redacció: 93 458 87 80 - continguts@comunicacio21.com | anuncia’t: 686 429 517 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

línianordbaix llobregat linianord.cat · 23/2/2016 · Núm. 32 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensuals

Opinió especial Carles Puigdemont, presidentde la Generalitat: ‘La forçatranquil·la de la Muriel’ pàg 4

Confederació de Comerç Fraile: “Alguns comerçosja han sortit del túnel,altres encara no” pàg 13

Martorell pàg 7La ciutat recorda l’estimatprofessor Llorenç Cofiño i li dedica una plaça

Reportatge pàg 3La comarca encara té 332 símbols franquistesals seus pobles i ciutats

Comerç pàg 12Esparreguera celebra la sevaprimera Fira Noucentista

Esports pàg 15L’Handbol Sant Esteve perd contra el Granollers

Clam unànime en contra del tancament de línies de P3

Ensenyament preveu eliminar quatre grups a Olesa i Esparreguera i la comunitat educativa s’hi oposa pàg 12

Una realitat el 2018?Olesa celebra la represa de les obres del Quart Cinturó pàg 10

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517| 2 línianord.cat 23 febrer 2016

3 | línianord.cat23 febrer 2016Reportatge

Recordar per tancar ferides» Segons dades del Memorial Democràtic, el Baix Llobregat encara té 332 símbols franquistes» L’associació comarcal per la memòria històrica fa una crida als ajuntaments per eliminar-los

La familiaritat que es construeixamb el dia a dia i la desmemòriacol·lectiva a la qual van intentar sot-metre aquest país els fa sovint in-visibles. Tot i no ser un dels terri-toris de l’estat amb més simbolo-gia franquista, el Baix Llobregat noestà encara lliure d’elements querecorden una de les etapes més fos-ques de la història recent. “És in-acceptable que una comarca queha lluitat tant contra la dictadurano estigui lliure d’aquesta simbo-logia”, lamenta Mari Carmen Ro-mero, presidenta de l’Associacióper la Memòria Històrica i De-mocràtica del Baix Llobregat.

Per aquest motiu, l’entitat vaenviar el novembre una carta als30 ajuntaments de la comarca de-manant el compliment de la llei dememòria històrica –aprovada pelCongrés el 2007– pel que fa a laretirada de simbologia franquis-ta i el reconeixement de les vícti-mes. De moment, només ha rebutresposta de set d’ells: Cornellà i Es-plugues van aprovar mocions enaquest sentit, Santa Coloma ho

està estudiant i Collbató, SantJoan, el Prat i Sant Boi han mos-trat la feina que han fet fins ara enaquesta línia. De la resta no hanrebut cap resposta. Malgrat això,Romero no hi veu “mala fe”. “Sóntemes que potser no interessen”,lamenta. Més crític es mostraAntoni Lardín, de l’AssociacióCultural del Montserrat, una en-titat que també treballa sobre el te-rreny reconstruint el passat. “Fafalta més sensibilitat per part delsconsistoris”, etziba.

El conseller de Cultura delConsell Comarcal, Lluís Monfort,explica que “la problemàtica és di-ferent a cada municipi” i recordaque des dels centres d’estudis lo-cals s’ha dut a terme una feina “in-tensa” de recuperació del passat.

LA LLISTA DE SÍMBOLSSegons el cens elaborat pel Me-morial Democràtic, a la comarcahi ha 332 símbols franquistes,sense comptar noms de carrers.D’aquests, 315 corresponen a lesfamoses plaques del Ministerio dela Vivienda amb el jou i les flet-xes falangistes, quatre a monu-ments i tombes, dos a creus i unaltre a un vitrall, mentre que els12 restants són paviments, relleus

i rètols. Però si hi ha un elementque marca profundament és unafossa comuna. Segons el mapa defosses del Ministeri de Justícia,creat arran de l’aprovació de la lleide memòria històrica, al Baixn’hi ha nou. Tanmateix, en qua-tre casos el ministeri ha conside-rat fossa comuna un indret ambles restes d’una sola persona. Estracta d’Esparreguera, Marto-rell, Sant Boi i Cornellà, quatreenterraments de represaliats, lesrestes dels quals van ser traslla-dades al Valle de los Caídos entreel 1959 i el 1965.

UNA FEINA COMPLICADA“És un constant picar pedra”,descriu gràficament Romero latasca de recuperació de la me-mòria. “Anem amb el cotxe amunti avall, però encara té sentit seguirtreballant-hi”, reconeix. Tot i així,la manca de finançament –zeroeuros dedicats a la qüestió des queel PP és al govern espanyol– difi-culta enormement la feina. Els re-cursos i la por, afegeix Lardín. “En-cara hi ha gent que tem parlar”, as-segura. Una por difícil de repre-sentar en un mapa i que semblaseguir present 40 anys després dela mort del dictador.

F. Javier RodríguezB. LLOBREGAT

HISTÒRIA4El Baix Nord és,sempre segons les dades de Jus-tícia, la zona de la comarca ambmés enterraments consideratsfosses comunes. N’hi ha quatre,tot i que en destaquen dues: la delcementiri d’Abrera, amb 17 víc-times –entre elles l’exalcalded’Olesa, Fèlix Figueras– i la deCollbató, amb nou.

En tots dos casos, les víctimesvan ser detingudes i executadespoc després de l’arribada dels na-cionals –a finals de gener del

1939–. En el cas de Collbató, elsafusellats van ser enterrats al ce-mentiri de Castellbell i el Vilar, toti que el 1969 van permetre portarles restes al municipi i instal·lar-hiuna placa de record. El 2006 vanrebre un homenatge municipal.

A més, Abrera és l’única po-blació de la comarca que encaramanté un monument a la IV Di-visió Navarra –a una finca pri-vada del carrer de Sant Esteve–,un dels cossos més importants del’exèrcit franquista.

La petjada al Baix Nord

| 4Opiniólínianord.cat 23 febrer 2016

publicitat 686 429 517línianord.cat

Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

#AdéuDeNou#GràciesMuriel #Únics

4Rajoy, contradictorioper David Rabadà

El presidente en funciones delGobierno de España ha estadoaños acusando a los indepen-dentistas de no abordar el prin-cipal problema de la nación, lacrisis económica.

Hace escasos días contra-venía su discurso de antañocon otro paradójico. Ante los po-sibles pactos entre PSOE y Po-demos, ahora Rajoy afirma queel principal problema de Espa-ña es el independentismo. ¿Enqué quedamos?, ¿la crisis, o elseparatismo? La verdad es queno es la primera vez que Rajoyse reitera en algo durante me-ses y luego cae en paradojas. De-fendía la unidad española perorespetaba Gibraltar ante el Re-ino Unido; decía que los cata-lanes separatistas perderían sunacionalidad europea ante una

ley que no lo dice; olvidaba elSáhara Occidental, Filipinas o elRosellón como partes de Espa-ña entregadas a otros pero ex-ige a Cataluña su pertenencia alReino; eleva la Constituciónespañola como estandarte de launidad nacional aunque lamayoría de jóvenes españolesjamás la hayan votado; y por úl-timo predica que el intento ca-talán divide a la sociedad espa-ñola pero no para de intentarque su España rompa con las delos otros partidos políticos.

Ahora para Rajoy lo másimportante es el separatismocatalán. Pues si quieren marc-harse los catalanes mejor te-nerlos como amigos que comoenemigos. La unidad da la fu-erza, el ataque de Rajoy lacontradicción.

@trinitro: Sin el trabajo de gente comoMuriel Casals, hoy mi segunda lengua es-taría mucho peor y la esperanza de tenerun nuevo país no existiría. Gracias.

@xdocampo: Si el Reial Madrid guanyasobrat és un espectacle, però si ho fa elBarça és una falta de respecte. Plo-ramiques.

@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i javeurem què amaga sota el llit... Però marxafotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.

Tribuna

La mort inesperada i prematu-ra de la Muriel Casals ens deixasense una de les veus i persona-litats que ha contribuït decisi-vament a canviar la història re-cent d’aquest país. Totes lesMuriels que hi ha entre els quil’hem coneguda en alguna de lesetapes de la seva vida són la ma-teixa, i l’endevinem de seguidaquan ens posem a parlar d’ella;tant li fa si és algú que l’hagi visttreballar des del seu primerenccompromís polític o algú quen’hagi vist la darrera versió.

Sempre era la mateixa en elcaràcter i les conviccions, en lamanera d’expressar-se i en lamanera de tractar els altres.Parlar de política, de cultura, dellengua o de país era un tot, i peraixò la Muriel contemplavaaquesta etapa del país amb unail·lusió emocionada que ambprou feines podia dissimular,sobretot en les grans ocasions.Una etapa en què tot allò que liha importat al llarg de la vidaconfluïa en un projecte coral: laindependència de Catalunyaempesa des de la societat civil, demanera transversal i amb lacomplicitat de la política parla-mentària de la qual ella havia ac-ceptat de formar part com adarrer acte de servei.

Des de la seva condició dedona progressista i des del seucatalanisme profund, va llegir l’e-volució del país i va veure que laindependència era l’única sorti-da per als anhels socials i nacio-nals pels quals havia lluitat sem-pre. I per això tenia clar sempreque el sobiranisme havia de sertransversal per a ser majoritari iva treballar amb insistència pereixamplar-ne les bases.

El somriure amb què MurielCasals explicava sempre les co-ses ajudava a sumar complici-tats. Perquè ella exemplificavamillor que ningú el que ja es co-neix com la revolució dels som-riures. És la nostra manera de ferles coses, amb un somriure alsllavis, amb la força tranquil·laque ens dóna saber que som ma-joria, amb la gent i amb les ur-nes. Una majoria que ella haviaajudat a fer gran i que sabia queencara l’havíem de fer més gran.

La Muriel estava cridada, enla seva condició de presidenta dela comissió parlamentària d’es-

tudi del procés constituent, a te-nir un rol fonamental en la con-secució del projecte col·lectiuque ha mobilitzat tantes i tantespersones.

Lluitadora per la democràcia,defensora dels drets de les per-sones, compromesa amb la llen-gua i la cultura, amb la cultura dela pau i la solidaritat, la Murielés un referent ètic a seguir.

En temps de crisi de la polí-tica, els valors de la Muriel sónels que hem de defensar i re-ivindicar: l’honestedat, la cohe-rència, la senzillesa, la discreció,la tendresa… No seríem aquí id’aquesta manera sense l’es-

forç, sovint discret, d’algunespersones molt determinades.En els moments més difícils delprocés, el seu paper ha estatdeterminant. I sempre defugintels focus, amb aquella humilitatque la caracteritzava. La Murieltenia totes les virtuts del procési cap dels seus defectes. La re-cordaré amb un agraïment infi-nit en aquelles petites hores enquè tot semblava perillar (enmés d’una ocasió, tot s’ha de dir)i emergia, gairebé sense adonar-nos-en, una voluntat indoble-gable d’una dona que física-ment podia semblar fràgil peròque tenia totes les fortalesesque es poden tenir en el món ci-vilitzat: cultura, diàleg, pacièn-cia… i conviccions basades enuna recerca esforçada del bécomú.

Quan la veia preocupada, joem preocupava molt; quan laveia feliçment emocionada, emcommovia i em feia feliç veure-la feliç i sabia que anàvem bé. Seli podia escapar a l’ensems unsomriure tímid, una miradacòmplice i alguna discretíssimallàgrima difícil de contenir perexpressar, aquestes darreres set-manes entre la investidura il’accident, tot el que sentia da-vant del repte que teníem –i te-nim– al davant.

Ella n’ha estat una de lespersones més importants i de-cisives, i li devem renovar i re-doblar el compromís per arribarfins al final. Recordarem la Mu-riel, recordarem el seu exempleque ennobleix el país i sabremcompletar el somni que tantagent com la Muriel ha ajudat afer lluminós i possible. Gua-nyarem per ella.

Sabrem completar

el somni que tanta

gent com la Muriel ha

ajudat a fer possible.

Guanyarem per ella

per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat

4La força tranquil·la de la Muriel

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: continguts@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B 6618-2015

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 686 429 517 5 | línianord.cat23 febrer 2016

Martorell| 6

línianord.cat 23 febrer 2016

L’alcalde Xavier Fonollosa va sernomenat recentment secretaride l’executiva de govern de l’as-sociació Àmbit B30. Amb aquestnomenament Martorell guanyapes en el si de l’organització, laqual engloba vint-i-tres ajunta-ments de les comarques del Va-llès i el Baix Llobregat.

L’Àmbit B30 agrupa munici-pis amb molt potencial a l’hora degenerar activitat econòmica.Abraça un territori d’uns 50 qui-lòmetres i una superfície de 465quilòmetres quadrats de super-fície, on viuen més d’un miliód’habitants. Es calcula que a lazona de l’Àmbit B30 operen mésde trenta mil empreses que ocu-pen gairebé 400.000 persones.

El seu objectiu és unir forcesper promoure’n el desenvolu-

pament i definir una estratègiacomuna de col·laboració entreempreses, centres de recerca,universitats, consistoris i orga-nitzacions sindicals, entre al-tres. L’Àmbit B30 vol “potenciarla zona industrial i tecnològicaque comprèn tot aquest l'eix i po-sicionar-la com una de les re-gions industrials amb més po-

tencial innovador de Catalunya,Espanya i, amb vocació de ser-ho, del Sud d'Europa”, segons elconsistori.

L’alcalde Fonollosa ha des-tacat que “la confluència de l’au-tovia A2 i l’autopista AP7 amb laB-30 situa Martorell en un puntde connexió estratègic per ge-nerar activitat”.

El consistori martorellenc aposta per l’eix B30. Foto: Ajuntament

Martorell guanya pes i s’integraa l’executiva de l’Àmbit B30» L’alcalde Fonollosa entra a formar part de l’òrgan de govern

de l’associació, que agrupa 23 consistoris vallesans i de la comarca

CCOO i UGT fan pinya pel conveni col·lectiu a Seat

RedaccióMARTORELL

EMPRESA4Els sindicats CCOOi UGT han sumat forces recent-ment a la planta de Martorell pernegociar el XIX conveni col·lec-tiu amb la companyia. CGT iSTS-Usoc, en canvi, no s’hi hanadherit.

A partir d’aquest mes els sin-dicats que s’han associat per a lanegociació es reuniran cada di-jous. Tots dos coincideixen ambla necessitat d’aplicar “un pla deprejubilacions per la via de con-tracte relleu que permeti marxarels treballadors de més de 61anys i rejovenir la plantilla”, ex-pliquen en un comunicat.

L’AUDI A1, A MARTORELLLa planta de Seat de Martorellfabricarà el model Audi A1 a

partir de l’any 2018. D’aquestamanera, la fàbrica martorellen-ca se situa en el segment de mésèxit en el sector automobilístic,el dels SUV (vehicles esportiusutilitaris).

En detriment d’aquest mo-viment, però, el model AudiQ3, que fins ara es produeix aMartorell, passarà a fabricar-sea Brussel·les, on estan especia-litzats en vehicles elèctrics d’al-ta gamma.

Amb aquesta nova mesura,la planta de Martorell s’enca-mina a especialitzar-se en laproducció de vehicles utilitaris.

De fet, entre el model Ibiza il’Audi A1 abraçaran dos terçosdel volum total de la produccióde la planta de Martorell.

URBANISME4El polígon in-dustrial P-7 Solvay ha començata prendre forma. Segons ha in-format el consistori desprésd’una visita de l’alcalde XavierFonollosa i el regidor de Plani-ficació Urbanística, Medi Am-bient i Habitatge, Adolf Bargués,les obres d’urbanització dels te-rrenys “avancen a bon ritme”.

L’Ajuntament preveu queentre finals d’enguany i princi-pis de l’any que ve es posi enmarxa l’activitat econòmica a

l’indret. Segons el consistori, elnou polígon “provocarà una ge-neració de llocs de treball, ambuna productivitat i un retornmolt significatiu per a la nostrapoblació”. Les empreses que espreveuen ubicar en aquest polí-gon pertanyen “al sector logístici terciari que tinguin relacióamb el sector de l’automoció i dela indústria agroalimentària”,segons Fonollosa.

L’actuació es correspon, peruna banda, amb una de les prio-

ritats del govern municipal: “larepresa econòmica”. Per l’al-tra, també respon a una actua-ció urbanística pensada per in-centivar l’àrea residencial deCan Bros.

Fonts municipals assegurenque “és una obra molt ben exe-cutada que lliga molt bé els ter-mes municipals de Martorell iAbrera i que suposarà una em-branzida de manera directa so-bre la urbanització de l’àrea re-sidencial de Can Bros”.

El polígon Solvay pren forma

Infraestructures | Endesa renova la línia a MartorellEndesa ha finalitzat recentment els treballs de renovació de la subestació de Martorell.Amb aquesta actuació s’han vist beneficiats 35.000 clients de diversos municipis de la

comarca, com Abrera, Esparreguera, Olesa de Montserrat, Sant Andreu de la Barca, Castellví de Rosanes i Sant Esteve. Els treballs han tingut un cost de 102.000 euros.

7 | Martorell línianord.cat23 febrer 2016

El passat divendres 12 de febreres va inugurar la renovada pla-ça de Llorenç Cofiño, al barri deBuenos Aires. La plaça rep elnom d’aquest professor d’ElsConvents i és per aquest motiuque en l’acte van participar fa-miliars i exalumnes de Cofiño.

L’acte va comptar amb lapresència de l’alcalde Fonollosai la regidora d’Ensenyament,Mercè Morera. Fonollosa va re-marcar durant la seva interven-ció que l’acte tenia “un doble ob-jectiu”. Per una banda, “inau-gurar la rehabilitació de la plaça”i per l’altra, “reconèixer la figu-ra del mestre Llorenç Cofiño”.Segons l’alcalde, Cofiño ha estat“un professor excel·lent perquè,en vuit anys de docència a Mar-torell, va aconseguir que unacolla d’alumnes, molts anys des-prés, recordés la seva figura i rei-vindiqués aquest espai”.

El fill del professor home-natjat, Manel Cofiño, també vaintervenir i es va mostrar agraïtper l’homenatge al seu pare.“Era una persona entregada a ladocència, un gran pare i un gran

mestre, amb una cultura excep-cional per l'època”, va destacar.

Llorenç Cofiño va arribar aMartorell com a docent l’any1954, quan va començar a im-partir classes a Els Convents i vaarribar a ser-ne el seu director.L’any 1962 va demanar el seutrasllat a l’escola La Trinitat,per motius de salut.

Durant la seva trajectòria haestat professor a Òdena, a l’es-cola Mossèn Cinto Verdaguer deBarcelona i a l’escola Sant Ra-mon de Penyafort (Can Tunis),on va tenir d’alumne Paco Can-

del. Durant la dictadura va serexpedientat i desterrat a Càceresi a Lugo. L’any 1945 va ser re-admès a Catalunya com a docenti va començar a Canet de Mar,fins que va saltar a Martorell.

UNA PLAÇA AMB CARA NOVALa reforma de la plaça LlorençCofiño ha consistit a renovar lesvoreres interiors, suprimir lesbarreres arquitectòniques i laconstrucció d’una rampa. Tam-bé s’ha reformat el mobiliari, elparc infantil i l’àrea esportiva,entre altres.

Moment de la inauguració de la plaça. Foto: Ajuntament

Martorell recorda l’estimatprofessor Cofiño amb una plaçaRedaccióMARTORELL

La ciutat acollirà una jornadasobre construcció sostenibleEMPRESA4L’auditori del Cen-tre Cultural acollirà demà pas-sat dia 25 la primera TaulaRodona de Construcció Soste-nible que organitza l’associacióPIMEC Joves Empresaris delBaix Llobregat.

L’objectiu és posar en comúreflexions sobre “els sistemesconstructius, materials i equipsmés adequats” i trobar “les fór-mules per minimitzar el balançenergètic global de l'edifica-ció”. La jornada comptarà ambla participació del futur presi-dent de PIMEC Joves Baix Llo-bregat-L’H, Miquel Costa, il’actual president de l’ens, Ser-gi Fuster, entre altres.

La trobada pretén analitzar

els sistemes constructius, ma-terials i equips més adequatsambientalment o energètica-ment i trobar les fórmules per“minimitzar el balanç energè-tic global de l'edificació”, segonsl’organització.

Durant la sessió es parlaràdels avantatges de la reutilit-zació i s’exposaran experiènciesque s’estan portant a termeen l’actualitat mostrant les ei-nes i la tecnologia que tenim al’abast per millorar els pro-cessos constructius. Finalments’exposaran també les neces-sitats formatives del sectoramb vista a una construcciómés sostenible i a l'adaptació ales noves necessitats.

Enllestit el film ‘The way of life’que es va rodar al municipi

CULTURA4El curtmetratge Theway of life, rodat a Martorell amitjans de l’octubre passat, ja estroba en fase de postproducciói es preveu que es presenti prò-ximament al municipi.

El curtmetratge està dirigit iguionitzat per Anna Camus ipertany al gènere fantàstic. Latrama gira entorn de “la històriad’una dona que viu una expe-

riència paranormal que li fa re-plantejar-se la vida”, segons ex-plica Camus.

Sandra Reina és la protago-nista i única actriu, que inter-preta la dona durant els quatreminuts i vint segons que dura lapel·lícula. La banda sonora haestat composta pel músic pra-tenc Kel Solo. Hi ha participatuna vintena de persones.

Sant Andreu de la Barca| 8

línianord.cat 23 febrer 2016

Sant Andreu de la Barca ha estatreconeguda per l’OrganitzacióMundial de la Salut (OMS) coma ciutat compromesa amb la sa-lut de les persones i ja forma partde la sisena fase de la Xarxa Eu-ropea de Ciutats Saludables.

L’organisme internacional haatorgat l’acreditació a l’Ajunta-ment, amb la qual acredita el mu-nicipi en aquest àmbit i ratifica elcompromís de la ciutat amb lamillora de la qualitat de vidadels seus habitants.

L’alcalde Enric Llorca s’hamostrat satisfet pel reconeixe-ment i ha dit que “la salut és al-guna cosa més que la manca demalaltia”.

La Xarxa Europea de CiutatsSaludables està formada per unavuitantena de ciutats, entre les

quals es troben Barcelona, Milà,Zagreb i Liverpool. Totes elleshan de treballar per desenvolu-par projectes que estiguin vin-culats amb la promoció de la sa-lut de les persones. Els progra-mes són anuals i són avaluats perl’OMS. En funció dels resultats del’estudi de l’organisme, les ciutatsmembres de la xarxa passen o no

a la següent fase. En el cas deSant Andreu, enguany ha passata la fase número sis.

La metodologia de treball deles ciutats membres de la xarxaés periòdica i consisteix en di-verses reunions en les quals esdebaten criteris i actuacions ambindicadors unificats. També esmarquen pautes d’orientació.

Sant Andreu avança a la sisena fase de la Xarxa Europea. Foto: Ajuntament

L’OMS reconeix Sant Andreucom una ciutat saludable

» L’organisme ha inclòs el municipi a la Xarxa Europea de Ciutats Saludables, on hi ha Barcelona, Milà, Liverpool i Zagreb, entre altres

El consistori ajuda 500 famílies a pagar els serveis bàsics

AJUTS4L’Ajuntament de SantAndreu va ajudar gairebé migmiler de famílies a pagar els re-buts dels subministraments bà-sics –gas, aigua i llum– al llarg del’any passat.

En total, el consistori va pa-gar 480 factures, 300 de lesquals eren de gas i llum i 180, del’aigua. Tots aquests rebuts hansuposat un cost de 57.000 eurosa l’Ajuntament. Segons DolorsBedós, regidora de Serveis So-cials, ajuts com aquests tenenl’objectiu de “garantir que a capfamília de la ciutat se li talla unsubministrament bàsic per pro-blemes de pagament”.

En aquest sentit, a partir delpròxim mes d’abril, l’Ajunta-ment també preveu una rebaixad’un 5% del preu de l’aigua pera la majoria de famílies de la ciu-tat. Aquesta mesura serà possi-ble gràcies a les negociacionsque ha mantingut el consistoriamb l’empresa concessionària,Aqualia. La mesura ha estat ra-tificada per l’AMB i ara estàpendent d’aprovació per part dela Generalitat.

A més, la ciutat destinaràenguany 180.000 euros a emer-gències socials per pagar, entrealtres, fàrmacs, material orto-pèdic o bitllets de transport.

SOCIETAT4La ciutat va rebre fauns dies la visita de la conselle-ra especial del president de laRepública del Senegal, AïssatouCisse.

Cisse va anar acompanyadaper una delegació del governsenegalès, els quals es van reu-nir amb l’alcalde Enric Llorca i laregidora de Cooperació de l’A-juntament, Charo Ramírez.

Durant la trobada, la conse-llera senegalesa va explicar als re-presentants del consistori quina

és la situació actual d’aquestpaís de l’Àfrica Occidental.

Aïssatou Cisse va dir que undels principals objectius de la re-pública senegalesa és “és incre-mentar la capacitat econòmicadel país”. La consellera Cissetambé va posar èmfasi amb quèel govern senegalès vol “aug-mentar la qualitat de vida perevitar que els seus ciutadanshagin de marxar fora”.

Segons han informat fontsmunicipals, actualment a Sant

Andreu de la Barca hi ha una co-munitat senegalesa de 38 per-sones.

TAXA DE POBRESA DEL 46,7%La República del Senegal fafrontera al nord amb Maurità-nia i al sud amb Guinea-Bissaui Guinea. A l’est comparteixfrontera amb Mali.

El Senegal compta amb unataxa de pobresa del 46,7%, se-gons dades oficials del 2010 delBanc Mundial.

RedaccióSANT ANDREU DE LA BARCA

Visita d’estat a Sant Andreu

Una imatge de la visita africana. Foto: Ajuntament

Successos | Detingut un home per estafaEls Mossos d’Esquadra van detenir fa unes setmanes un home

que es feia passar per fals operari d’obres i havia intentat estafardues empreses del municipi. Els oferia un asfaltat gratuït sobrantd’unes obres i després els reclamava pagar diners per cada metre.

9 |

Esparregueralínianord.cat 23 febrer 2016

Continua a Esparreguera la po-lèmica pel tractament del vessa-ment al Torrent Mal. Tot i que fi-nalment el consistori ha assegu-rat públicament que no era cromhexavalent, tal com va avançar Lí-nia Nord en la passada edició, laCUP critica com el consistori hainformat sobre aquest tema.

Segons la candidatura espa-rreguerina, l’Ajuntament va ferdeclaracions “parcials i subjec-tives” i va mostrar “un clar des-coneixement sobre la normati-va i la gravetat dels fets”. Segonsla CUP, es va oferir a ajudar alconsistori per gestionar el pro-blema i l’Ajuntament les va“menystenir”.

Des del consistori es va afir-mar a finals de gener que “en con-dicions normals les aigües abo-cades per les activitats indus-trials són depurades a Abrera”.Segons la candidatura, aquesta

informació és “falsa”, ja que “elstractaments previs a l’abocamental sistema de sanejament sónobligatoris”.

UN “INCIDENT ECOLÒGIC GREU”Davant d’això, la CUP consideraque es tracta d’un incident eco-lògic greu” que el consistori “haminimitzat amb l’excusa que lamostra analitzada no conteniacrom hexavalent”, que era el que

creia la candidatura abans defer-se l’anàlisi.

“Era un líquid blavós queprincipalment contenia coure”, vaafirmar a aquest diari el regidorEmmanuel Ortí fa unes setma-nes. Arran d’això, la CUP ha tit-llat “d’opaca” l’actuació munici-pal, pel que consideren “un in-comprensible intent d’amagar iminimitzar el cas”. El serial delTorrent Mal segueix viva.

El vessament que es va localitzar al Torrent Mal. Foto: CUP

Continua la polèmicapel vessament al Torrent Mal

Cultura | La Passió estrena cartell i temporadaLa Passió comença el compte enrere per la nova temporada. Fa uns dies es va presentar el cartell

d’enguany i es va publicar la programació de les representacions d’aquest any. Diumenge 28 de febrer es representarà la primera Passió de l’any. Hi haurà un total de deu representacions, que acabaran l’1 de maig. Enguany la Passió, a més, col·labora amb Mans Unides sota el lema Passió Solidària.

Neus MarmolESPARREGUERA

Esparreguera inaugural’esperada Ronda Verda

MEDI AMBIENT4Els esparre-guerins i esparreguerines ja po-den passejar pels voltants delmunicipi seguint una ruta sen-se asfaltar i amb vegetació abun-dant. És l’esperada Ronda Ver-da, un camí de quatre quilòme-tres de llargària i de dificultatbaixa que es pot realitzar cami-nant amb una hora, aproxima-dament.

El recorregut comença a l’a-parcament de l’aeri d’Esparre-guera, des d’on es pren el camíque voreja el municipi fins aarribar al camí veïnal que va des

de Can Comelles a Can Roca. Lainiciativa va néixer de la mà del’esparreguerí Jaume París, elqual va presentar la idea de re-alitzar la Ronda Verda a l’EspaiIdea que organitza el Cercled’Iniciatives Empresarials d’Es-parreguera (CIEE). El camí s’hapogut adequar perquè tothomque ho vulgui hi pugui passejar.

De fet, el passat 31 de generes va celebrar la primera pas-sejada per la Ronda Verda, es-deveniment amb el qual es vadonar per inaugurat aquest noucamí al municipi.

El clip d’Itaca Band i Txarangoopta als premis Enderrock

MÚSICA4El darrer videoclipd’Itaca Band enregistrat a Es-parreguera i en el qual va parti-cipar el cantant de Txarango ésuna de les peces audiovisuals no-minades als premis Enderrock,que es lliuraran el 3 de març. Elrodatge del tema Torna’m es vafer íntegrament a Esparreguera

i s’hi poden reconèixer localit-zacions com el campanar i unamasia de la zona de Can Roca.

L’equip de gravació va comp-tar amb dos membres residentsal Baix Llobregat Nord. El seudirector, Joan Riera, d’Olesa, iuna auxiliar de càmera espa-rreguerina, Marta Ruiz.

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

publicitat@comunicacio21.com

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

Olesa de Montserrat| 10

línianord.cat 23 febrer 2016

L’Ajuntament va aprovar fa unsdies i de manera definitiva elspressupostos municipals per al2016. Ho va fer amb els vots a fa-vor dels grups municipals delPSC, ERC i CiU. Abrera enComú, ADA, PP i Ciutadans vanvotar-hi en contra.

Els comptes del consistoriper a l’actual exercici ascendei-xen a 14.279.443,39 euros. Se-gons han informat fonts muni-cipals, les prioritats en les parti-des pressupostàries d’enguanyseran “la generació d’ocupació iel reforç de les polítiques socials”.“Són uns pressupostos amb re-marcat caràcter social, en elsquals les ajudes a les famílies hancrescut un 20,44%”, afirma l’al-calde Jesús Naharro.

El pressupost de 2016 aug-menta un 7,39% respecte del’any 2015. S’hi han incorporat

partides noves, com el Pacte Lo-cal per a l’Ocupació, la redacciód’un Planejament General, laprotecció del consumidor, des-peses d’accions culturals i unadestinada a l’arxiu municipal, en-tre altres.

A més, hi haurà partidesdestinades a estudiar en pro-funditat diversos àmbits muni-cipals. És el cas del Pla de Co-municació, el Pla Educatiu Mu-

nicipal, el Pla de Joventut, elsEstudis d’Acció Cultural, els Es-tudis de Patrimoni, l’elaboraciód’un inventari dels edificis mu-nicipals, un projecte d’instal·la-ció de xarxes d’aigües i la previ-sió de diversos projectes d’ur-banisme.

Pel que fa a les inversions,s’inclouen mesures per millorarla qualitat mediambiental i l’e-ficiència energètica d’Abrera.

El Ple va aprovar els comptes, que augmenten un 7,39%. Foto: Ajuntament

El Ple aprova uns pressupostos amb un “marcat caràcter social”RedaccióABRERA

AbreraSolidaritat | Donen el premi de Carnestoltes a la família de l’Arnau Les Zumeras d’Abrera de Rakel han donat el premi que van guanyar per Carnestoltes a principis de febrer a la mare de l’Arnau, Esther Lozano. L’Arnau és un nen d’Olesa que està patint neuroblastomaestadi 3. El grup abrerenc també preveu realitzar un festival per recaptar fons per a la seva família. Ladonació ha estat de 240 euros, 120 dels quals era del premi i la resta l’han aportat les Zumberas.

Naharro, en unes jornades de competitivitat territorial

TERRITORI4L’alcalde Jesús Na-harro va participar fa uns dies enla reunió de batlles Baix Llobre-gat Nord pel Projecte d’Especia-lització i Competitivitat Territo-rial (PECT). Naharro va anaracompanyat de la regidora d’hi-senda, Guadalupe Marcos.

L’acte va tenir lloc a Marto-rell i tenia com a objectiu acollirel territori al nou finançamenteuropeu conegut com a RIS3,

que és el nou model que substi-tueix el fons FEDER.

El nou model està classificaten sis sectors: l’automoció, la sa-lut mental, l’aeroagroambien-tal, l’emprenedoria, el tercer sec-tor i el talent. En aquest sentit,Naharro ha dit que des d’Abre-ra “han mostrat interès per am-pliar una línia més d’especialit-zació en l’àmbit de la logística,manufactura i embalatge”.

Successos | Detinguts dos joves per robar a domicilis Dos joves veïns d’Olesa han estat detinguts recentment gràcies a la

col·laboració ciutadana per robar dos domicilis al municipi. Els fets van passar els dies 12 de desembre i 13 de gener, quan els detinguts haurien forçat

les portes d’accés als dos pisos, on van robar diversos objectes de valor.

El fotoperiodista KimManresa exposa al municipi

CULTURA4L’exposició fotogrà-fica Escola d’altres mons, del fo-toperiodista Kim Manresa, hatornat a Olesa després de deuanys de la seva inauguració. Lamostra es podrà visitar fins alpròxim diumenge 28 de febrer ala Casa de Cultura.

Dilluns 8 de febrer el mateixKim Manresa va oferir una visi-ta guiada als assistents a la mos-tra, en la qual va participar l’al-caldessa Pilar Puimedon.

Al llarg del recorregut el vi-sitant s’endinsa en les històries

d’una cinquantena d’imatges enblanc i negre de diversos centreseducatius d’arreu del món.

L’objectiu de la mostra ésfer reflexionar els visitants sobreles diferències en les condicionsd’estudi que hi ha a diversospaïsos del món. Es poden ob-servar aules on les parets fan depissarra o classes que s’impar-teixen a l’exterior, sota un arbre,per exemple.

Kim Manresa va realitzar lesfotografies durant diversos viat-ges que va fer de caràcter social.

Una de les fotografies de la mostra. Foto: Kim Manresa

Els veïns donen 27 tones de roba utilitzada a HumanaSOLIDARITAT4L’organitzacióno governamental per al desen-volupament (ONGD) HumanaFundación Pueblo para Pueblova recollir 27.699 kg de tèxtil usata Abrera l’any 2015, segons lesdades facilitades per aquestaentitat. Aquesta xifra represen-ta un augment del 29% respec-te l’any 2014, quan es van reco-llir 21.417 quilograms de roba.LaFundació té instal·lats al nostre

municipi deu contenidors, onla ciutadania hi diposita la roba,el calçat, els complements i el tèx-til de la llar que ja no utilitza.

Les peces dipositades als con-tenidors d’Humana tenen duesdestinacions: una part s’envia ala planta de classificació de l’A-metlla del Vallès i la resta es vena empreses de reciclatge.

El 59% de la roba recollida esprepararà per ser reutilitzada.

Olesa ha celebrat la represa de lesobres de l’autovia B-40, conegu-da popularment com a QuartCinturó, i aturades des de faanys, en el tram que connecta elmunicipi amb Viladecavalls.

Després que el conseller deTerritori i Sostenibilitat, JosepRull, així ho anunciés a principisde més, la setmana passada laministra Ana Pastor va visitar lesobres de la infraestructura, on vaassegurar que els treballs po-drien acabar l’any 2018.

Aquesta represa ha estat re-buda amb satisfacció pel governi els partits de l’oposició d’Olesa.“Considerem que és una in-fraestructura vital per potenciarles relacions i el desenvolupa-ment econòmic entre el BaixLlobregat i el Vallès”, explica a Lí-

nia Nord Miquel Riera, regidord’Obres.

El regidor olesà “lamenta” elretard i reconeix que “no es po-drà avaluar l'impacte del mateixen termes econòmics mentre noentri en servei, però sens dubtes'han perdut oportunitats”. Unade les actuacions pendents és laconstrucció d’un túnel a l’alçadad’Olesa. Segons Riera, “amb l'o-bertura del túnel, els polígons in-dustrials d'Olesa es trobaran en

una situació estratègica des delpunt de vista logístic”. “El termed'Olesa i el seu terreny industrialesdevindran un punt privilegiat”perquè amb el túnel s’estalviarài se simplificarà el transport demercaderies”, conclou.

Els treballs que s’han représs’efectuaran sobre un tram de 6,5quilòmetres, amb tres carrils persentit. Des de Foment preveuenque en aquest recorregut hi pas-saran “60.000 vehicles diaris”.

Un tram inacabat del Quart Cinturó (B-40). Foto: Generalitat

Olesa celebra la represa de les obres del Quart Cinturó

RedaccióOLESA DE MONTSERRAT

11 |

Sant Esteve Sesrovireslínianord.cat 23 febrer 2016

CollbatóCultura | El Casal acull una mostra sobre els orgues de CollbatóDes del passat 21 de febrer i fins al pròxim 6 de març el Casal de Cultura acull l’exposició Els orgues deCollbató, una tradició viva. La mostra recull l’obra del mestre artesà orguener Albert Blancafort, querecentment va rebre el guardó del premi Nacional d’Artesania 2015. La família Blancafort es dedica aaquesta activitat des de fa quatre generacions. A més, se celebraran activitats paral·leles a la mostra.

Tecnologia | Despleguen la fibra òpticaA finals de mes finalitzarà a Sant Esteve el desplegament de la fibra òptica

a tot el municipi. Els treballs han tingut una durada de cinc mesos –van començar a finals de setembre de l’any passat–. La instal·lació s’ha realitzat

aprofitant el cablejat de les línies de coure al llarg de la carretera B-224.

Des del passat dimecres 17 de fe-brer el consistori sesrovirenc hahagut de penjar la bandera es-panyola a la façana de l’edifici.Ho ha fet després de rebre el re-queriment de la delegació del go-vern espanyol fa uns dies. Man-té, però, la senyera de gran for-mat a la façana.

Responent a la petició de ladelegació del govern espanyol,també s’ha recol·locat el retratdel rei Felip VI a la Sala dePlens. El consistori, a més, ha in-format que ha aprofitat aquestscanvis per afegir una fotografiadel president de la Generalitat,Carles Puigdemont, i es manté ala sala l’escut del municipi.

La denúncia a la delegadadel govern espanyol a Barcelonala va tramitar el regidor de Locos

por Sanes Jaume Ripollès a mit-jans de gener. En el text Ripollèsafirmava que la nova alcaldessaCarme Rallo (ERC) “va treure lestres banderes –l’espanyola, lacatalana i la local– que onejavensempre davant de l’edifici con-sistorial i hi va instal·lar una es-pectacular senyera de grans di-mensions”. Segons Ripollès, “enPlens posteriors s’ha preguntatper les tres banderes retirades i

l’alcaldessa ha dit que s’estavenrentant”. A més, destaca que “elretrat del rei Felip VI que semprepresidia el Saló de Plens també vaser retirat sense previ avís”.

Davant d’això, l’Ajuntamentha expressat a Línia Nord que“les banderes s'han tornat acol·locar, una vegada rentades icosides” i afirmen acatar la llei“per evitar qualsevol altra mesuraque pugui afectar el municipi”.

La bandera espanyola oneja al consistori des del dia 17. Foto: Ajuntament

Obliguen l’Ajuntament apenjar la bandera espanyola

Neus MarmolSANT ESTEVE SESROVIRES

Rallo (ERC) i Carbonell (PSC)es reparteixen l’alcaldia

POLÍTICA4ERC, PSC i Entesaper Sant Esteve finalment hanarribat a un acord per la gover-nabilitat del consistori sesrovi-renc. En total, les tres forces su-men tretze regidors, davant delsnou edils de l’oposició. Els tresgrups municipals han pactatdesprés del trencament de l’an-terior govern, quan ARA Sant Es-teve, CDC i Locos por Sanes re-nunciessin.

Amb aquest acord l’alcaldes-sa Carme Rallo seguirà al cap-davant del consistori fins al se-tembre de 2017, quan Enric Car-bonell (PSC) prendrà el relleu a

l’alcaldia. El portaveu d’Entesa,Jordi Borrell, serà segon tinentd’alcalde.

L’alcaldessa Carme Rallo haexplicat a Línia Nordque les dis-crepàncies amb ARA, CDC i Lo-cos “cada cop eren més grans”.La principal font de desacord esva produir quan ARA va denun-ciar presumptes indemnitza-cions cobrades pels equips de go-vern dels mandats 2011-2015 ianteriors i va acusar ERC de“protegir” la corrupció “justifi-cant-se en una moció en la qualEsquerra es va abstenir per fal-ta dels informes pertinents”.

Regulen de nou les activitatsal Parc Natural de MontserratMEDI AMBIENT4Des de fa unessetmanes el Parc Natural deMontserrat compta amb unanova regulació de les activitatsque s’hi desenvolupen. En con-cret, la normativa regula la pràc-tica d’activitats esportives,col·lectives i normes de com-portament i ús a l’interior del’espai natural protegit de lamuntanya.

Pel que fa a activitats espor-tives, està permès el senderisme,l’escalada –que compta amb res-triccions anuals i regulada a tra-vés d’un acord amb la Federaciód’Entitats Excursionistes de Ca-talunya, Generalitat de Catalun-ya i representants del territori–i l’espeleologia –regulada per laFederació Catalana d’Espeleo-logia–. Algunes de les activitats

que requereixen autoritzacióprèvia són l’Slackline, la tirolina,el parapent, el paracaigudisme isimilars, a més vols sense motor,aeromodelisme i drons i activi-tats organitzades, com curses.

Totes les autoritzacions s’hande tramitar a través del Patronatde la Muntanya de Montserrat.

TRES RESCATS EN DUES HORESEl passat dissabte 20 de febrer elsBombers de la Generalitat vanrealitzar tres rescats amb heli-còpter en menys de dues hores.Cap dels rescatats es troba en es-tat greu. El primer va ser unadona amb un esquinç al tur-mell. El segon, una dona que ha-via caigut a prop de Sant Jeroni.I el tercer, un home amb una fe-rida oberta al genoll.

El nou govern municipal (PSC, ERC i Entesa). Foto: Ajuntament

El Ple extraordinari de l’1 de fe-brer va aprovar una moció a fa-vor de la remunicipalització del’aigua amb el suport dels vots del’equip de govern –ERC, GiC iConvergència–. Els socialistes, al’oposició, van votar-hi en contra.

Aquesta mesura comportala finalització del contracte ambSorea, l’empresa que gestionaaquest servei al municipi des defa 22 anys. El dia en què es ma-terialitzarà el traspàs serà elpròxim 1 d’abril, quan el controlde l’aigua potable passarà amans de l’Ajuntament.

El regidor d’Acció territo-rial i Mobilitat, Josep Estradé, vadir durant la sessió plenàriaque “s’ha pres la decisió d’a-postar per la gestió directa –i noindirecta com fins ara– de l'ai-gua” amb la voluntat “d’oferir unmillor servei a la població”. Es-

tradé va informar que Collbatóformarà part del Consorci Públicper a la Gestió Integral d’Aigüesde Catalunya (CONGIAC), elqual reuneix diversos consisto-ris que gestionen el servei d’ai-gua municipals.

Segons ha dit el consistori, laremunicipalització de l’aiguapermetrà també “la millora de laxarxa i la utilització de l’aiguadels pous”. A més, es preveu queprogressivament es redueixinles tarifes de l’aigua fins a un12% en els pròxims 20 anys.

Per altra banda, l’alcalde deCollbató, Miquel Solà, s’ha unita un comunicat conjunt adreçata la Generalitat que han emèsdiversos batlles de la zona –Es-parreguera i Masquefa– perdenunciar les males olors pro-vinents dels abocadors de CanMata i l’Ecoparc4. Segons els al-caldes firmants, en els darrersanys el problema s’ha agreujatamb la posada en marxa del’Ecoparc4 el 2010. Tots dosabocadors es troben al termed’Hostalets de Pierola.

Els regidors van presentar el pla de govern al Casal. Foto: Ajuntament

El municipi gestionarà el serveid’aigua a partir del mes d’abril

Neus MarmolCOLLBATÓ

Comarca| 12

línianord.cat 23 febrer 2016

ComerçCollbató | El Casal acull una xerrada sobre economia socialEl passat divendres 19 de febrer la sala d’actes del Casal de Cultura de Collbató va acollirla xerrada Una altra manera d’entendre l’economia, de la mà de l’expert en economiasocial i solidària Jordi Vila. Vila va explicar als assistents en què consisteix aquest tipusd’economia i què vol dir pertànyer a la Xarxa d’Ajuntaments que la promouen.

El passat cap de setmana del 13i 14 de febrer Esparreguera va re-cordar el seu patrimoni industriali modernista amb la celebració dela primera Fira Noucentista almunicipi. L’esdeveniment vacoincidir amb la celebració de laFesta Major d’Hivern amb motiude Santa Eulàlia, la patrona delmunicipi. La nova fira substitueixa la Fira Medieval que feia setanys que se celebrava.

Els carrers cèntrics de la Vilaes van traslladar a l’època de laindustrialització, un període queha marcat la història del muni-cipi. Esparreguera compta ambun llarg bagatge cultural mo-dernista i té una llarga trajectò-ria en l’àmbit de la terrissa. Amés, la Colònia Sedó ha estat undels pols d’activitat industrialcabdals per al desenvolupamentdel municipi.

L’estil de construcció demolts dels edificis de la Vila da-ten dels primers anys del segleXX, quan van esclatar els mo-viments modernista i noucen-tista. L’impulsor d’aquests estilsa Esparreguera va ser l’arquitecteJosep Domènec i Mansana, elqual va tenir molt a veure amb latransformació del municipi enaquest sentit.

Al llarg dels dos dies es vanprogramar diverses activitatsrelacionades amb aquesta te-màtica. Per exemple, es va cele-

brar una jornada de portes ober-tes al museu de la Colònia Sedó.També es van oferir visites co-mentades al taller de CeràmiquesSedó i una passejada moder-nista. Es van celebrar diversescercaviles, a més de balls nou-centistes i cuplets.

Els comerços i els artesans esvan aplegar al llarg dels dos diesa la plaça de la Constitució permostrar els seus productes. Tam-bé hi va haver tallers d’oficis a laplaça de l’Església i del Centre ijocs infantils diversos.

La fira va fer retornar el municipi a principis de segle. Foto: Facebook

Esparreguera celebra perprimer cop la Fira Noucentista

RedaccióESPARREGUERA

Patrimoni | Biblioteques que aposten pel Parc Agrari Tretze biblioteques del Baix Llobregat participen en el projecte De l’hort a la biblioteca. La iniciativa

consisteix a donar a conèixer els productes del Parc Agrari, de proximitat i de temporada. Els municipisque hi participen són Sant Boi, Cervelló, Corbera, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, Sant Feliu de

Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles.

Nou Martorell rep ajuts percontractar persones a l’atur

MARTORELL4 L’associació decomerciants Nou Martorell harebut una subvenció econòmicaper part de l’Ajuntament perdestinar-la a contractar personesen situació d’atur al municipi.

Les empreses beneficiàrieshan estat Gestió Veïnal –5.250euros per contractar dues per-sones–, Bartés i Costa –2.500 eu-ros per contractar un aturat– iParafarmàcia Les Bòbiles –1.750euros per un contracte indefinita temps parcial–.

A més d’aquesta mesura,una quinzena de persones a l’a-tur al municipi han començat arebre formació en vendes i aten-ció al client al Molí Empresa.

El curs, que s’allargarà fins alpròxim 22 de juliol, comptaamb un certificat de professio-nalitat d’Activitats de venda iestà subvencionat pel Serveid'Ocupació de Catalunya (SOC)i el Fons Social Europeu en elmarc de Formació d’Oferta enÀrees Prioritàries.

Demanen mesures urgentsper al control dels mosquits

SALUT4Els alcaldes socialistesde la comarca van reclamar alconseller de Sanitat, Toni Co-mín, mesures “urgents” davant“l’amenaça de la Generalitat deno complir els seus compromi-sos de finançar el servei de con-trol de mosquits” al Baix.

Davant la reaparició del mos-quit tigre i l’adveniment del

mosquit que provoca el virusZika, els alcaldes del PSC a la co-marca s’han mostrat preocu-pats. En concret, alerten delpossible augment dels mosquitsa la zona del delta del Llobregat,al llarg del riu i a les urbanitza-cions, a causa de les altes tem-peratures registrades els da-rrers mesos.

Garanteixen més recursos per a beques menjador

AJUTS4La Diputació de Barce-lona ha anunciat recentmentque dotarà de més recursos pera beques menjador a la comar-ca. Ho farà a través del ConsellComarcal, que és l’òrgan quegestiona aquest àmbit al conjuntdel Baix Llobregat.

Es tracta d’una mesura quepot beneficiar milers de famíliesde la comarca i que van demanardiversos alcaldes fa uns mesos,

quan es van reunir amb mem-bres de la Diputació.

Aleshores van sol·licitar unasubvenció econòmica d’aproxi-madament 250.000 euros perpoder fer front a una part delpressupost del Consell Comarcalque es destina a cobrir les bequesper als menjadors escolars. D’a-questa manera, la Diputació as-sumeix la part que la Generali-tat no pot garantir.

Escenificació del lliurament de les ajudes. Foto: Ajuntament

El conjunt de la comarca s’ha al-çat davant el possible tancamentd’una vintena de línies de P3 alBaix Llobregat per al pròximcurs. Arran d’això, tant la comu-nitat educativa com les famíliesafectades es van concentrar enuna protesta el passat dijous 4 defebrer a les portes dels Serveis Te-rritorials del Departament d’En-senyament a la comarca, a SantFeliu.

Els manifestants van dema-nar que no es tanquin els grupsi que es redueixin les ràtios a lesaules fins a 20 alumnes per alsnous grups de P3. Tant la co-munitat educativa com els go-verns locals de la comarca de-manen “diàleg” a la Generalitat.També recorden en un comuni-cat que “als pressupostos de la

Generalitat per al 2015 la sub-venció a escoles privades con-certades ha pujat el 17,3%, men-tre que el pressupost en educaciópública es manté retallat en xifresper sota de les del 2010”.

Pel que fa al Baix Nord, a Es-parreguera Ensenyament estudiatancar dues línies de P3, aixícom a Olesa. En aquest últimmunicipi, la Plataforma Olesaes Mou (POEM) també ha de-manat reduir els alumnes peraula i mantenir les 13 línies de P3que té ara el poble.

Amb tot, el Consell Comarcalva criticar també el possible tan-cament de les línies de preesco-lar i va aprovar una moció pre-sentada pel PSC, ICV-EUiA, ERCi CiU en rebuig a la retallada engrups de preescolar i demanant“diàleg” al Govern.

Des d’Ensenyament, per laseva banda, apunten al descensde la natalitat com a causa delspossibles tancaments i expli-quen que no tindran cap xifra de-finitiva fins a la preinscripció, queserà a finals de març.

Manifestació del 4 de febrer contra els tancaments. Foto: Arxiu

Clam unànime en contra del tancament de línies de P3

RedaccióBAIX LLOBREGAT

13 |

Entrevistalínianord.cat 23 febrer 2016

Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda–sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

F. Javier RodríguezBAIX LLOBREGAT

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

| 14Serveislínianord.cat 23 febrer 2016

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada. Els efectes de la pobresa ener-

gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front. En paraules de la presidenta

de la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació. Al marge de l’avaluació teòrica,

però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú–amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica. Aquesta llei, en vigor des del

mes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióBAIX LLOBREGAT

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

15 |

Esportslínianord.cat 23 febrer 2016

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALAVUI 23 DE FEBRER09:00-14:00 CERCA'M, Fira de l'Ensenyament.

Preu: activitat gratuïta. Organitzador: PatronatMunicipal de Serveis d'Atenció a les Persones.Lloc: Centre Cultural.

DIVENDRES 26 DE FEBRER10:30 Sessions grupals d'orientació laboral: Lin-

kedin avançat. Imprescindible tenir perfil a lin-kedin (amb foto, titular, extracte, experièn-cia i aptituds). Lloc: Escoles Velles.

DISSABTE 27 DE FEBRER11:30 Taller Big Apple, una de les coreografies

de jazz steps més populars del món delswing. Hi haurà una segona sessió el dissabte5 de març a la mateixa hora. Durada de l’ac-tivitat: dues hores. Lloc: Casino.

AVUI 23 DE FEBRER18:30 Comissió Informativa de Participació,

Dinamització i Ciutadania. Lloc: Sala de Ses-sions de la Casa Consistorial. Organitza:Ajuntament d'Esparreguera.

DE L’1 AL 16 DE MARÇMatí-TardaCommemoració del Dia Mundial dels

Drets del Consumidor. Organitza: Servei Pú-blic de Consum de la Regidoria de PromocióEconòmica. S’oferiran activitats educatives enmatèria de consum. Consultar programa. DIUMENGE 28 DE FEBRER

14:00 Celebració del Dia d'Andalusia amb dinartípic andalús (puchero) i actuacions musicals.Organitzador: Associació Cultural AndalusaLuis de Tena. Lloc: UEC.

DILLUNS 29 DE FEBRER18:30 Xerrada: La situació d'acollida de refugiats

sirians. Intervenció i acollida a Olesa de Mont-serrat. Lloc: Saló de Sessions de l'Ajuntament.

DIVENDRES 26 DE FEBRER18:30 Projecció del documental Born into Bro-

thels de Zana Briski i Ross Kauffman. Refle-xió sobre si la fotografia té poder per fer es-capar del seu previsible futur nens envoltatsde pobresa, abús i desesperació. Lloc: Casalde Cultura (Collbató).

MARTORELL OLESA COMARCAESPARREGUERASANT ANDREU

Exposició fotogràfica del fotoperiodistaKim Manresa: Escoles d’altres mons. Lloc: Casa de Cultura. Organitzador:Ajuntament d'Olesa de Montserrat.

Exposició de Kim Manresa:‘Escoles d’altres mons’

Fins al 28 de febrer

Tallers per a famílies: Taller de cuina di-vertida i creativa. Preu: 5 euros, en con-cepte de material. Durada aproxima-da d'entre 1 hora i hora i mitja. Lloc:escola bressol municipal El Trenet.

Tallers per a famílies: Cuina divertida i creativaAvui 23 de febrer a les 17:15

Un conte magnífic per als nens que en-cara no han après a llegir, però els agra-da compartir la màgia de les paraulesi les imatges al costat de la mare, elpare, l'àvia, l'avi... Lloc: Biblioteca deMartorell.

Hora del Conte: 'L'ocell sense nom que volia ser rei'

Dj. 25 de febrer a les 18:00

Jornades per a empresaris del Baix Nordsobre la importància de transmetre deforma breu i eficaç el valor d’una em-presa. Es donaran eines per millorar l’e-levator pitch. Lloc: Escoles Velles (SantAndreu de la Barca).

Jornades per a empresaris delBaix Nord: ‘Elevator pitch’

Del 23 al 26 de febrer

L’MC Sant Andreu inicia latemporada amb sis victòries

SANT ANDREU4Un any més, elcircuit de BMX de Sant Andreu dela Barca va acollir la primera jor-nada de la Lliga Catalana d’a-questa modalitat. Uns 130 ridersrepartits en 12 categories vancompetir el dia 1 de febrer en unajornada molt favorable per als in-teressos de l’MC Sant Andreu,que va guanyar en sis proves.

Laia Quina i Marc Campos, enles categories femenines A i B

respectivament, van confirmarel bon moment de forma de les ci-clistes santandreuenques. AdriánMesa va aconseguir una victòriaper només un punt a la categoriamasculina de 9 i 10 anys. MiquelHernández va ser el millor en elsnois d’11 i 12 anys, Adrià Prieto vaimposar-se a la categoria de 13 i14 anys, mentre que la victòriamés ajustada va ser la de JorndiHernández a la categoria cruiser.

El BC Martorell comença lasegona fase contra el Masnou MARTORELL4Comença l’horade la veritat. El BC Martorellinicia el segon tram de la com-petició, que ha de servir per ga-rantir la presència de l’equip a lalliga EBA per tercera temporadaseguida, aquest diumenge con-tra el Vive El Masnou.

L’equip, que va acabar latemporada en avant penúltimaposició amb un balanç de 6 vic-tòries i 12 derrotes, encetarà lasegona fase en setè lloc amb 4

victòries i 4 derrotes (empatatamb CB Castellbisbal, Mora-banc Andorra i Sabadell Sant Ni-colau). El sistema de competiciófa que les victòries de la prime-ra fase contra els equips del ma-teix grup s’arrosseguin, de ma-nera que els martorellencs s’en-frontaran a doble partit contraels cinc pitjors equips del grup C-A de la primera fase, Barberà,Masnou, Arenys Joventut, SantNicolau i CCE Sant Lluís.

No va poder ser. El CH SantEsteve va donar la cara i va ven-dre cara la seva pell, però elKH-7 Granollers va aconseguir ladissetena victòria del campionatdissabte passat al pavelló muni-cipal (27-30).

Els de Daniel Ariño rebienun equip jove però farcit de talent,amb alguns jugadors amb expe-riència al primer equip granolle-rí. Després de dos atacs en elsquals els sesrovirencs van acon-seguir marcar, el Granollers vaprendre la iniciativa en el marca-dor amb un 2-3 i ja no deixaria es-capar el control del partit. L’equipva tenir una bona efectivitat decara a porteria durant el primerperíode que va evitar que els vi-sitants aconseguissin distanciar-se. Els jugadors de Sergio Pozo esmovien en uns guarismes favo-rables d’entre 2 i 3 gols i el resul-tat al descans era de 12-15.

L’intercanvi de gols va con-tinuar en els primers minutsdel segon temps, però aleshoresel Granollers va prémer l’acce-lerador i va aconseguir un par-cial de 0-4 que situava un 17-24que convertia la remuntada enuna quimera. Però lluny de ren-dir-se, l’equip va fer un sobre-esforç i, amb l’empenta de l’afi-ció, va aconseguir retallar la dis-

tància fins als dos gols (26-28).Tot i això, els vallesans van ges-tionar bé els darrers momentsdel partit i endur-se la victòria.

Aquest dissabte l’equip tor-narà a enfrontar-se contra undels rivals de la zona alta de laclassificació. Els sesrovirencsviatjaran fins a Montcada i Rei-xac per enfrontar-se al sisè, el CHLa Salle.

L’equip va caure contra el líder. Foto: CHSES

L’Handbol Sant Esteve plantacara però cau contra el Granollers

Collbató | Es presenta la setena edició de la PortalsCompte enrere per a la setena edició de la Portals, la cursa en BTT que recorre els

portals d’entrada a Montserrat. El passat 10 de febrer, l’ajuntament del Bruc va serl’escenari de la presentació de la cursa, que aquest any se celebrarà els dies 9 i 10d’abril. Esportistes com Àngel Edo o Melcior Mauri no van perdre’s aquest acte.

RedaccióSANT ESTEVE SESROVIRES

| 16 línianord.cat 23 febrer 2016 Pròxima edició: 23 de març