mapa educa ciÓ · descobreixin una cosa que es diu universitat. (…) concretament s’escriuen...

MAPA EDUCA

COMUNITÀRIA A

BARCELONA 2018Grup UAB ‘Educació, famílies i comunitat’

Anna Tarrés i Elena Rovira

MAPA EDUCACIÓ

COMUNITÀRIA A

BARCELONA 2018 UAB ‘Educació, famílies i comunitat’

Entitats col·laboradores

Amb el suport de:

Anna Tarrés i Elena Rovira

Entitats col·laboradores

Mapa Educació Comunitària a Barcelona 2018

1

Contingut

Presentació .............................................................................................................................................. 2

Introducció .............................................................................................................................................. 3

El Mapa d’Educació Comunitària a Barcelona 2018 ..................................................................................... 5

Mostra d’iniciatives .................................................................................................................................. 5

Paraules entrecreuades .......................................................................................................................... 20

Annex metodològic ................................................................................................................................ 32

Bibliografia ............................................................................................................................................ 32

Presentació

Presentem una nova edició del Mapa d’Educació Comunitària, la segona. Aquest 2018, s’ha ampliat les

contribucions en el Mapa que podeu consultar a: http://pagines.uab.cat/mapaeducaciocomunitariabarcelona

També s’ha aprofundit en el sentit de l’educació comunitària amb un treball en taules de treball i seminaris

que ha permès presentar-vos:

- Un model d’Educació Comunitària.

- La taula rodona ‘Avançant cap a l’educació comunitària’ amb la participació de Carles Barba

(Educació 360- Educació a Temps complet), Mireia Civís (URL), Francina Martí (Rosa Sensat), Òscar

Rebollo (Acció Comunitària, Aj. Barcelona).

Totes els recursos estan disponibles a

http://pagines.uab.cat/mapaeducaciocomunitariabarcelona/ca/content/documentacio

Aquest document que teniu a les mans aporta una mirada compilada a les iniciatives d’educació comunitària

recollides a la ciutat de Barcelona entre agents educatius i és una nova edició del Mapa d’Educació

Comunitària de la ciutat que va nèixer amb la certesa de no haver recollit la riquesa que Barcelona desplega

en aquest àmbit, però de ser un pas cap a la millora del seu coneixement.

El Mapa persegueix l’anhel de ser una eina eficaç que doni suport i faci visible la perspectiva comunitària en

educació.

Anna Tarrés i Josep Guardiola,

Grup UAB ‘Educació, famílies i comunitat’


3

Introducció

Qui sap què passa a la ciutat en termes d’educació comunitària? Com

expliquen els impulsors d’aquestes iniciatives les seves aportacions? Es

tracta d’experiències puntuals o aquestes experiències conformen

processos més amplis on l’educació es concep comunitàriament?

En l’origen de l’esforç per aplegar i fer visible les iniciatives del Mapa d’Educació Comunitària a Barcelona hi

ha, entre més, aquestes qüestions.

L’educació comunitària és l’eix en central sobre el qual pivota el plantejament de treball del Grup ‘Educació,

famílies i comunitat’ de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que des del 2014 aplega diferents

professionals i voluntaris al voltant d’aquesta qüestió. Amb l’experiència d’algun dels seus membres en

l’elaboració del Mapa d’Educació Comunitària a Catalunya1 el 2017 es pren la iniciativa de realitzar un mapa

per fer visible el què es planteja i realitza a la ciutat sota el paraigües de l’educació comunitària.

El Mapa s’ha construït a partir de les aportacions de membres de la comunitat educativa de Barcelona en

resposta voluntària a una crida a respondre un formulari2 per a l’elaboració d’aquesta cartografia. Moltes

persones hi han treballat3 i en fem un agraïment general, especialment a aquelles que més temps han

dedicat a explicar i debatre les diferents iniciatives4. Institucionalment, la Universitat Autònoma de

Barcelona (UAB) amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal d’Educació, el Consorci

1 Aquesta iniciativa es realitza en col·laboració amb UNESCOCAT-Tortosa i la Càtedra d’Educació Comunitària de la Universitat Autònoma de Barcelona en base a les aportacions presentades en el Premi Federico Mayor Zaragoza. Per més informació: http://pagines.uab.cat/catedraeducomunitaria/content/mapa-deducaci%C3%B3-comunit%C3%A0ria 2 Podeu trobar el formulari a: https://goo.gl/forms/Lnp1KVdcj2iDc5xg2 3 En concret aquest document ha estat creat per Elena Rovira i Anna Tarrés. 4 Vegeu l’Annex Metodològic.

d’Educació, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, el Consell de la Joventut

de Barcelona, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació d’Educació de Comissions Obreres i el

Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya són qui han impulsat la reedició del Mapa d’Educació

Comunitària a Barcelona. Et convidem a fer-ne ús! Accedeix a través de:

http://pagines.uab.cat/mapaeducaciocomunitariabarcelona

Imatge 1: El Mapa d’Educació Comunitària a Barcelona 2018

Font: Elaboració pròpia. Grup UAB ‘Educació, Famílies i Comunitat’, 2018

L’educació comunitària “és aquella que es dóna des de la comunitat, per a la comunitat i amb la comunitat. Per

tant, no és una acció individual sinó el resultat d’un treball conjunt entre diferents agents del territori.”5 Per tant,

implica un procés participatiu que fa avançar els agents implicats en quotes d’apoderament i centralitat del

protagonisme: d’espectadors a subjectes actius amb plenes capacitats. Un procés que veu del plantejament

crític i emancipador de Paulo Freire (1021-1997) i que aglutina en la voluntat de crear situacions

5 Una aportació cabdal ha estat la de Mireia Civís quan diu: “L’educació comunitària és aquella fruit d’una acció

socioeducativa en xarxa que es dóna des de la comunitat, per a la comunitat i amb la comunitat com a principal

protagonista” [Tesi Doctoral, 2005: 51].


5

d’aprenentatge on l’experiència educativa de qui aprèn sigui de gran valor a partir de fomentar entorns

centrats en aquest (Rogers, 1969). En aquest sentit, l’educació comunitària cerca la generació d’un procés

educatiu que contempli dimensions que són clau com l’autogestió, la pertinença, la identitat i el territori6. El

treball amb totes les dimensions permet a les iniciatives d’educació comunitària avançar per garantir la

igualtat de la ciutadania en l'accés i l'èxit en els aprenentatges i aportar elements de transformació.

El Mapa d’Educació Comunitària a Barcelona 2018

La recollida d’informació s’ha realitzat a través d’una crida oberta on han participat institucions, entitats,

federacions i associacions de diferent espectre al llarg de l’any. Enguany, el Mapa d’Educació Comunitària ha

treballat amb 111 iniciatives, 103 estan recollides en el moment d’escriure aquestes línies, 34 s’han incorporat

aquest 2018 i 21 experiències han estat actualitzades.

Mostra d’iniciatives

En base a les noves iniciatives recollides s’ha fet una selecció d’algunes de les aportacions per il·lustrar el

procés educatiu proposat.

6 Aquesta darrera és una dimensió controvertida ja que no sempre l’àmbit territorial sembla tenir un pes específic. Un exemple en serien els processos que depassen els territoris geogràfics delimitats a través de l’ús d’internet i de les xarxes socials.

Imatge 2: Resum de la mostra d’iniciatives. Mapa d’Educació Comunitària a Barcelona.

Projecte, centre/entitat, districte

Recreem el món – Fent camí cap a l’equitat de gènere, Institut Miquel Tarradell (Ciutat Vella)

Activita't pels drets de totes les persones, Institut Miquel Tarradell (Ciutat Vella)

EDHack, Fundació Tot Raval (Ciutat Vella)

Apadrina el teu equipament, Fundació Tot Raval (Ciutat Vella)

Projecte Prometeus, Associació educativa Integral del Raval (Ciutat Vella)

APS ”Club de lectura" amb l'Institut Poeta Maragall, Escola Els Llorers (Eixample)

Escola comunitària de formació, La Troca (Sants-Montjuïc) Biblioteca Assumpció Lisson - Biblioteca Oberta, IE Costa i Llobera (Sarrià Sant Gervasi) Circ en moviment, Institut escola Trinitat Nova (Nou Barris) Més Educació i Universitat del temps Lliure, Escola La Maquinista (Sant Andreu) Projecte Shere Rom, UAB- Institut escola El Til·ler (Àmbit Ciutat) APS de l’assignatura Desenvolupament sostenible, Grau de Ciències Ambientals, Universitat de Barcelona (Àmbit Ciutat) Espai C de creació, UAB i Escola Els Encants, Escola Josep Maria de Segarra i Escola

Miralletes (Àmbit Ciutat)

Font: Elaboració pròpia. Grup UAB ‘Educació, Famílies i Comunitat’, 2018


7


9


11


13


15


17


19

Paraules entrecreuades

En aquest apartat volem reflectir algunes de les aportacions que han tingut lloc en el marc de les sessions de

treball i discussió entre persones, centres, entitats i territoris que eduquen comunitàriament. Totes les

sessions cercaven aprofundir en l’aproximació a l’educació comunitària des de les pràctiques realitzades i

debatre elements d’interès per reflexionar sobre l’acció formativa.

Valoracions entre centres complexos, que apleguen etapes inclosa la secundària

Amb quatre referents d’Institut-escola (dels sis que hi ha la ciutat) i una dinamitzadora que actua en un pati

d’un dels centres a Roquetes, distribuïts en diferents barris de la ciutat (Trinitat Nova, Roquetes, Sarrià i Bon

Pastor) aprofundim en les dinàmiques de l’educació comunitària.

“L’Institut-escola és de nova creació, fusionant centres educatius. Vàrem voler formar un equip observant les

necessitats del barri. Una de les primeres observacions és que vàrem detectar que l’alumnat de Trinitat Nova

anava a escoles de fora del barri. Per tant, ens trobàvem amb una comunitat poc cohesionada. ”

Alba, Institut-escola Trinitat Nova

“Nosaltres, contràriament, som un centre educatiu que tenim més de 60 anys d’existència. Estem ubicats en la

zona on hi ha l’índex més alt d’inscripció escolar de tot Europa i on la presència de la pública és molt baixa. Això

ens ha fet obrir i treballar conjuntament amb totes les públiques de la zona fent un front comú i concretant, fins i

tot,un projecte educatiu de zona. “

Dolors, Institut-escola Costa i Llobera


21

“També som una fusió de centres educatius: dos de Roquetes i un de Canyelles. Som un centre d’alta

complexitat amb alumnat que viu realitats molt dures. La vessant comunitària és important en el nostre centre.

Val a dir que la presència comunitària a Roquetes és brutal. Es mouen una gran quantitat de recursos, idees,

accions, associacions, persones … Moltíssimes coses. L’apoderament social és molt gran. El barri neix als anys

50 d’immigrants que s’instal·laren amb casetes d’autoconstrucció, un barri lluitador per naturalesa. Hi ha molta

tradició del treball comunitari i de fet ens reunim, nosaltres també hi participem, a moltes taules de treball per

fer accions conjuntes com a barri. I compensa certes realitats que estan vivint els alumnes.”

Mireia, Institut-escola Turó de Roquetes

Un element comú és la dificultat per organitzar-se, acomplir amb els requeriments i aprofundir en els

projectes educatius comunitaris.


“Des de l’inici volíem compartir la biblioteca al barri, l’obrim fora d’horari escolar. En tenim una que és la que té

més volums com a biblioteca escolar. Però estem aïllats. No estem dins de l’entramat del barri, i costa que la

gent s’arribi a l’escola i la utilitzi.”


Treballar amb la comunitat va ser un dels objectius prioritaris. Vàrem acordar que dins de

l’equip directiu hi hagués una persona responsable de fer factible aquesta mirada. Jo sóc la

responsable de coordinar les relacions entre escola i famílies (...) Tenim la sort de comptar amb

la figura d’un dinamitzador comunitari. Dedica totes les hores a fer aquestes tasques de

vertebrar la comunitat dins i fora de l’escola, hores que en la realitat d’una escola és difícil que

les puguin assumir els mestres en solitari.

La visió comunitària de l’educació aporta altres abordatges sobre l’alumnat que permeten arribar més lluny

en el seu itinerari educatiu. Entre diferents agents, es fa necessari compartir objectius comuns. Afavorir

apoderament d’alumnes, famílies i vinculat al territori.

“Acollim un projecte que ens ve des de la universitat, en el que participen estudiants en pràctiques i que es

treballa en centres educatius d’entorns complexos i que aterrant a l’escola es diu Shere Rom. Treballem amb

entitats del barri. (…) Aquesta és una proposta molt interessant. Fa possible que en entorns desafavorits,

descobreixin una cosa que es diu universitat. (…) Concretament s’escriuen narracions digitals. Els alumnes

envien cartes a un personatge, l’@Mac, que no saben qui és exactament, i són estudiants universitaris que els

contesten. En l’anonimat, hi havia confessions molt íntimes, de dinàmiques de l’aula, de temes familiars… I és

en aquest compartir que uns alumnes amb un entorn social limitat, poder expressar i créixer personalment i

col·lectivament”.

Domi, Institut-escola el Til·ler

“Un dels grans reptes que tenim com agents educatius és donar formació amb una mirada crítica per poder

encaminar cap a on volen caminar. Si no posem l’alumnat en contacte amb la realitat, vivint-la, doncs després

no podran prendre bones decisions. (...) necessiten tocar la realitat, obrir-los la mirada per poder, potser en un

futur si ocupen llocs de presa de decisions, fer canvis en la societat per ser més igualitaris i crítics amb les

injustícies”.



En el nostre cas, maneguem realitats tan complexes que les solucions no les trobem només perquè el professor vagi a l’aula, sinó que

necessitem respostes globals i les podem trobar amb el CAP, amb l’Ateneu, amb els audiovisuals, amb els de temps de lleure, amb el

centre obert… I necessitem estar en contacte i fer projectes comuns


23

Compartir experiències educatives amb l’entorn

El sortir de l’aula normal i participar en l’entorn comunitari és una opció que sembla facilitar l’èxit educatiu

d’alguns alumnes.


“La proposta d’adaptació del 4rt d’ESO va ser una proposta d’inspecció, i ja som set o vuit instituts que la fem. A

través d’un moodle vàrem compartir les experiències que portàvem a terme. És clar, llavors les idees es van

multiplicar i ja hi havia programes concrets. Ara aquesta experiència està més estesa per la ciutat.”



Creiem molt en les comunitats que eduquen. Dins del territori, tenim

equipaments amb els quals teixim projectes, com la biblioteca, el centre cívic … Però, més enllà, i especialment en territoris castigats, la visió comunitària

també s’ha de donar entre escoles. En el nostre cas, davant d’aquests entorns, fem front a la segregació teixint objectius comuns. Cadascú –cada centre

educatiu amb qui col·laboren- té una realitat diferent, però en aquesta diferència podem trobar objectius compartits. Tenim la idea que formem part

d’una comunitat i que junts podem fer-hi front.

Som pioners amb una experiència en què tenim un quart d’ESO absolutament

adaptat. Veníem de l’experiència que teníem molt abandonament escolar. L’adaptació és absolutament comunitària: venen 3 dies a l’Institut i els altres dos fan pràctiques fora l’aula (...) Estem aconseguint que nanos ja haurien

tirat la tovallola, es graduïn!

Elements que faciliten i els que no faciliten per aplicar projectes d’educació comunitària

Entre els elements facilitadors de la tasca educativa comunitària es destaca la diversitat de perfils laborals

dins dels centres. Una diversitat que dóna més opcions a la diversitat de rols necessària. S’identifica com a

clau el perfil del dinamitzador/a comunitari.

Un altre element que alguns centres destaquen és el procés de reconeixement i visibilitat progressiva del

treball educatiu comunitari.

“Fins ara el que fèiem eren coses molt rares i ara,... el treball comunitari educatiu ja és reconèixer”


Com en l’Informe anterior, entre els elements de dificultat s’apunten qüestions relacionades amb el temps

de treball, la necessitat de flexibilitat organitzativa i el trencament de rutines i lògiques individualistes que

no permeten construir plegats.

El treball en àmbit comunitari “és un procés que s’ha de pensar amb noves lògiques de temps i de la distribució

de tasques que fem. Són diferents agents: famílies que estan vinculades a un projecte per un temps determinat;

professionals que estan dedicats per un temps determinat… Això s’ha de repensar, en formes més flexibles on

tothom tingui cabuda per aportar en aquests tipus de projectes.”



25

Lucrecia, Pla Comunitari de Roquetes

“A la vegada, els pals a la roda són els mateixos. Et dono recursos, però te’ls treuen. Et faciliten tallers, però te’ls

treuen…”

Domi, Institut-escola el Til·ler)

La característica de centre dels instituts escola que els fa aplegar etapes educatives fins a la secundària és

viscuda com enriquidora i afavoridora en el treball educatiu de caire comunitari.


És una estructura que afavoreix la visió comunitària. La continuïtat a secundària ajuda a veure una manera de fer que si s’acaba a sisè. La

riquesa la veig en els equips. S’ha de compartir mirades molt diferents, i de primària a secundària són diferents i aquest encaix, ja té una petja de treballar de costat i posar-se reptes de costat. Ja és una voluntat i una

intenció

Tot el que sigui educació comunitària, significa un procés que teixeix noves

formes de veure, de fer, de relacionar-se… i trenca rutines que anaven fent. A

vegades és difícil trencar inèrcies. Costa trencar velles lògiques de treball i costa

adoptar altres maneres de treballar per les quals no hem estat educats.

Valoracions entre territoris que eduquen comunitàriament

En aquest informe també volem recollir la veu de propostes dins de projectes d’educació comunitària que es

donen al territori a diferents espais de la ciutat com ara a Sants (la Troca), a Sant Andreu (+Educació), o a

Ciutat Vella (Fundació Tot Raval i Pla d’Educació de Ciutat Vella). Per fer-ho, comptem també amb la

participació del Consell de Joventut de Barcelona.

Els projectes educatius territorials amb qui parlem, neixen, s’impulsen o es lideren de diferents maneres,

però parteixen de la necessitat d’establir objectius comuns de forma coordinada entre agents territorials:

centres, entitats, equipaments, persones,...

“+Educació neix de la crida que es fa des de l’escola La Maquinista de Sant Andreu a la resta d’escoles al

territori, a la qual es van afegir 5 centres. En principi, es fan activitats conjuntes entre centres, però sobre el

2014, quan ja portaven tres o quatre anys de rodatge, el projecte pren volada implicant equipaments i posant en

contacte entitats, activitats i agents amb incidència educativa. Es fan projectes durant l’any escolar, però

l’activitat més gran és la Universitat d’estiu del temps lliure que pretén vincular infants a activitats que es donen

al barri (…) Ara +Educació el porta una cooperativa amb professionals alliberats per donar més consistència al

projecte.”

Oriol, cooperativa +Educació

“La Troca és una proposta que neix en la detecció a Sants de les mancances en la formació per a adults i amb

vocació pública. (…) Volem fer una formació en base a tallers per a les competències bàsiques, amb una formació

de partida, però oberta a nous tallers que recullen demandes, per una banda, i ofertes de persones voluntàries

sobretot del barri que expressen les seves habilitats per impartir-les. (…) Sants té molta vida associativa i aquest

projecte es nodreix d’aquesta activitat.”

Adriana, Espai La Troca de Sants

“Fundació Tot Raval té un llarg recorregut d’acció comunitària al barri del Raval, i té una línia educativa que,

actualment, treballa en dos línies que neixen del diagnòstic de l’educació del Raval del 2017, que s’ha centrat en


27

l’abandonament escolar prematur i la dificultat que tenen molts alumnes de ser acompanyats per les famílies. Es

vertebren projectes per donar vies de solució a aquests dos grans reptes, vinculant els centres d’educació del

barri, les famílies, els infants i joves amb els equipaments, activitats i altres agents educatius que incideixen en

l’educació.”

Mercè, Fundació Tot Raval

“Fins ara hem treballat amb un Pla d’Educació que es va fer l’any 2013 i aquest any vencia el termini, fet per

primera vegada entre l’administració local, i Consorci d’Educació. Aquest 2018 s’ha redissenyat el pla,

mitjançant grups focals, i es treballa amb sis línies estratègiques, de les quals una d’elles és l’educació

comunitària. Em plantejo si aquesta ha de ser una línia estratègica o s’ha d’incloure de manera transversal en

totes les altres. Durant aquest temps es pretén detectar els projectes d’educació comunitària i proposar accions

des de l’administració per poder-los articular i connectar. I és que és veritat que a Ciutat Vella es fan molts

d’aquests tipus de projectes.”

Júlia, Educació Districte de Ciutat Vella

En el marc de treball entre territoris, la idea de la comunitat entra en debat. La comunitat no es dóna per

descomptat. La comunitat no existeix per se, sinó que es construeix.


Es considera que l’abordatge educatiu d’àmbit comunitari té molts uns impactes positius sobre l’alumnat i

sobre els qui hi participen, per exemple, en termes de qualitat o de cohesió.

A vegades cohabitem entre grups, i els nostres circuits vitals no s’entrecreuen. A vegades, no

coincideixes per res amb la veïna del costat. Un dels nostres objectius, precisament, era

cohesionar aquests llaços que no es donen de forma natural dins del barri, però interessen per

fer accions conjuntes cap a objectius comuns.

Oriol, +Educació

“És un procés llarguíssim. (...) Es dóna, per exemple, a les AFAs, quan les famílies no tenen uns objectius explícits

de foment de la cohesió, sinó que van teixint una determinada relació i poden acabar sent companyes, ajudar-se

mútuament, pel simple fet de treballar plegades a través d’accions concretes.”


En aquest sentit, la participació de les famílies és fonamental en els projectes d’educació comunitària on

s’implica els infants i joves, sobretot quan es vol ampliar l’èxit educatiu dels fills i filles.

“Sembla obvi, però hi ha resultats en els fòrums o en la diagnosi mateixa s’observa que, per l’èxit educatiu dels

alumnes, cal una implicació real de les famílies. Que hi hagi una vinculació entre el dins i el fora escola,

especialment en territoris com el Raval, amb la seva complexitat social. A vegades aquesta implicació costa de

realitzar-la. Que es prengui consciència de la seva importància.”



Una de les accions de l’estratègia d’educació al llarg i ampla de la vida és

dirigida a l’escola d’adults. A vegades, les accions per desenvolupar aquesta

estratègia són, precisament, ajuntar-se en espais de participació.

El nostre lema és donar i garantir millors oportunitats educatives pels infants.

Al final, l’educació comunitària buscar millorar la qualitat de vida ja des de

ben petits


29

Qüestions que faciliten o dificulten poder emprendre projectes d’educació comunitària, poden ser dues cares

d’una mateixa moneda: si bé la pluralitat d’agents educatius que intervenen és d’una gran riquesa, el mateix

fet de posar-se objectius comuns, fins i tot trobar-se, fan que siguin processos complexos i llargs i no

exempts de dificultat.

“Facilita el procés d’educació comunitària que el projecte neixi a partir de les xarxes associatives del barri i sigui

amb la voluntat de les persones voluntàries, moltes amb motxilla de trajectòries en l’educació, mestres

jubilades, …”



“A vegades dificulta la veritable coordinació entre tots els actors. En temes concrets, cal millorar la coordinació

d’accions de dins i fora escola perquè es donin les continuïtats d’itineraris educatius i la connexió

d’aprenentatges.”

Oriol, +Educació

“L’Educació formal i no formal té horaris, temps i circuits diferents i costa que es donin els espais d’interacció. A

diferència d’altres barris, al Raval hi ha manca de xarxa associativa. Moltes entitats són prestadores de serveis.

Cal incorporar-les.”

L’educació comunitària es nodreix de la visió del treball comunitari, com un treball multi actor (…) és precisament aquesta diversitat de mirades,

que malgrat la complexitat, tothom es presta el que resulta molt i molt interessant. L’altra, és la gran diversitat d’actors educatius que hi ha al

barri.


“També és complicat organitzar trobades entre associacions i les entitats, o entre ciutadania, o l’educació formal

i no formal. És difícil trobar el punt exacte que li vagi bé a tothom. En canvi, quan ho trobes, és molt ric.”


Per la sostenibilitat dels projectes d’educació comunitària, es debat sobre el suport de l’administració i el seu

rol.

“Una dificultat és el suport de l’administració i la manca de finançament, o manca de temps dels professionals”


“Des de l’administració, el rol que s’hauria de donar és el de facilitar tots aquests processos comunitaris.”


Oriol, +Educació

I els centres educatius, com a peça clau dins un enfocament comunitari d’abast territorial, a voltes no

participen en aquestes taules comunitàries que tenen un abast de ‘fora centre’.

“En els espais comunitaris del barri, hi ha la mancança, sovint, de la visió dels centres educatius formals. A

vegades hi ha la sensació que no se senten cridats.”


L’educació comunitària té una mirada intrínseca que és inclusiva. És inclusió, de mirades, de gent, de maneres de fer diferent.


31

“Però veus com estan organitzats (els centres formals), els espais que tenen, les dificultats de temps … I és que

no tenen temps per realitzar projectes d’educació comunitària. i molta de la participació es dóna de forma

voluntària. I això sostenir-se des del voluntariat en entorns professionals, és perillós. No tenen estructura.”



Seria important incloure aquesta diversitat de professionals que abans dèiem,

com la figura dinamitzadora d’aquests tipus de projecte, algú de referència que

ens ajudés a vincular-nos. A vegades és desesperant quan truques i no hi ha

resposta.

Annex metodològic

El Mapa de l’Educació Comunitària a Barcelona 2018 ha estat possible a través de totes les persones i

institucions qui han ajudat tant a fer possible el projecte com a expandir-ne la crida per la recollida de dades.

El Mapa d’Educació Comunitària a Barcelona es fonamenta en la resposta voluntària per autoposicionament

a un formulari on line facilitat a través de les entitats o institucions col·laboradores. El treball de camp s’ha

desenvolupat de manera permanent al llarg de l’any.

D’altra banda, la recollida de dades passa per un procés de depuració i contrastació amb qui respon i després

es procedeix a la seva incorporació al mapa.

Bibliografia

- ALBAIGÉS, BERNAT I FERRER-ESTEBAN, GERARD (2012). L’ÈXIT EDUCATIU A CATALUNYA: INDICADORS DELS

SISTEMES EDUCATIUS. BARCELONA: FUNDACIÓ JAUME BOFILL.

- CARMONA, MOISÉS I REBOLLO, OSCAR (2009). GUIA OPERATIVA D’ACCIÓ COMUNITÀRIA. ACCIÓ SOCIAL I

CIUTADANIA. BARCELONA: AJUNTAMENT DE BARCELONA.

- CIVIS, MIREIA (2005): ELS PROJECTES EDUCATIUS DE CIUTAT COM A PRAXI DE DESENVOLUPAMENT COMUNITARI

DE GÈNESI SOCIOEDUCATIVA. ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DE LA DIMENSIÓ SOCIOEDUCATIVA I SOCIOCOMUNITÀRIA

DE TRES PROJECTES EDUCATIUS DE CIUTAT DE CATALUNYA. BARCELONA: FACULTAT DE PSICOLOGIA, CIÈNCIES

DE L’EDUCACIÓ I DE L’ESPORT BLANQUERNA, UNIVERSITAT RAMON LLULL. DIR. JORDI RIERA.


33

- COLLET, JORDI I TORT, ANTONI (2017). ESCOLA, FAMÍLIES I COMUNITAT. LA PERSPECTIVA IMPRESCINDIBLE PER

EDUCAR AVUI. COL·LECCIÓ: RECURSOS EDUCATIUS, NÚM. 2. SÈRIE: EL DIARI DE L’EDUCACIÓ. BARCELONA:

EDITORIAL OCTAEDRO.

- ESSOMBA, MIQUEL ÀNGEL I LEIVA, LILIANA (2014). EDUCACIÓN COMUNITARIA INTERCULTURAL, A PROYECTO

DE INTERVENCIÓN COMUNITARIA INTERCULTURAL. COLECCIÓN JUNTOS POR LA CONVIVÈNCIA. BARCELONA: LA

CAIXA OBRA SOCIAL.

- ROGERS, CARL R. (1969) FREEDOM TO LEARN. COLUMBUS, OH: MERRILL.

- SUBIRATS, JOAN (2009). CORRESPONSABILIDAD, EDUCACIÓN Y ENTORNO: AVANZANDO EN LA GOBERNANZA

DEL SISTEMA EDUCATIVO. EN LAS FAMILIAS EN LA EDUCACIÓN: DE LA REPRESENTACIÓN A LA PARTICIPACIÓN

ACTIVA. MONOGRÁFICOS ESCUELA, OCTUBRE, 3, PP. 4-6.

- TORRES CARRILLO, ALFONSO (2002). VINCULOS COMUNITARIOS Y RECONSTRUCCION SOCIAL. REVISTA:

REVISTA COLOMBIANA DE EDUCACIÓN. NÚM. 43. PP. 43-66.

mapa educa ciÓ · descobreixin una cosa que es diu universitat. (…) concretament s’escriuen...

Documents