MALLORCA MUSULMANA

Ciències Socials 5è Unitat 6 CEIP Mestre Guillemet

ÍNDEX1. LA CONQUESTA (Guillem).

2. EL CALIFAT DE DAMASC (Fabi i Alba).

3. EL CALIFAT DE CÒRDOVA (Ainhoa i Maxi)

4 .LA TAIFA DE DÉNIA (Maxi i Ainhoa)

5. LA TAIFA DE MALLORCA (Ela i Maria)

6. L'ISLAM (Alba i Fabi)

7. LA CIUTAT (Felip i Andreu)

8. LES ALQUERIES (Ivan i Alan)

9. LA SOCIETAT (Marc)

10. L'ART (Antoni i Paula)

11. EL LLEGAT (Francesca i Xesca)

1. LA CONQUESTA

Als anys 902-903 de l'era cristiana es va produir la conquesta de Mallorca. La resistència del rum de les illes Balears va ser llarga. El setge del castell d'Alaró, el darrer lloc que va resistir, va durar vuit anys i cinc mesos. Varen guanyar els musulmans, que varen conquistar Mallorca i li varen posar el nom de Mayurqa.

● Quan mor Mahoma la família Omeia aconsegueix que els seus membres siguin els califes i funden el califat de Damasc.

● Les normes del califat es basen en l'Alcorà, que es el llibre sagrat dels musulmans.

2. CALIFAT DE DAMASC

3. EL CALIFAT DE CÒRDOVA

● El califat (929-1031) va ser l'època de més gran esplendor d'Al-Andalus, que va esdevenir un dels centres comercials i culturals principals de la Mediterrània.

● La ciutat de Còrdova, amb uns 100.000 habitants, era la més poblada d'Europa.

L'emirat (en àrab, imàrat) de Dàniyya fou creat a causa de la descomposició del califat de Còrdova, vers el 1010 per l'emir i esclau Abü-I-Gays ibn Yüsuf al-Muwaffaq Muĝähid.

4. Emirat de Dàniyya4. Emirat de Dàniyya

5. La taifa de Mallorca● Les illes Balears varen formar part de la taifa de

Dénia i tengueren un breu període d'independència durant la taifa de Mallorca.

● És una taifa independent que comprenia les illes Balears.

Feu doble clic per afegir un objecte

La taifa de Mallorca II

●

●

● La taifa de Mallorca o emirat de Mayurqa és un nom convencional que designa els períodes d'independència política durant la dominació musulmana. Mayurqa visqué un segon període independent arran de la derrota almoràvit i l'arribada al poder d'Al-Andalus dels almohades.

6. L'Islam

● L'islam és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII a la península aràbiga.

● Els seus fidels (musulmans) creuen que déu va revelar el seu missatge al profeta Mahoma.

Un musulmà és qui professa l'islam, una religióabrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i les pràctiques atribuïdes tradicionalment a Mahoma. Musulmà (en àrab, مسلم) és una paraula àrab que significa «el que se sotmet a Déu».

7. LA CIUTAT

● La medina● El call● El barri mossàrab● L'alcassaba● El raval

LA MEDINA

● La medina era el centre de la ciutat.

● Estava envoltada d'una muralla.

● El soc era la plaça principal, on hi havia el mercat.

EL CALL

● El call era un barri jueu que hi havia a la ciutat.

● En el call hi havia una sinagoga.

● Era com una església per als jueus.

EL BARRI MOSSÀRAB

● El barri mossàrab estava dins la ciutat.

● S'hi reunien els cristians.

● Ells per anar a resar havien de sortir del barri i anar a la mesquita.

L'ALCASSABA

● Era una fortalesa militar.

● Quan qualcú atacava i foradava la muralla els ciutadans es refugiaven a l'alcassaba.

EL RAVAL

● Raval en àrab vol dir barri extern, ja que era defora de les murades.

● Quan el poble o ciutat creixia, ho feia defora.

8. Les alqueries

● Una alqueria és un poble o llogaret. També és una casa de labors tant agrícoles com ramaderes originària d'Al-Andalus.

● Igual com altres viles rurals, es van crear en temps de pau social, ja que no disposaven de defenses pròpies.

● Les alqueries que hi ha encara en la actualitat han sobreviscut a diferents èpoques de despoblació i d'abandonament rural. Algunes van adoptar diferents activitats, com molins o tallers.

A Santa Eugènia hi havia l'alqueria de Benibazari. Després de la conquesta catalana, aquest nom va

desaparèixer, però va quedar el nom de l'Alqueria de Bernat de Santa Eugènia, d'on vénen els noms actuals

de Santa Eugènia i de les Alqueries.

9. LA SOCIETAT MUSULMANA

● El valí o emir era el governador.

● El makhzan era el consell assessor.

● L'imam era la màxima autoritat religiosa. Dirigia les pregàries.

● El cadi o jutge era el responsable de la justícia.

● El zalmedina era l'encarregat de l'ordre públic.

LA SOCIETAT MUSULMANA II

● Magistratures generals: secretaria (correspondència oficial, registre de comptes) i tresoreria (servei d'impostos)

● Sahib al-suq era l'encarregat del funcionament del mercat

LA SOCIETAT MUSULMANA III

● Classe dominadora, dedicada al comerç i la pirateria.

● Poble baix, dedicat a l'agricultura, la ramaderia i les manufactures.

● Esclaus, que fan qualsevol feina que els mana el seu amo

10. L'ART ISLÀMICL'art islàmic va néixer i es va desenvolupar entre els segles VII i XV, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, a més dels dos grans estils de l'Occident europeu cristià, el romànic i el gòtic. Aquest nou art, a causa de l'expansió de l'islam, s'estendrà ràpidament per la riba mediterrània oriental i pel Pròxim Orient, arribant fins a Pèrsia i l'Índia, així com per tota la zona de la Mediterrània occidental, des del nord d'Àfrica fins a la península Ibèrica.

L'art islàmic presenta una certa unitat estilística causada pels desplaçament dels artistes, dels comerciants i de les obres. L'ús d'una escriptura comuna en tot el món musulmà i la importància particular de la cal·ligrafia reforcen aquesta idea d'unitat. Altres elements han estat posats en valor de manera general, com l'atenció portada a les arts decoratives i la importància que es dóna a la geometria i a les decoracions en entapissat. Tanmateix, malgrat aquest trets comuns, aquest art presenta una gran diversitat de les formes, segons els països i les èpoques.

Aquest quadre és molt popular entre els musulmans. S'anomena “Dos amants” i el va fer l'any 1630 na Riza Abbassí

11. EL LLEGAT

Tècniques de regadiu Conreus nous Avenços científics i tècnics

TÈCNIQUES DE REGADIU

La majoria de la població es dedicava a l'agricultura.

Els musulmans ens varen dur a Mallorca tècniques de regadiu, com, per exemple, els aljubs, les síquies i, sobretot, les sínies.

CONREUS NOUS

Aquestes tècniques de regadiu ens varen permetre conreus nous, com ara fruites (magranes, melons...) i hortalisses (carxofes, espàrrecs)

AVENÇOS CIENTÍFICS I TÈCNICS

Ens els varen dur els matemàtics, els metges, els poetes...

Varen introduir la numeració aràbiga, la fabricació de paper, el joc d'escacs i l'ús de l'alcohol com a desinfectant.