linia nord 23

redacció: [email protected] - 93 458 87 80 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

linianord.cat · Abril 2015 · Núm. 23 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensualsbaix llobregatlínianord

Martorell pàg 6

L’alcalde Esteve presentaun balanç de govern quel’oposició qüestiona

Reportatge pàg 3

Els mercats de pagès:moda passatgera o fenomen consolidat?

Esparreguera pàg 12

ERC abandona el govern local a un mes dels comicis

Comerç pàg 21

Es col·loca la primera pedradel Decathlon a Sant Esteve

Nou pas per unir tota la llera delLlobregat amb un camí continu

S’aprova l’execució del tram de la Via Verda entre Olesa i Abrera que faltava per connectar el riu de dalt a baix pàg 21

Eleccions 24M pàgs 11, 13 i 17

Línia Nord parla amb els candidats a l’alcaldia de SantAndreu, Esparreguera i Abrera

Sant Andreu pàg 10

El duo humorístic Faemino y Cansado actuarà alTeatre Núria Espert

Una Portals de rècord

pàg 22

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 línianord.cat Abril 2015

3 | línianord.catAbril 2015Reportatge

Comprar fruites i hortalisses ambgust d’allò que realment són. Lavoluntat per assolir aquesta pre-missa, que molt sovint no escompleix, sembla que ha aug-mentat en els darrers anys, i unexemple d’aquest fenomen és laproliferació de mercats de pagèsa la comarca, la qual ara per aracompta amb 8 esdevenimentsd’aquestes característiques.

“Hi ha una demanda sociald’aquest tipus de productes, i elsmercats de pagès també repre-senten sortides comercials inte-ressants per als productors”, ex-plica a aquesta publicació Rai-mon Roda, gerent del Consorcidel Parc Agrari del Baix Llobre-

gat, l’ens que organitza aquest ti-pus de mercat des de l’any 2012.

“ESPAIS DE TROBADA”Els mercats de pagès, explicaRoda, són “espais de trobadaentre els pagesos del Parc Agra-ri i els consumidors que escurcenla cadena de producció”. Els pro-ductes que s’hi ofereixen han deprovenir del Parc Agrari i ser ve-nuts directament pel productor,sense intermediaris. Per tal d’as-segurar la procedència del pro-ducte, el consorci va crear el2002 la marca Producte Frescdel Parc Agrari, un logotip quedistingeix els productes frescosque es cultiven a la comarca.

Sobre la possibilitat, tanma-teix, que aquest auge de la de-manda de productes frescos deproximitat esdevingui una modaque passi de llarg en un futur,

Roda recorda “la tradició agrícolai de venda directa dels pagesosdel Baix Llobregat” i indica quel’interès per aquest tipus de pro-ductes “està creixent”.

De manera similar s’expressaMariano Martínez, responsablede comunicació de l’AssociacióGastronomia i Turisme del Baix(AGT) –una entitat que aposta pelproducte fresc de proximitat–que explica que “molta gent joveestà cada cop més interessada enel menjar saludable i fresc”, i as-segura que faran tot el possible“perquè aquest comportaments’instal·li a la societat”. De totamanera, Martínez assenyala lapolèmica d’Eurovegas com “elcatalitzador de la consciènciaciutadana envers el Parc Agrari”.“Aquests mercats fan créixer enparal·lel l’interès de la gent per l’a-gricultura”, conclou Martínez.

SOCIETAT4La febre pels mer-cats naturals i de pagès tambés’ha fet extensiva al Baix Llo-bregat Nord. Entre altres, undels mercats més importants dela zona és el que se celebra a Ole-sa el primer dissabte de cadames. El Mercat Ecològic i de Pa-gès del municipi olesà vol seruna alternativa de consum perals clients que vulguin produc-

tes frescos i que coneguin la sevaprocedència.

Tot i que va ser l’associacióRevolució Verda qui va inau-gurar aquest esdeveniment, araper ara se n’ha desvinculat i elmercat té “vida pròpia i s’auto-organitza”, tal com indiquen aLínia Nord des de l’entitat. Unexemple més de la vitalitat d’a-quest tipus de mercats al Baix.

Un mercat consolidat

Els mercats de pagès del Baix Llobregat ofereixen productes del Parc Agrari. Foto: AGT Baix i Parc Agrari

Retorn als orígens

F. Javier RodríguezBAIX LLOBREGAT

» L’interès pels productes frescos i de proximitat creix mentre els mercats de pagès proliferen al Baix» Els organitzadors d’aquests esdeveniments asseguren que aquest fenomen “no és una moda”

| 4Opinió línianord.cat Abril 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línianord.cat

Dipòsit legal: B 12314-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Sempre hi ha hagut una estra-nya tendència en certs ambientsindependentistes de criticar totallò que ERC faci o deixi de fer.És igual que sigui l’únic partitamb possibilitats reals que, ambmés o menys encerts, hagi sacse-jat el país per avançar cap a l’alli-berament nacional. O que, com acamàlics de la política catalana,hagin empès l’autonomisme capa la ruptura amb l’Estat. Al final,ERC acaba sent el boc expiatorifàcil de l’independentisme fàcil, isempre estarà en el punt de mira.

Fins i tot la mateixa militànciaa vegades ha estat la més irres-ponsable a l’hora de valorar quètenien entre mans. Els dards vani venen; per si és un partit ambmassa perfil de partit, o per si ésun partit que accepta massa inde-pendents. Per si és massa assem-bleari, o si n’és massa poc. Per si ésmassa d’esquerres, o fa el joc aConvergència.

ERC és l’esquerra singulard’arrel no marxista que la gauchedivine sucursalista mai ha pogutsuportar, i també l’adversari realdel bàndol històric que representael regionalisme de la Lliga. Peraixò a ningú li hauria d’estranyarque entre ERC i CiU hi hagi unabisme de tradició política que faque l’entesa sigui un calvari. Par-tint d’aquí, doncs, seria saludableque s’entengués que ERC no en-trarà mai en el joc de l’abraçada del’ós convergent ni en muntatgesunitaris sense un horitzó diàfan,sinó tot el contrari, hi anirà a com-petir precisament per fer un paísmillor i arrossegar Convergènciacap a la independència. Perquè ésnomés des de la competènciaquan surten les millors idees i elslíders més ben preparats.

4Competènciaper Eric Herrera

#Estrella

@Eugismo: Si Jérémy Mathieu sigue marcando goles tan importantes para elBarça, por mí se puede fumar hastalas distancias.

4Com a casa, enllocper Sergi Villena

Atesa l’esperada negativa delMadrid d’acollir la final de Copa,el Barça tindrà la satisfacció dejugar-la a casa.

Un cop es va confirmar laimpossibilitat de disputar elmatx al camp del Madrid, el FCBarcelona va mostrar la sevapreferència per jugar al CampNou, mentre que els bascos esdecantaven per San Mamés.Finalment, es van fer votacionsentre els membres de la Fede-ració Espanyola i va guanyarl’estadi barceloní. Sens dubte, ésel millor escenari possible. És elmateix estadi, el camp ambmés aforament, sense haver deviatjar, la gespa en el millor es-tat… Objectivament, tot sónavantatges. L’únic risc, que sem-pre hi és, respon al fet que sicaus derrotat sembla més greu.El Madrid ho sap prou bé, i en-

cara els cou la humiliant derrotaa la final de Copa contra el De-por l’any del centenari del clubmadrileny. Aquella final de l’a-ny 2002 ha passat a la històriacom la del “Centenariazo” peròno cal cridar el mal temps.

L’atenció mediàtica estaràcentrada en el tema dels xiuletsa l’himne espanyol. El record deles dues darreres finals dispu-tades entre Barça i Athletic ésmolt present, i sembla que esvulgui magnificar per a escalfarl’ambient previ. En l’horitzópodria haver-hi també la pos-sibilitat de sancionar al Barce-lona si no pren mesures dissu-assives. Per si de cas, el club haestat hàbil dient que aquest diael Barça únicament lloga l’esta-di i que és la FEF la que ha d’as-segurar-se que no hi hagi inci-dents importants.

La Vanguardia dóna coberturaservicial a Construïm en el seuobjectiu de convertir-se en par-tit polític amb voluntat de des-construir el procés sobiranistademocràtic i pacífic de Catalu-nya. El seu líder i principalideòleg és Josep Anton DuranLleida, malgrat que encara ésdirigent d’Unió Democràticade Catalunya. Escandalós.

El manifest fundacional“Som el que Construïm” porta14 signatures. Duran no hi fi-gura en un intent estèril de ferveure que ell és simple obser-vador d’una operació ben vis-ta per l’espanyolisme. Pot qua-lificar-se de cinisme el fet queDuran, que ho sap tot de Cons-truïm, doni la benvinguda almanifest de Construïm fent-seel sorprès. El dia en què es pu-blica aquest document, Du-ran escriu aquest tuït: “Perdefunció d’un familiar porto unmatí complex i no he llegit afons l’article “Som el que Cons-truïm” a La Vanguardia”. Tots’hi val, també una defunció.

Un dels signants és Fran-cesc Torralba, director de la cà-tedra Ethos d’ètica aplicada. Éslegítim preguntar a l’expert si ésètic que s’amagui expressa-ment el nom de Duran en elmanifest de Construïm quantothom sap que ell n’és el líderi l’ideòleg. És legítim preguntar-li si és ètic que el dirigent d’unpartit, en aquest cas Unió De-mocràtica, posi en marxa l’o-peratiu per crear un altre par-tit com Construïm. L’estratègiade Duran, encara que ell esfaci el desentès, inclou la pro-pera presentació d’un manifestamb un centenar d’adhesions.

És legítim preguntar-li si ésètic que es faci la comèdia queDuran no té res a veure ambConstruïm. Les tres preguntestenen una mateixa resposta.Construïm de Duran no és ex-emple d’ètica política.

Cal deixar clar un altre as-pecte. El manifest indica queun dels fonaments de Cons-truïm és “l’humanisme integralforjat en la cultura cristiana”.Això no és cap novetat. Elspartits catalans (dirigents, mi-litants, votants) beuen al llargde la seva història, amb encertsi errors, de la cultura cristianaque forma part de les arrels deCatalunya.

Duran segueix els passosque fa anys va seguir AntonCañellas quan es va separard’Unió Democràtica per par-ticipar en una mena de Cons-truïm que llavors fou UDCA(Unió Democràtica CentreAmpli). Cañellas i UDCA fra-cassaren. Ara l’objectiu deDuran amb Construïm és des-construir el sobiranisme ca-talà. Per això Duran fa im-mensament feliç a ultra es-panyolistes com José Bono. Eldia de presentació del mani-fest de Construir, Bono elo-giava en una entrevista ra-diofònica amb Mònica Terri-bas a ciutadans com Albert Ri-vera i Duran. Els tres (Bono,Duran, Rivera) comparteixenel mateix objectiu de des-construir el procés sobiranis-ta. Si els demòcrata cristiansi catalanistes Manuel Carras-co Formiguera i Miquel CollAlentorn, assassinat i perse-guit respectivament pel fran-quisme, aixequessin el cap!

per Oriol Domingo

4Deconstruir la sobirania

#Incendiari #Deute

@peremarticolom: Relacionar gihadismei sobiranisme demostra fins on és capaçd'arribar el ministre Fernández Díaz percriminalitzar el procés.

@aleixsarri: Tsipras visitant Rússia perveure en Putin només fa postureo. Sap perfectament que els russos no tenen 50.000 M a mà per "prestar" a Grècia.

5 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] línianord.catAbril 2015

@GrassonetBord: No sé si en Toni Cantópot estar dubtant ara entre tornar al teatreo seguir en política, però si acaba fitxant per C's no li caldrà triar.

@Apujolmas: El full de ruta d'UDC amb"consulta acordada" està en sintonia amb l'esperit de Pasqua: demana un miracle!

@encampanya: Gent d'ERC que es mor deganes de fer acudits sobre Toni Cantó peròque pensen en Puigcorbé i opten per plorar molt fort.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

El pavelló de la Fira de Cornellà s’om-plia a vessar per assistir a l’acte 27-09-2015: On tot comença, en què l’ANC feiapúblic, després de dos mesos de feina in-terna, les diferents propostes que per-metran que tota la maquinària de l’or-ganització es posi de nou en marxaamb un sol objectiu: que l’independen-tisme guanyi clarament les pròximeseleccions del 27 de setembre.

El passat 4 de març, el plenari del Se-cretariat Nacional de l’ANC va debatrei aprovar, amb un sol vot en contra, elFull de ruta 2015-2016 i la Ponènciamarc complementària. Des de l’endemàmateix, les assemblees territorials i ex-teriors de l’ANC disposen d’ambdós tex-tos per tal de poder debatre’ls i pre-sentar-hi esmenes, si ho creuen conve-nient. Els textos definitius els aprova-rà l’Assemblea General del pròxim 12d’abril.

La proposta de Full de ruta del Se-cretariat Nacional de l’ANC presenta dosgrans eixos de treball a curt termini i quepodríem resumir en: El primer, construirla unitat d’acció imprescindible entre lasocietat civil, les institucions i els par-tits polítics i, segon, orientar adequa-dament el treball per augmentar la in-cidència social de l’ANC, arribant a sec-tors socials escèptics amb la indepen-dència. En aquest sentit prenen especialimportància les accions inscrites en el Plad’Actuació 2015-2016.

L’ANC avisa els partits que podriaanar a les eleccions. Impulsaria una can-didatura de país si els partits no s’avin-guessin a pactar uns punts mínims d’u-nitat d’acció. L’ANC mou fitxa perquèles eleccions del 27 de setembre siguinun autèntic plebiscit per la indepen-dència de Catalunya. La ponència polí-tica aprovada pel secretariat i que hau-rà de ser validada en l’assemblea gene-ral del 12 d’abril, demana als partits quehi hagi unitat d’acció amb la societat ci-vil. I proposa un punt programàticcomú perquè després del 27-S comen-ci el procés cap a la independència. Unprocés que l’ANC preveu que serà de sismesos o d’un any i mig, depenent de sil’estat espanyol s’avé a negociar o no.

Per fer possible que les eleccions del27S esdevinguin plebiscitàries i que, coma conseqüència, siguin les eleccions de-

finitives que ens han de portar a laproclamació de la República catalana,des de l’Assemblea treballarem inten-sament en els tres eixos bàsics del nos-tre Pla d’actuació: Incidència social, in-cidència política i mobilització social.Respecte a l’eix d’incidència social, l’ob-jectiu principal continua sent el mateix:augmentar la majoria social favorable ala independència.

L’ANC vol insistir i remarcar sobreels perquès de la independència. Volemproclamar una nova República catala-na independent que comporti el com-promís de construir un país nou, un paísper a tothom. Volem la independènciaperquè disminueixin els actuals des-equilibris socials. Volem un estat de dret,democràtic i social i això vol dir que cal-drà millorar i ampliar tot allò que faci re-ferència als drets socials: salut, ense-nyament, habitatge, pensions, atur, ser-veis socials…

Per fer possible que les eleccions del27S esdevinguin plebiscitàries i que, coma conseqüència, siguin les eleccions de-finitives que ens han de portar a laproclamació de la República catalana in-dependent, des de l’Assemblea treba-llarem intensament en els tres eixos bà-sics del nostre Pla d’actuació: Incidèn-cia social, incidència política i mobilit-zació social.

Respecte a l’eix d’incidència social,l’objectiu principal continua sent el ma-teix: augmentar la majoria social favo-rable a la independència. Les accions d’a-quest eix buscaran incidir més directa-ment en els diferents àmbits a travésd’un missatge clar de futur, un missat-ge en què es facin ben palesos els valorsde l’ANC: llibertat, democràcia i justíciasocial.

L’ANC insisteix a remarcar elsperquès de la independència. Volem pro-clamar una nova República catalana in-dependent que comporti el compromísde construir un país nou, un país per atothom. Volem la independència perquèdisminueixin els actuals desequilibris so-cials. Volem un estat de dret, democrà-tic i social i això vol dir que caldrà mi-llorar i ampliar tot allò que faci referènciaals drets socials: salut, ensenyament, ha-bitatge, pensions, atur, serveis socials, imolts altres interessos bàsics del país.

4Al peu del canóper Sebastià Barrufet

Vagi per endavant que una tragèdia comla viscuda avui fa una setmana escassatreu qualsevol mena de transcendènciaa si trobem a faltar o no la nostra llen-gua en una placa en terres alpines. Elsque trobem a faltar, i ens manquen deveritat, són les víctimes, que sota capconcepte mereixien viure, i patir, una cir-cumstància tan brutalment sagnantcom injusta i innecessària. I el nostre re-cord ha de ser per elles i pels familiarsi amics que no deuen viure un momentespecialment tendre. Des d’aquí dosmots prou clars: reconeixement i com-prensió.

Deia Baudelaire que la gran virtut deldiable és fer-nos creure de la seva in-existència i l’Aloixa als aclamats Ger-mans Karamazov també ens recordavaque tot podia ser possible en un móndescregut i sense Déu. És clar, i evident,que hom pot no creure i ser un virtuós,de la mateixa manera que certes creen-ces, o formes de comprendre-les, podeninduir-te a comportaments immorals oassassins. No és per aquest article, niaquest articulista, discutir sobre lesraons que portaren al copilot de l’avió afer semblant bestiesa però quan parlemque vivim en una societat creixentmentdeshumanitzada, i desviada d’un conjuntde valors tradicionals i de moral relati-vista, hauríem d’adonar-nos que, sensevoler, ens acostem a la barbàrie i ens allu-nyem de la civilització.

Que la nostra llengua no es trobi enuna placa o en un monument a Françano hauria de sorprendre a ningú. Fran-ça té una llarga i extensa tradició de ne-gació de tot allò que s’allunya del patrójacobí i homogeneïtzador. O millor dit,hauria de sorprendre a tots els qui pre-diquen i es confessen seguidors de l’Es-panya plural i d’un encaix satisfactori deCatalunya a Espanya, i ja no diem a lapròpia França. Al món, o ets un Estat ono ets ningú. Als vuitanta, he escrit mol-tes vegades, una colla de catalanistes –i europeistes- ben intencionats i, tant omés ingenus, creieren que amb el pro-cés d’integració europeu el fet diferen-

cial català, no només seria respectat,sinó, fins i tot, incrementat al nivell com-petencial, jurídic i normatiu. La realitatfou molt més prosaica i decebedora, Ca-talunya va beneficiar-se de formar partde la UE en tant que regió espanyola,però no pas pel fet de ser catalans. El fa-mós, i inútil, Comitè de les Regions maiva arribar a ser la cambra política que an-helaven solvents catalanistes com Pujol,Maragall, i tants d’altres a dreta i es-querra de l’arc polític, i nacions com Ca-talunya eren equiparades a pobles de Lu-xemburg o a regions sense cap mena deconsciència nacional. Qui ho volia veu-re ja se n’adonava llavors però a casanostra una determinada i suposadaprudència, aconsellava fer la vista gros-sa i mantenir un pensament acrític so-bre les nostres relacions amb Europa iel mateix Estat espanyol.

Avui les coses han canviat molt i acasa nostra una part important de la ciu-tadania, en especial els menors de cin-quanta anys que no han viscut amb ri-gor el pes del franquisme, entenen quel’emancipació nacional, o sigui la inde-pendència, és l’únic instrument viable ieficaç per fer tirar el nostre país enda-vant i guanyar-nos el respecte i el reco-neixement exterior que ara, indiscuti-blement, no gaudim ni tenim. Si entreles víctimes de l’avió de German Wingshi hagués un ciutadà andorrà la nostrallengua faria part de la placa en qüestió.Ja sé que una placa amb un idioma o unaltre no serveix per consolar a les vícti-mes però il·lustra, aquest fet, la petite-sa de la nostra terra essent com som, aulls del món, una mera regió espanyo-la que encara no ha fet el pas endavantvers les seves aspiracions nacionals i, perquè no dir-ho, racionals. Que el català,per Andorra, sigui oficial a l’ONU, i nopas a la UE per Catalunya i el conjuntdels Països catalans, expressa que llunyde debilitar-se la globalització continuafent dels estats, petits o grans, l’instru-ment i actor únics en el marc de les re-lacions internacionals. Si volem, podrem,ara ja no valen dilacions.

4Ni rastre de català als Alpsper Marc Gafarot

Martorell| 6

línianord.catAbril 2015

Salvador Esteve, alcalde de Mar-torell des de fa vint-i-quatre anysi president de la Diputació deBarcelona, va fer balanç de laseva feina al capdavant del con-sistori el passat 30 de març, ontambé va valorar la legislatura.

Esteve va repassar les actua-cions que s’han realitzat a la ciu-tat durant els últims quatre anys.Va destacar, sobretot, la trans-formació de l’antiga N-II, la novabiblioteca, el nou Centre de For-mació Professional de l’Auto-moció, el Pla d’Ajuts a les Famí-lies i una vintena d’accions enmatèria d’ocupació. També vamencionar la transformació del’Escola Montserrat en un insti-tut i la conversió del Molí Farineren un Centre Integral de Pro-moció Econòmica, entre altres.

El balanç que fa l’oposició d’a-quests darrers quatre anys variaconsiderablement. En declara-cions a aquesta publicació elcandidat socialista, Lluís Tomàs,destaca una “millora global” de laciutat, però assenyala que “algunsdetalls no s’han tingut en comp-te”, i posa com a exemple alguneszones “amb les voreres trencadesi amb dèficit de llum”.

Per la seva banda, MovemMartorell expressa a Línia Nordel seu descontentament per lagestió de l’aigua i posa en relleuque els ajuts socials s’han ges-tionat “de manera ineficient”.El candidat d’ERC, Adolf Bar-gués, assenyala que aquesta “haestat una legislatura perduda” idestaca “la poca participació queha fomentat el consistori”.

Tram de la N-II reformat durant aquest mandat. Foto: Ajuntament

L’alcalde Esteve fa un bonbalanç, l’oposició el qüestiona

» El batlle no es presentarà a la reelecció després de 24 anys al càrrec» La gestió de l’aigua i la participació, principals desavinences

L’excessiu fum de Solvay posa en alerta Martorell

INCIDENT4El matí del passat di-lluns 13 d’abril Martorell es vadespertar amb un gran núvol defum que cobria la ciutat. L’inci-dent va tenir lloc a causa de l’a-turada elèctrica que es va produira Solvay, la qual va provocarque la flama de la torxa cremésamb més volum de l’habitual.

Tot i l’espectacularitat de lafumera, la incidència “no vaprovocar danys” ni va suposar“cap risc per a la població”, se-gons van informar de seguidafonts municipals.

Tal com va explicar el regidorde Seguretat Ciutadana, Lluís Sa-garra, això “forma part del pro-tocol de seguretat que tenen aSolvay”, amb els quals han man-tingut “en tot moment” el con-tacte, afegeix.

La fumera va ser el resultatde la crema dels gasos que hi haa les canonades, actuació que esva dur a terme per tal de buidar-les, segons expliquen des delconsistori. L’accident va durarun quart d’hora i després es varestablir la normalitat.

Artur Mas inaugura el centrede Formació en Automoció

INDÚSTRIA4El president de laGeneralitat, Artur Mas, va serl’encarregat de presidir l’acted’inauguració del nou Centre deFormació Professional en Auto-moció de Seat a Martorell elpassat 20 de març.

Mas va estar acompanyatper Felip Puig, conseller d’Em-presa, i Irene Rigau, d’Ensenya-ment. Tampoc va faltar a la cital’alcalde de Martorell, SalvadorEsteve i el president del Clústerde la Indústria de l’Automoció deCatalunya, Vicenç Aguilera, i ladirectora del centre, Maria Te-

resa Casanovas, entre altres per-sonalitats.

El nou centre de Seat és unequipament pioner on es for-maran joves en l’àmbit de l’au-tomoció. Està inscrit al Serveid’Ocupació de Catalunya (SOC)i acollirà un màxim de 480 alum-nes de Formació Professionalinicial o reglada en modalitatdual i fins a 14.000 adults cadaany a partir del pròxim setembre.

L’equipament ocupa una su-perfície de més de 10.000 metresquadrats i ha tingut un cost de17,6 milions d’euros.

Una dona agredeix la sevafilla per no portar el vel

SUCCESSOS4A mitjans de marçels Mossos d’Esquadra van de-tenir una dona a Martorell perhaver agredit la seva filla, de 14anys, suposadament per haver-se negat a portar el vel islàmic.

La dona està acusada d’un de-licte de violència en l’àmbit fa-miliar i la menor ha quedat sotala tutela de la Direcció generald’Atenció a la Infància i l’Ado-lescència de la Generalitat deCatalunya.

La nena va acudir a l’Hospi-tal Sant Joan de Déu de Marto-rell, amb ferides fetes amb un ga-nivet i diverses mossegades,acompanyada d’una professorade l’institut on estudia.

El centre sanitari de seguidava activar el protocol correspo-nent en aquests casos i es va po-sar en contacte amb els agents,els quals van procedir a la de-tenció de la mare unes horesmés tard.

Societat | Una dona pareix a la comissaria dels MossosLa matinada del passat diumenge 5 d’abril una dona de nacionalitat xinesa de 26 anys va

donar a llum una nena a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Martorell. La dona esdirigia caminant amb una amiga a l’Hospital de Sant Joan de Déu però no va arribar a

temps i va haver de ser atesa per dos agents dels Mossos al vestíbul de la comissaria.

Neus MarmolMARTORELL

Imatge aèria de les instal·lacions de Seat a Martorell. Foto: SFC

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 7 | línianord.catAbril 2015

| 8Martorelllínianord.cat Abril 2015

La inauguració de l’esperadanova Biblioteca de Martorellva tenir lloc el passat 28 demarç. Aquest equipament s’haconstruït a l’avinguda de LesMancomunitats Comarcals, en-tre el carrer de Buenos Aires i elcarrer de Camí Fondo.

L’alcalde i president de laDiputació de Barcelona, Sal-vador Esteve, va ser l’encarre-gat de presidir l’acte de pre-sentació d’aquest nou equipa-ment municipal que substi-tueix l’antiga biblioteca Fran-cesc Pujols, que estava situadaal Centre Cultural.

El nou centre, de titularitatmunicipal, té 2.500 metres qua-drats de superfície, dels quals1.900 estan destinats a la lec-tura. L’edifici també comptaamb dues plantes d’aparca-ment amb capacitat per a centvehicles.

El projecte de la nova bi-blioteca ha tingut un cost demés de quatre milions d’eurosi ha estat finançats, majorità-riament, per la Diputació deBarcelona.

La construcció és un edificiobert als quatre vents i comp-ta amb llum natural pels quatrecostats. La façana s’ha decoratamb làmines de colors queemulen lloms de llibres.

Durant la inauguració hi vahaver una festa al carrer ambparlaments inaugurals, despréses va representar un espectaclea càrrec de l’actriu i titellaire As-sumpta Mercader i més tardl’escriptor martorellenc AndreuGonzález Castro va presentar elllibre La venjança dels almo-

gàvers, escrit a quatre mansamb Ramon Gasch.

PASSEIG DE LA CREU ROJAL’endemà de la inauguració dela nova biblioteca, el consisto-ri va presentar a la ciutadania elnou passeig de la Creu Roja,que connecta l’estació de FGCde Martorell-Enllaç i l’aparca-ment de la plaça de Joan Se-rrats amb el carrer de Josep Vi-lar, el Complex Esportiu de To-rrent de Llops i el barri de CanCases.

Interior de la nova biblioteca. Foto: Ajuntament

Martorell estrena biblioteca i el nou passeig de la Creu Roja

Neus MarmolMARTORELL

Nou punt de recàrrega devehicles elèctrics a l’estació

TRANSPORT4L’estació de FGCde Martorell comptarà amb unpunt de recàrrega de vehicleselèctrics que estarà operatiu aprincipis d’estiu.

Es tracta d’un conveni signatentre la Generalitat, FGC, elClúster d’Eficiència Energèti-ca (CEEC), el Clúster Railgrup,l’associació catalana promotoradel vehicle elèctric Volt-Tour ialtres empreses.

El punt de recàrrega tambés’instal·larà a altres estacions deFGC, com les de Sant Cugat

del Vallès, Sant Quirze del Va-llès, Igualada i Volpelleres.

En total, el projecte d’ins-tal·lació dels punts de recàrre-ga té un cost de 35.500 euros is’inclou en el marc del Pla d’ac-tuació per a la millora de laqualitat de l’aire a l’àrea metro-politana de Barcelona.

Un dels objectius de la ini-ciativa és impulsar l’ús del ve-hicle a Catalunya, amb la ideaque sigui reaplicable i ampliablea la llarga en diferents punts delterritori.

Augmenta la demanda desubvenció de llibres escolars

SOCIETAT4154 famílies més quel’any anterior han sol·licitat en-guany els ajuts de la campanyade subvenció de llibres de text.En total, 1.311 famílies de la ciu-tat que tenen els seus fills ma-triculats a escoles públiques oconcertades de Martorell l’handemanat.

Enguany, el consistori desti-na 45.000 euros a cobrir aquestsajuts, amb els quals l’Ajunta-ment es fa càrrec del 30% delcost dels llibres de text o d’altresmaterials substitutius.

Concretament, l’Ajuntamentassumeix els ajuts amb un mà-xim de 20 euros per alumne perEducació Infantil, 25 euros perEducació Primària i 30 eurosper Educació Secundària Obli-gatòria.

La quantitat destinada aaquests ajuts és la mateixa quel’any anterior i per accedir-hi ésimprescindibles que les famí-lies no estiguin en deute en cappagament amb l’Ajuntament o elPatronat Municipal de Serveisd’Atenció a les Persones.

| 10

línianord.cat Abril 2015

Sant Andreu de la Barca

Els esperats nous accessos a lacarretera que uneix Sant An-dreu de la Barca amb Corbera ila nova plaça de Salvador Dalí esvan inaugurar el passat 28 demarç. L’esdeveniment, a més, vacomptar amb una xocolatadaper celebrar la inauguració deltram renovat.

Les obres de millora hanconsistit a renovar un total dedos-cents cinquanta metres delongitud del tram que uneix elcarrer de l’Esport de Sant An-dreu de la Barca amb l’inici de lacarretera de Corbera.

Aquesta zona renovada pas-sa per damunt de la zona espor-tiva L’11 i es troba a tocar de l’an-tiga piscina d’estiu i de la Font dela Rana. Durant les obres de re-novació s’ha eixamplat la carre-

tera, mantenint el doble sentit decirculació de la via.

També s’ha asfaltat de nou eltram i s’ha fet l’arranjament deltalús de terres que envolta la ca-rretera. Amb aquestes obres, elsaccessos a la carretera de Cor-bera són ara més amples, cò-modes i segurs.

Aprofitant l’execució d’a-quests treballs, també s’ha pro-cedit a renovar la plaça de Sal-vador Dalí i s’hi han instal·lat jocsinfantils i un paviment de gespa.La plaça es troba a l’inici del tramrenovat. El projecte ha tingut uncost total de 420.000 euros, se-gons ha informat el consistori.

Imatge del tram renovat. Foto: Ajuntament

Inauguren els nous accessos a la carretera de Corbera

» S’ha eixamplat la via, mantenint-ne el doble sentit de circulació » També s’han asfaltat 250 metres i s’ha renovat la plaça Salvador Dalí

Posen en marxa el primercamí escolar del municipi

MOBILITAT4Sant Andreu de laBarca ja compta amb el seu pri-mer camí escolar. El nou itinerariper als joves es va inaugurar faunes setmanes i donarà servei alsnens i nenes de les escoles J.J.Or-tiz, Vall Palau i Can Salvi.

El camí escolar és el recorre-gut que fan els infants en anar itornar del seu centre educatiu ies caracteritza per ser més seguri acollidor. Es tracta d’un itinerarisenyalitzat, que és el que fanservir més alumnes de la ciutatper anar a l’escola cada dia. L’ob-

jectiu del camí escolar és fo-mentar la sostenibilitat ambien-tal i els hàbits saludables delsnens i nenes de la ciutat, la mi-llora de la qualitat de vida delsmenors i l’estalvi econòmic.

Hi ha quatre rutes, una perescola. La primera va des del ba-rri del Palau fins a l'escola CanSalvi; la segona transcorre des delbarri del Palau fins a l'escolaVall Palau; la tercera va des de laplaça Charlie Rivel fins a l'esco-la Can Salvi; i la quarta, des delcarrer Esport fins a la J.J.Ortiz.

Polèmica pel nou webmunicipal ‘Govern Obert’

POLÍTICA4El grup municipald’ERC de Sant Andreu de laBarca ha criticat el nou webmunicipal Govern Obert, amb elqual el consistori facilita l’accésa les dades relatives a les acti-vitats de l’administració local.

Tot i que el portal ha estat va-lorat amb un 82,93% de trans-parència pel Laboratori de Pe-riodisme i Comunicació per a laCiutadania Plural de la UAB, elsrepublicans creuen que la pàgi-na "no és prou transparent" i hitroben mancances. Entre altres

coses, diuen que "no s'ofereixeneines de participació per l'ela-boració del Pressupost o d'altresplans municipals" i que al web"no es publiquen notícies sobreles actuacions dels membres del'oposició relacionades amb elcontrol de la gestió del govern".

Davant d’això, el consistoriha assegurat a Línia Nord querespecten totes les opinions,però que “una transparència del83% és un alt nivell”. A més, afe-geix que el seu objectiu és “arri-bar al 100%”.

Faemino y Cansado aterren al Teatre Núria Espert

CULTURA4La cèlebre parellad’humoristes Faemino y Can-sado actuaran a l’escenari del Te-atre Núria Espert el pròxim diu-menge 19 d’abril a les set de latarda, amb l’espectacle que por-ta com a títol Como en casa nihablar.

L’obra s’estructura a partir devint-i-sis frases de contingut de-lirant que es reparteixen duranttota la representació. Segons elsseus autors, el que busquen és

que “la gent rigui almenys vint-i-tres vegades”.

El duet format per Faeminoy Cansado va començar la sevacarrera actuant en bars i al carrer.Més endavant van començar afer representacions al teatre ivan continuar amb aparicions ala televisió, on fins i tot han tin-gut un programa propi.

El seu tipus d’humor es potconsiderar com de l’absurd, in-tel·ligent i surrealista.

Eleccions | Marín (PxC) critica les polítiques de gènereEl candidat a l’alcaldia de Sant Andreu, Juan Marín, ha tornat a criticar en

declaracions a Línia Nord les “polítiques sectàries sobre la violència de gènere”, tal com ja va fer a Ràdio Sant Andreu el mes passat. Marín

també defensa que, si és alcalde, acabarà amb “els ajuts als estrangers”.

Neus MarmolSANT ANDREU DE LA BARCA

ERC troba mancances en el nou web Govern Obert. Foto: Arxiu

11 | línianord.catAbril 2015Sant Andreu de la Barca – Eleccions municipals 2015

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Sincerament, valoro la gestió quehem fet al municipi amb un nota-ble alt. Crec que hem atès i assolitels nostres objectius: lluitar contrala desigualtat creixent, atendre lesnecessitats reals de la gent i lluitarcontra l’atur.

Si el maig torna a ser alcalde,quina serà la seva primera deci-sió?Ampliar les mesures de lluita mu-nicipal contra la crisi. És un camí di-fícil però que hem de treballar peraconseguir que els nostres ciuta-dans i ciutadanes trobin feina.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Les principals mesures que em-prendré seran, bàsicament, reforçarles actuacions per millorar els ser-veis per ajudar a la gent que hoestà passant malament i millorarels espais públics. Tot això amb ungrau més alt de qualitat i també demodernitat.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per seguir algovern municipal?Nosaltres sempre estem oberts atreballar amb aquelles formacionsque vulguin millorar la ciutat i queanteposin els projectes col·lectiusals de partit.

Si es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?Nosaltres a tot arreu treballem perun Sant Andreu millor, per assolir lamillor ciutat per als nostres veïns iveïnes.

La veu dels candidats a Sant Andreu» L’alcalde Llorca creu que cal ampliar les mesures contra la crisi i valora la seva gestió amb un notable » L’oposició suspèn el govern dels socialistes excepte ICV-EUiA, que diu que cal millorar la participació

Enric Llorca (PSC)

“Hem lluitat contrala desigualtat i hematès les necessitats

de la gent”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Malgrat els ajuts socials, la resta degestió és negativa. A més, l’alcaldeper un tema dels seus negocis ambMoçambic i per un possible tràficd’influències, està essent investigata l’oficina antifrau. Suspenem ambun 2 la seva gestió global.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Reorganitzar el cartipàs, traspassarel Patronat a la regidoria d’esports icomençar a buidar de contingutl’actual empresa municipal SA-BURBA. I el més important: fer unaauditoria externa i profunda, pertenir els comptes transparents.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Millorar els ajuts socials actualsamb una oficina única d’atenció alciutadà, lluitar contra l’atur ambuna bossa única de treball i impul-sar el comerç i la indústria, a més depromoure unes infraestructuresque creiem necessàries per al bondesenvolupament del nostre mu-nicipi.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?Disposat a pactar, sí; però no pelsimple motiu d’entrar al govern,sinó per millorar Sant Andreu.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia detreball?Col·laborar amb el govern per lamillora del nostre poble i pel ben-estar de tots els ciutadans.

Joan Gaspà (CiU)

“Tot i els ajuts socials de l’actual

govern, la resta degestió és negativa”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?La valoro amb un “necessita millo-rar”, perquè entenem que es man-tenen unes formes de govern pocparticipatives i amb una gestió delsrecursos poc transparent.

Si el maig és alcaldessa, quinaserà la primera decisió que pren-drà?Primer de tot serà escoltar a tots elsregidors per conèixer quines sónles seves prioritats i després escol-tar els diferents consells ciutadansper recollir les seves inquietuds ipropostes. Paral·lelament, dema-nar un informe exhaustiu de l'estatde la Tresoreria.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Cal una millor gestió dels recursos,prioritzar les persones i fer valdreles mesures mediambientals degestió de residus, d’estalvi d’ener-gia i d’increment de l’ús de les re-novables.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?Aquesta qüestió l’han de decidirprimer els ciutadans i ciutadanesamb el seu vot, i després valorarquines poden ser les majories pos-sibles.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia detreball?Si ens quedem a l’oposició, segu-irem treballant per millorar la vidadels meus conciutadans i conciu-tadanes i el seu entorn.

Cesca Muñoz (ICV-EUiA)

“Volem una millorgestió dels recursos

i proritzar les persones”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?La gestió del govern ha estat conti-nuista i sense novetats, pròpia d'ungovern gens renovat que al capda-vant hi té un alcalde que fa 20 anysque hi és. Li poso un 4.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Fer una auditoria per conèixer deprimera mà de quants diners dis-posa l'Ajuntament i quin és el deutereal. A partir d'aquí, començaríem aaplicar el programa electoral o bél'acord de govern al qual s'arribés.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Cal que la gestió municipal siguitransparent, cal remodelar en pro-funditat el model actual del Patro-nat d'Esports i facilitar nous espaisper a les entitats. També cal millorarel manteniment de la via pública ipotenciar l'economia local, com ar-ranjar els polígons industrials i elsseus serveis i facilitar les relacionsamb les empreses per facilitar lacreació de llocs de treball.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?Sí. L'objectiu és assegurar un relleudemocràtic al govern municipal.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia de tre-ball?Si repetim a l’oposició, continuaremcom fins ara. Sempre hem estatoberts a aportar idees i fer propos-tes. Mai hem fet una oposició fona-mentada en el “no pel no”.

Jordi Albert (ERC)

“Cal una auditoriaper conèixer

quants diners té l’Ajuntament”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?El PSC és un partit sense idees, es-gotat políticament. Només ha com-plert dos compromisos i un d'ells haestat la implantació de l'aparca-ment regulat. Els suspenc.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Reunir treballadors municipals i aentitats per començar a desenvolu-par el programa electoral. Tambéelaborar un reglament de partici-pació ciutadana transparent.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Participació ciutadana, transparèn-cia i treball col·lectiu entre govern,oposició i teixit social. Ha de ser labase per crear un municipi millor.Hem d’impulsar el mercat de treballafavorint el desenvolupament delspolígons industrials; s'ha d'establiruna borsa d'habitatges de lloguersocial; i hem d'ajudar les personesque la crisi ha deixat sense feina.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?No pactarem amb un PSC encap-çalat per Enric Llorca, que s'ha apro-fitat del seu càrrec en beneficipropi, i tampoc amb partits l'eix po-lític dels quals sigui l'odi i l'exclusió.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia de tre-ball?Desenvolupar el programa políticde Democràcia 3.0 i la defensa delsdrets col·lectius dels ciutadans deSant Andreu de la Barca.

J.M. García (Democràcia 3.0)

“No pactarem ambel PSC de Llorca, elqual s’ha aprofitat

del seu càrrec”

| 12


Esparreguera

Els veïns surten al carrer per la Festa de la Primavera

SOCIETAT4Els veïns i veïnesd’Esparreguera van celebrar elpassat 11 d’abril la Festa de laPrimavera al Parc de la Vila.L’esdeveniment havia de tenirlloc el passat 21 de març, peròtots els actes previstos es van ha-ver de suspendre a causa de laprevisió de pluges.

Aquest esdeveniment ofe-reix una jornada sencera percommemorar l’arribada de la

nova estació que va comptaramb diverses activitats de tot ti-pus i per a totes les edats. Es vanfer gimcanes, una plantada d’es-parregueres, activitats infan-tils, tallers, actuacions i exhibi-cions de ball, entre altres.

Durant la celebració, que vaacabar amb l’actuació d’AlbertGàmez a quarts de nou de la nit,es van servir àpats perquè lagent pogués fer pícnic al parc.

L’actriu Queralt Albinyanarep el Premi Anita 2015

CULTURA4L’actriu Queralt Al-binyana va rebre el Premi Ani-ta 2015 –que es diu així en ho-menatge a l’actriu esparregue-rina Anna Lizaran– el passat 27de març, en el març de les cele-bracions del Dia Mundial delTeatre.

Enguany el Premi va constarde dos actes. Es va celebrar unaprimera jornada el passat 23de març on es va donar a conèi-xer el nom de la guanyadora i el

dia 27 es va fer l’entrega delguardó, en aquesta ocasió alFoyer del Teatre Lliure.

Els actes van ser organitzatsper l’Ajuntament i l’AgrupacióDramàtica de Barcelona.

En l’acte van intervenir Llu-ís Pasqual, director del TeatreLliure; l’alcalde d’Esparreguera,Joan-Paül Udina, i Àlex Casa-novas, que és president de l’As-sociació d’Actors i DirectorsProfessionals de Catalunya.

ERC-AM ha decidit abandonarla coalició de govern d’Espa-rreguera, de la qual formavapart juntament amb CiU, AIES-PA i un regidor no-adscrit.

L’alcalde, Joan-Paül Udina(CiU), mitjançant un decret d’al-caldia, va retirar les competèn-cies de govern als regidors re-publicans després que aquestsvotessin en contra dels pressu-postos municipals. Davant d’ai-xò, els representants d’ERC-AM van decidir abandonar elpacte de govern. “La decisió demantenir-nos dins del governamb presència però sense ca-pacitat de decisió ni de gestió ésincomprensible”, asseguren enaquest sentit des d’ERC-AM.

La tensió en el si del governes va fer evident quan els repu-blicans no van donar suport alspressupostos del 2015, al·legantque l’aprovació d’aquests comp-

tes “no formava part de l’acordde govern”, ja que “s’extralimi-tava més enllà de l’actual man-dat”. A més, afegeixen que lamaniobra, “a escasses sis set-manes d’unes municipals, cons-tituïa un frau democràtic”.

Segons ERC-AM, “voler im-posar un pressupost just abansque el poble pugui escollir elsseus representants de cara alspròxims quatre anys” no és unapremissa “acceptable” per a laformació republicana.

Ara, el govern municipal estroba en minoria i està formatper quatre regidors de CiU, dosd’AEIESPA i un no-adscrit.

Per la seva banda, l’alcaldeUdina explica a Línia Nord que“a molts municipis tambés’han aprovat els pressupostosabans de les eleccions” i argu-menta que els comptes “s’haviende tirar endavant per poder pa-gar els treballadors municipals(250.000 euros) i les inversionsa Mas d’en Gall, entre altres”.

El govern es trenca a poques setmanes de les eleccions. Foto: Google Maps

ERC abandona el govern local a un mes per a les municipals

Successos | Detinguts ‘in fraganti’ quan robaven un barDos homes de 34 i 41 anys de nacionalitat marroquina i veïns d’Esparreguera van ser detinguts el

passat 30 de març per haver comès un robatori amb força en un bar del municipi. Els agents de policia, que van rebre un senyal d’avís d’un testimoni que havia sentit cops a la persiana i va veure

entrar els dos homes al bar, els van localitzar a l’interior del bar amagats darrere unes caixes.

RedaccióESPARREGUERA

13 | línianord.catAbril 2015Esparreguera – Eleccions municipals 2015

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?De mitjana un 8, perquè comptemamb àrees que han assolit la majo-ria dels seus objectius. Altres hantingut més dificultats i estarienentre el 6 i el 7.

Si el maig torna a ser alcalde,quina serà la primera decisió queprendrà?Treballar amb la supervisió de lesobres públiques. Gran part del Plad’Inversions 2014-2015, valorat en4.500.000 d’euros, estarà en procésd’execució i l’haurem de seguir deprop. També haurem de fer front ala creació del departament de com-pres per millorar la contractació deserveis i compres de l’Ajuntament.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Continuar invertint en la milloradels espais públics. Hem de planifi-car un programa d’inversions a qua-tre anys vista que doni resposta ales inquietuds dels diferents barris.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per seguir algovern municipal?Deixant de banda alguns grups to-talment populistes i personalistes,estic disposat a parlar amb qualse-vol formació que prioritzi Esparre-guera per sobre d’ideologies.

Si es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?És una hipòtesi amb poques possi-bilitats però, si es donés el cas, ensdedicaríem a fiscalitzar el nouequip de govern des del coneixe-ment i l’experiència.

La veu dels candidats a Esparreguera» L’alcalde (CiU) creu que cal continuar invertint en la millora dels espais públics al municipi

» Els partits a l’oposició suspenen la tasca d’Udina i apunten a la necessitat d’arribar a pactes de govern

Joan-Paül Udina (CiU)

“Quedar a l’oposicióés una hipòtesi

amb poques possibilitats”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Considerant que aquest ha estatun govern de circumstàncies, deri-vat de l'especial situació políticad'Esparreguera, crec que es mereixun 7.

Si el maig és alcaldessa, quinaserà la seva primera decisió?Treure el pany del despatx de l'al-calde, el qual impedeix que espugui obrir des de fora sense clau.L'alcaldia pertany a la ciutadania il'alcalde ha de ser accessible a tot-hom.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Volem retornar la democràcia a laciutadania, aplicant maneres de ferdel segle XXI en la gestió diària.Això vol dir més mesures de trans-parència i de retiment de comptesa tots els departaments, no nomésen els que fins ara ha gestionatERC-AM i on ja s'està fent.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?Acceptant la fragmentació políticaa Esparreguera, resulta impensablefer govern sense pacte. Cal trobarel màxim consens, fins i tot amb elsgrups de l'oposició.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia detreball?Cal que un partit, tant si governacom si no, promogui iniciatives ciu-tadanes, conferències, cursos... Lapolítica no s'ha de tancar en lesquatre parets de l'Ajuntament.

M. Vilardosa (ERC)

“Volem treure elpany del despatxde l’alcalde i que

s’obri des de fora”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?És difícil valorar amb un número lagestió de govern, ja que si en par-lem tècnicament, és la que nor-malment es fa en un ajuntament.Si parlem a escala política, la pun-tuació és nul·la.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Hem de conèixer les persones queens ajudaran a dur aquesta tascaendavant, que són tots els treballa-dors i treballadores de l’Ajunta-ment. Després començarem atreballar en el programa per unafiscalitat més justa i per unes orde-nances progressistes.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Impulsar les propostes de la cam-panya de Rescat Social de les qualstinguem competència des delsajuntaments, com ara promoureun treball digne, acabar amb l'ex-clusió social, que tothom tinguisubministrament bàsic i alimenta-ció, garantir habitatge per a tot-hom i recuperar l’espai públic.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?Estem disposats a pactar ambqualsevol formació d’esquerres pergestionar polítiques d’esquerres.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia detreball?Treballar perquè les nostres líniesestratègiques es puguin dur aterme.

Emmanuel Ortí (ICV)

“Estem disposats a pactar amb

qualsevol formaciód’esquerres”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Hi ha hagut manca de lideratge,projecte i empatia. El (des)governmunicipal ha mostrat la seva inca-pacitat per dialogar amb l’oposició,tot i que ha governat en minoria.No hi ha hagut un relat municipal ofull de ruta, han estat quatre anysperduts per a la vila. Per això, la va-loració és d’un 1.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Cal una estratègia de xoc per nete-jar a fons el municipi. La primeramesura serà aplicar un Pla Intensiude Neteja i Manteniment que hemanomenat “Posem a punt el barri!”.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Lluitar contra la xacra de l’atur, ofe-rir una nova manera més ètica,oberta, propera i dialogant de go-vernar, i fer una gestió totalmenttransparent de l’acció de govern.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?Donada l’actual fragmentació a l’A-juntament i l’elevat nombre de can-didatures, serà necessari realitzaracords que permetin governar.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia de tre-ball?Mantindrem la línia de treball rigo-rosa i responsable de l’actual man-dat. Fiscalitzarem l’acció de governperò donarem suport en aquellesqüestions que suposin un beneficia la ciutadania del municipi.

Eduard Rivas (PSC)

“No hi ha hagut un full de ruta:

han estat 4 anys perduts”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Li donaria un suspens per no sabergestionar els recursos dels qualsdisposa. La nostra vila no ha cres-cut ni en serveis ni en qualitat.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Conèixer mitjançant auditoria eco-nòmica la realitat i la situació actualen què es troba l’ajuntament persaber del que disposem i prioritzarles necessitats reals.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Facilitar i millorar l’ entrada de peti-tes i mitjanes empreses i impulsarel petit comerç per fomentar lacreació de treball local. Establir unpla de manteniment i neteja quesigui viable, no només al centre sinótambé als barris i urbanitzacions.Disposar d’un servei públic detransport que funcioni i sigui eficaç.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?Els pactes amb altres formacionssón importants per trobar una líniaconjunta de treball en positiu, peròl’objectiu no ha de ser assolir el go-vern, s’ha de trobar la solució a lesmancances reals, no a les necessi-tats particulars dels partits.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia detreball?Continuar treballant pel municipi,escoltar els vilatans, així com les en-titats locals i associacions. S’ha defiscalitzar la gestió del govern.

Carlos García (PP)

“Cal facilitar l’entrada de petites

empreses i donarimpuls al comerç”

Olesa de Montserrat| 14


ICV trenca la col·laboracióamb el Bloc Olesà

POLÍTICA4El grup municipald’ICV ha anunciat que no con-correrà amb el Bloc Olesà (BO)a les pròximes eleccions localsdel maig. Segons ICV, “malgratles notables afinitats progra-màtiques, s’han produït dos fetsdeslleials que han trencat laconfiança d'Iniciativa cap alBloc”.

Una d’elles és, segons ICV,“la poca transparència i la faltade democràcia interna” en l’e-lecció de les persones que ha-vien de formar la llista del BO.Els ecosocialistes expliquen queun sector del BO, liderat per Pi-lar Puimedón, es va negar “ro-tundament” i de manera “inne-gociable” a què Jordi Cornelles,d’ICV, formés part de la llista delBloc Olesà.

El segon fet que critica ICV ésla “decisió unilateral d’una partdel BO d’inscriure’l com a partitpolític”, sense que, segons afir-men, “s’aprovés en assemblea”.

EL BLOC OLESÀ CONTESTAEl Bloc Olesà ha donat la sevaversió a Línia Nord dels fets. Peruna banda, explica que no es va

optar per Cornelles perquè unapart de la comissió de candida-tures no el volia a la llista, ja que“havia format part del darrer go-vern tripartit, que va ser moltcastigat a les eleccions del 2011”.Davant d’això, el BO va oferir aICV que Cornelles anés al finalde la llista, juntament amb l’ac-tual alcalde, Salvador Prat, “peròla proposta no va ser acceptada”.

Durant les votacions vaguanyar la proposta que Corne-lles anés al final i, davant d’això,segons el BO, “els companysd’ICV van donar per trencatqualsevol altre possibilitat depacte”.

Aleshores, el BO va refer lallista sense els llocs que ocupa-ven alguns membres d’ICV il’assemblea va ratificar la llistagairebé per unanimitat.

“UN FET INTERN”Pel que fa a la inscripció del BOcom a partit, des de la formaciós’assegura que se’n va informara la seva assemblea i no a la res-ta de formacions, ja que entenenque “es tracta d’un fet intern delBloc Olesà”, expliquen.

L’Agència Catalana de l’Aigua(ACA) i l’Ajuntament han signatrecentment un conveni per ga-rantir el sanejament de l’aigua ala urbanització Oasis, amb elqual s’incorpora al Pla de Sane-jament de Catalunya.

Amb la signatura d’aquestacord, es garanteix el funciona-ment i l’explotació eficient delsistema de sanejament d’aques-ta zona del municipi. Tambés’inclou el manteniment, les re-posicions i millores i la inter-venció administrativa dels abo-caments al sistema.

Amb la implantació d’aquestsistema, es faran tres tracta-ments biològics que poden donarservei a un total de set-centshabitants, aproximadament, se-gons han informat fonts muni-cipals. Olesa s’incorpora així alsnou municipis que ja utilitzenaquest sistema a la comarca,

com són Abrera –Olesa sanejales seves aigües residuals a la de-puradora abrerenca–, Begues,Castellví de Rosanes, Vilade-cans, Vallirana, Martorell, elPrat i Sant Feliu.

GARANTIR EL SANEJAMENTA Catalunya, el Programa deSanejament d’Aigües ResidualsUrbanes (PSARU) aglutina les

accions que es duen a termeamb l’objectiu de millorar els sis-temes existents. A través delPSARU també es posen en mar-xa nous sistemes, amb la finali-tat de garantir el manteniment omillora de l’estat de les aigües.Avui dia, les depuradores de totel territori català garanteixen elsanejament de més del 95,5% dela població catalana.

Urbanització Oasis. Foto: Ajuntament

Signen un conveni per garantirel sanejament de l’aigua a Oasis

Tecnologia | Nova ‘app’ per comunicar incidènciesL’Ajuntament ha posat en marxa un nou servei de comunicació d’incidències

en la via pública, on també es poden fer consultes mediambientals a travésd’una aplicació mòbil. L’objectiu és crear un canal de comunicació directe

amb els ciutadans i empreses per conèixer els desperfectes del municipi.

RedaccióOLESA DE MONTSERRAT

Abrera| 16


El consistori abrerenc ha donatsuport a una moció a favor de laILP contra la pobresa energèti-ca presentada per la PAH delBaix Llobregat Nord fa uns diesal Ple ordinari.

La moció va rebre el suportde totes les forces polítiques,excepte el del grup municipal delPartit Popular, el qual es va abs-tenir en la votació.

La Iniciativa Legislativa Po-pular que proposa la PAH de-mana mesures urgents per ferfront a l’emergència habitacional.El text també aglutina mesuresque proposa la plataforma con-tra el sobreendeutament rela-cionat amb l’habitatge habituali per evitar desnonaments elsquals puguin portar a perdrel’habitatge als afectats.

La moció també detalla me-sures adreçades a evitar la po-bresa energètica relacionada

amb la situació d’exclusió habi-tacional, com també altres ac-cions per garantir la funció socialde la propietat i impulsar la cre-ació d’habitatge assequible.

Amb l’aprovació de la moció,l’Ajuntament es compromet a“habilitar els espais municipalsi oferir els mitjans materials ne-cessaris per facilitar la recollidade signatures de la ILP”, i a “do-nar trasllat de la moció als dife-

rents grups del Parlament i a laTaula del Parlament perquè do-nin suport a la ILP”.

La iniciativa va ser impulsa-da per la Plataforma Antides-nonaments del Baix Llobregat,l’Aliança contra la Pobresa Ener-gètica i l’Observatori DESC i haaconseguit més de 70.000 sig-natures. Va ser acceptada a trà-mit a l’octubre per la Taula delParlament de Catalunya.

Una mobilització de la PAH. Foto: PAH Baix Nord

El Ple dóna suport a la PAH encontra de la pobresa energètica

Cultura | Concurs de fotografia de muntanyaEl Centre Excursionista d’Abrera ha obert la convocatòria al Concurs de fotografia

de muntanya i natura 2015. El certamen està obert a tothom i premia les duesmillors fotografies d’esports de muntanya i natura. Els guanyadors seran escollits per votació popular durant la fira d’entitats esportives d’Abrera, que se celebrarà el juny.

RedaccióABRERA

Abrera participa en una provade sirenes de risc químic

SEGURETAT4Abrera va partici-par el passat dilluns 13 d’abril enuna prova de funcionament deles sirenes que alerten d’un ac-cident químic, un simulacre quees va celebrar de manera pa-ral·lela a 37 municipis del país.

Des de Protecció Civil es vademanar els ciutadans que in-formessin a través de les xarxessocials si havien sentit les sirenes.A més, prop de 5.000 alumnes iprofessors de 8 escoles tambévan prendre part en el simulacre.A Abrera, l’activació de les sire-nes es va fer al Parc de l’Esglésiai a la urbanització les Carpes.

Des de Protecció Civil s’in-forma que la mesura de protec-ció més segura en cas d’accidentquímic és confinar-se a l’edificimés proper i quedar-s’hi fins a lafinalització de l’avís, tancantportes i finestres i apagant la ven-tilació, en cas que estigués con-nectada, per evitar l’entrada depossibles gasos tòxics.

En aquest simulacre, per al-tra banda, va participar per pri-mer cop un centre comercial, enaquest cas el Corte Inglés deCornellà.

L’alarma va constar de tressenyals d’un minut de durada.

La prova va tenir lloc dilluns dia 13 d’abril. Foto: Generalitat

17 | línianord.catAbril 2015Abrera – Eleccions municipals 2015

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Crec que s'ha treballat excel·lent-ment. Hem estat conscients de la si-tuació de crisi i hem dedicat tots elsnostres esforços a l'àmbit social, do-nant més cobertura als més desafa-vorits. Ho hem fet des d'un municipique gaudeix d'una envejable saluteconòmica, sense cap deute ambels bancs.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Establir un mecanisme àgil per fermés directa l'acció de pregunta-resposta als ciutadans i entitats delpoble i fer-ho des de la proximitat.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?El poble ha crescut en els darrerstemps, i això ens obliga a redimen-sionar certs serveis. M'agradariacontinuar treballant per fer d'Abreraun poble on la gent pugui anar acomprar o quedar-se a sopar, i quese'l senti el seu poble.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per seguir algovern municipal?Ho hem fet en aquesta legislatura iho continuarem fent si els ciuta-dans així ho decideixen. És una fór-mula que suma idees i esforços.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia de tre-ball?Presentem un projecte amb voca-ció de govern. Ara bé, si els veïns iveïnes d'Abrera creuen convenientposar-nos a l'oposició, treballaremde bon grat i amb responsabilitat.

La veu dels candidats a Abrera» PSC i CiU, que formen part del tripartit que governa el municipi, valoren positivament la legislatura

» La resta de partits critiquen la tasca del govern local i reivindiquen un canvi en la manera d’actuar

Jesús Naharro (PSC)

“El poble ha crescuti això ens obliga a

redimensionar certs serveis”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Un 6, penso que aquesta legisla-tura ha estat positiva i ha suposatun canvi important respecte de lesanteriors pel treball conjunt de 3grups amb pensament tan diferenten alguns aspectes.

Si el maig és alcaldessa, quinaserà la primera decisió que pren-drà?L'atenció al ciutadà ha de ser priori-tària en un moment en què existei-xen tantes urgències socials.També cal reformar urgentmentl'edifici. Una altra reforma urgent iprioritària és la millora de la comu-nicació i participació ciutadana.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?La construcció de l’aparcament decamions per millorar la neteja delpolígon; prendre mesures amb màferma (sancions) amb el tema de latinència d'animals de companyia;millorar la comunicació de les ur-banitzacions amb el nucli urbà, i ferl'ampliació de l'institut o construir-ne un de nou.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per seguir algovern municipal?Sí que estaria disposada sempreque la prioritat fos construir unaAbrera millor i no governar a qual-sevol preu.

Si es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?Buscar el diàleg. Els problemes quetenim al municipi són els mateixostant si governen uns o altres.

M. Torre-Marín (CiU)

“Cal dialogar: elsproblemes són els

mateixos, governinuns o altres”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Un suspens. Hi ha temes claus pa-ralitzats, com el pla d'ordenació ur-banística o la tarifació social –quepagui més pels serveis locals quimés té– i una gestió d'esquena a laciutadania, molt poc participativa.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Una auditoria econòmica per saberexactament d'on partim i si els re-cursos econòmics s'estan utilitzantde manera eficient i eficaç. I justdesprés desenvolupar mecanismesper aplicar les prioritats electoralsque hem acordat.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Aprovar el pla d'ordenació urbanís-tica i desenvolupar el pla d'acció perl'energia sostenible; revisar a fons ladespesa en serveis i aplicar la tarifa-ció social; desenvolupar mecanis-mes de participació ciutadana quetenim inactius i vetllar per garantirels drets econòmics, socials i cultu-rals dels abrerencs i abrerenques.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?El nostre codi ètic diu que rebut-gem els acords amb la dreta i ambla majoria política que ha governatAbrera durant els darrers 30 anys.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia de tre-ball?Treballarem per generar actitud crí-tica entre la ciutadania i defensa-rem les nostres propostes.

Valeri Mena (Abrera En Comú)

“Rebutgem acordsamb la dreta i els

que han governatdurant 30 anys”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Un zero. Han estat quatre anys dementides i promeses incomplertespel tripartit abrerenc (PSC-ICV i CiU).Del pacte de legislatura noméssabem que van acordar una pujadasalarial del 50% per als caps de llista.Tampoc s'ha presentat l’auditoriadels comptes públics promesa.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Realitzar l'informe de diagnòstic so-cial d'Abrera que es va aprovar en elPle d'octubre del 2010, ja que ésuna eina clau perquè tots, veïns ipolítics, sapiguem quines són lesnecessitats socials reals del poble.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?Un pla d'ocupació anual de 150.000euros per subvencionar la contra-ctació indefinida, complementant iaprofitant les mesures del governen ocupació, sempre que el contra-ctat sigui veí d'Abrera.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?Abrera necessita un altre marc polí-tic on les necessitats dels nostresveïns estiguin per sobre dels inte-ressos partidistes i ideològics. Siaixò i el nostre programa electorales respecten, pactarem.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia de tre-ball?Oposició dura, seriosa, responsableperò constructiva. No fem políticadel "no" a tot per sistema.

Julian Gregorio (PP)

“Han estat quatreanys de mentides

i promeses incomplertes”

De l'1 al 10, com valora la gestiódel govern municipal durantaquesta legislatura?Un 4. Ha faltat un projecte de go-vern, i això ha dut a la improvisació,i no han complert amb els seuscompromisos. Han faltat idees en lagestió municipal i ho hem pogutveure segons avançava el mandat.

Si el maig és alcalde, quina seràla primera decisió que prendrà?Compliré amb el meu compromísamb els abrerencs i abrerenques, iaquest no és altre que desenvolu-par el programa electoral. Amb ungovern de proximitat que busqui lacomplicitat de la ciutadania i el tei-xit associatiu.

Quines són les principals mesu-res que cal emprendre per millo-rar el municipi?En primer lloc, una auditoria de ges-tió i econòmica per tal de tenirdades actualitzades, amb l’objectiude poder treballar per optimitzar elsrecursos municipals. Dotarem lagestió municipal de transparència iinnovació per tal de donar respos-tes adequades a les cada cop méscomplexes necessitats ciutadanes.

Estaria disposat a pactar amb al-guna altra formació per entrar algovern municipal?Depèn dels programes amb què espresentin les altres formacions i deles persones amb les quals puguemdesenvolupar el projecte.

Si finalment es queda a l'oposi-ció, quina serà la seva línia de tre-ball?La mateixa línia de treball que hemtingut fins ara. Una oposició cons-tructiva.

Miguel Carrión (Ad’A)

“Ha faltat un projecte de govern

i això ha dut a laimprovisació”

Sant Esteve Sesrovires| 18


CollbatóSuccessos | Desmantellen una plantació de marihuana La Guàrdia Civil va desmantellar fa unes setmanes una plantació de marihuana a l’interior d’un habitatge i va detenir dues persones, de nacionalitat espanyola,veïnes de Collbató. Els detinguts tenen 20 i 25 anys i se’ls acusa de ser presumptesautors d’un delicte contra la salut pública i defraudació del fluid elèctric.

Serveis | Nou canal de consultes locals per als veïnsEl consistori ofereix des de fa uns dies un nou servei a l’abast dels veïns i

veïnes del municipi. Es tracta d’un canal de consulta del Servei d’Informació iAtenció Ciutadana (SIAC) que funciona a través del telèfon mòbil. Amb lanova eina, una app, l’usuari podrà realitzar consultes de manera gratuïta.

Les Coves de Salnitre de Collba-tó són un dels principals atractiusturístics de la comarca que formenpart de la campanya que ha posaten marxa recentment el Consor-ci de Turisme del Baix Llobregatamb l’objectiu de difondre elsdestins turístics al voltant de Bar-celona a les famílies.

Es tracta d’una nova ediciód’aquesta iniciativa a la comarca,que fa temps que es duu a terme.En concret, el Consorci ofereix di-versos vals de descompte i pro-mocions a través del seu portalweb o bé a través de correu ordi-nari a aquells que estiguin inte-ressats a visitar els indrets mésemblemàtics de la comarca.

A més de les Coves de Salni-tre, també s’ha adherit a la cam-panya el Museu de Montserrat,com també la Colònia Güell-Crip-ta de Gaudí, el Canal Olímpic de

Catalunya, els Espais Naturalsdel Delta del Llobregat, el Museude Sant Boi, el Parc ArqueològicMines de Gavà, els museus d’Es-plugues, Catalunya en Miniaturai l’itinerari Jujol, entre altres.

UN RECLAM TURÍSTICLes Coves del Salnitre cada ve-gada compten amb més visi-tants. Durant l’any 2014 vanacollir gairebé quatre mil visi-

tants més respecte del 2013. Ésevident que les Coves de Salni-tre i Collbató s’estan conver-tint en un reclam turístic inelu-dible a la zona, per la qual cosael consistori ha dut a terme ini-ciatives per tal de respondre aaquesta demanda. El gener pas-sat, per exemple, va instal·lar di-versos plafons informatius sobrel’entorn collbatoní al llarg delcamí de l’ermita a les coves.

Interior de les Cpves de Salnitre. Foto: Arxiu

Les Coves de Salnitre esconsoliden com a destí turístic

RedaccióCOLLBATÓ

Amb la futura obertura del polí-gon de Can Margarit, en el quals’acaba de posar la primera pe-dra del centre logístic de De-catlhlon [veure secció de Co-merç] l’alcalde Enric Carbonellva aprofitar per reclamar millo-res a les infraestructures delmunicipi i el seu entorn.

Carbonell, durant l’acte decol·locació de la primera pedra alcentre de Decathlon, va dir quedes del govern municipal treba-llaran “activament perquè lesadministracions competents exe-cutin les infraestructures neces-sàries per donar resposta a lacompetitivitat d’un sector ambgran futur”.

La reivindicació més acla-mada és el desdoblament de lacarretera B-224, una actuació

que va lligada a la urbanitzacióde la zona.

NOVA ROTONDATant el consistori com els veïnsdel municipi fa temps que re-clamen millores en aquesta via,on ara es preveu que es cons-trueixi una rotonda d’accés al

municipi. La idea és que el prò-xim juliol comencin les obres perconstruir-la.

L’alcalde també va recordarla importància de fer un nou ac-cés al barri de Can Bargalló,duplicant l’amplada de la via, permillorar-ne la seguretat i la mo-bilitat.

Enric Carbonell durant la presentació del futur Decathlon. Foto: EC

Carbonell reclama millores enl’obertura de Can Margarit

RedaccióSANT ESTEVE SESROVIRES

Sant Esteve recupera el serveide pediatria dos dies a la tardaSALUT4El servei de pediatriatornarà a funcionar dos dies a lasetmana a Sant Esteve, tal comva informar el consistori fa unsdies.

A partir del pròxim 22 d’abrilel CAP del municipi ja disposa-rà de dues tardes a la setma-na –dimecres i dijous– d’aquestservei destinat a la infància. D’a-questa manera, el consistori

dóna resposta a les demandesque fa temps que realitzen tantl’Ajuntament com els usuarisdel servei al municipi.

Fa un temps es van recollir240 signatures ciutadanes perdemanar una millora en la co-bertura d’aquest servei. Final-ment, l’ICS ha confirmat al con-sistori que es disposarà del ser-vei aquests dos dies a la tarda.

La biblioteca comprarà llibresa fires per completar el fons

CULTURA4La biblioteca de SantEsteve comprarà llibres a firesper completar el seu fons, tal comho faran també les de Castellde-fels i Sant Boi, i una seixantenamés de biblioteques catalanes.

Es tracta d’una iniciativa im-pulsada des del Departament deCultura amb un doble objectiu.Per una banda, vol beneficiar lesfires de llibres, les quals resul-

taran afavorides per l’augmentd’ingressos. I, per l’altra, les bi-blioteques que participen en elprojecte podran ampliar el seucatàleg i disposaran de les no-vetats editorials amb més cele-ritat.

El projecte té una dotació elde 30.000 euros per al 2015 icada biblioteca disposa d’unaquantitat per gastar a la fira.

Una prova pilot per evitar desperfectes a les voreres

URBANISME4L’Ajuntament haanunciat recentment que durà aterme una prova pilot que té perobjectiu evitar els desperfectesque provoca el creixement delsarbres sobre les voreres de la viapública al municipi.

L’actuació es farà mitjan-çant una empresa privada i tin-drà lloc al carrer de Josep Pla, ons’utilitzarà un sistema pionerde protecció en els lledoners, unsarbres de la família de les Can-nabaceae originari del sud d'Eu-ropa, oest d'Àsia i nord d'Àfrica,

i que es troben en aquesta via delmunicipi.

Les tasques consisteixen acol·locar unes barres a sota terraper forçar les arrels a créixer enprofunditat. D’aquesta maneras’evita que la tendència a sortira la superfície provoqui els des-perfectes que generen a les vo-reres habitualment.

També s’instal·larà un pavi-ment diferent, amb capacitatd’absorbir el moviment de laterra, evitant les esquerdes i lesirregularitats.

Carrer de Josep Pla. Foto: Google Maps


línianord

| 20


Comarca

Requerir mà d’obra especialit-zada, oferir perspectives de con-tinuïtat i desenvolupament pro-fessional, salaris més alts que lamitjana dels sectors productiusi un volum de contractes fixos su-perior, fa de l’impuls a la indús-tria una estratègia per generarocupació de qualitat. D’aquestamanera, mitjançant el projecteOcupació a la Indústria Local, laDiputació busca afavorir la com-petitivitat de les indústries arre-lades als territoris que tenen ca-pacitat d’ajudar a pal·liar l’atur.

El projecte de la Diputacióbusca la col·laboració amb elsmunicipis, i té l’objectiu de tirarendavant projectes d’ampli abasta les comarques de la demarca-ció. Per això, les propostes delsterritoris s’adreçaran a municipisamb una massa de població mí-nima de 30.000 habitants i ésprobable que els governs localshagin de treballar plegats per pre-sentar els projectes de millora del’ocupabilitat i la inserció laboralde persones a l’atur, amb especialatenció a les majors de 45 anys,les menors de 34 i les aturades dellarga durada.

L’activitat productiva indus-trial de la demarcació és diversai, en molts casos, els sectors s’i-dentifiquen amb un territori en

concret. D’aquí que, com a tretestratègic de la convocatòria,dotada amb dos milions d’euros,els projectes focalitzaran els es-forços en sectors que formenpart d’un sistema productiu local,és a dir, en activitats localitzadesen un entorn en concret on em-preses del mateix sector, perproximitat i característiques co-munes, poden cooperar, generareconomies d’escala, disposard’alta flexibilitat productiva i demà d’obra relativament abun-dant i especialitzada.

A més, la Diputació vol cen-trar els projectes en els sistemesproductius locals, un criteri, as-segura, que pot ajudar a aug-mentar la contractació. Un altreelement important és la forma-ció que rebran les persones in-closes als projectes, que podrà seraplicada a diferents empresesdel mateix sector estratègic. Enaquest sentit, les empreses queformin part de la iniciativa hau-ran participat en la planificaciód’aquesta formació, que combi-narà teoria i pràctica.

De fet, per fer augmentar l’o-cupació caldrà fer un diagnòsticde les necessitats de mà d’obraespecialitzada que tenen les em-preses dels sectors industrials es-collits en cada territori, per acon-seguir els perfils escaients. Així,Ocupació a la Indústria Local,preveu posar la formació a l’abastd’unes 800 persones i assolirunes 500 insercions laborals.

RedaccióBAIX LLOBREGAT

ENTREVISTA4Mireia Solsona,vicepresidenta primera de la Di-putació de Barcelona, sintetitza lalínia de treball prioritària de l’Àreade Desenvolupament EconòmicLocal, de la qual és responsable,amb la idea de “lluitar contra l’atur”.Segons Solsona, l’estratègia delsgoverns locals per encarar-s’hiamb èxit passa per “conèixer lesnecessitats de les empreses, aju-dar-les a créixer i formar les per-sones sense lloc de feina per cobrirels perfils que requereix el teixitproductiu”. El projecte Ocupació ala Indústria Local té l’objectiu derespondre a la fórmula.

La Unió Europea apunta que laindústria es troba al cor del noumodel de creixement de l’euro-

zona. ¿Com hi contribueix elnou projecte d’impuls a la in-dústria local de les comarquesbarcelonines?Europa ens demana que tornemla mirada a la indústria i un pro-jecte com “Ocupació a la IndústriaLocal” és exactament el que fa:apostar per enfortir els sistemesproductius locals, és a dir, els clús-ters industrials forts de la demar-cació amb capacitat de créixer. I,també, amb capacitat de generarllocs de treball estables i qualificats.

Per concretar, quina és la in-dústria capaç de generar ocu-pació al nostre entorn? La diversitat és característica delsnostres territoris, de manera queels projectes de millora de l’ocu-

pabilitat poden tocar des de l’ac-tivitat vitivinícola al Penedès i eltèxtil a l’Anoia a la indústria de l’au-tomoció i el metall del Baix Llo-bregat, passant per la indústria

agroalimentària al Berguedà iOsona i un llarg etcètera. El po-tencial de la indústria manufac-turera a la demarcació de Barce-lona és realment alt.

Un dels eixos centrals del pro-jecte és la col·laboració publico-privada. ¿La crisi ha obligat la Di-putació a treballar amb aques-ta fórmula? Fa més de vint anys que els ajun-taments dissenyen polítiques depromoció econòmica i ocupació.Per fer-ho cal conèixer els agentsvinculats al teixit empresarial del te-rritori. No podem reduir l’estratè-gia a la urgència de la conjuntura.Ara bé, a ningú se li escapa que lacrisi força que la concertació siguimés efectiva. Per això, a l’Àrea deDesenvolupament Econòmic hemposat en marxa diversos progra-mes al costat de PIMEC i CECOT.

Quina part del projecte d’impulsa la indústria local depèn del tre-

ball amb l’empresariat dels te-rritoris?Els governs locals hauran d’en-tendre’s amb les empreses dels di-ferents sectors per detectar quinsperfils professionals busquen ino troben, analitzar els llocs de tre-ball amb futur i formar les perso-nes a l’atur d’acord amb el diag-nòstic. La iniciativa busca implicarels agents dels sectors productiuslocals en les diverses fases delprojecte i que els ens locals lide-rin la construcció d’espais de co-operació. La voluntat va més en-llà de l’èxit del projecte. Busquemestablir bases per a la col·labora-ció publico-privada com a estra-tègia per al desenvolupamentdels territoris a mitjà i llarg termi-ni. És una inversió de futur.

“Europa ens demana que tornem la mirada a la indústria”Mireia Solsona, vicepresidenta primera de la Diputació de Barcelona

Comunicació | La Diputació, a les xarxes socialsPer tal de saber més sobre els diferents projectes i iniciatives que posa en marxa la Diputació de Barcelona, l’ens supramunicipal ofereix informació al seu perfil

de Facebook (facebook.com/DiputaciodeBarcelona) o al compte de Twitter @economieslocals, de la seva Àrea de Desenvolupament Econòmic Local.

La indústria arrelada als territoris,oportunitat per a l’ocupació de qualitat

“El potencial de

la indústria

manufacturera a la

demarcació és alt”

Cava a Sant Sadurní d’Anoia (a dalt). Foto: Josep Cano

La indústria automobilística és una de les més importants al territori (a baix). Foto: iStock.com

21 |

Comarcalínianord.cat

Abril 2015

Comerç

La primera pedra del centre lo-gístic de Decathlon a Sant Este-ve Sesrovires es va col·locar elpassat 30 de març. L’acte vacomptar amb la presència del’alcalde de Sant Esteve, EnricCarbonell, qui va presidir l’es-deveniment i va destacar la po-sició estratègica del polígon deCan Margarit [més informacióa la secció de Sant Esteve].

El nou centre logístic de De-cathlon s’ubicarà al polígon deCan Margarit i es desenvolupa-rà a través de Goodman, ungrup integrat de desenvolupa-ment i inversió en el sector im-mobiliari. Es tracta del projected’aquestes característiques mésgran que es desenvolupa a Bar-celona en els últims sis anys, ons’invertiran 24 milions.

Es calcula que les noves ins-tal·lacions, que ocupen una su-

perfície de 60.000 metres qua-drats –dels quals 40.000 esdestinaran a magatzems i dosmil a oficines i altres espais–, es-tiguin obertes a partir de l’anyque ve, segons es va dir durantl’acte de presentació.

El nou centre de Decathlona Sant Esteve servirà per relo-calitzar els altres dos centres de

distribució regional que l’em-presa té a Martorell i Vilafrancaen una única plataforma que do-narà servei a una vintena de bo-tigues.

D’aquesta manera, el noucentre serà clau en la xarxa lo-gística de la companyia més im-portant de venda de material es-portiu del món.

Acte de col·locació de la primera pedra. Foto: Ajuntament

Col·loquen la primera pedra del Decathlon de Sant Esteve

RedaccióSANT ESTEVE SESROVIRES

Satisfacció entre els botiguersde Martorell pel Fashion ShowMARTORELL4Els establimentsdel sector de la moda del BaixLlobregat Nord va participar del7 al 12 d’abril en la FashionShow Martorell, unes jornadesorganitzades per l’Associació deBotiguers del Centre ComercialLa Vila. L’objectiu de l’esdeve-niment és crear un clúster demoda al Baix Llobregat Nord iesdevenir una plataforma per aprofessionals emergents d’a-quest sector.

Durant els cinc dies es van re-alitzar tallers de costura, repor-tatges fotogràfics, conferències i

desfilades de moda. Per exem-ple, el 12 d’abril es va fer una pas-sarel·la de moda íntima, bany,festa i complements a La Caser-na i el diumenge, una de modaurbana a la plaça de la Vila.

També s’hi van fer tallers depatchwork, customització i altacostura, taules rodones sobremoda, proves de roba per a mo-dels (fitting) i sessions de net-working per a emprenedors.

A les jornades s’hi van aple-gar dissenyadors, fotògrafs, es-tilistes, models, distribuïdors,comerciants i fabricants.

La Via Verda, que comunicaràtot el recorregut del riu Llobre-gat des del seu naixement, aCastellar de n’Hug, fins a la sevadesembocadura, al Prat, va pre-nent forma. Fa pocs dies la Di-putació de Barcelona va anunciarque invertirà 1,3 milions d’eurosper facilitar l’accés al riu desdels municipis d’Olesa i Abrera.

El projecte està completatdes del naixement del Llobregatfins a Manresa i des de Martorellfins al Prat, però a la zona entreAbrera i Olesa encara no s’ha exe-cutat, de manera que la via noestà connectada de dalt a baix.Ara, amb l’execució d’aquesttram a aquestes dues localitats,es completarà la Via Verda delLlobregat, que permetrà unir totel recorregut del riu en un camí.

Un cop s’hagi acabat, es cre-arà el Pla de senders turístics delBaix Llobregat.

Les actuacions que es faran aOlesa comptaran amb tres fases.La primera, que ja té el projec-te executiu redactat i costarà300.000 euros, consisteix a obrirun camí a la ribera del riu entrela Puda i la roca de la Mona. A lasegona fase es completarà el

camí i es recuperarà la palancade Sedó, de gran valor patrimo-nial, i que unia Olesa i la ColòniaSedó d’Esparreguera. En la ter-cera fase es plantarà l’arbrat i sesenyalitzarà el camí.

Es calcula que el projecte es-tigui enllestit en dos anys, quans’acabi de cobrir tota la llera delLlobregat i el camí quedi obert enla seva totalitat.

El Llobregat al seu pas per Olesa. Foto: Arxiu

El Via Verda del Llobregat, més a prop de completar-se


Operació contra el tràficd’haixix al Baix Llobregat

SUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra van dur a terme el pas-sat dimarts 24 de març unagran operació contra el tràficd’haixix al Baix Llobregat i al Va-llès Occidental.

Al Baix el dispositiu va des-envolupar-se als municipis deGavà, Castelldefels i Sant Joan.Pel que fa al Vallès, l’operació esva dur a terme a Terrassa iRubí. En total, es van fer unatrentena de detencions.

Segons han informat elsMossos d’Esquadra, els detin-guts pertanyien a un grup or-ganitzat que importava haixixdes del Magreb fins al sud d’Es-panya, des d’on es transportavala droga fins a Catalunya.

En arribar, els paquetsd’haixix s’emmagatzemaven endiversos domicilis i després erentraslladats fins a França. Eltransport de la droga es feia ambturismes i camions.

L’operació va ser duta a terme pels Mossos d’Esquadra. Foto: Arxiu

Les jornades van aplegar diversos professionals del sector. Foto: FSM

Martorell | Jornada de NetworkingLa Caserna de Martorell va celebrar el passat dijous 9 d’abril una jornada de Networkingen el marc del programa Fem xarxa, fem empresa. El projecte té l’objectiu de promoureactivitats formatives per a empreses i emprenedors dels municipis del Baix LlobregatNord i es desenvolupa a través dels departaments de Promoció Econòmica.

Condol | Algunes víctimes de l’accident d’avió dels Alps eren del Baix Diversos veïns de la comarca van morir en l’accident de l’avió de Germanwings als Alps del passat 24 de març. Tres de les

víctimes eren treballadors de l’empresa Weidmüller de Sant Just. També hi va morir un veí de Castelldefels i un treballador de Bayer, amb seu a Sant Joan Despí, i una professora de l’escola Joan Perich i Valls del mateix municipi. També van

morir membres de tres famílies d’Esplugues, un de Collbató, dos de Pallejà i un treballador de Sant Esteve Sesrovires.

Esports| 22


Només se n’han disputat sis edi-cions, però la Portals ja s’haconvertit en tot un clàssic de l’es-port de muntanya de la comar-ca i del país.

Més de 2.000 esportistes esvan citar durant el cap de set-mana de l’11 i el 12 d’abril perparticipar en les dues rutes queoferia la prova, que transcorrepels accessos d’entrada a la mun-tanya de Montserrat, passantper Collbató, El Bruc, Marganelli Monistrol de Montserrat. L’e-dició d’enguany va servir perhomenatjar el veterà atleta Do-mingo Catalán i a l’exciclistaMarta Vilajosana.

Per una banda, dissabte 11,més de mig miler d’excursionis-tes van recórrer els 44 quilòme-tres de la renovada ruta a peu, que

tenia el seu origen i el seu final ala mateixa Collbató.

Per altra banda, diumenge12 va ser el torn per al recorregutamb bicicletes tot terreny (BTT).S’hi van donar cita uns 1.500 ci-clistes, entre els quals hi havia eltricampió del món, Agustí Roc, o

Kiku Soler, un dels pioners de l’es-port al país. El martorellenc IsraelNúñez va ser el primer a com-pletar el traçat de 59 quilòmetres.

La Portals va servir com a tretde sortida a l’Esportbató, un pro-grama municipal que convidaels ciutadans a fer activitat física.

Sortida de la prova a peu. Foto: Joan Monguió

Més de 2.000 esportistesprenen part a la Portals 2015

» Collbató, el Bruc i Monistrol, alguns escenaris de l’edició d’enguany» La prova va servir per homenatjar Domingo Catalán i Marta Vilajosana

El club Tir Arc Olesa celebraels seus vint-i-cinc anys

OLESA4El Tir Arc Olesa està ce-lebrant enguany el seu quart desegle de vida. En el marc d’a-questa efemèride, el passat 27 demarç la Sala de la Comunitat Mi-nera Olesana va ser l’escenari dela presentació del nou logotip i lanova samarreta del club, aixícom de diverses activitats com-memoratives del seu vint-i-cin-què aniversari. Diferents autori-tats de la política i de l’esport vanser presents a l’acte.

El màxim dirigent del club,Sergio Abayà, va remarcar en laseva intervenció “l’esforç de mol-ta gent al llarg de tots aquestsanys. Aquesta és la gran força del’entitat Tir Arc Olesa, tot un re-ferent al país”.

D’altra banda, el club ha edi-tat un llibre on es recullen lesanècdotes i la història d’aquestsvint-i-cinc anys. Aquest es potcomprar per 10 euros al portalweb de l’entitat olesana.

Un nou parquet per al pavellóRamon Martí d’Esparreguera

ESPARREGUERA4El primerequip del Club de Bàsquet Es-parreguera va estrenar el passatdissabte 11 d’abril el nou parquetdel pavelló Ramon Martí d’Es-parreguera. Les obres per subs-tituir l’antiga superfície de cimentde l’equipament havien comen-çat fa dies, aprofitant l’aturada dela Setmana Santa. Després de lacol·locació de les làmines, esvan polir i es van pintar amb elverd de l’equip esparreguerí. Elstaulells i les cistelles de la ins-tal·lació també es van canviar.

Per tal d’ajudar al club, l’A-

juntament va donar una sub-venció extraordinària de 30.000euros el passat mes de febrer perfer front a part de la despesa deles obres.

A més, la jornada de dissab-te va ser rodona per als d’AndrésJoya, ja que van aconseguir la vic-tòria davant del CB Viladecans(74-68), un resultat que deixa elsdel Baix Nord dotzens, empatatsamb tres equips, i a només duesvictòries del quart classificat, elCB Grup Barna. El pròxim dia 18d’abril l’Esparreguera jugarà a lapista dels Lluïsos de Gràcia.

Martorell organitza unajornada d’esport adaptat

MARTORELL4Els infants mar-torellencs van poder gaudir d’u-na jornada d’esport adaptat elpassat diumenge 12 d’abril, en elmarc de la campanya Penja’tuna medalla de la Diputació deBarcelona.

El Complex Esportiu Torrentde Llops i el passeig de la CreuRoja van ser els escenaris on esvan ubicar les pistes de dife-rents activitats esportives, comhandbol, escalada, futbol, rugbi

o atletisme, entre d’altres. Unstres-cents esportistes d’una quin-zena de clubs del municipi vanpoder practicar aquestes disci-plines amb els ulls embenats o encadira de rodes per apropar-seals esportistes que pateixen unadiscapacitat i practiquen esport.

Aquesta jornada ha significatel tancament d’una quinzena dedies on s’ha volgut sensibilitzarels més petits del municipi ambl’esport inclusiu.

Comarca | Cara i creu per als equips del Baix Nord a Tercera CatalanaCF Olesa i CF Molins de Rei van empatar (1-1) al derbi del Baix Llobregat que es va disputar el passat 12

d’abril al Municipal de Les Planes. Per la seva banda, el CE Esparreguera va encadenar la seva terceraderrota consecutiva contra la Peña Recreativa Sant Feliu (0-6) i és el cuer a la taula. Per últim, el FC Sant

Esteve Sesrovires va aconseguir imposar-se al CD Cervelló (2-1), i ocupa una còmoda novena posició.


L’entitat és un referent de l’esport al municipi. Foto. TAO

Agenda 23 | línianord.catAbril 2015

[email protected]

AGENDA MENSUAL

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

DIMARTS 21 D’ABRIL19:30 Fira del Llibre. Conversa Xarxes socials i co-

municació amb Albert Sáez, director adjuntd'El Periódico; el periodista i expert en xar-xes socials, Víctor Puig; i la periodista i con-sultora Míriam Riera. Lloc: Centre Cultural.

DILLUNS 20 D’ABRIL10:30 Sessions grupals d'orientació professio-

nal: La figura de l'autònom, el contracte mer-cantil. Horari: de 10:30 a 12:30 hores. Lloc: Es-coles Velles. Sessió per conèixer els drets i deu-res dels treballadors autònoms.

DISSABTE 25 D’ABRIL19:00 Tirant lo blanc amb la Jove Companyia del

Teatre Nacional de Catalunya. Entrades a te-atrenuriaespert.cat. Durada: 1 hora i 20 mi-nuts. Espectacle en català. Lloc: Teatre NúriaEspert.

27 I 28 D’ABRIL16:00 Jornades de portes obertes per a pares

i mares d’infants del municipi a les escolesbressol Cucuruga (dilluns 27 d’abril) i Colo-raines (dimarts 28 d’abril). Organitza: Ajun-tament d'Esparreguera.

DIJOUS 30 D’ABRIL19:00Celebració d’una altra sessió de les xerrades

sobre salut, activitats organitzades a càrrecde l’ABS Esparreguera. Lloc: Can Pasqual(carrer dels Cavallers, 26). DIMECRES 22 D’ABRIL

20:00Hora del conte en anglès per als més pe-tits d’Olesa: Gina Ginger's Birthday Part. Or-ganitzador: Kids&Us Olesa. Lloc: BibliotecaSanta Oliva.

DIMECRES 22 D’ABRIL19:30 Presentació del llibre Caminant per Va-

carisses, de l’olesà Joan Soler i Gironès. L’ac-te estarà presentat a càrrec de FrancescMuntada, fotògraf de natura. Lloc: Bibliote-ca Santa Oliva.

FINS AL 29 D’ABRILMatí-Tarda Exposició Escoles del Món. Del 10 d'a-

bril de 2015 al 29 d'abril de 2015. Lloc: Ca-sal de Cultura de Collbató. Horari: consultarhoraris d’obertura del Casal.

MARTORELL OLESA COMARCAESPARREGUERASANT ANDREU

Miquel Àngel Arrufat fa un viatge pelseu univers creador i explicarà quin ésel procés que segueix per escriure unpoema i el que segueix per elaboraruna cervesa. Lloc: Biblioteca Santa Oli-va d’Olesa.

‘De cerveses i poemes’ amb Miquel Àngel Arrufat

Dl. 20 d’abril a les 18:00

En aquest taller es confeccionarà unDrac de Sant Jordi amb material reci-clat. Preu: 5 euros. Places limitades.Lloc: Escola Bressol El Trenet.

Taller familiar: Drac de Sant Jordi amb material reciclat

Dl. 20 d’abril a les 17:00

41è Torneig Gegants d'Escacs. Horari:de dos quarts de nou del matí a duesdel migdia. Lloc: Casa de Cultura de LaVila. Organitzador: Club d’Escacs deMartorell.

41è Torneig Gegants d'Escacs

Dv. 1 de maig

Lliurament dels premis a les personesi/o entitats sesrovirenques més des-tacades de l'any 2014. Organitza:Ajuntament de Sant Esteve. Lloc: El Ca-sino (Sant Esteve Sesrovires).

Lliurament dels premis Sesrovirencs de l’anyDj. 23 d’abril a les 19:00

| 24 línianord.cat Abril 2015 Pròxima edició: 13 de maig

linia nord 23

Documents