginal de fer-lo i ademés

ha esta molt fàcil trobar la informació a la xarxa. El més difícil del treball per

Jo ha esta tenir que utilitzar el Publisher perquè mai el havia utilitzat hi ha esta una cosa no-

va per aprendre.

12

Bibliografia:

13-3-2011

http://www.google.es/images?

hl=es&source=imghp&biw=1024&bih=653&q=adolfo+su%C3%

A1rez&gbv=2&aq=f&aqi=g3&aql=&oq=

http://www.google.es/images?

hl=es&biw=1024&bih=653&gbv=2&tbs=isch:1&sa=1&q=UCD&aq=f&a

http://www.google.es/images?

hl=es&biw=1024&bih=653&gbv=2&tbs=isch:1&sa=1&q=constituci%C3%

http://www.google.es/images?

hl=es&biw=1024&bih=653&gbv=2&tbs=isch:1&sa=1&q=leopoldo+calvo+

14-3-2011

http://www.google.es/images?

hl=es&biw=1024&bih=653&gbv=2&tbs=isch:1&sa=1&q=felipe

http://www.google.es/images?

hl=es&biw=1024&bih=653&gbv=2&tbs=isch:1&sa=1&q=

http://www.google.es/images?

hl=es&source=imghp&biw=1024&bih=653&q=tractat+

http://www.google.es/images?

hl=es&biw=1024&bih=653&gbv=2&tbs=isch:1&sa=1&q=UE&aq=f&aqi=&aql=&

oq=