party line de marc rosich - sala beckett · toni casares 3 party line, de marc rosich 2007: un any...
TRANSCRIPT
1 Party line, de Marc Rosich
Party line de Marc Rosich
Una producció de: Teatre Obligatori, Festival LOLA-Trama Teatre i Sala Beckett
Barcelona, del 14 de juny a l’1 de juliol de 2007
2 Party line, de Marc Rosich
Fitxa artística
Text Marc Rosich
Direcció Andrea Segura
Repartiment:
la dona wireless Cristina Gámiz
la noia bershka Clara Galí
la mujer habitat Alicia González Laá
el chico fnac Jordi Andújar
l’home h&m David Vert
Ajudant de direcció Raquel Tomàs
Il·luminació Paula Miranda i Matias Marcè
Vestuari Bàrbara Glaenzel
Escenografia Sebastià Brosa
Espai sonor i projeccions Alex D. Capo
Música Beñat Zumeta
Producció executiva Íngrid Marín
Ajudant de producció Contxi Díaz
Una producció de Teatre Obligatori, Festival LOLA-Trama Teatre i Sala Beckett
Amb suport Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC)
Agraïments Antonio Calvo, Luis Martí, Lucas Vallejos, Victoria Szpunberg i ÀREAtangent
Estrena Dijous, 14 de juny de 2007
Funcions De dimecres a dissabte, a les 22 hDiumenges, a les 19 h
Preu 12 euros
Durada 90 minuts
Toni Casares
3 Party line, de Marc Rosich
2007: Un any sencer dedicat al teatre
català contemporani
La Sala Beckett ha apostat des de sempre i de manera decidida per l’autoria contemporània i especialment per la promoció dels nostres autors vius. En els darrers anys no hem passat una sola temporada sense presentar, al costat d’altres propostes de teatre internacional contemporani, una o més d’una proposta d’un autor català viu.
Aquesta regularitat no respon a una altra cosa que a la voluntat de mantenir el teatre com un llenguatge viu i en connexió permanent
amb el seu lloc i el seu temps. I també és resultat de la convicció que només estrenant les seves obres, els autors de teatre poden
créixer i madurar com a creadors.Avui, quan a la nostra ciutat ja comença a ser menys excepcional
veure estrenades obres d’autors vius i quan alguns dels autors catalans són estrenats i editats arreu del món, volem accentuar
l’aposta pel relleu permanent, per la diversificació d’estils i per la promoció dels creadors més joves. I volem també insistir en la necessitat d’ampliar la mitjana d’estrenes d’autor català contemporani en la cartellera general del país, per tal que aquesta correspongui més ajustadament a la vitalitat, la diversitat i la qualitat del teatre que s’escriu a casa nostra. Empesos per un autèntic allau de bones idees, textos premiats i projectes d’interès que demanen a crits una producció i un escenari, hem decidit tirar endavant, per primer cop en un teatre de Barcelona, un any sencer d’estrenes, lectures i activitats dedicades específicament a la dramatúrgia catalana contemporània.s
ón
Sinopsi
4 Party line, de Marc Rosich
Una veu femenina ens dóna la benvinguda. És “la veu que ens
demana que apaguem els mòbils abans de començar la funció”,
però també és “la veu que ens demana que premem dos cops
<<almohadilla>> o que deixem el missatge després del senyal”.
Aquesta veu, incorporant el paper de mestra de cerimònies, ens
acompanya en un passeig a través de les ones per assistir a un
variat laberint de converses telefòniques, reflex clar dels nous
hàbits, usos i costums a què ens ha portat la dictadura de la
telefonia mòbil.
ó an format i han invertit un temps considerable en aquesta monumental empresa, però, tal com està l’actu estructura, sembla impossible que puguin millorar de càrrec. Ells s’han esforçat per aconseguir-ho i ara no estan disposats a quedar-se de braços creuats.
Ells no volen arribar a ser els amos de l’empresa, no volen ser els més importants ni els més ben pagats. Ells només volen una feina estable, tranquil·la, i amb prou temps lliure per fer les vacances a Buenos Aires.
Marc Rosich
5 Party line, de Marc Rosich
Un teatre de veus
Party line és un teatre de veus, veus que dialoguen a cegues, sense que els seus interlocutors arribin a veure’s mai les cares. Party line són missatges creuats, missatges que no arriben mai als seus destinataris i es perden a les ones, sense que ningú no els escolti.
Són encontres que no arriben mai a materialitzar-se perquè és més excitant fantasiejar sobre qui es pot trobar a l’altre costat de la línia
telefònica que no pas conèixe’l realment. Són veus empeses pel desig de trobar algú, però també per la por de trobar algú. Al
capdavall, per a tots ens és molt més senzill resguardar-nos i enfrontar-nos a un auricular, i fins i tot a una bústia de veu, que
haver d’encarar la realitat, una realitat sovint tan poc complaent.
- Perdona m’ha sorgit....- No podré ser-hi a l’hora.
- ... un contratemps. - Millor quedem un altre dia, al mateix lloc.
- La mateixa hora. Al mateix lloc.- Espero que sentis aquest missatge.
No et voldria fer esperar. Ja saps que no et voldria fer esperar.
Ja saps que m’importes... com m’importes... - Sóc a la porta del centre comercial. No et trobo.
- Suposo que no ens vam entendre. - Si sents aquest missatge truca’m.
- Si sents aquest missatge abans de les set truca’m. Potser encara ens podem veure.
- No vas sentir el missatge que et vaig deixar, oi? Et deia coses importants.
Però ja és igual. Potser ja no són tan importants.
Al cap i a la fi, Party line, amb el seu seguit de cites frustrades, equívocs i malentesos, vol ser una mirada còmica a una nova raça d’homes i dones amb un mòbil enganxat a l’orella, però alhora un
fresc de la “vida contemporània” (amb tota la desconfiança i la ironia amb què es pot utilitzar aquest terme), un fresc que vol posar
en relleu la incomunicació inherent en la nostra societat de la informació i la paradoxal solitud que comporta, però sobretot el grau
de dependència i esclavatge que ha significat la irrupció de la telefonia mòbil en les nostres vides.
6 Party line, de Marc Rosich
L’autorMarc Rosich (Barcelona, 1973)
Dramaturg, director, actor i traductor literari, s'ha format en l’escriptura
dramàtica en els seminaris de l'Obrador de la Sala Beckett, on ara també
és professor de dramatúrgia. Actualment està treballant amb Calixto Bieito
en la dramatúrgia de la novel·la Tirant Lo Blanc, que es presentarà a la
propera Fira del Llibre de Frankfurt. Al mateix temps ha enllestit el llibret
per a l’òpera La Cuzzoni, esperpent d’una veu, amb música d’Agustí
Charles. L’òpera s’estrenarà a Darmstadt (Alemanya) l’octubre de 2007 sota
producció de l’Staatsoper Darmstadt i el Festival d’òpera de butxaca, dins
la programació del qual es podrà veure a Barcelona el novembre de 2007.
Com a dramaturg, ha estrenat: Duty Free per a la companyia JÁCARA Teatro
d’Alacant (Teatre Talía, València, 2007, dir. Antonio Calvo); ALMA, a partir de
Lieder i textos d’Alma Mahler (Nau gòtica del FAD, Festival d’òpera de
butxaca 2006, dir. Marc Rosich); Plataforma, dramatúrgia amb Calixto Bieito
a partir de la novel·la de Mitchel Houellebecq (Festival d’Edimburg, 2006,
Teatro Bellas Artes de Madrid i Teatre Romea de Barcelona, dir. Calixto
Bieito); De Manolo a Escobar (Teatre Condal 2006, dir. Xavier Albertí); Entre
Meses Variados (Teatre Lliure 2006, dir. Antonio Calvo), dins el projecte
ASSAIG OBERT; Últimes cançons, a partir de Lieder de G. Mahler (Reial
Acadèmia de Medicina, Festival d’òpera de butxaca 2005, dir. Marc Rosich);
Surabaya (Teatre Romea 2005, dir. Silvia Munt), obra finalista al Premi
Fundació Romea 2004; Copi i Ocaña, al purgatori (Teatre Tantarantana
2004 / Club Capitol 2005), publicada a EN CARTELL 10; Viatge d’hivern
(Festival Chopin de Valdemossa 2003, dir. Xavier Albertí) dramatúrgia a
partir de textos de Georges Sand, Frederic Chopin i Rubén Darío; UNHAPPY
MEALS (Teatre Malic 2002, dir. Marc Rosich).
En el camp de la direcció escènica musical, és membre fundador de la
companyia d'òpera de butxaca La Trattoria Lirica, i ha dirigit els
espectacles ALMA (FAD 2006, XI Festival Òpera de Butxaca), Últimes
cançons (Reial Acadèmia de Medicina 2005, X Festival Òpera de Butxaca),
4 Stagioni (Palau Robert 2004, per a ARTSCAMBRA), la versió de Don Giovanni
del titellaire Pepe Otal (Reial Acadèmia de Medicina 2004, IX Festival Òpera
de Butxaca) i Il Geloso Schernito de Pergolesi (codirecció amb Albert Tola,
Teatre Malic, VIII Festival Òpera de Butxaca).
És membre fundador de Teatre Obligatori, empresa dedicada a produir tant
espectacles infantils (BLATMAN, premi Xarxa 2004), com teatre per a adults
(Vista Oral, Estricta Vigilància, Ràdio Patera). Des de fa més de dotze anys,
és membre del grup amateur SOTACABINA Teatre, dels Lluïsos de Gràcia,
formació amb la qual es va iniciar en el món de les arts escèniques.
7 Party line, de Marc Rosich
La directoraAndrea Segura
Formació:
Actualment cursa el Doctorat en Arts Escèniques a la Universitat Autònoma de
Barcelona.
Llicenciada en Art Dramàtic amb menció de Direcció i Dramatúrgia, Institut del
Teatre, Barcelona, Catalunya. 2003
Seminari de dramatúrgia a càrrec de Martin Crimp.
Laboratori d’Escriptura Dramàtica a la Sala Beckett a càrrec de Javier Daulte.
Juny 2003.
Participant convidada a la trobada/col·loqui Dramatúrgia, 21, per a joves
dramaturgs, en el marc de la 35 edició Sitges Teatre Internacional. Juny
2004.
Laboratori d’Escriptura Dramàtica. 34 Edició Sitges Teatre Internacional
Creació Contemporània a càrrec d’ Ives Lebeau. Juny 2003.
Traducció de l’obra Savannah Bay, de Margarite Duras. Traducció del francés
al castellà. Professor: Sergi Belbel. Curs 2000-01.
Curs d’estudis d’interpretació al Col·legi de Teatre, Barcelona. 1997-99.
Taller de dansa Contemporània. El Espiral, Girona. Estiu 1996.
Taller d’interpretació. La Casona, Barcelona. Estiu 1996.
Taller d’esgrima. Pavelló Municipal de Girona-Fontajau. Any 1996.
Primer any d’interpretació Teatral. Beca d’estudis Facetas. Escuela de Teatro
Facetas. Santiago de Xile. Any 1995.
Regency School of English. Kent, Anglaterra. Hivern 1994.
Trajectòria:
Direcció i dramatúrgia de Mozart . 22 de Gener. Teatre Conde Duque de Madrid.
En commemoració del 250 aniversari del naixement de Mozart.
Direcció i dramatúrgia del Stabat Mater de Pergolesi. Madrid, 18 de febrer.
Direcció i dramatúrgia de la obra Una temporada a l’infern, d’Arthur Rimbaud.
Direcció d’una Mise en espace del text teatral Off, de Raquel Tomàs, a Àrea
Tangent per la presentació del número 22 de la revista (Pausa.) dedicat al
teatre europeu contemporani, en col·laboració amb la Sala Beckett.
Direcció de Looking for us. Teatre Llirure. Novembre 2005. Dramatúrgia Raquel
Tomàs.
Direcció de Salento. dramatúrgia Albert Tola. Institut del Teatre.
Direcció de una lectura dramatitzada de Cruel i Tendre. Autor: Martin Crimp.
14 de març a l’obrador de la Sala Beckett. Abril del 2005.
Dramaturgista a Bodas de Sangre, de Federico García Lorca. Direcció Antonio
Calvo. Estrenat dins el cicle: Nous Directors. Teatre Estudi, Institut del
Teatre, Barcelona. Estrena Juny 2004.
Autora del Text Teatral El Viaje, estrenat dins el cicle: Nous Directors. Teatre
Estudi, Institut del Teatre, Barcelona. Estrena maig 2004.
8 Party line, de Marc Rosich
Direcció de la Marató de lectures dramatitzades de textos teatrals breus,
ubicats a la Barcelona d’ara. Sala Beckett, gener del 2004.
Direcció de l’obra Lipstick amb l’actuació de Fiona Rycroft. Institut del
Teatre, Barcelona, Estrena 2 d’octubre de 2003.
Direcció de Cuenta-cuentos. Llegendes indígenes de la comunitat dels Koguis
amb l’actuació de Kalisa Ríos. Música d’ Alex D. Capo. A càrrec del Col·lectiu
Malolka i del Teatre Permanent (Colòmbia). Centre Cívic Besòs, Barcelona.
Estrena 12 de juny del 2003.
Direcció i dramatúrgia de l’obra Savannah Bay de Margarite Duras dins el
cicle: Nous Directors. Teatre Estudi, Institut del Teatre de Barcelona. Estrena
22 de juny de 2003.
Coautora del Text Teatral Duna conjuntament amb Cristian Treceño dins el
cicle: Nous Directors. Teatre Estudi, Institut del teatre, Barcelona. Estrena
març 2003.
Direcció i dramatúrgia de l’obra 4’48 Psychosis, de Sarah Kane. Institut del
Teatre de Barcelona. Estrena 15 de juny de 2002. Seleccionada pel Cicle
Mostra de Teatre de Barcelona 2002. Sala Beckett, Barcelona. Novembre
2002.
Autor i directora del text teatral K. Institut del Teatre, Barcelona. Estrena el
22 de maig de 2002.
Pràctiques d’ajudantia de direcció a l’obra Moll Oest, de Bernard-Marie
Koltès. Direcció: Sergi Belbel. Estrenada a Salamanca. Febrer-Març 2002.
Temporada al Teatre Romea dins del Festival Grec 2002.
Pràctiques d’ajudantia de direcció a l’obra Ran del camí, de A. Txékhov.
Direcció: Joan Castells. Teatre Nacional de Catalunya. Octubre i novembre de
2001.
Direcció d’ El rastro del azul a l’Institut del Teatre, Barcelona 2001.
Coautora del text teatral El rastro del azul conjuntament amb el dramaturg
Albert Tola. Text experimental basat en les propostes espaials de
l’escenógrafa Elisabet Castells i les propostes del espai sonor donades per
E. Castells i Xavier Alberti. Any 2001.
Work in Progress. Laboratori de Teatre Digital. Companyia Fura dels Baus.
Treball de creació col·lectiva basada en les obres: Macbeth i Juli Cèsar, de
W. Shakespeare Teatre de Salt. Festival Temporada Alta. Octubre i novembre
de 1997.
9 Party line, de Marc Rosich
Els actors Cristina Gámiz
Formació:
Es forma com actriu a l'escola barcelonesa Col·legi del teatre.
Completa la seva formació treballant en el terreny de la dansa –
teatre amb Mercedes Boronat en l'espectacle Palacete de la Boro.
Adquireix coneixements de diferents tècniques com la dansa aèria, la
veu i el cant.
Trajectòria:
Inicia el seu recorregut professional amb l'obra El pont, dirigida per
Boris Rotenstein i estrenada a la Sala Muntaner i amb Ronda de Mort
a Sinera dirigida per Ricard Salvat al Teatre Lliure. Participa en la
creació de Blackloot-sessions dirigida per Pep Duran, Teatre Lliure, i
treballa en Adicció, amb Carlota Subirós per al Teatre Nacional de
Catalunya.
Estrena Obit al Festival Fools 25 a Copenhaguen amb la Fura dels
Baus, espectacle que també s'estrena a Barcelona al hall del Centre
de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i en gira durant dos
anys per diferents països d'Europa i Llatino-Amèrica.
Col·labora amb la companyia de teatre–cabaret Chroma, dirigida per
Melina Pereira, en l'espectacle Flipando en colorines (Festival de
Lleida 2005).
El 2005 estrena L'últim quadern de notes... dirigida per Antonio
Simón. Festival Shakespeare de Santa Susanna.
Actualment, més de seguir col·laborant amb la Fura dels Baus, es
troba de gira amb Nubla, projecte musical de teatre–concert en què
firma la creació juntament amb Luciana Carlevaro. Festival BAM de
Barcelona.
10 Party line, de Marc Rosich
Clara Galí
Formació:
La seva formació com a actriu s’inicia a l’estudi de Nancy Tuñon.
Llicenciada en interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona l’any
2005.
Trajectòria:
Entre d’altres, ha participat en els següents muntatges teatrals:
Fora, davant la porta de Wolfgang Borchert dirigit per Antonio
Morcillo. Versus Teatre 2006.
Fabricant l'Heroi Positiu ( o "Bienvenido Mister Gorki"), de Manuela
Lorente dirigit por Ana Maria Maestrojuan a la Sala Fabià Puigserver
del Teatre Lliure dins del cicle: Assaig Obert.
Al fil de la mar, de Ramón Gomis dirigit por Manuela Lorente. Versus
Teatre 2005.
La dona d’Abans de Roland Schimmelpfening, dirigit per Thomas
Sauerteg. Sala Beckett (2006).
Thomas Bernhard: Davant de l’home, d’Esteve Solé dirigida per Pau
Carrió a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure dins del cicle:
Assaig Obert.
A escasos metros, d’Antonio Morcillo dirigida per Manuela Lorente.
Tantarantana Teatro (2004).
Into the woods, musical de Stephen Sondheim dirigit per Josep Maria
Mestres. Teatre Ovidi Montllor (2004).
UNHAPPY MEALS, de Marc Rosich. Teatre Malic de Barcelona (2002).
Ha treballat en ràdio, publicitat, televisió i cinema. També ha
participat en diversos curtmetratges entre els quals, cal destacar:
La fiesta, dirigit per Mercedes Resino, Veïnes, dirigit per Jan Baca,
Desiderium (16mm.) dirigit por Marta Solé Bonay.
Alícia González Laá
Formació:
S’ha format com a actriu a l’Institut del Teatre de Barcelona, el
Col·legi del Teatre i l’Estudi Nancy Tuñón.
Trajectòria:
Entre altres muntatges teatrals ha participat a Ñijujri mujri,
dramatúrgia a partir de la Gavina d’Eva Hibernia. Factoria IT, 2005,
sota la direcció de Marta Gil.
Tres versions de la vida, de Yasmina Reza, direcció de Xicu Masó. Teatre Lliure. (2007)Bodas de Sangre, de F.G.Lorca. Direcció d’Antonio Calvo. Factoria
IT. (2004)
Las Furias de Bernarda. Artenbrut. Premi Millor Espectacle de la
Mostra de Teatre de Barcelona. (2003)
Las Señoritas de Siam, Estimada Helena Sergueievna i
Separacions, al Versus Teatre, sota la direcció d’Ever Blanchet.
La casa en obras. Direcció de Pep Tosar. Premi Especial de la
Crítica 99 i Grec 1998.
Des de 1993, treballa entre Madrid i Barcelona, en televisió,
cinema, teatre i publicitat. En televisió, ha interpretat papers
fixes a les sèries De Moda, S-Club 7, Nissaga de Poder i Temps de
Silenci. En cinema ha treballat a Cabell d’àngel, d’Enric Folch, El
domini dels Sentits d’Isabel Gardela, Vorvik, de José Antonio
Vitoria, El Tránsfuga de Jesús Font, i L’Escala de diamants de
Jordi Marcos.
11 Party line, de Marc Rosich
Jordi Andújar
Trajectòria:
Des de 1994 treballa com a actor professional en televisió, cinema i
teatre. Ha intervingut amb papers fixes a les sèries El cor de la
ciutat, Laberint d’ombres, Al salir de clase, El joc de viure i Secrets
de Família. Ha intervingut en els films Un dia una nit, La caverna i
Amic Amat.
La millor nit de la teva vida de Jordi Silva, Versus Teatre. (2007)
La diferencia entre espectadores de piezas estivales y espectadores
de funerales estivales sota la direcció d’Iñaki Garz. Tantarantana
Teatre. (2006)
Ñijujri mujri, dramatúrgia a partir de La Gavina d’Eva Hibernia.
Direcció de Marta Gil. Factoria IT. (2005)
Estricta Vigilància de Jean Genet. Direcció d’Iñaki Garz.
Tantarantana. Grec. (2005)
Màquina Hamlet de Heiner Müller. Direcció d’Iñaki Garz. Sala Beckett.
(2004)
UNHAPPY MEALS de Marc Rosich. Teatre MAlic.
Ha intervingut com a actor en els muntatges musicals 4 Stagioni a
partir de l’obra de Vivaldi (2004, Palau Robert) i Il Geloso Schernito
de Pergolesi (Festival d’Òpera de Butxaca 2002, sota la direcció de
Marc Rosich i Albert Tola). És actor professional de teatre infantil i
membre fundador de la productora Teatre Obligatori, amb la qual ha
dirigit BLATMAN, Premi Xarxa 2003, entre d’altres.
12 Party line, de Marc Rosich
David Vert
Formació:
Inicia la seva formació com a actor l’any 1993 al Col·legi del Teatre
de Barcelona, realitzant diversos cursos. A partir del 2001, realitza
diferents cursos a Argentina amb professors els professors Gabriela
Izcovich, Javier Daulte y Ricardo Bartís.
Trajectòria:
Els estiuejants. Teatre Lliure 2006.
Estricta Vigilància dirigida per Iñaki Garz Tantarantana Teatre dins
del Festival Grec 2005.
El Galán Fantasma de Calderón de la Barca. Direcció de Pepa Calvo.
Tantarantana Teatre. (2004)
4D Òptic de Javier Daulte. Teatre Lliure i Sala Beckett. (2003-04)
Los empeños de una casa de Sor Juana Inés de la Cruz sota la
direcció de Pepa Calvo. Tantarantana. (2002-03)
Les filles de King Kong, de Theresia Walser. Direcció d’Anna
Silvestre, estrenada al Sitges Teatre Internacional 2001 i programada
a la Sala Beckett. (2002)
Les ales de la papallona de Montserrat Mas sota la direcció de
Teresa Urroz.
Vindrà algú de Jon Fosse sota la direcció d’Antoni Simón en la Sala
Beckett. (2001)
La nit just abans de Nadal d’Anthony Neilson, amb direcció de Ferran
Audí. Versus Teatre. (2000)
Equipatge cap al 2000. Més depressa, més depressa amb la
companyia La Cubana, presentat en el CCCB de Barcelona.
Ha treballat en teatre, cinema i televisió. En televisió ha realitzat
personatges en sèries com: Él, Ella direcció Josep Mª Vidal, Jet Lag
direcció de Jordi Frades, Mirall Trencat direcció de Orestes Lara,
Vostè Mateix direcció de Jordi Font.
13 Party line, de Marc Rosich
14 Party line, de Marc Rosich
Teatre Obligatori
Teatre Obligatori neix com a productora l’any 2003 i actualment té com a socis a Jordi Andújar, Íngrid Marin, Marc Rosich, Pau Plana i Luis Miguel de Febrer. Des de la seva fundació, els seus objectius han estat, principalment, la producció d’espectacles de petit format emmarcats en el teatre d’autor i l’òpera de butxaca (amb un interès especial per la dramatúrgia contemporània), la producció d’espectacles de teatre infantil, així com oferir serveis de producció a altres empreses.
Actualment, centra la seva activitat en l’explotació dels seus espectacles arreu de Catalunya i Espanya.
Produccions:
Companyia La Trattoria Lirica, ALMA (previst per al Festival d’Òpera de Butxaca 2006) i Últimes Cançons (Reial Acadèmia de Medicina, Festival d’Òpera de Butxaca 2005), tots els muntatges amb dramatúrgia i direcció de Marc Rosich.
Companyia l’Arcàngel Teatre, en l’espectacle Ràdio-Patera o la Síndrome d’Ulisses. Text i direcció a càrrec de Ginnette Muñoz-Rocha. Estrenat el 15 de juny del 2005 al Versus Teatre de Barcelona.
Companyia Ícaro Teatre, en l’espectacle La diferencia entre espectadores de piezas estivales y espectadores de funerales estivales a partir del text “El Italiano” de Thomas Bernhard, El Canto de la Cabra, Madrid, juliol 2006 i Tantarantana Teatre setembre 2006 amb direcció d’Iñaki Garz, Estricta vigilància de Jean Genet amb direcció d’Iñaki Garz. Estrenat el 7 de juliol del 2005 al Teatre Tantarantana de Barcelona. Festival de Barcelona Grec 2005.
Companyia Teatre de la Incertesa, en l’espectacle Els Físics, de Friedrich Dürrenmatt en co-producció amb l’Associació Catalana de Física. Estrenat el 14 de setembre del 2005 al Teatre Tantarantana de Barcelona.
Companyia Teatre Obligatori, en l’espectacle Vista Oral Artenbrut teatre novembre 2003 i l’espectacle Party Line, de Marc Rosich en co-producció amb el Festival LOLA d’Esparreguera i la Sala Beckett de Barcelona. Estrena prevista el 23 de novembre del 2006 dins del festival Lola a Esparreguera i programat a la Sala Beckett a partir del 13 de juny del 2007.
Companyia Empapa’Teatre, en el seu primer espectacle Histerectomia recull de textos de Eugene O’neall i Jean Cocteau, prevista la seva estrena al Teatre Principal de Badalona al desembre del 2006, i gira per Mallorca durant el 2007.
Companyia la Cantina Teatre en el seu espectacle Ñi Jujri Mujri (no és fàcil de dir) versió a partir de “La Gavina “ d’Anton Txèkhov, amb direcció de Marta Gil i estrenat al 2005 a l’Institut del Teatre de Barcelona. Actualment en gira per Catalunya.
Espectacles infantils:
Companyia Maremàgnum: Blatman, el super superheroi de Pau Plana, estrenat a la Mostra de Teatre Infantil i Juvenil d’Igualada l’any 2004.
Contes del Món de Marc Rosich, en gira per Catalunya i Espanya, programat al Guasch Teatre Juny 2006 i presentat a la Mostra de Teatre d’Igualada 2005.
15 Party line, de Marc Rosich
Contes de pau de Marc Rosich en gira per Catalunya i Espanya, presentat a la Mostra de Teatre d’Igualada l’any 2006.
Un Nadal de Pastorets de Marc Rosich estrenat el 2 de desembre del 2006 al Tantarantana Teatre de Barcelona
Companyia Teatre de la Comèdia: Històries de dins la Panxa de Ignacia Delpiano presentat a la Mostra d’Igualada 2003, actualment en gira per Espanya.
Companyia Castigats sense Pati: Això és Meu de Jordi Andújar. Estrena octubre del 2006 i en gira actualment.
Més informació a
www.salabeckett.cat
www.teatreobligatori.com
Premsa i Comunicació
93 284 53 12