Veronica Bobis i Rosa I. Cuesta

Introducció‐ Restauració: Còdex visigòtic "Aemilianeses 60“.

‐ Escrit a San Millán de la Cogolla al segle XI.

‐ Importància: en el seu interior es troben les "Glosses Emilianenses”. 

‐ Són frases escrites al marge del text principal, servien de nota aclaridora per al lector  que no entengués bé el llatí.

‐ Considerades les primeres paraules documentades del castellà. A la Rioja, com a bressol del idioma.

‐ També es troben dues glosses escrites en basc medieval, se'ls considera les primeres paraules escrites en aquest idioma.

Descripció del Còdex‐ Mesura 188 x 137 mm.

‐ Escrit sobre pergamí d'origen animal .

‐ Utilitzades tintes metal∙loàcides de color negre (text principal)  i vermell, verd i negre (il∙luminacions). 

‐ Està subjecte amb un cosit fet de corda de lli i el nervi central, unit amb pell de cabra .

Història‐ El còdex es va compondre al monestir de Sant Millán de la Cogolla, La Rioja.

‐ Es va mantenir al monestir, fins al 1911. Manuel Gómez Moreno, va transcriure les glosses i observar el valor d'aquestes. 

‐ Manca de rigor filològic, recau l'error en nombrar‐los els primers textos en castellà.

‐ Textos escrits en navarro‐aragonès.

‐ Actualment , després de la seva restauració feta el 1992, es troben a la Biblioteca de la Reial Acadèmia de la Història.

Estat‐ Estat considerat bo: el document té més de mil anys i   manca de tapes i 

condicions inadequades de conservació.

‐ El pergamí realitzat en pell d'animal, havia patit contracció. Diferència de fins a un centímetre respecte a la seva mida original per manca d’humitat.

‐ Les tintes es trobaven en fase de despreniment. No afecta la lectura del text, ja que les tintes metal∙loàcida reacciona amb contacte amb el pergamí i crema la superfície, deixant la forma de la lletra. 

‐ El cosit es troba en mal estat, havia patit contraccions i ajudava en el deteriorament del mateix pergamí.

‐ Manca de cobertes de fusta (tapes).

Restauració‐ S’observa l'estat del còdex i es fa un anàlisi de totes les seves parts i es 

documenta tot, tant de forma escrita com de forma fotogràfica.

‐ S’estudia tota la documentació que hi ha sobre aquest i es compara amb altres còdexs. 

‐ Al costat de Antonio Lopez Gómez ( Acadèmic Bibliotecari ), Maria Victòria Alberola ( directora de la Biblioteca ) i Carmen Crespo Nogueira ( creadora i directora del Centre Nacional de Restauració de Llibres i Documentació), s’escolleig un criteri d'intervenció.

‐ Es documenta tot el còdex, tant de forma escrita com de forma fotogràfica.

‐ S’hidrata tot el pergamí per treure‐li la rigidesa i es posa en premses per aconseguir un assecat de forma plana i llisa.

‐ Es consoliden les tintes.

‐ S’extreu tot el cosit i la pell de cabra del llom i s'analitzen tots els elements per saber les característiques.

‐ Es fa la duplicitat dels folis i s'organitzen per fascicles.

‐ Es torna a cosir utilitzant un tipus de corda de lli igual que l'original, usant l'estructura d'espiga. Se li afegeixen peces de pell de cabra al llom per reforçar‐lo.

‐ Es creen les capçades ( tapes ); per això es confeccionen dues tapes de fusta de roure de 10 mm de gruix i s'engalzen el nervi i les enquadernacions. 

‐ Tota aquesta metodologia es realitza prenent com a referència a altres còdexs de la mateixa època i zona.

‐ Es  realitzar un estoig per guardar les restes de la costura original.

Escola arqueològica‐ Mínima intervenció.

‐ No diferenciació matèrica.

‐ Valoració instància històrica per damunt de l'estètica i no amagar el pas del temps.

‐ Documentació deixant constància de l'autenticitat històrica.

‐ No falsificació.

‐ Memòries i projectes previs a la intervenció.

‐ Recerca de l'original.

‐ Consolidació al servei de la conservació.

‐ Consolidar abans de reintegrar.

Escola estilística

‐ Consolidació de les formes.

‐ Mètode analògic comparatiu.

‐ Ús de nous materials i tecnologies.

‐ Ús de documentació.

Escola esplèndida

‐ Voluntat de recuperar l'esplendor de la peça.

‐ Mantenir l'estat original / primordial del monument.

Escola romàntica

‐ Revindicació treball artesanal.

‐ Ruïnisme i decadentisme = bellesa.

‐ Estètica ‐ ètica.

‐ Oposició a la restauració = no intervenció, deixar tal qual per veure el pas del temps.

‐ Documentar per la conservació correcta.

Escola històrica

‐ Individualització històrica del monument.

‐ Investigació rigorosa i observació detinguda de la peça.

‐ Prioritat valors figuratius.

‐ Eliminació dels afegits que danyen la integritat arquitectònica o figurativa.

‐ Ús de materials diferents però harmònics.

Escola científica - moderna

‐ No imitació dels elements decoratius = reintegració volumètrica.

‐ Exposició elements eliminats.

‐ Descripció i imatges de la intervenció.

‐ Publicació dels resultats de la intervenció (memòries).

‐ Aproximació a la ciència (coneixements de química i biologia).

‐ Tendència cap a la conservació.

‐ Conservació d'afegits d'èpoques anteriors.

‐ Monument com elements duals (valor artístic i històric, prevaldrà l'últim).

Escola científica

‐ Contrari al sventramento.

‐ Partidari del diradamento edilizio.

‐ Prioritat consolidació.

Escola crítica

‐ Intervenció d'obres d'art = restauració.

‐ Restauració = moment metodològic del reconeixement de l'obra d'art.

‐ Temps = irreversible i inevitable.

‐ UNICUM = singularitat irrepetible de fets històrics que han generat l'obra d'art.

‐ Afegits = conservar.

‐ Judici crític per part del restaurador previ a la intervenció.

‐ No reconstrucció = falsificació.

‐ Respectar i facilitar intervencions posteriors.

‐ No reintegracions il∙lusionistes.

Conclusió‐ Dificultat per comparar la restauració feta a les Gloses amb les escoles de 

restauració ja que aquestes estan basades sobretot en arquitectura i escultura.

‐ Debat sobre el concepte de monument viu en les Gloses.

‐ Impossibilitat d'utilitzar materials originals en la reintegració i consolidació.

‐ Objectiu principal en la restauració: transmissió al futur facilitant les restauracions futures per la conservació del documents.

‐ Se sap que les cobertes a altres gloses de l’época eren de fusta forrades de pell encara que només es van fer de fusta.

CONCLUSIÓ FINAL

• Per la restauració de les gloses no hi segueixen una escola en particular però a la que més s’assimila, és a l’escola històrica, ja que en té méspunts similars com l’anàlisi prèvia de la peça, eliminació d’elements que perjudiquen el seu bon estat i l’ús de nous materials.

• L’escola arqueològica i la històrica també en compleixen molts puntssobre aquesta restauració, però en menys quantia.

Bibliografia

o Minube (Videos sobre una visita guiada al museo: www.minube.com)http://www.minube.com/videos/rincon/429011

o Youtube (“Los orígenes”: www.youtube.com)http://www.youtube.com/watch?v=zG6grcbcTEw

o Vallenajerilla (Text de les Gloses, orígens de la llengua i códices: www.vallenajerilla.com)http://www.vallenajerilla.com/glosas/index.htm

o Comunidad: Restaurador del códice Pedro J. Barbáchano San Millán. “La restauración de las Glosas Emilianeneses”, Madrid, 16 de Septiembre de 1992.

o “Culmina el proceso de restauración de las Glosas con la encuadernación del Códice”, Navidad del 1993, La Rioja.

o Encuadernación de Arte. Boletín AFEDA nº6, 1995 p.4‐9.

o Pedro Barbáchano y Ana Beny, “Restauración de las Glosas Emilianenses”, Encuadernación de Arte. Boletín AFEDA nº6, 1995 p.4‐9.

o R. Menéndez Pidal, “Orígenes de Español”, 1926.

o C.S.I.C. Instituto Enrique Florez, “Hispania Sacra vol.XII, nº24”, 1954 2º semestre.

o S. García Larragueta, “Las Glosas Emilianenses”, 1984.