linia nord 24

redacció: 93 458 87 80 - [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

linianord.cat · 13/05/15 · Núm. 24 · Difusió controlada per OJD-PGD: 10.025 exemplars mensualsbaix llobregatlínianord

Anàlisi pàg 3

Comença el compteenrere per a les eleccionsmunicipals del 24M

Sant Andreu pàg 14

Pep Plaza aterra al TeatreNúria Espert ambl’obra ‘I ara què?’

Comarca pàg 28

El Baix Nord continuatenint l’atur més alt detot el Baix Llobregat

Sant Esteve pàg 25

La justícia dóna la raóa l’Ajuntament en lagestió de la residència

Comerç pàg 28

Martorell acull un mercatd’intercanvi i segona mà

Esports pàg 29

Collbató, l’escenari del millor ‘ultraesport’

La Passió s’acomiada d’Olesai Esparreguera amb èxit

Més de 6.000 persones a cada municipi han gaudit un any més de la tradicional representació teatral pàgs 16 i 18

pàgs 10 i 11

Entrevista a Xavier FonollosaCandidat de CiU a l’alcaldia de Martorell

“Nosaltres som els mésd’esquerres

de tot el BaixLlobregat”

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 línianord.cat 13 maig 2015

Anàlisi 3 | línianord.cat13 maig 2015

Tradicionalment, les dinàmi-ques polítiques i electorals alBaix Llobregat Nord varien res-pecte a les de la resta de la co-marca. Però tot i que la influèn-cia del cinturó vermell no és tanintensa al nord del Baix, el pre-domini socialista segueix sentevident. Sant Andreu de la Bar-ca –el buc insígnia del PSC enaquesta zona–, Abrera, Sant Es-teve i Collbató en són un exem-ple. Malgrat això, la ciutat mésimportant de la zona, Martorell,s’erigeix com un bastió de CiU, onla formació ha gaudit de quatreanys de majoria absoluta.

De moment, i segons una en-questa publicada per El Llobregat

que analitza la intenció de vot atota la comarca –el 24M estan cri-dats a votar 580.000 electors–,els socialistes seguirien sent, ambel 25%, la força política més vo-tada al Baix, però seguida deprop per Ciutadans, amb el 20%,i Podem, amb el 12%. Pel que faa CiU, la coalició nacionalistaquedaria en quarta posició ambel 10,6% dels vots –el 2011 va serla segona força més votada, perdarrere del PSC–.

TRASPÀS DE PODERJustament a Martorell hi ha unade les novetats més destacadesd’aquests comicis, ja que SalvadorEsteve –alcalde de la ciutat de1987 al 2003, i del 2007 a l’ac-tualitat– no es presentarà a la re-elecció. Esteve, que va recon-querir l’alcaldia martorellencal’any 2007 per majoria absoluta

i va revalidar-la el 2011, deixa coma successor Xavier Fonollosa,fins ara regidor de PlanificacióUrbanística, que intentarà man-tenir la majoria convergent alPle [veure entrevista a les pàgines10 i 11].

L’alternativa convergent perl’esquerra ofereix un PSC lideratper l’actual alcalde de Castellví deRosanes, Lluís Tomàs, i la irrup-ció de Movem Martorell, unaconfluència d’esquerres que ha

aconseguit reunir sota un mateixparaigua ICV-EUiA, CUP i ProcésConstituent, entre altres.

L’ALTRE BASTIÓ CONVERGENTEsparreguera representa, con-juntament amb Martorell, l’altreAjuntament convergent de lazona. Joan Paül Udina ha gover-nat el municipi amb 4 regidorsaquests quatre anys gràcies a ungran pacte amb AIESPA –amb 2regidors i encapçalada per l’últimalcalde de l’època franquista a lapoblació, Ignasi Oleart– Gentd’Esparreguera –2 regidors– iERC –3 representants–, tot i queaquests dos últims partits no hanacabat el mandat al govern perdesavinences amb CiU.

Amb un resultat certamentincert i obert a qualsevol possibi-litat, els esparreguerins podran es-collir batlle entre les 10 candida-

tures que es presenten, sent el mu-nicipi del Baix Nord que més en té.

A la resta de poblacions delnord de la comarca predomina elvermell. Mentre que a Sant An-dreu, l’actual alcalde del PSC icandidat a la reelecció, EnricLlorca, es presenta amb un coixíde 10 regidors, amb els quals hagovernat el municipi aquestsquatre anys, a Olesa el Bloc Ole-sà –que engloba EUiA– intenta-rà mantenir l’alcaldia i fer bons elsseus actuals 9 regidors.

Una altra de les sorpreses decara als comicis és el canvi de can-didat socialista a l’alcaldia d’A-brera: l’actual alcaldessa del PSC,Maria Soler, deixa via lliure a Je-sús Naharro. Per la seva banda,tant els alcaldes socialistes deSant Esteve –Enric Carbonell–,com de Collbató –Anna Úbe-da–, es presenten a la reelecció.

24M: l’hora de la veritat» El Baix Nord afronta unes eleccions municipals amb la probable irrupció de noves forces polítiques» A Martorell, Fonollosa intentarà mantenir la majoria d’Esteve, el qual no es presenta a la reelecció

F. Javier RodríguezMARTORELL

La campanya electoral per al 24 de maig ja està en marxa. Foto: Arxiu

Esparreguera és el

municipi del Baix

Nord que més

candidatures té: 10

| 4Opinió línianord.cat 13 maig 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Nord no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

línianord.cat

Dipòsit legal: B 12314-2013

amb el suport de:Difusió controlada

10.025 exemplars mensuals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Vet aquí, que s’ha desfermat unaallau de pasteres que travessen laMediterrania, fugint de la mi-seria i la desesperacio de noveure un millor futur possible.Grecia i Italia son els estats que,amb mes impotencia, viuenaquesta contínua arribada depasteres amb molts joves, donesembarassades i criatures amun-tegats en embarcacions sense lesmínimes garanties de poder ferla travessa sense cap ensurt i totsovint amb problemes de segu-retat entre els mateixos embar-cats i arribant amb greus pro-blemes de manca de beguda ialiments, no diguem higieni-ques. Europa, una vegada mes,ha fet l’orni davant d’un greuproblema humanitari, amb mi-lers de cossos negats a les aiguesdel nostre dissortat mar.

Quina hipocresia! Hi ha di-ners per salvar els bancs –i el res-cat d’estats de rebot–, amb mi-lers de milions, i no n’hi ha perajudar a uns desgraciats que en laseva desesperació, sense pensar-s’ho ni una mica, desafiant el pe-rill d’una travessa perillosíssimai amb una arribada carregadad’incognites, emprenen l’aven-tura amb l’esperanca d’un futursegur que molt dur, pero moltmillor que no el que estan vivintals seus països. Tambe entren enaquest terrible joc d’interessosles mafies que s’encarreguen detransportar a canvi d’importantsquantitats de diners, explotant ladesesperacio dels que volen mar-xar i arruïnant les famílies querecapten diners per enviar al seuparent a la “terra promesa”.

Al pas que anem a la Medi-terrania acabarem anomenant-la “Mare Sinistrum”

4Mare sinistrumper Jordi Lleal

4Madresper David Creus

A hores d’ara ja ens trobem amenys d’un mes per a les elec-cions municipals, les eleccionstransversals i territorials perexcel·lència, però que enguanypoden representar –haurien derepresentar– una primera vol-ta de les eleccions plebiscitàries,una preparació per al gran com-bat democràtic del 27-S. De fet,el 9 de maig –dia en què s’iniciaoficialment la campanya de lesmunicipals del 24M– començauna carrera “contrarellotge” dequatre mesos de molta intensi-tat política.

Les municipals del 24 demaig tindran lloc en un momenten què cal que ens repolititzemi adquirim més consciència –so-cial i nacional–. Molts dels pro-blemes dels nostres pobles, vilesi ciutats no es podran resoldresatisfactòriament si la política, enmajúscules, no pren una altra di-mensió; un caire transformador,sempre tenint en compte que el24M exercirem un doble vot: pelterritori –per la nostra localitat–i per al país català en el seu con-junt. Per altra banda, el 24Mtambé estarem votant el que joanomeno les institucions terri-torials intermèdies; és a dir, elsconsells comarcals i les diputa-cions. Les eleccions municipalsdel 24 de maig no deixen de re-presentar una altra oportunitatper exercir la nostra sobirania

política. Aquestes haurien de serles eleccions de la primaveracatalana, uns comicis que enstornin a mobilitzar de debò i, al-hora, que puguem respondreals reptes de la política de pro-ximitat. Les municipals tambésón unes eleccions molt geo-gràfiques i complicades de ges-tionar; en cada un del 947 mu-nicipis de Catalunya s’ha deplantejar una campanya diferenti, a vegades, resulta difícil com-putar-ne els resultats i fer-ne unaanàlisi acurada. En qualsevolcas, sí que és important d’es-mentar que en aquestes elec-cions caldria sancionar, pena-litzar les llistes i els candidatssense vinculació amb els muni-cipis. És lleig presentar-se a laciutadania, en la festa de la de-mocràcia d’una forma fraudu-lenta, sense respecte pels mu-nicipis que vols representar, no-més per interès electoral.

En síntesi, en aquesta pre-campanya del 24M ja es pot dirque, de nou, ens dirigim versuna campanya permanentmolt dura. Caldrà estar prepa-rats i, sobretot, caldrà fer ungran esforç, de sacrifici perso-nal i col·lectiu, per compro-metre’s per lluitar per millorarla situació social i nacional. El24M pot començar una novaprimavera catalana: depèn detots nosaltres.

per Josep Loste

4El 24M i la primavera catalana

Mi corazón se siente tan agra-decido que tiene muy claro quedonde no puedo fallar comohijo es en comprender que un‘Te quiero’ os debe ser dicho los365 días del año. Vuestro amorhacia nosotros es incondicionaly lo lucháis con uñas y dientesseamos como seamos. Lucháispor nosotros con las palabrasque solo es capaz de escribir ysentir vuestro corazón, sois ver-daderas princesas de un cuen-to en el que siempre venís a nu-estro rescate.

Nunca nos dejáis solosmientras recorremos ese viajemuchas veces tortuoso por nu-estra conducta de hijos, deamarnos por habernos parido yhacernos sentir que somos laparte más importante de vues-tras vidas. Pase lo que nos pasesiempre sabemos que vuestroamor viene a nuestro rescate, tú,

mamá, mi mamá, sé que te hec-ho sufrir con mi sordera cuan-do mirabas de ayudarme a des-cubrir lo que tú con tanto amorme diste y llamamos vida. Siem-pre estás cerca y recordándomeque no todo el mundo es bueno.

Te quiero, es incondicionallos 365 días del año, hoy que luc-has por ti misma y papá, no tequiero más que ayer ni te quie-ro menos que mañana, eres miheroína y mi amor no crece adiario hacia tu persona. Es tan-to el agradecimiento que tengohacia tu persona por querermetanto que no tengo más espacioen mi corazón para amarte másde lo que te amo. Todo mi co-razón es tuyo, y mi admiracióna tu fuerza y valentía es absolu-ta y extensiva a todas las madresque compondréis que como hi-jos no seamos perfectos. GraciasMamás.

@Mariona_Ferrer: Les diferències au-tonòmiques de despesa per habitant eneducació i sanitat són d'un 60%. Catalunyaestà per sota de la mitjana.

@DeClaseBaja: Pero Mariano Rajoy, paralas fotos corriendo a esas velocidades usauna opturación de 1/125 o te saldrán movi-das, membrillo mío.

#EnCampanya

@CarlesMundo: Comença la campanya iel PP torna a fer servir la llengua catalanacom a arma electoral. Han de demostrarque són més intolerants que C's.

#PerSotaDeLaMitjana #VidaSana

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88 5 | línianord.cat13 maig 2015

| 6Envia’ns les teves cartes a: [email protected]ínianord.cat 13 maig 2015

@encampanya: L’enquesta de La Van-guardia és acollida amb satisfacció al PSC:se supera àmpliament el llindar mínim perentrar al Parlament.

@sule25: Monedero marxa perquè elpolític rupturista no ha aconseguit guanyarel professor socialrevolucionari. El seu llocsempre serà a l'Acadèmia.

@xavieraldekoa: Uf. 214 de las casi 700mujeres liberadas en Nigeria están em-barazadas. Los militantes de Boko Haramlas violaron durante el secuestro.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Sabem quan seran les eleccions dites ple-biscitàries, sempre que les forces polí-tiques espanyolistes del PPSOE no lesimpedeixin amb el joc del TribunalConstitucional. Tanmateix, hi ha noindependentistes que no saben què fer:del PP i del PSC no se’n poden refiar per-què, fins i tot analitzats amb indulgèn-cia, són els responsables d’haver-nosportat fins aquí. El PP perquè, amb malafe, ha alimentat la discòrdia des d’unconstitucionalisme autoritari. El PSCestà en l’origen del bunyol pre i post es-tatutari. De l’aparador actual d’esconssembla que només hauria de sobreviu-re C’s, que insisteix en una oferta basa-da en l’omnipresència mediàtica del seulíder. Albert Rivera, que és entrevistat so-vint per les televisions estatals que, a cò-pia d’explotar-lo monotemàticament,han fagocitat un discurs que a hores d’a-ra no resol els desafiaments plantejatspel sobiranisme democràtic ni connec-ta amb un catalanisme moderat i pro-gressista.

Orfes de sigles i amb la musculatu-ra electoral escaldada, alguns no-inde-pendentistes imaginen el 27 de setem-bre com un d’aquests dies atziacs en quèacabes votant el partit que menys me-nysprees i fas un ús instrumental del vot,això que els experts anomenen ‘vot útil’i que, en la consciència dels que l’hanpracticat, sempre es viu com un fracàs.

Descartat el vot en blanc, quedal’abstenció, que té la dignitat apocalíp-tica del suïcidi i l’encant frívol de l’ex-travagància. Quedaria l’opció d’ICV si nofossin tan "complicats".

Mentrestant, l’independentismemanté una energia capaç de vendre lesdesavinences com estratègies. Ja parlende convèncer els indecisos i d’assolir unamajoria que intueixen però que els calcertificar amb la rotunditat referendà-ria d’unes eleccions.

Podem és l’alternativa de moda.Però si no creus en la retòrica telepre-dicadora, ni en les dreceres màgiques, nitens l’energia per indentificar-te amb el

radicalisme generacional o l’igualita-risme de pla quinquennal, ni combre-gues amb la flacciditat argumental delseu discurs en matèria de cultura i d’e-ducació, què et queda a banda de l’an-goixa que provoca haver-te d’enfrontara mesos d’extenuant gestació electora.

Els dirigents populars i socialistes, decara a les municipals del 24 de maig, perno perdre tots els vots que tenien, apro-fiten la baixada del sobiranisme, segonsel baròmetre d’hivern del Gesop, en elqual CiU i ERC no sumen la majoria ab-soluta. Ho entenc, tot i que lamento lainterpretació d’algunes bones perso-nes, per exemple: L’alcalde de Tarra-gona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC),creu que la força del procés sobiranistas’està “diluint” de manera “lògica”. Enuna entrevista amb l’ACN, Ballesterosatribueix aquest escenari a les diver-gències partidistes i al desànim de la gentcom a conseqüència d’una “certa de-cepció” i d’una disminució de la “dis-conformitat social”. El batlle tarragoníretreu a CiU que hagi utilitzat el discurssobiranista per tapar “una mala o pocaacció de govern” i li recorda que el Go-vern ha de governar “en el dia a dia”. Defet, Ballesteros creu que, tret de la in-dependència, CiU ha deixat les altresqüestions en un segon pla, i consideraque això ha esdevingut “una anomaliahistòrica i real”.

Tot i que afirma que no s’atreveixa pronosticar què passarà en les elec-cions al Parlament del 27 de setembre,l’alcalde de Tarragona reconeix que téla sensació que “l’efervescència” delprocés va de baixa i creu que el Governhauria d’haver anteposat unes altresprioritats. Ballesteros insisteix que,més enllà d’estar d’acord o no amb laindependència, Catalunya és un país“que ens estimem tots” i que desitjariaque també es parlés de temes com aral’ocupació, de les oportunitats per a lespersones necessitades, dels grans pro-jectes de país, de la indústria o del fu-tur de la cultura.

4Els no independentistesper Sebastià Barrufet

Societat Civil Catalana, que no és la so-cietat civil catalana, ataca a Montserrati al seu abat. El general Franco ja va ferel mateix. Coincidència significativaamb el sepultat a la caverna del Valle delos Caídos.

El dictador Franco va atacar a l’abatAureli M. Escarré per les seves decla-racions democràtiques i en sintoniaamb el compromís evangelitzador del’Església (Le Monde, 14 novembre1963). Ara, 50 anys després, Societat Ci-vil Catalana ataca a l’abat Josep M. So-ler per unes declaracions a TV3 i una ho-milia en la festa de Santa Maria deMontserrat.

Societat Civil Catalana acusa ambllenguatge emprenyat a l’abat Soler demanca de vergonya i d’ètica, d’apropiar-se de la Moreneta. Però l’abat Soler ac-tua segons la Doctrina Social de l’Es-glésia, els grans textos pontificis com laPacem in Terris de Joan XXIII, elsdiscursos de Joan Pau II, i els documentsde l’episcopat català com “Arrels cris-tianes de Catalunya” i “Al servei del nos-tre poble”.

L’abat Soler ha dit a TV3 en magní-fica entrevista de Lídia Heredia: “Mont-serrat procura sempre estar a favor delpoble de Catalunya, i el 2015 ho conti-nuarà estant. Des de Montserrat s’ha ditdiverses vegades que és important queels ciutadans i les ciutadanes puguin ma-nifestar la seva opinió i votar. El 2015 tin-drem les urnes i podrem votar. Po-drem comptar qui està a favor d’un pro-cés o d’un altre procés. Les vegades quen’he parlat manifesto no solament elmeu criteri sinó el de la comunitat deMontserrat, el majoritari, perquè aques-

ta és una comunitat plural. Com a res-ponsable d’una institució d’Església,que és la comunitat de Montserrat, novaig més enllà de dir que és importantque puguem votar i decidir. No ens cor-respon entrar en opcions concretes.Cadascú té el seu criteri i votarà el quecregui que és més convenient. El quehem de defensar és que la gent pugui vo-tar i animar que la gent voti i se senti res-ponsable del present i del futur de la his-tòria del país; no afavorir unes opcionso altres”.

Societat Civil Catalana tergiversales paraules de l’abat en posar en la sevaboca que demana a la Moreneta que pro-tegeixi el 27S. Però l’abat en cap momentcita el 27S, ni les municipals, ni les elec-cions espanyoles. Les paraules de l’abatSoler a la vetlla de la nit de Santa Mariasón aquestes: “Ara que el poble de Ca-talunya té al davant unes cites electoralsque són molt importants, invoquem laMare de Déu perquè vessi dons i virtutssobre el nostre país per tal que puguemcontinuar construint un poble unit enallò que és fonamental, ferm a treballarper una major igualtat social i per la dig-nitat de les persones que el formen o quehi conviuen: un poble sense esperit dediscòrdia, protegit d’enemics espiritualsi temporals, com prega el venerable Tor-ras i Bages, per aconseguir una convi-vència segons els valors democràtics iuna pau perpètua segons l’Evangeli deJesucrist”.

L’estil assenyat, respectuós, demo-cràtic i evangèlic de l’abat Josep M. So-ler no té res a veure amb el franquismeni amb el tarannà de Societat Civil Ca-talana.

4Contra Montserratper Oriol Domingo

Martorell| 8

línianord.catmaig 201513

Els carrers i places de Martorellvan tornar a vibrar amb la Firade Primavera. Des del 24 fins al27 d’abril passats, la ciutat vagaudir d’un gran ventall d’acti-vitats per a tots els gustos i pú-blics en diversos indrets del mu-nicipi, que van omplir de color laciutat durant quatre dies.

La fira es va celebrar en elmarc de l’Any internacional de lallum, en la qual el Pont del Dia-ble va estar il·luminat per unmapping amb efectes especialsque explicava la seva llegenda.

Un altre esdeveniment des-tacat va ser la celebració delquarantè aniversari dels PremisVila de Martorell, que va comp-tar amb el pregó d’Àlex Susanna,escriptor, poeta i actualmentpresident del Premi Vila de Mar-

torell i director de l’Institut Ra-mon Llull. També es va fer unagala per celebrar l’efemèride,conduïda pel periodista ToniPuntí.

La música també va ser unade les protagonistes, amb elsconcerts de Marc Parrot i Sra.Tomasa com els artistes mésesperats. També van actuar du-rant les festes Som in crescendo,

guanyadors de la segona ediciód’Oh Happy Day.

Diumenge 26 van actuar elsCastellers de Vilafranca i aquelldia es va celebrar la tercera Firade Pont a pont, amb l’oferta co-mercial, cultural i lúdica delmunicipi.

També es va fer la segonaMostra del Transport i el quartMartocoral.

Una de les novetats va ser el ‘mapping’ al Pont del Diable. Foto: Ajuntament

Llum i color per celebrar una nova Fira de Primavera

» Durant dos dies el comerç local va celebrar la Fira de Pont a pont» Marc Parrot i la Sra. Tomasa van ser els concerts més esperats

Signen un acord amb Càritasper atendre urgències socialsAJUTS4L’Ajuntament i Càri-tas han signat fa uns dies unacord de col·laboració per tre-ballar en l’atenció de les perso-nes més necessitades el municipique es troben en situació d’ur-gència social.

El programa està dotat de12.000 euros i serà gestionatper Càritas, que distribuirà elslots d'aliments de productes bà-sics procedents del banc d'ali-ments a les persones derivadespels serveis socials municipals.

Aquesta és una mesura mésque posa en marxa el consistorimartorellenc en l’àmbit social, unsector on està invertint “molts es-forços”, segons fonts munici-

pals, a causa de les conseqüèn-cies de la crisi econòmica.

200.000 EN DESPESA SOCIALDurant el ple municipal del mespassat, l’Ajuntament va apro-var destinar uns 200.000 eurosa incrementar la despesa en ma-tèria social. Aquests diners for-men part del pressupost del Pa-tronat Municipal de Serveis d’A-tenció a les Persones, els qualsprovenen “d’una partida de792.764 euros d’estalvis en ladespesa financera, de subven-cions de la Diputació i del no co-brament de despeses per la ges-tió d'impostos per part de l'ensprovincial”, segons el consistori.

EDUCACIÓ4El mur de l’escolaVicente Aleixandre té una micamés de color des de fa uns dies,quan l’artista santjustenc JoanTuru va pintar amb il·lustra-cions acolorides la tanca exteriordel centre educatiu martore-llenc.

La iniciativa s’ha dut a termea petició de la direcció de l’escolai porta el lema Tots junts fem es-cola per al mural, un eslògan queha estat seleccionat per votaciópopular entre els pares i mares

de l’alumnat de la Vicente Alei-xandre.

L’acció artística de Joan Turuha consistit a plasmar aquestconcepte en els nou plafons me-tàl·lics que conformen la tancadel centre educatiu.

Els personatges de les sevesil·lustracions són nens i nenes ianimals diversos, i van acom-panyats de diversos missatgessenzills però contundents, com“Protestar és un deure”, “La pauno s’aconsegueix amb bombar-

dejos”, “Educar és facilitar lescondicions perquè els nens inenes puguin ser qui ja són” o“Ensenya’m a pensar, no aobeir”.

L’artista és conegut per haverdonat color a moviments com elSom Escola, amb el qual hail·lustrat samarretes, adhesius,llibres, revistes i altres murals.

Els diners destinats a la rea-lització de l’obra són els que esvan recaptar durant la Fira deNadal a l’escola.

RedaccióMARTORELL

El Ple va aprovar destinar 200.000 euros a despesa social. Foto: Arxiu

Un mural compromès

El mural de l’escola Vicente Aleixandre. Foto: Ajuntament

Societat | Plantada de l’arbre 12.000 a Martorell El passat diumenge 3 de maig es va celebrar la plantada de l’arbre urbà

12.000 a la plaça de l’Onze de Setembre en el marc de la campanya Unacasa, una flor. És una acció d’agraïment per part del consitori al viver de

Can Serra i el CET Cas Cases, que cultiven les flors que decoren el municipi.

9 | Martorell línianord.cat13 maig 2015

Segons un informe elaborat perAmazon, Martorell és la terceraciutat més lectora de tot el te-rritori català, després de Sitges,que es troba en el primer lloc, iel Masnou, en el segon lloc.

El rànquing realitzat pel por-tal web s’ha elaborat a partir deles descàrregues de llibres digi-tals i els enviaments en paper deldarrer any, segons han explicatfonts municipals.

Després de Martorell, les ciu-tats més lectores de Catalunyasón Cambrils, Olot, Terrassa,Igualada, Salou, Lleida i Ripollet,entre les deu primeres de tot elterritori.

L’informe d’Amazon es vapublicar amb motiu de la pas-sada Diada de Sant Jordi i hatingut en compte els municipiscatalans de més de 20.000 ha-bitants.

En la realització del ràn-quing, l’empresa ha comptabi-litzat les descàrregues digitals iles vendes en paper fetes des del30 de març del 2014 fins al pas-sat 30 de març.

Segons l’estudi, el gènere li-

terari més sol·licitat pels marto-rellencs i martorellenques és laciència-ficció.

AUGE DEL LLIBRE DIGITALSegons dades municipals, nomésa la Biblioteca de Martorell jas’han comptabilitzat un total de15.000 usuaris i usuàries ambcarnet, xifra que correspon a lameitat del total de la població deMartorell.

A més, l’Ajuntament preveuque augmenti el nombre de do-cuments disponibles a la Biblio-

teca de la ciutat en un futurpròxim, de manera que es pas-saria dels 32.000 actuals a80.000 volums.

AUGE DEL LLIBRE DIGITALSegons Amazon, el públic cata-là compra cada vegada més lli-bres en format digital.

L’informe de l’empresa tam-bé puntualitza que, després deldia de Reis, la Diada de Sant Jor-di és el segon dia de l’any en quèes venen més llibres en formatelectrònic.

15.000 martorellenc són usuaris de la Biblioteca. Foto: Ajuntament

Martorell és la tercera ciutatmés lectora de Catalunya

RedaccióMARTORELL

Dues cooperatives escolarsfomenten l’emprenedoria

SOCIETAT4Durant la darrerasetmana d’abril, les cooperativesescolars del José Echegaray iMercè Rodoreda van treure a lavenda els seus productes en elmarc de la campanya CulturaEmprenedora a l’Escola.

Es tracta d’un programa queté la finalitat de fomentar lescompetències i els valors del'emprenedoria a través de lacreació i la gestió d'una coope-rativa a l'escola. Està promogutper la Diputació de Barcelona igestionat pel consistori.

A través d’aquest progra-ma, els alumnes, de cinquè dePrimària, han après valors i as-pectes clau per al seu desenvo-lupament futur. Entre altres, lainiciativa personal, l’esperit em-prenedor, la creativitat, el treballen grup, el lideratge, la presa dedecisions i la interacció amb elmón físic, entre altres.

Durant la iniciativa els alum-nes han hagut de constituir lacooperativa, escollir el produc-te, el disseny de la imatge cor-porativa i fer-ne difusió.

Es recapten més de 300quilos de menjar a la ciutat

SOLIDARITAT4Fa uns dies vanser entregats a Càritas Martorelli la Creu Roja del Baix LlobregatNord un total de 354 quilos demenjar que han recaptat el ClubSocial Punt de Trobada i el Cen-tre de Dia de les Germanes Hos-pitalàries.

L’acte de lliurament va tenirlloc a la seu social d’AFASM, enel qual es van entregar paquetsde pasta i arròs, els aliments quemés es van recaptar, i conserves,sucs, sucres i farines, olis i vi-nagre, caldos, patés, cafè, lle-

gums, i alguns productes d’hi-giene, entre altres. Respecte delrecapte de l’any passat, es van re-collir cinquanta quilos més.

El recapte es va fer durant laDiada de Sant Jordi, en el marcdel Sant Jordi Solidari, en unacarpa que es va instal·lar durantaquesta jornada a la plaça de lesCultures.

A canvi dels aliments, elsorganitzadors van repartir rosesde feltre i xapes, que van obse-quiar tothom que donava ali-ments per a la causa.

Entrevista| 10


Vostè substitueix la figurahistòrica de Salvador Es-teve com a candidat a l’al-

caldia. Com afronta aquest rep-te i què pot aportar de nou? El que aportem és una voluntattransformadora. Transformar permillorar: aquest és el nostre leit-motiv. Proposem continuïtat ambla manera de fer de Salvador Este-ve, però també innovació. Tenim unprograma amb 250 propostes onhan intervingut més de cent per-sones i entitats. Hem recollit totesles propostes que ens arribaven i,tot i que hem fet molta feina,creiem que encara ens en quedamolta més per fer.

Fa uns dies l’alcalde Esteve va ferbalanç del seu últim mandat i vadestacar algunes actuacions du-tes a terme durant el seu go-vern. Quin balanç de legislaturafa vostè? Està satisfet de la feinafeta per la seva formació?Salvador Esteve ha estat un granmestre tots aquests anys. Hemtransformat Martorell, el qual hapassat de ser un poble gris a ser unmunicipi de colors. Això es veu alsedificis municipals o al mobiliari

urbà. També hi ha hagut un puntd’inflexió, que és la reconversió dela N-II en un vial urbà, el més granque hi ha a Martorell, des del Con-gost fins a Can Cases. És el nexe d’u-nió, la columna vertebral de tots elsbarris. Hem fet un urbanisme al ser-vei de les persones que ha volgutrelligar un poble que estava dividitper una infraestructura brutal queel creuava pel mig. La gent ens fe-licita i em demana que segueixiamb la mateixa línia que SalvadorEsteve.

Uns grans canvis que, per a l’o-posició, han fet que s’oblidessin“els detalls”, com va dir el PSC fapoc temps. Què els hi diria?És cert que l’oposició ha de dir al-guna cosa, però és innegable re-conèixer la feina feta. A mi em fagràcia que els altres adversaris emdiguin: ‘Vostè s’ha deixat algunescosetes’. Jo els responc: ‘És que en-cara no hem acabat’. Hi ha llocs ons’ha d’actuar encara. Obres impor-tantíssimes, com la transformacióde l’avinguda de Montserrat enun passeig, la carretera de Piera, lacreació de la plaça Padró, l’arran-jament del carrer de Padró, la reur-banització dels barris de Verge delCarme i Can Carreras...

Una altra qüestió que critica l’o-posició és l’incompliment de la

Tarificació Social. Per què nos’ha complert aquest acord?No és veritat que no s’hagi com-plert, el que passa és que potser nos’ha fet com ells voldrien.

I com s’ha fet, aleshores?L’Ajuntament és el que destinamés percentatge del seu pressu-post a polítiques socials de la co-

marca. Com diu el meu alcalde, no-saltres som els més d’esquerres detot el Baix Llobregat. Tenim unprograma d’ajut a les famílies que

inclou el de suficiència alimentàriaamb un conveni amb Càritas i laCreu Roja. També tenim el de sufi-ciència energètica, ja que paguemles factures d’aigua, llum i gas d’a-quells que no ho poden fer. A més,també satisfem una part del lloguera les famílies necessitades. Més Ta-rifació Social que això, què hi ha?

...Movem volia que les taxes públi-ques tinguessin gratuïtat per a totsels aturats, entre elles les del Cen-tre Integral d’Esport i Salut. Però joentenc que qui està aturat, si no potanar al gimnàs, no hi va, perquè pera mi això no és una necessitat bà-sica. És molt més bàsic que tinguiles necessitats d’aliments, neteja ihabitatge cobertes.

Incrementarà els ajuts si és ele-git alcalde?S’incrementaran en funció de lescircumstàncies econòmiques quetinguem. Hem d’entendre que això

és un mecanisme de socors del’administració.

Se senten sols davant d’aquestaproblemàtica?Sabem que les administracionsvan escasses de recursos. La Dipu-tació ha jugat un paper molt im-portant per socórrer els ajunta-ments que duien a terme polítiquessocials. Amb la Generalitat tambéhem tancat molts temes d’habi-tatge i hem generat un nou servei,el d’intermediació del deute hipo-tecari, a través d’un conveni entrel’Ajuntament, la Generalitat i elCol·legi d’Advocats de Sant Feliu.

Una altra realitat que preocupaa Martorell és l’atur, que a la ciu-tat arriba a les 2.400 persones.Quines actuacions proposa enaquest àmbit? En una crisi econòmica d’aquestesmagnituds, municipis com Marto-rell són dels primers que més la pa-teixen i, quan hi ha una millora, són

Perfil | Dotze anys al consistori martorellencXavier Fonollosa (47 anys) és l’actual regidor de Planificació Urbanística i Serveis

Urbans i fa vuit anys que està al govern de Salvador Esteve. Tanmateix, la seva presènciaal consistori martorellenc és major, ja que fa dotze anys que va entrar com a regidor

a l’oposició, quan Esteve no va tenir majoria absoluta i hi va haver un govern tripartit.

Neus MarmolMARTORELL

Xavier Fonollosa, candidat de CiU a l’alcaldia de Martorell

Fonollosa es presenta a les eleccions municipals del 24 de maig com asubstitut de la figura històrica de Salvador Esteve. Diu que seguirà la seva

línia, amb voluntat “transformadora i innovadora”. El seu programa recull un total de 250 propostes. “Ens queda molta feina per fer”, afirma.

“Esteve ha estat

un gran mestre

tots aquests anys.

Hem transformat

Martorell”

“Volem situar Martorell al mapa:

reivindiquem la capitalitat del Baix

Llobregat Nord”

11 | línianord.cat13 maig 2015Entrevista

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

366.600 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Badalona ·

Baix Maresme · l’HospitaletBaix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes CortsBadalona

SetmanalVallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

150.25015.02515.02515.02515.02515.025

36.0009.000

Total 366.600

14 mensuals5 quinzenals1 setmanal

180.350150.25036.000

[email protected]

també dels primers a recuperar-se.Això passa perquè tenim factoriescom Seat i Solvay i totes les indús-tries auxiliars. Quan l’economia esressent, a Martorell patim les con-seqüències. Ara, per exemple, es-tem recuperant ocupació més rà-pidament que la resta de pobla-cions de la zona. Hi ha una lentaperò progressiva recuperació. Pelque fa a la promoció econòmica,amb el Nou Pla General d’Ordena-ció Urbana de Martorell generarempolígons al voltant de la indústriade l’automoció perquè s’hi instal·linempreses. Des de l’Ajuntamentposarem totes les condicions quecalguin per reforçar la ciutat enaquest sentit.

Quins altres aspectes creu ques’han de reforçar a Martorell?Quins reptes afronta el municipiel pròxim mandat?Volem situar Martorell al mapa:reivindiquem la capitalitat del BaixLlobregat Nord o Montserratí, jaque estem actuant com a tal. Entrealtres coses, de cara al pròxim man-dat volem també seguir transfor-mant la ciutat des del punt de vis-ta urbà i associatiu, reforçant les en-titats de tots els àmbits.

Unes entitats molt vives que fauns dies van participar en la Firade Primavera. Quin balanç en fa? Ha estat la millor fira dels darrersanys. És una festa molt de carrer i en-guany hi hem introduït alguna no-vetat molt ben rebuda, com la Lle-genda del Pont del Diable. Això haanat acompanyat d’una trobada

dels restauradors locals on hi havialicoreries i vi que va funcionar moltbé. I com a novetat, els castellers deVilafranca van fer un castell inèdit.També vam celebrar els quarantaanys dels Premis Vila de Martorell.

Creu que les diverses localitza-cions dels actes de la fira fa queel gruix d’assistents es dispersi?Les parades estaven pleníssimes. Iés veritat que el poble està oro-gràficament dividit i hi ha activitatsque es fan al nucli antic i altres quees fan fora. Però, tot i així, va haver-hi un èxit d’afluència enorme.

Una fira que, de ben segur, va be-neficiar el petit comerç local.Quines actuacions proposa pertal d’impulsar aquest sector?A Martorell sempre hem estat alcostat del comerç. Seguirem tre-ballant braç a braç amb ells, tot ique sí que hi ha vegades que els in-teressos dels botiguers no s’ajustenamb els dels veïns. Però tenimmolt bona relació.

Parlem ara sobre temes nacio-nals. Creu que finalment se ce-

lebraran les eleccions del 27 desetembre?El president Mas ha dit que sí i no séper què hem de dubtar. Si algunacosa té Mas és credibilitat. Ell va dirque el 9N hi hauria una consulta i vamvotar. I el mateix passarà el 27-S. I sino és així, serà perquè hi haurà un in-convenient de força major. Si des del’Estat es volgués fer una acció es-tranya com convocar eleccions el ma-teix dia, podria modificar-se.

Les eleccions municipals servirancom a termòmetre per mesurarl’auge, el manteniment o el de-clivi del procés sobiranista?Unes eleccions municipals no tenenres a veure amb unes al Parlament.La gent en un poble vota en claumunicipal. A Martorell es votarà l’al-calde i l’equip de regidors.

Quin pronòstic fa de cara al 24 demaig? Creu que revalidaran lamajoria?Ho sabrem el 24 de maig. Jo no faigpronòstics. Les majories o no lesdóna la ciutadania. Nosaltres tre-ballem amb voluntat d’estar al go-vern i ens esforcem per poder-hoaconseguir.

Pactaria amb alguna altra for-mació per mantenir-se al governmunicipal?Nosaltres sortim a guanyar les elec-cions. A casa em deien que si fas béles coses, tens premi. Nosaltrescreiem que hem fet molt bona fei-na. Volem governar i, si no és així,ja veurem. Jo sóc com Guardiola:partit a partit.

“Unes eleccions

municipals no

tenen res a veure

amb unes

al Parlament”

| 12Martorell – Eleccions municipals 2015línianord.cat 13 maig 2015

De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquesta legisla-tura?Amb un 4 i això que hem tingut la sort detenir dos alcaldes: Salvador Esteve, absentdes del primer dia per marxar corrents a laDiputació, i Xavier Fonollosa, més preocu-pat per garantir la seva successió que peravançar en el bon govern. La cara i creu hanestat aprovar per unanimitat un pla d’ajutpioner per contenir la pobresa energètica,d’una banda; i per l’altra, l’escàndol per l’in-compliment de les millores pactades en elcontracte de privatització de l’aigua.

Si el maig és alcalde, quina serà la pri-mera decisió que prendrà?Aplicar el nostre pla d’acció municipal fruitdel debat amb entitats, associacions, clubsi convilatans i mesurar contínuament elgrau d’acompliment dels compromisos. Lamillora en la gestió dels recursos és fona-mental des del primer moment.

Quines són les principals mesures quecal emprendre per millorar el municipi?Ho sintetitzem en tres eixos: cohesió, em-prenedoria i sostenibilitat. Cal cedir el podera la ciutadania; rebutjar els ajuts i bancs d’a-liments com una cosa habitual i inevitablequan la xacra és l’ocupació. Cal també con-tribuir a consolidar la capitalitat per avançaren polítiques d’ocupació i fer una planifica-ció urbanística que garanteixi l’equilibri desòl urbà i sòl industrial, entre altres.

Estaria disposat a pactar amb algunaaltra formació per entrar al govern mu-nicipal?Aquesta vila de majories absolutistes està apunt d’encetar un nou cicle. Ens compro-metem amb un municipi independentista.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?La línia de treball a l’oposició és dura, invisi-ble, estèril i d’una freda impotència. Les tas-ques de control són molt feixugues quan latradició democràtica de transparència a lesnostres institucions locals és inexistent.

Adolf Bargués (ERC)

La veu de la resta de candidats a Martorell» El PSC aprova la gestió de govern amb matisos i el PP orienta el seu discurs cap a la immigració

» Movem i ERC suspenen el mandat de CiU i critiquen el “malbaratament” i la “poca transparència”

“Aquesta vila de majories absolutistesestà a punt d’encetar

un nou cicle”

Jose Simón (Movem)

De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquesta legisla-tura?Valoro la gestió municipal amb un 2. En laprimera part de la legislatura hi va haveraugments desproporcionats de preus delsserveis municipals, incompliments del con-tracte de privatització de l’aigua, incompli-ment d’acord de Ple, una gestió ineficientde les partides socials, i una nul·la transpa-rència i participació. I en la segona part delmandat, s’ha produït un malbaratant de re-cursos en obres faraòniques sense consultarles necessitats de la ciutadania i amb unanul·la transparència.

Si el maig és alcalde, quina serà la pri-mera decisió que prendrà?Si sóc alcalde el maig, el primer que fariaseria aplicar la Tarificació Social, que les per-sones puguin accedir als serveis que ofereixl’Ajuntament en igualtat de condicions, enfunció de la seva renda, ho farem de ma-nera progressiva.

Quines són les principals mesures quecal emprendre per millorar el municipi?Governar per interessos públics i no parti-culars, protegir el patrimoni natural, els rius,que els ciutadans puguin gaudir d’ells, aca-bar amb el clientelisme, recuperar la gestiópública de serveis per generar ocupació iaturar les privatitzacions en curs.

Estaria disposat a pactar amb algunaaltra formació per entrar al govern mu-nicipal?Per sobre de tot som radicalment demo-cràtics, per tant una decisió tan importantno es prendria en un despatx, es debatriaobertament, escoltant què opina i què es-pera de nosaltres la gent, respectant sem-pre el nostre projecte.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?Portar a l’Ajuntament les propostes de la ciu-tadania per millorar les condicions de vida,vigilar que els compleixin els acords esta-blerts i continuar amb els peus carrer.

“S’han malbaratat recursos en obres faraòniques sense

consultar la ciutadania”De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquesta legisla-tura?La valoració de la gestió del govern muni-cipal seria d’un 6. El govern de Convergèn-cia i Unió s’ha preocupat molt de lesinauguracions i ha deixat de banda aspec-tes tan importants com el de la convivèn-cia. Ara, de 27.000 habitants, més de 5.000són estrangers, xifra que representa un 18%de la població de la ciutat. A més a Marto-rell, com a tot arreu, la població estrangeratampoc es distribueix uniformement, sinóque es concentra en els nuclis històrics. Perdescomptat, hi ha més immigració als bar-ris de la Vila o a Can Carreras que al Torrentde Llops o al Camí Fondo.

Si el maig és alcalde, quina serà la pri-mera decisió que prendrà?Abaixar els impostos i les taxes. També bo-nificar les famílies nombroses de la ciutatamb el 90% l’IBI. També cal utilitzar l’em-presa municipal Martorell Gestió de sòl perfacilitar l’accés a l’habitatge de lloguer perals joves i les persones desnonades. A més,és necessari un estricte compliment amb elbilingüisme real de la nostra societat.

Quines són les principals mesures quecal emprendre per millorar el municipi?El primer que faria seria millorar la seguretatciutadana. No empadronar els immigrantsil·legals ni permetre els pisos pastera ni laimmigració irregular. També cal millorar elsserveis socials i subvencionar les famíliesamb un xec escolar de 70 euros anuals. Calcrear la regidoria de la Dona i exigir la cons-trucció del nou hospital comarcal.

Estaria disposat a pactar amb algunaaltra formació per entrar al govern mu-nicipal?Si es pactés un acord programàtic de go-vern, sí.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?La mateixa que en les legislatures anteriors:seny i responsabilitat.

“Si sóc alcalde, no empadronaré

immigrants il·legals nipermetré pisos pastera”

De l'1 al 10, com valora la gestió del go-vern municipal durant aquesta legisla-tura?Valoro la gestió del govern municipal ambun 5. Martorell ha tingut una transformacióforça visible, però penso que s’han deixat defer moltes coses importants, especialment,pel que fa a les persones.

Si el maig és alcalde, quina serà la pri-mera decisió que prendrà?Fer un pla de xoc per combatre la taxa d’a-tur, la qual és actualment la segona més altade tot el Baix Llobregat i afecta aproxima-dament unes 2.500 persones. També cal ini-ciar converses amb les institucionscompetents per tal de recuperar serveis quehan desaparegut durant la darrera legisla-tura, com és el cas del CAP Torrent de Llopso les urgències nocturnes al CAP BuenosAires.

Quines són les principals mesures quecal emprendre per millorar el municipi?Sobretot, millorar i recuperar la confiançaen les relacions amb la ciutadania, fent unexercici de transparència i mantenir tambéun contacte més fluid amb les associacionsi entitats de la nostra ciutat. Cal optimitzartambé els recursos econòmics existents ivolem que la ciutadania conegui en què esfan servir els diners que aporta. Finalment,hauríem de fer els estudis i treballs escaientsper abaixar l’actual tarifa de l’aigua potablea Martorell.

Estaria disposat a pactar amb algunaaltra formació per entrar al govern mu-nicipal?De moment, no m’he plantejat cap pacteamb cap altra formació. Una vegada les ciu-tadanes i ciutadans exerceixin el seu dret avot i veiem els resultats, aleshores decidi-rem.

Si finalment es queda a l'oposició, quinaserà la seva línia de treball?La meva línia de treball serà la de participarde forma constructiva, amb propostes co-herents i realitzables, sempre amb humilitat.

“Hi ha hagut una transformació visible,

però s’han deixat de fercoses importants”

Francesc J. Arpal (PP)Lluís Tomàs (PSC)

Sant Andreu de la Barca| 14

línianord.cat maig 201513

Sant Andreu de la Barca va ce-lebrar del 30 d’abril al 3 de maigla quarta edició de la Festa dePrimavera, una festivitat quedóna la benvinguda a la nova es-tació i que serveix com unaoportunitat per gaudir del bontemps amb un bon grapat d’ac-tivitats pensades per a tothom.

Enguany, les festes es vanavançar a causa de l’inici de lacampanya electoral per a leseleccions municipals, que va ini-ciar-se el passat 8 de maig.

Les activitats van tenir com aeix central l’esplanada de l’a-vin guda de la Constitució. Aquíes van instal·lar diversos es-tands amb la representació d’u-na desena de bars i restaurantsde la ciutat que van oferir els seusproductes durant els quatre dies.

També van celebrar un concursde tapes en el marc de la Fira dela Tapa, celebrada el mateix dis-sabte 2 de maig. Entre els parti-cipants que van degustar les ta-pes es van sortejar diversos so-pars per a dues persones.

Al mateix espai, també es vainstal·lar un escenari central on

es van desenvolupar actuacionsde dansa, música en directe iconcerts.

Entre altres, la festa va comp-tar amb tallers per als més petitsi una trobada de grups de per-cussió amb motiu del 20è ani-versari de la Colla de Diables deSant Andreu.

Les festes van oferir activitats per a tots els públics. Foto: Ajuntament

La Festa de Primavera, un esclat cultural i gastronòmic

» Sant Andreu acull exhibicions de dansa, concerts i tallers diversos» Enguany la cita es va avançar per l’inici de la campanya electoral

Un hort social donarà feina a joves en risc d’exclusió

SOCIETAT4L’Ajuntament vaengegar fa uns dies un hort so-cial a la ciutat amb el qual esdóna feina a un grup de jovesd’entre 20 i 25 anys amb riscd’exclusió social.

L’hort es troba a la Colòniadel Palau i ocupa un terreny de4.500 metres quadrats de su-perfície, on s’ha instal·lat unhivernacle de dos-cents metresquadrats.

Els joves inserits en aquestainiciativa ocupacional, per unabanda, i de foment de l’agri-

cultura ecològica, per l’altra,cultiven hortalisses i flors or-namentals. Les hortalisses quecultiven són ecològiques i vanadreçades als menjadors esco-lars dels centres educatius delmunicipi i a les dues residènciesper a gent gran de la ciutat. Laproducció excedent, segons hainformat el consistori, es fa arri-bar al Banc dels Aliments.

Pel que fa a les flors orna-mentals que planten, aquestess’instal·len als parcs i jardins dela ciutat.

Professionals debaten sobrela sanitat pública a la ciutat

SALUT4A finals d’abril SantAndreu va acollir la celebraciódel tercer fòrum obert de sani-tat pública, en el qual van parti-cipar un centenar de professio-nals de l’àmbit de la salut. Du-rant la trobada es va reflexionari debatre sobre temes sanitarisen l’àmbit de la sanitat pública.

La jornada, amb la qualcol·laboren la Generalitat i la Di-putació de Barcelona, va tenirlloc al Teatre Núria Espert.

Dos dels principals ponentsvan ser Maria Neira, directoradel departament de Salut Pú-

blica i Determinants Mediam-bientals i Socials de la Salut del’OMS, i Manuel Franco, coor-dinador del grup d'investigacióSocial and Cardiovascular Epi-demiology de la Universitatd’Alcalá i del Departament ofEpidemiology de la Johns Hop-kins Bloomberg School of PublicHealth.

Després de les ponències, esva celebrar una taula rodonaen la qual van participar repre-sentants de la Generalitat, laDiputació i el Ministeri de Sa-nitat, Serveis Socials i Igualtat.

Pep Plaza aterra al TeatreNúria Espert amb ‘I ara què?’

CULTURA4El popular actor ihumorista Pep Plaza va actuar elpassat dissabte 9 de maig al Te-atre Núria Espert amb el seu es-pectacle I ara què?.

Pep Plaza és conegut, sobre-tot, per les seves imitacions d’al-guns dels personatges dels pro-grames d’humor Polònia i Crac-kòvia de TV3 –els més destacatssón Pep Guardiola, Eugenio,Quim Monzó o Jordi González,entre altres–.

Sobre l’escenari, Plaza se-gueix amb aquesta línia i imitauna seixantena de personatges,entre els quals hi ha Artur Mas,Xavier Trias o Mariano Rajoy.

Plaza actua en solitari en Iara què?, i en alguns momentsestà acompanyat per Miquel Te-jada, al piano, que complemen-ta les seves imitacions de can-tants com Lluís Llach, Dyango,Miguel Ríos, Joan Manuel Serrato Elvis Presley.

Urbanisme | Renovació de les zones infantils L’Ajuntament ha renovat les zones de jocs infantils de diversos

parcs de la ciutat i ha incorporat jocs adaptats en el seu lloc. Segons ha informat el consistori, aquesta actuació s’ha fet en sis

places i jardins del municipi, en un pla de millora del teixit urbà.

RedaccióSANT ANDREU DE LA BARCA

El fòrum es va celebrar al Teatre Núria Espert. Foto: TNE

Esparreguera| 16


Protestes a Mas d’En Gall i CanRial pel mal estat de la zona

MANIFESTACIÓ4Els veïns deMas d’En Gall i Can Rial es vanmanifestar el passat divendres 8de maig, coincidint amb l’inici dela campanya electoral per a lesmunicipals, per protestar contrael mal estat dels seus barris.

Els veïns reclamen als polí-tics que es presenten a les elec-cions locals que resolguin elmal estat estructural d’aquestsdos barris perifèrics.

Fa temps que els seus habi-tants es queixen per la faltad’inversió municipal i les man-cances en el clavegueram, lail·luminació pública i el mal es-tat de les voreres, entre altres.

Dos dies abans es van reuniramb l’alcalde Joan-Paül Udinai li van fer arribar el seu des-contentament. “Fins que no ve-gin resultats, no pararan”, ex-plica a Línia Nord l’alcalde, queentén les protestes veïnals i diuque fa 30 anys que no s’hi ha fetcap inversió “per part de cap par-tit polític de qualsevol color”des que van passar de ser urba-nitzacions a ser barris del mu-nicipi.

Per la seva banda, els veïns

van fer arribar les seves queixesa Línia Nord. “Durant moltsanys no s’ha actuat en aquestsbarris”, explicava recentmentMarta Xanxo, presidenta del’AAVV del nucli antic i històricde Mas d’En Gall. “Al barri no hiha voreres i si ho preguntes a l’A-juntament, diuen que no hi hapressupost per fer-ho”, afegia.

PRIMER INTENT FALLIT“Mantenim reunions regular-ment”, explica Udina, que afe-geix que “en el pressupost del2015 vam incloure una partidade 145.000 euros per al clave-gueram i 180.000 euros per a lacarretera”. Però aquests comp-tes no es van aprovar, ja que“ERC no els hi va donar su-port”.

Així, segons l’alcalde, “el nos-tre primer intent ha fallat”. “Arahe proposat a les associacionsveïnals de pactar els pressupos-tos per a aquests barris any perany”, explica, i avança que elsveïns d’aquests dos barris d’Es-parreguera li han comunicatque tornaran a mobilitzar-se elpròxim 21 de maig.

La Passió d’Esparreguera s’haacomiadat un any més d’unatemporada on enguany s’hanvist novetats. A més d’haver-hiun nou equip de direcció, ambJosep Cuscó al capdavant com apresident en funcions a l’esperade noves eleccions, l’espectacleen sí ha ofert variacions i millo-res.

Entre aquestes novetats, des-taquen “els canvis de personat-ges i d’algunes escenes”, explicaJosep Cuscó a Línia Nord. “En-tre altres coses, s’ha donat mésprotagonisme a les dones, a Ma-ria Magdalena i la Mare de Déu”,afegeix.

Una altra novetat és la mi-llora de l’orquestra, “que és l’ú-nica en directe”, explica Cuscó.“Aquest any l’orquestra s’ha re-forçat amb membres de la JoveOrquestra Campra de La Passió,que són de nivell semiprofes-

sional, per acompanyar els mú-sics de l’orquestra voluntària”,afegeix. D’aquesta manera, tantel cor com l’orquestra han ofertun repertori de més qualitat.

Segons ha dit el president enfuncions de La Passió, “els can-vis han agradat, en general”.“Ha vingut públic de totes lesedats. Aquest any hi ha hagutmés varietat, ja que gent que vede les parròquies, que abans re-presentava la meitat de públic as-

sistent, enguany no ha vinguttant i sí que han vingut des d’as-sociacions diverses”, explica Cus-có. “També hi ha hagut més fa-mílies que han aprofitat el packque oferim”, afegeix.

Enguany, però, l’assistènciaha disminuït una mica respectede l’any passat, amb un total de6.100 espectadors. “Mai se sapperquè un any ve més gent i l’al-tre menys”, diu Cuscó, al qual,diu, no preocupa gaire la xifra.

Una de les escenes de La Passió. Foto: La Passió d’Esparreguera

La Passió s’acomiada ambnovetats en l’espectacle

Successos | Detinguts per robatoris a domicilisEl passat 7 d’abril dues persones acusades de cometre dos robatoris

amb força a domicilis al març a Esparreguera van ser detingudes pels Mossos. Els detinguts són dos homes de 19 i 20 anys, de nacionalitat marroquina i veïns del municipi. Van robar joies i diners en efectiu.

Neus MarmolESPARREGUERA

Olesa de Montserrat| 18


Olesa ha tancat la temporada deLa Passió amb èxit, amb un to-tal de 6.705 espectadors quehan passat pel gran teatre delmunicipi. Aquesta xifra signifi-ca un increment “d'una micamés del 3% respecte de la tem-porada passada, quan vam tenir6.500 espectadors”, explica a Lí-nia Nord Albert Galceran, res-ponsable de comunicació de LaPassió d’Olesa.

Segons les dades, hi ha hagut“una mitjana de 745 espectadorsa les nou representacions d'a-questa temporada”, afegeix Gal-ceran. Pel Consell Directiu de LaPassió aquesta xifra és altamentpositiva, ja que “significa uncanvi de tendència en el volumd'espectadors”, afirma Galce-ran, que afegeix que espera quesigui una tendència “que esmantingui de cara a pròximestemporades”.

Una de les claus de l’èxit depúblic de La Passió ha estat lapresència als mitjans de co-municació. Per exemple, es vapoder veure un dels actors queinterpreta Jesús de Natzaret,Pep Vilà, en una tertúlia alprograma de TV3 Divendres,juntament amb els altres actors

de les passions dels municipisdels voltants. També s’ha fetuna gran difusió a la ràdio,entre altres mitjans i modes depublicitat.

Galceran explica que “la com-plicitat dels col·laboradors i, so-bretot, la qualitat de l'espectacle,expliquen aquestes xifres”.

Una de les escenes de La Passió. Foto: Joan Plans

La Passió tanca temporadaamb més de 6.700 espectadors

Successos | Detenen un jove buscat a tot el continentLa Policia local d’Olesa va detenir fa uns dies un jove que tenia una ordre

europea de detenció quan aquest es va involucrar en una baralla en un supermercat olesà. El detingut tenia diversos antecedents policials

similars i un homicidi. El jutjat ha decretat el seu ingrés a presó.

Neus MarmolOLESA DE MONTSERRAT

Condemnen els autors d’unaagressió a un agent dels FGC

JUSTÍCIA4Els dos autors d’unaagressió a un agent d’estacionsdels Ferrocarrils de la Generali-tat de Catalunya (FGC) d’Olesahan estat condemnats a un anyde presó.

Un d’ells, a més, haurà de pa-gar una multa de tres euros dia-ris durant un mes i una indem-nització de 630 euros a la vícti-ma de l’agressió.

Els fets van ocórrer a princi-pis d’agost del 2013 quan els doscondemnats van agredir l’agentdels FGC al municipi perquèaquest ja havia denunciat elsacusats per fets anteriors a l’es-tació de Monistrol.

Els agressors van amenaçarla víctima de forma verbal i und’ells el va agredir donant-li di-versos cops.

Olesa finalitza el 2014 ambun romanent de 2,8 milions

ECONOMIA4Olesa ha tancatl’exercici econòmic del 2014amb un romanent positiu de2,8 milions d’euros, segons hainformat el consistori.

Arrel d’això, l’Ajuntamentha decidit, a través d’un acord alPle municipal, destinar 1,3 mi-lions d’aquest romanent al Fonsde Solvència i 540.000 euros pera inversions a decidir pel futurgovern municipal.

Davant d’aquest tancamentd’exercici, la regidora de CiU,

Mercè Jou, va dir durant el Pleque creia que, tot i que un tan-cament positiu és bo per les fi-nances de l’Ajuntament, consi-dera que aquest romanent és“excessivament elevat” i que espdoria haver invertit en plansd’ocupació o a l’execució d’obresal municipi.

Segons el regidor d’Hisenda,Joan Salgado, la reserva de540.00 euros servirà perquè elpròxim govern pugui fer “in-versions sostenibles”.

| 20Olesa de Montserrat – Eleccions municipals 2015línianord.cat 13 maig 2015

La veu dels candidats a Olesa» Puimedon diu que el seu partit ha millorat el servei a les persones, la neteja i ha controlat la despesa

» La resta de candidats suspenen l’actuació del consistori, excepte el PSC que li dóna un cinc

Pilar Puimedon (BO)

“Hem complertamb el 80%

del programa electoral”

De l'1 al 10, com valora lagestió del govern munici-pal durant aquesta legis-latura?Notable alt, ja que hemcomplert aproximadamentamb el 80% del programaamb què vam concórrer ales eleccions. Destacaria trespunts bàsics: el servei a lespersones, una millora subs-tancial en neteja i un rigor icontrol en la despesa.

Si el maig és alcaldessa,quina serà la primera de-cisió que prendrà?Consolidar una gestió eco-nòmica, iniciada fa quatreanys, que ens permetrà tirarendavant plans d’ocupació,rehabilitar edificis o ajudarles famílies necessitades.

Quines són les principalsmesures que cal empren-dre per millorar el muni-cipi?L’elaboració d’un nou POUMparticipatiu, que garanteixiun creixement coherent isostenible. També l’activa-ció de zones d’activitat eco-nòmica i la millora en elmanteniment de les zonesverdes.

Estaria disposada a pactaramb alguna altra forma-ció per seguir al governmunicipal?Estaríem oberts a la nego-ciació amb aquells partitsque tinguessin uns objec-tius similars o compatiblesamb els nostres.

Si finalment es queda al'oposició, quina serà laseva línia de treball?Farem una oposició respon-sable, amb alternatives ipropostes raonables i justes.

Mercè Jou (CiU)

“Si sóc alcaldessa,introduiré la figura

del regidor debarri”

De l'1 al 10, com valora lagestió del govern munici-pal durant aquesta legis-latura?Amb un 4, per les tres raonssegüents: els barris no cèn-trics d'Olesa han estat desa-tesos , s'ha fet massa poc perles persones aturades, i lagestió dels serveis socials haestat massa burocratitzada,poc participativa i gens ima-ginativa.

Si el maig és alcaldessa,quina serà la primera de-cisió que prendrà?Fer que l’ajuntament siguimés proper. Introduirem lafigura del regidor de barri ipotenciarem l’oficina d’a-tenció al ciutadà.

Quines són les principalsmesures que cal empren-dre per millorar el muni-cipi?Donar més poder de decisiói de gestió a les entitats ole-sanes. Cal que les associa-cions de veïns decideixinconjuntament on i quan esfan les inversions. Tambévolem donar més facilitatsals emprenedors.

Estaria disposada a pactaramb alguna altra forma-ció per entrar al governmunicipal?Estem oberts a pactes quesiguin en benefici d’Olesa ide la seva gent.

Si finalment es queda al'oposició, quina serà laseva línia de treball?Una oposició constructiva,controlant l’acció de governi fent propostes que vaginen benefici de la ciutadania.Cercaríem la col·laboracióamb altres administracions.

Julio Silva (PSC)

“El govern no ha fet les revolucionsde les quals tant

en parlava”

De l'1 al 10, com valora lagestió del govern munici-pal durant aquesta legis-latura?Un 5 justet. Crec que nohan fet res de nou, no hanestat capaços d’aportar unaire nou a lÁjuntament.S´han limitat a fer una còpiamediocre sense fer les revo-lucions de les quals tant par-laven.

Si el maig és alcalde,quina serà la primera de-cisió que prendrà?Fer una auditoria amb lacol·laboració de les entitats iassociacions de la vila i delsmateixos mitjans de l’Ajun-tament, de les necessitatsurgents dássistència social,pobresa energètica, menja-dors escolars o tercera edatdesassistida, per posar enmarxar de manera imme-diata les mesures correcto-res que calguin.

Quines són les principalsmesures que cal empren-dre per millorar el muni-cipi?Millores en l’assistència sa-nitària, serveis socials, aten-ció a línfància. Ara per ara,no penso en cap obra civil nien cap inversió urbanística.

Estaria disposat a pactaramb alguna altra forma-ció per entrar al governmunicipal?Mai posarem traves a la go-vernabilitat del municipi niaturarem la gestió del dia adia de la Vila.

Si finalment es queda al'oposició, quina serà laseva línia de treball?Una oposició responsable,activa i col·laboradora.

J. F. Ramírez (PP)

“El govern ha apujat els

impostos i no hafet cap millora”

De l'1 al 10, com valora lagestió del govern munici-pal durant aquesta legisla-tura?Un 0. No ha complert ambles expectatives creades perells mateixos sobre el canvique volien atorgar-li a Olesa.No han complert el seu pro-grama electoral, ens hanapujat els impostos, sobretotla taxa d'escombraries quevan prometre que baixarien,i no han realitzat cap de lesmillores en gestió que ne-cessita l’Ajuntament.

Si el maig és alcalde, quinaserà la primera decisió queprendrà?Abaixar els impostos, sobre-tot l'IBI després de la revisiócadastral que ha realitzat elBO-EUIA.

Quines són les principalsmesures que cal empren-dre per millorar el muni-cipi?Millorar la neteja dels carrers,revisar el contracte de reco-llida d'escombraries i fer unaauditoria de l'Ajuntamentper millorar la seva gestió,controlar despeses i detec-tar possibles irregularitats.

Estaria disposat a pactaramb alguna altra formacióper entrar al govern muni-cipal?Sí. Hem de governar pelsnostres veïns deixant debanda les ideologies.

Si finalment es queda a l'o-posició, quina serà la sevalínia de treball?Treballar pel poble i donarsuport al govern en tot allòque creguem que és positiuper a Olesa i denunciar allòque no ho sigui.

M. Arenas (Movem)

“S’ha amagat ambuna consulta la incapacitat per

redactar el POUM”

De l'1 al 10, com valora lagestió del govern munici-pal durant aquesta legis-latura?Un 4. El govern no ha apro-fundit en polítiques de par-ticipació ciutadana –haamagat amb una consultapopular la seva incapacitatper redactar el POUM–. Noha millorat la neteja, no hiha hagut política mediam-biental, la justícia social noha estat prioritària i la viapública només ha existit elsdarrers tres mesos.

Si el maig és alcaldessa,quina serà la primera de-cisió que prendrà?Buscar l’acord amb els par-tits amb qui coincidim enels principals aspectes pro-gramàtics per redactar i im-plementar un pla d'actuaciómunicipal.

Quines són les principalsmesures que cal empren-dre per millorar el muni-cipi?Prioritzar les persones, eldret a l’habitatge i els sub-ministraments bàsics, icol·laborar en la creaciód’ocupació de qualitat, tari-fació social, habitatge asse-quible, etcètera.

Estaria disposada a pactaramb alguna altra forma-ció per entrar al governmunicipal?Només amb els grups polí-tics que es comprometinamb els mateixos valors queels de Movem Olesa.

Si finalment es queda al'oposició, quina serà laseva línia de treball?Constructiva, amb propos-tes per millorar Olesa.

Mireia Monfort (ERC)

“Pactaríem si el suport a la

independència nogenera cap dubte”

De l'1 al 10, com valora lagestió del govern munici-pal durant aquesta legisla-tura?Un 4, perquè aquells quevan prometre que donarienla “volta com un mitjó” a l’A-juntament i a Olesa en gene-ral, no ho han complert.

Si el maig és alcaldessa,quina serà la primera deci-sió que prendrà?Ajudar aquells que més honecessiten, promoure canvisen la participació i implica-ció de la ciutadania i refer-mar el nostre suport icol·laboració com a muni-cipi independentista.

Quines són les principalsmesures que cal empren-dre per millorar el muni-cipi?Fomentar un municipi cohe-sionat, innovador, emprene-dor i sostenible. La prioritatés ajudar la gent que més honecessita, repartir el poderde decisió i participació, ambun Ajuntament obert i trans-parent on la promoció eco-nòmica i la definició delmunicipi sigui un punt clau,de present i de futur.

Estaria disposada a pactaramb alguna altra formacióper entrar al govern muni-cipal?Formaríem part d’un governon el suport a la indepen-dència no generés cap menade dubte.

Si finalment es queda a l'o-posició, quina serà la sevalínia de treball?Controlar la gestió de governi sobretot aportar i col·labo-rar en tots els temes possi-bles.

Abrera| 22


Abrera va celebrar el passat dis-sabte 9 de maig la jornada de ne-teja de ribes i riberes Fem dis-sabte! en el marc de la cam-panya Let's Clean Up Europe!.

En aquesta iniciativa euro-pea participen milers de volun-taris a tot el continent i té coma objectiu reduir el nombre deresidus abocats a la natura isensibilitzar al conjunt de la so-cietat d'aquesta problemàtica.

A Abrera la jornada es va des-envolupar a la llera del riu Llo-bregat al seu pas pel municipi, aCan Morral del Riu. L’activitat vacomençar a les deu del matí i hivan participar veïns i veïnes dela ciutat de totes les edats.

L’activitat va ser organitzadaper l’Agència de Residus de Ca-talunya i l’Ajuntament i vacomptar amb el suport de l’As-sociació Hàbitats, ANDA i elsVoluntaris de Protecció Civil.

L’esdeveniment europeu Le-t’s Clean Europe! s’ha celebrat amolts països del continent del 8al 10 de maig passats i consisteixa realitzar accions de neteja enespais naturals de l’entorn perpart dels ciutadans.

Aquesta iniciativa es va co-mençar a implementar per cons-cienciar la població sobre elsproblemes ambientals originatsper abocaments incontrolats en

espais naturals, evitar possiblescontaminacions i restaurar-nel’hàbitat i el paisatge.

L’actuació té un fort compo-nent de sensibilització, ja que elmateix ciutadà pot veure amb elsseus ulls l’efecte dels comporta-ments incívics.

En l’acte hi van participarempreses, associacions, admi-nistracions públiques i escoles,entre altres.

Participants del ‘Fem dissabte!’. Foto: Ajuntament

Abrera ‘fa dissabte’ i surt anetejar la llera del Llobregat

Teatre | Lliuren els premis del Concurs Vila d’AbreraEl lliurament de premis del 20è Concurs de Teatre Vila d’Abrera van tenir

lloc el passat 26 d’abril en un acte a la Sala Municipal, on es va interpretar l’obra L’Audiència I-real, de Toni Albà. El primer premi, dotat de 400 euros i un trofeu,

va anar a parar a l’Agrupació Teatral del Casal de Calaf per l’obra El nom.

RedaccióABRERA

Vint participants en el setèVoluntariat per la Llengua

LLENGUA CATALANA4La se-tena edició del Voluntariat per lallengua a Abrera compta ambuna vintena de participants, se-gons ha informat el consistori.

El programa, organitzat pelServei de Català d’Abrera, con-sisteix que un aprenent de catalàfaci, almenys, deu hores de con-versa amb una persona catala-noparlant del municipi.

La idea és que els aprenentsno només utilitzin el català quanvan a classe, sinó que l’emprintambé en un ambient més distès

i natural de relacions socialsamb altres veïns i veïns de la lo-calitat.

ACTE DE PRESENTACIÓ L’acte de presentació de l’ediciódel Voluntariat per la Llenguad’enguany va tenir lloc fa unsdies a l’Aula de Català de l’Ho-tel d’Entitats i va comptar ambla presència de la regidora deCultura, Guadalupe Marcos, iuna de les coordinadores delVoluntariat de Ca n’Ametller,Marta Serra.

Els participants del setè Voluntariat per la Llengua. Foto: Ajuntament

25 |

Sant Esteve Sesrovireslínianord.cat

maig 201513

Medi Ambient | Prevenció de focs forestalsSant Esteve ha iniciat des de fa unes setmanes la campanya de prevenció de

focs forestals. Ja ha entrat en vigor, doncs, la prohibició de fer foc en terrenysforestals, que acabarà el pròxim 15 d’octubre. Aquesta prohibició inclou tant

les finques forestals que estiguin poblades d’espècies arbòries com les que no.

Després que el 2013 l’empresagestora del servei a la residènciaCan Serra, IDEA SL, interposésuna denúncia al l’Ajuntamental·legant incompliments de con-tracte, ara la justícia ha donat laraó al consistori i ha desestimatla totalitat de les demandes pre-sentades per l’empresa.

Entre els aspectes que IDEAdenunciava, hi havia l’apropia-ció indeguda de diners, la recla-mació d’equilibri econòmic i l’a-nul·lació de la intervenció tem-poral del servei per part del con-sistori.

Ara, amb la sentència del 30d’abril, el jutge ha considerat noprocedir a la reclamació d’equi-libri econòmic de l’empresa, jaque l’Ajuntament “no ha intro-duït modificacions en el servei niconcorren circumstàncies anor-mals o imprevisibles”.

Respecte a la intervenció

temporal del servei per part delconsistori, el jutge consideraque aquesta “respon a una si-tuació generada per IDEA”.

Segons es desprèn de la sen-tència, la intervenció de l’Ajun-tament responia “a la necessitatde garantir la prestació del ser-vei públic i de regularitzar la si-tuació”, fet pel qual desestima “la

desviació de poder que denunciaIDEA”.

ACTUACIÓ “HONESTA”L’alcalde de Sant Esteve, EnricCarbonell, diu que això demos-tra que l’Ajuntament ha actuat“amb honestedat”. Ara, IDEAhaurà de pagar els costos judi-cials.

Un grup d’avis de la residència Can Serra. Foto: Ajuntament

El jutge dóna la raó al consistorien la gestió de la residència

RedaccióSANT ESTEVE SESROVIRES

Entreguen els premis als Sesrovirencs de l’Any

RECONEIXEMENT4L’Ajunta-ment va atorgar fa uns dies elspremis als Sesrovirencs de l’Any2014, que reconeixen la trajec-tòria i la tasca de veïns i veïnes deSant Esteve.

Enguany, els guardonats hanestat la mestra Núria Palacín,l’Escola de Patinatge Artístic, il’entitat Salto a la Fama. Elstres premiats han rebut unapeça escultòrica de l’artista localGonro, que és un homenatge al

món de les idees de la creació idel poder de la ment.

RECONEIXEMENT A LA TASCAL’Escola de Patinatge ha estat re-coneguda per promoure valorsesportius i la seva capacitat in-novadora. L’entitat Salto a laFama ha estat premiada per laseva tasca de dinamització. I lamestra Núria Palacín, pels seustrenta anys educant infants almunicipi.

La policia local evita unrobatori de coure al polígon

SUCCESSOS4Agents de la poli-cia local de Sant Esteve van evi-tar un robatori de coure al polí-gon fa uns dies.

Els fets van ocórrer a finalsd’abril quan els agents van de-tenir in fraganti dos individusque intentaven sostreure cable-jat de coure d’una indústria si-tuada al carrer de Copèrnic.Els agents van acudir-hi des-

prés de rebre un avís que alertavade la presència de dues personesamb “actitud sospitosa” al polí-gon, segons han informat des delconsistori.

Quan la policia va arribar, elsindividus s’estaven preparantper sostreure el cablejat de l’in-terior d’una empresa. L’acciótambé podria haver afectat el ca-blejat de la via pública.

27 |

Collbatólínianord.cat

maig 201513

Impostos | El Ple aprova reduir un 10% la taxa d’aigua El Ple municipal ha aprovat recentment modificar l’ordenança de la taxa

d’aigua i ha establert una reducció del 10% al tercer tram d’ús domèstic que beneficia tota la població. També s’ha aprovat l’increment d’un metre cúbic per

habitant i mes a cada tram per a aquelles famílies de quatre o més membres.

A Collbató es respira tensió po-ques setmanes abans de les elec-cions municipals. I és que fa unsdies, abans que es donés el tretde sortida a la campanya elec-toral, l’alcaldessa socialista AnaÚbeda va destituir el fins ara por-taveu de CiU al municipi i regi-dor al govern, Ramon Ferrer.

Ramon Ferrer ha estat tam-bé alcalde durant aquest mandat,del 2011 al 2013, tal com vanacordar amb Úbeda després deles eleccions de fa quatre anys.Així doncs, Ferrer ha governatdurant els dos primers anys iÚbeda els últims dos exercicis.

Aquest pacte de govern s’hamantingut durant tot el mandat,fins al passat dijous 7 de maig, toti que Ramon Ferrer ja estava forade CiU per desavinences. Ara, l’e-xalcalde passa a ser regidor noadscrit i les seves carteres –Pro-moció Econòmica, Turisme, Co-

merç, Organització Interna i Te-rritori i Urbanisme– seran tras-passades a la convergent MercèDedeu, qui també ha estat no-menada Primera Tinent d’Al-calde i passa a ser la portaveu deCiU al municipi. Com a conse-qüència de la marxa de Ferrer, laregidora Concepció Alsina haestat designada membre de laJunta de Govern i Tresorera.

Arran d’això, Ferrer ha pre-sentat una candidatura inde-pendent de cara a les eleccions,

anomenada Candidatura Cívicaper Collbató. Ferrer ha mostrat elseu desacord amb la seva desti-tució en un comunicat i diu queés un acte “més simbòlic quepràctic”.

Per la seva banda, l’alcaldes-sa, Ana Úbeda, ha assegurat que,un cop es va assabentar de la sor-tida de Ferrer del seu partit, vaproposar un “pacte de tres” entreel regidor, CiU i PSC –per conti-nuar amb l’acord de govern–, elqual CiU “no va acceptar”.

Ferrer i Úbeda al principi del mandat. Foto: Ajuntament

L’alcaldessa Úbeda destitueix el regidor Ramon Ferrer

Neus MarmolCOLLBATÓ

Enllestida la segona fase de lazona verda de Can Dalmases

URBANISME4La segona fasedels treballs de rehabilitació dela zona verda de Can Dalmases,que s’han fet durant els passatsmesos de març i abril, ja estanenllestits.

Les obres de remodelaciódel terreny han consistit a mi-llorar l’accessibilitat d’aquestazona, amb la creació d’un camí

secundari pel qual es podràtransitar per l’espai amb més fa-cilitat.

Durant aquest període tam-bé s’han ordenat els accessos al’espai verd i també s’han col·lo-cat plantes autòctones a tota larenovada zona verda de la ur-banització. Són espècies de ri-bera associades als camins.

La Colla de Diables Salnitratses presenta amb foc i festa

ENTITATS4El passat dissabte 9de maig es va celebrar la pre-sentació de la Colla de DiablesSalnitrats de Collbató, en unacte festiu i multitudinari pels ca-rrers del nucli antic del munici-pi i l’ermita de La Salut.

La celebració va començar ala plaça de l’Era, amb una pre-sentació audiovisual de la novacolla de diables del municipi i vaseguir amb un espectacle piro-tècnic, que va servir de tret desortida pel primer correfoc delsSalnitrats.

La festa va seguir més tard al’àrea d’esplai de l’ermita de LaSalut, on es va instal·lar un DJque va oferir música fins a les tresde la matinada per al públic jovede Collbató.

“Estem molt agraïts de lagran presència de collbatoninsque van sortir al carrer”, diuendes de la Colla de Diables Salni-trats, els quals van presentar-seabans de l’estrena en públic a lesescoles de Collbató i van explicarals infants la llegenda dels “rat-penats Salnitrats”.

Comarca| 28


ComerçOlesa | Els emprenedors es promocionen al web municipalDes de fa uns dies, el web municipal d’Olesa ofereix un espai de promoció gratuït alsemprenedors locals. A més, el consistori també ha posat a la seva disposició un serveide gestió empresarial de franc durant els tres primers anys d’activitat. Això ha estatpossible gràcies a una subvenció dels Fons Europeus concedida a l’Ajuntament.

Martorell va acollir la celebraciódel setè mercat d’intercanvi isegona mà el passat diumenge 10de maig, en el qual es van ins-tal·lar una setantena d’estands.

El mercat va tenir lloc dedeu del matí a dues del migdia ala rambla de les Bòbiles i vacomptar amb un gran èxit deconvocatòria, ja que, segons haexplicat el consistori martore-llenc, nou sol·licituds per parti-cipar-hi van quedar en llistad’espera.

Un any més, el mercat d’in-tercanvi i de segona mà es con-solida, sumant-se a la “bona di-nàmica” de les edicions ante-riors, segons apunten fonts mu-nicipals, que diuen que tenen la“voluntat de continuar oferintl’intercanvi d’objectes o bé lavenda de productes de segonamà a preus assequibles”, opció

que “acostuma a tenir més ac-ceptació” entre els assistents almercat.

L’objectiu del mercat és queciutadans i ciutadanes de Mar-torell i dels municipis dels vol-tants puguin desprendre’s d’ob-jectes i productes que ja no fanservir. Segons expliquen fontsmunicipals, però, es tracta d’unmercat destinat “a persones que

es dediquen professionalment ala venda ambulant de segonamà”.

EDICIONS DE RÈCORDEl novembre passat ja es va ce-lebrar una altra edició d’aquestmercat, en el qual hi va haver unrècord de participants –els se-tanta que s’han mantingut– i esvan superar les expectatives.

Hi van participar setanta paradistes. Foto: Ajuntament

Martorell acull un mercatd’intercanvi i segona mà

RedaccióMARTORELL

Economia | L’ocupació hotelera més elevada dels darrers anysDurant el 2014 l’ocupació hotelera al Baix Llobregat ha estat la més alta dels últims anys, segons dades

de l’informe anual del sector turístic de l'Observatori del Baix Llobregat. L’estudi diu que el pes del turisme a la comarca és més gran que a la resta de l’àmbit territorial metropolità i de Catalunya. I és que

el 16% de les empreses i el 13% de la població ocupada del Baix desenvolupen activitats turístiques.

Sant Esteve celebra la fira del comerç local

SANT ESTEVE4Els establimentscomercials de Sant Esteve vansortir al carrer el passat dissab-te 9 de maig per participar en ladinovena edició de la Fira delComerç Local.

La jornada es va celebrar ales principals vies del centreurbà del municipi i va estar or-ganitzada per l’Associació deBotiguers i per l’Àrea de Comerçde l’Ajuntament.

Al llarg del dia també es vanprogramar altres activitats. Perexemple, al matí hi va haver unespectacle d’animació infantil;i a la tarda, una desfilada demascotes, un taller de zumba iun concert de Pitus&Drums.També es van instal·lar inflablesi llits elàstics per als infants. Amés, es va organitzar una pae-lla popular i un sorteig solidaria favor del Banc dels Aliments.

Subvencionaran empresesque contractin aturats

MARTORELL4L’Ajuntament deMartorell ha anunciat recent-ment que donarà ajuts a aque-lles empreses del municipi quecontractin aturats de la ciutat.

Les subvencions, segons hainformat l’ajuntament, consis-teixen a cobrir la meitat del costempresarial que té contractar untreballador. En concret, l’Ajun-tament de Martorell donarà unasubvenció de 2.500 euros per

persona contractada cada any.Per tal d’optar als ajuts, cal queles empreses compleixin algunsrequisits, com per exemple, queles persones que es contractinhauran d'estar en situació d'atur,apuntades al Servei d'Ocupacióde Catalunya (SOC), on constincom a demandants actives detreball. També han d’estar do-nades d’alta a la borsa de treballde l'ajuntament.

Tot i que a finals d’abril l’atur re-gistrat al Baix Llobregat va dis-minuir un 3% respecte del mesanterior, amb 1.835 personesmenys desocupades, la zonanord de la comarca segueix re-gistrant les taxes d’atur més ele-vades del Baix.

Martorell és el segon muni-cipi amb més atur de la comar-ca, amb un 16,7% –hi ha 2.441persones aturades–, seguit d’Es-parreguera, amb una taxa d’aturdel 16,5% –hi ha 1.905 desocu-pats al municipi–. Olesa és el cin-què municipi del Baix Llobregatamb més atur, amb un 16% i1.971 aturats.

A Sant Andreu de la Barca l’a-tur no és tan elevat, amb un14,7%, però se situa per sobre dela mitjana comarcal (14,2%),

amb 2.142 aturats al municipi.Abrera es troba per sota, ambuna taxa d’atur del 13%, amb 849aturats.

L’única població del BaixLlobregat Nord on la taxa d’aturés molt baixa és a Collbató, on ésdel 8,3%, amb 192 persones des-ocupades. Sant Esteve tambécompta amb una taxa d’atur queestà bastant per sota de la mit-

jana comarcal, amb un 9,9% –elque representa 392 aturats–.

SANT VICENÇ, LÍDER EN ATURPel que fa al conjunt de la co-marca, Sant Vicenç dels Horts éson hi ha més atur, amb unataxa del 18,7% i Sant Just Des-vern és el municipi on la taxa d’a-tur és la més baixa, amb un per-centatge total del 8%.

Martorell és el segon municipi del Baix amb més atur. Foto: Arxiu

El Baix Nord continua registrantl’atur més alt de la comarca

RedaccióBAIX LLOBREGAT

El Parc Agrari s’inclou en un programa educatiu

EDUCACIÓ4El Parc Agrari delBaix Llobregat s’ha incorporat alprograma escolar Coneguem elsnostres parcs de la Diputació deBarcelona. Es tracta d’un pro-grama educatiu destinat alsalumnes de sisè curs de les es-coles de primària que existeix desde l’any 1983, però on fins ara elParc Agrari no hi figurava.

Les activitats que s’oferei-xen consisteixen a fer un itinerari

guiat per monitors ambientalsseguint la llera del riu Llobregat,durant el qual s’expliquen con-ceptes generals sobre l’espai na-tural i les zones protegides de laXarxa de Parcs Naturals.

Durant l’activitat, els alumnesfan un treball de camp i observeni analitzen els valors del parc,com són els camps, els sistemesde rec i l’impacte de l’ús públic,entre altres.

Els batlles d’Olesa i Martorell,reconeguts per la seva tasca

GUARDONS4Els alcaldes deMartorell, Salvador Esteve, iSalvador Prat, d’Olesa, han es-tat reconeguts en un acte d’ho-menatge a la tasca de batlles i re-gidors que va organitzar fa unsdies l’associació Alcaldes.eu i ElPunt Avui.

Esteve i Prat, que no es pre-senten a les pròximes eleccions

municipals del dia 24, van rebreuna menció especial en aquestacte que va tenir lloc al BornCentre Cultural, a Barcelona.

El reconeixement s’ha fetper la tasca dels alcaldes al llargdels seus anys de mandat. Du-rant l’esdeveniment es van ho-menatjar una desena de batllescatalans més.

29 |

Esportslínianord.cat

maig 201513

El bo i millor dels atletes de lescurses de muntanya es va reunirdurant el cap de setmana del 9 iel 10 de maig a Collbató, amb l’a-rribada al Baix Llobregat Nordde les Sky Series, prova del cir-cuit Skyrunner National SeriesSpain, Andorra and Portugal.

La primera de les cites va serla 28a Cursa de l’Alba, que es-trenava circuit de 24 quilòme-tres, amb un desnivell positiu de1.100 metres que unien Collba-tó amb Sant Jeroni, el punt mésalt del massís de Montserrat,passant pel Monestir. Andreu Si-món va ser el més ràpid en com-pletar el circuit, aturant el cro-nòmetre en 2 hores i 39 segons.En la categoria femenina es vaimposar Sheila Avilés, amb untemps de 2 hores i 25 minuts.

Amb aquest triomf, els dos atle-tes aconsegueixen també el li-deratge en les Sky Series.

A més, també es va disputarla 2a Marató de Montserrat, unaprova que va ser molt més igua-lada que la Cursa de l’Alba, i quees va decidir per només 13 se-

gons en la categoria masculina,amb la victòria de David Marinéen poc més de 4 hores i 45 mi-nuts. Rosa Navarro, tretzena a lageneral, va ser la més ràpida enacabar el circuit, establint unamagnífica marca de 5 hores, 8minuts i 12 segons.

Els atletes van gaudir d’unes vistes espectaculars. Foto: Cursa de l’Alba

Collbató es converteix enl’escenari del millor ‘ultraesport’

» Andreu Simón i Sheila Avilés s’imposen en la 28a Cursa de l’Alba» La Marató de Montserrat, per a David Mariné i Rosa Navarro

El sènior del FS Olesa, a Divisió d’Honor catalana

OLESA4Amb la seva victòriaen el derbi del Baix Nord contrael CE Collbató (2-4) el passat 26d’abril, el primer equip masculídel Futbol Sala Olesa es va asse-gurar matemàticament l’ascensa la Divisió d’Honor catalana defutbol sala. Aquest és el tercer as-cens consecutiu dels olesans.

A més, quan només quedendues jornades per al final de lacompetició, els homes de JoséGalán depenen d’ells mateixos

per proclamar-se campions delliga, ja que el segon classificat,la Penya Barcelonista Montse-rrat-Monistrol, és a quatre puntsdels verds.

L’excel·lent moment de formaque viu el FS Olesa també es potveure a les categories inferiors. Eljuvenil A de José Gil es va pro-clamar campió de la Tercera Di-visió de la categoria a falta de duesjornades. L’infantil A dels olesanstambé ha aconseguit el títol.

El Bàsquet Martorells’acomiada de la Lliga EBA

MARTORELL4No va poder ser.Tot i tenir opcions fins al darrerpartit, el Bàsquet Club Martorellva caure a casa contra un dels ri-vals per fugir del descens, l’Is-ports Salt (67-77), resultat que vaconfirmar el descens de catego-ria dels del Baix Nord, que latemporada 2015-2016 disputa-ran la Copa Catalunya.

Els gironins van sortir moltforts a la pista, amb un parcialinicial de 2 a 14, i tot i la reacciódels locals, el primer quart vaacabar amb un 12-25. Per tanttocava pressionar per poder re-

muntar, però tot i endur-se el se-gon parcial, la distància sem-blava massa important.

A més, els homes de XavierGarcia van encaixar un altreparcial de 0 a 12 que feia que laremuntada gairebé fos una qui-mera. Mario Fuentes es va ca-rregar l’equip a l’esquena, peròaixò no va ser suficient per evi-tar la derrota i el descens.

El Solvin va estar especial-ment desencertat en els llança-ments des del tir lliure, ambuna pobra estadística de 7 en-certs sobre 20 intents.

Zapata, del CD Aigüestoses, es llueix a Alcalá de Henares

SANT ANDREU4A mitjans d’a-bril es va disputar el primercampionat de dards de puntad’acer d’Alcalá de Henares (Ma-drid). L’expedició catalana ques’hi va desplaçar va ser nom-brosa, i entre ells hi havia qua-tre representants del club dedards local Aigüestoses, DanielZapata, Antonio Muñoz Pinto,Javi Cruz i José Durán.

Precisament va ser DanielZapata el jugador del club san-

tandreuenc que millor va jugar:va caure a la final de la catego-ria individual davant del cana-ri Cristo Reyes. Millor li van anarles coses en la categoria de pa-relles, en la qual va acabar pri-mer juntament amb José Sousa,del CD Olot.

Un dels grans atractius de lacompetició eren els importantspremis en forma de beques, queva fer que molts esportistes delpaís provessin sort a la cita.

Abrera | Obert el termini d’inscripció per al casal d’estiuL’Ajuntament ha anunciat que des del passat 4 de maig i fins al pròxim 22 de maigestà obert el termini d’inscripció per al casal i l’escola esportiva d’estiu que es faran

durant el mes de juliol, adreçats a nens d’entre 4 i 15 anys. El formulari es pot recolliral Centre Aquàtic Municipal, però també es pot formalitzar al portal web municipal.

RedaccióCOLLBATÓ

La primera plantilla dels olesans. Foto: FSO

Oci| 30


Hi ha llocs que inspiren. Poblesi ciutats amb museus moltatractius on es pot gaudir del ricpatrimoni cultural i científic deles comarques barcelonines sen-se aglomeracions ni haver de fercues infinites.

Aquests espais estan pensatsper rebre visites de tot tipus, in-dividuals (per submergir-se iconcentrar-se atentament entots els seus continguts), en pa-rella, de grups d’amics o esco-lars, o, fins i tot, de famílies.Trobareu una àmplia oferta imolta informació al portal deTurisme de la Diputació de Bar-celona.

UNA GRAN OFERTAA la vora de les mines de Cercs,per exemple, la Colònia Indus-trial Sant Corneli conté al seu in-

terior històries que atrapen,amb testimonis familiars i rei-vindicacions i esperances d’a-quest poblat miner, que un copes comencen a sentir, provo-quen ganes de quedar-s’hi i nomarxar.

Es poden viure sensacionssimilars si es visita Cardedeu peranar al Museu-Arxiu Tomàs

Balvey. Aquí es poden descobrirles col·leccions de l'últim mem-bre d'una llarga nissaga d'apo-tecaris, els secrets de les plantesremeieres, mentre que la màgiade fer uns magnífics licorsd’herbes faran bategar el cor apetits i grans.

Uns altres museus que emo-cionaran tota la família són elsde ciència i natura. Per unabanda, a Granollers, el Museude Ciències Naturals és un oasitranquil on es donen totes les ei-nes per aprofundir en família endiferents àmbits, com la zoo-logia, la botànica i la geologia.

A més, els apassionats delsavenços científics i tècnics tenenuna visita obligada al VaporAymerich, Amat i Jover, una an-tiga fàbrica tèxtil de Terrassaque s’ha convertit en la seucentral del Museu de la Ciènciai de la Tècnica de Catalunya, onaquestes dues disciplines s’a-gafen de la mà.

Per últim, els aficionats alsnúmeros trobaran el Museu deles Matemàtiques al Palau Mer-cader de Cornellà de Llobregat.Aquest és un espai dedicat amostrar la part més lúdica d'a-questa ciència exacta, amb vi-sites organitzades especialmentper als més petits.

Els museus: prohibit no tocar» Les comarques barcelonines són plenes d’edificis on es pot gaudir plenament del ric patrimoni

científic, històric i cultural català amb propostes destinades a tots els membres de la família

CULTURA4Els amants de lesarts es trobaran com a casa alMolí Paperer de Capellades. Du-rant la visita, els visitants rebranles instruccions i el material perpoder fabricar paper artesanalamb eines i maquinària origi-nals, de manera que es desco-brirà, entre altres coses, que lafusta dels arbres no és l’únic

material necessari en el seu llargprocés d’elaboració.

D’altra banda, al Museu del’Estampació de Premià de Mares poden aprendre les tècni-ques d’estampació de teixitsamb colors naturals que s’utilit-zaven en temps dels indians, abanda de poder gaudir de les se-ves variades exposicions.

Per als amants de l’art

Història, ciències o

natura, universos a

descobrir als museus

Campanya | Més informació al portal webEn el marc de la campanya Barcelona és molt més, la Diputació explica i impulsa diferentspropostes destinades a conèixer l’oci, la cultura i la natura de les comarques barcelonines.

Al portal web www.barcelonaesmoltmes.cat s’expliquen les propostes i es faciliten tots els detalls necessaris per poder planificar sortides per la costa o per la muntanya.

RedaccióBAIX LLOBREGAT

Els museus permeten viure una completa aventura en família. Foto: Diputació

31 | línianord.cat13 maig 2015Agenda

[email protected]

AGENDA MENSUALDISSABTE 16 DE MAIG19:30 Nit dels museus: Els documents ens

parlen. Preu: Gratuït, però cal fer reserva prè-via al 93 774 22 23 o bé enviant un correu elec-trònic a l'adreça [email protected]. Lloc:Museu Municipal Vicenç Ros.

DIJOUS 14 DE MAIGMatí-Tarda Exposició foto còmic Sabat el ban-

doler de Sant Andreu, realitzada pel grup d'a-dolescents del Centre Obert S@bark. Es po-drà visitar fins al 17 de juny. Lloc: Bibliote-ca Aigüestoses.

DIVENDRES 15 DE MAIG10:30 Sessions grupals d'orientació laboral: Xar-

xes socials professionals per a la recerca de fei-na (Facebook, twitter, currículum vitae 2.0,identitat digital...). Durada: dues hores. Lloc:Escoles Velles.

DISSABTE 16 DE MAIG21:15 Apadrina la campana. Espectacle benè-

fic per apadrinar la campana Eulària delcampanar d'Esparreguera amb actuacions mu-sicals, teatre i audiovisuals. Lloc: Plaça de San-ta Eulàlia.

DISSABTE 16 DE MAIG10:00 Pedalada familiar per l'entorn d'Espa-

rreguera. Per a més informació i inscripcions,cal adreçar-se a Zona Bici de 5 a 8 de la tar-da. Lloc de sortida: plaça de la Serralada. DISSABTE 16 DE MAIG

20:00 Celebració de l’acte d’entrega dels premisJoan Coromines. Hi haurà una actuació mu-sical i aperitiu per als assistents. Preu: Entradagratuïta. Lloc: El Casal.

DIMECRES 20 DE MAIG17:00 Taller familiar de pintura corporal. L'ob-

jectiu és potenciar l'activitat i despertar el sen-tit de la curiositat, reforçant el vincle entre pa-res i fills. Durada de l’activitat: una hora. Lloc:Llar d'Infants Pública Taitom.

FINS AL 21 DE MAIGMatí-Tarda Setmana de la Gent Gran. A Coll-

bató hi haurà activitats programades per a lagent gran, que van començar el passat 12 demaig. Lloc: consultar programa.

MARTORELL OLESA COMARCAESPARREGUERASANT ANDREU

Aquest és un conte divertit i entran-yable, on la seva protagonista, la pa-llassa Priska, despistada de mena,sempre oblida el seu nas màgic per totarreu. Lloc: Biblioteca Municipal San-ta Oliva.

Hora del conte: ‘La pallassa Priska’, amb Eva González

Dv. 15 de maig a les 18:00

Durant tot el dia, es farà la trobada decotxes tunning solidària per recollir ali-ments pel banc d'aliments de Sant An-dreu de la Barca. Lloc: Esplanda delMercat Setmanal.

Trobada de cotxes ‘tunning’:‘Los locos del motor solidarios’

Dg. 17 de maig

L'Associació Cinema del Diable presentauna selecció dels millors curts. Lloc: Ate-neu Multiespais de Can Carreras. Or-ganitza: Ajuntament de Martorell i Ci-nema del Diable.

L'Ateneu és Cinema. Vuitena Nit Curta

Dj. 14 de maig a les 21:30

Xerrada: Descobreix les claus del iogurti d’una alimentació equilibrada, a cà-rrec d’una dietista del sector alimen-tari. Lloc: Casal de la Gent Gran de SantEsteve Sesrovires.

Xerrada sobre alimentació equilibrada

Dv. 15 de maig a les 17:30

| 32 línianord.cat 13 maig 2015 Pròxima edició: 4 de juny

linia nord 24

Documents