pla d’ordenaciÓ urbanÍstica municipal de ......dchhch: decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les...

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE VESPELLA DE GAIÀ

NORMES URBANÍSTIQUES

1


NORMATIVA URBANÍSTICA

DOCUMENT PER A L’APROVACIÓ INICIAL

Setembre de 2011



2

ÍNDEX

Pàg TÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS 4 CAPÍTOL PRIMER DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA 5 CAPÍTOL SEGON DESENVOLUPAMENT DEL PLA 10 CAPÍTOL TERCER GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLA 16 CAPÍTOL QUART RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL 18 CAPITOL CINQUÈ POLÍTICA DE SÒL I HABITATGE 20 CAPÍTOL SISÈ INTERVENCIÓ EN L'EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL: 22 LLICÈNCIES TITOL SEGON. REGULACIÓ DELS SISTEMES URBANÍSTICS. 32 CAPITOL PRIMER DISPOSICIONS GENERALS 33 CAPITOL SEGON SISTEMA HIDRÀULIC (Clau 1) 37 CAPITOL TERCER SISTEMA FERROVIARI (Clau 2) 41 CAPITOL QUART SISTEMA AEROPORTUARI (Clau 3) 43 CAPITOL CINQUÈ SISTEMA VIARI (Clau 4) 45 CAPITOL SISÈ SISTEMA D'EQUIPAMENTS (Clau 5) 50 CAPITOL SETÈ SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (Clau 6) 55 CAPITOL VUITÈ SISTEMA D’HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC (Clau 7 57 TITOL TERCER. DISPOSICIONS COMUNS RELATIVES AL TIPUS D’ORDENACIÓ I L’ÚS. 58 CAPITOL PRIMER DEFINICIÓ DELS PARAMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ 59 CAPÍTOL SEGON DISPOSICIONS D’APLICACIÓ GENERAL 63 CAPITOL TERCER DISPOSICIONS D’APLICACIÓ AL TIPUS D'ORDENACIÓ 69 D'EDIFICACIÓ ALINEADA A VIAL CAPITOL QUART DISPOSICIONS D’APLICACIÓ AL TIPUS D'ORDENACIÓ 72 D'EDIFICACIÓ AÏLLADA CAPITOL CINQUÈ DISPOSICIONS D’APLICACIÓ AL TIPUS D'ORDENACIÓ 77 SEGONS ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA ESPECÍFICA CAPITOL SISÈ REGULACIÓ GENERAL D’USOS 79 CAPÍTOL SETÈ ÚS D'APARCAMENT 87



3

TITOL QUART. REGULACIÓ DE SOL URBÀ 92 CAPITOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS 93 CAPITOL SEGON. CONSERVACIÓ DE L’ESTRUCTURA EDIFICATÒRIA 94 (Clau 11) CAPITOL TERCER. EDIFICACIÓ SEGONS ALINEACIO A VIAL (Clau 12) 99 CAPITOL QUART. EDIFICACIO AÏLLADA (Clau 13) 102 CAPITOL CINQUÈ. EDIFICACIO SEGONS ORDENACIÓ ESPECÍFICA (Clau 14) 105 CAPITOL SISÈ POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA EN SÒL URBÀ 123 CAPÍTOL SETÈ PLANS DE MILLORA URBANA 125 CAPÍTOL VUITÈ. PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS 128 TÍTOL CINQUÈ. ORDENACIÓ DEL SOL URBANITZABLE 129 CAPITOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS 130 TITOL SISÈ. REGULACIÓ DEL SOL NO URBANITZABLE 133 CAPITOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS 134 CAPITOL SEGON CONDICIONS DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL 139 CAPITOL TERCER CONDICIONS PAISATGÍSTIQUES 142 CAPITOL QUART REGULACIÓ D’USOS, ACTIVITATS I EDIFICACIONS 148 CAPITOL CINQUÈ SÒL RÚSTIC (Clau P31) 157 CAPITOL SISÈ SÒL DE VALOR AGRÍCOLA (Clau AP32) 158 CAPITOL SETÈ SÒL FORESTAL I DE RIBERA (Clau AP33) 161 CAPITOL VUITÈ SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL ORDINARI (Clau EO34) 166 CAPITOL NOVÈ SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL FORESTAL 170 (Subzona EF-35) CAPITOL DECÈ ESPAIS NATURALS PROTEGITS (Clau PEIN-36) 174 TITOL SETÈ. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI. 180 CAPITOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS 181



4

TITOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS



5

CAPÍTOL PRIMER

DEFINICIÓ, CONTINGUT I VIGÈNCIA DEL PLA Article 1.- Àmbit territorial i objecte del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

El present Pla d’ordenació urbanística municipal constitueix l’instrument d’ordenació integral del territori del municipi de Vespella de Gaià, de conformitat amb allò que disposa l’actual legislació urbanística i demés disposicions legals que siguin d’aplicació.. Article 2.- Naturalesa

Aquest text del Pla d’ordenació urbanística municipal és el resultat de la Revisió de les Normes subsidiàries de planejament, aprovades definitivament per acord de la Comissió d’Urbanisme de Tarragona de sessió de 24 de juliol de 1996.

La mateixa Comissió d’Urbanisme de Tarragona va acordar, en sessió de 15 de juliol de 1997, publicar l’acord d’aprovació definitiva, a efectes d’executivitat.

L’acord d’aprovació definitiva es va publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el 8 de setembre de 1997.

En data 10 d’octubre de 2007 es va publicar al DOGC l’edicte de 28 de setembre de 2007, de publicació de les normes urbanístiques de les figures de planejament urbanístic corresponents a la demarcació de la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona aprovades definitivament entre l'entrada en vigor de la Llei de l'Estat 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, i de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, que encara no havien estat publicades i no havien sigut derogades. Entre elles, van ser publicades les normes urbanístiques de Vespella de Gaià. Article 3.- Marc legal 1. Aquest text del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Vespella de Gaià (en

endavant POUM) s’ha redactat d’acord amb l’ordenament urbanístic vigent en matèria urbanística i, en particular, de conformitat amb: -El Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (TRLUC), aprovat per Decret Legislatiu 1/2010, de 26 de juliol. -El Reglament de la Llei d’urbanisme (RLUC), aprovat pel Decret 305/2006, de 18 de juliol. -La resta de disposicions sectorials comunitàries, estatals, autonòmiques i locals vigents.

2. Les referència a preceptes legals derogats en el moment de la seva aplicació,

s’hauran d’entendre com a errades material sense efectes.

3. Allò que no prevegin aquestes Normes Urbanístiques i els altres documents que integren el POUM estarà subjecte al què estableixi la normativa aplicable en matèria d’urbanisme, habitatge, medi ambient, paisatge i conservació de la natura, entre d’altres normes complementàries.

4. El Pla, és públic, executiu i obligatori. Les seves determinacions tenen caràcter prioritari sobre qualsevol disposició municipal que reguli l’ús i disposició del territori i la seva interpretació no podrà contradir, en cap cas, la legislació urbanística vigent.



6

5. Les Normes de Planejament urbanístic i aquelles futures normes que pugui establir el Departament de Política Territorial i Obres Públiques dictades d’acord amb l’article 62 del TRLUC, seran d’aplicació en aquest municipi de manera complementària en aquells aspectes no previstos en aquest Pla d’Ordenació Urbanística.

6. Les abreviatures utilitzades en aquestes Normes referides als textos legals d’aplicació són les següents, en el ben entès de que seran d’aplicació automàtica les disposicions legals que les deroguin: TRLUC: Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme. RLUC: Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel qual s'aprova el Reglament de la Llei d'urbanisme de Catalunya. RMUADU: Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics. LPCC: Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. RPPAP: Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic. DCHHCH: Decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat. TRLA: RD 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües. RDPH: RD 849/1986 d’11 d’abril pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic. LSF: Llei 39/3003, de 17 de novembre, del Sector ferroviari. RLSF: RD 2387/2004 de 30 de desembre pel qual s’aprova el Reglament del Sector ferroviari. LFC: Llei 4/2006, de 31 de març, ferroviària de Catalunya. LNA: Llei 48/60, de 21 de juliol (B.O.E. núm.176, de 23 de juliol) sobre Navegació Aèria, modificada per la llei 55/99 sobre mesures Fiscals, Administratives i d’Ordre Social, de 29 de desembre (B.O.E. núm.312, de 30 de desembre). DSA: Decret 584/72, de 24 de febrer (B.O.E. núm.69, de 21 de març) de servituds Aeronàutiques, modificat pel Decret 2490/74, de 9 de agost (B.O.E. núm.218, d’11 de setembre) i pel Reial Decret 1541/2003, de 5 de desembre (B.O.E. núm.303, de 19 de desembre). SAAR: Reial Decret 368/2011, d’11 de març (B.O.E. núm.77, de 31 de març), pel qual s’actualitzen les Servituds Aeronàutiques de l’Aeroport de Reus. PDAR: Ordre del Ministeri de Foment FOM/2616/2006, de 13 de juliol de 2006 per la qual s’aprova el Pla Director de l’Aeroport de Reus (B.O.E. núm.189, de 9 d’agost). LCC: Llei 2/2009, de 25 d’agost, de carreteres de Catalunya.



7

RLCC: Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres de Catalunya. RCTGSLAT: Reial Decret 223/2008, de 15 de febrer, pel qual s’aprova el Reglament sobre les condicions tècniques i garanties de seguretat en línies elèctriques d’alta tensió i les seves instruccions tècniques complementàries ITC-LAT 01 a 09. ITC-LAT 07: Instrucció tècnica complementària - Línies d’alta tensió 07, adjunta al Reial Decret 223/2008 RCTGSLAT. PTPCT: Pla territorial parcial del Camp de Tarragona, aprovat definitivament el 12 de gener de 2010, publicat al DOGC núm. 5559, de data 3 de febrer de 2010. CPCT: Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, aprovat definitivament el 24 de maig de 2010, pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Edicte de 28 de maig de 2010, publicat al DOGC núm.5650 de 15 de juny de 2010. DUMC: Decret 169/1983 de 12 d’abril de Presidència de la Generalitat de Catalunya, sobre unitats mínimes de conreu. Correcció d’errades al DOG núm. 386 de 2 de desembre de 1983. FC: Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya. DUMF: Decret 35/1990 de 23 de gener sobre unitats mínimes forestals. DATPOC: Decret 396/2006, de 17 d’octubre, pel qual es regula la intervenció ambiental en el procediment de llicència urbanística per a millora de finques rústiques que s’efectuïn amb aportació de terres procedents d’obres de la construcció. DRAMMN: Decret 166/1998, de 8 de juliol, de regulació de l'accés motoritzat al medi natural. DPGOP: Decret 343/2006, de 19 de setembre, pel qual es desenvolupa la LLei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge i es regulen els estudis i informes de impacte i integració paisatgística. LPCAA: Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats. DPEIN: Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural, publicat al DOGC Núm. 1714 d’u de març de 1993. DEAT: Decret 183/2010, de 23 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic.

Article 4.- Caràcter vinculant de les determinacions del Pla. 1. L’administració pública i els particulars queden obligats al compliment de les

determinacions del pla, de manera que qualsevol intervenció sobre el territori municipal, de caràcter provisional o definitiva, d’iniciativa pública o privada, haurà de conformar-se a les mateixes, d’acord amb allò previst en la legislació vigent.

2. En tot cas, el desenvolupament del pla s’ajustarà a la legislació urbanística aplicable a Catalunya. Les obres i els usos que excepcionalment es puguin



8

autoritzar no contemplats en el present pla seguiran la tramitació legalment establerta i en cap cas podran constituir dispensa singular.

Article 5.- Contingut i interpretació 1. Aquest Pla d’ordenació urbanística municipal està integrat d’acord amb l’art. 59

del TRLUC pels següents documents: - Programa de participació ciutadana. - Memòria i annexos de la memòria. - Memòria social. - Plànols d’informació. - Plànols d’ordenació. - Normes urbanístiques i annexos normatius. - Informe de sostenibilitat ambiental. - Catàleg de béns a protegir. - Agenda i avaluació econòmica i financera. - Estudi de la mobilitat generada. - Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de ser reconstruïdes o rehabilitades.

2. Tenen la consideració de documents normatius: -Els plànols d’ordenació sèries XXXX i els del traçat de les xarxes bàsiques de l’ordenació. -Les normes urbanístiques i els annexos normatius. -El Catàleg de béns a protegir. -El Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de ser reconstruïdes o rehabilitades.

3. Els documents d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal s’interpretaran sempre atenent el seu contingut i d’acord amb els objectius i finalitats expressades en la memòria. Les Normes urbanístiques prevalen sobre els restants documents del pla. En casos de contradicció entre documents o d’imprecisió prevaldrà sempre la interpretació més favorable a la menor edificabilitat i major dotació d’espais públics. Amb tot s’estarà al que disposa l’article10 del RTLUC.

Article 6.- Publicitat i vigència. 1. Aquest Pla, les seves Normes Urbanístiques i els altres documents que l’integren

són públics i qualsevol persona pot consultar-los i demanar-ne informació a l’Ajuntament. Són també públics els Plans, Estudis o altres instruments urbanístics que s’aprovin en desenvolupament i execució del present POUM.

2. Aquest Pla entrarà en vigor el dia següent de la publicació de la seva aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, tindrà vigència indefinida i és susceptible de suspensió, modificació i revisió (Art. 94 TRLUC).

Article 7.- Revisió del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal

Seran circumstàncies que justificaran la revisió d’aquest Pla d’ordenació

urbanística municipal les següents: -El transcurs de 12 anys des de la data d’aprovació definitiva. -Quan ho determinin disposicions urbanístiques de rang superior.



9

-L’alteració substancial de les premisses bàsiques dels objectius i criteris continguts en el Planejament, i que justifiquin sobradament la posta en crisi del Planejament. -L’alteració de l’estructura general i orgànica del territori o del model d'ordenació o de classificació del sòl preestablerts. -Les disfuncions entre les disposicions del POUM i les necessitats reals de sòl per a crear habitatges o per a establir activitats econòmiques. -La constatació de que l’ocupació del sòl, per noves construccions, és superior al 50% de la prevista a la totalitat dels tipus de sòl residencials del Pla. -L'alteració del planejament general vigent que consisteixi en la modificació de la classificació del sòl no urbanitzable i que comporta, per si mateixa o conjuntament amb les modificacions aprovades en els tres anys anteriors, un increment superior al 20% de la suma de la superfície del sòl classificat pel planejament general com a sòl urbà i del classificat com a sòl urbanitzable que ja disposi de les obres d'urbanització executades.

Article 8.- Modificació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal 1. Les alteracions de les determinacions del Pla que no es correspongui amb els

supòsits previstos en l'article precedent, tindrà la consideració de modificació, fins i tot en el cas que la esmentada alteració comporti variacions en la classificació o qualificació del sòl.

2. No es considerarà modificació les actuacions derivades d’operacions de plans de millora urbana, quan no s’alterin ni els usos principals, ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l’estructura fonamental del planejament urbanístic general. Tampoc en el cas de les previsions dels plans especials urbanístics redactats a l’empara de l’article 67.1.a) del TRLUC, quan suposin una major protecció d’edificis o conjunts d’interès històric, artístic o tradicional.

3. Les propostes de modificació han de complir els requisits l’establerts en els articles 94 96, 97, 99 i 100 del TRLUC i es tramitaran com estableix la legislació urbanística vigent.

4. Si la modificació altera la disposició o dimensions reservades per al Sistema d’espais lliures, zones verdes o d’equipaments esportius, es tramitarà d’acord als requisits i amb el procediment establert a l’article 98 del TRLUC.

Article 9.- Regulació del programa d’actuació urbanística municipal

Si s’escau, l’Ajuntament redactarà el PAUM d’acord amb l’establert a l’art. 60 i 61 del TRLUC.



10

CAPÍTOL SEGON

DESENVOLUPAMENT DEL PLA Article 10.- Règim general. 1. Amb l’objectiu de desenvolupar l’ordenació establerta per les determinacions del

POUM es formularan, d’acord amb allò establert per la legislació urbanística, plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics, plans de millora urbana i ordenances reguladores específiques.

2. L’agenda del POUM estableix l’ordre de prioritats per a l’execució de les actuacions que es consideren estratègiques. El desenvolupament de l’ordenació establerta pel POUM s’haurà de dur a terme ajustant-se a les prioritats fixades en l’agenda del present POUM, i en el cas que s’aprovi un Programa d’actuació urbanística municipal, el desenvolupament del POUM haurà d’adequar-se al mateix.

3. Tots els plans, projectes i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les previsions d’aquest POUM han de garantir l’accessibilitat i la utilització, amb caràcter general, dels espais d’ús públic, de tal manera que no seran aprovats si no observen les determinacions i els criteris establerts en la normativa vigent d’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques.

4. L’Ajuntament vetllarà especialment per la coordinació de les determinacions dels diferents sectors de planejament, especialment quan siguin redactats per la iniciativa privada.

Article 11.- Iniciativa i Competències 1. El desenvolupament d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal correspon a

l’Ajuntament de Vespella de Gaià. Tanmateix, els particulars poden proposar i realitzar la redacció dels instruments de planejament derivat dintre de les competències que estableixen la Legislació urbanística vigent i aquest Pla.

2. Correspon als diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, òrgans de l’Administració de l’Estat, Diputació Provincial o altres òrgans d’administració local supramunicipal que es puguin crear, el desenvolupament de les actuacions de la seva competència, per a la progressiva execució de les determinacions del Pla.

3. L’Ajuntament de Vespella de Gaià exercirà les competències d’aprovació definitiva dels plans parcials urbanístics, plans especials urbanístics i plans de millora urbana que preveuen els apartats 1 i 2 de l’article 81 del TRLUC.

Article 12.- Programa d’actuació urbanística municipal.

Per tal de definir les polítiques municipals de sòl i d’habitatge i les previsions i els compromisos per al desenvolupament del POUM, es podrà aprovar un programa d’actuació urbanística municipal, d’acord amb allò que estableix la legislació urbanística vigent. Article 13.- Desenvolupament del Pla en el sòl urbà 1. El desenvolupament de les determinacions del Pla d’ordenació urbanística

municipal en sòl urbà es realitzarà, generalment per gestió directa o, quan sigui necessari, d’acord amb l’article 118 del TRLUC, mitjançant polígons d’actuació



11

urbanística, la delimitació de les quals ve fixada en els plànols d’ordenació. Tanmateix la divisió poligonal no continguda al pla i la modificació d’aquesta divisió poligonal es tramitarà d’acord amb el procediment regulat per l’art. 119 del TRLUC.

2. En aquells sectors de millora urbana delimitats per aquest POUM, serà necessària i obligatòria l’aprovació dels plans de millora urbana corresponents. Aquests sectors poden ser objecte de desenvolupament per subsectors d’acord amb el què estableix la legislació urbanística vigent.

3. En els termes establerts per la legislació urbanística vigent, també es podrán formular plans especials urbanístics i plans de millora urbana per assolir els objectius previstos en els articles 67 i 70 del TRLUC.

4. Els àmbits de gestió urbanística integrada de desenvolupament específic del sòl urbà (plans de millora urbana, plans especials urbanístics i els polígons d’actuació urbanística) que s’estableixen per al desplegament d’aquest POUM es regulen en els capítols sisè, setè i vuitè del títol quart de la normativa urbanística.

Article 14.- Desenvolupament del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal en el sòl no urbanitzable 1. Les determinacions del POUM que regulen el sòl no urbanitzable són d’aplicació

directa i immediata, sens perjudici de l’aplicació de la legislació sectorial vigent.

2. No obstant això, es poden formular plans especials urbanístics, estiguin o no previstos pel POUM, per desenvolupar les determinacions del planejament urbanístic general, plans especials urbanístics autònoms per completar aquestes determinacions, i/o per implantar nous sistemes urbanístics generals i locals, per modificar els sistemes previstos pel planejament o, per assolir alguna o diverses de les finalitats a que fa referència l’article 67.1 del TRLUC.

3. D’acord a l’article 55.3 del TRLUC, el Plans especials urbanístics que no desenvolupen determinacions del planejament urbanístic general han de justificar la necessitat de l’aprovació i llur compatibilitat amb aquest. Els plans especials urbanístics han d’ésser sempre compatibles amb el planejament urbanístic general, d’acord a la consideració de compatibilitat que defineix l’article 68.4 del TRLUC.

4. La regulació més restrictiva de les condicions d'edificació i d'ús i/o l’augment de la superfície establerta com a mínima per a les finques no implica l’alteració de les determinacions del POUM.

Article 15.- Desenvolupament del Pla en el sòl urbanitzable 1. En Sòl urbanitzable delimitat el Pla d’ordenació urbanística es desplega

necessàriament per mitjà de Plans parcials urbanístics. El seu àmbit territorial s’haurà de correspondre necessàriament amb els sectors de planejament delimitats per aquest Pla en els plànols d’ordenació, sens perjudici de la possibilitat de desenvolupament per subsectors d’acord amb el què estableix la legislació urbanística vigent.

2. En el Sòl urbanitzable no delimitat pel Pla d’ordenació urbanística cal redactar necessàriament un Pla parcial de delimitació.



12

3. Els sectors de planejament urbanístic derivat poden constituir un únic polígon o subdividir-se en dos o més polígons. Si un sector de planejament urbanístic es desenvolupa mitjançant més d’un polígon d’actuació, el sistema d’actuació, o bé la modalitat del sistema de reparcel.lació, pot ser diferent per a cadascun dels polígons conforme el que disposa l’art.118 del TRLUC.

Article 16.- Desenvolupament del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal respecte als sistemes urbanístics 1. El desenvolupament de les determinacions del POUM sobre els sistemes urbanístics

s’efectuarà segons el règim urbanístic del sòl en què aquests se situïn i d’acord amb allò que es disposa específicament per a cadascun dels sistemes urbanístics.

2. Les previsions del POUM respecte els sistemes generals es desenvoluparan mitjançant plans especials urbanístics d’infraestructures i serveis, o bé mitjançant la seva execució directa.

3. Independentment de la tramitació i aprovació d’aquells instruments de planejament i/o execució, que es requereixin per al desenvolupament i implantació dels sistemes urbanístics, les construccions, les instal·lacions, les edificacions i altres activitats que puguin situar-se en sòls qualificats de sistema i en les zones adjacents de protecció de sistemes derivades de la legislació sectorial, estaran subjectes, sens perjudici d’altres autoritzacions i/o procediments que es requereixin, a l’obtenció de la corresponent llicència municipal.

Article 17.- Planejament derivat 1. Amb l’objecte de complementar les determinacions del Pla d’ordenació

urbanística municipal, s’elaboraran, d’acord amb allò que preveu la legislació urbanística vigent: Plans parcials urbanístics, Plans especials urbanístics i Plans de millora urbana.

2. L’objecte i les determinacions dels Plans parcials urbanístics es concreten a l’article 65 del TRLUC. La seva tramitació es farà d’acord amb allò que senyala l’article 85 del TRLUC. Respecte als Plans parcials de delimitació s’estarà al que disposa l’art. 86 del TRLUC.

3. Les diferents finalitats dels Plans especials urbanístics es detallen a l’article 67 del TRLUC. La seva tramitació es farà d’acord amb allò que senyala l’art. 85 del TRLUC.

4. L’objecte i finalitats dels Plans de millora urbana es detallen a l’art. 70 del TRLUC. La seva tramitació es farà d’acord amb allò que senyala l’article 85 del TRLUC.

5. Tots els plans i qualsevol altre document urbanístic de desenvolupament de les previsions d’aquest Pla d’ordenació urbanística municipal, hauran de garantir l’accessibilitat i la utilització amb caràcter general dels espais d’ús públic, i no seran aprovats si no observen les determinacions i els criteris establerts a la llei 20/1991, de 25 de novembre, de promoció de l’accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques, i en els corresponents decrets de desplegament.

6. El planejament derivat en el desenvolupament haurà de preveure l’adopció dels

criteris ambientals i propostes d’ordenances que figuren a l’informe mediambiental.



13

Article 18.- Plans Parcials Urbanístics 1. Els Plans parcials urbanístics han de contenir les determinacions previstes a l’article

65 i estar composats per la documentació senyalada a l’art. 66 del TRLUC. En el supòsit de que el Pla Parcial es proposi desenvolupar per subsectors s’hauran de complir els requisits previstos a l’article 93 del TRLUC. Si el Pla Parcial és de delimitació, a més, ha d’incloure la justificació específica a què es refereix l’art. 66.2 del TRLUC.

2. Les determinacions hauran de tenir la precisió suficient per permetre’n la

immediata execució. Concretament, els Plans Parcials hauran de contemplar la qualificació del sòl, la regulació dels usos i dels paràmetres d’edificació, l’assenyalament d’alineacions i rasants, la definició dels paràmetres bàsics de l’ordenació de volums i, l’establiment de les condicions de gestió i terminis corresponents, i la precisió i, si les precisa directament, les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques. A més, han de concretar els sòls reservats per a zones verdes i espais lliures públics i també per a equipaments.

3. A banda de l’expressat a l’apartat anterior, els propietaris dels terrenys inclosos

dins l’àmbit del Pla Parcial tenen el deure de cedir el sòl necessari per a edificar el sostre corresponent al percentatge de l’aprofitament urbanístic del sector determinat per la legislació urbanística vigent. L’emplaçament d’aquest sòl caldrà concretar-lo en el procés de reparcel·lació.

4. El Pla Parcial haurà de preveure la delimitació dels polígons i la modalitat del sistema de reparcel·lació aplicable, que podrà ser diferent per a cadascun dels polígons (Art. 112.2 TRLUC). Posteriorment, aquestes determinacions podran ésser modificades subjectant-se als tràmits fixats per l’art. 119 del TRLUC.

5. El pla d’etapes no podrà preveure un termini superior a 8 anys per a la realització de la urbanització. D’establir-se varis polígons, podrà fixar-se l’ordre de prioritat entre ells.

4. Els sòls reservats per a sistemes urbanístics generals inclosos dins l’àmbit del Pla Parcial hauran de seguir les determinacions establertes als art. 34 i 36 del TRLUC.

5. Quan els Plans Parcials siguin d’iniciativa privada, hauran de preveure, a més, les determinacions que indica l’art. 101 del TRLUC i hauran de contenir la documentació específica a què es refereix l’article 102 del TRLUC.

Article 19.- Plans Especials Urbanístics

Els Plans especials urbanístics contenen les determinacions que exigeixin el planejament territorial o urbanístic corresponent o, a manca d’aquest, les pròpies de llur naturalesa i llur finalitat. Article 20.- Plans de Millora Urbana 1. Els Plans de millora urbana contenen les determinacions pròpies de llur naturalesa

i llur finalitat, degudament justificades i desenvolupades en els estudis, els plànols i les normes corresponents. Es regulen pel disposat a l’article 70 del TRLUC. Així mateix els és d’aplicació els art. 65 i 66 del TRLUC a excepció del que disposen els apartats 3 i 4 de l’art. 65 pel que fa a la reserva del sòl.



14

2. Quan tinguin per objectiu l’acompliment d’operacions de millora urbana no contingudes en el pla d’ordenació urbanística municipal requereixen la modificació d’aquest, prèviament o simultàniament, llevat que no alterin ni els usos principals, ni els aprofitaments, ni les càrregues urbanístiques ni l’estructura fonamental del planejament urbanístic general.

Art. 21. Projectes d'urbanització

Per a l’execució material de les determinacions del Pla d’ordenació urbanística municipal i dels plans urbanístics derivats en els àmbits d’actuació urbanística, s'hauran de redactar Projectes d'Urbanització d'acord amb el que preveu l’article 72 del TRLUC . També podran redactar-se, quan correspon, projectes d'obres d’urbanització ordinàries.

Article 22.- Catàleg de béns protegits 1. D’acord als articles 59 i 71 del TRLUC, el Catàleg de béns protegits forma part

imperativa dels documents del pla d’ordenació urbanística municipal.

2. D’acord amb el que es preveu a l’article 75.2 del RLUC el Pla d'ordenació urbanística municipal preveu expressament la formulació d'un pla especial urbanístic de protecció del patrimoni arquitectònic o cultural. En funció d’això, el catàleg es limita a enumerar i identificar els béns immobles que són objecte de protecció, sens perjudici de l'ampliació del catàleg que es pugui produir amb motiu de la formulació i aprovació de l'indicat pla especial.

3. La inclusió d’un edifici en el Catàleg pot implicar la prohibició d’enderrocar-lo, transformar-lo o de canviar-ne les característiques, tant de l’edifici com del seu entorn ambiental, o només la protecció de certs elements i cossos d’edifici. Només es poden realitzar obres de restauració i conservació i autoritzar usos adients als valors que es pretenen protegir.

4. També forma part d’aquest POUM, d’acord amb el què preveu l’article 50.2 del

TRLUC, el Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de ser rehabilitades o reconstruides, en sòl no urbanitzable.

Article 23.- Precisió de límits

La delimitació de polígons d’actuació urbanística, zones i sistemes assenyalada pel Pla d’ordenació urbanística municipal, tenint en compte les toleràncies necessàries en tot alçament topogràfic, podrà ser precisada o ajustada en els corresponents documents de planejament derivat que se’n despleguin d’acord amb els següents criteris: - Una variació màxima de la superfície de les àrees delimitades del vuit per cent (8%). - Només s’admeten alteracions de la forma per tal d’ajustar els corresponents àmbits a alineacions oficials o línies d’edificació consolidada, a característiques geogràfiques i topogràfiques del terreny, a límits físics i particions de propietat i, en general a elements naturals o artificials d’interès que així ho justifiquin. - No podrà alterar-se la delimitació d’un element del sistema urbanístic d’espais lliures públics o d’equipaments comunitaris en sòl públic si això suposa la disminució de la seva superfície. - Si hi apareguessin contradiccions gràfiques entre plànols de diferent escala prevaldrà el que indiqui el plànol amb definició més acurada. - Si es produeixen contradiccions entre la regulació de les previsions del Pla d’ordenació urbanística municipal en els diferents documents es considerarà vàlida



15

la determinació que impliqui espais públics o d’interès públic més amplis i una menor densitat d’habitatges o un índex d’aprofitament menor, amb tot s’estarà a l’establert a l’art. 10 del TRLUC.



16

CAPÍTOL TERCER

GESTIÓ I EXECUCIÓ DEL PLA Article 24.- Règim general. 1. L'execució d'aquest POUM i dels instruments de planejament que el desenvolupin

correspon, en primer lloc i prioritàriament, a l'Ajuntament de Vespella de Gaià, com a administració actuant, sens perjudici de les competències que legalment tenen reconegudes altres administracions i organismes de caràcter públic i sense perjudici de la participació de la iniciativa privada en els termes definits per la legislació urbanística vigent. Les entitats de gestió que es constitueixen entre administracions públiques o entre aquestes i la iniciativa privada podran també executar el planejament.

2. D’acord amb allò que disposa aquest POUM, la seva execució es realitza bé mitjançant la gestió integrada per sectors de planejament urbanístic o polígons d’actuació complets, o bé mitjançant actuacions aïllades, en aquells supòsits en què no s’hagi delimitat un polígon per al repartiment equitatiu dels beneficis i les càrregues derivats de l’ordenació urbanística.

3. L’edificació dels solars resultants de les actuacions d’execució, tant integrades

com aïllades, també és part integrant de la gestió urbanística, i constitueix la fase de culminació del procés, sens perjudici dels deures de conservació i de rehabilitació dels edificis, d’acord amb allò que estableix la legislació urbanística vigent.

Article 25.- Sistemes d’actuació urbanística. 1. L’execució dels polígons d’actuació urbanística delimitats per aquest POUM, pel

Programa d’Actuació Urbanística Municipal, pel planejament derivat o pel procediment previst a l’article 119 del TRLUC, té lloc mitjançant qualsevol dels sistemes d’actuació següents:

a. De reparcel·lació. En les modalitats de compensació bàsica, de compensació per concertació, de cooperació o per sectors d’urbanització prioritària.

b. D’expropiació.

2. El sistema d'actuació preferent per als polígons d'actuació delimitats per aquest POUM és el de reparcel·lació en qualsevol de les seves modalitats, sens perjudici de la facultat d’aplicar el sistema d'expropiació quan es produeixi el supòsit previst a l'article 122.4 del TRLUC, o bé quan aquest Pla expressament ho determini.

3. En aquells casos en què aquest POUM no ho prevegi, l’Administració actuant, en ocasió de l’aprovació del planejament derivat, determinarà el sistema d’actuació i la modalitat aplicable, segons les necessitats, mitjans económico financers amb què compti, la col·laboració de la iniciativa privada i les altres circumstàncies que hi concorrin, seguint el procediment establert a l’article 119 del TRLUC.

4. Els sistemes d’actuació i les seves modalitats es poden alterar mitjançant el procediment previst a l’article 119 del TRLUC, sense que sigui necessària la modificació del planejament urbanístic que els hagi establert.



17

Article 26.- Execució de sistemes urbanístics. 1. L’execució dels sistemes urbanístics que hagin de passar a titularitat pública, quan

es trobin inclosos en un polígon d’actuació urbanística subjecte al sistema de reparcel·lació, es realitzarà mitjançant la seva cessió obligatòria i gratuïta, o bé mitjançant l’ocupació directa en els termes de l’article 156 del TRLUC, o mitjançant una actuació aïllada expropiatòria, en cas que calgui avançar l’obtenció de la titularitat pública i resulti insuficient l’ocupació directa.

2. L’execució dels sistemes urbanístics que hagin de passar a titularitat pública, quan no estiguin inclosos en un polígon d’actuació urbanística subjecte al sistema de reparcel·lació, es realitzarà per expropiació.

Article 27.- Recepció de les obres d’urbanització per part de l’Ajuntament. 1. El lliurament i recepció de les obres d’urbanització a l’Ajuntament es realitzarà

d’acord amb els procediments i garanties establertes en la legislació urbanística, i sens perjudici del deure de conservació, a càrrec dels propietaris, establert per alguns polígons i sectors en aquest POUM.

2. A aquests efectes, per tal de rebre les obres d’urbanització l’Ajuntament haurà de requerir, en tot cas, al promotor o entitat responsable d’executar les obres d’urbanització, la presentació de la documentació tècnica acreditativa del compliment de la normativa sectorial aplicable, així com la presentació de la documentació requerida per la legislació urbanística vigent

Article 28.- Concessions per a equipaments i aparcaments 1. Sobre el sòl destinat a equipaments que en l’execució del planejament siguin de

titularitat pública, l’administració competent podrà atorgar una concessió administrativa per a la construcció i explotació de l’equipament corresponent.

2. L’Ajuntament podrà atorgar concessions sobre terrenys de sòl urbà adscrits a sistemes per a la construcció d’aparcaments soterranis.



18

CAPÍTOL QUART

RÈGIM URBANÍSTIC DEL SÒL

Article 29.- Règim urbanístic del sòl.

1. El règim urbanístic del sòl, tal i com es defineix en l’article 24 del TRLUC queda establert en el pla d’ordenació urbanística municipal mitjançant: - La classificació del sòl. - La qualificació del sòl, quan s’escaigui. - La delimitació de sectors de planejament urbanístic derivat. - La delimitació de polígons d’actuació urbanística.

2. El pla classifica el territori del terme municipal de Vespella de Gaià en sòl urbà –consolidat i no consolidat–, urbanitzable –delimitat i no delimitat– i no urbanitzable, de conformitat amb el que es determina en els articles 26, 30, 31, 32 i 33 del TRLUC.

3. El pla qualifica, així mateix, el territori objecte d’ordenació en sistemes i zones; la regulació detallada d’uns i altres s’estableix en els títols segon i quart d’aquestes Normes.

Article 30.- Definició del sòl urbà i categories.

1. Aquest POUM classifica com a sòl urbà aquells terrenys que gaudeixen de les condicions previstes a l’article 26 del TRLUC.

2. Les persones propietàries del sòl urbà tenen els drets i deures enunciats als articles 38, 41 i 42 del TRLUC.

3. Dins el sòl urbà s’estableixen les categories de sòl urbà consolidat i sòl urbà no

consolidat en funció de les característiques de cadascun d’ells, d’acord als articles 30 i 31 del TRLUC.

4. Per a la regulació del sòl urbà s’estableixen zones i subzones i es delimiten polígons d’actuació i sectors per al seu posterior desenvolupament mitjançant Plans de millora urbana. En els capítols del primer al cinquè del títol quart d’aquestes Normes es regulen detalladament les zones i subzones previstes per aquest POUM en sòl urbà, mentre que en els capítols sisè a vuitè del mateix títol quart es regulen les condicions a les quals s’haurà de subjectar el desenvolupament dels sectors i polígons de planejament en sòl urbà delimitats per aquest POUM.

5. Els límits del sòl urbà, les seves zones i subzones, polígons d’actuació i àmbits delimitats pel seu posterior desenvolupament es defineixen en els corresponents plànols d’ordenació d’aquest POUM.

Article 31.- Règim del sòl urbà consolidat.

Les persones propietàries del sòl urbà consolidat tenen els drets i deures enunciats als articles 38, 41 i 42 del TRLUC.



19

Article 32.- Drets i deures les persones propietàries de sòl urbà no consolidat Les persones propietàries de sòl urbanitzable delimitat tenen els drets i deures

enunciats als articles 38, 40.1, 41, 42, 43 i 44 del TRLUC.

Article 33.- Regulació dels Polígons d’actuació urbanística en sòl urbà.

La regulació dels polígons d’actuació urbanística s’efectua al capítol sisè del títol quart d’aquestes normes urbanístiques.

Article 34.- Regulació dels Plans de millora urbana.

La regulació dels Plans de millora urbana s’efectua al capítol setè del títol quart d’aquestes normes urbanístiques.

Article 35.- Definició del sòl urbanitzable i categories.

1. Aquest POUM classifica com a sòl urbanitzable aquells terrenys que gaudeixen de les condicions previstes a l’article 33 del TRLUC.

2. D’acord al previst a l’article 33 del TRLUC, dins el sòl urbanitzable es poden establir les categories de sòl urbanitzable delimitat i sòl urbanitzable no delimitat.

Article 36.- Drets i deures les persones propietàries de sòl urbanitzable delimitat

Les persones propietàries de sòl urbanitzable delimitat tenen els drets i deures enunciats als articles 38, 40.2, 44.1. i 45 del TRLUC. Article 37.- Regulació del sòl urbanitzable

La regulació del sòl urbanitzable i dels Plans parcials urbanístics delimitats pel POUM s’efectua al títol cinquè d’aquestes normes urbanístiques.

Article 38.- Regulació del sòl no urbanitzable

La regulació del sòl no urbanitzable classificat pel POUM s’efectua al títol sisè d’aquestes normes urbanístiques.



20

CAPÍTOL CINQUÈ

POLÍTICA DE SÒL I HABITATGE

Article 39.- Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge.

1. El Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge de Vespella de Gaià està integrat pels béns immobles de caràcter patrimonial obtinguts per cessió o per expropiació urbanístiques, pels béns immobles de caràcter patrimonial adquirits amb recursos derivats de la gestió o alienació d’aquest patrimoni, i per aquells altres béns immobles, també de caràcter patrimonial, que l’Ajuntament decideixi incorporar-hi. També formen part del patrimoni els recursos econòmics que determina la legislació urbanística vigent.

2. La gestió i, si s’escau, la transmissió dels béns que integren el Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge ha d’adequar-se a les finalitats que li corresponen d’acord amb la legislació urbanística. A més, els recursos econòmics que en formen part s’han de destinar a les concretes finalitats previstes per aquesta legislació.

3. El Patrimoni municipal de sòl i d’habitatge de Vespella de Gaià pot ser gestionat per qualsevol de les formes admeses per la legislació de règim local.

Article 40.- Obligació d’edificar.

1. Els documents de planejament derivat i de gestió urbanística, tant en sòl urbà no consolidat, com en sòl urbanitzable, fixaran el terminis per iniciar i finalitzar l’edificació que, en qualsevol cas, han de respectar les següents determinacions:

a. Sòl destinat a la construcció d’habitatges amb protecció oficial: 2 anys per a l’inici de les obres a partir que la parcel·la tingui la condició de solar, i 3 anys per a la seva finalització, a comptar de la data de l’atorgament de la llicència d’obres.

b. Sòl residencial lliure: 4 anys per a l’inici de les obres a partir que la parcel·la tingui la condició de solar, i 6 anys per a la seva finalització, a comptar de la data de l’atorgament de la llicència d’obres.

2. Els terminis màxims establerts en els apartats a) i b) anteriors, seran també

d’aplicació en sòl urbà consolidat, respectivament, als terrenys destinats a la construcció d’habitatge protegit i residencial lliure.

Article 41.- Reserva per a la construcció d’habitatges de protecció pública.

1. Tant en sòl urbà com en sòl urbanitzable, en els polígons d’actuació i sectors de planejament derivat, s’haurà de reservar per a la construcció d’habitatges de protecció pública el sòl on es pugui localitzar, com a mínim, el percentatge de sostre que estableix aquest POUM per a cada àmbit.

2. El sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic de cessió obligatòria i gratuïta s’incorpora al patrimoni municipal de sòl i d’habitatge, en els termes previstos a la legislació vigent.



21

Article 42.- Cessió de terrenys i drets de superfície.

1. La cessió, l’alienació, i la alienació directa de terrenys que pertanyin al patrimoni municipal del sòl i habitatge, s’haurà d’ajustar a les prescripcions dels articles 165 i següents del TRLUC.

2. Quan correspongui, l’Ajuntament arribarà a acords amb la Generalitat, altres ens locals, entitats urbanístiques especials i altres persones jurídiques públiques o privades, per tal de constituir drets de superfície. Si aquest dret es refereix a sòls integrats al patrimoni municipal del sòl i habitatge, i el seu ús és residencial, les edificacions s’hauran de destinar necessàriament a habitatges de protecció pública.



22

CAPÍTOL SISÈ

INTERVENCIÓ EN L'EDIFICACIÓ I ÚS DEL SÒL: LLICÈNCIES

Article 43.- Actes subjectes a llicència.

1. Tots els actes de transformació o utilització del sòl o del subsòl o de les edificacions existents, d’edificació, de construcció o d’enderrocament d’obres que es realitzin en el terme municipal de Vespella de Gaià estaran subjectes a l’obligatòria obtenció de llicència urbanística amb caràcter previ a la seva iniciació. Resten, per tant, subjectes a l’obtenció de prèvia llicència urbanística totes les actuacions indicades en l’article 187.2 del TRLUC, així com: - la tala de masses arbòries, - la tala de vegetació arbustiva en sòl no urbanitzable. - la realització de rases, cates i canalitzacions a la via pública; així com les obres d’implantació i/o modificacions de serveis a la via pública i espais públics. - la instal·lació de grues torre i elevadors per a la construcció. - la instal·lació de bastides que superin l’alçada de planta baixa. - la reparació, rehabilitació i pintat del revestiment de façanes. - la realització de tallafocs. - la instal·lació de rètols, cartells i plafons de publicitat a les façanes o a la via pública. - qualsevol altra actuació assenyalada per aquest POUM, per les figures de planejament que el desenvolupin o complementin i per les ordenances reguladores corresponents i, en general, qualsevol acte que afecti a les característiques naturals dels terrenys o a la imatge del territori.

2. Està subjecta a llicència de parcel·lació tota segregació o divisió d’una finca en altres d’independents o en règim de propietat horitzontal, així com tots aquells supòsits que determina la normativa urbanística vigent, sempre i quan la parcel·lació no derivi d’un projecte de reparcel·lació. En sòl no urbanitzable no es podran efectuar parcel·lacions urbanístiques, i en sòl urbà i urbanitzable, la parcel·lació urbanística requereix, en qualsevol cas, l’aprovació prèvia dels instruments de planejament i de gestió que els hagin de desenvolupar. També està subjecte a llicència la divisió d’una finca en règim de propietat horitzontal.

3. L'obligatorietat d'obtenció prèvia de llicència urbanística afecta també als actes o activitats subjectes a d'altres autoritzacions administratives. En conseqüència, l’obtenció d’altres títols autoritzantoris no exclourà en cap cas la necessària obtenció de la llicència urbanística, sense la qual no es podrà iniciar l'activitat de que es tracti.

4. Les llicències urbanístiques s’han d’atorgar d’acord amb allò que estableix el planejament urbanístic, les ordenances municipals i la legislació urbanística i de règim local vigent.

5. S’exceptuen de l’obligatorietat d’obtenció prèvia de llicència urbanística: - les obres d’urbanització previstes en els plans i projectes degudament aprovats i les parcel·lacions o la divisió de finques incloses en un projecte de reparcel·lació.



23

- les obres que s’executin en compliment d’un ordre municipal i sota la direcció dels serveis tècnics de l’ajuntament. - els treballs de neteja, desbrossament i jardineria a l’interior d’un solar quan es tracti dels jardins complementaris de l’edificació de la parcel·la.

6. S’exigirà únicament comunicació prèvia a l’Ajuntament, d’acord amb la documentació i el procediment establert en la legislació de règim local i, en el seu cas, d’acord amb les ordenances municipals, per a les següents actuacions: - les obres que no suposin canvis en les obertures, les parets, els pilars, i els forjats, ni en l’estructura, ni en la distribució interior de l’edifici, sempre que no necessitin direcció tècnica d’obra ni modifiquin els usos existents. - la reparació no estructural d’humitats en cobertes i terrats sempre que no afecti a la seva totalitat. - la reparació i el pintat de revestiment de façanes d’edificis no catalogats i tanques, i l’aplacat exterior de plantes baixes - La instal·lació de bastides que no superin l’alçada de planta baixa.

Article 44.- Actes promoguts per d’altres administracions públiques.

Quan les activitats assenyalades en l'article anterior siguin promogudes per òrgans de l’Administració de l’Estat o de la Generalitat de Catalunya, per entitats de dret públic que administrin béns estatals o autonòmics, o per altres entitats, serà també obligatòria la prèvia obtenció de llicència urbanística, amb les excepcions previstes per la legislació sectorial. En els casos d’urgència o d’interès públic excepcional s’actuarà d'acord amb allò establert a l'article 190 del TRLUC. Article 45.- Característiques estètiques de les edificacions.

Les construccions hauran d’adaptar-se, bàsicament, a l’ambient i entorn on estiguin situades, i a tal efecte: - Les construccions en llocs immediats o que formin part d’un grup d’edificis de caràcter artístic, històric, arqueològic, típic o tradicional s’hauran d’harmonitzar amb el mateix, i també quan, sense existir conjunt d’edificis, n’hi hagués algun de gran importància o qualitat de les característiques indicades. - En els llocs de paisatge obert i natural o en les perspectives que ofereixen el conjunt urbà o en les immediacions de les carreteres i camins de trajecte pintoresc no es permetrà que la situació, volum, alçada dels edificis, tractament de les façanes, murs i tanques o la instal·lació d’altres elements, limiti el camp visual per a contemplar la bellesa natural, trenqui l’harmonia del paisatge o desfiguri la perspectiva pròpia. Totes les intervencions hauran de donar compliment a la legislació sectorial de paisatge i medi ambient. Article 46.- Característiques específiques de les llicències que afecten elements catalogats.

1. Les llicencies d’obra o d’activitat que afectin a un edifici catalogat hauran de complir els requisits que estableix la LPCC i el RPPAP.

2. En el cas dels immobles amb la categoria de BCIN, les intervencions han de ser autoritzades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, prèviament a la concessió de la llicència municipal.



24

3. En el cas dels immobles amb la categoria de BCIL, correspondrà a l’Ajuntament l’autorització de les intervencions, mitjançant la concessió de la llicència corresponent.

Article 47.- Condicions de tota sol·licitud de llicència.

1. La sol·licitud serà formulada en l’imprès oficial municipal, indicant la referència

cadastral de la finca objecte de la sol·licitud, dirigida a l’alcaldia i contindrà, almenys, les indicacions següents: - Nom, cognoms, domicili i document d’identitat de la persona interessada i del peticionari. Si es tracta de persones jurídiques: raó social, codi d’identificació fiscal i domicili, així com també la identificació i domicili del representant legal i del peticionari. - Identificació del lloc assenyalat per rebre notificacions. - Situació de la finca i la seva referència cadastral. - Descripció de l’obra, ús, operació o instal·lació objecte de la sol·licitud de llicència. - Les altres circumstàncies que, segons el tipus de llicència, es determinen en els articles següents. - Lloc, data i signatura.

2. El desenvolupament del contingut formal, material i de la tramitació de les sol·licituds de llicència podrà ser objecte de regulació especifica mitjançant ordenança municipal.

Article 48.- Tipus de llicències.

1. Les que requereixen l’aportació d’un projecte subscrit per tècnic competent. Són aquelles obres d’edificació, d’ampliació, de reforma, de reparació o de rehabilitació que alterin l’estructura o l’aspecte exterior o afectin la seguretat de les construccions existents i, en tot cas, les següents: - Les que afectin als fonaments o als elements estructurals. - Les que modifiquin el volum o les superfícies construïbles, les instal·lacions o els serveis comuns. - Les que alterin el nombre d’habitatges o locals existents. - Les que substitueixin o modifiquin els usos preestablerts o previstos. - Les que afectin béns catalogats. - La construccions auxiliars, garatges, magatzems, coberts i piscines. - La distribució interior del edificis. - La instal·lació de grues torre. - Les obres d’enderrocament total o parcial dels edificis. - Els moviments de terres, desmunts, explanació, excavació i terraplens sense edificació posterior, sempre que es produeixin variacions de més d’un metre en la cota natural del terreny. La construcció de murs de contenció. - La realització de rases, cates i canalitzacions a la via pública, així com les obres d’implantació i/o modificacions de serveis a la via pública i a l’espai públic. - Les parcel·lacions de finques quan hagin de ser objecte de llicència. - Aquelles actuacions per a les que la normativa vigent exigeixi projecte tècnic.

2. Les que no requereixen projecte tècnic, per la seva escassa dificultat, que són les no previstes en l’apartat anterior.



25

No obstant això, podrà ser exigida la direcció de tècnic competent i/o l’aportació d’un certificat de solidés, la presentació de memòria, plànols o croquis quan les característiques de l’obra ho fessin necessari.

Article 49.- Documentació que ha d’acompanyar la sol·licitud de llicència d’obres.

1. Les que requereixin projecte tècnic, es presentarà per duplicat, signat i visat, adequat a l’obra, ús o instal·lació, I integrat almenys per:

-Memòria en la qual sigui descrita l’operació, obra, ús o instal·lació amb la precisió i abast suficients per a avaluar, juntament amb els alters documents, la pertinència de la llicència. - Pressupost de l’obra. -Plànols de situació i emplaçament. -Posició de l’edificació en relació al terreny natural sobre base topogràfica georeferenciada amb corbes de nivell amb equidistància mínima de metre, en el qual s’indiqui l’edificació i arbrat existent. No s’admetran bases fotogramètriques provinents de vols. - Plànols de plantes i façanes Es detallaran els serveis urbanístics existents en un radi de 50 metres, i es lliurarà una còpia en suport digital. -Plànols d’informació a escala 1:1000, detallant la situació dels edificis, fondàries, alçades, etc. -Plànols de l’obra projectada, a escala 1:50 o 1:100. També s’adjuntaran: -Fotografies de l’estat actual de l’edificació i de la parcel·la, vials i voreres, que permetin una correcta visualització del seu estat inicial. -Destinació actual i projectat de la finca, si hi hagués canvi d’ús. -Nomenament dels tècnics competents que assumeixen la direcció de l’obra. -Estudi de seguretat i salut. -Serà una condició per a l’inici de les obres la designació de l’empresa constructora, acompanyant el document on el contractista assumeixi l’execució de l’obra, i la declaració jurada o promesa d’estar al corrent del pagament de tributs. -El dipòsit de la fiança que garanteixi la reposició del serveis i elements urbans que puguin ser afectats per les obres. -Avaluació del volum i les característiques dels residus que s’originaran i full d’acceptació de instal·lació o instal·lacions de reciclatge i disposició del rebuig on es gestionaran, i si s’escau, fiançar, en el moment d’obtenir la llicència urbanística municipal, els costos previstos de gestió dels residus, conforme el Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció, o aquella normativa que el substitueixi. -Quan procedeixi, l’autorització dels organismes competents en la matèria del domini públic afectat per l’actuació.

2. A la sol·licitud de llicència sobre béns catalogats el projecte tècnic, a més a més, inclourà: -Memòria en la que es justifiqui l’obra o l’ús i la preservació dels valors a salvaguardar i, s’assenyali la destinació o finalitat. Es basarà en un estudi històric, arquitectònic i, si cal, arqueològic, de l’edifici. -Plànols informatius de l’estat actual de l’edificació, acompanyats d’un reportatge fotogràfic.



26

-Plànols de l’entorn de l’edifici o construcció, detall de façanes i elements constructius, i descripció de materials emprats en la construcció, acompanyats d’un reportatge fotogràfic. -Plànols on es detallaran adequadament les obres que es preveuen realitzar, i la seva incidència en l’obra existent, amb indicació de materials, textures, colors i, en el seu cas, elements vegetals a utilitzar -Autorització del Departament de Cultura o d’altres organismes competents en la matèria, en cas que sigui necessari pel tipus de bé.

3. En obres de reforma i/o ampliació, el projecte tècnic inclourà l’estat actual i definitiu de l’immoble, en planta i seccions.

4. Quan es tracti d’una sol·licitud de llicència d’enderroc, total o parcial, el projecte tècnic inclourà: -Plànol d’emplaçament a escala 1:500. -Plànol de les plantes, alçats i seccions que permetin apreciar l’abast de l’enderroc, amb fotografies de l’interior i de les façanes pròpia i veïnes. - Memòria tècnica explicativa de les característiques dels treballs, amb indicació del programa i mesures de seguretat en relació a l’obra, les finques veïnes i la via pública. - Pressupost de l’obra. També s’adjuntaran: -Fotografies de l’estat actual de l’edificació, del solar, de les voreres i dels vials. -Direcció d’obra del tècnic competent. -Justificació de no estar inclòs l’edifici o algun dels seus elements en el Catàleg de béns protegits. -Avaluació del volum i les característiques dels residus que s’originaran i especificar la instal·lació o instal·lacions de reciclatge i disposició del rebuig on es gestionaran, i si s’escau, fiançar, en el moment d’obtenir la llicència urbanística municipal, els costos previstos de gestió dels residus, conforme el Decret 201/1994, regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció. -Informació del temps previst per a l’enderroc i lloc d’ubicació dels contenidors. -Estudi de Seguretat i Salut. -El dipòsit de la fiança que garanteixi la reposició del serveis i elements urbans que puguin ser afectats per les obres.

5. A la sol·licitud de llicència per a la instal·lació de grues torre el projecte tècnic incorporarà i s’acompanyarà de la documentació següent: -Indicació de l’usuari de la grua, instal·lador de la grua, i identificació de la llicència d’obra major a la que auxilia la grua. -Plànol de situació i d’ubicació de la grua en relació a la finca de l’obra i finques immediates. -Indicació de la base d’assentament, alçada màxima, posició del contrapès, àrea d’influència del braç i altura de les edificacions i instal·lacions al seu abast. -Certificació de la casa instal·ladora, subscrita per tècnic competent, acreditativa del perfecte estat dels elements de la grua, fent constar les càrregues màximes, en les posicions més desfavorables, que puguin ser transportades en els diferents supòsits d’ús que es prevegin.



27

-Assumpció per l’instal·lador de la responsabilitat fins a deixar-la en condicions de funcionament. -Document expedit i visat per tècnic competent, acreditatiu que assumeix el control del funcionament i la seguretat de la grua. -Pòlissa d’assegurança de responsabilitat civil mínima segons la normativa vigent pels danys de qualsevol classe que pugui produir el funcionament de la grua durant l’estada a l’obra. El titular de l’assegurança necessàriament haurà de ser coincident amb el de la llicència de grua. -Document diligenciat i segellat per una entitat d’inspecció i control. -L’altra documentació que pugui establir la normativa sectorial aplicable.

6. Per motius de seguretat pública, s’haurà de desmuntar la grua quan les obres d’edificació que comporten la seva instal·lació restin aturades.

7. Les sol·licitud de llicència d’obres que no requereixin projecte tècnic, sens

perjudici de la que exigeixi la normativa vigent, s’acompanyarà, com a mínim, de la documentació següent:

-Memòria i pressupost de l’obra, croquis de la proposta i fotografies de l’estat actual. -Si s’escau, direcció tècnica de l’obra. -Serà una condició per a l’inici de les obres la designació de l’empresa constructora, acompanyant el document on el contractista assumeixi l’execució de l’obra, i la declaració jurada o promesa d’estar al corrent del pagament de tributs.

Article 50.- Documentació que ha d’acompanyar la sol·licitud de llicència de primera utilització o ocupació.

A la sol·licitud de llicència de primera utilització o ocupació s’acompanyarà la documentació següent:

-Certificat de final d’obra, signat pels tècnics directors i visat. -Plànol d’implantació del conjunt amb suport informàtic. -Plànols definitius que recullin les modificacions introduïdes durant l’obra respecte del projecte aprovat o, en cas contrari, certificació tècnica que no n’hi ha hagut. -Certificació tècnica que han estat reposats els serveis i elements urbans afectats per les obres, on es faci constar la connexió de la instal·lació d’evacuació d’aigües residuals a la xarxa de clavegueram. -Fotografies de l’obra acabada. -L’altra documentació o requisits que exigeixi la normativa vigent d’aplicació.

Article 51.- Edificis, instal·lacions i usos en situació de fora d’ordenació 1. Els edificis, instal·lacions i els usos existents amb anterioritat a l’aprovació d’aquest

Pla d’ordenació urbanística municipal tindran la consideració de fora d’ordenació quan, per raó de la seva entrada en vigor, quedin subjectes a expropiació, cessió obligatòria i gratuïta, enderrocament o cessament. També queden en situació de fora d’ordenació les edificacions implantades il·legalment en sòl no urbanitzable

La situació de fora d’ordenació comportarà el següent règim jurídic d’acord

amb la legislació urbanística vigent: - Obres prohibides i obres autoritzables.



28

1. Obres prohibides.

- Obres de consolidació - Obres d’augment de volum - Obres de modernització - Obres que incrementen el valor d’expropiació dels edificis o instal·lacions.

S’entén per obres de consolidació aquelles que s’han de realitzar

sobre parts fonamentals de l’immoble amb l’objectiu de mantenir els seus valors o assegurar la seva permanència o durabilitat. Entre aquestes es troben les que garanteixen l’estabilitat estructural de l’edifici i aquelles, ja siguin exteriors o interiors, que garanteixen l’estanqueïtat. 2. Obres autoritzables:

a) Amb caràcter general: Petites reparacions ordinàries que exigeixin la salubritat pública, seguretat i conservació de l’immoble. b) Amb caràcter excepcional: Els canvis d’ús regulats pel que disposa l’art. 53.5 del TRLUC.

Article 52.- Edificis, instal·lacions i usos en situació de disconformitat 1. En les construccions i les instal·lacions que tinguin un volum d’edificació

disconforme amb els paràmetres imperatius d’un nou planejament urbanístic, però que no quedin fora d’ordenació, s’autoritzen les obres de consolidació i rehabilitació i els canvis d’ús, sempre d’acord amb les condicions bàsiques del nou planejament.

2. Els usos disconformes preexistents al POUM es podran mantenir mentre no esdevinguin incompatibles amb aquest i sempre que s’adaptin als límits de molèstia, de nocivitat, d’insalubritat i de perill que s’estableixi per a cada zona.

Article 53.- Règim d’ús provisional del sòl.

Es pot autoritzar de donar al sòl els usos provisionals i de fer-hi les obres de caràcter provisional que no siguin expressament prohibides per la legislació urbanística o sectorial ni pel planejament territorial, urbanístic o sectorial i que no hagin de dificultar l’execució d’aquests planejament, en els supòsits i d’acord amb el procediment i les condicions previstes en l’article 53 del TRLUC. Article 54.- Llicències de parcel·lació. 1. Constituirà parcel·lació urbanística qualsevol dels actes previstos a l’article 191 del

TRLUC.

2. Tota parcel·lació urbanística ha d’ésser objecte de llicència, llevat de la continguda en el projecte de reparcel·lació i dels supòsits exclosos al RLUC.

3. A la sol·licitud de llicència de parcel·lació o declaració de la seva innecessarietat

s’acompanyarà un projecte tècnic que inclogui la documentació següent: - Memòria que faci referència al pla d’ordenació que estableixi les condicions de parcel·lació, es justifiqui jurídicament i tècnicament l’operació, es descriguin les finques a parcel·lar i les parcel·les resultants, amb expressió de la



29

situació, superfície i finques amb les quals limiten. En el supòsit de que continguin edificacions, cal justificar l’edificabilitat exhaurida a cadascuna de les parcel·les i el compliment dels paràmetres urbanístics que li són d’aplicació, tant en la situació prèvia com en la posterior al procés parcel·latori. - Certificació de domini del Registre de la Propietat. - Plànol de situació, a escala no inferior a 1:1.000, georeferenciada, i còpia en suport digital. - Plànol ,a escala adequada, de la finca a parcel·lar i de les finques confrontants, on es representin els elements naturals i constructius existents, georeferenciada, i còpia en suport digital. - Plànol d’informació a escala adequada, on s’indiqui la ubicació de les dotacions públiques del sector, polígon o unitat d’actuació on estigui inclosa la finca, si s’escau. - Plànol de la finca a parcel·lar i de les parcel·les resultants, a l’escala adient, en format digital. - Els altres requisits establerts legalment o necessaris per a la interpretació de la proposta.

Article 55.- Disciplina urbanística. Infraccions i sancions. 1. Constituirà infracció urbanística tota acció o omissió que comporti vulneració de

les prescripcions contingudes en el present POUM i en el planejament que el desenvolupi, d’acord amb la tipificació establerta per la legislació urbanística vigent.

2. Les infraccions urbanístiques comportaran, d’acord amb allò que estableix la legislació urbanística vigent, la incoació d’un expedient de protecció de la legalitat urbanística, que pot suposar la instrucció d’un o diversos procediments que tinguin per objecte la imposició de sancions, l’adopció de mesures de reposició de la realitat física alterada o de l’ordre jurídic vulnerat i la determinació dels danys i els perjudicis causats.

Article 56.- Procediment, condicions d’atorgament i, abast de les llicències. 1. La competència i el procediment per a atorgar les llicències urbanístiques

s’ajustarà al que preveu la legislació de règim local i a les ordenances que es puguin aprovar en desenvolupament d’aquestes Normes.

2. Les llicències seran atorgades amb subjecció a allò que disposen aquest POUM i la normativa d’aplicació pel que fa a la classe de sòl, el tipus de zona i, destinació i les condicions d’aprofitament, d’edificabilitat i d’ús que es preveuen.

3. Tot allò que es disposa en aquestes normes urbanístiques, en ordenances i en

disposicions de caràcter general respecte a condicions d’edificació i ús del sòl, normes de seguretat, de sanitat, de gestió de residus, d’estètica, de policía urbana i d’altra mena, estarà implícitament inclòs en el contingut de l’acord d’atorgament de les llicències.

4. Els titulars de llicències hauran de respectar, juntament amb les condicions implícites, les clàusules particulars expressades en les llicències. No es podrá invocar la inobservança de disposicions o clàusules d’obligat compliment en base a la insuficiència del contingut de la llicència.



30

Article 57.- Deficiències del projecte. 1. Quan en la tramitació del procediment de concessió de llicència s’observessin

deficiències en el projecte que l’acompanya, es distingirà entre les que s’han d’esmenar prèviament a l’atorgament de la llicència o les que poden ser objecte de condicionament en la llicència, que s’incorporaran a la mateixa com a condicions particulars.

2. S’hauran d’esmenar prèviament aquelles deficiències derivades de la insuficiència o incoherència de les dades tècniques, les que no permetin formular un pronunciament sobre la correcta aplicació de la normativa si no és a través de la comprovació de l’esmena a efectuar, i les que puguin afectar la correcta interpretació del projecte o l’execució de l’obra.

3. En aquests casos, les deficiències s’hauran de notificar a l’interessat, perquè les esmeni en el termini que s’estableixi, amb un mínim de 10 dies, amb l’advertiment que el termini per resoldre queda suspès mentrestant, i de les causes de caducitat del procediment o denegació de la llicència.

Article 58.- Terminis i caducitat de les llicències. 1. Totes les llicències hauran de preveure un termini per al començament de les

obres i un altre per a acabar-les. Els terminis de començament i d’acabament es faran en funció del tipus d’obres que es tracti: -Obres de nova planta i obres parcials d’intervenció en edificis, que requereixin projecte tècnic: un any per a iniciar-les i dos anys per a acabar-les, prorrogables segons els terminis establerts per la legislació vigent. -Obres de connexió a serveis a la via pública: tres mesos per a iniciar-les i sis mesos per a acabar-les, prorrogables segons els terminis establerts per la legislació vigent. -Per a la resta d’obres: sis mesos per a iniciar-les i un any per a acabar-les, prorrogables segons els terminis establerts per la legislació vigent. -La llicència d’instal·lació de grues torre tindrà, com a màxim, la mateixa durada que l’obra sobre la qual actuen.

2. Les llicències caducaran pel transcurs dels terminis de començament o acabament de les obres i per la paralització durant les dues terceres parts del termini concedit per al seu acabament. Aquests terminis de caducitat seran indicats en les condicions generals de la llicència. Els terminis es computaran des del dia següent de la notificació de la llicència a l’interessat.

3. La caducitat de les llicències serà declarada per l’òrgan al qual correspon la seva concessió, i determinarà l’arxiu de les actuacions. Declarada la caducitat, caldrà sol·licitar llicència per les obres no executades, a les quals serà d’aplicació l’ordenació urbanística en vigor, inclosa l’adaptació a la normativa tècnico-constructiva aprovada amb posterioritat a la llicència, així com satisfer els tributs locals corresponents.

Article 59.- Condicions per a la direcció, execució, modificació i la finalització de les obres. 1. Totes les obres que requereixin projecte tècnic o les que, per les seves

característiques, resulti necessari, s’executaran sota la direcció facultativa de tècnic legalment competent.



31

2. En cas de la renúncia del tècnic director de les obres, aquesta s’haurà de notificar a l’Ajuntament, en el termini de tres dies, per escrit visat pel col·legi professional en el qual farà constar la causa. El promotor haurà de suspendre immediatament les obres i designar un nou facultatiu director de l’obra, comunicant per escrit a l’Ajuntament l’acceptació visada del tècnic. Es prendran, en tot cas, les mesures de seguretat que requereixi l’obra, tenint en compte que si les obres afectessin l’estructura de l’edifici, la designació del nou tècnic haurà de ser immediata.

3. Si durant el transcurs d’una obra fos necessari introduir en el projecte alguna modificació, se sol·licitarà la modificació de la llicència prèviament a la seva execució. Per als simples reajustaments del projecte a l’obra, serà suficient la presentació d’un croquis explicatiu del canvi a l’Ajuntament, en el moment d’executar-se, i certificació del tècnic director.

4. Les obres que no s’ajustin a la llicència seran suspeses immediatament, i sotmeses a procediment disciplinari i sancionador d’acord amb allò que disposa la present normativa i la legislació urbanística vigent.

5. En totes les obres haurà d’haver-hi un exemplar del projecte i de la llicència d’obres.

6. Durant les obres de construcció, ampliació, addició, reforma, reparació i millora de tota classe, els facultatius i personal de l’Ajuntament que, d’acord amb la legislació urbanística vigent tindran la condició d’autoritat, podran inspeccionar els treballs quan ho creguin convenient o quan ho disposin altres Administracions en el marc de les seves competències. En tot cas, podran citar el promotor o el director de l’obra perquè assisteixin a les visites d’inspecció, de les quals s’estendrà l’oportuna acta.

7. Si de la inspecció resultés que en l’execució de l’obra s’infringeixen aquestes

normes o la legislació urbanística vigent o que les obres no s’ajustessin a les condicions de la llicència, es comunicarà aquest fet a l’òrgan municipal competent, que incoarà expedient de protecció de la legalitat urbanística i ordenarà la suspensió de l’obres i adoptarà les mesures preventives que cregui convenients a fi que les obres il·legals no segueixin el seu curs.

8. Dins de les quaranta-vuit hores immediates a la conclusió de l’obra es retiraran els

materials que hi resten, i es reposarà la vorera i la calçada si abans no ho haguessin permès les necessitats i operacions de la construcció.

9. Acabades les obres, el promotor, dins dels següents quinze dies, sol·licitarà a

l’Ajuntament la llicència de primera utilització o ocupació de l’edifici, acompanyant la documentació prevista en aquestes normes. Rebuda aquesta documentació, els tècnics municipals realitzaran la corresponent visita d’inspecció, i si es comprovés que l’edificació s’ajusta al projecte aprovat i, en el seu cas, a les modificacions, i que s’han reposat el serveis i els elements urbans afectats, s’expedirà la llicència de primera utilització o ocupació dels edificis.



32

TITOL SEGON. REGULACIÓ DELS SISTEMES URBANÍSTICS.



33

CAPITOL PRIMER.

DISPOSICIONS GENERALS Article 60.- Definició i tipus de sistemes urbanístics. 1. Integren els sistemes urbanístics els terrenys que el planejament urbanístic reserva

per a les comunicacions, els equipaments comunitaris, els serveis tècnics i, per als espais lliures públics.

2. Es poden establir també sistemes urbanístics d’habitatges dotacionals públics

d’acord amb el previst en la legislació urbanística vigent. 3. En atenció al seu nivell de servei, els sistemes urbanístics poden ser:

a. Sistemes generals, quan llur nivell de servei és d’abast municipal o superior, Els sistemes urbanístics generals configuren l’estructura general del territori i determinen el desenvolupament urbà.

b. Sistemes locals, quan llur nivell de servei és un àmbit d’actuació de sòl

urbà, de sòl urbanitzable o el conjunt de sòl urbà del municipi, d’acord amb el que estableixin, en aquest darrer cas, aquest POUM o el programa d’actuació urbanística municipal.

4. En atenció a la titularitat, els sistemes poden ser:

a. De titularitat pública. Amb caràcter general, l’ús i la titularitat dels sistemes seran públics. La titularitat i afectació pública no exclou la possibilitat de la concessió de domini públic en aquells casos en que aquesta forma de gestió sigui compatible amb la naturalesa del bé i amb els objectius urbanístics del Pla. Serà possible la gestió privada dels equipaments de titularitat pública prèvia concessió administrativa quan gaudeixin de la condició d’interès públic o social d’acord a les regulacions detallades del sistema d’equipaments comunitaris d’aquest títol. La compatibilitat entre sistemes de titularitat pública i altres possibles qualificacions es sotmetrà al previst a l’article 35 del TRLUC. b. De titularitat privada.

Es podran implantar sistemes destinats a infraestructures de serveis tècnics o a equipaments, de titularitat privada, en els casos expressament previstos al POUM i, en les zones susceptibles d’aprofitament privat on sigui admès l’ús dotacional, sempre que es justifiqui la seva compatibilitat amb l’ús principal de la zona. El planejament derivat pot qualificar sòl d’aprofitament privat per a sistemes d’equipaments, o per a infraestructures de serveis tècnics, de titularitat privada, en el ben entès que la seva superfície no comptabilitzarà pel compliment dels estàndards mínims fixats al POUM. El sostre de les edificacions i instal·lacions que es realitzin sobre aquests sòls computarà, conjuntament amb la resta d’edificabilitat destinada a usos privats, per a la determinació de l’aprofitament del sector.



34

5. Els sòls destinats a sistemes al POUM són els següents:

- Sistema Hidràulic (Clau 1) - Sistema Ferroviari (Clau 2) - Sistema Aeroportuari (Clau 3). - Sistema Viari (Clau 4) - Sistema d’Equipaments (Clau 5) - Sistema d’Espais Lliures Públics (Clau 6) - Sistema d’habitatge dotacional públic (Clau 7)

Article 61.- Adquisició de sistemes. 1. Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics, si són compresos en un àmbit

d’actuació urbanística sotmès al sistema de reparcel·lació, passen a titularitat pública mitjançant cessió obligatòria i gratuïta. L’adquisició dels sistemes urbanístics no inclosos en un àmbit d’actuació sotmès al sistema de reparcel·lació s’ha d’efectuar mitjançant una actuació aïllada expropiatòria.

2. Els terrenys essent afectats pel planejament urbanístic a qualsevol tipus de sistema urbanístic general o local i que s’hagin d’incorporar per cessió obligatòria al domini públic, poden ésser obtinguts per ocupació directa, d’acord amb l’establert a l’article 156 del TRLUC.

3. En el sòl urbà no consolidat, no inclòs en sectors de Pla de millora urbana ni en

polígons d’actuació urbanística, la part dels terrenys destinada a carrers o vies del sistema de comunicació, o llurs ampliacions, s’ha de cedir gratuïtament a l’ajuntament de forma prèvia a l’edificació.

Article 62.- Desenvolupament del POUM, gestió i execució dels sistemes generals.

1. L’execució dels sistemes en sòl urbà podrà fer-se directament mitjançant un projecte d’urbanització o d’obra ordinària. No obstant això, es podran formular plans especials per regular detalladament l’ús, la implantació i, si s’escau, l’edificació del corresponent sistema, en els quals es reguli igualment, la forma d’adquisició del sòl.

2. Els sòls destinats a sistemes en sòl urbanitzable delimitat –que el pla inclogui en un sector, a efectes de gestió– es consideraran part del sector; per aquest motiu, correspon al pla parcial urbanístic establir la seva ordenació detallada. Els terrenys inclosos en sectors de planejament derivat que corresponguin a sistemes poden ser de cessió gratuïta i obligatòria si se’ls atorga l’aprofitament urbanístic derivat del sector.

3. Per a l’execució directa d’obres corresponents a la infraestructura del territori o als elements determinants del desenvolupament urbà, pel que fa a l’assenyalament i la localització de les infraestructures bàsiques relatives a les comunicacions terrestres, marítimes i aèries, a la infraestructura hidràulica general, a l’abastament d’aigua, al sanejament, al subministrament d’energia elèctrica i a la resta de sistemes urbanístics, es podrà redactar un pla especial urbanístic.

4. El sòl reservat per a sistemes urbanístics generals inclosos en polígons d’actuació

urbanística en sòl urbà o en sectors de planejament urbanístic derivat per aquest Pla d’Ordenació o per un Programa d’actuació urbanística municipal es subjectarà a allò que preveu l’article 36 del TRLUC.



35

5. És possible la compatibilitat entre sistemes i, entre aquests i altres qualificacions, de forma que es podrà preveure que el subsòl de sistemes urbanístics de titularitat pública es destini a usos diferents dels atribuïts al sòl sempre que siguin compatibles amb la funcionalitat del sistema.

Article 63.- Condicions generals pels plans i projectes d’implantació de noves infraestructures o d’ampliació de les existents 1. Els plans i projectes han de potenciar els efectes positius i de minimitzar l’impacte

de les infraestructures que projectin, en particular pel que fa a:

a) Els efectes negatius sobre les àrees urbanes i, molt especialment, els seus àmbits d’extensió futura.

b) L’afectació de terrenys de valor natural i agrícola i del patrimoni cultural.

c) L’afectació sobre l’estructura de les parcel·les i les explotacions agràries, en termes d’activitat productiva, i sobre les infraestructures necessàries per desenvolupar l’activitat agropecuària.

d) El trossejament de planes i de peces de sòl morfològicament rellevants.

e) La necessitat de desmunts i terraplens, mitjançant una suficient adaptació de les rasants als terrenys i, si és el cas, la construcció de trams en viaducte o túnel.

f) L’efecte barrera, procurant la continuïtat de la xarxa de camins i adoptant criteris de manteniment de la connectivitat ecològica en la concepció, el disseny, la redacció i l’execució de projectes, especialment en aquells trams que discorren per sòl no urbanitzable de protecció especial, disposant-hi els passos de fauna necessaris en funció de l’interès dels hàbitats de l’entorn.

g) Els efectes sobre la integritat de la natura i prendre mesures per a la restauració o el condicionament de les àrees alterades.

h) Els efectes negatius sobre el cicle hidrològic i l’erosió del sòl.

i) La intrusió visual com a elements negatius en el paisatge preexistent.

2. La implantació d’infraestructures en el sòl no urbanitzable queda condicionada a la regulació específica de cada zona, sens perjudici de l’aplicació del procediment d’avaluació d’impacte ambiental en aquells supòsits establerts per la legislació.

3. El creuament de sòl no urbanitzable per noves línies elèctriques, oleoductes, gasoductes i similars evitarà en la mesura que això sigui possible, el pas pels espais qualificats com de protecció sectorial o com masses forestals així com àrees de topografia accidentada. Es procurarà ordenar aquestes infraestructures conjuntament amb les existents per tal d’agrupar-los en corredors de serveis paral·lels a les infraestructures viàries i ferroviàries.

4. Les infraestructures de radiocomunicació s’ubicaran preferentment en antenes ja existents i compartides per les diferents companyies. En qualsevol altre supòsit, es



36

recomana l’aprovació prèvia d’un pla especial urbanístic, que hauria de demostrar la idoneïtat ambiental de l’indret elegit per a l’emplaçament, d’entre les distintes alternatives tècnicament viables així com les condicions urbanístiques per a reduir i compensar l’impacte generat. A més aquestes s’haurien d’adequar a la legislació específica en matèria d’ordenació ambiental de les instal·lacions de telefonia mòbil i altres instal·lacions de radiocomunicació.



37

CAPITOL SEGON

SISTEMA HIDRÀULIC (Clau 1) Article 64.- Definició, titularitat i règim urbanístic. 1. Espai fluvial és la zona ocupada per la llera pública i els terrenys de titularitat

privada o pública que l’envolten i que integren el corredor biològic associat al riu, la vegetació de ribera i la zona inundable. Comprèn el riu i l’embasament del Gaià, les rieres, torrents i els espais laterals que constitueixen els seus curs i lleres, les fonts naturals i el subsòl de les diverses capes freàtiques. Als efectes de la delimitació de l’espai fluvial i la consegüent determinació dels usos admesos en cada zona pel planejament urbanístic, s’entén per :

a) Sistema hidràulic o, zona fluvial, la part de la zona inundable que

inclou la llera dels rius, de les rieres i els torrents i les seves riberes, i que la planificació d’espais fluvials delimita a partir de l’avinguda per al període de retorn de 10 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics, morfològics i ambientals i respectant la seva continuïtat.

b) La zona de domini públic hidràulic es defineix a la legislació sectorial1.

c) La zona de servitud per l’ús públic i la zona de policia es defineixen a la legislació sectorial2. Les zones de servitud per l’ús públic es podran precisar mitjançant un Pla especial.

d) El sistema hídric és la part de la zona inundable que la planificació d’espais fluvials delimita a partir de l’avinguda per al període de retorn de 100 anys, tenint en compte els requeriments hidràulics, morfològics i ambientals, i respectant la seva continuïtat.

e) La zona inundable està constituïda per la llera dels rius, rieres i torrents i per les franges de terreny vinculades a la preservació del règim de corrents i de les planes d’inundació per episodis extraordinaris, delimitada d’acord amb l’avinguda per al període de retorn de 500 anys. Zona d'inundació greu és aquella on les condicions hidràuliques presenten un calat superior o igual a 1 m, una velocitat més gran o igual a 1 m/s i el producte d'ambdós és superior o igual a 0,5 m2/s. Zona d'inundació moderada és aquella on les condicions hidràuliques presenten un calat superior o igual a 0,4 m però inferior a 1 m, una velocitat superior o igual a 0,4 m/s però inferior a 1 m/s i el producte d'ambdós és més gran o igual a 0,08 m2/s però inferior a 0,5 m2/s. Zona d'inundació d'inundació lleu és aquella on les condicions hidràuliques presenten un calat inferior a 0,4 m, una velocitat més petita de 0,4 m/s i el producte d'ambdós és inferior a 0,08 m2/s.

1 Referència informativa: en la data d’aprovació del POUM, a l’article 2 del RD 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües i a l’article 2 del RD 849/1986 d’11 d’abril pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic, considerant les modificacions realitzades pel RD 9/2008, d’11 de gener. 2 Referència informativa: en la data d’aprovació del POUM, l’article 6 del RD 1/2001, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei d’aigües i, a l’article 6 del Reglament, considerant les modificacions realitzades pel RD 9/2008, d’11 de gener.



38

2. Als punts on es superposen el sistema hidràulic, l’hídric i la zona inundable, serà d’aplicació la limitació més restrictiva entre les que correspon a cada zona.

3. El sòl qualificat de sistema hidràulic serà de titularitat pública quan així ho prevegi

la legislació d’aigües vigent. D’acord amb l’establert en l’article 3536.4 del RLUC, els sòls inclosos en el sistema hidràulic que formin part d’un sector de sòl urbanitzable o polígon d’actuació no comptabilitzen com a superfície de l’àmbit i, per tant, no els és aplicable l’índex d’edificabilitat bruta, ni els usos ni els paràmetres de densitat del polígon o sector en que s’incloguin.

Article 65.- Condicions d’edificació i ús. 1. L’autorització d’obres, instal·lacions i usos sobre el domini públic hidràulic es

sotmetrà al previst a la legislació sectorial 3. Es requerirà l’autorització expressa de l’ACA, fora dels casos en que l’informe exclogui expressament aquesta necessitat.

2. Les persones propietàries de terrenys inclosos dins la zona de servitud, que ha de

quedar lliure de qualsevol construcció i edificació, i ser apta i practicable en tot moment, poden llaurar i plantar espècies no arbòries, sempre que no deteriorin el sistema fluvial. La tala i plantació d’espècies arbòries requeriran l’autorització de l’ACA.

3. Per a l’autorització d’usos i construccions dins la zona de policia bastarà l’obtenció de la corresponent llicència d’obres municipal. S’estarà al previst a la secció 6 del Reglament del Domini públic hidràulic.

4. En la zona de sistema hídric no s’admet cap nova edificació o construcció, ni cap ús o activitat que suposi una modificació sensible del perfil natural del terreny, que pugui representar un obstacle al flux d’aigua o l’alteració del règim de corrents en cas d’avinguda. Es consideren usos compatibles en aquesta zona:

a) Els usos agrícoles, sense instal·lacions o edificacions. No s’admeten hivernacles ni el tancament de parcel·les.

b) Els parcs, espais lliures, zones enjardinades i usos esportius a l’aire lliure, sense edificacions ni construccions de cap mena, sempre que no s’alterin les condicions naturals del terrenys.

c) Els llacunatges i les estacions de bombament d’aigües residuals o potables. Aquestes últimes comptaran amb els accessos localitzats a una cota en que no es doni la possibilitat d’inundació greu per avinguda de 500 anys de període de retorn.

d) L’establiment longitudinal d’infraestructures de comunicació i transport, sempre que permeti la preservació del règim de corrents.

3 Referència informativa: en la data d’aprovació del POUM, a les Seccions 1 fins la 5, ambdues incloses, del Capítol II del Títol II, del RD 849/1986 d’11 d’abril pel qual s’aprova el Reglament del domini públic hidràulic, considerant les modificacions de l’article 52 realitzada pel RD 1771/1994, de 5 d’agost .



39

e) De forma excepcional, la implantació d’infraestructures de serveis i canonades, degudament soterrades i protegides i sempre que preservi el règim de corrents i es garanteixi la no afectabilitat a la qualitat d’aigües.

f) Aquells altres usos previstos per la legislació aplicable en matèria de domini públic hidràulic.

Aquest règim d’usos no és d’aplicació als sectors de planejament derivat ni als polígons d’actuació urbanística on es preveu l’execució d’obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació adequades per a la implantació de l’ordenació i usos establerts pel planejament.

5. En la zona inundable per episodis extraordinaris:

a) En les parts en què es produeix la condició d’inundació greu no s’admeten àrees d’acampada, serveis de càmping, ni cap tipus d’edificació. Únicament s’admeten les estacions depuradores d’aigües residuals de tipologia verda.

b) En les parts en què es produeix la condició d’inundació moderada no s’admeten àrees d’acampada, serveis de càmping, ni cap tipus d’edificació, amb excepció de les destinades a usos comercials-industrials i d’emmagatzematge i, les estacions depuradores d’aigües residuals convencionals i instal·lacions associades a estacions de tractament d’aigües potables.

c) En les parts en què es produeix la condició d’inundació lleu no hi ha limitació d’usos.

El règim d’usos d’aquesta zona deixa de ser d’aplicació quan el planejament urbanístic, amb l’informe favorable de l’administració hidràulica, preveu l’execució d’obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació adequades per a la implantació de l’ordenació i usos establerts pel planejament. L’execució d’aquestes obres no han de generar problemes d’inundabilitat a terrenys externs al sector i han de constituir una càrrega d’urbanització dels àmbits d’actuació urbanística afectats.

6. Les limitacions d’usos i construccions a la zona inundable no és d’aplicació en sòl urbà, ni en les edificacions o conjunt d’edificacions incloses al catàleg de béns protegits.

7. En cas de necessitat, en el moment del desenvolupament urbanístic dels sectors de planejament derivat i polígons d’actuació urbanística, caldrà la redacció d’estudis d’inundabilitat que preveuran, si s’escau, les mesures de protecció front als riscos d’inundació.

8. Les actuacions de transformació d’usos o de reimplantació d’usos preexistents

quedaran condicionats a l’execució, a càrrec de l’actuació, de les infraestructures necessàries que adeqüin el risc d’inundació a l’ordenació urbanística.

9. Les edificacions i les activitats preexistents en terrenys inclosos dins del sistema

hidràulic queden en situació de fora d’ordenació, amb excepció d’aquelles



40

autoritzades per la legislació sectorial, les situades en sòl urbà i les incloses al catàleg de béns protegits.

10. Les activitats de càmping preexistent, que no s’ajustin a les condicions normatives

d’aplicació per la seva situació dins del sistema hídric o la zona inundable, quedaran fora d’ordenació, sens perjudici de la possibilitat que deixin d’estar subjectes a aquest règim si s’executen, sense que es generin problemes d’inundabilitat a terrenys externs i, a càrrec de la persona interessada, prèvia obtenció de les autoritzacions de les administracions urbanística i hidràulica procedents, les obres necessàries per tal que les cotes definitives resultants de la urbanització compleixin les condicions de grau de risc d’inundació lleu i/o s’implantin les mesures correctores necessàries per assolir aquest objectiu.

11. Qualsevol instal·lació, obra, o ús, ja sigui de nova construcció o implantació o, de

reforma o canvi, realitzat o localitzat al domini públic hidràulic, està sempre subjecta a llicència municipal per constatar l'adequació a les condicions de l'ordenació urbanística aplicable.

12. L’abocament d’aigües residuals al medi requerirà de l’atorgament de les autoritzacions i la imposició dels límits dels abocaments per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, d’acord amb els procediments administratius que preveuen el RDPH i la LPCAA.

13. Es prohibeix a l’embassament del riu Gaià la navegació a rem, vela o motor i s’autoritzen els banys però amb restriccions (resolució de 19 de gener de 1995 publicada al DOGC núm. 2012, de 15 de febrer de 1995).

14. De forma expressa es prohibeixen els moviments de terres i les desforestacions de marges. Amb caràcter general es garantirà la conservació de la vegetació autòctona de ribera en els torrents i rieres, així com la seva regeneració i millora. Les actuacions en els trams fluvials i riberencs al seu pas per àrees urbanes i urbanitzables, s’han d’adreçar al manteniment o, en el seu cas, la restauració de la vegetació riberenca per tal d’incrementar, en la mesura del possible, la funció connectora del conjunt del curs fluvial i influir positivament en la qualitat del paisatge dels espais urbans que travessa. Quan aquests trams fluvials i riberencs formin part d’algun parc o zona verda urbans, s’han d’evitar les construccions innecessàries i, el seu tractament formal i compositiu s’ha de basar en elements vegetals naturals autòctons i no s’utilitzarà mobiliari urbà o, aquest serà el mínim imprescindible.

15. L'abocament o conduccions de residus industrials o pecuaris es realitzarà de forma controlada amb la corresponent depuradora i conduccions de forma subterrània assegurant la netedat i continuïtat de les condicions naturals i assegurant la no contaminació de les capes freàtiques. Les rases que es realitzin per la conducció de l'aigua, vinculades a l'activitat agrícola o forestal, no formaran part del sistema hidràulic. Tanmateix en la seva execució es garantirà el sistema natural del recorregut de les escorrenties d'aigua, de forma que les actuals conques de les rieres o els torrents, no es vegin afectades significativament pels possibles canvis de superfície de recepció.

16. Les fonts mantindran una protecció radial de 50 metres.



41

CAPITOL TERCER

SISTEMA FERROVIARI (Clau 2) Article 66.- Definició I titularitat. 1. El sistema ferroviari el formen aquells terrenys ocupats o reservats per a les línies de

ferrocarril, les zones de servei ferroviari i, les activitats directament o indirectament relacionades amb elles com són les estacions, baixadors, els serveis complementaris i els tallers de neteja i reparació.

2. El sòl qualificat de sistema ferroviari serà de titularitat pública.

3. El règim de la xarxa ferroviària serà el que correspongui, amb subjecció de la

legislació vigent, segons que es tracti de competència de l’Estat o de la Comunitat Autònoma.

4. Les zones de servei ferroviari, de domini públic, de protecció ferroviària i la línia d’edificació es defineixen a la LSF, al RLSF i a la LFC.4

Article 67. Condicions d'edificació i ús. 1. Les construccions, edificacions, instal·lacions, com també els usos i altres activitats

que s’estableixin dins el sistema ferroviari, estaran subjectes al règim de protecció establert a la LSF, al RLSF i a la LFC .

2. A la zona de domini públic i de protecció establerta a ambdues bandes de les línies ferroviàries, per executar qualsevol tipus d’obres o instal·lacions, fixes o provisionals, canviar el destí de les mateixes o el tipus d’activitat i plantar o talar arbres, es requereix l’autorització prèvia d’ADIF, sense prejudici de les competències d’altres Administracions.

3. Als terrenys situats fins la línia límit d’edificació, situades a ambdues bandes de les

línies ferroviàries, es prohibeixen les obres d’edificació, reconstrucció o ampliació, excepte les necessàries per a la conservació i manteniment dels edificis existents, cas en el que caldrà l’autorització prèvia d’ADIF. També es prohibeix l’establiment de noves línies elèctriques d’alta tensió.

4. Per a la realització de construccions, instal·lacions, usos, edificacions i altres activitats dins dels espais adscrits a sistema ferroviari i a la zona de protecció, caldrà la tramitació del corresponent projecte d’acord amb el procediment establert en la legislació sectorial ferroviària vigent i en la legislació municipal corresponent, que requerirà l’autorització d’ADIF.

4Referència informativa: en la data d’aprovació del POUM, la zona de servei ferroviari es defineix a l’article 9 de la Llei 39/3003, de 17 de novembre, del Sector ferroviari i a l’article 19 del RD 2387/2004 de 30 de desembre pel qual s’aprova el Reglament del Sector ferroviari amb les modificacions introduïdes pel RD 354/2006, de 29 de març així com, en el cas de ferrocarrils amb competència de la Generalitat de Catalunya, a l’article 11 de la Llei 4/2006, de 31 de març, ferroviària. La zona de domini públic ferroviari es defineix a l’article 13 de la LSF i a l’article 25 del RLSF amb les modificacions introduïdes pel RD 354/2006, de 29 de març així com, en el cas de ferrocarrils amb competència de la Generalitat de Catalunya, a l’article 13 de la LFC. La zona de protecció ferroviària es defineix a l’article 14 de la LSF i a l’article 26 del RLSF amb les modificacions introduïdes pel RD 354/2006, de 29 de març així com, en el cas de ferrocarrils amb competència de la Generalitat de Catalunya, a l’article 13 de la LFC. La línia d’edificació es defineix a l’article 16 de la Llei del LSF i a l’article 34 del seu RLSF amb les modificacions introduïdes pel RD 354/2006, de 29 de març, a l’Ordre FOM/2230/2005, de 6 de juliol, per la qual es redueix la línia límit d’edificació als trams de les línies de la xarxa ferroviària d’interès general que discorrin per zones urbanes, així com, en el cas de ferrocarrils amb competència de la Generalitat de Catalunya, a l’article 14 de la LFC.



42

Article 68. Condicions especials pels sectors subjectes a planejament derivat. 1. Els Plans Parcials urbanístics i els plans de millora urbana previstos en aquestes

Normes que resultin afectats pel sistema ferroviari, regularan l’edificació i usos respectant les limitacions i el règim de protecció de l’article anterior.

2. El planejament derivat haurà de preveure l'establiment de tanques per tal d'aïllar les vies del ferrocarril a càrrec del sector com a part de les despeses d'urbanització.

3. La supressió dels passos a nivell es regularà per la legislació específica en la matèria i quan la supressió sigui per compte de l’Administració pública titular de la carretera o carrer i la major intensitat de circulació obeeixi a la urbanització d’un sector immediat a la via fèrria, el cost es repercutirà com a despesa d’urbanització als propietaris i/o beneficiaris d’aquest sector.

4. Els espais de protecció del ferrocarril delimitats entre la línea de domini públic i la línia d’edificació podran ésser adscrits en el planejament derivat als sistemes d’espais lliures i viari sempre que no resultin afectades les utilitats urbanístiques pròpies d’aquests sistemes.



43

CAPITOL QUART

SISTEMA AEROPORTUARI (Clau 3) Article 69.- Definició. 1. El sistema aeroportuari comprèn els terrenys, situats dins del terme municipal de

Vespella de Gaià, subjectes a les servituds aeronàutiques de l’aeroport de Reus. Als plànols de qualificació del sòl no urbanitzable a escala 1/5.000 es representen les que afecten el terme municipal:

a. La superfície d’aproximació de la capçalera 25 en el seu tram horitzontal. b. La superfície d’aproximació final i intermitja corresponents a la maniobra

ILS.

2. S’haurà de complir la normativa sectorial d’aplicació 5, especialment la que regula les Servituds Aeronàutiques (la LNA, el DSA, les SAAR i, el PDAR).

Article 70.- Condicions d’ordenació i d’edificació.

1. Als plànols es representen les línies de nivell de les superfícies limitadores de les

servituds aeronàutiques de l’aeroport de Reus, que determinen les alçades respecte del nivell del mar que no han de sobrepassar les construccions. Cap construcció ( incloses antenes, parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes de ascensors, rètols, remats decoratius, etc.), modificació del terreny o objectes fixos (pals, antenes, cartells, etc.) ni el gàlib de cap vehicle pot sobrepassar les cotes corresponents a les línies de nivell de les superfícies limitadores de les servituds aeronàutiques representades als plànols. Excepcionalment, aquestes limitacions podran ser sobrepassades si es demostra que no es compromet la seguretat ni s’afecta de forma significativa la regularitat de les operacions de aeronaus, d’acord al previst als articles 7è i 9è del DSA. S’ha d’entendre si s’escau, que, en un punt determinat, d’entre les diferents superfícies limitadores i cotes màximes d’alçada respecte del nivell del mar dibuixades als plànols, s’ha de considerar les que representin condicions més restrictives.

2. Els diferents instruments de planejament urbanístic que ordenin, o modifiquin l’ordenació, d’àmbits afectats per servituds aeronàutiques hauran de regular, dins d’ell, l’alçada de les edificacions, de les instal·lacions i de les plantacions per tal de respectar les limitacions que imposen.

5Referència informativa: en la data d’aprovació del POUM, la normativa sectorial d’aplicació és la següent: -Llei 48/60, de 21 de juliol (B.O.E. núm.176, de 23 de juliol) sobre Navegació Aèria, modificada per llei 55/99 sobre mesures Fiscals, Administratives i d’Ordre Social, de 29 de desembre (B.O.E. núm.312, de 30 de desembre). -Llei 21/2003, de 7 de juliol, de Seguretat Aèria (B.O.E. núm.162, de 8 de juliol). -Disposicions Addicionals Tercera i Transitòria Tercera de la llei 37/2003 de soroll, de 17 de novembre (B.O,E. núm.276,de 18 de novembre) -Article 166 de la llei 13/1996, de 30 de desembre, de Mesures Fiscals, Administratives i d’Ordre Social (B.O.E. núm.315, de 31 de desembre) -Decret 584/72, de 24 de febrer (B.O.E. núm.69, de 21 de març) de servituds Aeronàutiques, modificat pel Decret 2490/74, de 9 de agost (B.O.E. núm.218, d’11 de setembre) i pel Reial Decret 1541/2003, de 5 de desembre (B.O.E. núm.303, de 19 de desembre). -Reial Decret 2591/1998, de 4 de desembre, d’Ordenació dels Aeroports d’Interès General i la seva Zona de Servei (B.O.E. núm. 292, de 7 de desembre) -Ordre FOM/926/2005, de 21 de març (B.O.E. núm 88, de 13 d’abril), per la qual es regula la revisió de las petjades del soroll dels aeroports d’interès general. -Reial Decret 368/2011, d’11 de març (B.O.E. núm.77, de 31 de març), pel qual s’actualitzen les Servituds Aeronàutiques de l’Aeroport de Reus. -Ordre del Ministeri de Foment FOM/2616/2006, de 13 de juliol de 2006 per la qual s’aprova el Pla Director de l’Aeroport de Reus (B.O.E. núm.189, de 9 d’agost).



44

Prèviament a la seva aprovació inicial, en compliment de la Disposició Addicional Segona del RD 2591/1998, hauran de comptar amb informe favorable del Ministeri de Foment.

3. Segons l’art. 10 del Decret 584/72, de Servituds Aeronàutiques, les edificacions,

instal·lacions i usos no han d’emetre fum, pols, boira o qualsevol altre fenomen en nivells que constitueixin un risc per les aeronaus que operen a l’Aeroport de Reus, incloses les instal·lacions que puguin suposar un refugi d’aus en règim de llibertat. Per altra banda, s’han de considerar les possibles reflexions de la llum solar a les teulades i cobertes, així com fonts de llum artificial que puguin molestar a les tripulacions de les aeronaus i posar en perill la seguretat de les operacions aeronàutiques.

4. Les infraestructures viàries haurien de tenir en compte les servituds aeronàutiques, evitant que la senyalització, postes, cartells, etc., o el gàlib dels vehicles envaeixin aquestes superfícies, que podrien provocar pertorbacions en els senyals radioelèctrics per la navegació aèria.

5. Qualsevol emissor radioelèctric o, altre tipus de dispositiu que pogués donar origen a radiacions electromagnètiques pertorbadores del normal funcionament de les instal·lacions radioelèctriques de l’Aeroport de Reus, encara que no es vulnerin les superfícies limitadores d’obstacles, requerirà de la corresponent autorització de conformitat amb el previst a l’art. 16 del Decreto 584/72 de Servituds Aeronàutiques. Ja que les Servituds Aeronàutiques constitueixen limitacions legals al dret de la propietat en raó de la funció social d’aquesta, la resolució que a tals efectes s’adopti no generarà cap tipus de dret d’indemnització.

6. L’execució de qualsevol construcció o estructura (postes, antenes, aerogeneradors –incloses les pales- etc.) i la instal·lació dels mitjans necessaris per la seva construcció (incloses les grues de construcció i similars) requerirà resolució favorable, segons els articles 29 i 30 del DSA.

7. En cas d’existir contradiccions entre les limitacions que estableixen les servituds Aeronàutiques de l’Aeroport de Reus en relació a qualsevol altre possible disposició del document d’aquest Pla d’Ordenació relativa a les alçades màximes permissibles per les edificacions (inclosos tots els seus elements), prevaldran les disposicions relatives a les Servituds Aeronàutiques.



45

CAPITOL CINQUÈ

SISTEMA VIARI (Clau 4)

Article 71.- Definició, tipus i titularitat. 1. Comprèn les instal·lacions i els espais reservats per al traçat de la xarxa viària i

dedicat a l'ús de vialitat, els quals han de permetre l'accessibilitat entre les diverses àrees i sectors urbans i assegurar un nivell de mobilitat adequat. També s'hi comprenen el sòl reservat per la protecció de la vialitat.

2. En els plànols d’ordenació, els sòls adscrits a aquest sistema destinats a vialitat es qualifiquen amb la clau 4. Es distingeixen els següents tipus:

a. Àrees exteriors d’aparcaments.(Clau 4a) b. Protecció de vialitat.(Clau 4b)

3. En atenció al nivell de servei de la vialitat la xarxa viària pot ser:

a. Xarxa viària supramunicipal: Aquella que està constituïda per vies que enllacen poblacions i ofereixen un nivell de servei superior al municipal, tenen nombroses connexions amb la xarxa local d’aquest sistema.

b. Xarxa viària general: Aquella que està constituïda per vies que connecten entre si els diferents nuclis del terme municipal i, aquests amb la xarxa viària supramunicipal.

c. Xarxa viària local: La constituïda per les vies que donen servei als nuclis o el conjunt urbà. La xarxa viària local pot ser:

1. Xarxa viària local principal: Aquella que connecta cadascun dels nuclis habitats amb les vies integrants del sistema general. 2. Xarxa viària local secundària: Aquella que connecta internament els nuclis habitats.

d. Xarxa de camins: La constituïda pels camins d'accés a les explotacions

agràries i ramaderes. 4. Els sòls qualificats per aquest POUM com a sistema viari seran de titularitat pública. Article 72.- Desenvolupament del POUM. 1. Aquest Pla d’Ordenació, al seu plànol d’estructura orgànica del territori (Plànol

O.07), reflecteix el traçat de les carreteres, de la xarxa viària general i, de la xarxes viàries locals principal i secundària.

2. La geometria que, en els plànols d'ordenació, defineix la xarxa viària general i la xarxa viària local principal i, en sòl urbà, la xarxa viària local secundària, indica la magnitud i disposició del sòl reservat per a aquesta, així com la secció bàsica més adequada de la vialitat.

3. Les determinacions del POUM, pel que fa a la xarxa viària, es podran completar mitjançant la redacció de plans especials o plans parcials urbanístics, segons correspongui i, podrà ajustar-se el seu traçat mitjançant Plans de millora urbana en el sòl urbà.



46

4. S’haurà de tramitar un Pla especial urbanístic per a la definició del traçat i les característiques del vial local principal de circumval·lació del nucli de Masos de Vespella, per la seva part nord-oest, que connecta el camí de Masos a la Coma amb la rotonda del nou cementiri. Als plànols d’ordenació del POUM es grafia una franja de protecció de terrenys inedificable com a reserva pel pas de la infraestructura. Aquesta limitació serà d’aplicació fins que sigui vigent el Pla especial urbanístic.

5. El planejament derivat establirà la xarxa viària local secundària d’acord a les pautes i indicacions establertes en aquest Pla d’Ordenació, a fi d'estructurar de forma coherent el sistema viari, en el marc dels estàndards fixats per a cada sector. El traçat de la xarxa viària local primària indicat a traços en el plànol del sistema viari bàsic (Plànol O.07) podrà ser ajustat pel planejament derivat tot mantenint la funcionalitat i nivell de servei de la infraestructura. Seguint les indicacions dels plànols d’ordenació, el planejament derivat assenyalarà les alineacions i rasants i pot precisar directament les característiques i el traçat de les obres d’urbanització bàsiques d’acord a l’article 65.2.e. del TRLUC, obres que, opcionalment poden formar part d’un projecte d’urbanització independent. El planejament derivat no podrà disminuir, en cap cas, les superfícies de la xarxa viària general i de la local principal establertes per aquest Pla d’Ordenació.

6. Les determinacions gràfiques dels intercanvis i interseccions de vies no vinculen la forma concreta dels enllaços. Els Plans especials urbanístics, els Projectes d’urbanització o els projectes constructius de les infraestructures podran variar justificadament la forma dels enllaços, però no reduir les reserves conjuntes de sòl formades per la vialitat i la seva protecció, la capacitat d'intercanvi i d'entrades i sortides de les vies ni els nivells de servei. En el supòsit que els projectes definitius necessitin menys sòl destinat a vialitat que el previst, el sòl sobrant rebrà automàticament la qualificació de protecció de vialitat, i es reservarà per a futures ampliacions.

7. El POUM reflecteix la xarxa bàsica de camins, que podrà ésser completada i precisada pel planejament especial. En la regulació del sòl no urbanitzable es preveuen règims i mesures urbanístiques en relació amb les vies incloses a la xarxa viària de camins.

8. S’haurà de tramitar un Pla especial urbanístic per a la millora de l’accessibilitat territorial des dels municipis veïns i, de la mobilitat i les condicions de seguretat, en cas d’incendi, del terme municipal de Vespella de Gaià, dels següents camins: -Camí de Masos a la urbanització de la Coma (Fins el camí de Valls). -Camí, dins de terme, al Mas d’en Rull i al Catllar, amb origen al camí Masos-la Coma. Aquests Plans especials urbanístics hauran de definir les característiques de l’arrengament, tant funcionals, dimensionals com materials, dels camins, per potenciar la mobilitat preferent no motoritzada d’aquestes vies de comunicació pel seu ús per part de ciclistes i vianants, sense descartar el pas de vehicles de motor, tot garantint la restricció de la velocitat. El seu tractament haurà de ser aquell que garanteixi la preservació dels valors dels sòls no urbanitzats i del paisatge que travessin. Mentre els Plans especials no incorporin noves determinacions, es prohibeix edificar a menys de 30 m de l’eix d’aquests camins.



47

Article 73.- Protecció del sistema viari: Condicions d’edificació i ús. 1. El sistema viari es projectarà i dimensionarà de forma que es compleixin les

condicions d’entorn i accessibilitat per a la intervenció dels bombers del Decret 241/1994 del 26 de juliol sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis, així com les especificacions tècniques tant del RD 314/2006, de 17 de març pel que s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació com del Reglament de Seguretat contra incendis en els establiments industrials aprovat pel RD2267/2004 de 3 de desembre.

2. El règim de la xarxa viària supramunicipal i general serà el que correspongui, amb subjecció de la legislació vigent, segons que es tracti de vies de competència de la Comunitat Autònoma, de la Diputació o del municipi.

3. El projecte, construcció, conservació, finançament, ús i explotació de les carreteres observaran el que disposen la LCC i el RLCC 6. En especial, s’hauran d’adoptar aquelles mesures de protecció front a la contaminació acústica generada per la xarxa viària i, les mesures de prevenció d’incendis descrites a l’article 11 del Decret 130/1998, 12 de maig, pel qual s’estableixen mesures de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres.

4. Les zones de domini públic, de servitud i d’afectació de carreteres i la línia

d’edificació es defineixen i regulen a la LCC i el RLCC 7 En sòl urbà, en aplicació de l’article 25.2 de la Llei de carreteres, la distància límit d’edificació serà la determinada en els plànols d’ordenació en funció de la clau urbanística d’aplicació, sense que es pugui sobrepassar l’alineació predominant de les edificacions existents en cada tram i, preservant sempre la zona de domini públic.

Article 74.- Regulació de les àrees d’aparcament exteriors. (Clau 4a). 1. Dins del sistema viari es preveu zones destinades exclusivament a aparcament de

vehicles a l’aire lliure. 2. Els espais destinats a les àrees d’aparcament exteriors s’hauran d’integrar en

l’entorn, per la qual cosa s’hauran de projectar necessàriament amb arbrat i jardineria. Les especies vegetals seleccionades seran les idònies per proporcionar el màxim d’ombra i requerir un mínim manteniment.

Article 75.- Regulació del sòl de protecció de vialitat. (Clau 4b). 1. Dins del sistema viari es destinen terrenys per a la protecció de la vialitat amb

l’objectiu d’establir una reserva que permeti futurs ajustos i/o ampliacions dels traçats de les vies assenyalats als plànols o bé transformacions de la seva secció.

2. Es tracta de sòl lliure inedificable que, en tant no siguin destinats a vialitat, haurà de rebre un tractament enjardinat.

6 Referència informativa: en la data d’aprovació del POUM, entre d’altres, la Llei 2/2009, de 25 d’agost, de carreteres i, el Decret 293/2003, de 18 de novembre, pel qual s’aprova el Reglament general de carreteres. 7 Referència informativa: en la data d’aprovació del POUM, la zona de domini públic es defineix i regula als articles 34 i 35 de la LCC i, als articles 72, 74 i 76 del RLCC. La zona de servitud es defineix i regula als articles 36 i 37 de la LCC i, als articles del 77 al 80 del RLCC. La zona d’afectació es defineix i regula als articles 38 i 39 de la LCC i, als articles del 81 al 85 del RLCC. La línia d’edificació en carreteres es defineix i regula als articles 40 i 41 de la LCC i, als articles del 86 al 90 del RLCC.



48

3. El sòl qualificat al POUM com a protecció de vialitat es pot adscriure, per part de

plans o projectes d’urbanització, a la xarxa viària amb l’objectiu de eixamplar vies, ajustar traçats, resoldre interseccions o intercanvis o, altres d’anàlegs, sense que la incorporació suposi modificació del planejament general.

Article 76.- Règim d’aplicació als camins rurals. 1. La xarxa de camins assenyalada en el POUM i la que es derivi dels plans especials

urbanístics, és de lliure circulació i accés.

2. Son objecte d’especial protecció, i per tant s’han de conservar, els elements que integren les dues principals xarxes de camins públics: els camins ramaders, que són de titularitat de la Generalitat de Catalunya, i els camins veïnals –els antics camins rals– de titularitat municipal.

3. La gestió municipal ha de garantir la funcionalitat dels camins que integren la resta de la xarxa de titularitat o ús públic: el viari històric i d’interès patrimonial, el que presta servei al sector agrícola i a la gestió del territori, el que pot ser valoritzat en clau turística o d’accés al medi natural, el que garanteix l’accessibilitat territorial dels serveis d’emergència i d’altres.

4. En els camins rurals, a més de les servituds que estableix la legislació vigent, es prohibeix edificar en els trams rectes a menys de 10 m de l’eix. En els trams corbats aquesta separació es mesurarà, per la part interior, en relació a una corba d’acord hipotètica de 30 m de radi. Dins d’aquesta banda de protecció no està premés cap tipus d’actuació que no estigui directament relacionada amb el condicionament o manteniment del camí.

5. L’obertura de nous camins rurals permanents només és possible en cas que formin part d’un Pla de prevenció contra incendis, d’un Pla tècnic de gestió i millora forestal o bé d’un pla especial en sòl no urbanitzable i, requereix de llicència municipal.

6. Mitjançant un projecte d’obra ordinària es podrà modificar la traça d’un camí rural si se substitueix per un altre que respecti l’estructura del lloc i millori l’accessibilitat del conjunt. En la resta de casos caldrà la redacció prèvia d’un pla especial.

7. El paviment dels camins rurals seran prioritàriament de grava, sauló compactat o

materials permeables. Quan el paviment del camí assoleixi un 8% de pendent s’haurà de preveure un tractament antilliscant integrat amb l’entorn.

8. S’admeten les obres de manteniment i millora. La pavimentació o asfaltat dels camins existents requereix llicència municipal, sens detriment d’altres tràmits d’avaluació d’impacte ambiental o d’avaluació ambiental estratègica quan l’organisme competent en matèria de medi ambient del Departament de Medi Ambient així ho exigeixi. En qualsevol cas, caldrà garantir que no es produeix un impacte significatiu sobre els valors naturals existents en el sòl no urbanitzable.

9. Tant en els camins existents com en els de nova creació s’hauran de prendre les mesures oportunes per evitar l’erosió, especialment en els marges i talussos.

10. S’hauran de sotmetre al procediment d’impacte ambiental els camins de més de 5 m d’amplada i en tots aquells casos on la pendent transversal del terreny sobre el que es situa el camí sobrepassi el 40%. S’exclouen d’aquest tràmit els camins de



49

desembosc de caràcter temporal quan l’autorització per a la seva obertura comporti garanties per a la restauració de les àrees afectades, una vegada hagi finalitzat la seva utilització.

11. Les actuacions sobre els camins rurals tindran en compte el seu paper com a elements vertebradors del sòl no urbanitzable i com a recorreguts d’interès paisatgístic que ofereixen una visió unitària i conjunta del espais oberts del territori.



50

CAPITOL SISÈ

SISTEMA D'EQUIPAMENTS (Clau 5) Article 77.- Definició i tipus d’equipaments comunitaris. 1. El sistema urbanístic d’equipaments comunitaris comprèn els centres públics, els

equipaments de caràcter religiós, cultural, docent, esportiu, sanitari, assistencial, de serveis tècnics i de transport i els altres equipaments que siguin d’interès públic o d’interès social.

2. En atenció a la forma d’adquisició i la seva titularitat, els equipaments poden ser: -Equipaments de titularitat municipal (Clau 5a). -Equipaments a obtenir per cessió gratuïta i obligatòria en el si d’un polígon d’actuació urbanístic (Clau 5b). -Equipaments a obtenir pel sistema d’expropiació (Clau 5c). No obstant l’anterior, aquests subíndexs s’aniran actualitzant atenent l’estat de fet i de titularitats, sense que això impliqui haver de modificar el POUM.

3. El sòl qualificat d’equipament serà preferentment de titularitat pública, si bé la titularitat podrà ser privada quan es qualifiqui d'equipament els terrenys on es desenvoluparà una activitat privada d’interès públic i així sigui fixada per mitjà d’un Pla especial o un Pla parcial urbanístic. Els equipaments públics podran atribuir la gestió al sector privat mitjançant el règim de concessió administrativa. El sòl destinat a sistema d’infraestructures de serveis tècnics podrà ser de titularitat i explotació pública o privada.

4. En atenció al seu ús, l’equipament comunitari pot ser: - Educatiu (E) - Sanitari-assistencial (S) - Esportiu (D) - Religiós (R) - Cultural (CU) - Lleure (L) - Administratiu (A) - Cementiri (CM) - De serveis tècnics i de transport (ST)

5. El sistema d’equipaments de serveis tècnics i de transport abasta els següents serveis:

a. Abastament d'aigües. Comprèn l'origen de les captacions, les estacions de tractament, les línies de conducció, els dipòsits reguladors i la xarxa fonamental de distribució.

b. Sanejament. Comprèn la xarxa de clavegueram i les estacions depuradores.



51

c. Instal·lacions de subministrament d'energia elèctrica. Comprèn les àrees destinades a estacions de distribució i transformació de l'energia elèctrica, així com les xarxes de transport d'alta , mitjà i baixa tensió.

d. Abocadors d'escombraries. Comprèn les àrees limitades per a aquest ús.

e. Telecomunicacions. Comprèn el sistema de xarxes de telecomunicacions i

comunicacions en general, per cable o per ones.

f. Instal·lacions de subministrament de gas. Comprèn les àrees destinades a estacions de distribució i pressió de gas, així com les xarxes de distribució d’alta, mitjà i baixa pressió.Comprèn les instal·lacions de canalització pel transport de gas i els seus elements auxiliars.

Article 78.- Desenvolupament del POUM. 1. En sòl urbà, el POUM indica de forma detallada la localització de cada

equipament, llevat de les àrees en què es preveu el desenvolupament mitjançant Plans de millora urbana. En aquest tipus de sòl, el POUM assigna els usos als equipaments existents. En cas contrari, l'Administració l’especificarà durant el desenvolupament del Pla.

2. En els àmbits de sòl urbà i urbanitzable subjectes a desenvolupament mitjançant planejament derivat, el POUM estableix els estàndards corresponents als equipaments, suggereix la seva possible localització orientativa i, quan s’indica, en casos determinats, fixa la seva ubicació obligatòria.

3. En el sòl no urbanitzable es permeten els equipaments que estiguin vinculats funcionalment al medi rural o que, per llurs dimensions o requeriments funcionals, no sigui adequat que s’integrin en la trama urbana. Per a la localització d’equipaments no previstos al planejament general, en aquesta classe de sòl, es requerirà l’aprovació d’un projecte, d’acord amb el procediment regulat a l’article 48 del TRLUC i l’article 57 del RLUC, que estableixi l’ordenació i les condicions d’implantació i, on es justifiqui degudament que l'àmbit d'actuació no està sotmès a un règim especial de protecció amb el qual siguin incompatibles, per raó dels seus valors, per l'existència de riscs o pel fet d'estar subjecte a limitacions o a servituds per a la protecció del domini públic. Així mateix, les actuacions que s'autoritzin no han de disminuir de manera significativa la permeabilitat o l’estabilitat del sòl ni han d'afectar de manera negativa la connectivitat territorial dels sistemes naturals o dels sistemes urbans. Al sòl no urbanitzable, serà possible la instal·lació de nous serveis tècnics en els casos contemplats a l’article 47.4.d. del TRLUC, seguint el procediment previst a l’article 48 del TRLUC i a l’article 57 del del RLUC.

4. Per variar l’ús assignat a un equipament de titularitat pública o, per concretar la titularitat i l’ús dels equipaments comunitaris, si no ho ha determinat el POUM, serà necessària l’aprovació d’un Pla especial urbanístic.

5. Per a la implantació de noves infraestructures de serveis tècnics no previstes en el POUM, s’hauran de redactar Plans especials urbanístics, segons preveuen els l’ articles 67 i 70 del TRLUC.



52

6. Quant a la xarxa d’abastament d’aigua i sanejament, cal tenir en consideració el següent:

a. És necessari que en aquells punts del municipi on es realitzi un

aprofitament de les aigües superficials subterrànies, aquests estiguin convenientment regularitzats davant l’administració hidràulica mitjançant l’obtenció d’aprofitament o bé la concessió d’aigua

b. La xarxa de sanejament a desenvolupar en els nous sectors urbans i urbanitzables haurà de ser preceptivament separativa.

c. En cas de no ser viable la connexió al sistema públic de sanejament, caldrà que el planejament derivat disposi d’un sistema depuratiu propi (serà necessari fer la reserva de sòl i econòmica corresponent). S’ha de tenir present que prèviament a qualsevol abocament, directe o indirecte, a la llera pública, cal obtenir de mà de l’Administració Hidràulica, la preceptiva autorització d’abocament, tal com estableixen els articles 245 i següents de l’RDPH.

d. Els planejament derivats que resolguin la gestió de les seves aigües residuals mitjançant l’ús del sistema públic de sanejament hauran d’assumir com a cost d’urbanització els costos d’inversió proporcionals a totes les infraestructures d’aquet sistema púbic que cal usar. Aquesta assumpció es podrà realitzar mitjançant la figura del conveni, tal com preveu el PSARU 2005

Article 79.- Condicions d’ordenació i d’edificació. 1. L’edificació en les àrees d’equipaments s’ajustarà a les necessitats funcionals dels

diversos equipaments i a l’organització general del teixit urbà.

2. En sòl urbà i per a tots els diferents usos d’equipaments, regirà el tipus d’ordenació de la zona on s’implantarà l’equipament o el de la seva zona contigua i es respectaran les condicions de separacions i alçada vigents en la zona. En el cas que l’equipament sigui contigu a dues zones diferents, s’adoptaran les condicions de menys impacte per l’entorn. Els canvis en les característiques de l’ordenació exigirà, prèviament l’aprovació d’un Pla especial urbanístic.

3. En sòl sotmès a desenvolupament urbanístic mitjançant planejament derivat, es respectarà la tipologia, alçades, separacions, necessitats d’aparcament, etc., que estableixi el Pla urbanístic derivat aprovat.

4. Els canvis en les característiques de l’ordenació exigirà prèviament, en els casos anteriors, l’aprovació d’un Pla de millora urbana.

5. En sòl no urbanitzable l’edificació s’ajustarà a la normativa d’aquest tipus de sòl.

No obstant, hauran d’ajustar-se al paisatge que els envolta i a les característiques del terreny dins del qual es situen.

6. Les noves esteses de xarxes de serveis tècnics, en sòl urbà i urbanitzable, han de

ser soterrades, llevat d’aquelles que per raó de seguretat de les persones i dels béns no ho han de ser.

7. Els centres de transformació hauran de seguir les següent directrius:



53

a. Per al sòl privat:

- En sòl a desenvolupar per planejament derivat, aquest n’haurà de precisar la ubicació i haurà de fixar les mesures adoptades i els elements utilitzats per minimitzar l’impacte visual. -En sòl urbà consolidat, s’hauran de situar sota la projecció de l’edifici. Quan, justificadament, per causes tècniques relatives a la companyia subministradora del servei, aquesta ubicació no fos possible, aleshores, excepcionalment, es permetrà la seva instal.lació en la zona no ocupada per l’edificació, havent de minimitzar-se l’impacte visual amb mesures correctores.

b. Per al sòl públic:

S’hauran d’integrar dins l’ordenació de l’àmbit en el qual s’ubiquin.

Article 80.- Condicions particulars pels sistemes tècnics.

1. El POUM estableix les següents distàncies mínimes límit de l’edificació, a cada

banda del traçat, respecte línies de mitja i d’alta tensió: - Línies de de 220 Kv: 8,00 m. - Línies de de 45 Kv: 6,50 m. - Línies de menys de 25 Kv: 6,00 m.

2. La sol·licitud de llicència per a la realització d’obres dins de la línia límit d’edificació haurà d’anar acompanyada d’un informe previ de la companyia elèctrica subministradora on es verifiqui el compliment de les garanties de seguretat contingudes a la normativa sectorial. Aquest informe pot reduir la distància límit de l’edificació, d’acord al previst al RCTGSLAT i, al punt 5.12.2. de la ITC-LAT 07 del mateix reglament.

3. Les línies de baixa tensió hauran de complir les distàncies de protecció que

estableix el Reglament electrotècnic de baixa tensió. 4. Als terrenys afectats per les canalitzacions del gasoducte Arbós-Tivissa , s’estableix

la distància mínima límit de l’edificació de 10 m, respecte de l’eix del traçat a una i altra banda del mateix. Són també d’aplicació la resta de determinacions contingudes a la Resolució de l’Àrea d’Indústria i Energia de la Subdelegació del Govern a Tarragona per la qual es sotmet a informació pública la sol·licitud d’autorització de les instal·lacions, reconeixement de la utilitat pública i l’estudi d’impacte ambiental del projecte d’instal·lacions del “Desdoblament de gasoducte Arbós-Tivissa” i les seves instal·lacions auxiliars, a la província de Tarragona, publicat al BOE núm. 81 de 4 d’abril de 2002. La sol·licitud de llicència per l’execució de les obres realitzades dins de la línia límit d’edificació, anirà acompanyada d’informe previ de la companyia de transport i distribució de gas natural, amb la finalitat de confirmar el compliment de les condicions de seguretat incloses en la normativa sectorial. Aquest informe pot reduir la distància límit de l’edificació, d’acord al previst a la normativa sectorial.

5. La creació de noves línies elèctriques aèries d’alta tensió o d’antenes de comunicació radioelèctrica o de telefonia, al sòl no urbanitzable, s’ordenarà conjuntament amb les existents, preferiblement, en el primer cas, corredors al llarg de les infraestructures viàries de comunicacions i situant-se en el segon cas pels



54

terrenys amb menys impacte sobre el medi. En el cas de noves esteses de línies per regular i racionalitzar els traçats de les diferents companyies i establir les mesures adequades de protecció es redactarà un Pla especial previ a la concessió de qualsevol llicència.

6. Per ordenar la implantació de les instal·lacions d’antenes de telefonia mòbil i

d’altres instal·lacions de radiocomunicació sobre el territori, caldrà la tramitació d’un pla especial.

7. Les instal·lacions puntuals d’antenes de telefonia mòbil i d’altres instal·lacions de radiocomunicació s’ajustaran a allò que disposa la legislació vigent. Les antenes ja instal·lades s’hauran d’adequar a la nova normativa en un màxim de 6 mesos, després de l’aprovació definitiva d’aquest POUM. Per tot el que no preveu aquesta norma, es tindrà en compte la Recomanació del Consell de la CE de 12 de juliol de 1999, relativa a l’exposició del públic en general als camps electromagnètics (DOCE L 199/59). Les instal·lacions han d’ésser projectades, utilitzades, mantingudes i controlades de manera que s’adeqüin al paisatge i s’assoleixin els objectius de qualitat ambiental i de seguretat que fixa la legislació vigent. Les torres de suport d’antenes, els camins d’accés i les escomeses elèctriques es compartiran sempre que sigui tècnica i econòmicament viable, s’ajusti a l’ordenació urbanística aprovada i suposi una reducció de l’impacte. Les noves xarxes d’energia o telecomunicacions que fossin necessàries per donar servei a aquestes implantacions seran soterrades.

8. Els vèrtexs geodèsics disposaran d’una distància de protecció de 10 m de diàmetre, on caldrà aclarir la vegetació per tal de garantir la correcta comunicació amb els satèl·lits.

9. Qualsevol implantació de telefonia mòbil o d’altres instal·lacions que requereixin les noves tecnologies de comunicació i de georeferenciació, no considerades als articles anteriors, requeriran de llicència municipal i l’autorització de la Comissió territorial d’Urbanisme. En tot cas caldrà justificar la idoneïtat de l’emplaçament en sòl no urbanitzable enfront a un altre emplaçament en sòl d’altra classificació.



55

CAPITOL SETÈ

SISTEMA D'ESPAIS LLIURES (Clau 6)

Article 81.- Definició, titularitat i tipus d’espais lliures. 1. El sistema d’espais lliures comprèn els sòls afectats al domini públic destinats a

l’esbarjo, el lleure i l’esport a l’aire lliure com els parcs i jardins públics, rambles, places, l’espai lliure de verd públic situat en sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable, etc.

2. Els sòls qualificats de sistema d’espais lliures seran de titularitat pública.

3. En atenció a la forma d’adquisició, els espais lliures poden ser: -Espais lliures adquirits (Clau 6a). -Espais lliures a obtenir per cessió gratuïta i obligatòria en el si d’un polígon d’actuació urbanístic (Clau 6b). -Espais lliures a obtenir pel sistema d’expropiació (Clau 6c). No obstant l’anterior, aquests subíndexs s’aniran actualitzant atenent l’estat de fet, sense que això impliqui haver de modificar el POUM.

Article 82.- Desenvolupament del POUM. 1. En sòl urbà, el POUM indica de forma detallada la localització dels espais lliures,

llevat de les àrees en què es preveu el desenvolupament mitjançant Plans de millora urbana.

2. En els àmbits de sòl urbà i urbanitzable subjectes a desenvolupament mitjançant planejament derivat, el POUM estableix els estàndards corresponents als sistema d’espais lliures, suggereix la seva possible localització orientativa i, quan s’indica, en casos determinats, fixa la seva ubicació obligatòria. Els terrenys destinats a espais lliures amb pendent superior al 20 % no són computables als efectes del compliment dels estàndards mínims legals.

3. Pel que fa a la modificació del sistema d’espais lliures, s’estarà al que disposa l’article 98 del TRLUC.

Article 83.- Condicions d’edificació i ús.- 1. Es permetran els usos i activitats que no desnaturalitzin per raó de la superfície

utilitzada o, de la seva permanència temporal, l’ús general d’aquest sòl i, les activitats i instal·lacions de manteniment i servei dels espais lliures. S’admeten les instal·lacions públiques descobertes per a la pràctica esportiva amb els seus serveis. No s’admetran aprofitaments privats del subsòl, sòl i volada d’aquests espais.

2. Els usos generals o principals són l’esbarjo i el gaudi de l’aire lliure i la natura. En el cas que les zones verdes estiguin situades en el sòl no urbanitzable s’entenen com a usos principals els següents: protecció, educació ambiental i apropament a la natura; conservació del medi; educació ambiental i/o cultural a l’aire lliure i excursionisme; centre d’interpretació o altres instal·lacions similars. amb l’objectiu.



56

En sòl no urbanitzable, el planejament general també podrà reservar sòl lliure sotmès a les regulacions d’aquest sistema per preservar i complementar espais amb valors culturals o arqueològics situats en aquest tipus de sòl.

3. Els usos complementaris admesos són el cultural, l’esportiu i els horts urbans.

4. S’admeten com a usos compatibles el comercial, limitat a quioscos o similars i tots els previstos pels equipaments.

5. S’admet la construcció d’aparcaments de titularitat pública en soterrani o en àrees exteriors, mitjançant gestió directa o indirecta del servei, sempre i quan sigui compatible amb l’ordenació i els usos del sistema, s’integri en l’entorn i, es garanteixi l’enjardinament i arbrat de l'espai.

6. Solament es permeten aquelles construccions al servei dels espais lliures públics que serveixin per a un millor desplegament dels usos admesos. Les edificacions s’ajustaran a les necessitats funcionals i a l’organització general de l’espai lliure on es situïn de forma que la seva ocupació, alçada i disseny garanteixin la seva integració. Les edificacions de, com a màxim, una única planta, no superaran l’alçada de 5 metres i l’ocupació del conjunt edificat serà de, com a màxim, el 2% de la superfície qualificada.

Article 84.- Condicions dels espais lliures públics. 1. Els espais lliures públics s’hauran d’ordenar amb elements vegetals adients al destí

de l’espai i seguint criteris de sostenibilitat del medi natural, de forma que s’economitzi el consum de recursos naturals i s’afavoreixi la protecció de la biodiversitat.

2. La localització, forma, dimensions, pendent i resta de característiques dels espais lliures hauran de reunir les condicions necessàries per a permetre una correcta utilització de l’espai per a l’esbarjo, el lleure i/o l’esport.



57

CAPITOL VUITÈ

SISTEMA D’HABITATGE DOTACIONAL PÚBLIC (Clau 6)

Article 85.- Definició i previsions.

El sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics comprèn les actuacions públiques d’habitatge destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència o emancipació justificades en polítiques socials prèviament definides. El planejament urbanístic general, en el cas que prevegi el sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics, pot determinar que aquesta reserva de 20 m2 per cada 100 m2 de sostre edificable per a equipaments de titularitat pública es destini, en determinats sectors, totalment o parcialment al sistema urbanístic d’habitatges dotacionals públics, d’acord amb el que estableix l’article 58.1.g del TRLUC.



58

TITOL TERCER. DISPOSICIONS COMUNS RELATIVES A L’ORDENACIÓ I L’ÚS.



59

CAPITOL PRIMER.

DEFINICIÓ DELS PARAMETRES COMUNS D'ORDENACIÓ

Article 86.- Definició dels paràmetres d'ordenació S’estableixen els següents paràmetres d’ordenació: 1. L’índex d'edificabilitat bruta és el factor que fixa el sostre edificable màxim d’un

sector o polígon en relació a la seva superfície expressat en m2t/m2s (metre quadrat de sostre edificable/ metre quadrat de sòl).

2. La superfície de sostre edificable és la suma de totes les superfícies cobertes, corresponents a les plantes que de conformitat amb les normes sobre ordenació, siguin computable.

3. L’índex d' edificabilitat neta és el factor que fixa el sostre edificable màxim d’una parcel·la en relació a la seva superfície, una vegada deduït el sòl destinat a sistemes, expressat en m2t/m2s (metre quadrat de sostre edificable/ metre quadrat de sòl).

4. La densitat màxima d'habitatges és el factor que fixa el nombre màxim d’habitatges d’un sector, polígon o parcel·la en relació a la seva superfície, expressada en hab/Ha (nombre d’habitatges per hectàrea de sòl) o, en hab/illa (nombre d’habitatges per illa).

Article 87.- Definició dels tipus d’ordenació de l’edificació. 1. L’edificació s’ordena segons un dels següents tipus:

- Conservació de l'estructura edificatòria. - Edificació ordenada segons alineació a vial. - Edificació aïllada. - Edificació ordenada segons volumetria específica.

2. L’edificació segons el tipus d’ordenació de conservació de l'estructura edificatòria és aquella consolidada existent, total o parcialment, dels nuclis històrics de Masos de Vespella i de Vespella de Gaià, que el POUM proposa mantenir.

3. L’edificació ordenada segons alineació a vial correspon a una edificació entre mitgeres, la façana de la qual és coincident o paral·lela a l'alineació del vial. Els paràmetres que estableixen l’aprofitament urbanístic d’aquest tipus d’edificació són l’alineació del vial, l’alçada edificable i nombre de plantes i la profunditat edificable o l’ocupació permeses.

4. Aquest tipus d’ordenació correspon a una edificació aïllada en relació a la forma i superfície de la parcel·la. Els paràmetres principals de l’ordenació de l’edificació aïllada són la grandària de la parcel·la,la densitat d’habitatges i els criteris d’ordenació de l’edificació en relació a la configuració i límits del sòl.

5. Els paràmetres que estableixen l’aprofitament urbanístic de l’edificació ordenada segons volumetria específica són l’índex d’edificabilitat, la densitat d’habitatge permesos i els criteris de configuració espaial de l’edificació.



60

Article 88.- Definicions referides a la parcel·la 1. Parcel·la: Porció de sòl urbà edificable, l’objectiu de la qual és individualitzar

l’edificació per unitats constructives. Una parcel·la és edificable si té: - La consideració de solar. - La superfície mínima establerta en cada zona. -Una geometria adequada per ser edificada segons el que s’estableix en cada zona.

2. Solar: Parcel·la que compleixin les condicions establertes a l’article 29 del TRLUC.

3. Parcel·la mínima: És la superfície mínima d’una parcel·la requerida per poder ser edificada per una unitat constructiva individualitzada. Les parcel·les mínimes, definides a cada zona, seran indivisibles; qualitat que caldrà fer constar al Registre de la Propietat en el moment d’inscripció de la finca. Tindrà la consideració de parcel·la mínima la que així es defineixi per a cada zona. També tindran la mateixa consideració aquelles parcel·les que compleixin les condicions del planejament que les va fer possibles, sempre que consti com a parcel·la independent de manera fefaent a l’ajuntament, bé per registres propis, o per qualsevol mitjà de prova admesa en Dret i que s’hagi originat abans de la data indicada en aquest POUM.

4. Façana mínima de parcel·la: Mínima llargada del llindar de parcel·la confrontant amb el carrer.

5. Llindars: Línies perimetrals que delimiten una parcel·la i la distingeixen de les seves contigües i dels espais públics: - Llindar frontal, és el que delimita la parcel·la amb la via pública, bé sigui de vianants o de tràfic rodat, són llindars laterals els restants, essent el tester el llindar oposat geomètricament al frontal. - Quan les parcel·les llindin amb més d’una via pública, tindran consideració de llindar frontal totes elles, si bé s’entendrà com a front de parcel·la aquell llindar frontal en el que s’hagi projectat l’accés a la parcel·la. En el cas de complimentar l’anterior varis llindars, el frontal de parcel·la serà el que estigui circumdat pel vial de major jerarquia.

Article 89.- Definicions referides a l’edificació.

1. Edificació principal: Edifici que conté els usos principals

2. Edificació auxiliar: Edifici que conté usos complementaris o auxiliars. Els

aprofitaments edificatoris d’una parcel·la seran el resultat de sumar totes les edificacions, tant les principals com les auxiliars.

3. Plantes d’un edifici: Es poden considerar total, o parcialment: - Planta soterrani (PS) - Planta baixa (PB) - Planta pis (PP) - Planta àtic (PA) - Planta golfes (PG) - Planta coberta (PC)



61

- Planta altell (PAL) Planta baixa (PB): És el pis baix de l’edifici a nivell de terra o dins els límits que s’estableix per a cada tipus edificatori o zona. Plantes soterranis (PS): Són aquelles situades per sota de la planta baixa. Les plantes soterrani estaran permeses en totes les zones i en un nombre màxim de tres si no s’indica el contrari en les regulacions específiques de cada zona. Planta pis (PP): És tota planta de l’edificació que estigui per sobre de la planta baixa. Planta àtic (PA): És la planta superior de l’edifici, per sota de la planta coberta, enretirada del pla de façana. Planta golfes (PG): És una planta sota coberta habitable situada per sobre de l'alçada reguladora màxima. Planta coberta (PC) És la planta terminal de l’edifici que protegeix la construcció de la pluja, mitjançant una teulada o un terrat, i que se situa immediatament per sobre del pla horitzontal dels elements resistents del darrer forjat real o possible. Planta altell (PAL) És una subdivisió de la planta baixa que únicament està permesa quan:

a) És accessible només des de la planta baixa del propi local. b) Està endarrerida de la línia de façana un mínim de 3 m. c) Està compresa dins de l’àmbit que ocupen les plantes pis edificades. d) Les alçades lliures mínimes inferior i superior de la planta són

respectivament de 3 m i 2.20 m.

4. Alçada reguladora màxima: És la dimensió vertical màxima que poden assolir les edificacions.

5. Nombre màxim de plantes: Nombre màxim de plantes permès dins de l'alçada máxima d’un edifici.

6. Elements tècnics de les instal·lacions: Parts integrants dels serveis comuns de l’edifici, com els següents: Filtres d’aire; dipòsits de reserva d’aigua, de refrigeració o acumuladors; estació depuradora d’aigües brutes; conductes de ventilació o de fums; claraboies; antenes de telecomunicació, ràdio i televisió; maquinària d’ascensor i, fins i tot, per accés d’aquests al pla de terrat o coberta; elements de suport per estendre i assecar la roba; i d’altres que comunament tinguin aquest valor d’element tècnic i que no suposin parts de l’edifici que es puguin comercialitzar independentment.

7. Cossos sortints: Són els voladius que sobresurten de l’alineació de façana o línia de façana, o de l’alineació interior, o de l’espai lliure a l’interior de l’illa, i tenen el caràcter d’habitables o ocupables, siguin oberts, semioberts o tancats. (fig.16)

a) Són cossos sortints oberts aquells elements volats com les terrasses i els

balcons que surten de la línia de la façana i que no tenen cap mena de peu dret estructural ni cap tipus d’element de tancament en cap dels seus costats.



62

b) Són cossos sortints semioberts els cossos volats que tanquin dos dels costats perpendiculars a la façana, ja siguin desmuntables o no desmuntables.

c) Són cossos sortints tancats els miradors, les tribunes i altres similars amb tots els costats amb tancaments, ja siguin desmuntables o no desmuntables.

8. Elements sortints: Són els elements constructius no habitables ni ocupables, de

caràcter fix, que sobresurten de l’alineació o línia de façana o de l’alineació interior o de l’alineació de l’edificació.

9. Celobert: Espai no edificat situat dins del volum d’edificació i destinat a obtenir il·luminació i ventilació a les peces.

a) Són celoberts mixts els oberts a espais lliures o a vials. b) Són celoberts interiors els que no s’obren a aquests espais.

10. Pati de ventilació: Espai no edificat, destinat a il·luminar o ventilar peces com les

escales, galeries, estenedors, etc., on no s'habita normalment.

a) Són patis de ventilació mixts els oberts a espais lliures o a vials. b) Són patis de ventilació interiors els que no s’obren a aquests espais.

11. Peces principals d’un habitatge: Tenen aquesta consideració les sales i dormitoris

d’acord amb la normativa sobre condicions mínimes d’habitabilitat.

12. Contorn de l’edificació: És el que resulta en funció dels paràmetres o constants del sistema d’ordenació.



63

CAPÍTOL SEGON.

DISPOSICIONS D’APLICACIÓ GENERAL

Article 90.- Planta baixa 1. Si no es diu el contrari, es permet el desdoblament de la planta baixa en dues

plantes, segons les modalitats de planta baixa i altell. (fig.4)

2. La planta baixa, per poder ser habitable, haurà de tenir, entre el terreny i el paviment, una cambra d'aire de, com a mínim, 30 cm de gruix.

3. L'alçada mínima de la planta baixa de les noves edificacions serà de:

-Per a usos comercials i hotelers: 3,50 m. -Per a habitatges: L’establerta per la normativa sobre condicions mínimes d’habitabilitat.

4. L’alçada màxima de la planta baixa serà de 4 m, llevat que la normativa específica digui el contrari.

Article 91.- Planta soterrani 1. Les plantes soterrani, en el tipus d'ordenació segons alineació de vial, són les

situades per sota de la rasant de la planta baixa. (fig.3)

2. Les plantes soterrani, en altres tipus d'ordenació, són tota planta enterrada o semisoterrada, sempre que la cara superior del forjat-sostre estigui a menys d’un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti més d’un metre per sobre d’aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa. (fig.1)

3. En els edificis emplaçats en terrenys en què existeixi gran diferència de nivell entre

la vorera del carrer, o part anterior de l'edifici, i la posterior o interior del solar, podrà ser habitable la part baixa d'aquell, encara que resulti soterrani en relació amb el carrer o part anterior, sempre que, considerada la façana posterior com a principal i com a rasant el nivell natural dels terrenys en ella s'observin en relació amb les dites façanes i rasants posteriors, pels seus diversos locals, totes les altres prescripcions que contenen aquestes Normes. (fig.2)

4. L'accés principal a l'edificació no es podrà realitzar per la planta soterrani.

5. L'alçada lliure de les plantes soterrani de les noves edificacions serà com a mínim

de 2,30 metres.

6. Als soterranis, no és permès l’ús d’habitatge ni la ubicació de dormitoris a l’ús hoteler, i només podrà ésser dedicat a aparcament de vehicles, trasters particulars, instal·lacions tècniques de l’edifici i similars. A excepció dels establiments hotelers, que es regeixen per normativa específica, en planta soterrani no es podrà desenvolupar cap altre activitat que la de pàrking.

7. Els soterranis no es podran dividir en unitats independents vinculades a locals

situats a la planta baixa.



64

8. En el cas que es destini a un ús diferent als citats a l’apartat 6è d’aquest article, la planta soterrani computarà a efectes de sostre màxim edificable, excepte que les Normes específiques determinin el contrari.

9. En els edificis d’habitatges plurifamiliars, al menys un dels elements verticals de

comunicació (escala, ascensor) hauran de comunicar obligatòriament amb la planta soterrani.

10. La part de planta soterrani que sobresurt un metre respecte el nivell del sòl exterior

haurà de situar-se necessàriament sota la projecció de l’edificació i dels seus cossos sortints per tal que no computi a efectes d’ocupació màxima. La planta soterrani haurà de separar-se un mínim d’1,20 m respecte qualsevol llindar de la finca i la rampa que li dóna accés haurà de separar-se d’ells un mínim d’1m. (fig. 22)

11. La planta soterrani, excepte en la tipologia unifamiliar i els casos indicats en cada

zona, podrà situar-se sota la zona de reculada lindant amb la via pública. En aquest àmbit la cota definitiva del paviment de la zona de reculada haurà de tenir la mateixa rasant que la voravia municipal.

Article 92.- Planta pis i àtic.

L'alçada lliure de les plantes pis i, de l’àtic allí on sigui autoritzat, no serà, en cap cas inferior, a 2,70 metres, havent-se de complir en tot moment la normativa vigent en matèria d’habitatge i activitats.

Article 93.- Planta coberta 1. Per aquells edificis acabats amb teulada, la planta coberta comença a comptar

des del pla superior del ràfec. El punt d'arrencada de la coberta no superarà l'alçada reguladora màxima i haurà de partir del punt d’intersecció entre el pla de façana i la part superior de l’últim forjat. En el cas d’edificacions aïllades, el punt d’arrencada de la coberta serà l’aresta superior de l’extrem del ràfec.

2. El pendent de la teulada no podrà ser superior al 30 %, ni el carener situar-se a més d’1,8 m per damunt del forjat sostre de l’última planta. (fig.8 i fig.9)

3. Els espais sota coberta comptabilitzen quant a alçada reguladora màxima, nombre màxim de plantes i edificabilitat sempre i quan siguin susceptibles de ser utilitzats. L’espai sota coberta no podrà destinar-se a traster.

4. Per sobre dels plans definits per la teulada, podran sobresortir les llucanes, els

penaus, els elements de ventilació, xemeneies i altres elements tècnics, antenes i claraboies; aquestes últimes hauran de ser paral·leles als plans de la coberta inclinada i no se separaran més de 50 cm d'aquesta en cap punt.

5. Per als edificis acabats amb coberta plana, es considerarà com a pla

d'arrencada de la coberta, el pla superior dels elements resistents de la darrera planta pis.

Article 94.- Planta golfes 1. Solament estan permeses les golfes habitables en edificacions unifamiliars, quan

tinguin coberta inclinada i així ho indiquin expressament les normes de la zona. En



65

cap cas les golfes habitables podran constituir un element independent del de l’habitatge immediatament inferior. (fig.7)

2. La superfície de la part de la planta sota coberta que disposi d’una alçària lliure superior a 1,50 metres computarà als efectes del càlcul del sostre màxim edificable.

3. En el cas d’edificacions unifamiliars aïllades, l’aresta superior del trespol inclinat de coberta, continguda en el pla de façana, que constitueix el seu punt d’arrencada, podrà situar-se per sobre de la cara superior de l’últim trespol, sense superar l’alçària d’1 m. per sobre de l’alçada reguladora. Per a aquesta tipologia edificatòria, la superfície total en planta de les golfes no podrà ser superior a un terç del de la planta immediatament inferior i, es concentrarà al centre del volum.

Article 95.- Alçada reguladora màxima i nombre màxim de plantes 1. S'han de respectar conjuntament l’alçada màxima i el nombre màxim de plantes.

(fig.10 i 12)

2. L'alçada màxima de l'edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa. (fig.10)

3. L'alçada màxima és la mesura vertical, en el pla exterior de la façana, que fixa

l'alçada límit des del punt de referència de l'alçada reguladora fins al pla superior de l'últim forjat resistent. (fig.15)

4. En aquells casos en què, per raons del pendent del terreny, l’edificació es

desenvolupi esgraonadament, els volums d’edificació que siguin construïts sobre cada una de les plantes o parts de planta que posseeixin la consideració de planta baixa se subjectaran a l’alçada màxima que correspongui pel que fa a cada una de les parts esmentades, on l’edificabilitat total no superarà aquella que resultaria d’edificar en un terreny horitzontal. Visualment, la solució s’haurà d’ajustar al nombre màxim de plantes permès. (fig.13) En cap dels casos en la tipologia d’edificació aïllada, les cotes de referència de les plantes baixes no podran ser establertes amb una variació absoluta de més o menys d’un metre en relació amb la cota natural del terreny. (fig.14)

5. En els conjunts residencials formats per més d’una edificació, l’alçada màxima s’amidarà en funció de l’alçada que correspon a cada un dels edificis, no s’admetran amidaments realitzats en funció del centre de gravetat del conjunt, sinó es preveu expressament a la normativa de la zona.

Article 96.- Elements sobre la coberta

Per sobre del darrer forjat de l’edifici només es permetran:

1. La coberta definitiva de l’edifici, l’arrencada de la qual se situa conforme a l’especificat a l’article 68.

2. Les baranes de façana i les dels patis interiors que s'alcin directament sobre la planta coberta. L'alçada d'aquestes baranes no podrà excedir 1 metre per sobre el nivell del paviment. El disseny d'aquestes baranes haurà de ser unitari pel conjunt de tot l'edifici.



66

3. Els elements de separació entre terrats, situats directament sobre l'alçada reguladora màxima. L'alçada d'aquests elements no podrà sobrepassar 1 metre per sobre el paviment en el pla de la façana; tanmateix, es podran aixecar fins a 1,80 m en els plans perpendiculars a la façana.

4. Els elements tècnics de les instal·lacions, com xemeneies, antenes, parallamps,

aparells d'aire condicionat, etc.

5. Els badalots d’ascensors i escales ( tant privades com comunitàries), amb alçada màxima de 3,30 m.

6. Els acabaments de l’edificació de caràcter exclusivament decoratiu que no

siguin susceptibles de cobriment ni tancament lateral, amb una alçada màxima de 2,10 metres.

7. No s’admetrà la realització de pèrgoles o porxos coberts.

8. Pantalles acústiques separades 3 m respecte la façana i amb una alçada

màxima de 3,30 m. Article 97.- Elements tècnics de les instal·lacions i serveis comuns 1. Els volums corresponents als elements tècnics de les instal·lacions definits en

aquestes Normes, s’hauran de preveure en el projecte d’edificació com a composició arquitectònica conjunta amb tot l’edifici.

2. Les dimensions dels volums corresponents a aquests elements són funció de les exigències tècniques de cada edifici o sistema d’instal·lació.

3. En cas que es trobin situats sobre la planta coberta no podran superar els 3 metres

d’alçada màxima, havent de recular 3 metres respecte el pla de façana i d’estar envoltats per un perímetre delimitador.

4. Les antenes hauran de situar-se a la coberta de l’edifici no sent autoritzable la

seva instal·lació als cossos sortints ni a les zones no ocupades per l’edificació.

Article 98.- Cossos sortints 1. Només s’admeten, a les zones on s’autoritzen, cossos sortints oberts.

2. La superfície dels cossos sortints oberts computarà als efectes de l'ocupació

màxima sobre la parcel·la, i no computaran a efectes del càlcul de la superfície del sostre edificable amb les limitacions imposades a les figures 19 i 20.

3. En els cossos sortints no es podran instal·lar rentadors, calderes, ni altres elements

de tipus tècnic ni tampoc escales.

Article 99.- Elements sortints 1. Els elements sortints no poden volar més de 0,1 m del pla de la façana.

2. No s'admeten elements decoratius (marquesines, pèrgoles, etc...) que puguin

afavorir una ulterior ampliació de superfície.

3. Les marquesines, quant a vol, seguiran l’establert pels cossos sortints.



67

4. Els elements sortints no permanents com són les veles, els rètols, els tendals, els anuncis o similars no s'inclouen en el concepte d'elements sortints regulats en aquest article.

Article 100.- Ventilació i il·luminació 1. El perímetre mínim de la façana i la compartimentació dels nous habitatges han

de garantir el compliment, respectivament, de les condicions dimensionals i de ventilació transversal natural previstes al DCHHCH on es regulen les condicions d’habitabilitat dels habitatges de nova construcció. Les reformes dels habitatges existents hauran de complir, com a mínim, les condicions excepcionals de ventilació previstes al mateix DCHHCH.

2. Les sales dels edificis d'habitatges han de rebre ventilació i il·luminació directament des d’un espai exterior obert o des del pati d’illa. Els dormitoris caldrà que rebin ventilació i il·luminació, si més no, de celoberts. Els espais d’ús comú i dormitoris de l’habitatge tindran ventilació i il·luminació a través d’obertures que respectaran les condicions assenyalades al DCHHCH. La ventilació i il·luminació de les altres dependències que no siguin les destinades a dormitoris o sales i les de les escales i peces auxiliars interiors, podran fer-se mitjançant patis de ventilació.

3. La ventilació i il·luminació per mitjans tècnics, sense utilització de celoberts o patis de ventilació, s’admetrà per a dependències i peces auxiliars dels habitatges no destinades a dormitoris i sales, quan s’assegurin les condicions higièniques i es realitzin mitjançant shunts o elements similars autoritzats per les normes estatals i municipals sobre condicions sanitàries i higièniques.

4. La ventilació i il·luminació dels locals de treball i sales destinats a usos comercials i d’oficines podrà realitzar-se mitjançant elements o mitjans tècnics de provada eficàcia, que assegurin condicions adequades d’higiene.

5. La ventilació i il·luminació dels estenedors interiors s’haurà d’efectuar

obligatòriament mitjançant patis de ventilació, que hauran de complir les condicions assenyalades al DCHHCH.

6. La ventilació d’un edifici s’ha de resoldre dins els límits de la seva parcel·la,

excepte si es mancomunen els patis o celoberts.

7. El que es disposa en aquest article i l’establert als articles següents sobre celoberts i patis de ventilació és aplicable, també, a les obres d’ampliació, per l’addició de plantes noves.

8. Els celoberts i els patis de ventilació relacionats amb l’ús d’habitatge no podran

utilitzar-se per a la ventilació directa d’aparcaments col·lectius ni de locals amb activitats industrials o sorolloses.

9. Els celoberts i els patis de ventilació, si són coberts per una claraboia, han de tenir

una sortida d’aire en el seu coronament amb una superfície no inferior a la de la seva superfície en planta.

10. El paviment de celoberts i patis de ventilació han d’estar, com a màxim, un metre

per damunt del nivell de sòl de la dependència a il·luminar o ventilar. 11. Les parets dels celoberts i patis de ventilació mixts s’han de considerar com a

façanes a tots els efectes.



68

12. No s’admetrà el cobriment amb tendals, ni el tancament dels espais interiors de

celoberts i patis de ventilació. (fig.27) Article 101.- Celoberts 1. La dimensió dels celoberts interiors i mixts ha de ser la que permeti inscriure a

l’interior seu un cercle de diàmetre igual a tres metres (3 m) i que la seva superfície mínima sigui de 9 m2. Les llums mínimes entre murs no podran reduir-se amb sortints o altres elements o serveis, com són els safareigs.

2. El celobert serà mancomunat quan pertanyi al volum edificable de dues o més

finques contigües. Serà indispensable, als efectes d’aquestes Normes, que l’esmentada comunitat de pati s’estableixi per Escriptura Pública, inscrita al Registre de la Propietat. Els patis mancomunats s’han de regir, pel que fa a la forma i dimensions, pel que es disposa per als patis interiors i els mixts.

Article 102.- Patis de ventilació

La dimensió del pati de ventilació ha de ser la que permeti inscriure-hi un

cercle de diàmetre mínim de dos metres (2 m.) i tingui una superfície mínima de 5 m2. No és permès de reduir les llums mínimes interiors amb sortints.

Article 103.- Tanques 1. Les tanques hauran d'aixecar-se seguint la línia i la rasant oficial i els paraments es

deixaran acabats com si es tractés d'una façana.

2. Tot terreny urbà o solar no edificat que confronti amb la via pública haurà de tancar-se amb una tanca definitiva d’acord a les regulacions de cada zona.

3. Les parcel·les s’hauran de tancar provisionalment a base de parets de 2,00 metres d'alçada, reforçades amb peus drets, tot arrebossat amb morter i pintat.

4. En l’execució d’obres de noves construccions o rehabilitacions d’edificis, és

obligatòria la instal·lació d’una tanca fixa de protecció de fusta (llisa i pintada), d’obra, o opaca de planxes metàl·liques, al límit de la propietat, que no podrà impedir el trànsit públic. Aquesta tanca haurà de mantenir-se en perfectes condicions de seguretat i ornat i no podrà realitzar-se amb malla electrosoldada, planxes metàl·liques, lones o similars.



69

CAPITOL TERCER

DISPOSICIONS D’APLICACIÓ AL TIPUS D'ORDENACIÓ D'EDIFICACIÓ ALINEADA A VIAL

Article 104.- Definicions. 1. Alineació del vial: És la línia en planta que estableix els límits entre el sistema de

comunicacions i el sòl privat edificable. L’alineació de l’edificació coincidirà amb la del carrer o vial, excepte en els casos de reculada obligatòria. -En el sòl urbà ve assenyalada en els plànols d’ordenació o en els planejaments derivats que el despleguen. -En el sòl urbanitzable, l’alineació del carrer vindrà assenyalada en els planejaments derivats que el despleguen, excepte en aquells casos que s’assenyalin com a vinculants als plànols. En cas de contradicció entre diferents documents, prevaldrà l’alineació de vial assenyalada en el document de planejament d’escala més detallada o en el projecte d’urbanització que el desenvolupa.

2. Rasant del carrer o vial: Línia que fixa l’altimetria de l’alineació del carrer en tot el seu recorregut. -En el sòl urbà que no està inclòs en un sector o polígon, és l’existent en el moment d’aprovació definitiva del POUM, excepte si s’assenyala una rasant nova en els plànols d’ordenació. -En el sòl urbà inclòs en un sector o en un polígon i en el sòl urbanitzable, vindran fixades per les actuacions derivades –planejament i projectes d’urbanització– que el desplegui. En cas de contradicció entre diferents documents, prevaldrà la rasant del carrer, que assenyali el document de planejament a escala més detallada o el projecte d’urbanització que el desenvolupa.

3. Línia de façana a carrer: És el tram d’alineació pertanyent a cada parcel·la.

4. Ample de vial: És la mida ortogonal a la seva alineació. 5. Mitgera: És la part lateral, límit entre dues edificacions o parcel·les, que s’eleva

des dels fonaments a la coberta, encara que la seva continuïtat s’interrompi per celoberts o patis de ventilació, de caràcter mancomunat.

6. Illa: Superfície de sòl delimitada per les alineacions de vialitat contigües.

7. Fondària edificable: És la línia poligonal traçada equidistantment a partir de les

línies de façanes a carrer, que delimita l’espai edificable d’una parcel·la. Defineix el pla de façana de l’edifici a l’espai lliure interior de l’illa.

8. Espai lliure interior d'illa: És l’espai lliure d’edificació o només edificable en planta

baixa i soterrani, quan sigui el cas, que resulta d’aplicar les profunditats edificables.

9. Reculada de l'edificació: És el retrocés de l’edificació respecte a l’alineació de

vial o mitgeres.



70

Article 105.- Planta soterrani. La planta soterrani no podrà tenir obertures a la via pública a causa dels

desnivells en qualsevol dels fronts d’edificació. (fig. 3)

Article 106.- Planta baixa. 1. És aquella el paviment de la qual estigui situat entre 0,60 m. per sobre i 0,60 m. per

sota de la rasant del vial, en els punts de major i menor cota, respectivament, que corresponen a la parcel·la. (fig. 5)

2. En els casos en què a conseqüència del pendent hi hagi més d’una planta que se situï dins dels límits establerts al paràgraf anterior, s’entendrà per planta baixa per a cada tram frontal de parcel·la, la de posició inferior.

3. En els casos de parcel·les enfrontades a dos vials oposats, es referirà la cota de la

planta baixa a cada front, com si es tractés de diferents parcel·les, la major profunditat de les quals sigui el punt mig de l’illa.

Article 107.- Regles sobre determinació d'alçades

La determinació de punt de referència o punt d’origen per a l’amidament de l’alçada és diferent per a cada un dels supòsits següents:

1. Edifici amb façana a una sola via

a) Si la rasant del carrer, sobre la línia de façana, presenta una diferència

de nivells entre l’extrem de la façana de cota més alta i el seu centre igual o menor a 0,60 m. l’alçada reguladora màxima s’amidarà al centre de la façana a partir de la rasant de la voravia en aquest punt.

b) Si la diferència de nivells és de més de 0,60 m. l’alçada reguladora màxima s’amidarà a partir d’un nivell situat a 0,60 m. per sota de la cota de l’extrem de la línia de façana de cota més alta.

c) Quan l’aplicació d’aquesta regla doni lloc que, a determinats punts de la façana, la rasant de la voravia se situï a més de 3 m. per sota d’aquell punt d’aplicació de l’alçada reguladora, la façana s’haurà de dividir en trams i tractar-se com si cadascun fos una façana independent.

2. Edifici amb façanes a dues o més vies, que facin cantonada o xamfrà

a) Si l’alçada fos la mateixa a cada cara de vial, s’aplicaran les

disposicions del número 1) anterior, però operant amb el conjunt de les façanes desenvolupades com si fos una de sola.

b) Si les alçades són diferents, quan no s’indiqui res especial en els plànols d’ordenació, la diferència d’alçada es podrà estendre pels carrers adjacents més estrets fins a una longitud màxima igual a la fondària edificable del carrer en el qual es permet una alçada major.

3. Edificació amb façana enfrontada a dues o més vies que no facin cantonada o xamfrà.

a) Si les edificacions estan separades entre si per l’espai lliure interior d’illa,

es regularan, quant a l’alçada, com si es tractés d’edificis independents.



71

b) Si els edificis no disposen d'espai lliure interior, l’alçada es determinarà en funció de l’amplada del vial a què doni cada edificació. Aquesta alçada s’aplicarà fins a una profunditat edificable determinada pel lloc geomètric dels punts equidistants de l’alineació objecte d’edificació i de la façana oposada.

Article 108.- Regles sobre mitgeres en l’edificació en alineació de vial.

Quan, a conseqüència de diferents alçades, reculades o d’altres causes, puguin sortir mitgeres al descobert, s’hauran d’acabar amb material de façana o enretirar-se per a permetre l’aparició d’obertures com si es tractés d’una façana (formant celoberts o patis de ventilació mixts).

Article 109.- Fondària edificable.

En sòl urbà els plànols d’ordenació fixen la línia de fondària edificable. Els edificis preexistents que sobrepassen la fondària edificable, resten en situació de disconformitat, de forma que les seves ampliacions de volum o sostre hauran de respectar la nova alineació interior.

Article 110.- Espai lliure interior d'illa.

L'espai lliure interior d'illa definit per l'alineació posterior de l'edificació no serà edificable en cap planta, tampoc en la planta soterrani i, obligatòriament, haurà de rebre un tractament enjardinat.

Article 111.- Cossos sortints. 1. En aquest tipus d'ordenació no s'admeten els cossos sortints semioberts ni tancats.

2. S’admeten els cossos sortints oberts amb una ocupació màxima del 30% del llarg

de la façana.

3. Els cossos sortints s’hauran de retirar un mínim d’1 metre de les mitgeres.

4. L'alçada mínima lliure entre la vorera i els cossos sortints és de 3,5 metres.

5. S’admeten cossos sortints oberts sobre l’espai lliure interior d’illa, amb volada màxima de 0,45 m, respectant les limitacions d’ocupació màxima de façana i de separació respecte les mitgeres assenyalades als punts anteriors.

Article 112.- Elements sortints.

El vol màxim de ràfecs respecte del pla de façana serà de 0,45 m.



72

CAPITOL QUART

DISPOSICIONS D’APLICACIÓ AL TIPUS D'ORDENACIÓ D'EDIFICACIÓ AÏLLADA

Article 113.- Definicions.

1. Ocupació màxima de la parcel·la: És la màxima ocupació en planta que poden assolir les edificacions dins la parcel·la.

2. Coeficient d'ocupació màxima: És la relació entre la superfície ocupable i la

superfície de la parcel·la neta edificable. S'estableix com a percentatge màxim de la superfície de parcel·la edificable que pot ser ocupada.

3. Sòl no ocupat per l’edificació: Els terrenys de la parcel·la no ocupats ni per l’edifici

ni per les construccions auxiliars. 4. Separacions mínimes (reculada): Distàncies mínimes a les quals ha de situar-se

l’edificació i els seus elements complementaris, incloent-ne cossos sortints tancats i semioberts, respecte els llindars de la parcel·la.(fig. 17, 25 i 26)

5. Construccions auxiliars: Totes aquelles construccions complementàries de la

principal, i que no poden ser posades al mercat com a elements independents.

6. Cota natural del terreny: Nivell relatiu de cada punt del terreny abans d’executar les obres

7. Cota d’anivellament o cota definitiva del terreny: Nivell del terreny una vegada

finalitzada la seva urbanització.

Article 114.- Forma i mida de la parcel·la. 1. La façana de la parcel·la és la part del solar amb front a la via pública. A les

normes de cada zona es regulen les condicions mínimes que ha de gaudir cada parcel·la.

2. A les zones destinades a habitatge unifamiliar, quedaran dispensades d'acomplir les condicions mínimes de parcel·la aquelles que tinguin una inscripció registral anterior al 8 de setembre de 1997.

Article 115.- Disposició de les edificacions dins la parcel·la.

1. L’edificació, sense excedir-se del màxim sostre edificable, podrà desenvolupar-

se segons un o més cossos edificatoris principals i, destinar part del mateix, si ho admeten les normes de les zones, a construccions auxiliars.

2. Quan hi ha acord entre veïns, es permetrà construir els habitatges formant una sola unitat edificatòria en la qual la divisió parcel·lària es fa coincidir amb una mitgera. Els habitatges aparellats podran compatir l’espai lliure privat i escripturar el sòl i l’edificació en règim de propietat horitzontal.

3. A les zones destinades a habitatge unifamiliar, només es podrà edificar un habitatge per parcel·la. En el cas de parcel·les superiors a la mínima es podrà construir un habitatge per cada unitat de superfície mínima sencera que correspongui.



73

Article 116.- Condicions d'edificabilitat. 1. Les condicions d'edificabilitat venen fixades, per a cada zona, mitjançant un

coeficient d'edificabilitat màxima sobre parcel·la neta.

2. El sostre màxim edificable serà la suma de les superfícies edificades de cada planta, que s'obtindran pel còmput de la superfície compresa entre els límits exteriors de l'edificació. (fig. 20, 21 i 31).

3. La superfície de les plantes soterrani no es considerarà als efectes del càlcul del sostre màxim edificable sempre i quan el seu ús sigui el de garatge, elements tècnics propis de l’edifici o similar.

4. Computaran en aquest càlcul les corresponents a les edificacions, instal·lacions o cossos d’edificació auxiliars. També, les de les edificacions existents que es conservin.

5. També es computaran els cossos sortints tancats, els semioberts, els rentadors

(50%) i els porxos (50%), i no computaran els cossos sortints oberts.

Article 117.- Ocupació màxima de la parcel·la

L’ocupació màxima de parcel·la s’amidarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tota l’edificació nova i la preexistent en ella que es conservi, inclosos els celoberts, patis de ventilació, porxos i, els cossos sortints, ja siguin edificació principal o auxiliar i, les plantes soterrani. (fig. 18, 19, 22, 23 i 24)

Article 118.- Separacions mínimes 1. Les separacions mínimes respecte els llindars de la parcel·la són les que es

preveuen per a cada zona. Les separacions mínimes entre cossos d’edificació principal dins la mateixa parcel·la serà, com a mínim, la semisuma de les seves alçades.

2. Les plantes soterrani destinades a aparcament resultants del rebaix de terres es podran situar en el límit de separació entre veïns.

3. Quan hi hagi acord entre els veïns, es permetrà situar sobre rasant les edificacions

auxiliars, sobre la línia de separació de propietats, de forma aparellada.

Article 119.- Planta soterrani

La planta soterrani és tota planta enterrada o semisoterrada, sempre que llur sostre sigui a menys d’un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semisoterrada, el sostre de la qual sobresurti més d’un metre per sobre d’aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa. (fig. 1 i 6)

Article 120.- Planta baixa

És aquella el paviment de la qual estigui situada entre 1 m. per sobre i 1 m. per

sota del nivell del sòl exterior definitiu.



74

Article 121.- Construccions i elements auxiliars 1. S’admet la instal·lació i construcció d’elements auxiliars al servei dels edificis

principals, com instal·lacions esportives, vestuaris, porteria, garites de guarda, garatge particular, porxos, locals per guardar material de jardineria, cambres depuradores de piscines, barbacoes, guinguetes de bar (únicament donant servei a un establiment hoteler), i altres per l’estil fins un màxim d’un 5 % de l’ocupació total de la parcel·la. Aquest percentatge s’ha de considerar inclòs dins del coeficient màxim total d’ocupació que fixa la clau de cada zona.

2. Els edificis auxiliars no sobrepassaran l’alçada màxima de 3m.

3. L’espai, sostre i volum de les construccions auxiliars computen a efectes d’edificabilitat màxima.

4. Aquestes construccions estan afectades per les separacions mínimes definides

per la clau de la zona, amb excepció de les rampes d’accés a aparcaments soterrats.

5. En edificis plurifamiliars, s’admetrà la construcció d’elements auxiliars d’ús

comunitari en tot l’àmbit de la parcel·la, com depuradores, dipòsits d’aigua, i similars si s’ubiquen sota la rasant definitiva del terreny.

Article 122.- Piscines

1. Es permetrà la ubicació de piscines en les zones no ocupades per l’edificació,

amb la condició que el vas se separi un mínim de 1,50 m de les llindes.

2. Les piscines privades dels habitatges plurifamiliars hauran d’estar envoltades per una zona de platja pavimentada amb paviment antilliscant d’amplada mínima 2,5 m tot i que s’admetrà que un dels costats tinguin una amplada mínima de 0,80m. Per a la resta d’aspectes, es regiran per les regulacions sectorials específiques d’aplicació a les piscines d’ús comunitari.

Article 123.- Sòl no ocupat per l'edificació 1. Els terrenys de la parcel·la no ocupables amb l'edificació com a conseqüència

de l’aplicació de la regla sobre ocupació màxima, no podran ser objecte de cap altre aprofitament més que el corresponent a espais lliures al servei de l'esmentada edificació.

2. Aquests espais no podran ser parcel·lats ni venuts ni tenir un ús independent de la resta del solar o edifici.

3. Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la

mancomunitat d'aquests espais.

4. Els espais no ocupats per l'edificació només es podran pavimentar en una superfície màxima d’un 30%, la resta s'hauran d' enjardinar obligatòriament, per a la qual cosa els projectes d’edificació, inclouran un projecte d’enjardinament on s’indicaran la seva organització, usos, rasants i el tractament de les diverses superfícies, les especies vegetals existents, les que s’han de conservar, el sistema de reg, etc.



75

No es permetrà la ubicació de centres de transformació o d’altres serveis similars que precisin d’un cos de construcció, si no se situen dins dels volums de les edificacions, o bé soterrats.

5. No es podrà destinar aquests espais a l'estacionament en superfície de vehicles. I conseqüentment, no es permetrà la instal·lació de marquesines ni altres tipus de cobriments.

6. En la tipologia plurifamiliar, en aquests espais, només serà possible realitzar

elements divisoris amb bardisses, de dimensions segons el que especifica l’art. 124 d’aquestes normes.

7. El solar ha de romandre en tot moment indivís i propietat del promotor o

comunitat de propietaris que el succeeixi. L’Escriptura d’Obra Nova i Divisió Horitzontal només podrà preveure adjudicacions d’ús exclusiu dels espais de planta baixa situats en una de les façanes de cada edifici.

Article 124.- Tanques 1. Les tanques que donin a espais públics s’hauran de subjectar en tota la seva

longitud a les alineacions i rasants oficials, encara que, en determinats casos es permetrà de tirar-les enrere o recular-les amb la finalitat de relacionar més bé l’edificació principal o les edificacions auxiliars a l’alineació de vial. En aquests casos, l’espai intermedi entre edificació i alineació pública s’haurà de mantenir amb jardineria a compte del propietari del sòl.

2. Si no es disposen altres determinacions a les normes de cada zona, les tanques tindran una alçada màxima de 2,00 m que es podrà fer amb material massís fins una cota màxima d'1,30 metres per damunt la rasant de la vorera i s'acabarà amb element calat, reixes o vegetació d'arbust. La part opaca es revestirà obligatòriament amb tractament de façana (pedra, morter pintat etc., no s’admet el bloc de formigó vist, el totxo de cara no vista etc.) i, en ella, s’hauran d’integrar les caixes de connexió elèctrica i altres serveis. (fig. 28)

3. En el cas de terrenys inclinats, la tanca s'haurà d'organitzar per trams de coronament horitzontal, qualsevol d'aquestes alçades no podrà augmentar més de 50 cm, i és obligatori produir l'escaló. (fig. 28)

4. Les tanques de parcel·la que limiten un conjunt residencial hauran de tenir idèntiques directrius estètiques per a tot el conjunt.

Article 125.- Adaptació topogràfica i moviment de terres 1. En els casos en què sigui imprescindible l’anivellament del sòl amb terrasses,

aquestes es disposaran de manera que la cota de cadascuna compleixi les condicions següents:

a) Dins la parcel·la, les plataformes d’anivellament no podran situar-se a

més d’1,50 metres per damunt o a més de 1,50 metres per sota de la cota natural del terreny. (fig. 29) Els murs de contenció de terres no podran tenir una alçada superior a 1,50 metres.

b) Als límits entre parcel·les veïnes, les plataformes d’anivellació no es podran situar a més d'1 m. per sobre o per sota de la cota natural del terreny del límit.



76

Els murs de contenció de terrenys no podran tenir una alçada major a 1 m. per sota de la cota natural i, per tant, en la seva part vista, l'alçada total de 2 m.

c) Al llinde de la parcel·la on hi hagi desnivells entre el terreny natural immediat i el carrer, es permetrà la realització de murs de contenció d'una alçada màxima de 2 m, comptats des de l'ampit superior del mur fins la rasant de la vorera o del terreny natural. Quan degut al desnivell l’anivellament del terreny s’hagi de realitzar amb més d’un mur, la seva separació mínima serà de tres metres. (fig. 30) Damunt d’aquests murs únicament podrà instal·lar-se una tanca de malla de 1 m d’alçada màxima que podrà trasdossar-se amb vegetació d’arbust.

d) L’anivellació del terreny definitiu de totes les plataformes de la parcel·la s'haurà de disposar de forma que no s’ultrapassin els talussos ideals 1:3 (alçada-base).

2. Com a norma general, no s'admetran dins el solar moviments de terres no compensats, és a dir, que requereixin aportacions de rebliment o fins i tot creació de volums buits que produeixin el mateix efecte. En tot cas, els esmentats volums buits computaran com a edificació.

3. En el projecte d'edificació, hi ha de figurar el plànol topogràfic del solar amb les dades altimètriques suficients per a donar idea del relleu del terreny original. Com a justificació d'aquest aspecte s'admetran únicament plànols topogràfics, no sent admeses les bases cartogràfiques e:1/500 procedents de vols.



77

CAPITOL CINQUÈ

DISPOSICIONS D’APLICACIÓ AL TIPUS D'ORDENACIÓ SEGONS ORDENACIÓ VOLUMÈTRICA ESPECÍFICA

Article 126.- Definicions. 1. Ordenació volumètrica rígida: Aquella que prefigura l’edifici de forma precisa.

2. Ordenació volumètrica flexible: Aquella en la que es fixen unes regles

d’ordenació que permeten solucionar l’edificació de formes diverses.

Article 127.- Parcel·la mínima.

Les condicions de la parcel·lació es fixa pormenoritzadament a la normativa específica de cadascuna de les zones.

Article 128.- Determinació de l’ordenació i el sostre edificable en la configuració rígida En aquesta modalitat, l'ordenació de la forma de l'edificació i el sostre edificable es determinen mitjançant la definició dels següents paràmetres: 1. Alineacions d'edificació: Grafiades al plànols d’ordenació i a les fitxes dels

Polígons d’actuació urbanística del POUM. Determinen el perímetre edificable per a cada planta. En general, els gàlibs grafiats són límits no sobrepassables si bé, en determinades zones, algunes de las alineacions assenyalades són d’ajust obligatori.

2. Nombre de plantes i alçada màxima: El nombre màxim de plantes es grafia als plànols d’ordenació i es determina a les normes de cada zona. L'alçada màxima de l'edificació s’aplicarà, en general, a partir de la cota de referència de la planta baixa, en la forma definida en les disposicions generals d’aquesta normativa. S’exceptuaran el casos en què les normes d’una zona ho prevegi de manera diferent.

Article 129.- Determinació de l’ordenació i el sostre edificable en la configuració flexible.

En la modalitat de l’ordenació volumètrica flexible de l'ordenació de l'edificació, el sostre edificable es determina mitjançant l’aplicació d’un índex d’edificabilitat definit pel POUM per a la zona i, les diferents definicions volumètriques possibles de l’edificació són el resultat de l’aplicació de diversos paràmetres propis del tipus d’ordenació segons alineació de vial o d’edificació aïllada.

Article 130.- Paràmetres complementaris i densitat màxima de l’ordenació. 1. Per a ambdues modalitats, el POUM preveu l’aplicació complementària de

normes reguladores d’un altre sistema d'ordenació de l’edificació per a aquells aspectes no suficientment definits a la normativa de cada zona.

2. La densitat màxima, en ambdós casos, es determina mitjançant la definició del nombre màxim d’habitatges, en funció del sostre edificable que realment es construeixi.



78

Article 131.- Modificació de les ordenacions volumètriques aprovades. 1. Les ordenacions volumètriques de l’edificació que el POUM grafia als plànols

d’ordenació, tenen caràcter normatiu. Per modificar-les, bastarà l’aprovació d’un Pla de millora urbana de regulació de la composició volumètrica, sempre que no s’alterin ni els usos principals, ni els aprofitaments i les càrregues urbanístiques, ni l’estructura fonamental del planejament urbanístic general.

2. A les noves ordenacions que resultin de la modificació, la separació mínima

entre edificacions o cossos d'edificació haurà de ser la següent:

- Edificis fins PB 4 m. - Edificis fins PB + 1P 6 m. - Edificis fins PB + 2P 8 m.



79

CAPÍTOL SISÈ

REGULACIÓ GENERAL D’USOS Article 132.- Definicions.

1. En atenció a la permissivitat, els usos poden ser:

a) Ús admissible aquell, la implantació del qual, està permesa pel Pla.

b) Ús prohibit aquell, la implantació del qual, no és permesa pel Pla.

2. En atenció a la seva preeminència, els usos poden ser:

a) Ús principal aquell que caracteritza un àrea del territori o defineix l’especialització d’un sector de planejament o zona urbanística. Els usos principals poden ser principalment:

1) Ús residencial: compren aquelles àrees que com a ús principal tenen l’ús d’habitatge i que en general, poden conviure tots aquells usos compatibles amb aquest últim, com poden ser: l’hoteler, d’oficina, dotacionals, de restauració... 2) Ús terciari: comprèn aquelles àrees on l’ús principal són els serveis com l’ús d’oficina, comerç, hoteler i magatzem, sense perjudici que pugui ser compatible amb l’ús industrial d’incidència ambiental baixa, l’ús d’indústria-aparador i els dotacionals, entre d’altres. 3) Ús industrial: compren aquelles àrees on l’ús principal és l’ús industrial, sense perjudici que pugui ser compatible amb els usos terciaris.

b) S’entén per ús complementari aquell que necessàriament ha d’incloure el planejament derivat que ordeni una àrea o sector del planejament com a complement de l’ús principal, però que en cap cas pot esdevenir ús principal del sector.

c) S’entén per usos compatibles aquells, la implantació dels quals, no es contradictòria amb l’ús principal. La compatibilitat d’un ús respecte el principal no implica la seva lliure implantació dins el mateix àmbit territorial, sinó únicament l’acceptació de que la seva presència pot ser simultània, sens perjudici de que aquesta interrelació obligui a assenyalar restriccions en la intensitat de l’ús compatible en funció dels paràmetres de l’ús principal.

d) S’entén per usos provisionals aquells que no estan prohibits per aquestes normes, s‘estableixen de manera temporal, no requereixen obres o instal·lacions permanents, no dificulten l’execució del POUM i, poden autoritzar-se, conforme a la legislació urbanística en vigor.

3. En atenció al domini, els usos es diferencien en:

a) S’entén per ús públic al referit als serveis prestats per l’Administració o

per gestió dels particulars sobre els bens de domini públic. També inclouen els realitzats per l’Administració en bens de propietat privada mitjançant arrendament o qualsevol altre tipus d’ocupació.



80

b) S’entén per ús privat el realitzat per particulars en propietat privada.

c) S’entén per ús col·lectiu el de caràcter privat relacionat amb un grup determinat de persones, relació que es defineix normalment pel pagament de quotes i preus.

d) S’entén per ús comunitari el que es desenvolupa en béns de propietat privada, de forma mancomunada, associada o comuna per part dels seus titulars.

Article 133.- Bases de la regulació. 1. El POUM regula de forma detallada els usos admissibles dels terrenys qualificats

com a sòl urbà, i s’entenen per prohibits els no expressament relacionats com a usos admesos.

2. En el sòl urbanitzable el POUM assenyala l’ús principal admissible de cada sector i si és el cas, els usos complementaris i compatibles.

3. Es regulen els usos en el sòl no urbanitzable conforme a l’establert a l’art. 47del TRLUC.

Donada la seva significació, en el marc d’aquestes normes es regula de forma específica l’ús d’aparcament Article 134. Desenvolupament de la regulació d’usos. 1. En el sòl urbà, per concretar la titularitat i l’ús dels equipaments comunitaris, si no

ho fa el planejament urbanístic general, s’haurà de tramitar un Pla especial urbanístic.

2. En el sòl urbanitzable els plans parcials urbanístics regularan detalladament els usos admesos d’acord a les determinacions del POUM.

3. En el sòl no urbanitzable, per a la implantació dels usos que estableix l’article 47.4 del TRLUC, per a la protecció i el millorament dels espais agrícoles i forestals, dels espais fluvials i, en general, del medi natural i del paisatge, amb vista a la implantació d’activitats vinculades a l’explotació de recursos naturals o per a qualsevol altra finalitat anàloga, es requerirà l’aprovació d’un Pla especial urbanístic.

4. Es consideren compatibles amb el planejament urbanístic general, i no se’n requereix la modificació prèvia, els Plans especials urbanístics que, sense alterar els usos principals establerts pel planejament general, estableixen restriccions d’ús per a ordenar la incidència i els efectes urbanístics ambientals, i sobre el teixit urbà que les activitats produeixen sobre el territori o per tal d’impedir la desaparició o l’alteració dels béns que integren el patrimoni cultural, de les zones d’un gran valor agrícola, forestal o ramader, d’espais rurals o periurbans o del paisatge.

5. Els plans especials urbanístics de protecció del patrimoni històric i cultural i, de conjunts històrics, poden establir limitacions d’usos que poden afectar a les àrees de declaració i/o a les de respecte.



81

Article 135.- Classes d’usos detallats en atenció a la seva funció. 1. Habitatge, compren l’edifici destinat a allotjament familiar. S’estableixen diferents

categories:

a) Habitatge unifamiliar. Es l'edifici per a habitatge aïllat, aparellat o agrupat entre mitgeres i, amb accés independent des de la via pública o espai privat comunitari. Es configura segons nivells o plantes que pertanyen tots ells a un mateix titular.

b) Habitatge plurifamiliar. Comprèn un conjunt d’habitatges en un mateix edifici i parcel·la comú de forma que participen d’accessos, estructura i instal·lacions comuns. Es configura segons nivells o plantes pertanyents a diferents titulars.

2. Habitatge dotacional públic. Compren les actuacions públiques d’habitatges destinades a satisfer els requeriments temporals de col·lectius de persones amb necessitats d’assistència d’acord amb polítiques socials prèviament definides.

3. Hoteler. Edifici destinat a allotjament temporal, de curta durada, de transeünts, regentat per un titular diferent del conjunt dels ocupants i que poden disposar de serveis comuns, com a neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions i espectacles, esports, etc., com poden ser els hotels, aparthotels i, en general, els del ram de l’hostaleria. Els establiments hotelers de nova implantació compliran els requisits tècnics i els serveis mínims d'una instal·lació de 3 estrelles.

4. Comerç. És l’ús que correspon als establiments oberts al públic, destinats a la

venda d’articles al detall, de caràcter individual o col·lectiu. No inclou el comerç a l’engròs, la restauració ni els usos recreatiu ni el de lleure. Aquest ús es regirà pel disposat al DLOEC (Decret Llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials). Els usos comercials que per les seves característiques, matèries manipulades o emmagatzemades o mitjans utilitzats, originin molèsties o generin riscos a la salubritat o seguretat de les persones o de les coses es regiran per l’establert per a l’ús industrial. Els comerços podran tenir associat un magatzem amb una superfície màxima igual a la destinada a la venda i limitat a una càrrega de foc de 200 Mca/m2 com a màxim.

5. Oficina. Inclou les activitats administratives de caràcter privat com les administratives, burocràtiques, financeres, professionals, assegurances i similars.

6. Restauració. Es considera de restauració aquell ús que té com objecte oferir menjars i begudes al públic assistent per ser consumit en l’establiment on es desenvolupa. Sens perjudici de la seva denominació comercial, les activitats de restauració es classifiquen en:

a) Restaurant: aquesta activitat disposa de cuina i de servei de menjador per tal d'oferir àpats al públic consistents bàsicament en dinars i sopars, mitjançant preu, per ser consumits en el mateix establiment. Els aliments servits poden ser elaborats en la cuina del propi establiment o bé procedir d’una empresa de catering o cuina industrial degudament inscrita en el Registre Sanitari d’indústries.



82

b) Bar: aquesta activitat disposa de barra i també pot disposar de servei de taula, per proporcionar al públic, mitjançant preu, begudes acompanyades o no de tapes, i entrepans freds o calents. No s’hi poden servir dinars o sopars.

c) Bar restaurant: aquesta activitat té com a objecte oferir al públic, mitjançant preu, els serveis de restaurant i bar conjuntament. Al sòl no urbanitzable, només es permeten els restaurants en edificacions incloses dins del catàleg de masies i cases rurals i, com a ús complementari a l’explotació de recursos principals admesos.

7. Recreatiu musical: Aquell destinat a oferir música en directe o reproduïda amb la

possibilitat que el públic assistent prengui consumicions, i amb la possibilitat o no de ballar. Sens perjudici de la seva denominació comercial, els usos pormenoritzats es classifiquen en:

a) Bar musical: aquesta activitat disposa de servei de bar, amb ambientació musical per mitjans mecànics, i no pot tenir pista de ball o espai assimilable, ni oferir representacions, projeccions, espectacles ni actuacions.

b) Discoteca: aquesta activitat disposa de servei de bar i d'un lloc idoni per ballar, amb una o més pistes, i amb música gravada prèviament i transmesa per mitjans mecànics i amb una o més barres i/o servei de taula; ocasionalment hi poden tenir lloc breus exhibicions i espectacles.

8. Lleure: És el referent a les manifestacions comunitàries del lleure, l’esbarjo i del

temps lliure no comprès en cap altre ús. Aquest ús inclou el dels espectacles i activitats recreatives no contemplats als apartats anteriors. Les activitats de lleure es classifiquen en:

c) Espectacles: Es consideren espectacles les representacions, les

actuacions, les exhibicions, les projeccions, les competicions o les activitats d'altre tipus adreçades a l'entreteniment o lleure, realitzades davant de públic, ofertes per una empresa i dutes a terme per artistes, esportistes o executants, que intervenen per compte de l'empresa. Els espectacles es classifiquen en:

1) Cinema: exhibició de pel·lícules cinematogràfiques en una pantalla, amb independència dels mitjans tècnics utilitzats. 2) Teatre i similars: representació a càrrec d'actors o executants d'obres teatrals o artístiques. Les representacions poden ser acompanyades en tot o en part de música, ja sigui instrumental o vocal, interpretada per artistes o altres persones o enregistrada amb anterioritat. En ell s’enquadren altres espectacles d’audició, concerts, folklore i exhibicions. 3) Activitats de joc i atraccions: Aquelles en les quals el públic assistent pot arriscar diners o objectes participant en jocs d'atzar, o utilitzar màquines o aparells recreatius o esportius o altres instal·lacions fixes o mòbils amb la finalitat d'esbarjo. Es classifiquen en:



83

- Jocs recreatius: aquesta activitat es desenvolupa mitjançant màquines o aparells en els quals, a canvi del pagament d'un preu, es pot gaudir d'un temps de joc i eventualment es pot oferir com a únic premi la repetició d'un temps de joc. La classificació d'aquestes activitats serà la que s'estableixi en la seva normativa específica.

- Jocs esportius: aquesta activitat es desenvolupa mitjançant màquines o aparells esportius o recreatius, amb exclusió dels jocs previstos en el Reglament de màquines recreatives i d'atzar. - Atraccions recreatives: aquesta activitat ofereix al públic assistent diversió mitjançant instal·lacions fixes o mòbils, com les instal·lacions aquàtiques, els cavallets mecànics, les sínies, les muntanyes russes, els tobogans, els llits elàstics, les fires i les tómboles.

9. Dotacional: És el que serveix per proveir als ciutadans de l’equipament que fa

possible la seva educació, enriquiment cultural, servei sanitari etc. i, per tant, tenen un caràcter comunitari. Als efectes de la seva pormenorització es distingeixen:

a) Administratiu: Compren instal·lacions de qualsevol administració

pública.

b) Educatiu. Que comprèn els centres d’ensenyament en tots el graus i modalitats. Escoles bressol, centres d’idiomes, acadèmies, etc.

c) Cultural. Inclou centres de conservació i transmissió del coneixement. Galeries d’art, sales d’exposicions, museus, sales de congressos, sales de conferències, centres d’associacions, col·legis professionals, agrupacions, biblioteques, espais destinats a la conservació i/o exposició de restes arqueològiques, etc.

d) Sanitari–assistencial. Comprèn la prestació d’assistència mèdica i serveis quirúrgics en règim d’ambulatori o d’hospitalització. S’exclouen els despatxos professionals. També inclou la prestació d’assistència no específicament sanitària a les persones mitjançant serveis socials. Inclou clíniques, dispensaris, consultoris, residències geriàtriques, així com clíniques veterinàries, etc.

e) Esportiu. És el que es desenvolupa en instal·lacions per a la pràctica de la cultura física i l’esport. Comprèn els espectacles esportius.

f) Religiós. Comprèn les activitats dels diferents cultes religiosos.

g) Residència col·lectiva o comunitària. És l’ús que correspon a edificis que es destinen a l’allotjament temporal, de llarga durada, o permanent d’una pluralitat de persones que poden disposar de serveis comuns, com a neteja, menjador, bugaderia, locals per a reunions, esports, etc., com són les residències geriàtriques que no ofereixen serveis sanitari - assistencials, residències d’estudiants, de religiosos, col·legis majors i similars.



84

h) Cementiri: Correspon als recintes destinats a la inhumació e cadàvers d’acord amb el que estableix la normativa sobre policia sanitària i mortuòria.

10. Industrial: Es consideren indústries les activitats dirigides a l’obtenció, reparació,

manteniment, transformació o realització de productes industrials, l’envasament i embalatge, així com l’aprofitament, recuperació i eliminació de residus o subproductes, qualsevol que sigui la naturalesa dels recursos i processos tècnics utilitzats. També comprèn l’emmagatzematge industrial

11. Serveis: Són aquelles activitats que comporten una prestació de servei directe al

ciutadà i són compatibles amb l’ús residencial. Es poden incloure les activitats industrials classificades a l’annex III de la LPCAA, sempre que no produeixin sorolls superiors a 40 decibels (dBa), ni fums, bafs o olors desagradables, ni donin lloc a acumulació de trànsit i la potència dels seus motors no excedeixi de 0,045 Kw/m2, amb un límit màxim de 15 Kw.

12. Magatzem: És l’ús que correspon a locals destinats exclusivament a l’estocatge.

13. Aparcament: Comprèn aquelles àrees situades fora de la calçada i aquelles

edificacions destinades a l’estacionament de vehicles. Aquest ús ve regulat al capítol setè d’aquest títol tercer.

14. Ús agropecuari (agrícola i/o ramader): És l’activitat derivada del conreu de la terra i/o, de la cria de bestiar, respectivament. Al sòl urbà queda prohibida la ubicació de qualsevol tipus de granja, estable, quadra o corral de bestiar i la criança d’animals (gallines, gossos, etc), amb finalitats industrials i/o particulars.

15. Agricultura extensiva: Sistemes extensius, tradicionals o convencionals de producció agrària, normalment desenvolupats sobre grans extensió de terreny.

16. Agricultura intensiva: Sistema que fa ús intensiu dels mitjans de producció, en mà d'obra, recursos i en capitalització per a l’obtenció de quantitats immenses, generalment, d'un sol tipus de producte, en reduïts espais, com per exemple els cultius d'hortícoles, com l'espàrrec, el cultiu de flors o el cultiu en hivernacle.

17. Ramaderia extensiva: Sistemes extensius, tradicionals o convencionals de producció animal que es caracteritzen per formar part d'un agroecosistema, i tenen com a objectiu la utilització del territori d'una manera perdurable, es a dir, estan sotmesos als cicles naturals, mantenen sempre una relació àmplia amb la producció vegetal de l'agroecosistema que formen part i es basen en la necessitat de llegar a la generació següent els elements que ho composen.

18. Ramaderia intensiva i/o industrial i granges: Conjunt de treballs que es requereixen per a l’obtenció de productes ramaders, tals com bestiar en viu i productes carnis, lleters i avícoles. El bestiar es troba estabulat, generalment sota condicions artificials de temperatura, llum i humitat amb l'objectiu d'incrementar la producció en el menor temps possible i, els animals s'alimenten, principalment, d'aliments enriquits. En les zones en què es permeti aquest ús, les noves instal·lacions han de complir les distàncies al sòl urbà i urbanitzable que estableix la legislació vigent.

19. Forestal: Explotació silvícola productiva,o conjunt d’activitats per a l’obtenció de productes de fusta, entenent-se com els derivats de l’explotació ordenada de masses boscoses.



85

Qualsevol intervenció en una àrea forestal s’haurà de fer d’acord amb el que s’estableix en un Pla de gestió forestal i de protecció de la fauna.

20. Repoblació forestal: Realització de treballs de plantació d’espècies vegetals en terrenys forestals degradats, afectats per incendis forestals, o terrenys agrícoles afectats per un canvi d’ús. La repoblació forestal s’ha de fer d’acord amb un estudi d’impacte ambiental i paisatgístic i amb espècies vegetals autòctones.

21. Rompudes per a conreus: Activitats de talada i desbrossada destinats a preparar el terreny per a la instauració d’una nova àrea de conreu. Només es permeten noves rompudes en espais que hagin mantingut una activitat agrícola en fases anteriors.

22. Activitat extractiva: La destinada a l’extracció dels recursos minerals en explotacions a cel obert o al subsòl, o les auxiliars destinades a les anteriors. S’hi inclouen les edificacions i les instal·lacions destinades a l’extracció i primer tractament dels recursos geològics situats a la mateixa zona. S’inclou en la definició l’aportació de terres derivades de l’extracció. Es prohibeix dins del terme municipal de Vespella de Gaià qualsevol activitat extractiva.

23. Agroturisme: Prestació d’un servei turístic, per motiu de vacances i mitjançant preu, en els qual la persona titular, pagès o pagesa professional, obté rendes agràries, ramaderes o forestals, on les persones usuàries poden conèixer les tasques i activitats pròpies de l'explotació agrària a la qual estan vinculades. Només s’admet en edificis existents en el moment de l’aprovació inicial d’aquest POUM, en finques amb explotació agrària, ramadera o forestal en actiu.

24. Estació de servei: Comprèn les instal·lacions de subministrament de carburants i altres serveis complementaris a aquest com el de rentat de vehicles i d’altres.

25. Càmping: Es desenvolupa sobre espais d’ús col·lectiu degudament delimitats destinats a la convivència agrupada de persones a l’aire lliure, mitjançant tendes de campanya, caravanes, autocaravanes i altres albergs mòbils o mitjançant bungalows, segons les modalitats establertes a la llei sectorial de turisme.

26. Educació en el lleure. Comprèn les activitats educatives en situació de temps

lliure i fora de l’ensenyament reglat i de l’àmbit familiar per a la transmissió de valors, mitjançant els recursos que ofereixen les activitats pròpies del temps d’esbarjo. Inclou l’estudi i gaudi del medi natural en instal·lacions com a cases de colònies, granges escoles, etc.

Article 136.- Simultaneïtat d’usos. 1. Quan una activitat comprengui varis dels usos permesos, i sempre que fossin

compatibles entre sí, cadascun dels mateixos haurà de complir les condicions que es determinin en les normes específiques aplicables.

2. El què es disposa en el paràgraf anterior s’aplicarà també als usos que, per la seva mateixa naturalesa, no sols siguin compatibles sinó que complementin l’activitat considerada.



86

Article 137.- Usos disconformes.

Els usos existents abans de l’aprovació inicial d’aquest POUM que resultessin disconformes a les seves prescripcions es poden mantenir mentre no esdevinguin incompatibles amb aquest, i sempre que s’adaptin als límits que fixi la LPCAA. Article 138.- Usos del subsòl. 1. En el sòl urbà els usos del subsòl vindran determinats per la subzona en la qual se

situï la parcel·la. En el sòl urbanitzable els usos vindran definits pel planejament derivat. En qualsevol cas, serà d’aplicació l’establert en la legislació urbanística en vigor.

2. El subsòl de les diferents classes de sòl, , resta sotmès a totes les servituds administratives necessàries per a la prestació de serveis públics o d’interès públic, tals com telecomunicacions, subministraments, transport i altres anàlegs.

3. L’aprofitament del subsòl es condiciona a la preservació de riscos, a la protecció d’aqüífers classificats i de restes arqueològiques/paleontològiques d’interès declarat.

4. Sempre que concorrin raons d’interès general i/o públic, i mitjançant l’aprovació d’un pla especial urbanístic es podrà modificar l’aprofitament del subsòl.



87

CAPÍTOL SETÈ

ÚS D’APARCAMENT Article 139.- Definicions.

1. S'entén per aparcament, les àrees situades fora de la calçada i aquelles

edificacions destinades a l’estacionament de vehicles

2. Es distingeix entre aparcaments “d’ús públic” i “d’ús privat”. En cas d’edificis, aquests últims corresponen als que no comercialitzen l’activitat.

Article 140.- Condicions dels espais d’aparcament. 1. Els instruments de planejament derivat, hauran de preveure sòl per a

aparcament, en funció dels usos i de l’edificabilitat, de manera que s’asseguri l’espai suficient per a aparcament de vehicles automòbils.

2. Les determinacions o exigències mínimes previstes per aparcaments respectaran

les següents regles:

a) Quan de l’aplicació de les determinacions mínimes d’aparcament, referides a la superfície d’altres usos o al nombre d’habitatges, resulti un número fraccionari de places, qualsevol fracció menor de la meitat es podrà descomptar. Tota fracció igual o superior a la meitat haurà de computar com una plaça més reservada per l’aparcament.

b) Els garatges disposaran d’accés directe des de la calçada, el disseny del qual garantirà l’entrada i sortida de vehicles sense comprometre la seguretat del trànsit.

c) Els espais oberts per a l’aparcament s’hauran d’integrar en el paisatge urbà. A aquestes efectes, es disposarà l’arbrat, jardineria i altres elements necessaris que garanteixin aquesta integració.

Article 141.- Reserva de places d’aparcament en els edificis.

Aquest Pla defineix l’aparcament com a ús complementari, amb la previsió d’un nombre mínim de places en tots els edificis de nova planta a situar a l’interior de l’edifici, excepte en els casos en que s’indica que s’autoritza situar-les al seu exterior.

En cas de coincidència d’usos en un mateix edifici s’establirà la reserva amb les places necessàries per cadascun d’ells.

En funció dels usos als quals es destina l’edifici es defineixen els següents mínims:

1. Ús habitatge: En habitatges unifamiliars serà de 2 places/habitatge. En edificis

plurifamiliars de menys de 10 habitatges 1 plaça/habitatge i, en cas de contenir 10 o més habitatges, s’haurà de reservar 1,5 places/habitatge.

2. Ús hoteler: Una plaça per cada habitació, i com a mínim una plaça per cada 200 m2 de superfície construïda.

3. Ús dotacional de residencial col·lectiva o comunitària: 1 plaça/100 m2 o fracció

de superfície construïda. Quan l’ús de residència es desenvolupi en edifici exclusiu, podran disposar-se dins l’espai exterior privatiu, si no ho prohibeix la normativa particular de la subzona.



88

4. Ús comercial: Amb caràcter general: 1 plaça/100 m2 o fracció de superfície

construïda. Quan l’ús es desenvolupi en edifici exclusiu, podran disposar-se dins l’espai exterior privatiu, si no ho prohibeix la normativa particular de la subzona.

5. Ús oficines: S’haurà de preveure 1 plaça per local i, una altra d’addicional per a

cada 75 m2 o fracció de superfície construïda.

6. Ús de restauració: Una plaça per cada cinc (5) localitats, a partir de 150 m2 útils. Quan l’ús es desenvolupi en edifici exclusiu, podran disposar-se dins l’espai exterior privatiu.

7. Recreatiu musical: Quan l’ús es desenvolupi en edifici exclusiu, 1 plaça/4 persones

d’aforament del local, que es podran situar dins l’espai exterior privatiu.

8. Lleure: Quan l’ús es desenvolupi en edifici exclusiu, i en el cas d’instal·lacions fixes, 1 plaça/ 5 persones d’aforament del local, que es podran situar dins l’espai exterior privatiu.

9. Ús dotacional:

a) Cultural: Només en edificis destinats a biblioteques, galeries d’art, museus i anàlegs, 1 plaça/ 100 m2 o fracció de superfície construïda sempre que la superfície construïda total sigui superior a 1.000 m2,. Quan l’ús es desenvolupi en edifici exclusiu, podran disposar-se dins l’espai exterior privatiu.

b) Sanitari-assistencial: En clíniques i hospitals, quan hi hagi allotjament de malalts, una plaça/100 m2 o fracció de superfície construïda o 1 plaça/ 5 llits.

c) Esportiu: Una plaça/100 m2 o fracció de superfície construïda. Quan l’ús es desenvolupi en edifici exclusiu, podran disposar-se dins l’espai exterior privatiu.

10. Ús industrial: Una plaça/100 m2 o fracció de superfície construïda. Quan l’ús es desenvolupi en edifici exclusiu, podran disposar-se dins l’espai exterior privatiu.

11. Ús de serveis: Una plaça/100 m2 o fracció de superfície construïda. Quan l’ús es desenvolupi en edifici exclusiu, podran disposar-se dins l’espai exterior privatiu.

12. Ús de magatzem: Una plaça/100 m2 o fracció de superfície construïda. Es podran situar dins l’espai exterior privatiu.

Article 142.- Causes d’excepció de les previsions de les places d’aparcament o de garatges en els edificis.

Les següents causes d'excepció podran exonerar el compliment o, reduir el nombre de places exigit per la normativa a causa de dificultats reconegudes: 1. Causes tècniques.

a) Quan, per raons tècniques demostrades, (aqüífers, nivell freàtic, mètodes d’excavació extraordinaris, etc.) no sigui possible complir amb el nombre de places exigides, es podrà exonerar parcialment del compliment d’aquestes.



89

b) Els edificis, no destinat a l’ús d’habitatge unifamiliar, en què, per

completar el nombre de places requerit, sigui necessari construir plantes soterrades en roca dura que impedeixi l’excavació a través de mètodes ordinaris. L’existència i la qualitat d’aquesta roca serà certificada pel director tècnic de l’obra i acompanyada d’estudi geotècnic.

2. Causes urbanístiques:

a) Es podrà exonerar de l’obligació de reserva d’aparcament en els següents casos:

- Edificis catalogats. - Solars amb façana a carrer de menys de 6 m. - Solars amb façana d’amplada inferior a 5 m.

b) Es podrà fer una excepció en l'aplicació de la reserva de places

d’aparcament en aquelles àrees de particular interès arqueològic, mitjançant l'aprovació d'un Pla especial urbanístic.

3. Causes físiques:

a) Quan es demostri al projecte l’impossibilitat d’encabir les places d’aparcament exigides, a causa de les dimensions o forma de la parcel·la, l’Ajuntament podrà exonerar el compliment de la reserva o reduir el nombre de places obligatòries.

b) Quan el nombre de places que és possible ubicar, a qualsevol de les plantes soterrani d’un edifici, sigui inferior a 10 unitats, sols serà obligatòria la primera planta soterrani.

Article 143.- Previsions de garatges en ampliacions i canvi d’ús d’edificis. 1. Els edificis no destinats a l’ús d’habitatge unifamiliar, que siguin objecte

d’ampliació preveuran el nombre de places necessari d’acord al disposat en l’article 140 (reserva de places d’aparcament en els edificis) aplicat sobre la superfície ampliada.

2. Si es produeix el canvi d’ús de part, o, la totalitat d’un edifici no destinat a l’ús d’habitatge unifamiliar, el nombre de places de garatge es reservarà d’acord al nous usos.

Article 144. Condicions dimensionals de l’edificació destinada a aparcament. 1. Els aparcaments d’edificis diferents als d’habitatge unifamiliar aïllat, comptaran

amb una superfície útil mínima de 22 m2 per cada plaça de reserva obligatòria.

2. L’amplada lliure mínima de l’accés és de 3 m, excepte en el cas de que es tracti d’un edifici que es destini a aparcament públic, on es comercialitza l’activitat, en que l’amplada serà de 5m per garantir la doble circulació o be, es disposaran dos accessos de 3 m d’amplada lliure.

3. L’alçada lliure mínima de les portes d’accés serà de 2,15 m.



90

4. L’accés rodat a l’interior de cada parcel·la es podrà realitzar únicament mitjançant una única connexió amb la via pública.

5. S’exceptuen els aparcaments d’explotació comercial on, per la seva capacitat sigui necessari preveure un nombre superior i, els situats en edificis plurifamiliars, casos en els que es permetrà un màxim de dues connexions. Aquesta condició és també d’aplicació als habitatges unifamiliars en filera, que necessàriament hauran de mancomunar els accessos.

6. L’amplada mínima de les rampes serà la següent:

Nombre de sentits de circulació de l’element Amplada mínima (m) 1 3 m 2 5 m 7. L’amplada mínima dels passadissos de circulació interior serà la següent:

Angle format entre la plaça i el passadís Amplada mínima (m) 45º 4,00 m 60º 4,50m 90º 5,00m

S’admetrà l’estretament puntual del passadís de circulació davant els nuclis de comunicació vertical de l’edifici i per elements estructurals amb un mínim d’amplada de 3 m sempre que les places d’aparcament confrontants tinguin amplada mínima de 3,30 m. Serà possible agrupar els accessos o les rampes de forma que l’amplada conjunta de varis elements sigui la suma de les amplades de cadascun d’ells, fins un màxim de 6m.

8. Les dimensions mínimes de la plaça d’aparcament serà de 2,50 m d’amplada per

5,00 m de llargada, aquestes dimensions s’entenen lliures de qualsevol tipus d’element, inclosos els estructurals. L’amplada mínima de les places extremes que limitin amb murs serà de 3,00 m. Les places estaran senyalitzades mitjançant una banda de color d’una amplada mínima de 0,10 m, que es situada sobre l’eix. El projecte constructiu grafiarà, numerarà i acotarà la totalitat de les places.

9. Als garatges d’ús privat es podran tancar les places dels vehicles quan es compleixin les següents condicions:

a) Que en el projecte constructiu i, a l’activitat aprovada, figurin com a individualitzades.

b) Que la plaça a individualitzar tingui unes dimensions mínimes lliures de 3,10 m x 5,00 m i que no impedeixi l’accés a les places confrontants.

c) No es podrà independitzar una agrupació de places de més de cinc (5) vehicles o superior a 90 m2 de superfície útil total.

d) La porta d’accés a l’espai independitzat tindrà una amplada mínima lliure de 3,00 m i una alçada mínima lliure de 2,10 m. Aquesta porta haurà de disposar de sistema d’obertura manual des de l’interior i permetre la intervenció del servei d’extinció d’incendis.



91

e) Dins l’espai tancat no s’admetran usos diferents al d’aparcament.

f) No s’admetran compartimentacions que afectin les condicions de ventilació general de l’aparcament.

10. S’entén que els recintes privats per a aparcament, amb accés independent a

l’habitatge del qual forma part, encara que siguin servits per espais comuns destinats a circulació, constitueixen garatges independents i no els hi és d’aplicació les regulacions de l’apartat anterior.

11. En el garatges de nova construcció l’alçada lliure mínima en tots els seus punts serà de 2,30 m. En les garatges existents l’alçada lliure ha de permetre el correcte i segur funcionament de l’activitat.

12. Les rampes tindran un pendent màxim del 20 %. El pendent de les entrades i les sortides, als 5 primers metres de l’accés i, sense afectar la via pública, serà, com a màxim, del 4%. En ciutat jardí unifamiliar, en parcel·les de pendent superior al 20%, s’admetrà augmentar el pendent de les rampes en els 4 primers metres, fins el 10%, tot mantenint, per la resta, el 20%.

13. Si fos necessària la creació d'una vorera per accedir o sortir els vianants del garatge, aquesta tindrà com a mínim una amplada de 0,90 m i una alçada respecte al terra de 0,15. També és admissible assenyalar-la mitjançant pintura al terra.

14. Si un nou garatge compta amb espais provinents de l'annexió d'un d’existent, el conjunt haurà de complir les determinacions d’aquest capítol per la totalitat del recinte resultant.

Article 145.- Característiques constructives, instal·lacions i acabats dels garatges. 1. Els materials compliran les disposicions del CTE-DB-SI (Codi tècnic de l’edificació

CTE-Seguretat en cas d’incendi).

2. No podrà tenir comunicació amb d’altres dedicats a ús diferent, llevat del relatiu a tallers per a la reparació de vehicles.

3. El nivell mínim d’il·luminació serà de quinze (15) lux entre la plaça de garatge i les zones comunes de circulació de l’edifici i de cinquanta (50) lux a l’entrada.

4. El sistema de ventilació estarà projectat i es realitzarà de forma que s’eviti l’acumulació de gasos nocius en proporció capaç de produir accidents. La superfície de ventilació natural serà, com a mínim, d’un 5% de la del local, quan les obertures es situen en façanes oposades que assegurin l’escombrat de l’aire del seu interior. Si totes les obertures es troben a la mateixa façana, aquesta ventilació haurà de ser almenys d’un 8%.

5. Es podran utilitzar els accessos del garatge tant per a l'aspiració d'aire com per a la seva expulsió, sempre que es justifiqui que la velocitat de l'aire als accessos sigui inferior a 3m/segon, i quan la superfície útil total no superi els 1.000 m2 o els 50 vehicles d'aforament.

6. El sistema d’extracció forçada expulsarà l’aire obligatòriament, mitjançant conductes, a través de la coberta de l’edifici.



92

TÍTOL QUART. REGULACIÓ DEL SÒL URBÀ



93

CAPÍTOL PRIMER

DISPOSICIONS GENERALS Article 146.- Definició

Compren els terrenys que gaudeixen de les condicions indicades a l’article 26 del TRLUC. Article 147.- Elements de regulació 1. Per a l’ordenació dels terrenys el POUM preveu, dins del sòl urbà, les següents

qualificacions:

a) Conservació de l’estructura edificatòria (Clau 11) b) Edificació segons alineació de vial (Clau 12) c) Edificació aïllada (Clau 13) d) Edificació segons ordenació específica (Clau 14)

2. Per completar la definició de les determinacions urbanístiques del POUM es

preveu la formulació de Plans de millora urbana i Plans Especials.

3. Als efectes d'ordenar i garantir l’equidistribució de beneficis i càrregues del planejament, el POUM delimita polígons d'actuació que són objecte de regulació detallada.

4. Els plans i projectes contindran mesures per a una gestió eficient de l’estalvi

energètic, el control de la contaminació lumínica, mesures correctores de l’impacte sonor dels usos i activitats, facilitaran la gestió dels residus, i afavoriran l’eficiència i l’estalvi en l’ús de l’aigua.

Article 148.- Alineacions i rasants 1. Els plànols d'ordenació defineixen les alineacions del sòl urbà que resultaran

precisades, en el cas que sigui necessari, per Plans de millora urbana i els Plans Especials, que hauran de desenvolupar en el cas que sigui procedent, els criteris d'ordenació i d'urbanització proposats per les Normes Subsidiàries.

2. En tot el que no resulti modificat pel POUM continuen vigents les actuals

alineacions i rasants.



94

CAPÍTOL SEGON

CONSERVACIÓ DE L’ESTRUCTURA EDIFICATÒRIA (CLAU 11) Article 149.- Definició

Es tracta de l'edificació consolidada, total o parcialment, dels nuclis històrics de

Masos de Vespella i de Vespella de Gaià, que el POUM protegeix per assolir la seva conservació. Article 150.- Subclaus

S'estableixen tres subclaus:

- Subclau 11a: Edificació existent en illa tancada. - Subclau 11b: Edificacions aïllades existents. - Subclau 11c: Edificacions agrupades existents. - Subclau 11d: Edificacions singulars existents.

Article 151.- Tipus d’ordenació

Es mantindrà i conservarà l'ordenació i edificació existent. Per poder modificar-

la, s’haurà de tramitar un Pla de millora urbana. Article 152.- Condicions de la parcel·la

Les existents abans de l'entrada en vigor de les anteriors NNSS (8 de setembre de 1997). Article 153.- Condicions d’edificació 1. Les actuacions de restauració de les façanes no suposaran aportacions de

reinvenció del disseny original de les mateixes i hauran d’anar encaminades a recuperar els seus valors arquitectònics. No es permetran alteracions en els seus elements. Només s’autoritzarà variar les dimensions o practicar l’obertura de nous forats, puntualment, en determinades parts de façana, quan es justifiqui la seva necessitat funcional, el manteniment de les lleis compositives originals i no es desvirtuïn els valors protegits.

2. Si bé s’autoritza agrupar parcel·les contigües, a la composició de la façana del nou edifici que resulti de construir sobre l’agrupació haurà de quedar reflectida la tipologia parcel·laria de la zona, ja sigui mitjançant la fragmentació de la composició o l’aplicació de color.

3. L’acabament de façanes serà a base d’estucat o, pintat sobre arrebossat. Es prohibeix expressament l’ús del fibrociment, de morters monocapa, l’obra vista, els elements sintètics, els plàstics i els materials brillants i de color viu. Si es conserven els colors originals, s’haurà d’utilitzar la mateixa tècnica i color que els existents. En cas contrari, i mentre no es defineixin al planejament especial, la tècnica i els colors que s’apliquin hauran de ser autoritzats per l’Ajuntament. S’utilitzaran fusteries de fusta natural envernissada o pintada o, de metall no brillant No s'hi permetran portes enrotllables metàl·liques ni persianes enrotllables, excepte les exteriors de lamel·les petites de fusta enrotllables amb corda.



95

SUBCLAU 11a Article 154.- Tipus d’ordenació

La subclau és d’aplicació en el sòl urbà consolidat del nucli històric de Masos

de Vespella. Article 155.- Condicions de l’edificació 1. Les obres de reforma pel manteniment i conservació de les actuals edificacions

s'ajustaran als tipus d'ordenació, condicions de l'edificació i l'estructura edificatòria existent. No es podran modificar les seves alineacions, rasants ni volums.

2. En el cas d'edificacions d'una sola alçada, es permetrà l'ampliació del seu volum fins a una planta pis. En el cas que les edificacions veïnes disposin d’elles, l'ampliació també podrà proposar la construcció de golfes. L'alçada màxima permesa serà la que determinen les edificacions existents i veïnes. En aquest supòsit, s’estarà al procediment previst a l’article 188.5 del TRLUC i a l’article 252.1 del RLUC. No es permet l'aparició de noves mitgeres vistes. En aquest cas i, en el de les existents sense revestiment, caldrà donar-les el mateix tractament de la façana principal.

Article 156.- Altres condicions de l’edificació.

1. No s’admeten cossos sortints.

2. En els supòsits d’ampliació en alçada previstos a l’article anterior, els materials,

textures i colors es subjectaran als existents de l’edifici original.

Article 157.- Condicions d’ús S'admetran els següents usos: En P.B.: Administratiu, aparcament, comercial, cultural, educatiu, lleure,

habitatge, hoteler i sanitari. En P.1: Cultural, educatiu, lleure, habitatge i hoteler.



96

SUBCLAU 11b Article 158.- Tipus d’ordenació

La subclau és d’aplicació en: - El sòl urbà consolidat del nucli històric de Masos de Vespella. - El sòl urbà consolidat del nucli històric de Vespella.

Article 159.- Condicions de la parcel·la

No s’admet la segregacions de terrenys. Article 160.- Condicions de l’edificació 1. Les obres de reforma pel manteniment i conservació de les actuals edificacions


2. En el cas d'edificacions d'una sola alçada, es permetrà l'ampliació del seu volum fins a una planta pis. En el cas que les edificacions veïnes disposin d’elles, l'ampliació també podrà proposar la construcció de golfes. L'alçada màxima permesa serà la que determinen les edificacions existents i veïnes. En aquest supòsit, s’estarà al procediment previst a l’article 188.5 del TRLUC i a l’article 252.1 del RLUC. No es permet l'aparició de noves mitgeres vistes. En aquest cas i, en el de les existents sense revestiment, caldrà donar-les el mateix tractament de la façana principal.


En els supòsits d’ampliació en alçada previstos a l’article anterior, els materials, textures i colors es subjectaran als existents de l’edifici original i, es permetran cossos sortints a base de balcó amb llosa de pedra natural, amb barana de brèndoles metàl·liques. No s’admeten balcons correguts.





97

SUBCLAU 11c Article 163.- Tipus d’ordenació

1. Al tractar-se d’una mateixa unitat formal, el Pla de millora urbana, necessari per

a la modificació de l'ordenació i edificació agrupada existent, per determinar i conformar la seva imatge, abastarà totes les edificacions segons una actuació global i unitària.

2. La subclau és d’aplicació en el sòl urbà consolidat del nucli històric de Vespella. Article 164.- Condicions de l’edificació 1. Les obres de reforma pel manteniment i conservació de les actuals edificacions


2. En el cas d'edificacions d'una sola alçada, es permetrà l'ampliació del seu volum fins a una planta pis. En el cas que les edificacions veïnes disposin d’elles, l'ampliació també podrà proposar la construcció de golfes. L'alçada màxima permesa serà la que determinen les edificacions existents i veïnes. En aquest supòsit, serà suficient el procediment previst a l’article 188.5 del TRLUC i a l’article 252.1 del RLUC. No es permet l'aparició de noves mitgeres vistes. En aquest cas i, en el de les existents sense revestiment, caldrà donar-les el mateix tractament de la façana principal.


1. No s’admeten cossos sortints.

2. En els supòsits d’ampliació en alçada previstos a l’article anterior, els materials,

textures i colors es subjectaran als existents de l’edifici original.



Aquestes edificacions conformen una unitat formal. És per això que es proposa una actuació global i unitària que determini i conformi la imatge.



98

SUBCLAU 11d

Article 167.- Tipus d’ordenació 1. Aquesta zona comprèn terrenys edificats segons característiques específiques,

amb alguna edificació d’interès artístic o històric, i és finalitat d'aquest POUM assegurar-ne la permanència, i no admetre alteracions de l'aprofitament existent ni de la disposició de volums. Per tant, no s’admet cap tipus de transformació de les condicions d’edificació o estètiques existents.

2. No obstant això, mitjançant la redacció d’un Pla de millora urbana, en casos justificats, es podran realitzar petites ampliacions, respectuoses amb l’edificació existent, per a l’adequació de l’edificació a les normes d’habitabilitat o al nous usos.

3. La subclau és d’aplicació en el sòl urbà consolidat del nucli històric de Vespella. Article 168.- Condicions de l’edificació

En absència de planejament derivat, solament es podran realitzar obres de manteniment, conservació i, rehabilitació. Article 169.- Condicions d’ús 1. En absència de planejament derivat solament s’admetran els usos existents

abans de l’entrada en vigor d’aquest POUM.

2. S’admetrà la transformació de l’ús sempre que es justifiqui el manteniment de les condicions estètiques i volumètriques de l’edificació, prèvia aprovació d’un Pla de millora urbana.



99

CAPÍTOL TERCER

EDIFICACIÓ SEGONS ALINEACIÓ A VIAL (CLAU 12) Article 170.- Definició

Es tracta d’ aquella edificació que es disposa recolzada al llarg d'un vial,

manteniment una façana continua coincident amb la seva alineació i, amb fons edificable variable. Article 171.- Subclaus

S'estableix una subclau:

- Subclau 12a: Al sòl urbà consolidat del nucli històric de Masos de Vespella.



100

SUBCLAU 12a Article 172.- Tipus d’ordenació

1. És d’aplicació el tipus d’ordenació segons alineació a vial.

2. La subclau és d’aplicació en:

- El sòl urbà consolidat del nucli històric de Masos de Vespella. - El PAU 12 del nucli històric de Masos de Vespella. - El PAU 13 del nucli històric de Masos de Vespella.

Article 173.- Condicions de la parcel·lació 1. Superfície mínima: 85 m2 2. Façana mínima: 5,35 m. 3. Quedaran dispensats d'acomplir les condicions mínimes de parcel·la aquelles

que tinguin una inscripció registral anterior al 8 de setembre de 1997. Article 174.- Condicions de l’edificació 1. Nombre màxim d'habitatges per parcel·la: 1 2. Ocupació i fondària màxima edificable: La fixada als plànols d'ordenació a

escala 1/1000.(PS,PB i PP). 3. Alçada màxima: 7 m. 4. Alçada mínima lliure PB: 3,00 m. 5. Alçada màxima lliure PB: 3,70 m. 6. Pendent màxima coberta: 30%

7. Volada màxima dels cossos sortints oberts: 45 cm.


1. Cossos sortints oberts: A base de balcó amb llosa de pedra, formigó o

metàl·lica i gruix màxim 15 cm i, amb barana de brèndoles metàl·liques.

2. Revestiments de façana: Estuc o pintat sobre arrebossat, amb tonalitat terrosa o similar a la gama de color existent al nucli històric de Masos.

3. Fusteria exterior: Fusta natural envernissada o pintada, de metall sense brillo, o de color fosc i tonalitat apagada.

Article 176.- Condicions de l’espai lliure privat

Espai lliure privat: Serà inedificable, inclús en planta soterrani. S’haurà d’enjardinar obligatòriament.

Article 177.- Condicions d’ús S'admetran els següents usos:



101

En P.B.: Administratiu, aparcament, comercial, cultural, educatiu, lleure,

habitatge unifamiliar agrupat, hoteler i sanitari. En P.1: Cultural, educatiu, lleure, habitatge unifamiliar agrupat i hoteler.



102

CAPÍTOL QUART

EDIFICACIÓ AÏLLADA (CLAU 13) Article 178.- Definició

És aquella edificació que s'estructura sobre la parcel·la de forma aïllada, definida per paràmetres d'ocupació màxima i separació mínima a les alineacions de vial i partions amb finques veïnes. També està regulada pel coeficient d'edificabilitat màxim.

Article 179.- Subclaus

S'estableixen dues subclaus:

- Subclau 13a (Vespella): Al sòl urbà consolidat del nucli històric de Vespella de Gaià.

- Subclau 13b (Sant Miquel): Al sòl urbà consolidat de la urbanització de

Sant Miquel.



103

SUBCLAU 13a (Vespella)


1. És d’aplicació l’ordenació segons edificació aïllada.

2. La subclau és d’aplicació en: - El sòl urbà consolidat del nucli històric de Vespella de Gaià. - El PAU 08 del nucli històric de Vespella de Gaià.

Article 181.- Condicions de la parcel·lació 1. Superfície mínima: 900 m2. 2. Façana mínima: 18 m. Article 182.- Condicions de l’edificació 1. Coeficient d'edificabilitat màxima sobre parcel·la neta: 0,30 m2/m2 2. Zona de reculada:

- A alineació de carrers: 6 m. - A altres partions: 3 m.

3. Ocupació màxima PB: 30%

4. Ocupació màxima PS: projecció edificació de PB a excepció de la rampa d'accés que serà descoberta.

5. Nombre màxim de plantes: PB 6. Alçada reguladora màxima: 3,50 m.

7. Nombre màxim d'habitatges per parcel·la mínima: 1

8. Pendent màxima coberta: 30% Article 183.- Condicions de l’espai lliure privat i tancament de parcel.laparcel·la.

1. Als espais lliures d'edificació privats s'admet únicament les construccions auxiliars. La resta de l’espai lliure privat serà inedificable (inclús en planta soterrani) i, obligatòriament, s’haurà d’enjardinar.

2. Les tanques seran completament opaques o transparents fins una alçada màxima d'1,80 m. Seran pètries, metàl·liques i/o de tancaments vegetals, però sempre serà d'un sol material, llevat de la porta.

Article 184.- Condicions d’ús

S’admet l‘habitatge unifamiliar aïllat o adossat i, les activitats professionals lliures compatibles amb l'habitatge que no siguin perilloses, insalubres o nocives.



104

SUBCLAU 13b (Sant Miquel) Article 185.- Tipus d’ordenació

1. És d’aplicació l’ordenació segons edificació aïllada.

2. La subclau és d’aplicació en:

- El sòl urbà consolidat de Sant Miquel. Article 186.- Condicions de la parcel·lació 3. Superfície mínima: 650 m2. 4. Façana mínima: 15 m. Article 187.- Condicions de l’edificació 1. Coeficient d'edificabilitat màxima sobre parcel·la neta: 0,30 m2/m2 2. Zona de reculada:

- A alineació de carrers: 6 m. - A altres partions: 3 m.

3. Ocupació màxima PS: projecció edificació de PB a excepció de la rampa

d'accés que serà descoberta. 4. Ocupació màxima PB: 30% 5. Alçada màxima: 6,50 m. (PB+1P) 6. Pendent màxima coberta: 30% Article 188.- Condicions de l’espai lliure privat i tancament de parcel.la. 1. Als espais lliures d'edificació privats s'admet únicament les construccions

auxiliar. La resta de l’espai lliure privat serà inedificable (inclús en planta soterrani) i, obligatòriament, s’haurà d’enjardinar.

2. Les tanques seran completament opaques o transparents fins una alçada màxima d'1,80 m. Seran pètries, metàl·liques i/o de tancaments vegetals, però sempre serà d'un sol material, llevat de la porta.


S’admet l‘habitatge unifamiliar aïllat o adossat i, les activitats professionals lliures compatibles amb l'habitatge que no siguin perilloses, insalubres o nocives.



105

CAPÍTOL CINQUÈ

EDIFICACIÓ SEGONS ORDENACIÓ ESPECÍFICA (CLAU 14) Article 190.- Definició

És aquella edificació que es fixa de forma particularitzada, per a cada parcel·la, ja sigui mitjançant una modelació volumètrica precisa grafiada en els plànols d'ordenació, la definició gràfica d’uns gàlibs edificatoris màxims no sobrepassables per la volumetria o, mitjançant la determinació de la volumetria a traves d’uns paràmetres normatius específics.

Article 191.- Subclaus

S'estableixen les següents subclaus:

- Subclau 14a - Subclau 14b - Subclau 14c - Subclau 14d - Subclau 14e - Subclau 14f - Subclau 14g - Subclau 14h - Subclau 14i



106

SUBCLAU 14a Article 192.- Tipus d'ordenació

1. És d’aplicació l’ordenació segons volumetria específica.

2. Amb caràcter complementari, seran d’aplicació les normes reguladores del

sistema d'ordenació d'edificació segons alineacions de vial.

3. La clau és d’aplicació en: - El PAU 02 de Masos de Vespella - El PAU 06 de Masos de Vespella

Article 193.- Condicions de la parcel·lació 1. Al PAU02, els límits de parcel·la es definiran al corresponent projecte de

parcel·lació. S’hauran de situar a una distància superior a 4m respecte de tots els punts del gàlib normatiu de l’edificació, amb excepció dels que, obligatòriament, han de coincidir amb mitgeres i, façanes a carrer.

2. Al PAU06 i al PAU 12, la parcel·lació serà la grafiada als plànols. Podrà ser modificada, de forma justificada, en un projecte de parcel·lació, sempre que es millori les condicions d’habitabilitat dels habitatges, es compleixi la normativa reguladora d’aquells sotmesos a un règim de protecció pública i, es respecti la resta de determinacions normatives de la subzona i de la fitxa normativa del polígon d’actuació urbanística on s’insereix.

Article 194.- Condicions de l’edificació 1. Organització i fondària edificable: determinada pels gàlibs grafiats als plànols. 2. Alçada màxima: 7 m. 3. Nombre màxim de plantes: PB+1P 4. Nombre màxim d’habitatges: 1 per cada 120 m2st que es construeixin d’ús

residencial.

5. Volada màxima dels cossos sortints oberts: 45 cm. Article 195.- Altres condicions de l’edificació.

1. Cossos sortints: A base de balcó amb llosa de pedra, formigó o metàl·lica i

gruix màxim 15 cm i, amb barana de brèndoles metàl·liques.

2. Revestiments de façana: Estuc o pintat sobre arrebossat, amb tonalitat terrosa o similar a la gama de color existent al nucli històric de Masos. La composició i/o el color del revestiment de façana reflectiran la imatge d’edificació agrupada corresponent a la tipologia i parcel·lació tipus de Masos.

3. Fusteria exterior: Fusta natural envernissada o pintada, de metall sense brillo, o

de color fosc i tonalitat apagada.



107

Article 196.- Condicions de l’espai lliure privat i tancament de parcel·la.

1. Espai lliure privat: Serà inedificable, inclús en planta soterrani. S’haurà

d’enjardinar obligatòriament.

2. Tanques exteriors: Massisses, amb la mateixa alçada que la planta baixa de cada edifici, amb acabat estucat o pintat sobre arrebossat.

3. Tancaments interiors de parcel·la: Massisses, d’alçada màxima 2,10 m, amb acabat estucat o pintat sobre arrebossat.


habitatge unifamiliar adossat, hoteler i sanitari. En P.1: Cultural, educatiu, lleure, habitatge unifamiliar adossat i hoteler.



108

SUBCLAU 14b


1. És d’aplicació l’ordenació segons volumetria específica.

2. Amb caràcter complementari, seran d’aplicació les normes reguladores del sistema d'ordenació d'edificació aïllada, amb excepció de les relatives a l’adaptació topogràfica i moviment de terres.

3. La clau és d’aplicació en: - El PAU 03 de Masos de Vespella - El PAU 04 de Masos de Vespella

Article 199.- Condicions de la parcel·lació La grafiada en els plànols d’ordenació, que correspon a una parcel·la única per cada cos d’edificació. Article 200.- Condicions de l’edificació

1. Organització i fondària edificable: determinada pels gàlibs grafiats als plànols d’ordenació.

2. Longitud màxima de cada agrupació o edifici: 34,50 m.

3. Nombre màxim de plantes: PB+1P

4. Alçada reguladora màxima: 7 m

5. Nombre màxim d’habitatges: 1 per cada 118 m2st que es construeixin d’ús

residencial.

6. Alçada mínima lliure PB: 3,00 m.

7. Alçada màxima lliure PB: 3,70 m. Article 201.- Condicions de l’espai lliure privat

Serà inedificable, inclús en planta soterrani. S’haurà d’enjardinar obligatòriament. S’exceptua el cas en el què l’aparcament es disposi, en planta soterrani, amb espais d’accés i circulació comunitaris. En aquestes circumstàncies, es podrà ocupar la franja de 4 m de fondària més enllà de la façana posterior de l’edificació.


habitatge unifamiliar agrupat o, plurifamiliar, hoteler i sanitari-assistencial. En P.1: Cultural, educatiu, lleure, habitatge unifamiliar agrupat o, plurifamiliar,

hoteler i sanitari-assistencial..



109

SUBCLAU 14c Article 203.- Tipus d’ordenació 1. És d’aplicació l’ordenació segons volumetria específica. 2. Amb caràcter complementari, seran d’aplicació les normes reguladores del

sistema d'ordenació d'edificació aïllada.

3. La clau és d’aplicació en: - El PAU 07 de Vespella de Gaià

Article 204.- Condicions de la parcel·lació

Parcel·la única. Article 205.- Condicions de l’edificació 1. Índex d’edificabilitat brut màxim: 0,28 m2st/m2s. 2. Longitud màxima de cada edifici o agrupació: 30 ml 3. Nombre màxim de plantes: PB.

4. En el cas de que la diferencia de nivell de les plataformes d’explanació, a dues

façanes oposades, com a conseqüència del pendent del terreny, sigui igual o superior a 2,50 m, la planta situada al mateix nivell que la plataforma inferior podrà gaudir de la condició de planta baixa en aquella superfície que respecti la resta de regulacions normatives necessàries per a obtenir aquesta consideració i, destinar-se a habitatge, en aquella altra en que es respectin les condicions d’habitabilitat exigides per la legislació vigent en matèria d’habitatge. S’admetrà, en aquesta part de l’edificació, un nombre màxim de plantes de PB+1P.

5. Alçada reguladora màxima: 3,50 m per a PB 6,50 m per a PB+1P

6. Ocupació màxima: 25%. Si l’aparcament es disposa, en planta soterrani, amb espais d’accés i circulació comunitaris a tots els edificis, es permetrà assolir, en aquesta planta, el 7% d’ocupació addicional.


residencial. 8. Separació a límits: 4 m respecte a espais públics i límits veïns.

9. Separació entre edificacions: 6 m.

Article 206.- Condicions de l’espai lliure privat

1. S’admeten edificacions auxiliars i la construcció d’una piscina dins de l’espai

lliure comunitari.



110

2. L’espai lliure privat resultant de l’aplicació dels punts i de l’articulat anterior serà inedificable, inclús en planta soterrani. S’haurà d’enjardinar obligatòriament.


S’admet l‘habitatge unifamiliar agrupat o, plurifamiliar i, les activitats professionals lliures compatibles amb l'habitatge que no siguin perilloses, insalubres o nocives.



111

SUBCLAU 14d

Article 208.- Tipus d’ordenació 1. És d’aplicació l’ordenació segons volumetria específica.

2. La clau és d’aplicació en:

- El PAU 09 de Vespella de Gaià - El PAU 10 de Vespella de Gaià - El PAU 14 de Sant Miquel - El PAU 15 de Sant Miquel

Article 209.- Condicions de la parcel·lació La grafiada en els plànols d’ordenació, que correspon a una parcel·la única per a cada illa. Article 210.- Condicions de l’edificació 1. Organització i fondària edificable: determinada pels gàlibs grafiats als plànols

d’ordenació.

2. Longitud màxima de cada agrupació d’habitatges: 43,00 m.

3. S’admeten patis privats i tancats amb una superfície màxima de 120 m2 4. Nombre màxim de plantes: PB+1P

5. Alçada reguladora màxima: 6,50 m


residencial.

7. Volada màxima dels cossos sortints oberts: 45 cm. Article 211.- Altres condicions de l’edificació. Al PAU 09 i al PAU 10 de Vespella de Gaià seran d’aplicació també les següents condicions:

1. Cossos sortints: A base de balcó amb llosa de pedra, formigó o metàl·lica i gruix

màxim 15 cm i, amb barana de brèndoles metàl·liques.

2. Revestiments de façana: Pedra natural, col·locada a junta seca i/o estuc o pintat sobre arrebossat, amb tonalitat terrosa o similar a la gama de color existent al nucli històric de Vespella.




112

Article 212.- Condicions de l’espai lliure privat 1. Espai lliure privat: Serà inedificable, inclús en planta soterrani. S’haurà

d’enjardinar obligatòriament. S’exceptua el cas en el què l’aparcament es disposi, en planta soterrani, amb espais d’accés i circulació comunitaris. En aquestes circumstàncies, es podrà ocupar una franja de 4 m de fondària més enllà d’una de les dues façanes longitudinals de l’agrupació i, en cas d’accés comú, la superfície imprescindible per la interconnexió de l’aparcament de varies agrupacions.

2. S’admet la construcció d’una piscina dins de l’espai lliure comunitari de cada illa.


S’admet l‘habitatge unifamiliar agrupat i les activitats professionals lliures compatibles amb l'habitatge que no siguin perilloses, insalubres o nocives.



113

SUBCLAU 14e Article 214.- Tipus d’ordenació 1. És d’aplicació l’ordenació segons volumetria específica.


- El PAU 11 de Sant Miquel Article 215.- Condicions de la parcel·lació

Parcel·la única. Article 216.- Condicions de l’edificació 1. Organització i fondària edificable: determinada pels gàlibs grafiats als plànols

d’ordenació.

2. Ocupació màxima en Planta soterrani: La mateixa que la de la Planta baixa. Quan es destini a aparcament, s’admet també l’ocupació de la franja de 3 m de fondària més enllà de la façana posterior de l’edificació.

3. Nombre màxim de plantes: PB +1P+A

4. Alçada reguladora màxima: 10 m

La cota de referència per determinar el nivell de planta baixa i mesurar l’alçada reguladora serà la del terreny natural al centre de gravetat del solar.

5. S’admet una planta addicional sota la planta baixa de l’edificació amb façana al carrer situat junt el torrent, d’alçada lliure màxima 4,50 m.

6. Superfície mínima habitatge: 90 m2.

7. Nombre màxim d’habitatges: 1 per cada 100 m2st que es construeixin d’ús residencial.

Article 217.- Condicions de l’espai lliure privat i tancament de parcel·la. 8. Espai lliure privat: Serà inedificable, inclús en planta soterrani. És obligatori

l’enjardinament d’una franja de 4m davant dels volums edificatoris que s’assenyalen als plànols i, de l’espai lliure comunitari.

3. S’admet la construcció d’una piscina dins de l’espai lliure comunitari. Article 218.- Condicions d’ús S'admeten els següents usos: En P.S.S: Comercial, cultural, educatiu, lleure, bar-restaurant i, aparcament. En P.B.: Administratiu, comercial, cultural, educatiu, lleure, habitatge plurifamiliar, i

sanitari-assistencial. S’admet l’hoteler, en cas d’ús exclusiu a tots els edificis.

En P.1 i P.A.: Habitatge plurifamiliar. S’admet l’hoteler, en cas d’ús exclusiu a tots els

edificis.



114

SUBCLAU 14f

Article 219.- Tipus d'ordenació i tipologia edificatòria 1. És d’aplicació l’ordenació segons volumetria específica. 2. Amb caràcter complementari, seran d’aplicació les normes reguladores del


3. La clau és d’aplicació en: -El PAU01 de Masos de Vespella


Superfície mínima: 270 m2 Article 221.- Condicions de l’edificació

1. Organització i fondària edificable: determinada pels gàlibs grafiats als plànols.

2. Nombre màxim de plantes: PB.

En el cas de que la diferencia de nivell de les plataformes d’explanació, a dues façanes oposades, com a conseqüència del pendent del terreny, sigui igual o superior a 2,50 m, la planta situada al mateix nivell que la plataforma inferior podrà gaudir de la condició de planta baixa en aquella superfície que respecti la resta de regulacions normatives necessàries per a obtenir aquesta consideració i, destinar-se a habitatge, en aquella altra en que es respectin les condicions d’habitabilitat exigides per la legislació vigent en matèria d’habitatge. S’admetrà, en aquesta part de l’edificació, un nombre màxim de plantes de PB+1P.

3. Alçada reguladora màxima: 3,50 m per a PB

6,50 m per a PB+1P




2. Revestiments de façana: Pedra natural, col·locada a junta seca i/o estuc o pintat sobre arrebossat, amb tonalitat terrosa o similar a la gama de color existent al nucli històric de Masos.


Article 223.- Condicions de l’espai lliure privat i tancament de parcel.la.

1. Espai lliure privat: Serà inedificable, inclús en planta soterrani. S’haurà d’enjardinar obligatòriament. S’exceptua l’edificació de pedra seca existent, que s’haurà de conservar. Aquest element no es considerarà en el còmput de l’edificabilitat màxima.



115

2. Tanques exteriors: A base de pedra disposada a junta seca, de 2,10 m. d’alçària. S’admet l’esglaonament necessari per a l’adaptació de la tanca al pendent del carrer.

3. Tancaments interiors de parcel·la: Amb tanques calades de filferro i elements vegetals, d’alçada màxima 1,80 m.

Article 224.- Condicions d'ús

S’admet l’habitatge unifamiliar adossat i les activitats professionals lliures compatibles amb l'habitatge que no siguin perilloses, insalubres o nocives.



116

SUBCLAU 14g

Article 225.- Tipus d'ordenació i tipologia edificatòria 1. És d’aplicació l’ordenació segons volumetria específica.

2. Amb caràcter complementari, seran d’aplicació les normes reguladores del


3. La qualificació específica dels terrenys reservats per a habitatge de protecció pública s’identifica amb les següents subclaus:

- 14g_hpo: Habitatge de protecció oficial (De règim especial o general). - 14g_hpc: Habitatge de protecció concertat. - 14g_hpcc: Habitatge de protecció concertat català.

4. La clau és d’aplicació en: - El PAU16 de Masos de Vespella - El PAU17 de Masos de Vespella


Segons la parcel·lació grafiada als plànols. S’admet la modificació de la parcel·lació només en el cas de que el projecte

de parcel·lació vagi associat a un Pla de millora urbana on es reguli, si s’escau, la nova ordenació que la genera, les noves condicions de l’edificació, de la parcel·lació i les relacions entre elles (adaptació i separació de l’edificació a límits de parcel·la), tot respectant l’aprofitament màxim (per tant, també el nombre màxim d’habitatges) i, el sostre mínim destinat a habitatge de protecció pública. Article 227.- Condicions de l’edificació

1. Organització i fondària edificable: determinada pels gàlibs màxims no

sobrepassables grafiats als plànols, que són d’ajust obligatori per part de l’edificació en façana i el límit veïnal. No s’admeten reculades a cap de les façanes de l’edificació.

2. Dins d’una parcel·la, s’admetran altres disposicions de l’edificació, sense que es

consideri modificació de l’ordenació volumètrica grafiada, sempre que: a. En el cas de parcel·la cantonera, l’edificació mantingui l’alineació de

vial en dues de les seves façanes i una separació mínima de 5,00 m respecte dels altres dos límits. En el cas de situar una mitgera sobre un dels límits veïnals de la parcel·la, només cal respectar la separació de 5,00 m respecte del límit restant.

b. En la resta de parcel·les, l’edificació compti amb una mitgera situada sobre un dels límits veïnals laterals de la parcel·la, mantingui l’alineació de vial en una de les seves façanes i, respecti unes separacions mínimes de 5,00 m respecte de l’altre límit lateral veïnal i de 3,00 m respecte del fons de parcel·la.

c. No s’alterin la resta de paràmetres que defineixen la volumetria i que no s’augmenti l’aprofitament de la parcel·la.

3. Ocupació màxima en Planta soterrani: La mateixa que la de la Planta baixa.

4. Nombre màxim de plantes: PB +1P



117

En el cas de que, a dues façanes oposades de l’edificació d’una mateixa parcel·la, la diferencia de nivell entre el carrer d’accés i la plataforma d’explanació interior, com a conseqüència del pendent del terreny, resulti igual o superior a 2,50 m, la planta situada al mateix nivell que la plataforma inferior podrà gaudir de la condició de planta baixa en la part que respecti la resta de regulacions normatives necessàries per a obtenir aquesta consideració i, destinar-se a habitatge, en aquella altra en que es respectin les condicions d’habitabilitat exigides per la legislació vigent en matèria d’habitatge. En cap cas es podrà sobrepassar el nombre màxim de plantes de PB+1P.

5. Alçada reguladora màxima: 7,00 m, mesurada des del terreny definitiu, en el

punt d’inferior cota de nivell dels situats junt les façanes de l’edificació.

6. Volada màxima dels cossos sortints oberts: 45 cm.

Article 228.- Adaptació topogràfica i moviment de terres dins la parcel·la. 1. Plataformes d’anivellament dels límits de parcel·la: No es situaran a més d'1 m.

per sobre i, d’1,50 m. per sota de la cota natural del límit. Conseqüentment, els murs de contenció de terres no podran depassar en la seva part vista, l'alçada de 2,50 m.

2. Plataformes d’anivellament del terreny definitiu a l'interior de les parcel·les: No ultrapassaran els talussos ideals 1:3 (alçada-base).


1. Cossos sortints: A base de balcó amb llosa de pedra, formigó o metàl·lica i gruix màxim 15 cm i, amb barana de brèndoles metàl·liques.

2. Revestiments de façana: Pedra natural, col·locada a junta seca i, estuc o pintat sobre arrebossat, amb tonalitat terrosa o similar a la gama de color existent al nucli històric de Masos.


Article 230.- Condicions de l’espai lliure privat i tancament de parcel·la.

4. Espai lliure privat: Serà inedificable, inclús en planta soterrani. S’haurà


5. Tanques exteriors: Les façanes a carrer de les edificacions disposaran d’un sòcol de pedra disposada a junta seca, fins l’alçada dels llindes dels forats de la façana de l’edifici (aproximadament 2,10 m. d’alçària). Aquest, cobrarà continuïtat al llarg de tota la longitud de la façana de cada parcel·la materialitzant la tanca amb el mateix material i alçada. S’admet l’esglaonament necessari per a l’adaptació de la tanca al pendent del carrer, de forma que els esglaons, preferiblement, coincideixin amb les arestes que defineixen les façanes de les edificacions i els límits de propietat.

6. Tancaments interiors de parcel·la: Amb tanques calades de filferro i elements vegetals, d’alçada màxima 1,80 m.



118

Article 231.- Condicions d'ús

S’admet l’habitatge unifamiliar (s’admet l’adossament de dos habitatges, sobre el límit veïnal) i, les activitats professionals lliures compatibles amb l'habitatge que no siguin perilloses, insalubres o nocives.



119

SUBCLAU 14h Article 232.- Tipus d’ordenació 1. És d’aplicació l’ordenació segons volumetria específica.


- El PAU 18 de Masos de Vespella Article 233.- Condicions de la parcel·lació

Parcel·la única. Article 234.- Condicions de l’edificació 1. Organització i fondària edificable: determinada pels gàlibs grafiats als plànols

d’ordenació.

2. Ocupació màxima en Planta soterrani: La mateixa que la de la Planta baixa. S’admet també l’ocupació de la franja necessària per l’accés a l’aparcament.

3. Nombre màxim de plantes: PB+1P

4. Alçada reguladora màxima: 7,00 m

La cota de referència per determinar el nivell de planta baixa i mesurar l’alçada reguladora serà la del terreny natural al centre de gravetat del solar.

5. Superfície mínima habitatge: 90 m2.

6. Nombre màxim d’habitatges: 1 per cada 100 m2st que es construeixin d’ús residencial.




2. Revestiments de façana: Pedra natural, col·locada a junta seca i/o, estuc o pintat sobre arrebossat, amb tonalitat terrosa o similar a la gama de color existent al nucli històric de Masos. La composició i/o el color del revestiment de façana reflectiran la imatge d’edificació agrupada corresponent a la tipologia i parcel·lació tipus de Masos.


Article 236.- Condicions de l’espai lliure privat i tancament de parcel·la. 1. Espai lliure privat: Serà inedificable, inclús en planta soterrani. S’haurà


2. El mur de pedra de contenció de terres del passatge Joan Brossa, que tanca el solar, s’haurà d’integrar al sistema de tancament del sòl privat. Es permetrà



120

la seva reconstrucció, en la part necessària per construir l’accés a l’aparcament.

Article 237.- Condicions d’ús S'admeten els següents usos: En P.Soterrani: Aparcament. En P.B.: Administratiu, comercial, cultural, educatiu, lleure, habitatge

plurifamiliar, i sanitari-assistencial. En P.1 i P.A.: Habitatge plurifamiliar.



121

SUBCLAU 14i Article 238.- Tipus d’ordenació 1. És d’aplicació l’ordenació segons volumetria específica.


- El PAU 19 de Vespella Article 239.- Condicions de la parcel·lació La parcel·lació s’ajustarà a l’ordenació determinada als documents gràfics del POUM, si be es permeten parcel·les de superfície inferior sempre que les resultants gaudeixin d’accés rodat i els seus accessos comptin amb les condicions requerides a la normativa d’accessibilitat. Article 240.- Condicions de l’edificació 1. L’edificació s’ajustarà a l’ordenació i a la modelació volumètrica gràfiades al

POUM, que responen a la reconstrucció dels edificis originals. Les fitxes normatives del polígon d’actuació detallen individualment, per a cadascun dels volums resultants, els gàlibs màxims, a través de les seves plantes alçats i seccions, obtinguts a partir de la volumetria original dels antics edificis. L’edificabilitat màxima serà la derivada del sostre que es possible encabir dins dels volums així definits i de l’aplicació simultània de les normatives d’aplicació (accessibilitat, habitabilitat, normes urbanístiques, etc.). Els projectes constructius presentaran un aixecament acotat de les restes, entenent-se que els gàlibs màxims definitius, en planta, correspondran als que resultin d’ell. S’estableix un marge de tolerància dimensional del 5% respecte les alçades reguladores màximes grafiades a les fitxes.

2. Nombre màxim d’habitatges: 14 habitatges.


1. Els sistemes i tècniques constructives s’hauran d’ajustar a les utilitzades en la

construcció dels edificis que es reconstrueixen.

2. La composició dels forats i parts massisses de les façanes s’adequarà a les característiques de la tipologia edificatòria reconstruïda.

3. L’acabament de façanes serà a base de pedra natural, col·locada horitzontalment a junta seca, d’estucat o, pintat sobre arrebossat. Es prohibeix expressament l’ús del fibrociment, de morters monocapa, l’obra vista, els elements sintètics, els plàstics i els materials brillants i de color viu. La fusteria exterior serà de fusta natural envernissada o pintada, de metall sense brillo, o de color fosc i tonalitat apagada. No s'hi permetran portes enrotllables metàl·liques ni persianes enrotllables, excepte les exteriors de lamel·les petites de fusta enrotllables amb corda.



122

4. S’admeten cossos sortints a base de balcó amb llosa de pedra, formigó o metàl·lica i gruix màxim 15 cm i, amb barana de brèndoles metàl·liques. No s’admeten balconades corregudes.

Article 242.- Condicions de l’espai lliure privat i tancament de parcel·la. 1. L’espai lliure privat serà inedificable, inclús en planta soterrani. S’haurà


2. S’hauran de conservar i reconstruir els marges de pedra seca existents dins l’espai lliure privat. Els existents en els límits del solar, s’hauran d’integrar al sistema de tancament del sòl privat.

3. S’admet la construcció d’una piscina dins de cada espai lliure comunitari. Article 243.- Condicions d’ús S'admeten els següents usos: Habitatge unifamiliar i plurifamiliar, activitats professionals lliures compatibles amb l'habitatge que no siguin perilloses, insalubres o nocives, hoteler, restauració, comercial, cultural, educatiu, lleure i sanitari-assistencial.



123

CAPÍTOL SISÈ

REGULACIÓ DELS POLÍGONS D’ACTUACIÓ URBANÍSTICA EN SÒL URBÀ

Article 244.- Delimitació de polígons d’actuació urbanística. 1. El POUM preveu la delimitació de diferents polígons d’actuació en sòl urbà

conforme l’establert a l’art. 118 del TRLUC amb la finalitat de portar a terme operacions urbanístiques que permetin la justa distribució dels beneficis i càrregues derivades del planejament.

2. La delimitació de polígons d’actuació urbanística inclosos en un sector de planejament es pot efectuar per mitjà de les figures del planejament urbanístic general o derivat, o bé subjectant-se als tràmits fixats per l’article 119 del TRLUC.

3. En sòl urbà, la delimitació de polígons d’actuació urbanística no inclosos en Plans de millora urbana, s'ha d’efectuar per mitjà del POUM o del programa d’actuació urbanística municipal, amb excepció de la d’aquells que sigui necessària per a la cessió de terrenys per a carrers i vies, que es pot efectuar d’acord amb el que disposa l’article 119 del TRLUC.

Article 245.- Relació dels polígons d’actuació urbanística delimitats al POUM.

1. Els polígons d’actuació urbanística delimitats al POUM són els seguents: - PAU 01 “Plaça de Catalunya” - PAU 02 “Connexió dels carrers Sant Joan i Avinguda de Montserrat” - PAU 03 “Avinguda de Sant Miquel-sud” - PAU 04 “Avinguda de Sant Miquel-nord” - PAU 05 Polígon amb execució urbanística executada - PAU 06 “Tancament centre històric de Masos” - PAU 07 “Carrer de la Vinya – Avinguda del Pi” - PAU 08 “Sud-est de Vespella” - PAU 09 “Plaça Pujol oest” - PAU 10 “Plaça Pujol est” - PAU 11 “Carrer de circumval·lació-nord” - PAU 12 “Carrer de Sant Joan” - PAU 13 “Casal de Masos” - PAU 14 “Carrer de circumval·lació-sud” - PAU 15 “Torrent a Sant Miquel” - PAU 16 “Torrent a Masos-est” - PAU 17 “Torrent a Masos-oest” - PAU 18 “Passatge Joan Brosa” - PAU 19 “Turó de Vespella”

2. La delimitació d’aquests polígons d’actuació urbanística es grafia en els plànols d’ordenació. Particularment, al plànol O.01.01, “identificatiu de la localització dels polígons i sectors de planejament”.

3. La identificació del polígons d’actuació urbanística no respon a un odre correlatiu, com a conseqüència de la voluntat de mantenir una equivalència amb l’antiga numeració identificativa de les unitats d’actuació delimitades a l’anterior planejament general. Conseqüentment, aquells polígons que no figuren al llistat anterior, per haver-se desenvolupat la unitat d’actuació



124

corresponent en el període de programació de les anteriors normes subsidiàries, de forma expressa, no es regulen tampoc en les fitxes normatives.

Article 246.- Paràmetres d’aplicació als polígons d’actuació urbanística. 1. Tots i cadascuns dels polígons d’actuació en sòl urbà, delimitats al POUM, es

regulen en unes fitxes normatives pormenoritzades annexes a aquest text normatiu. En elles es grafia d’una manera detallada i reglada l’ordenació urbanística d’aquests àmbits de gestió. Es detallen també els objectius, la zonificació del sòl i els paràmetres urbanístics normatius d’aplicació, entre ells, la reserva de sostre d’habitatge de protecció pública.

2. No obstant l’anterior, els aprofitaments definitius dels polígons d’actuació urbanística seran, tot mantenint el criteri de l’ordenació, els que resultin de les superfícies reals de les diverses qualificacions grafiades sobre base topogràfica de major precisió, una vegada redactat el projecte d’urbanització i/o la reparcel·lació.

3. El POUM determina la localització concreta de les reserves del sostre

d’habitatges de protecció pública mitjançant la qualificació del sòl i, defineix una clau i la seva corresponent regulació normativa en aquells polígons d’actuació urbanística que gaudeixen de suficient entitat superficial i responen a tipologies d’habitatge unifamiliar. En els casos de polígons de petita entitat o, quan l’ordenació es porta a terme amb edificis plurifamiliars, quan no es possible la qualificació urbanística de terrenys concrets per no arribar a gaudir de les condicions mínimes necessàries de parcel·la o, quan resulta difícil o imprecisa la possibilitat de reservar unes porcions de planta de l’edificació per motiu de desconèixer la formalització concreta de l’última proposta arquitectònica i, per tant la divisió horitzontal del immoble, la fitxa del polígon corresponent indica la superfície del sostre concret a reservar per a aquest tipus d’habitatge. La seva localització l’haurà de precisar el projecte de reparcel·lació.



125

CAPITOL SETÈ.

PLANS DE MILLORA URBANA

Article 247.- Delimitació de sectors sotmesos a Plans de millora urbana El POUM preveu la delimitació de sectors on s’han d’aprovar Plans de Millora Urbana (PMU) que tenen per objecte, en sòl urbà no consolidat, completar el teixit urbà o bé d’acomplir operacions de rehabilitació, de reforma interior, de remodelació urbana, de transformació d’usos, de reurbanització, d’ordenació del subsòl o de sanejament de poblacions i, en sòl urbà consolidat, de completar o acabar la urbanització, en els termes assenyalats per la lletra b de l’article 30 del TRLUC, i regular la composició volumètrica i de façanes.

Article 248.- Relació dels sectors de Pla de millora urbana delimitats al POUM.

1. Els sectors de Pla de millora urbana que delimita el POUM són:

En sòl urbà no consolidat: - PMU 01 “La Coma” Objecte: Completar el teixit urbà i completar o acabar la urbanització

2. La delimitació d’aquests sectors de Pla de millora urbana es grafia en els

plànols d’ordenació. Particularment, al plànol O.01.01, “identificatiu de la localització dels polígons i sectors de planejament”.

Article 249.- Determinacions específiques pel desenvolupament dels sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla de millora urbana. 1. Tots i cadascuns dels sectors de Pla de millora urbana delimitats al POUM es

regulen en unes fitxes normatives annexes a aquest text normatiu. S’han d’entendre com a determinacions de caràcter vinculant, que han de ser incorporades obligatòriament pel planejament derivat, la localització d’espais lliures o equipaments, la qualificació de zones i/o, el traçat del sistema viari (en línia continua) continguts a les fitxes normatives dels sectors. S’admeten, no obstant, els petits ajustos justificats per la necessitat d’adaptació de l’ordenació a la topografia i/o, per la conservació d’elements d’interès general. Les ordenacions grafiades a les fitxes orientatives, en canvi, poden ser alterades (en línia discontinua, als plànols) i, només representen una guia indicativa que expressen els objectius que pretén assolir el POUM, la comprovació de la possibilitat del compliment dels estàndards i, l’aportació d’informació necessària per justificar la viabilitat econòmica del sector. En elles el POUM incorpora les següents determinacions:

a. Les directrius d’ordenació perquè es corresponguin amb l’estructura urbana adjacent i la reforcin amb el seu desenvolupament.

b. Els usos globals, fixant-ne la intensitat mitjançant un índex

d’edificabilitat bruta sectorial segons usos i, en els casos de sectors residencials, mitjançant una densitat màxima d’habitatge definida per un màxim nombre d’habitatges per hectàrea.



126

c. L’ús principal i, els compatibles que es poden desenvolupar al sector.

d. Els estàndards urbanístics per a determinar les reserves mínimes destinades a sistemes i, la proporció de sòl màxim destinat a zones.

e. El percentatge de cessió en concepte de l’aprofitament mitjà i, el sostre mínim edificable a acollir a règims de protecció pública d’acord amb el que disposa l’article 57 del TRLUC i 6.2 de la Llei 3/2009 de RMUADU.

f. El sistema d’actuació i, l’administració actuant.

2. El planejament derivat definirà l’ordenació del sector sobre base topogràfica precisa, en funció de les determinacions contingudes a les fitxes normatives. Haurà de concretar l’edificabilitat neta, la densitat màxima per a cada illa i, la resta de paràmetres necessaris pel desenvolupament de l’edificació, així com els terminis dins dels quals tant l’administració actuant com els particulars adjudicataris de sòl destinat a habitatge de protecció pública han d’iniciar i acabar la construcció dels habitatges.

Article 250.- Documentació dels Plans de millora urbana Els plans de millora urbana constaran dels documents que fixen l’article 66 del TRLUC i els 84, 85, 86, 87, 88, 89 i 91 del RLUC, llevat que algun d'ells sigui innecessari ateses les finalitats del pla i la naturalesa de les actuacions o operacions previstes. Article 251.- Cessió de sòl amb aprofitament 1. Les persones propietàries de terrenys en sòl urbà no consolidat han de cedir a

l’administració actuant, gratuïtament, el sòl corresponent al 10% de l’aprofitament urbanístic dels sectors subjectes a un pla de millora urbana que tinguin per objecte alguna de les finalitats a què fa referència l’article 70.2.a del TRLUC.

2. A les urbanitzacions incloses dins l’àmbit d’aplicació de la Llei 3/2009, del 10 de març, de regularització i millora d’urbanitzacions amb dèficits urbanístics, en el supòsit excepcional d’àmbits amb edificació consolidada en què no sigui possible la redistribució material dels terrenys, la cessió de sòl corresponent al percentatge d’aprofitament urbanístic pot ser substituïda per l’equivalent del seu valor econòmic. L’import obtingut de l’alienació del sòl de cessió, o l’equivalent econòmic, es pot destinar, totalment o parcialment, a pagar el cost de la implantació de les infraestructures, els serveis i els equipaments dins l’àmbit d’actuació o el cost de l’ampliació o el reforçament de les infraestructures, els serveis i els equipaments externs que han de donar servei a aquest àmbit.

Article 252.- Usos i obres de caràcter provisional

El règim d’ús provisional del sòl es regula pel previst als articles 53 i 54 del TRLUC.

Article 253.- Infraestructures i serveis 1. El Planejament derivat i els projectes d’urbanització hauran de preveure el

soterrament de les línies aèries elèctriques, així com les línies de telecomunicacions, gas o d’altres serveis.



127

2. Els plans preveuran la instal·lació dels punts necessaris de subministrament per a la recàrrega de vehicles alimentats per energia elèctrica, preferentment accessibles des de zones d’aparcament.



128

CAPÍTOL VUITÈ.

PLANS ESPECIALS URBANÍSTICS

Article 254.- Delimitació de sectors sotmesos a Plans especials urbanístics. El POUM preveu la delimitació de sectors on s’han d’aprovar Plans especials urbanístics que tenen per objecte l’ordenació de recintes i conjunts artístics i la recuperació i el millorament del paisatge urbà. Serà possible també la redacció de Plans especials en sòl urbà per al millorament dels espais fluvials, del medi natural i del paisatge, o per a qualsevol altra finalitat anàloga, per a l’ordenació del subsòl, si no és objecte d’una altra figura del planejament urbanístic derivat i, per concretar la titularitat i l’ús dels equipaments comunitaris, si no ho ha fet el POUM.

Article 255.- Relació dels sectors de Pla especial urbanístic delimitats al POUM.

1. Els sectors de Pla especial urbanístic que delimita el POUM són:

- PEU 01 “Turó de Vespella” Objecte: l’ordenació de recintes i conjunts artístics i la recuperació i el

millorament del paisatge urbà.

2. La delimitació d’aquests sectors de Pla especial urbanístic es grafia en els plànols d’ordenació. Particularment, al plànol O.01.01, “identificatiu de la localització dels polígons i sectors de planejament”.

Article 256.- Determinacions específiques pel desenvolupament dels sectors de sòl urbà no consolidat subjectes a un pla especial urbanístic.

Tots els sectors de Pla especial urbanístic delimitats al POUM es regulen a les fitxes normatives annexes a aquest text normatiu.



129

TÍTOL CINQUÈ. ORDENACIÓ DEL SOL URBANITZABLE



130

CAPITOL PRIMER

DISPOSICIONS GENERALS Article 257.- Regim general 1. El POUM classifica com a sòl urbanitzable aquells terrenys necessaris i

adequats per garantir el creixement de la població i de l’activitat econòmica. Són els grafiats als plànols de classificació del sòl.

2. Tots els sectors proposats pel Pla tenen el caràcter de sòl urbanitzable

delimitat.

3. El POUM delimita, en sòl urbanitzable, els següents sectors residencials: SECTOR PPU02 “Extensió de Sant Miquel i Vespella” El POUM delimita, en sòl urbanitzable, els següents sectors d’activitats econòmiques: SECTOR PPU03 “La Coma”

Article 258.- Transformació i règim d’ús

1. Les persones propietàries de sòl urbanitzable poden promoure’n la transformació, d’acord amb el que estableix l’article 33.4. del TRLUC.

2. En els sectors de sòl urbanitzable delimitat no és possible d’autoritzar els usos i les obres regulats per l’article 47 del TRLUC per al sòl no urbanitzable.

Article 259.- Determinacions específiques pel desenvolupament del sòl urbanitzable delimitat 1. Tots i cadascuns dels sectors de Sòl urbanitzable delimitat del POUM es regulen

en unes fitxes normatives annexes a aquest text normatiu. S’han d’entendre com a determinacions de caràcter vinculant, que han de ser incorporades obligatòriament pel planejament derivat, la localització d’espais lliures o equipaments, la qualificació de zones i/o, el traçat del sistema viari (en línia continua) continguts a les fitxes normatives dels sectors. S’admeten, no obstant, els petits ajustos justificats per la necessitat d’adaptació de l’ordenació a la topografia i/o, per la conservació d’elements d’interès general. Les ordenacions grafiades a les fitxes orientatives, en canvi, poden ser alterades (en línia discontinua, als plànols) i, només representen una guia indicativa que expressen els objectius que pretén assolir el POUM, la comprovació de la possibilitat del compliment dels estàndards i, l’aportació d’informació necessària per justificar la viabilitat econòmica del sector. En elles el POUM incorpora les següents determinacions:

a) Les directrius d’ordenació perquè es corresponguin amb l’estructura

urbana adjacent i la reforcin amb el seu desenvolupament.

b) Els usos globals, fixant-ne la intensitat mitjançant un índex d’edificabilitat bruta sectorial segons usos i, en els casos de sectors



131

residencials, mitjançant una densitat màxima d’habitatge definida per un màxim nombre d’habitatges per hectàrea.

c) L’ús principal i, els compatibles que es poden desenvolupar al sector.

d) Els estàndards urbanístics per a determinar les reserves mínimes destinades a sistemes i fixa la proporció de sòl màxim destinat a zones.

e) El percentatge de cessió en concepte de l’aprofitament mitjà de cadascun dels sectors i, el sostre mínim edificable a acollir a règims de protecció pública d’acord amb el que disposa l’article 57 del TRLUC i 6.2 de la Llei 3/2009 de RMUADU.

f) El sistema d’actuació i l’administració actuant.

2. El planejament derivat definirà l’ordenació del sector sobre base topogràfica

precisa, en funció de les determinacions contingudes a les fitxes normatives. Contindrà les determinacions fixades a l’article 65 del TRLUC. Entre elles, concretarà l’edificabilitat neta i la densitat màxima per a cada illa i, la resta de paràmetres necessaris pel desenvolupament de l’edificació, així com els terminis dins dels quals tant l’administració actuant com els particulars adjudicataris de sòl destinat a habitatge de protecció pública han d’iniciar i acabar la construcció dels habitatges.

3. Els plans i projectes contindran mesures per a una gestió eficient de l’estalvi energètic, el control de la contaminació lumínica, mesures correctores de l’impacte sonor dels usos i activitats, facilitaran la gestió dels residus, i afavoriran l’eficiència i l’estalvi en l’ús de l’aigua.

Article 260.- Vialitat i aparcaments

1. La vialitat dels Plans parcials urbanístics s’haurà de dissenyar d’acord als requeriments dimensionals i a les reserves per a aparcaments prevists a l’article 4 del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació de la mobilitat generada.

2. Tots els edificis han de tenir accés rodat, al menys pel què fa als serveis d’emergència i gaudiran de les condicions d’aproximació i entorn previstes a la secció SI 5 del Document Bàsic SI, Seguretat en cas d’incendi, del CTE.

Article 261.- Infraestructures i serveis 1. El Planejament derivat i els projectes d’urbanització hauran de preveure el

soterrament de les línies aèries elèctriques, així com les línies de telecomunicacions, gas o d’altres serveis.

2. Els plans preveuran la instal·lació dels punts necessaris de subministrament per a la recàrrega de vehicles alimentats per energia elèctrica, preferentment accessibles des de zones d’aparcament.

Article 262.- Usos i obres de caràcter provisional

El règim d’ús provisional del sòl es regula pel previst als articles 53 i 54 del TRLUC.

Article 263.- Obres en sòl urbanitzable



132

En aquest tipus de sòl no es podran realitzar obres aïllades d’urbanització,

llevat que es tracti d’executar els sistemes generals previstos per aquest Pla o algun dels seus elements o quan les especificacions de l’àmbit així ho permetin. Per a la urbanització són indispensables l’aprovació del Pla Parcial, la delimitació de polígons, i el projecte d’urbanització. Les actuacions d’urbanització aïllades del procés de planejament constituiran una infracció urbanística greu.



133

TITOL SISÈ. REGULACIÓ DEL SÒL NO URBANITZABLE



134

CAPITOL PRIMER

DISPOSICIONS GENERALS

Article 264.- Definició. 1. El sòl no urbanitzable comprèn els terrenys que així es classifiquen amb la voluntat

de mantenir i conservar les seves condicions naturals, sòl, flora, fauna i paisatge i, el seu caràcter pròpiament rural. En aquest sòl no hi són permesos els processos d’urbanització de caràcter urbà ni els usos contradictoris amb l’aprofitament rural del territori. El sòl no urbanitzable es regeix per les limitacions que estableix l’article 47 del TRLUC, segons el desenvolupament i la concreció de detall que s’efectua en aquest capítol.

2. En termes generals, constitueixen el sòl no urbanitzable els terrenys següents:

- Els que el POUM ha classificat com a tals per raó d’estar sotmesos a un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial, o perquè així ho determini un pla director o per estar subjectes a servituds per a la protecció del domini públic. - Els terrenys que el Pla ha considerat necessari classificar de no urbanitzable pels valors i finalitats a assolir, entre els quals s’inclou la utilització racional del territori d’acord amb el model territorial de desenvolupament urbanístic sostenible o el valor agrícola dels terrenys inclosos en indicacions geogràfiques protegides. - Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable també formen part del sòl no urbanitzable.

Article 265.- Objectius i principis d’ordenació del sòl no urbanitzable.-

1. En el marc dels criteris que han motivat la classificació de sòl no urbanitzable

expressats a l’article anterior, el POUM estableix els següents objectius bàsics, que hauran d’orientar prioritàriament el seu desenvolupament en aquest sòl i les actuacions que s’hi desenvolupin:

a) Evitar la urbanització i la degradació dels terrenys no urbanitzats que

reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, cultural, agrícola i/o econòmic.

b) Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels ecosistemes i la conservació dels valors geològics.

c) Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic.

d) Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòl no urbanitzable, afavorint la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.

e) Garantir la reserva, per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de les àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur.



135

f) Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i la gestió dels espais oberts.

g) Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural.

h) Proporcionar pautes espacials i regulacions per a la implantació d’aquelles edificacions que es poden admetre en sòl no urbanitzable.

i) El manteniment i, si és el cas, la millora de la identitat i, les condicions ambientals presents en el municipi, tot possibilitant el desenvolupament i la diversificació sostenibles de l’activitat rural.

j) La prevenció i el control dels processos de fragmentació dels sòls rurals.

k) La protecció acurada dels espais inclosos en el Pla d’espais d’interès natural (PEIN) i la Xarxa Natura 2000, així com la garantia del compliment dels requeriments de connectivitat biològica d’acord amb el que disposa al respecte el PTPCT i, el que en un futur disposin altres planejaments que puguin entrar en vigor.

l) La preservació d’altres espais i elements rurals que han estat protegits a l’empara de les legislacions mediambientals i de protecció del patrimoni cultural i la protecció específica d’altres indrets de valor especialment rellevant.

2. L’ordenació establerta per aquest POUM cal entendre-la sense perjudici d’allò que estableixen les disposicions sectorials i les relatives a la protecció del domini públic, en aquells aspectes que impliquin restriccions més elevades en les condicions d’edificació, ús i aprofitament dels terrenys.

3. Com a norma general, i d’acord amb el que disposa la legislació sobre sòl, respecte als terrenys inclosos en sòl no urbanitzable hi ha un deure de conservació el que suposa mantenir els terrenys i la seva massa vegetal en condicions d’evitar riscos d’erosió, incendi, inundació, per a la seguretat o salut públiques, dany o perjudici a tercers o a l’interès general, inclòs l’ambiental; prevenir la contaminació del sòl, l’aigua o l’aire i les immissions contaminants indegudes en altres béns i, en el seu cas, recuperar-los d’elles; i mantenir l’establiment i funcionament dels serveis derivats dels usos i les activitats que es desenvolupin en el sòl.

4. En qualsevol cas, d’acord amb el que disposa l’article 47.9 del TRLUC, el sòl no urbanitzable no pot ésser dedicat a usos que, atenent els valors que el POUM protegeix o preserva i les finalitats que persegueix, en transformin la destinació o la naturalesa o bé lesionin o impedeixin la realització dels esmentats valors i l’assoliment de les finalitats esmentades.

Article 266.- Categories de sòl no urbanitzable.

D’acord a les determinacions relatives al sistema d’espais oberts del PTPCT, el POUM distingeix tres categories de sòl no urbanitzable:

1. Sòl de protecció especial:

Comprèn els terrenys que pels seus valors naturals i de connectivitat ecològica o, per la seva localització en el territori són els més adequats per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i



136

vertebrar el conjunt d’espais oberts del territori amb els seus diferents caràcters i funcions. Dins del sòl de protecció especial s’estableixen dues subcategories:

a) Sòl de protecció especial ordinari (Clau E)

b) PEIN i/o Xarxa Natura 2000 terrestre (Clau PEIN) Es caracteritza per tractar-se de sòl amb protecció específica.

2. Sòl de protecció territorial: Comprèn els terrenys que no és imprescindible que formin part de la xarxa de sòl de protecció especial, però que tenen valors, o existeixen condicionants o circumstàncies que motiven una regulació restrictiva de la seva possible transformació. Dins del sòl de protecció territorial s’estableix una única subcategoria:

Sòl d’interès agrari i/o paisatgístic (Clau AP) Comprèn els sòls d’activitat productiva agrària de significació territorial, i que alhora són terrenys que aporten paisatges valuosos o identitaris de l’àmbit territorial i també aquells que, per estar molt poc contaminats per l’edificació, convé mantenir com espais no urbanitzats estructuradors de l’ordenació del territori.

3. Sòl de protecció preventiva (Clau P):

Comprèn la resta de terrenys classificats com a no urbanitzables en el POUM diferents als considerats de protecció especial o de protecció territorial. Dins del sòl de protecció de protecció preventiva no s’estableixen subcategories.

Article 267.- Zones. El POUM, en funció de la naturalesa i els valors dels terrenys, i de les seves

característiques paisatgístiques, estableix les zones següents, la delimitació de les quals és grafia als plànol de qualificació del sòl no urbanitzable:

- Sòl rústic (clau P-31) - Sòl de valor agrícola (clau AP-32) - Sòl forestal i de ribera (clau AP-33) - Sòl de protecció especial ordinari(clau EO-34) - Sòl de protecció especial forestal(clau EF-35) - Espai natural protegit (clau PEIN-36)

Article 268.- Sistemes urbanístics generals en sòl no urbanitzable.

Els sistemes urbanístics generals en sòl no urbanitzable es regeixen per les

disposicions específiques establertes per aquestes Normes urbanístiques en relació als sistemes urbanístics generals. Tanmateix, el desenvolupament dels terrenys destinats a sistemes s’ha d’ajustar als objectius i principis d’ordenació fixats per l’article 32 del TRLUC i, si és el cas, als establerts per aquestes Normes urbanístiques per a les zones de sòl no urbanitzable que els envolten.



137

Article 269.- Divisions, fraccionaments i segregacions de finques. 1. El POUM pretén com a punt fonamental la protecció de l’estructura de la

propietat, és a dir, la divisió del sòl agrícola i forestal en funció de la seva adaptació a l’ús i cultiu de les finques. Conseqüentment no es podrà efectuar cap divisió del sòl no urbanitzable en contra de les determinacions d’aquest Pla i es prohibeixen les parcel·lacions urbanístiques en aquesta classe de sòl. Es considera il·legal tota divisió o segregació que faciliti o tingui per finalitat facilitar la construcció d’edificacions o la implantació d’usos que no estiguin permesos en sòl no urbanitzable per aquest Pla.

2. La finca mínima admesa en el sòl no urbanitzable és aquella que s’ajusta a les Unitats mínimes de conreu o a la Unitat mínima de Producció Forestal, establertes, respectivament, en l’annex del DUMC i, al DUMF. Per al municipi de Vespella de Gaià, són les següents: - Unitat mínima de conreu en terreny de secà: 4,50 Ha. - Unitat mínima de conreu en terreny de regadiu: 1 Ha. - Unitat mínima de producció forestal: 25 Ha.

3. Seran indivisibles totes aquelles finques en sòl no urbanitzable la dimensió de les

quals sigui inferior al doble de les unitats mínimes de conreu o de producció forestal d'acord amb l'art. 196.e. del TRLUC i la legislació sectorial específica, llevat de l'aplicació de les excepcions indicades a l'art. 196.b i c del TRLUC i la legislació sectorial. Es possible fer segregacions per sota de la Unitat Mínima de Conreu, als casos previstos al Decret 169/1983 i la Llei 19/1995, de modernització agrària, o normativa sectorial aplicable, essent l'únic organisme competent en l'autorització de segregacions de finques rústiques per sota de la unitat mínima de conreu, amb la finalitat de la seva inscripció en el Registre de la Propietat, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

4. Queden prohibides les divisions i/o segregacions de terrenys en el sòl no

urbanitzable en qualsevol dels següents casos: - Si la finca està vinculada a una edificació i es considera indivisible per aplicació de les normes sobre superfícies mínimes de terrenys vinculades a les construccions en el sòl no urbanitzable. - Si la finca no disposa d’accés directe a les carreteres, vies rurals, camins, pistes forestals o d’altres vials de domini públic i les establertes en els paràmetres del sòl no urbanitzable.

5. Qualsevol divisió, fraccionament o segregació de finques dins del sòl no urbanitzable s’ha de sotmetre a la intervenció municipal mitjançant la declaració d’innecessarietat de llicència de parcel·lació.

6. Es considerarà infracció urbanística greu, el fraccionament del sòl que vulneri les determinacions d’aquest Pla i, en el cas de sòls sotmesos a un règim de protecció especial, d’acord als articles 213 i 214 del TRLUC, la infracció urbanística es considerarà molt greu.



138

Article 270.- Sòl subjecte a risc o afectació 1. Els sòls subjectes a riscos naturals o tecnològics significatius queden exclosos de

qualsevol destinació que hagi de comportar un risc per a les persones d’acord amb les directrius que estableixen els articles 5 i 6 del RLUC.

2. L’ús dels terrenys sotmesos a risc d’inundació es regula pel que assenyala l’article 6 del RLUC, en funció de la planificació hidràulica que ha d’establir els àmbits de la zona fluvial, zona del sistema hídric i zona inundable per a episodis extraordinaris.



139

CAPITOL SEGON

CONDICIONS DE PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL Article 271.- Condicions generals.

1. Totes les actuacions en sòl no urbanitzable han de complir els requeriments

ambientals establerts per les legislacions específiques en la matèria i per aquestes Normes urbanístiques.

2. Els projectes que es troben sotmesos a avaluació d’impacte ambiental són els inclosos en les següents normes: - Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació dels plans i programes. - Annex I del Reial decret legislatiu 1/2008, d'11 de gener, pel que s'aprova el text refós de la Llei d’avaluació d'impacte ambiental de projectes. - Annexes I i II del Decret 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el PEIN. - Annex II del Reial decret legislatiu 1/2008 i els que no estant inclosos a l’Annex I puguin afectar directa o indirectament Natura 2000, quan així ho decideixi l’òrgan ambiental.

3. Aquells plans i projectes que d’acord amb les legislacions mediambientals s’han de sotmetre al procediment d’avaluació d’impacte ambiental, han d’incorporar com a documents diferenciats l’Informe de sostenibilitat Ambiental i la Memòria ambiental amb els continguts fixats per les disposicions esmentades. Les resolucions municipals corresponents integraran els continguts de les resolucions formulades pels òrgans mediambientals competents.

Article 272.- Protecció de la biodiversitat.

1. Es podran promoure plans especials de protecció del medi natural i del paisatge

que es considerin necessaris per a garantir el manteniment de la connectivitat ecològica, tot i seguint els criteris establerts a l’informe de sostenibilitat mediambiental d’aquest Pla d’Ordenació.

2. Aquests plans especials delimitaran i justificaran els respectius àmbits de connexió i contindran les normes i actuacions oportunes. Les normes complementaran les de les zones de sòl no urbanitzable corresponents i prevaldran sobre aquestes en cas de contradicció.

3. D’ acord amb el que disposa l’article 32 del Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, els instruments de desenvolupament d’aquest Pla en sòl no urbanitzable han d'assegurar la preservació, el manteniment i la recuperació dels biòtops i dels hàbitats de les espècies protegides per aquesta Llei. Així mateix, hauran de vetllar pel manteniment en un estat global de conservació favorable, en el conjunt del municipi, dels hàbitats d’interès comunitari i dels hàbitats de les espècies d’interès comunitari definits als annexos I i II de la Directiva 97/62/CEE, sobre conservació dels hàbitats naturals i de la flora i fauna silvestres i a l’annex I de la Directiva 79/409/CEE relativa a la conservació d’ocells salvatges.

Article 273.- Protecció de la xarxa hídrica i de la qualitat de les aigües.

1. Resta prohibit abocar residus agraris, industrials o urbans a la llera dels cursos

d’aigua.



140

2. Per la concessió de llicència urbanística relacionada amb qualsevol activitat que pugui generar abocaments d’aigües, exceptuant les autoritzades per connectar directament amb la xarxa pública de clavegueram, la sol·licitud de llicència exigirà la justificació del tractament que s’hagi de donar a aquests abocaments per evitar la contaminació de les aigües superficials o subterrànies.

3. Per obtenir llicència urbanística per a noves edificacions o reformes no connectades a la xarxa pública d’abastament d’aigua s’haurà de justificar degudament en la sol·licitud de llicència l’existència d’una dotació d’aigua suficient que no provoqui repercussions negatives sobre el sistema hidrològic i sobre els altres aprofitaments existents.

Article 274.- Residus.

1. No s’admet l’abocament o l’abandonament incontrolat de residus en cap tipus

de sòl.

2. El dipòsit i el tractament dels residus en sòl no urbanitzable es regeixen per la legislació específica i les disposicions comunes d’aquestes Normes Urbanístiques i condicionats a l’obtenció de la llicència municipals corresponent.

3. Per a la concessió de llicències urbanístiques els projectes hauran d’especificar i justificar el tractament o la previsió de recollida de deixalles quan l’activitat a desenvolupar ho requereixi.

Article 275.- Moviments de terres en finques rústiques. 1. La millora de finques rústiques mitjançant moviments de terra i obres de

desmuntatge o explanació es troba subjecte a llicència urbanística d’acord amb el que estableix l’article 187.2.f) del TRLUC.

2. Les condicions del projecte tècnic i de procediment per a l’atorgament de la

llicència urbanística i ambiental es regulen al DATPOC.

Article 276.- Tala d’arbres. 1. Els propietaris del sòl no urbanitzable vetllaran pel manteniment de l’arbrat

existent.

2. La tala d’arbrat està sotmesa a llicència municipal i només serà admesa quan estigui prevista als Plans de gestió i millora forestal (PGMF), disposi d’autorització expressa de l’Administració forestal, i sigui conseqüència de la renovació o aprofitament agrari usual dels conreus o de l’aplicació de la legislació en matèria de sanitat vegetal.

3. En els sectors afectats per incendis s’estimularà la ràpida repoblació amb espècies autòctones.

Article 277.- Accés motoritzat.

L’ús de vehicles a motor per accedir o, circular al medi natural, a través de camins rurals i pistes forestals, es regula al DRAMMN.



141

Article 278.- Condicions d’aplicació al sòl forestal. 1. Per qualsevol actuació en aquest tipus de sòl caldrà informe de l’administració

forestal competent, d’acord amb els termes que regula la normativa sectorial forestal. Aquest informe serà també preceptiu en aquells terrenys definits a l’article 5 de la Llei 43/2003 de 21 de novembre, de monts.

2. S’ha de mantenir la morfologia i la cobertura forestal dels marges i els talussos existents.

3. L’ús agrícola i les rompudes per a tal ús només són admissibles en terrenys amb pendents inferiors al 30% quan la legislació ho permeti i s’hagin obtingut els permisos corresponents del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

4. No es permet alterar el relleu natural del terreny més que per dur a terme una restauració de les condicions primigènies del terreny o bé per a terrassats destinats al conreu degudament justificats. En aquest cas, l’alteració del relleu no podrà modificar el sistema d'escorrenties de la finca respecte al seu entorn ni la cota natural del terreny en més/menys 0,5 m. En cap cas, el terrassat resultant d’aquest moviment de terres podrà donar lloc a nous murs de contenció d’alçada mitjana superior a 1 m ni que superin en cap punt l’1,5 m d’alçada.

5. Els aprofitaments forestals es faran d’acord a la Llei 6/1988, de 30 de març, forestal de Catalunya.

6. Per a la prevenció d’incendis els propietaris estan obligats a la neteja sistemàtica i selectiva (manteniment del sotabosc i altres espècies) dels boscos, així com dels entorns de les masies.

7. Aquestes masses boscoses quedaran al marge del procés urbanitzador i, en cas d’incendi forestal, hauran d’ésser repoblades.



142

CAPITOL TERCER

CONDICIONS PAISATGÍSTIQUES

Article 279.- Condicions generals per a les transformacions del sòl en els paisatges rurals. 1. Tot assumint el fet de la inevitable evolució del paisatge, el Pla adopta el criteri

de preservar els seus valors i gestionar la seva transformació davant dels riscos de la seva progressiva banalització.

2. Sense perjudici de les condicions específiques de les operacions d’interès estratègic general expressament aprovades per la Generalitat de Catalunya, els projectes de transformació del territori rural han de prendre en consideració les qüestions següents:

a) La possibilitat de mantenir l’escala de la compartimentació de l’espai agrícola productiu en les diverses peces (camps o unitats de producció agrícola) que, amb la seva dimensió, proporció, ritme i seqüència, defineixen els diversos paisatges rurals.

b) Les característiques dels elements de separació entre unitats productives, ja siguin murs de pedra o altres materials, marges, tanques arbrades o espais residuals que concentren el desnivell i que poden presentar diferents formacions vegetals (brolles, retalls de bosc, fileres d’arbres...).

c) La conservació i manteniment de la xarxa de drenatge natural del territori (rieres, torrents, còrrecs,...) com a components destacats del mosaic agroforestal característic del paisatge de Catalunya.

d) No es permet cap acció a l’entorn de les fonts que impliqui la seva desaparició o variació del lloc tradicional d’aflorament. A l’entorn d’aquests punts s’estableix una protecció de 50 m de radi, dins el sòl no urbanitzable, en el qual no es permetrà cap tipus d’edificació, desmunt o moviment de terres que representi variacions morfològiques o paisatgístiques i que alteri les actuals condicions de la natura. Prèvia autorització municipal, es permetrà potenciar el seu valor paisatgístic, amb plantacions d’espècies autòctones i petites obres d’adequació i ornat, tot respectant la vegetació existent.

e) La protecció i conservació de la xarxa de camins rurals, les infraestructures de rec i les construccions d’abric tradicionals complementàries de l’ús agrari, sense perjudici de les obres de manteniment i millora que siguin necessàries.

f) Les possibilitats d’aprofitar, en l’obertura de camins i en l’estesa de xarxes d’infraestructura de servei local, els canals de pas i els corredors existents i de seguir les actuals vies de comunicació procurant mantenir la unitat de les explotacions i mirant d’evitar la fragmentació dels camps.

Article 280.- Condicions paisatgístiques per a les edificacions en sòl no urbanitzable 1. Les edificacions que s’hagin d’implantar de nova planta, com les corresponguin a

procediments de renovació, rehabilitació o reconstrucció de les ja existents, en el



143

sòl no urbanitzable, segons els casos, han de seguir les estratègies següents d’integració en el paisatge:

a) Harmonització: L’estratègia d’harmonització és preferent i pretén que les noves edificacions s’integrin en el paisatge com a components positius, o com a mínim neutres, pel que fa a la qualitat d’aquest paisatge.

b) Mimesi / ocultació: L’estratègia d’ocultació és la indicada en aquells casos en què no és possible assolir un grau acceptable d’harmonització i la integració només és possible adoptant les mesures adequades per a ocultar o fer escassament perceptible la imatge de la implantació. Aquesta estratègia pot complementar, quan convingui, la d’harmonització.

c) Monumentalització: Excepcionalment es pot optar per l’estratègia de monumentalització, que pot ser indicada per a determinades construccions en què la seva imatge hagi de passar a ser un component principal del paisatge.

2. Seran d’aplicació les directrius contingudes en el el document d’objectius de

qualitat paisatgística i la informació paisatgística del CPCT necessària per als processos d’avaluació ambiental de plans i programes, per als estudis d’impacte ambiental,i per als estudis d’impacte i d’integració paisatgística. També ho són les següents condicions:

. a) Implantació:

S’han d’avaluar diverses alternatives d’emplaçament i s’ha de seleccionar la més adient amb relació al paisatge i a la preservació del patrimoni cultural. En principi, i llevat dels casos d’estratègia de monumentalització, convé evitar les localitzacions en les parts centrals dels fons de vall, en punts focals respecte a carreteres i miradors i en indrets amb alta exposició visual.

b) Perfil territorial: S’han de preservar les línies del relleu que defineixen els perfils panoràmics i s’ha d’evitar la localització d’activitats sobre els punts prominents, els careners i les cotes més altes del territori, on la projecció de la silueta de l’edificació en la línia d’horitzó modifiqui el perfil natural perceptible del paisatge.

c) Proporció: Les implantacions han de ser proporcionades a la dimensió i escala del paisatge, de manera que s’evitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandària constitueixen una presència impròpia i desproporcionada.

d) Pendent: S’ha d’evitar ocupar els terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris anivellaments, s’ha de procurar evitar l’aparició de murs de contenció de terres, i s’han de salvar els desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetació. Per tal de minimitzar l’impacte visual, les edificacions s’han d’esglaonar o descomposar en diversos elements simples articulats evitant la creació



144

de grans plataformes horitzontals que acumulin en els seus extrems importants diferències de cota entre el terreny natural i el modificat.

e) Parcel·la: La correcta inserció en el medi rural de qualsevol implantació requereix que aquesta ocupi la mínima part possible de la parcel·la, i que la resta mantingui el caràcter d’espai rural no artificialitzat que ha d’actuar de coixí amb l’entorn no transformat, tot i que s’admeten les actuacions necessàries per donar un correcte tractament als límits de la implantació.

f) Distàncies: Les edificacions s’han de separar com a mínim 100 m de les lleres dels rius, rieres, barrancs, torrents, sèquies, canals i recs. Així mateix, i sense perjudici de la normativa d’aplicació en cada cas, s’han de separar dels marges de les infraestructures lineals de comunicació, un mínim de 50 m de les vies locals, 100 de les generals i 150 de les autopistes, autovies i vies convencionals amb doble calçada. La distància de separació a vies fèrries és de 100 m. Aquestes distàncies que es consideren com els mínims desitjables es poden disminuir justificadament en aquells casos d’edificacions agràries o d’interès públic de necessària ubicació en una parcel·la, en què la configuració del territori les faci inabastables i, en aquells altres en què les edificacions vagin lligades funcionalment als elements respecte dels quals han de guardar separació.

g) Façanes i cobertes: És obligatori el tractament com a façana de tots els paraments exteriors de les edificacions sigui quina sigui la seva finalitat i com a materials d’acabament només s’han d’utilitzar aquells sistemes constructius, acabats, colors i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge, tot garantint l’adequada integració a les condicions naturals de l’entorn i al seu cromatisme i no introdueixin contrastos estranys que desvaloritzin la seva imatge dominant.

h) Vegetació: Per a facilitar la integració paisatgística de l’edificació s’ha d’utilitzar vegetació i, en concret, arbrat a base d’espècies i plantacions pròpies del lloc. Qualsevol tipus d'obra no motivarà la destrucció de l'arbrat existent. Els arbres que no sigui possible conservar en la seva posició original, es replantaran dins el termini màxim d’un any. En la sol·licitud de llicència municipal hi constarà el seu nombre, el procés i localització de la replantació

3. Les edificacions que pel seu caràcter optin per l’estratègia de monumentalització no estaran subjectes a les limitacions assenyalades en l’apartat 2 del present article, sense perjudici de l’observança de les distàncies i servituds i d’altres condicions establertes amb criteris funcionals, de seguretat i ecològics. L’autorització d’aquestes edificacions requereix un informe d’impacte i integració paisatgística d’acord amb el que s’especifica en l’article següent. En defecte de valoracions de major rang, l’apreciació que l’edificació segueix una estratègia d’integració per monumentalització la farà l’ens que hagi de donar la llicència.

4. Aquelles edificacions autoritzables d’acord a l’article 47 del TRLUC, que per motius funcionals inevitables hagin de situar-se en una ubicació en la qual, pels



145

seus requeriments de forma, no pugui complir algunes de les condicions establertes, han d’utilitzar els mitjans adequats, en especial l’arbrat i les barreres visuals vegetals, per a assolir un grau d’integració acceptable en el paisatge.

Article 281.- Cartells publicitaris.

Es prohibeix la col·locació de cartells o altres elements publicitaris que distorsionin la visió del paisatge, especialment aquells que afectin el perfil territorial i la línea d’horitzó.

S’admet la col·locació de petits indicadors de senyalització de camins, fonts, itineraris d’interès, etc. que es disposaran amb criteris d’uniformitat de localització, dimensió i disseny.

Article 282.- Estudis d’impacte i integració paisatgística 1. L’Estudi d’impacte i integració paisatgística és un document tècnic destinat a

considerar la conseqüència que té sobre el paisatge l’execució d’actuacions, projectes d’obres o activitats i a exposar els criteris adoptats per a la seva integració.

2. A més dels casos que estableix directament l’article 20 del DPGOP i la legislació urbanística (articles 48 i 49 del TRLUC) i d’acord amb el que assenyala l’apartat 1 d’aquest article, l’Estudi d’impacte i integració paisatgística ha de formar part de la documentació tècnica necessària per a la sol·licitud de llicència en els següents casos: - Infraestructures i instal·lacions que hagin de tenir una presència visual significativa en el territori. - Edificacions aïllades en el territori, ja sigui en sòl no urbanitzable (edificacions agrícoles, ramaderes i d’activitats primàries en general) o en peces de sòl urbà que hagin de romandre aïllades. - Edificacions situades en la franja perimetral dels nuclis urbans que hagin de tenir una presència important en la imatge exterior d’aquests. - Transformacions de sòl que hagin d’afectar substancialment el paisatge rural. - Tots els casos en què s’exigeix preceptivament l’informe d’impacte i integració paisatgística.

3. El contingut de l’estudi d’impacte i integració paisatgística és el que estableix l’article 21 del DPGOP. Quan a criteri de l’Ajuntament, a l’hora de concedir la llicència la integració paisatgística no sigui acceptable, es requerirà el promotor de la construcció, edificació o instal·lació perquè introdueixi les esmenes necessàries per tal que la integració sigui satisfactòria. La resolució de l’administració especificarà els aspectes a modificar del projecte per a fer-lo paisatgísticament acceptable.

Article 283.- Informe d’impacte i integració paisatgística 1. Tots els projectes que s’hagin de sotmetre a l’informe d’impacte i integració

paisatgística han d’incorporar un estudi d’impacte i integració paisatgística. 2. D’acord amb l’article 22 del DPGOP, l’informe d’impacte i integració paisatgística

té per objecte avaluar la idoneïtat i suficiència dels criteris o les mesures adoptades en els estudis d’impacte i integració paisatgística per integrar en el paisatge les actuacions, usos, obres o activitats a realitzar.



146

3. Correspon emetre aquest informe al Servei de Paisatge del Departament de Territori i Sostenibilitat, el qual és preceptiu en els supòsits que assenyala l’esmentat article 22 del Decret. Entre aquests supòsits, l’apartat 2.a d’aquest article estableix que l’informe és preceptiu quan així ho determinin els plans territorials parcials i els plans directors territorials.

4. D’acord amb el TRLUC, i amb el DPGOP, és preceptiu l’informe d’impacte i integració paisatgística en els supòsits següents:

a) Projectes d’actuacions específiques d’interès públic en sòl no urbanitzable als quals fa referencia l’apartat 4 de l’article 47 del TRLUC.

b) Projectes de construccions i dependències pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica a què fa referència l’apartat 6.a de l’article 47 del TRLUC, quan superin algun dels següents paràmetres: - Ocupació en planta: 500 m² - Sostre: 1.000 m² - Alçada total: 10 m

c) Les destinades a habitatge familiar o a allotjament de treballadors temporers a què fan referència els apartats 6.1 i 6.b de l’article 47 del TRLUC.

d) L’obertura i recuperació de vies d’accés, camins i dreceres i les estacions de subministrament de carburants i de prestació de serveis a la xarxa viària a què fan referència els apartats d i e de l’article 49 del TRLUC.

e) Plans especials urbanístics per a la ubicació de construccions de nova planta destinades a activitats de turisme rural o de càmping a què fa referència l’apartat 6.e de l’article 47 del TRLUC.

f) Els projectes d’activitats i de construccions directament vinculades a l’explotació de recursos naturals.

g) Qualsevol altra actuació que afecti restes arqueològiques d’interès declarat, aqüífers classificats, zones vulnerables o zones sensibles declarades de conformitat amb la legislació vigent, jaciments paleontològics o punts geològics d’interès.

5. L’informe d’impacte i integració paisatgística serà també preceptiu en els supòsits següents:

a) Canvis de paisatge rural motivats per concentracions parcel·làries que afectin un àmbit de més de 100 Ha.

b) Tanques de finques, parcel·les o àmbits d’activitats de més de 1.000 metres de longitud.

c) Totes les construccions visibles que se situïn en les proximitats dels penya-segats, de les riberes fluvials, marítimes i de les làmines d’aigua de llacs o embassaments.



147

d) Obres que en casos justificats s’haguessin de realitzar per evitar la inundabilitat de terrenys.

e) Parcs eòlics i parcs fotovoltaics d’acord amb les regulacions sectorials.

f) Determinacions específiques de protecció i ordenació del paisatge contingudes en el planejament general i en plans especials que tenen aquesta finalitat.

g) Els plans especials urbanístics amb finalitat de protecció i ordenació del paisatge que comprenguin l’àmbit d’una o més unitats de paisatge podran assenyalar justificadament supòsits concrets en els quals calgui l’informe d’impacte i integració paisatgística.

A més dels casos aquí assenyalats l’Ajuntament podrà demanar un informe d’impacte i integració paisatgística en aquells casos en què es justifiqui la seva conveniència.

Article 284.- Contingut de l’estudi d’impacte i integració paisatgística per a la implantació d’edificacions agràries.

Per a l’autorització d’edificacions agràries és preceptiu un estudi d’impacte i integració paisatgística que, com a mínim comprendrà:

a) Un recull d’imatges de l’edificació des d’un conjunt de punts

representatius de la seva percepció en el territori que permetin avaluar l’impacte visual, derivat del seus emplaçament i volumetria, en el paisatge.

b) Propostes de tractament de façanes i cobertes.

c) Mesures complementàries d’integració: vegetació, arbrat,...

d) Memòria explicativa i justificativa de la integració paisatgística proposada.



148

CAPITOL QUART

REGULACIÓ D’USOS, ACTIVITATS I EDIFICACIONS EN SÒL NO URBANITZABLE Article 285.- Règim dels usos i edificacions i, procediments d’autorització. 1. En el sòl no urbanitzable únicament s’admeten les actuacions, construccions i

activitats específiques previstes per aquestes Normes per a les diferents zones en sòl no urbanitzable, així com les previstes en el Catàleg de Masies i Cases Rurals que forma part del present POUM, segons l’establert a l’article 47 del TRLUC, excepte les previstes al seu apartat 6.c, tal i com queden definides als articles 47.1, 48.1, 49.1, 49.2, 50.1, 50.2, 50.3, 51.1 i 55.1, del RLUC, i amb les condicions i limitacions que estableixen aquestes Normes.

2. Els usos permesos a cada zona es regulen específicament per a cada tipus de sòl no urbanitzable.

3. En general, no s’admeten en el sòl no urbanitzable usos que impliquin una transformació en la destinació o la naturalesa d’aquest sòl, o bé lesionin o impedeixin la consecució dels valors i finalitats específiques que es defineixen per a cada zona. L’establiment de qualsevol ús autoritzat comportarà l’obligació d’adoptar les mesures necessàries per evitar la degradació del medi i facilitar una integració total.

4. L’autorització de les obres i els usos referents a les actuacions previstes a l’apartat 1, seguirà el procediment definit a l’article 48 del TRLUC i als articles 47.3, 48.2, 49.3, 50.5, 51.2, 53, 57 i 58 del RLUC. En el cas de projectes de construccions pròpies d’una activitat agrícola, ramadera o, en general, rústica, si no superen els llindars que estableix l’article 68.8.d) in fine del RLUC (ocupació en planta de 500 m2, sostre total de 1.000 m2 o alçada màxima de 10 m), poden ser autoritzades directament mitjançant llicència municipal.

5. Les activitats i construccions previstes a l’apartat 1, incorporaran les següents mesures correctores, sens perjudici de les que siguin d’aplicació per altra normativa general o sectorial:

a) Caldrà justificar la depuració i el destí de les aigües residuals. El

projecte, en el cas de que no aboquen a la xarxa pública de sanejament, haurà de donar compliment a l’establert al RDPH.

b) Caldrà justificar d’una manera detallada la captació d’aigua potable i les fonts d’energia necessàries per a aquestes activitats, que seran preferentment naturals, els sistemes de comunicacions, preferentment innalàmbrics la minimització dels residus, la idoneïtat dels accessos i la conservació i restauració de les masses arbòries. En casos degudament justificats, s’admetran noves xarxes d’energia o telecomunicacions soterrades.

6. La tramitació, autorització, declaració d’impacte, llicència, comunicació o

intervenció ambiental d’activitats que ho requereixin es sotmetran a les determinacions que estableix la LPCAA, en funció del règim d’intervenció aplicable a cadascuna d’elles.



149

7. Només poden ser admesos com a usos provisionals, els previstos a l’article 61 del RLUC, amb les condicions previstes al seu article 62, en el casos i les condicions que estableixen els articles 53 i 54 del TRLUC.

8. Els usos i construccions admesos en sòl no urbanitzable s’implantaran preferentment en les subzones corresponents a sòl de protecció preventiva, davant de la del la resta de sòls qualificats en aquest POUM. Per a la implantació d’usos i construccions en la resta de les diferents subzones del sòl no urbanitzable, s’haurà d’indicar justificadament la raó per la qual no es possible la seva ubicació en sòls d’inferior grau de protecció.

9. La ubicació d’explotacions ramaderes es sotmetrà a les disposicions legals vigents en cada moment. A títol informatiu i, al moment de tramitació del POUM, entre d’altres s’han de respectar les següents: Explotacions avícoles: Ordre de 7 d’abril de 1994. Real Decreto 1084/2005 de 16 de setembre Llei 8/2003 de 24 d’abril Explotacions cunícoles: Ordre de 7 d’abril de 1994. Real Decreto 1547/2004 de 25 de juny Explotacions bovines: Ordre de 7 d’abril de 1994. Explotacions apícoles: Real Decreto 209/2002 de 22 de febrer Explotacions porcines: Real Decreto 324/2000, de 3 de març modificat pel Real

Decreto 3483/2000, de 29 de desembre.

Article 286.- Condicions generals de les edificacions. 1. En el cas d’usos diferents als ramaders, per poder ser edificades, les finques

hauran de gaudir d’una superfície igual o superior, segons el cas, a la Unitat mínima de conreu o a la Unitat mínima de Producció Forestal.

2. En el cas de finques edificades, la part de la finca vinculada a l’edificació quedarà inscrita en el Registre de la propietat com a indivisible.

3. Els usos i activitats admesos al sòl no urbanitzable s’han d’implantar prioritàriament en edificacions preexistents. Només s’admetrà l’obra nova en cas que es justifiqui la inviabilitat tècnica i econòmica de la rehabilitació d’una edificació preexistent. En aquest cas la llicència aportarà compromís d’enderroc de l’edificació antiga que substitueixi.

4. Les actuacions que tinguin per objecte la construcció d’edificacions, o adicions que, en conjunt conformi un sostre igual o superior a 1.000 m2, requeriran de la tramitació d’un pla especial en el qual es tindrà en compte la integració paisatgística tant dels volums de nova creació com aquells preexistents. Es procurarà que els materials, els acabats, el cromatisme i la composició volumètrica tinguin en compte l’entorn en què s’inscriuen. Quan sigui necessari es realitzaran noves plantacions vegetals que ajudin a integrar els volums construïts en el seu entorn. En tot cas es tindrà en compte allò que s’especifica en els articles següents d’aquest Capítol.

5. Les noves edificacions es situaran en zones del terreny amb pendent inferior al 20%.



150

6. Es prohibeix la construcció de pous negres, mines filtrants, etc. així com el desguàs

d'aigües fecals sense depuració prèvia. Els projectes tècnics contindran plànols i memòries explicatives, amb especificació del punt de destinació i canalització, així com els detalls constructius i materials emprats a l'obra.

7. Amb excepció de les àrees habilitades als càmpings, es prohibeix la instal·lació de bungalows, caravanes, autocaravanes, mòbilhomes o similars.

8. La construcció de qualsevol estructura de gran alçada (antenes, grues, torres de

guaita, aerogeneradors amb inclusió de la longitud de les seves pales, línies de transport d’energia elèctrica, infraestructures de comunicacions, etc.) evitarà vulnerar les servituds aeronàutiques establertes al capítol quart del Títol segon d’aquestes normes urbanístiques, que regula el sistema aeroportuari.

Article 287.- Condicions particulars per a construccions i instal·lacions pròpies d'actuacions específiques d'interès públic en sòl no urbanitzable

S’haurà de donar compliment a les condicions generals que regulen les edificacions en sòl no urbanitzable, i les previstes a l’article 47 del RLUC.

Article 288.- Condicions particulars per a construccions i instal·lacions pròpies d'una activitat agrícola, ramadera o forestal.

A més de complir les condicions generals que regulen les edificacions en sòl no urbanitzable i les previstes a l’article 48 del RLUC, s’hauran de respectar les següents:

1. Les construccions agràries compliran les següents condicions:

a) Només s’admeten magatzems de productes agrícoles, d'eines del camp i de maquinària.

b) Els projectes hauran de justificar la necessitat de l'edificació respecte l'explotació agrària, acreditant la seva existència o descrivint la de nova implantació.

c) Les superfícies i volums construïts màxims seran els següents:

I. En finques de superfície igual o superior a la unitat mínima de conreu es permetrà la construcció de magatzems agrícoles amb una superfície màxima de 100 m2 construïts i 400 m3 de volum màxim edificable. Per aquestes edificacions caldrà l'aportació d’informe favorable del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

II. En casos excepcionals i sempre degudament justificats, quan la construcció sol·licitada superi els llindars establerts anteriorment, podran subjectar-se al procediment dels articles 48 del TRLUC i 57 del RLUC.

d) La separació mínima en relació als camins serà de 15 m, respecte a la

resta de les partions de la finca serà de 10 m.



151

e) L’alçària reguladora màxima serà de 4,50 m fins al carener (PB). S’admeten les instal·lacions tècniques que justificadament requereixin una major alçada sempre que no alterin la fisonomia del paisatge

f) El volum edificable màxim admès és de 1.500 m3.

g) Cap dimensió en planta superarà els 30 m.

h) Es permet la construcció d’hivernacles (d’acord a la definició continguda a l'Ordre de 25 d'octubre de 1988, per la qual es determinen les condicions que han de reunir les construccions per ser considerades com a hivernacles), quan estiguin vinculats a una explotació familiar i, en parcel·les de regadiu existents en el moment de l’aprovació inicial del POUM, amb les següents condicions:

I. El seu accés s’ha de produir des de la xarxa de camins públics històrics o ramaders, sense que se’n puguin obrir de nous. II. L’ocupació màxima no podrà ultrapassar el 30% dels terrenys on s’emplacen. III. L’alçada màxima de l’edificació és de 4 m. Sempre que es justifiqui la necessitat, aquesta alçada podrà ser superada puntualment per instal·lacions tècniques (climatització, etc). IV. La construcció serà a base de plàstic rígid o vidre i, estructura de metall o de fusta que no perdi la seva qualitat inicial. S’han de mantenir nets sense eflorescències ni taques de pols i no es podran cobrir amb plàstic flexible ni teles. V. L’aigua de pluja de les cobertes es recollirà per a ús de rec de les explotacions en hivernacle. Han de tenir previst el drenatge de l’aigua de pluja i reciclar les aigües per al rec del conreus que s’hi cultivin.

2. Les noves construccions ramaderes destinades a la criança d’animals compliran

les següents condicions:

a) S’ubicaran en llocs assolellats, ventilats, i fora de la trajectòria dels vents dominants en el sentit dels nuclis habitats.

b) Només seran edificables les finques de superfície superior a 30.000 m2.

c) La distància mínima en relació al sòl urbà o urbanitzable serà de 250 m.

d) La distància mínima en relació a altres edificacions destinades a l’ús residencial, lligades o no, a l’ús agrícola, serà de 100 m.

e) La separació mínima en relació als camins serà de 25 m, respecte a la resta de les partions de la finca serà de 10 m.

f) L’alçària reguladora màxima serà de 6 m. (PB). S’admeten les

instal·lacions tècniques que justificadament requereixin una major alçada sempre que no alterin la fisonomia del paisatge.

g) L’ocupació màxima correspondrà al 10% de la superfície de la finca.



152

h) El sostre edificat màxim per unitat d’edificació és de 500 m2st.

i) El sostre edificable màxim del conjunt de construccions no superarà els 2.000 m2st.

j) Cap dimensió en planta superarà els 30 m.

k) Els projectes donaran compliment a la normativa sectorial vigent,

especialment pel que fa al benestar animal i la correcta gestió de les dejeccions ramaderes.

l) La legalització o autorització de qualsevol construcció ramadera

requereix l’informe previ favorable dels organismes competents en matèria de ramaderia i medi ambient.

3. En sòls forestals, les instal·lacions i construccions compliran les següents

condicions:

a) Els projectes hauran de justificar la necessitat de l'edificació respecte l'explotació, acreditant la seva existència o descrivint la de nova implantació.

b) El sostre màxim d’instal·lacions i construccions no superarà la superfície de 200 m2 construïts.

Article 289.- Condicions particulars per a edificacions i instal·lacions vinculades a activitats d'explotació de recursos naturals.

S’haurà de donar compliment a les condicions generals que regulen les

edificacions en sòl no urbanitzable i, les previstes a l’article 49 del RLUC. Article 290.- Condicions particulars per a edificacions destinades a l’habitatge familiar o a l'allotjament de persones treballadores temporeres.

A més de complir les condicions generals que regulen les edificacions en sòl no urbanitzable i les previstes a l’article 50 del RLUC, s’hauran de respectar les següents: 1. Aquests usos s’han de localitzar, preferentment, en edificacions preexistents a la

finca. En cas d’habitatges, no inclosos dins del catàleg de masies, s’admet la millora i ampliació fins a un 10% del sostre actual amb un màxim de 50 m2 per una sola vegada al llarg de la vigència d’aquest POUM sempre i quan no es superin els paràmetres màxims de sostre, alçada i nombre de plantes, establerts pels habitatges de nova edificació a l’apartat següent d’aquest mateix article.

2. En el cas d’obra nova es compliran les següents condicions:

a) La superfície construïda màxima per a cada ús serà, respectivament, de 250 m2.

b) Si s’escau, es situarà a una distància inferior a 50 m de l’edificació existent.

c) La separació mínima en relació a les partions de la finca serà de 10 m.



153

d) L’alçària reguladora màxima serà de 6,50m. (PB+1) .

3. Els projectes d’obra nova, de reforma, o ampliació, contindran un reportatge fotogràfic de l’edificació i el seu entorn que permeti valorar els efectes sobre el medi.

4. D’acord a l’article 50.6 del RLUC, com a condició d’eficàcia de la llicència,a més de com a indivisible, caldrà aportar justificant de la inscripció de la finca al Registre de la propietat, fent constar que la llicència exhaureix la possibilitat de l’ús d’habitatge en ella.

Article 291.- Condicions particulars per a edificacions i instal·lacions de turisme rural i de càmping. 1. Hauran de complir les condicions generals que regulen les edificacions en sòl no

urbanitzable i les previstes a l’article 51 del RLUC.

2. Les edificacions de turisme rural s’admeten en edificacions existents, amb les condicions i limitacions contingudes en l’article 295 d’aquestes normes, sempre que l’activitat s’implanti com a complementària d’altres activitats agropecuàries dins de la finca i, també en edificis inclosos al catàleg de masies i cases rurals.

3. L'ordenació i les condicions d'implantació dels càmpings s'han d’establir, amb caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, en un Pla especial urbanístic. Aquest Pla especial ha de regular la superfície de l'actuació, i l'emplaçament, ocupació, alçades i la resta de paràmetres de les edificacions o de les àrees d'acampada i de serveis, d'acord amb l'estudi d'impacte i integració paisatgística que ha d'incorporar. Els plans especials per a la implantació de càmpings hauran de donar compliment al previst al DEAT.

4. Les àrees d’acampada hauran de donar compliment a l’article 8 del Decret 64/1995 de 7 març, de mesures de prevenció d’incendis forestals.

Article 292.- Condicions particulars per a edificacions i instal·lacions destinades a la prestació de serveis de la xarxa viària.

A més de complir les condicions generals que regulen les edificacions en sòl

no urbanitzable i les previstes a l’article 52 del RLUC, amb caràcter previ a l'obtenció de la llicència urbanística municipal, s'ha d’aprovar un pla especial urbanístic que estableixi l'ordenació i les condicions d'implantació de l’actuació.

Article 293.- Condicions particulars per a edificacions i instal·lacions vinculades a l'execució, el manteniment i el funcionament de les obres públiques.

S’haurà de donar compliment a les condicions generals que regulen les

edificacions en sòl no urbanitzable i les previstes als articles 53 del RLUC. Les llicències estaran sotmeses a les condicions i procediment assenyalats per aquesta normativa per a les actuacions d’interès públic. Article 294.- Reconstrucció i rehabilitació de masies i cases rurals. 1. D’acord al que preveu l’article 50.2 del TRLUC, aquest POUM identifica en un

catàleg específic les masies i cases rurals existents en el sòl no urbanitzable que requereixen un tractament específic de conservació i millora, bé pel seu valor i interès arquitectònic, històric, paisatgístic o social.



154

2. Es podrà autoritzar, amb els requisits fixats per aquest Pla, reconstruir i rehabilitar

les masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques, i que hagin estat incloses en el catàleg de masies i cases rurals amb vista a destinar-les a habitatge familiar, a establiment hoteler (excepte hotel apartament), establiment de turisme rural, activitats d’educació en el lleure i restauració.

3. Es podrà autoritzar, amb els requisits fixats per aquest Pla, reconstruir i rehabilitar

les masies i cases rurals que calgui preservar i recuperar per raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques, i que hagin estat incloses en el catàleg de masies i cases rurals amb vista a destinar-les a habitatge familiar, a un ús residencial turístic o d’hostaleria rural, excepte la modalitat d’aparthotel, o a activitats d’educació en el lleure.

4. En els casos i, amb les condicions indicades a aquestes normes, s’admetrà

l’ampliació dels edificis existents i, les construccions auxiliars, sempre que no s’afectin els seus valors arquitectònics i paisatgístics.

5. Els criteris i el grau d’intervenció en l’edificació i el seu entorn, els accessos i serveis; així com els usos específicament admesos es defineixen de manera particularitzada per a cada masia en el catàleg de masies d’aquest Pla.

6. Per modificar les previsions del catàleg serà suficient l’aprovació d’un Pla

especial, en virtut del que estableix l’Article 50.2 del TRLUC i, no implicarà la necessitat de modificar el POUM.

7. La rehabilitació de les masies haurà de respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original eliminant aquelles addicions que distorsionin la volumetria històrica. La divisió horitzontal s’admet per ampliació del programa familiar sempre que no s’alterin les característiques originals de l’edificació, es prevegi una superfície mínima de 125 m2st per habitatge i es compleixi la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.

8. En cas d’ésser necessari l’alteració del volum d’una edificació que forma part del

catàleg de béns protegits o del sostre edificable, per raons estètiques o de funcionalitat, amb caràcter previ a l’obtenció de la llicència urbanística, caldrà un informe favorable de la Comissió de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

9. Els projectes d’actuació sobre les edificacions catalogades han d’ésser sotmesos

a informació pública per l’Ajuntament, per un termini de vint dies, i a l’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona, que s’ha d’emetre en el termini de dos mesos. La llicència corresponent només es pot atorgar si aquest últim informe és favorable. S’aplicarà el previst als articles 50 i 58 del TRLUC.

Article 295.- Règim dels usos i edificacions existents en el sòl no urbanitzable. 1. Les edificacions i instal·lacions legalment implantades, que s’ajustin als supòsits

d’usos permesos en sòl no urbanitzable al POUM i, a la legislació urbanística, poden mantenir-se i ampliar-se d’acord a l’article 56 del RLUC, amb les limitacions que introdueix aquest article.

2. Les edificacions i instal·lacions autoritzades d’acord a la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que no s’ajustin als supòsits d’usos permesos pel TRLUC, i que, per tant, actualment no serien autoritzables, es podran mantenir,



155

però només es podran autoritzar ampliacions en els termes previstos per la legislació urbanística vigent si el planejament urbanístic municipal aprovat definitivament abans de l’entrada en vigor de la Llei 2/2002 ho preveu expressament. En tot cas, caldrà que les obres d’ampliació siguin imprescindibles per al manteniment de l’activitat per a la qual es va construir l’edificació o es va implantar la instal·lació objecte d’ampliació i que aquesta es trobi en plena utilització.

3. No s’admeten les ampliacions d’edificacions o instal·lacions ni la intensificació o substitució de les activitats per a les quals hagi prescrit l’acció de reposició llevat que, d’acord amb la legislació urbanística, fos possible la seva legalització i aquesta es dugués a terme.

4. Amb l’objectiu de recuperar la integritat formal del territori rural, l’Ajuntament ordenarà el desmuntatge o enderroc d’aquelles construccions no incloses en el catàleg de masies i cases rurals destinades a activitats subjectes a intervenció ambiental quan aquestes cessin definitivament i les edificacions o instal·lacions no estiguin legalitzades o es trobin en estat ruïnós. S’entén que una activitat ha cessat definitivament quan se’n constati de manera notòria la inactivitat continuada al llarg de dos anys consecutius. No són objecte d’aquestes determinacions aquelles edificacions i instal·lacions que per les seves tipologia, construcció i el seu valor identitari –masies, corrals, barraques de pastor o de vinya, molins i altres– cal considerar que formen part de la imatge del territori rural que es vol preservar o recuperar.

Article 296.- Condicions generals de les tanques.

Per l’atorgament de la llicència preceptiva a què obliga l’article 187 del TRLUC, a més de les condicions que s’estableixen a les directrius de paisatge derivades de l’aprovació del CPCT , s’han de complir les següents:

a) S’hauran de situar a una distància mínima de protecció de 3m de

l’aresta exterior del camí.

b) La construcció de tanques s’ha de limitar a aquells casos en què siguin imprescindibles en funció de l’ús i les circumstàncies del lloc. És desitjable, quan sigui funcionalment possible, la utilització d’altres sistemes d’assenyalament del límit de la propietat o de l’àmbit de l’activitat.

c) En cas de ser imprescindible el tancament d’una finca, per motiu de garantir l’eficàcia del servei d’extinció d’incendis, només serà possible tancar el 80% de la seva superfície. Temporalment i mentre no s’extingeixin les causes que ho motiven, s'exceptuen del compliment d'aquest apartat, i per tant, poden realitzar el tancament provisional del 100% de la finca, aquelles explotacions agràries que per motius justificats de seguretat hagin de garantir la impossibilitat d'accés (ex: amb la finalitat d'evitar l'accés i limitar possibles fonts de contagi entre explotacions ramaderes).

d) No s’admeten tanques d’obra, llevat dels murs de pedra seca d’alçada no superior a 90 cm, els quals s'han de construir amb materials propis de la regió i emprant les tècniques constructives locals. Per motius de seguretat, s’exceptua del compliment de la condició anterior, el tancament amb murs al voltant d’edificacions en aquelles



156

finques on, per motius de seguretat calgui garantir la impossibilitat d’accés o de vistes i no existeixin altres fórmules de tancament que puguin garantir-ho, sempre que la tanca no es situï a més de 25m de cada façana de l’edifici i, la superfície tancada no superi el 20% de la superfície de la finca.

e) En general, s'admet els tancats de tipus arbustiu amb vegetació autòctona o de materials que permetin la transparència en tota la seva alçada.

f) Les tanques es construiran amb disseny, materials i, gamma cromàtica de forma que no agredeixin el medi rural i integrant-se el més possible en l'entorn, mitjançant un tractament regular i homogeni en tota la seva longitud, si bé poden incorporar diferències per tal de millorar la integració amb ell, si aquest no és homogeni.

g) Les tanques transparents poden complementar-se amb vegetació pròpia de l’entorn per aconseguir el grau d’opacitat que es desitgi.

h) Per evitar la propagació de la flama en cas d’incendi, la vegetació utilitzada a les tanques seran de fulla ampla (llorer, baladre o boix) i s’evitarà el xiprer o, elements secs o plàstics (bruc o canya).

i) Sempre que no sigui incompatible amb l’activitat que motivi la necessitat de tanques, aquestes han de permetre el pas de la petita fauna terrestre pròpia del lloc. A aquest efectes, cada 25 ml de tanca caldrà deixar practicable un pas inferior de, almenys 3,00 x 0,25 m.

j) Les tanques d’obra existents i les que preveu el punt d) s’han de tractar amb superposicions de vegetació viva per tal de millorar la seva integració en el paisatge.

k) Els plans especials podran establir regulacions particulars de les tanques en el seu àmbit d’ordenació, per tal d’assolir una millor adequació paisatgística i de garantir la connectivitat biològica.

l) En sòl de protecció especial, les tanques dels sòls destinats a activitats agrícoles i ramaderes seran, obligatòriament, a base de vegetació natural (reticles, tanques verdes, illes de vegetació, mosaics i altres).

m) En el sòl inclòs en el PEIN s’evitaran els tancaments de finques i de voltants d’edificacions que puguin representar una limitació als moviments de la fauna.



157

CAPITOL CINQUÈ

SÒL RÚSTIC (Clau P-31)

Article 297.- Definició.

Comprèn els sòls no urbanitzables que no tenen un valor agrícola ni paisatgístic específic, ni juguen un paper separador en el territori. Article 298.- Objectius.

Mantenir i conservar les condicions naturals del sòl, flora, fauna i paisatge i el seu caràcter pròpiament rural. El Pla no inclou aquests sòls en el procés d’urbanització per a protegir els seus valors i evitar processos de degradació. El sòl rústic ha de ser una opció preferent per a implantacions d’usos i construccions admesos en sòl no urbanitzable, davant de la del la resta de sòls qualificats en aquest POUM.

Article 299.- Condicions d’ús.

S’admeten els següents usos i activitats:

a) Agrícola i ramader. b) Explotació de recursos naturals, amb les condicions previstes a l’article

47.6.a del TRLUC. c) Edificacions destinades a l’habitatge familiar i/o a l’allotjament de

persones treballadores directament i justificadament associades als usos de l’apartat anterior. L’habitatge familiar s’admet també, en masies i cases rurals catalogades..

d) Establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament, en masies i cases rurals catalogades.

e) Turisme rural i restauració en masies i cases rurals incloses en el catàleg de masies i, en edificacions existents, com a activitat associada a activitats agrícoles o ramaderes..

f) Activitats d’educació en el lleure, en masies i cases rurals catalogades. g) Els següents equipaments d’interès públic i Infraestructures que s’han

d’emplaçar en el medi rural: - Els equipaments esportius, culturals, d’educació en el lleure i d’esbarjo a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de què es tracti. - Els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans.

h) Les activitats o instal·lacions de valor estratègic general i d’especial interès per al territori, d’acord a l’article 2.10 del text normatiu del PTPCT.

i) Les infraestructures lineals de transport, telecomunicacions, subministrament i d’evacuació.

j) Instal·lacions i obres necessàries per a serveis tècnics. k) Estacions de subministrament de carburants i de prestació d’altres

serveis de la xarxa viària. l) Els lligats a l’execució, manteniment i funcionament de les obres

públiques. m) Càmping, prèvia tramitació d’un Pla especial urbanístic.



158

CAPITOL SISÈ

SÒL DE VALOR AGRÍCOLA (Clau AP-32)


Són àrees d’activitats productives agràries i espais d’ús agrícola, dins del sòl considerat com d’interès agrari i/o paisatgístic al PTPCT, que aporten paisatges valuosos o identitaris de l’àmbit territorial, que mantenen una certa continuïtat i coherència paisatgística, entre ells cal destacar el paisatge del garrofer, exponent dels espais mediterranis amb escassetat d’aigua, ric en patrimoni construït de barraques i marges de pedra seca, localitzat a l’entorn sud dels Masos de Vespella, en contacte amb el Baix Gaià, que pel seu valor estètic i simbòlic-identitari i la regressió que està patint caldria preservar d’alteracions que ho posen en risc de desaparició.

La zona ordena aquells sòls que s’han de protegir pel seu valor agrícola, paisatgístic i d’equilibri ecològic. Article 301.- Objectius.

L’objectiu específic d’aquesta zona és el de protegir la qualitat ecològica, del mosaic agroforestal i de bosc de ribera existent, i d’assegurar l’absència de transformacions paisatgístiques que poguessin impedir els moviments, els fluxos i, la sostenibilitat general del paisatge, així com conservar el teixit agrícola i els seus elements estructuradors, evitar-ne la fragmentació, mantenir els elements d’identitat paisatgística i evitar nous elements distorsionadors.

Article 302.- Condicions generals.

S’ha de mantenir la morfologia dels marges de pedra seca existents.

Article 303.- Condicions d’ús. 1. S’admeten els següents usos i activitats, que aporten qualitat al medi natural,

agrari i paisatgístic, d’acord a l’article 2.5.3 del text normatiu del PTPCT:

a) Agrícola a cel obert b) Ramaderia extensiva c) Forestal (Silvicultura extensiva) d) Explotació de recursos naturals, amb les condicions previstes a l’article

47.6.a del TRLUC. e) Habitatge familiar directament i justificadament associat als usos dels

apartats a), b), c) i d). f) Habitatge familiar en masies i cases rurals catalogades. g) Allotjament de persones treballadores temporeres, directament i

justificadament associat a l’ús agrícola, ramader o d’explotació de recursos naturals.

h) Els d’establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d’hotel apartament, restauració i/o establiment de turisme rural, en masies i cases rurals catalogades.

i) Activitats de turisme rural, preferentment l’agroturisme. j) Activitats d’educació en el lleure, en masies i cases rurals catalogades.

2. S’autoritzen els següents usos i activitats, que no aporten qualitat al medi natural i

paisatgístic, d’acord a l’article 2.5.3 del text normatiu del PTPCT, condicionats a la seva correcta integració paisatgística i inserció territorial:



159

a) Activitats agropecuàries intensives. S’inclouen les no associades a

l’explotació i la gestió territorial dels terrenys. b) Càmping, prèvia tramitació d’un Pla especial urbanístic.

3. Amb especial atenció a la seva integració paisatgística, s’admeten les següents

infraestructures lineals, d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en sòl no urbanitzable, sempre que s’asseguri la permeabilitat i el mínim impacte sobre les parcel·les agràries i les infraestructures necessàries per desenvolupar l’activitat agropecuària:

a) Infraestructures lineals de comunicacions, com a carreteres,

ferrocarrils... b) Infraestructures lineals coms les xarxes d’abastiment d’aigua, gas,

electricitat, clavegueram, telecomunicacions... 4. Amb especial atenció a la seva integració paisatgística, s’admeten els següents

serveis tècnics, de configuració diferent a la lineal, d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en sòl no urbanitzable, valorant-se favorablement si es tracta d’activitats complementàries a les de la producció agrària per ajudar a mantenir l’activitat agrícola de la finca:

a) Telecomunicacions b) Infraestructura hidràulica general c) Subministrament d’energia elèctrica d) Abastament i subministrament d’aigua e) De sanejament f) Tractament de residus g) Producció d’energia a partir de fonts renovables h) Instal·lacions ambientals d’interès públic.

5. Amb especial atenció a la seva integració paisatgística s’admeten els següents:

a) Les següents activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin

d’emplaçar en el medi rural, amb les condicions previstes a l’article 47.4.a del TRLUC:

- Esportiu - Cultural - Educació en el lleure - Esbarjo

b) Cementiri (Únicament a les localitzacions grafiades als plànols)

c) Els destinats a l’execució, manteniment i funcionament de les obres

públiques.

6. El sòl rústic (Clau P31) ha de ser una opció preferent davant la implantació d’usos i construccions admesos en aquesta zona.

Article 304.- Règim dels usos i edificacions existents en el sòl de valor agrícola.

En el cas de la possibilitat, d’acord a aquestes normes, de mantenir i ampliar les edificacions i instal·lacions autoritzades d’acord a la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que no s’ajusten als supòsits d’usos permesos pel TRLUC, les ampliacions possibles no poden superar el percentatge previst pel POUM i



160

com a màxim el 50% de la superfície construïda i del volum edificat que hi havia en la data d’entrada en vigor de la Llei 2/2002. L’establiment d’aquest límit màxim no comporta cap nova opció d’ampliació en aquells casos en què aquesta ja s’hagi realitzat i hagi exhaurit les possibilitats assenyalades pel POUM.



161

CAPITOL SETÈ

SÒL FORESTAL I DE RIBERA (Clau AP-33)


Comprèn les àrees formades per masses boscoses existents dins del sòl considerat com d’interès agrari i/o paisatgístic al PTPCT. Es tracta d’elements identificadors del paisatge que formen part del patrimoni natural que el POUM te com a objectiu preservar.

S'estableixen les següents subzones:

- Subzona AP33a, sòl de valor forestal. - Subzona AP33b, sòl de protecció de ribera.

Article 306.- Objectius.

L’objectiu específic d’aquesta zona és el de protegir la qualitat ecològica, del mosaic agroforestal i de bosc de ribera existent, i d’assegurar l’absència de transformacions paisatgístiques que poguessin impedir els moviments, els fluxos i, la sostenibilitat general del paisatge.

El Pla exclou aquests sòls del procés d’urbanització per preservar els seus valors i evitar processos de degradació.

Article 307.- Condicions d’ús.

La regulació i gestió de l’activitat forestal és responsabilitat de l’administració competent, sense perjudici d’aquelles activitats que requereixin llicència municipal. En tot allò que sigui aplicable, s'observaran els preceptes específics establerts a la LFC.

Article 308.- Règim dels usos i edificacions existents en el sòl forestal i de ribera.

En el cas de la possibilitat, d’acord a aquestes normes, de mantenir i ampliar les edificacions i instal·lacions autoritzades d’acord a la legislació anterior a la Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme, que no s’ajusten als supòsits d’usos permesos pel TRLUC, les ampliacions possibles no poden superar el percentatge previst pel POUM i com a màxim el 50% de la superfície construïda i del volum edificat que hi havia en la data d’entrada en vigor de la Llei 2/2002. L’establiment d’aquest límit màxim no comporta cap nova opció d’ampliació en aquells casos en què aquesta ja s’hagi realitzat i hagi exhaurit les possibilitats assenyalades pel POUM.



162

SÒL DE VALOR FORESTAL (Subzona AP-33a)


Comprèn les àrees formades per masses boscoses dins del sòl considerat com d’interès agrari i/o paisatgístic al PTPCT, distribuïdes en diferents àmbits, que donen continuïtat als sòls no urbanitzables del municipi.

Article 310.- Condicions generals. 1. S’ha de mantenir la morfologia i la cobertura forestal dels marges i els talussos

existents.

2. L’ús agrícola i les rompudes per a tal ús només són admissibles en terrenys amb pendents inferiors al 30% quan la legislació ho permeti i s’hagin obtingut els permisos corresponents del Departament de Medi Ambient i Habitatge.


4. Els aprofitaments forestals es faran d’acord a la LFC.


6. En cas d’incendi forestal, aquestes masses boscoses hauran d’ésser repoblades i quedaran al marge del procés urbanitzador.

Article 311.- Condicions d’ús. 1. S’admeten els següents usos i activitats, que aporten qualitat al medi natural,

agrari i paisatgístic:

a) Agrícola a cel obert, d’acord a l’article anterior. b) Forestal c) Habitatge familiar directament i justificadament associat als usos dels

apartats a) i b). d) Habitatge familiar en masies i cases rurals catalogades, sense

possibilitat d’ampliació de l’edificació existent. e) Allotjament de persones treballadores temporeres, directament i

justificadament associat a l’ús agrícola o forestal. f) Els d’establiment hoteler, amb exclusió de la modalitat d’hotel

apartament, restauració i/o establiment de turisme rural, en masies i cases rurals catalogades, sense possibilitat d’ampliació de l’edificació existent. Han de disposar d'accés rodat i els serveis no poden causar impacte paisatgístic. No s'acceptarà l’ús si l'estat que presenta l'edificació és de ruïna.

g) Activitats d’educació en el lleure, en masies i cases rurals catalogades sense possibilitat d’ampliació de l’edificació existent.



163


infraestructures lineals, d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en sòl no urbanitzable:



electricitat, clavegueram, telecomunicacions... 3. Amb especial atenció a la seva integració paisatgística s’admeten les següents

activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural, amb les condicions previstes a l’article 47.4.a del TRLUC:

- Educació en el lleure

4. La regulació i gestió de l’activitat forestal és responsabilitat de l’administració competent, sense perjudici d’aquelles activitats que requereixin llicència municipal. En tot allò que sigui aplicable, s'observaran els preceptes específics establerts a la LFC.

5. El sòl rústic (Clau P31) ha de ser una opció preferent davant la implantació d’usos

i construccions admesos en aquesta zona.



164

SÒL DE PROTECCIÓ DE RIBERA (Subzona AP-33b)


Comprèn els sòls considerats com a agraris i/o paisatgístics al PTPCT, que, sense constituir el domini públic hidràulic, són annexes a la xarxa hídrica i formen, o poden arribar a constituir, boscos de suport a les funcions ecològiques d’aquest sistema. Es tracta de masses boscoses distribuïdes al llarg del torrent de l’Olivareta.

Article 313.- Condicions generals.

A més de les condicions pel sòl forestal, seran d’aplicació les següents: 1. S’ha de mantenir la morfologia i la cobertura forestal dels marges i els talussos

existents.

2. Com a norma general, es prohibeix l’afectació a la vegetació existent i els moviments de terra. Aquestes actuacions només s’admeten si impliquen una millora de les condicions dels sistemes naturals o quan sigui necessari per raons de minimització de riscos naturals.

3. S’admet l’activitat agrícola existent en el moment de l’aprovació inicial d’aquest POUM i quan no impliqui la rompuda ni l’afectació als elements existents i continus de vegetació natural arbustius o arboris.

4. Per a la prevenció d’incendis els propietaris estan obligats a la neteja sistemàtica i selectiva (manteniment del sotabosc i altres espècies de la zona). Es promouran les replantacions i actuacions de restauració i protecció de la vegetació de ribera autòctona i, en general, dels sistemes naturals associats als cursos d’aigua.


6. Qualsevol projecte constructiu tindrà en compte la previsió d’avinguda de 500

anys. Article 314.- Condicions d’ús. 1. S’admeten els següents usos i activitats, que aporten qualitat al medi natural,

agrari i paisatgístic:

a) Agrícola a cel obert, d’acord a l’article anterior. b) Forestal c) Habitatge familiar directament i justificadament associat als usos dels

apartats a) i b). h) Habitatge familiar en masies i cases rurals catalogades, sense

possibilitat d’ampliació de l’edificació existent. d) Allotjament de persones treballadores temporeres, directament i

justificadament associat a l’ús agrícola o forestal. e) Els d’establiment hoteler (amb exclusió de la modalitat d’hotel

apartament), restauració i/o establiment de turisme rural, en masies i cases rurals catalogades, sense possibilitat d’ampliació de l’edificació existent.



165

Han de disposar d'accés rodat i els serveis no poden causar impacte paisatgístic. No s'acceptarà l’ús si l'estat que presenta l'edificació és de ruïna.

f) Activitats d’educació en el lleure, en masies i cases rurals catalogades, sense possibilitat d’ampliació de l’edificació existent.

2. Amb especial atenció a la seva integració paisatgística, s’admeten les següents infraestructures lineals, d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en sòl no urbanitzable:



electricitat, clavegueram, telecomunicacions... 3. Amb especial atenció a la seva integració paisatgística s’admeten les següents

activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural, amb les condicions previstes a l’article 47.4.a del TRLUC:

- Educació en el lleure

4. La regulació i gestió de l’activitat forestal és responsabilitat de l’administració

competent, sense perjudici d’aquelles activitats que requereixin llicència municipal. En tot allò que sigui aplicable, s'observaran els preceptes específics establerts a la LFC.





166

CAPITOL VUITÈ

SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL ORDINARI (Clau EO-34)


Es tracta de sòls d’especial interès ambiental que integren el sòl de protecció especial del PTPCT.

Comprèn aquell sòl que pels seus valors naturals i de connectivitat ecològica o per la seva localització en el territori, és el més adequat per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts amb els seus diferents caràcters i funcions. Article 316.- Objectius. 1. Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que

reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social, cultural, agrícola i/o econòmic.

2. Assegurar les connectivitats ecològiques necessàries per al manteniment de la biodiversitat i la salut dels ecosistemes.

3. Preservar aquells terrenys necessaris per al cicle hidrològic.

4. Dotar de sentit morfològic i territorial a les delimitacions dels sòls integrants del sistema d’espais oberts, afavorint la màxima continuïtat i dimensió territorial de les peces no urbanitzades.

5. Garantir la reserva, per raons de localització, connectivitat, topografia i condicions de les àrees necessàries per a possibles infraestructures o equipaments d’interès estratègic en el futur.

6. Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i la gestió dels espais oberts.

7. Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural. Article 317.- Condicions d’ús. 1. Entre els que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors

objecte de protecció i, aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic, s’admeten els següents usos i activitats:

a) Els agrícoles a cel obert i la ramaderia extensiva.

S’admeten edificacions destinades a la millora de la gestió d’aquets usos i les necessàries per a l’agricultura a cel obert, com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, bestiar o, la maquinària agrícola i similars.

b) S’admeten les edificacions destinades a l’habitatge familiar i/o a l’allotjament de persones treballadores directament i justificadament associades als usos de l’apartat anterior.

c) L’habitatge familiar s’admet també, en masies i cases rurals catalogades.

d) Hoteler, només en masies i cases rurals incloses en el catàleg de masies. No s’admet la modalitat d’aparthotel.



167

e) Turisme rural i restauració, en masies i cases rurals incloses en el catàleg de masies.

f) Activitats d’educació en el lleure, en masies i cases rurals catalogades.

2. Entre els que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic, s’admeten els següents usos, edificacions i les seves ampliacions, sempre que s’analitzin els efectes de l’edificació sobre l’entorn territorial i es justifiqui la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial. dins un capítol que s’ha d’incorporar al preceptiu Estudi d’Impacte i de Integració Paisatgística.

a) Els agrícoles i ramaders intensius b) Explotació de recursos naturals, excepte activitats extractives. c) Els següents equipaments d’interès públic que s’han d’emplaçar en el

medi rural, sempre que no existeixin alternatives d’emplaçament raonables en altre tipus de sòl d’inferior protecció:

- Els equipaments esportius, culturals, d’educació en el lleure i d’esbarjo a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de què es tracti.

- Excepcionalment, els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, si no existeixen alternatives raonables en sòl de protecció preventiva o, en contigüitat amb els assentaments existents.

d) Usos destinats a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques.

3. S’admeten els següents elements d’infraestructures lineals i, serveis tècnics, de

configuració diferent a la lineal, d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en sòl no urbanitzable, sempre que adoptin solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecològics, corredors hidrogràfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic i cultural). Si s’afecta sòl amb usos agraris, cal minimitzar l’impacte sobre les explotacions agràries i les seves infraestructures:

a) Infraestructures lineals de comunicacions, com a carreteres, ferrocarrils...

b) Infraestructures lineals coms les xarxes d’abastiment d’aigua, gas, electricitat, clavegueram, telecomunicacions...

c) Serveis tècnics de telecomunicacions d) Infraestructura hidràulica general e) Serveis tècnics de subministrament d’energia elèctrica f) Serveis tècnics de abastament i subministrament d’aigua g) Serveis tècnics de sanejament h) Serveis tècnics de tractament de residus i) Serveis tècnics de producció d’energia a partir de fonts renovables j) Instal·lacions ambientals d’interès públic.






168

6. L’autorització de nous usos sobre una finca requerirà la prèvia justificació de que no s’afecten de forma substancial els valors del sòl de protecció especial on s’ubica, segons es preveu a l’apartat primer de l’article següent.

Article 318.- Condicions d’edificació. 1. Per a l’autorització d’edificacions–i les seves ampliacions-, infraestructures i usos,

cal justificar que no afecten de forma substancial els valors del sòl de protecció especial on s’ubiquen. L’estudi haurà de considerar les següents variables, amb especial atenció a les relacionades amb els valors a protegir i el possible impacte de l’activitat:

a) Vegetació i hàbitats de l’entorn b) Fauna de l’entorn c) Valor edafològic d) Funcions de connector biològic e) Estabilitat del sòl f) Funcions hidrològiques g) Connectivitat territorial h) Gestió dels residus i) Accessibilitat i necessitat de serveis j) Increment de la freqüentació k) Patrimoni cultural i històric l) Patrimoni geològic m) Zones humides n) Paisatge o) Qualitat atmosfèrica p) Millora esperada de l’espai protegit q) Valor productiu agrari

En tot cas, la seva superfície i l’ocupació del sòl seran aspectes determinants per a la valoració dels efectes de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial. 2. Edificacions associades a usos extensius agrícoles i ramaders, que tenen per

finalitat la millora de la gestió d’aquest sòl i, aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic: S’admeten edificacions –i les seves ampliacions- per a usos d’agricultura a cel obert tals com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites o la maquinària agrícola i similars i, per a usos de ramaderia extensiva tals com els coberts per al bestiar i similars i, en general, les construccions i les dependències pròpies d’activitats agrícoles i ramaderes, d’acord al que preveu l’article 48 del RLUC.

3. Edificacions associades a formes intensives d’explotacions agrícoles i ramaderes o

que comporten una ocupació inusualment alta de la finca agropecuària i, resta d’edificacions associades a la resta d’usos admesos a la zona, que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic:

a) La utilització d’edificis existents és prioritària davant de l’autorització de

noves edificacions agropecuàries.

b) S’autoritzen les ampliacions de les instal·lacions d’explotacions existents que hagin d’incrementar el seu espai en compliment de la Directiva Europea sobre benestar animal o altres exigències d’obligat compliment.



169

c) Per a la seva autorització, és preceptiu l’Estudi d’impacte i integració

paisatgística d’acord al DPGOP. Haurà de contenir un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.

4. Els nous elements d’infraestructures -i la millora dels existents- que s’hagin d’ubicar

necessàriament en aquest sòl, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics, corredors hidràulics, i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic) i cultural. Quan el sòl de protecció especial es destini a activitats agràries, caldrà adoptar també solucions que minimitzin l’impacte a les explotacions agràries i les seves infraestructures. L’estudi d’impacte ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra ha de tenir en compte la circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental és preceptiva, dins l’Estudi d’impacte i integració paisatgística que s’ha de redactar d’acord al DPGOP, la valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial que expressi el compliment de les anteriors condicions.

Article 319.- Condicions de les tanques.

Les tanques dels sòls destinats a activitats agrícoles i ramaderes seran a base de vegetació natural (reticles, tanques verdes, illes de vegetació, mosaics i altres)

Article 320.- Règim dels usos i edificacions existents en el sòl de protecció especial ordinari.




170

CAPITOL NOVÈ

SÒL DE PROTECCIÓ ESPECIAL FORESTAL (Subzona EF-35)


Comprèn les àrees formades per masses boscoses existents dins del sòl considerat d’especial interès ambiental que integren el sòl de protecció especial del PTPCT.

Es tracta de sòl que, pels seus valors naturals i de connectivitat ecològica o per la seva localització en el territori, és el més adequat per a integrar una xarxa permanent i contínua d’espais oberts que ha de garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’espais oberts amb els seus diferents caràcters i funcions.

Article 322.- Objectius. 1. Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que

reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social , cultural i econòmic.





6. Contribuir a garantir la continuïtat i la gestió dels espais oberts.

7. Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural.

Article 323.- Condicions generals. 1. S’ha de mantenir la morfologia i la cobertura forestal dels marges i els talussos

existents.

2. L’ús agrícola i les rompudes per a tal ús només són admissibles en terrenys amb pendents inferiors al 30% quan la legislació ho permeti i s’hagin obtingut els permisos corresponents del Departament de Medi Ambient i Habitatge.


4. Els aprofitaments forestals es faran d’acord a la LFC.



171



Article 324.- Condicions d’ús. 1. Entre els que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors

objecte de protecció i, aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic, s’admeten els següents usos i activitats:

a) Agrícola a cel obert, d’acord a l’article anterior. b) Forestal c) S’admeten edificacions destinades a la millora de la gestió d’aquets

usos i les necessàries per a l’agricultura a cel obert, com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites, bestiar o, la maquinària agrícola i similars.

d) S’admeten les edificacions destinades a l’habitatge familiar i/o a l’allotjament de persones treballadores directament i justificadament associades als usos de l’apartat anterior.

e) L’habitatge familiar s’admet també, en masies i cases rurals catalogades, sense possibilitat d’ampliació de l’edificació existent.

f) Hoteler, només en masies i cases rurals incloses en el catàleg de masies. No s’admet la modalitat d’aparthotel. No s’admet l’ampliació de l’edificació existent. Han de disposar d'accés rodat i els serveis no poden causar impacte paisatgístic. No s'acceptarà l’ús si l'estat que presenta l'edificació és de ruïna.

g) Turisme rural i restauració, en masies i cases rurals incloses en el catàleg de masies.

h) Activitats d’educació en el lleure, en masies i cases rurals catalogades, sense possibilitat d’ampliació de l’edificació existent.

2. Entre els que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic, s’admeten els

següents usos, edificacions i les seves ampliacions, sempre que s’analitzin els efectes de l’edificació sobre l’entorn territorial i es justifiqui la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial. dins un capítol que s’ha d’incorporar al preceptiu Estudi d’Impacte i de Integració Paisatgística.

a) Els següents equipaments d’interès públic que s’han d’emplaçar en el

medi rural, sempre que no existeixin alternatives d’emplaçament raonables en altre tipus de sòl d’inferior protecció:

- Els equipaments esportius, culturals, d’educació en el lleure i d’esbarjo a l’aire lliure, amb les obres i instal·lacions mínimes i imprescindibles per a l’ús de què es tracti.

- Excepcionalment, els equipaments i serveis comunitaris no compatibles amb els usos urbans, si no existeixen alternatives raonables en sòl de protecció preventiva o, en contigüitat amb els assentaments existents.

b) Usos destinats a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques.

3. S’admeten els següents elements d’infraestructures lineals i, serveis tècnics, de

configuració diferent a la lineal, d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en sòl no



172

urbanitzable, sempre que adoptin solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, evitin interferir els connectors ecològics, corredors hidrogràfics, i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic i cultural). Si s’afecta sòl amb usos agraris, cal minimitzar l’impacte sobre les explotacions agràries i les seves infraestructures:



electricitat, clavegueram, telecomunicacions...

4. La regulació i gestió de l’activitat forestal és responsabilitat de l’administració competent, sense perjudici d’aquelles activitats que requereixin llicència municipal. En tot allò que sigui aplicable, s'observaran els preceptes específics establerts a la LFC.



Article 325.- Condicions d’edificació. 5. Per a l’autorització d’edificacions–i les seves ampliacions-, infraestructures i usos,


a) Vegetació i hàbitats de l’entorn b) Fauna de l’entorn c) Valor edafològic d) Funcions de connector biològic e) Estabilitat del sòl f) Funcions hidrològiques g) Connectivitat territorial h) Gestió dels residus i) Accessibilitat i necessitat de serveis j) Increment de la freqüentació k) Patrimoni cultural i històric l) Patrimoni geològic m) Zones humides n) Paisatge o) Qualitat atmosfèrica p) Millora esperada de l’espai protegit q) Valor productiu agrari

En tot cas, la seva superfície i l’ocupació del sòl seran aspectes determinants per a la valoració dels efectes de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial. 6. Edificacions associades a usos extensius agrícoles, que tenen per finalitat la millora

de la gestió d’aquest sòl i, aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic:



173

S’admeten edificacions –i les seves ampliacions- per a usos d’agricultura a cel obert tals com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites o la maquinària agrícola i similars i, en general, les construccions i les dependències pròpies d’activitats agrícoles, d’acord al que preveu l’article 48 del RLUC. 7. Edificacions associades a formes intensives d’explotacions agrícoles o que

comporten una ocupació inusualment alta de la finca i, resta d’edificacions associades a la resta d’usos admesos a la zona, que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic:


noves edificacions agràries.

b) S’autoritzen les ampliacions de les instal·lacions d’explotacions existents que hagin d’incrementar el seu espai en compliment d’exigències normatives d’obligat compliment.

c) Per a la seva autorització, és preceptiu l’Estudi d’impacte i integració

paisatgística d’acord al DPGOP. Haurà de contenir un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.


necessàriament en aquest sòl, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics, corredors hidràulics, i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic) i cultural. Quan el sòl de protecció especial es destini a activitats agràries, caldrà adoptar també solucions que minimitzin l’impacte a les explotacions agràries i les seves infraestructures. L’estudi d’impacte ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra ha de tenir en compte la circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental és preceptiva, dins l’Estudi d’impacte i integració paisatgística que s’ha de redactar d’acord al DPGOP, la valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial que expressi el compliment de les anteriors condicions.


Les tanques dels sòls destinats a activitats agrícoles i ramaderes seran a base de vegetació natural (reticles, tanques verdes, illes de vegetació, mosaics i altres)

Article 327.- Règim dels usos i edificacions existents en el sòl de protecció especial. forestal




174

CAPITOL DECÈ

ESPAIS NATURALS PROTEGITS (Clau PEIN-36) Article 328.- Definició. 1. Es tracta de sòls d’especial interès ambiental que integren el sòl de protecció

especial del PTPCT. Aquests sòls són part integrant de la zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA), de la Xarxa Natura 2000 i, a l’actualitat, també del Pla d’Espais d’Interès Natural on existeix una rica avifauna que ha merescut la protecció de la Comunitat Europea. D’acord amb la Llei 12/2006, de mesures en matèria de medi ambient, la inclusió d'un espai a Natura 2000 com a zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA) implica la seva integració automàtica en el PEIN. Les ZEPA són zones necessàries per a la conservació d'algunes espècies d'aus (Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres, recollida per la Directiva d'hàbitats, coneguda també com a Directiva de les aus). Són també sòls amb valors naturals i de connectivitat ecològica que han de formar part d’una xarxa permanent i contínua d’espais oberts per garantir la biodiversitat i vertebrar el conjunt d’aquests espais amb els seus diferents caràcters i funcions.

2. Sens perjudici de la regulació de protecció derivada de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, que constitueix el marc jurídic bàsic per a la protecció de la natura a Catalunya, del DPEIN, del PTPC i, del POUM, s’ha de considerar la legislació específica d’aplicació a cada espai en funció dels seus valors naturals així com el planejament vigent i futur que la desenvolupa. En el cas de que l’àmbit del PEIN es reguli mitjançant els plans especials a què fa referència la normativa sectorial reguladora de la protecció dels espais d’interès natural, o mitjançant altres plans de protecció derivats de l’aplicació de la regulació sectorial, la normativa d’aquests plans especials prevaldrà en cas que sigui més restrictiva sobre la que amb caràcter general estableix el POUM per a aquesta zona. Tanmateix, en tot cas són d’aplicació les disposicions del PTPCT relatives a la protecció del paisatge.

Article 329.- Objectius. 1. Evitar la urbanització i la degradació d’aquells terrenys no urbanitzats que

reuneixen especials qualitats com a espais d’interès natural, paisatgístic, social i cultural.


3. Protegir la interessant avifauna existent a la zona ja que es tracta de sòls inclosos a la Xarxa Natura 2000 provinent de la incorporació de les ZEPAs (Zona d’Especial Protecció per a les Aus) a aquesta xarxa per part de la Directiva Hàbitats.





175


7. Contribuir a garantir la continuïtat de l’activitat agrària i la gestió dels espais oberts.

8. Propiciar la gestió i la protecció del paisatge rural. Article 330.- Condicions generals.

1. Són d’aplicació les determinacions contingudes al DPEIN.

2. A manca de l’aprovació del Pla especial de protecció del medi natural i del

paisatge d’aquest espai, són d’aplicació les directrius generals per a la gestió dels espais de la xarxa Natura 2000 i les particulars pels espais de muntanya litoral, corresponents a l’espai denominat “Embassament del Gaià”, amb codi ES5140019, aprovades per l’Acord de Govern GOV/112/2006, de 5 de setembre (DOGC núm. 4735-06/10/2006). Aquestes directrius s’han de considerar especialment en relació a la regulació dels següents aspectes:

- Les concentracions parcel·làries i les limitacions dels moviments de terres. - El manteniment dels marges, de les àrees de pastura i de les àrees arbustives i de

baixa cobertura vegetal. - L'obertura de nous vials. - La regulació detallada de les condicions dels usos i activitats que s’admeten a la

zona, enumerats a l’article següent.

3. Tots els projectes, plans o programes que puguin afectar aquest espai integrant de la xarxa Natura 2000 s'han de sotmetre a una adequada avaluació ambiental de les seves repercussions en l'espai i tenint en compte els objectius de conservació.

4. Sens perjudici de prohibicions específiques per prevenció d'incendis forestals en

casos d'elevat risc, a l'interior dels espais delimitats només és permesa la circulació de vehicles motoritzats per les pistes i els camins forestals pavimentats o d'amplada igual o superior a quatre metres, així com pels autoritzats d'una manera expressa. Aquesta disposició no afecta les activitats agropecuàries, silvícoles o similars, ni les de prevenció i extinció d'incendis. Igualment, estan restringides les competicions esportives motoritzades que transcorrin dins els espais. Les persones amb mobilitat reduïda i els acompanyants necessaris poden obtenir exempcions d'algunes de les limitacions establertes, així com les persones incloses en els programes de tecnificació i alt rendiment esportiu de Catalunya, acreditades per la Direcció del Consell Català de l'Esport, amb l'única finalitat de la pràctica esportiva.

Article 331.- Condicions d’ús. 1. Entre els que tenen per finalitat la millora de la gestió d’aquest sòl i, aporten

qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic s’admeten els següents usos i activitats:

a) Agrícola extensiu. b) Ramader extensiu.



176

c) Forestal d) Habitatge familiar directament i justificadament associat als usos dels

apartats a), b) i c). e) Allotjament de persones treballadores temporeres, directament i

justificadament associat a l’ús agrícola, ramader o forestal. f) Habitatge familiar, en masies i cases rurals catalogades sense

possibilitat d’ampliació de l’edificació existent. g) Els d’establiment hoteler (amb exclusió de la modalitat d’hotel

apartament), restauració i/o establiment de turisme rural, en masies i cases rurals catalogades, sense possibilitat d’ampliació de l’edificació existent. Han de disposar d'accés rodat i els serveis no poden causar impacte paisatgístic. No s'acceptarà l’ús si l'estat que presenta l'edificació és de ruïna.

2. Entre els que tenen per finalitat el coneixement o la potenciació dels valors objecte de protecció i, aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic, s’admeten els següents usos i activitats:

Activitats d’educació en el lleure, en masies i cases rurals catalogades sense possibilitat d’ampliació de l’edificació existent.

3. Entre els que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic, s’admeten els següents usos i activitats:

a) Agrícola intensiu. b) Activitats de turisme rural, preferentment l’agroturisme, en edificis

existents. c) Amb especial atenció a la seva integració paisatgística, s’admeten les

següents activitats o equipaments d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en el medi rural, sempre que no existeixin alternatives d’emplaçament raonables en altre tipus de sòl, amb les condicions previstes a l’article 47.4.a del TRLUC i prèvia l’aprovació d’un Pla especial urbanístic: - Esportiu - Cultural - Educació en el lleure - Esbarjo

d) Amb especial atenció a la seva integració paisatgística, s’admeten els destinats a l’execució, manteniment i funcionament de les obres públiques.


infraestructures lineals, d’interès públic que s’hagin d’emplaçar en sòl no urbanitzable, sempre que no existeixin alternatives de traçat raonables en altre tipus de sòl i, s’asseguri la permeabilitat i el mínim impacte sobre les parcel·les agràries i les infraestructures necessàries per desenvolupar l’activitat agropecuària:



electricitat, clavegueram, telecomunicacions... 5. Amb especial atenció a la seva integració paisatgística, s’admeten els següents

serveis tècnics, de configuració diferent a la lineal, d’interès públic que s’hagin



177

d’emplaçar en sòl no urbanitzable, sempre que no existeixin alternatives d’emplaçament raonables en altre tipus de sòl, valorant-se favorablement si es tracta d’activitats complementàries a les de la producció agrària per ajudar a mantenir l’activitat agrícola de la finca:

a) Telecomunicacions b) Infraestructura hidràulica general c) Subministrament d’energia elèctrica d) Abastament i subministrament d’aigua e) De sanejament f) Tractament de residus g) Producció d’energia a partir de fonts renovables h) Instal·lacions ambientals d’interès públic.



7. Són d'aplicació les exigències de la Llei 12/1981, de 24 de desembre, per la qual s'estableixen normes addicionals de protecció dels espais d'especial interès natural afectats per activitats extractives, i de la Llei d'espais naturals i legislació complementària. Aquestes disposicions estableixen l'aplicació del principi de restauració, que preveu la recuperació de la zona afectada un cop acabada l'extracció. Com a conseqüència, les explotacions extractives que cessin les seva activitat hauran de finalitzar el procés previst en el programa de restauració aprovat en el moment de l’autorització de l’explotació pel departament competent de la Generalitat de Catalunya, tot atenent al restabliment dels valors que han motivat la protecció especial del sòl, de manera que sigui òptima pels hàbitats i les espècies d'interès comunitari presents a l'espai protegit.




Article 332.- Condicions d’edificació. 1. Mentre que no es disposi del Pla especial de protecció del medi natural i del

paisatge d’aquest espai, l'edificació estarà regulada per la legislació sectorial, pel planejament urbanístic municipal i la LPCAA.

2. La construcció i rehabilitació d’edificacions i la implantació d’infraestructures haurà de comptar, per a la seva autorització, amb informe favorable previ del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya.

3. Per a l’autorització d’edificacions–i les seves ampliacions-, infraestructures i usos,


a) Vegetació i hàbitats de l’entorn



178

b) Fauna de l’entorn c) Valor edafològic d) Funcions de connector biològic e) Estabilitat del sòl f) Funcions hidrològiques g) Connectivitat territorial h) Gestió dels residus i) Accessibilitat i necessitat de serveis j) Increment de la freqüentació k) Patrimoni cultural i històric l) Patrimoni geològic m) Zones humides n) Paisatge o) Qualitat atmosfèrica p) Millora esperada de l’espai protegit q) Valor productiu agrari

En tot cas, la seva superfície i l’ocupació del sòl seran aspectes determinants per a la valoració dels efectes de les edificacions o infraestructures en l’entorn territorial. 4. Edificacions associades a usos agrícoles i ramaders extensius, que tenen per

finalitat la millora de la gestió d’aquest sòl i, aporten qualitat al medi natural, agrari i paisatgístic: S’admeten edificacions –i les seves ampliacions- per a usos d’agricultura a cel obert tals com els coberts per emmagatzemar provisionalment les collites o la maquinària agrícola i similars i, per a usos de ramaderia extensiva tals com els coberts per al bestiar i similars i, en general, les construccions i les dependències pròpies d’activitats agrícoles i ramaderes, d’acord al que preveu l’article 48 del RLUC.

5. Edificacions associades a formes intensives d’explotacions agrícoles i ramaderes o

que comporten una ocupació inusualment alta de la finca agropecuària i, resta d’edificacions associades a la resta d’usos admesos a la zona, que no aporten qualitat al medi natural i paisatgístic:


noves edificacions agropecuàries.

b) No s’autoritzen noves edificacions ramaderes. Només s’admeten les ampliacions de les instal·lacions d’explotacions existents que hagin d’incrementar el seu espai en compliment de la Directiva Europea sobre benestar animal o altres exigències d’obligat compliment.

c) Per a la seva autorització, ell preceptiu Estudi d’impacte i integració paisatgística d’acord al DPGOP, ha de contenir un capítol que analitzi els efectes de la inserció de l’edificació en l’entorn territorial i demostri la seva compatibilitat amb la preservació dels valors que motiven la protecció especial d’aquest sòl.


necessàriament en aquest sòl, han d’adoptar solucions que minimitzin els desmunts i terraplens, i han d’evitar interferir els connectors ecològics, corredors hidràulics, i els elements singulars del patrimoni natural (hàbitats d’interès, zones humides i espais d’interès geològic) i cultural.



179

Quan el sòl de protecció especial es destini a activitats agràries, caldrà adoptar també solucions que minimitzin l’impacte a les explotacions agràries i les seves infraestructures. L’estudi d’impacte ambiental quan sigui requerit per la naturalesa de l’obra ha de tenir en compte la circumstància de la seva ubicació en sòl de protecció especial. Quan no es requereixi l’estudi d’impacte ambiental és preceptiva, dins l’Estudi d’impacte i integració paisatgística que s’ha de redactar d’acord al DPGOP, la valoració de la inserció de la infraestructura en l’entorn territorial que expressi el compliment de les anteriors condicions.


S’evitaran els tancaments de finques i de voltants d’edificacions que puguin representar una limitació als moviments de la fauna. Les tanques dels sòls destinats a activitats agrícoles i ramaderes seran a base de vegetació natural (reticles, tanques verdes, illes de vegetació, mosaics i altres) Article 334.- Règim dels usos i edificacions existents en zona PEIN.




180

TITOL SETÈ. PROTECCIÓ DEL PATRIMONI.



181

CAPITOL PRIMER

DISPOSICIONS GENERALS Article 335.- Definició. L’instrument general de protecció de patrimoni de Vespella de Gaià és el Catàleg de bens a protegir i el Pla especial de protecció del patrimoni que l’ha de desenvolupar. El Catàleg de construccions, jardins, conjunts arquitectònics, jaciments arqueològics, recorreguts, béns culturals i paisatges que cal protegir es concreta en aquest document, d’acord amb el que preveuen l’article 71 del TRLUC i l’article 75 del RLUC. Article 336.- Catàleg 1. És la relació de bens d’interès històric, artístic, arquitectònic, ambiental i

paisatgístic sobre els que cal establir mesures urbanístiques de protecció i preservar de la seva degradació.

2. S’estableix diferents nivells de protecció, segons les característiques particulars de cada un dels elements relacionats , segons els nivells següents:

- Nivell 1. Béns culturals d’ interès nacional (BCIN):

Tindran el nivell de protecció integral que els assigna la LPCC i que correspon a la dels béns d’interès cultural definida per la Llei de patrimoni històric espanyol. Formen part d’aquest nivell: EDIFICIS I CONJUNTS ARQUITECTÒNICS (ECA)

Codi Inventari arquitectònic DGPC

1.01.-CASTELL DE VESPELLA 1949

- Nivell 2. Elements arquitectònics, paisatgístics i culturals d’interès local que cal preservar i mantenir com a elements identificadors de Vespella de Gaià (BCIL):

Tindran el nivell de protecció integral o parcial en funció de la seva vàlua o interès. Formen part d’aquest nivell els conjunts urbans, edificacions singulars, arbres monumentals, recorreguts paisatgístics, masies, fites atermenament del terme municipal, jaciments arqueològics i fonts.

EDIFICIS I CONJUNTS ARQUITECTÒNICS (ECA)


2.01.- ESGLÉSIA PARRÒQUIAL DE SANT MIQUEL 12610 2.02.- CAN VIRGILI 12611 2.03.- MOLÍ DEL CARDENAL 13352

Identificació catàleg de masies

2.11. MAS D’EN PLANES MCR01 2.12. MAS DEL MESTRE MCR02 2.13. MAS REVERTER MCR04 2.14. MAS D’EN BLANC MCR08 2.15. MAS DEL CARDENAL MCR09 2.16. MAS D’EN NOI MCR10 2.17. EL MANOU MCR12



182

2.18. EL GATELL MCR14 2.19. EL BATET MCR15 2.20. EL MAS D’ALUGES MCR16 2.31.- NUCLI HISTÒRIC MASOS - 2.32.- NUCLI HISTÒRIC VESPELLA - CABANYES I CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA (CPS)

Parcel.la Polígon Partida Codi Inventari Limonium

2.01.- 24 2 Bombud 01 2.02.- 24 5 Bombud 02 2.03.- 13 5 La Cacera 03 2.04.- 20 5 La Teuleria 04 2.05.- 18 5 La Teuleria 05 2.06.- 19 9 La Teuleria 06 2.07.- 19 9 La Teuleria 07 2.08.- 17 9 La Muntanya del Castell 08 2.09.- 25 11 Camp Rodó 10 2.10.- 46 11 Camp Rodó 12 2.11.- 33 11 Els Masets 13 2.12.- 34 11 Els Masets 14 2.13- 43 11 Els Masets 16 2.14.- 42 11 Els Masets 17 2.15.- 10 11 Camp de Molinau 20 2.16.- 70 10 El Mas de Llagostera 23 2.17.- 64 10 El Mas de Llagostera 24 2.18.- 59 10 El Mas De Llagostera 25 2.19.- 9 11 El Mas de Llagostera 28 2.20.- 60 10 El Mas De Llagostera 29 2.21.- 30 10 La Bassota 30 2.22.- 32 10 La Bassota 31 2.23.- 36 10 La Bassota 32 2.24.- 33 12 El Mas d’en Palles 38 2.25.- 38 12 La Cativera 39 2.26.- 3 13 La Cativera 42 2.27.- 17 12 El Mas d’en Rull 44 2.28.- 11 14 La Masieta 51 2.29.- 26 13 El Mas De Flavià 54 2.30.- 16 14 El Mas d’en Pomeric 61 2.31.- 20 14 El Mas d’en Pomeric 62 2.32.- 33 1 El Mas d’en Blanc 66 2.33.- 43 1 El Mas d’en Blanc 67 2.34.- 24 14 El Prat del Cardenal 70 2.35.- 24 14 El Prat del Cardenal 71 2.36.- 24 14 El Prat de Cardenal 72 2.37.- 6 1 El Prat de Cardenal 73 2.38.- 30 14 El Mas d’Orpi 75 2.39.- 6 1 El Mas de Cardenal 80 2.40.- 6 1 El Mas de Cardenal 81 2.41.- 6 1 El Mas del Cardenal 83 2.42.- 11 1 La Crua 86 2.43.- 3 1 La Coma 87 2.44.- 4 3 El Mas d’en Noi 94



183

2.45.- 33 3 El Mas d’en Noi 97 2.46.- 39 3 Guixera d’en mas d’en Noi 99 2.47.- 2 7 El Floridor 100 2.48.- 28 7 Mas Gatell 103 2.49.- 44 7 El Manou 106 2.50.- 15 7 El Manou 113 2.51.- 15 7 El Manou 114 2.52.- 2 8 Serra Alta 115 2.53.- 8 8 Serra de l’Hivern 120 2.54.- 21 8 Serra de l’Hivern 121 2.55.- 5 9 El Coster de Nicolau 123 2.56.- 21 9 Torrent de la Serralta 130 2.57.- 21 9 Torrent de la Serralta 131 2.58.- 21 9 Torrent de la Serralta 132 2.59.- 27 9 Torrent de la Serralta 133 2.60.- 15 5 L’Olivereta 137 2.61.- 15 5 L’Olivereta 138 2.62.- 9 5 L’Olivereta 139 2.63.- 50 5 L’Olivereta 140 2.64.- 4 4 El Masot 141 2.65.- 18 4 El Manou 142 2.66.- 20 10 Els Marjots 143 2.67.- 20 10 Els Marjots 144 2.68.- 55 10 Els Marjots 145 2.69.- 57 10 Els Marjots 146 2.70.- 23 10 Els Marjots 147 2.71.- 25 12 Fondo del mas Reverter 151 2.72.- 10 9 Muntanya de nostre señor 157 2.73.- 24 8 Les Masones 158 2.74.- 54 7 Serra Alta 159 2.75.- 15 5 L’Olivereta 160 2.76.- 2 11 Els Masets 161 2.77.- 23 10 Els Marjots 162 2.78.- 23 10 Els Marjots 163 2.79.- 23 10 Els Marjots 164 2.80.- 26 12 Fondo del mas Reverter 165 2.81.- 60 10 El Mas de Llagostera 166 2.82.- 64 10 El Mas de Llagostera 167 2.83.- 78 13 Sant Miquel II 168 2.84.- 25 5 La Masieta 169 2.85.- 45 5 Les Masietes 170 2.86.- 42 5 Les Masietes 171 - ÀREES ARQUEOLÒGIQUES (AA): Als plànols d’ordenació es grafien els àmbits específics delimitats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. En el cas dels jaciments no delimitats i de les àrees d’expectativa arqueològica s’ha de preveure un entorn de protecció, que s’adaptarà al parcel·lari, de radi 100m amb el seu centre situat al de les troballes superficials o, el determinat com a idoni d’acord a la informació disponible.



184

El planejament derivat haurà de contemplar les determinacions que resultin d’una preceptiva prospecció arqueològica del seu àmbit, per protegir possibles jaciments desconeguts o no documentats. No es permetran accions al subsòl dels jaciments arqueològics. Les llicències d'obres dins d'aquests àmbits hauran de ser objecte d'informe previ del Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural, que podrà dictaminar la realització de sondeigs arqueològics per tal de delimitar el jaciment, i requerir al promotor perquè presenti un estudi de la incidència que les obres poden tenir en les restes arqueològiques. Tindran el nivell de protecció integral que els assigna la Llei 9/1993 i el Decret 78/2002, de 5 de març del Reglament de protecció arqueològic i paleontològic de Catalunya. Es localitzen en el plànol d’ordenació amb un asterisc i/o trama de color taronja, són els següents:


2.01.- COVA DEL PANSIT (L’ ALTRERA) 7071 2.02.- ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE VESPELLA 7106 2.03.- CASTELL DE VESPELLA 7107 2.04.- MAS DE SALVAT I 7108 2.05.- COVA DEL MANOU 7378 2.06.- MAS DE SALVAT II 9835 2.07.- LES MASIETES 13391 2.08.- CORRAL DE MAGINET 15860 2.09.- URBANITZACIÓ SANT MIQUEL 17994 2.10.- GORG DE LA CREU 18195 (Prefitxa)

Article 337.- Pla especial de Protecció del Patrimoni. 1. El Pla especial ha de concretar el grau d’intervenció i tractament específic, dels

elements catalogats relacionats a l’article anterior i que es descriuen a les fitxes de la memòria. Ha de definir exhaustivament els perímetres corresponents a cadascun dels elements catalogats, amb el contingut de la protecció específica total o parcial per a cada un d’ells i i el seu entorn immediat. Ha de definir un règim particular econòmico-fiscal, tendint a estimular i fomentar la conservació, millora i reposició dels elements catalogats. També ha de concretar la incidència de la nova protecció de l’element en relació a l’entorn immediat i el paisatge.

2. El Pla Especial podrà reduir al mínim les condicions de protecció o excloure elements inclosos en el Catàleg, justificant degudament els motius d'exclusió previ informe del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

3. En tant el municipi no disposi de Pla especial de protecció del seu patrimoni, es podran redactar Plans especials de Protecció de caràcter individualitzat referits a alguns elements o àmbits del catàleg.

Article 338.- Condicions de les obres de consolidació i conservació. 1. En tant no sigui vigent el Pla especial de Protecció de Patrimoni corresponent, als

elements catalogats només es podran autoritzar obres de consolidació i conservació de caràcter urgent, amb informe previ del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya si es tracta d’un bé reconegut. Els usos seran



185

coherents a l’entorn en que s’emplacen i amb la posada en valor dels edificis o elements a protegir. Es prohibeixen expressament l’enderrocament o la transformació i canvi de les característiques físiques dels edificis i, si escau, de llurs entorns ambientals. Així mateix, en tant no sigui vigent el Pla Especial, es limitaran les modificacions dels edificis catalogats als elements no estructurals ni constitutius de les seves característiques formals d’identitat. El projecte de modificació haurà de justificar la conveniència o necessitat de les obres de modificació, que es descriuran en una memòria i es grafiaran en un plànol de l’entorn i els plànols de planta, secció i alçat necessaris. No obstant això, s’admet la reconstrucció d’edificacions en els casos i, sota les condicions previstes expressament en aquest POUM,

2. D’acord amb l’article 34.1 de la LPCC, qualsevol intervenció en un BCIN ha de ésser autoritzat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i els criteris d’intervenció i autoritzacions de canvi d’ús s’ajustaran als articles 35 i 36 de l’esmentada llei.

Inventari del Patrimoni Cultural ImmoblePatrimoni Arquitectònic

Dades de l'element: 1949

CASTELL DE VESPELLA

Nom:

Vespella de Gaià (Tarragonès)

Municipi:

X: 362565.46 Y: 4562970.12

Coordenades UTM:

Conservació:

Ruïna

Defensiva - Castell

Ús original:

En desús - En desús

Ús actual:

BCIN Monument històric // R-I-51-6783 / 1743-MH // Decret 22/04/1949 BOE 05/05/1949

Protecció:

Notables restes de murs prop l'església de Sant Miquel (antiga església del castell), al voltant del qual esformà el poble aturonat.Les restes de la Muralla i del Castell es troben enmig d'edificis en ruïnes, fonamentalment del segle XVII, delsquals algun fou aprofitat com a escola. La major part dels materials han estat aprofitats posteriorment.Donades les petites dimensions de l'esplanada del turó, el castell degué ser originàriament una torre, amb laseva església i el cementiri.

Descripció:

Castell termenat. Documentat el 1167.

Notícies històriques:

Global:

Sectors:

Vista de les restes del castell i església.

abril/1964

Pere Català i Roca

Vista de localització.

abril/1964

Pere Català i Roca



ESGLÉSIA PARRÒQUIAL DE SANT MIQUEL

Nom:


Municipi:

Turó del Castell

Adreça:

Difícil

Accés:

- Romànic

Estil/s:

Conservació:

Mitjà

Mitjà

Mitjà

Culte - Parròquia

Ús original:

Culte - Parròquia

Ús actual:

Global:

Entorn immediat:

Entorn proper:

Sectors:

L'església de Sant Miquel correspon a l'antiga església del castell.És una petita església romànica de dos trams, més la capçalera, amb capelles laterals desiguals. Davant hi haun petit porxo descentrat, damunt el qual s'erigeix un petit cor amb coberta de fusta a doble vessant.La nau està coberta amb volta de canó apuntat. El campanar presenta espadanya de tres arcs de facturadesigual.L'església és del segle XII i molt possiblement ha sofert ampliacions en els segles XVI i XVII.Té un retaule gòtic-renaixentista del segle XVI (1569). Aquest retaule s'ha fet barrejant dos retaules diferents,el de la Mare de Déu de la Candela i el de Sant Miquel.

Descripció:



CAN VIRGILI

Nom:


Municipi:

Esplanada del turó del castell

Adreça:

Difícil

Accés:

- Obra popular

Estil/s:

Conservació:

Bo

Mitjà

Mitjà

Pedra

Maçoneria

Materials:

Agropecuària - Masia

Ús original:

Agropecuària - Masia

Ús actual:

Global:

Entorn immediat:

Entorn proper:

Sectors:

Can Virgili és una masia quadrada que ha sofert moltes ampliacions i reformes. La construcció és de maçoneria, amb reforços de carreus a les cantonades. Té arcs i finestres de pedra. La casa és de planta baixa i dos pisos i damunt de tot hi ha el graner, com a quasi totes les cases del Tarragonès.

Descripció:



MOLÍ DEL CARDENAL

Nom:


Municipi:

En un descampat a l'esquerra del riu Gaià

Adreça:

Difícil

Accés:

- Obra popular

Estil/s:

Conservació:

Ruïna

Dolent

Dolent

Industrial - Molí fariner

Ús original:

En desús - En desús

Ús actual:

Enderroc del molí, tot tapat de vegetació i, per tant, molt difícil de localitzar. Es troba un km més avall de la deu que abasteix Salomó i un centenar de metres després de trobar el Mas Cardenal. Més avall s'inicia l'embassament del Gaià.

Descripció:

Global:

Entorn immediat:

Entorn proper:

Sectors:

Inventari del Patrimoni Cultural ImmoblePatrimoni Arqueològic

Dades del bé:

COVA DEL PANSIT ALTRERA, L'

Nom: Altres noms:

Vespella de Gaià Tarragonès

Municipi: Comarca:

X: 360931.00 Y: 4563629.00 98

Coordenades UTM i altitud:

Terreny ermSituat vora el riu Gaià, en la zona d'inundació del pantà. En la partida de les Coves Roges. La vegetació ésherbàcia ja que periòdicament és inundada per les aigües. Sobre el nivell de la cova, terreny erm.

Context:

-1800 / -1500 Bronze Antic /

Cronologia:

Parcialment destruït

Estat de conservació:

Per arribar-hi cal anar al poble del Catllar. Venint des de La Riera per la T-203, una mica abans d'arribar alpoble, hi ha un camí asfaltat a mà dreta, just on comença la urbanització "Mas de Boronat". Cal seguir semprerecte aquest camí que discorre paral.lel al riu Gaià, i al cap de 2'5 K. s'arriba al Mas de Tarrés. Seguint el camíprincipal i a uns 500 metres es bifurca; cal agafar el camí de l'esquerra, més estret, i continuar uns 1300metres més. D'aquí surt, a l'esquerra, un caminet que s'ha de fer a peu fins que s'acaba, després de recórreruns 250 m. Llavors cal fer, camp a través, un descens pels terrenys abruptes de les Coves Roges fins arribar alnivell de l'aigua. A uns 400 metres des del final del camí es troba la cova, sota una punta rocosa de fàcillocalització, remuntant el riu a mà dreta.La cavitat es conserva i es té notícia d'ella per Dr. S. Vilaseca. El marge de pedra en sec que la tancava i elsediment interior es van ensorrar per les pluges de 1940-41, que arrossegaren restes humanes i d'aixovarsfuneraris que Vilaseca data del Bronze I.Els materials publicats són els següents: una base negativa de segona generació (BN2G) de sílex, quecorrespon a la categoria morfològica de les "fulles". Pel que fa a la ceràmica, tres fragments, un d'ells de collestret i una mica estrangulat, amb digitacions al llavi, de fang vermellós i ben depurat; els altres dosfragments, són de fang més groller i sense allisar, un d'ells amb mugró. Les restes humanes pertanyien a unmínim de tres individus.

Descripció:

7071

Abrics i similars d'enterrament Inhumació col·lectiu

tipus de jaciment:

VILASECA, S. / Las industrias del sílex tarraconenses / Madrid / 1953 /

VILASECA, S. / Altrera / Ampurias / Barcelona / 1968 / 30 /

Bibliografia:

Salvador Vilaseca va anomenar el jaciment amb el nom de "L'Altrera". La cova, però, està situada en les proximitats del Molí del Pansit, i rep el nom de "Cova del Pansit". El mas de l'Altrera està a l'altra riba del riu i en terme de Renau, cosa que ha dut sovint a confusió. Per tant proposem el canvi del nom.

Notes:

Jordi López

abril/2006

Vista general de la cova.


Dades del bé:

ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL DE VESPELLA

Nom:


Municipi: Comarca:

X: 362604.00 Y: 4562914.00 190


Zona urbanaEl poble de Vespella es troba dalt d'un turonet coronat pel castell. En una de les vessants i bastant amunt estroba l'església a la que s'accedeix per un camí encimentat.

Context:

1150 / 1492 Medieval /

Cronologia:

Bo


7106

Edifici religiós església

tipus de jaciment:

S'hi accedeix des de les cases del nucli antic del poble. Al costat de l'església de Sant Miquel s'hi localitzen lesrestes d'un antic castell medieval i l'actual cementiri del poble.La construcció és una petita església romànica d'una sola nau i dues capelles laterals, de planta desigual. Lanau es cobreix amb volta de canó apuntat. Al costat de la porta moderna actual, hi trobem restes de l'arc demig punt de la primitiva construcció. La porta d'accés estaria orientada al sud-est. L'esglèsia disposa de pocail.luminació, amb una sola finestra a cada ala. Diferents reformes han afectat l'església al llarg de la història,perè malgrat tot l'estructura respecta el traçat medieval. A l'interior, sota l'altar, s'hi conserven pintures al frescd'estil gòtic-renaixentista i un tambor de columna o possiblement d'una creu de terme.Sota la porta d'entrada, trobem un enterrament cobert amb tres lloses planes de pedra. El terra resta enrajolati les parets dels murs interiors presenten un enguixat per damunt dels carreus, probablement del segle XVII oXVIII. L'esglèsia apareix coronada externament amb una espadanya de tres arcs amb factura desigual.Les reformes modernes han modificat l'aparença i l'estètica d'aquesta construcció, però no han afectatl'estructura de la primitiva església romànica, que es conserva íntegra.Aquesta construcció podria estar relacionada amb el castell de Vespella, datable en el segle XII. Segonsdocuments d'aquest segle, el castell ja estava edificat l’any 1167 i l’any 1212 n'era senyor Pere de Vespella.L’església podria datar d’aquesta època.Encastada en el mur septentrional del cementiri de la població s'hi troba una estela discoïdal de pedrasorrenca . En l'anvers mostra una creu grega en alt-relleu. El revers no presenta cap motiu decoratiu. El peu esdeu conservar sencer i resta parcialment cobert per l'arrebossat del mur del cementiri. Fa 50 cm. de diàmetre i22 de gruix.

Descripció:

GAVÍN, J.M. / Alt Camp, Baix Camp, Tarragonès / Barcelona / 6 / 1980 /

SANZ, M. / Vespella de Gaià. Pueblos para la historia / La Voz de la Costa Dorada / Tarragona / 426 / 1981 /

ROVIRA, S.; ANGUERA, P.; VENTURA, D. / Vespella de Gaià / Gran geografia comarcal de Catalunya. Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp / Barcelona / 7 / 1984 /

Bibliografia:

Detall d'una estela medieval.

abril/2006

Jordi López

Vista de l'entrada del clos de l'església.

abril/2006

Jordi López


Dades del bé:

CASTELL DE VESPELLA

Nom:


Municipi: Comarca:

X: 362566.00 Y: 4562968.00 200


Terreny ermSituat al capdemunt del turó amb una molt bona visibilitat. La vegetació existent és d'atzavares, figueres demoro i gramínies a les parts amb més pendent. A la part superior hi trobem matollar, argilagues i alguns pins.

Context:

1150 / 1789 Medieval Consolidació Corona d'Aragó / Modern

Cronologia:

Regular


Descripció:

7107

Assentament militar castell

tipus de jaciment:

Declarat BCIN / / Data declaració:22/04/1949 / Data Boe:05/05/1949 / R.I.-51-0006783 / 1743-MH / Monument històric. Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español; Llei 9/1993, de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català, R-I-51-6783

Protecció legal:

Tot i que les primeres referències del castell són relativament tardanes -del segle XII-, el seu emplaçamentenlairat al cim d'un turó i les seves característiques arquitectòniques semblen indicar que es tracta d'unafundació del segle XI. Es puja al castell pel vell camí empedrat, ara, però, remodelat. Al llarg del recorregut ipel costat del vessant del turó s’hi troben un nombre important d'estances i un túnel excavats a la roca; sónrestes del poblat medieval que s'estén per tots els vessants del turó. Aquest model d'emplaçament d'hàbitataquí pren una especial rellevància per l'aprofitament generalitzat de la roca sorrenca com a paret de fons deles cases. Per la seva poca duresa hom pogué excavar fàcilment habitacions i forats de recolzament delsembigats dels pisos i cobertes de les cases. Molts d'aquest habitatges, sobretot els situats a la vora del camí,han estat utilitzats fins a època contemporània, però alguns dels més allunyats del pas, en el vessant oest, hanmantingut la seva configuració medieval quasi intacta.Quan s'arriba a l'església de Sant Miquel queda al davant el castell, al que s’hi pot accedir per uns graonsexcavats a la roca, que formen part de l'ingrés original i alhora indiquen la posició de la porta, encarada amigdia. El castell constitueix un recinte fortificat de planta rectangular (25 x 12 m) i amb la mateixa orientaciónord-sud del turó, defensat en el seu extrem nord per una bestorre semicircular (uns 4,5 m de radi i 8 m dediàmetre) adossada al pany de la muralla. Els murs de tancament que formen el recinte (0,9 m d'amplada)presenten un estat d'arrasament molt important, que en alguns trams és complet. Així, el tancament sud, justdavant de l'església, ha desaparegut totalment i el mur de migdia ha perdut la seva cara exterior. Tot i el seuprecari estat de conservació, és possible veure com el seu traçat ressegueix per complet el límit natural del plarocós. A l'interior del recinte, tot i que una petita excavació deixa al descobert diverses estructures, no éspossible endevinar cap tipus de distribució espacial; caldria una intervenció arqueològica en extensió per tal decomprendre el funcionament intern de la fortificació.En la part central del tancament est se situa una obertura quadrada que dóna llum a l'interior de l'habitacióconstruïda en el tall vertical de la roca i amb el sòl a nivell inferior, que es veu al pujar pel camí. S'hi accedeix através del nou cementiri, per una porta oberta també modernament. En el sòl de l'habitació, prop de l'anglenord-est, s'hi troba excavada una tàvega (forat on s'introduïa els presos) d'1,3 m de diàmetre i 2,3 m deprofunditat. En el límit superior presenta 6 retalls rectangulars que corresponen als encaixos de la reixa detancament. Tot i que ara l'accés hi és restringit perquè forma part del nou cementiri, es tracta d'un dels pocsexemples medievals conservats de presó amb tàvega. Tot i que no és possible atribuir-li cap datació, la claradiferenciació del seu parament -blocs grans ben escairats i disposats fent perfectes filades horitzontals-respecte als murs del castell sembla indicar una datació tardana, d'època baixmedieval.En l'estret pas que mena al nou cementiri s’hi veu encara un retall circular de la roca de 80 cm de diàmetreque sembla que es tracta d'un encaix per a una premsa de vi o un trull. Aquí mateix i en el tall vertical entre elpla del camí i la muralla s'hi troba, també excavada a la roca, una canalització que devia funcionar com a undesguàs de l'interior del recinte cap a fora.Vespella té els seus orígens en la concessió d'una quadra. Aquest és el cas de l'any 1167 quan trobemreferenciat el castell de Vespella. Llavors n'eren senyors els Claramunt i, sota la seva autoritat, Bernat de Viveri la seva muller Ermessenda, probablement castlans, donen a Ponç de Far i a Brunissenda, la seva muller, elcastell deVespella i el lloc de Monnars perquè s'ocupin de la seva colonització. L'any 1212 es documenta eltestament de Pere deVespella, llinatge homònim del lloc: deixa el castell de Vespella al seu germà Bertran i fauna deixa a l'església de Sant Miquel. Durant el segle XIII continuen els Claramunt però a causa de l'enllaçmatrimonial d'Ermessenda de Claramunt, senyora de Vespella, amb Bernat de Montoliu, els Montoliu entren enla possessió de Vespella. El fill segon del matrimoni, Pere, hereta amb posterioritat la senyoria.L'any 1314 el rei Jaume II ven el castell de Vespella a Pere de Queralt. Els Queralt tenen Vespella durant elsegle XIV i així ho documenten els fogatjaments de les corts de Cervera comptabilitzats vers l'any 1379;Vespella amb trenta-tres famílies és d'en Dalmau de Queralt, fill de Pere (V). D'aquesta època daten elsconflictes de Dalmau amb la seva mare Almanda. Dalmau és avisat, fins i tot pel rei, de les pertorbacions quecausa a la vila de Santa Coloma. De l'any 1366 es documenta una sentència arbitral que obliga Dalmau adonar el lloc de Vespella a la seva mare en concepte d'aliments i restitució total. El rei Pere III ven l'any 1368 aAlmanda el mer i mixt imperi de Vespella.A finals de segle (1390) el lloc de Vespella és propietat de la ciutat de Barcelona, i passa deu anys més tard ala senyoria dels lcart. Aquests lcart, senyors de Torredembarra, retenen la senyoria fins al segle XVII. A ladarreria del segle XVIII i primeries del XIX Vespella pertany a N. Desvalls. A meitats del segle XIX l'indretcompta amb una cinquantena de cases. Durant les darreres guerres carlines, l'any 1875, tenen lloc importantsenfrontaments a Vespella amb les tropes del cap Canastrer i els miquelets d'Altafulla i Torredembarra, que sónvençuts i perden la major part de les seves forces.No semblava que el jaciment es trobés amenaçat per cap operació urbanística o constructiva, però al voltantde l'any 1993 es va fer l'ampliació del cementiri del poble amb la construcció de nous nínxols que es vanedificar justament a l'interior de l'antiga presó. No consta que s'hi fés cap intervenció arqueològica.

ROVIRA, S.; ANGUERA, P.; VENTURA, D. / Vespella de Gaià / Gran geografia comarcal de Catalunya. Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp / Barcelona / 7 / 1984 /

CATALÀ i ROCA, P / Castell de Vespella / Els castells catalans / Barcelona / IV / 1973 /

Bibliografia:

Vista de la presó del castell.

abril/2006

Jordi López

Vista del turó del castell des de l'oest.

abril/2006

Jordi López


Dades del bé:

MAS DE SALVAT I

Nom:


Municipi: Comarca:

X: 361113.00 Y: 4562489.00 171


Terreny ermUbicat en la vessant meridional d'un lloc relativament elevat i sec, sobre un comellar actualment conreat. Lavegetació és la típica d'un bosc mediterrani degradat, amb pins joves i colonització de matollar, coscoll iargilagues.

Context:

-218 / 14 Romà República / Romà August

Cronologia:

Desconegut


1989 / Jordi López VilarDescobrí el jaciment i en donà la primera notícia


7108

Lloc d'habitació

tipus de jaciment:

Per arribar-hi cal anar al poble del Catllar. Venint des de La Riera per la T-203, una mica abans d'arribar alpoble, hi ha un camí asfaltat a mà dreta, just on comença la urbanització "Mas de Boronat". Seguirem semprerecte aquest camí que discorre paral.lel al riu Gaià, i al cap de 2'5 K. trobem el Mas de Tarrés. Seguim el camíprincipal i a uns 500 metres es bifurca; cal agafar el camí de l'esquerra, més estret, i continuar uns 600 metresmés. A mà dreta ja es veu, a tocar del camí, un turonet rocós a continuació del qual estan les ruïnes del Masde Salvat.Les restes arqueològiques es situen uns 100 metres al sud d'aquest turonet rocós, en direcció al Mas de Rull.El pendent existent, es veu salvat amb antics marges de pedra en sec que indiquen l'existència d'antics campsde conreu. Les restes arqueològiques són difícils de visualitzar, donada la tupida vegetació existent. Per aquestmotiu, fer una valoració exacta del jaciment presenta força dificultat. No s'aprecien estructuresarquitectòniques in situ.Els grups ceràmics identificats són: comunes ibèriques (kàlathos), àmfora ibèrica i àmfora itàlica (Dressel 1A iDressel 1B). Ens decantem per pensar que es tracta d'un assentament romano-republicà. Després del granincendi forestal de 1993 la ceràmica era molt abundant, però actualment se'n veu menys degut a la vegetacióexistent).

Descripció:

En la Carta Arqueològica del Tarragonès (1990) estava fitxat erròniament, en una ubicació equivocada i amb un topònim ("Corral de Maginet") que no es correspon.

Notes:

Jordi López

abril/2006

Vista del jaciment des de l'oest.


Dades del bé:

COVA DEL MANOU AVENC DE LA SERRA ALTA

Nom: Altres noms:


Municipi: Comarca:

X: 364764.00 Y: 4563796.00 160


-650 / -50 Ferro-Ibèric ? /

Cronologia:

D'aquesta cavitat coneguda d'antic no tenim referències més que d'antigues exploracions però hem identificataproximadament la zona on es deu trobar. Segons mn. Faura, l'avenc es deu trobar en un bosc que hi ha a lapartida del Manou. Segons els articles que el senyor Pau Teixidor va publicar, la Cova del Manou es troba auns 30 minuts a l'est de Salomó, molt a prop i al nord de la via ferrada i entremig de les masies de Mas Gatell iEl Manou. Segons explica Mn. Faura, la cova es deu trobar a prop del Km. 23 de la carretera de la Nou de Gaiàa Salomó, concretament davant de túnel de la via fèrrea.Estava constituïda per una petita entrada vertical, per la que es penetrava a una galeria d'uns 5 m. d'amplada,17 m. de llargada i de baixa alçada, al final i per un pas estret, s'acabava en un reduït passadís de 8 m.L'entrada de la cova consistia en un forat quasi circular d'uns 70 cm. de diàmetre, gairebé com la boca d'unasitja. Tot i que l'entrada era molt estreta, un cop a dintre es trobava una cambra regular mig enrunada de 4 md'alçada per uns 19 m de llargada amb orientació de S-SO a N-NO. En ella s'obria un estret forat que portava aun corredor de ràpida pendent en direcció al NE d'uns 5 m. de llargada i on hi havia senyals d'haver-s’hi fetfoc. A l'extrem d'aquesta galeria n’hi havia una altra que no va ser inspeccionada. Es trobaren diversos ossosmig petrificats pertanyents a rossegadors i remugadors així com un caixal i un troç de costella de bou. Laceràmica trobada consistia en una àmfora d'argila vermella treballada al torn i que encara conservava un delsmugrons que li servien de nansa. Sembla, doncs, que aquesta cavitat subterrània ofereix les característiquesd'una estació prehistòrica. Ressaltem la inexistència de sílex de superfície a les rodalies.La cova no va ha pogut ser localitzada, i tampoc durant la prospecció duta a terme amb motiu del projecte deconstrucció de la carretera d'Altafulla a Salomó l'any 2003.

Descripció:

FAURA, M. / Excursiones espeleológicas realizadas durante el año 1910 en la región catalana / Boletín de la Real Sociedad Española de Historia Natural / Madrid / 1911 /

Bibliografia:

7378

Cova natural

tipus de jaciment:

TEIXIDOR, P. / La cova del Manou / Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya / Barcelona / 1899 / 55 /

FAURA, M. / Recull espeleològich de Catalunya / Sota Terra / Barcelona / 1909 / 1 /

BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. / Catàleg espeleològic de Catalunya (l'Alt Camp, la Conca de Barberà, el Baix Penedès i el Tarragonès) / Barcelona / 1978 /

TEIXIDOR, P. / Cova del Manou / Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya / Barcelona / 1898 / 41 /

Com el jaciment no ha pogut ser localitzat, les coordenades que es proporcionen són aproximades. Igualment l'àrea delimitada és molt gran per aquest mateix motiu.

Notes:

Jordi López

abril/2006

Vista de la situació del jaciment.


Dades del bé:

MAS DE SALVAT II

Nom:


Municipi: Comarca:

X: 361135.00 Y: 4562605.00 187


Terreny ermUbicat en la vessant oriental d'un turonet rocós dalt del qual hi ha molt bona visibilitat. La vegetació és la típicad'un bosc mediterrani degradat, amb pins i colonització de matollar, coscoll i argilagues.

Context:

1300 / 1399 Medieval Baixa Edat Mitjana /

Cronologia:

Regular


1993 / Josep ZaragozaDescobrí el jaciment i en donà la primera notícia


9835

Lloc d'habitació amb estructures

tipus de jaciment:

Per arribar-hi cal anar al poble del Catllar. Venint des de La Riera per la T-203, una mica abans d'arribar alpoble, hi ha un camí asfaltat a mà dreta, just on comença la urbanització "Mas de Boronat". Seguirem semprerecte aquest camí que discorre paral.lel al riu Gaià, i al cap de 2'5 K. trobem el Mas de Tarrés. Seguim el camíprincipal i a uns 500 metres es bifurca; cal agafar el camí de l'esquerra, més estret, i continuar uns 600 metresmés. A mà dreta ja es veu, a tocar del camí, un turonet a continuació del qual estan les ruïnes del Mas deSalvat. El jaciment es localitza uns 20 metres al sud del mas, adossat al vessant del turonet rocós.Es tracta d'una estructura arquitectònica de planta quadrangular que medeix aproximadament 3 x 4 metres enplanta i que l'any 1993 es conservava fins 1'70 metres d'alçada. Els murs estan fets de pedra irregular lligadaamb fang i no queda rastre de la coberta. S'apreciaren fragments datables en el s. XIV a l'interior (ceràmicablava valenciana, verd i manganès i dues ampolletes de vidre bufat).Aquesta cabana medieval va ser descoberta l'any 1993, quan el gran incendi forestal de Vespella va cremartota la vegetació i va deixar al descobert les restes. Atès que els murs van resultar afectats pel foc, i que undels pins cremats feia perillar tota la construcció, el Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de Tarragona(LAUT) va demanar permís per excavar amb mitjans propis la cabana i fer-ne la documentació amb data 20-10-1993. Aquesta petició fou denegada pel Servei d'Arqueologia amb data 16-11-1993. Al cap d'un més va caureuna de les parets. El novembre de 1994 es va acabar d'ensorrar tota l'estructura.

Descripció:

Jordi López

abril/2006

Detall de les restes de mur del mas medieval.


Dades del bé:

MASIETES, LES

Nom:


Municipi: Comarca:

X: 363463.00 Y: 4562512.00 135


Explotació agropecuàriaEn una zona elevada però relativament planera amb molt bona visibilitat cap el sud-est, on el terrenyaterrassat amb marges de pedra en sec devalla. Actualment és conreu de garrofers.

Context:

-218 / 14 Romà República / Romà August

Cronologia:

Desconegut


Per arribar al jaciment cal agafar la carretera de Vespella de Gaià TV-2021. 200 metres abans d'arribar als Masos de Vespella es troba, a mà dreta un camí encimentat que cal seguir, i que passa pel costat del Mas de la Sort. A uns 300 m. del seu inici trobarem una bifurcació; cal agafar el camí de l'esquerra. Uns 250 m. més amunt trobem una segona bifurcació; ara seguirem el camí de la dreta sempre recte. A uns 2 Km. Des de l'inici del camí trobem el jaciment, a la vora del camí. El jaciment s'ubica en una àrea relativament planera amb molt bona visibilitat cap el sud-est, amb el terreny aterrassat amb marges de pedra en sec i actualment conreat de garrofers. No s'observen estructures arquitectòniques, així com tampoc tegulae ni imbrices. Possiblement es tracti d'un petit assentament de caire rural que tingué una curta durada, com indica l'abundant material visible en superfície: comuna ibèrica, àmfora/tenalla ibèrica i àmfora itàlica (Dressel 1A). L'absència de ceràmica a mà i de terra sigil.lada ens acota la cronologia entre els segles II i I aC. Tot i això, podria suposar-se un origen anterior, potser d'ibèric final (segle III aC).

Descripció:

13391

Lloc d'habitació amb estructures conservades casa

tipus de jaciment:

Destaca l'absència gairebé absoluta de vores, bases i anses en contrast amb la gran quantitat de materialinforme, la qual cosa pot ser indici de què el jaciment ha estat objecte de recollides més o menyssistemàtiques de material.Existia una fitxa amb el nom de "Corral de Sant Romà-Vespella" (sense més precisions). Suposem que estracta d'aquest jaciment, tot i que el "Corral de Sant Romà" (el nom correcte del qual és "Corral de Feló") éstroba uns 750 metres al nord i no està sobre cap altre jaciment, tal com hem comprovat.En les prospeccions dutes a terme amb motiu de la propera construcció del gasoducte l'Arboç - Tivissa l'any2000 es localitzà un suposat jaciment anomenat "urbanització de Sant Miquel" format a partir de materialmodern aportat i dos fragments de dolium. Considerem que aquest jaciment no és tal, atés que només ambdos fragments el material és insuficient. A més, podrien provenir del jaciment romà localitzat en les proximitats-Les Masietes- al qual hem assignat l'antic número de fitxa.

Notes:

Detall d'una vora d'àmfora itàlica Dressel 1.

maig/2006

Jordi López

Vista general del jaciment.

maig/2006

Jordi López


Dades del bé:

CORRAL DE MAGINET

Nom:


Municipi: Comarca:

X: 361730.00 Y: 4562142.00 224


Terreny ermEn el cim d'un turó amb molt bona visibilitat. La vegetació que el cobreix és de garriga i bosc molt jove,crecuts després de l'incendi de 1993.

Context:

1150 / 1492 Medieval /

Cronologia:

Dolent


Josep ZaragozaDescobrí el jaciment i en donà la primera notícia


15860

Assentament militar castell

tipus de jaciment:

Per arribar-hi cal anar al poble del Catllar. Venint des de La Riera per la T-203, una mica abans d'arribar alpoble, s'hi troba un camí asfaltat a mà dreta, just on comença la urbanització "Mas de Boronat". Cal seguirsempre recte aquest camí que discorre paral.lel al riu Gaià, i al cap de 2'5 K. s'arriba al Mas de Tarrés. Seguintel camí principal i a uns 500 metres es bifurca; cal agafar el camí de la dreta. Es passa pel costat del Mas deRull i a 500 metres es troba una nova bifurcació. Cal agafar el camí de l'esquerra i a uns 800 m. s'arriba al Masde Flavià, recentment refet. Un cop al Mas de Flavià, s'ha d'iniciar l'ascensió al turó que es troba al sud-oest,just a tocar del mas. La pujada s'ha de fer camp a través, ja que els camins es troben perduts. Al capdamuntes troben les restes del Corral de Maginet.L'estructura arquitectònica delimita una planta quadrangular de 12 x 11'60 m. Els murs són de pedra en laseva base i de tàpia la part superior. El sòcol de pedra té 1'25 m. d'alçada, excepte en la cara oest, que s'alçafins els 3'57 m. Per sobre d'aquest nivell, la paret continua amb tàpia fins una alçada conservada de 4'5metres. S'aprecien nombroses espitlleres: 7 en la cara oest, 5 a la sud i 1 a l'est, encara que n'hi devia havermés.Hi ha ceràmiques grises i verd i manganès. No es troba material posterior al segle XVII. La importància deljaciment rau en que és una estructura militar no inventariada i que cal protegir.

Descripció:

VERGÈS, J.M.; ZARAGOZA, J. / Quan el Catllar no hi era / El Castell, vila i terme del Catllar. Segles XII-XVIII / El Catllar / 1 / 1999 /

Bibliografia:

Jordi López

abril/2006

Vista de la situació del jaciment.


Dades del bé:

URBANITZACIÓ SANT MIQUEL

Nom:


Municipi: Comarca:

X: 363158.29 Y: 4562642.85 105


Explotació agropecuàriaEn el vessant d'un petit turó i una zona planera de camps de conreu a tocar la riva esquerra del barranc deSalómó, al sud de la rrbanització de de Sant Miquel de Vespella de Gaià.

Context:

-218 / 476 Romà / Romà

Cronologia:

Desconegut


El jaciment es localitza en uns camps de conreu a tocar el marge esquerra del barranc de Salomó.Per a poder arribar-hi cal adreçar-se al nucli urbà de Vespella de Gaià, i prendre llavors la carretera TV-2021,en direcció nord, durant aproximadament 500 m. Passat un pont sobre la riera cal deixar la carretera i trencara mà dreta, per seguir després per un camí de terra que mena directament al jaciment. Aquest es troba en unscamps de conreu passat un meandre molt tancat de la riera.Es tracta d'un jaciment d'època romana de cronologia, tipus i estat de conservació incerts. Va ser descobertl'any 2000, en el decurs d'unes prospeccions superficials del traçat del projecte de construcció del gasoducteArboç-Tivissa. Durant aquests treballs es localitzaren a la zona indicada dos fragments de grans contenidorsceràmics, de pasta blanquinosa i ben depurada, que els autors dels treballs classificaven com a dolies.A banda d'aquests materials, que semblen indicar la presència certa d'un establiment rural romà, a la mateixazona es varen trobar també diversos fragments de ceràmica medieval i moderna, materials que, per altrabanda, són comuns en molts camps de conreu de la zona.Llevat de l'informe de les prospeccions que esmenta el jaciment, aquest resta encara inèdit.

Descripció:

17994

Varis desconegut

tipus de jaciment:


Dades del bé:

GORG DE LA CREU

Nom:


Municipi: Comarca:

[notícia d'un lloc amb gravats sobre un bloc de pedra. La notícia ens l'ha donada en Pedro Otiña, mitjanaçant correu electrònic de 12/12/2006]

Descripció:

GARCÍA DÍEZ, M.; FONTANALS TORROJA, M. & ZARAGOZA SOLÉ, J. / Les inscultures rupestres del Pujol Rodó (La Riera de Gaià, Tarragona): grafisme rupestre prehistòric i demarcacions territorials i zones de pas d'època històrica a la província de Tarragona / Valls /

Bibliografia:

18195

Lloc amb representació gràfica sobre pedra gravat

tipus de jaciment:



ANNEX A LA NORMATIVA. FIGURES GRÀFIQUES NORMATIVES

FIGURA 01

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS: EDIFICACIÓ AÏLLADAPLANTA SOTERRANI


ANNEX A LES NORMES URBANÍSTIQUES

FIGURA 02

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS: EDIFICACIÓ AÏLLADAPLANTA SOTERRANI

FIGURA 03

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS: EDIFICACIÓ EN ALINEACIÓ A VIALPLANTA SOTERRANI



FIGURA 04

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS:EDIFICACIÓ EN ALINEACIÓ A VIAL I EDIFICACIÓ AÏLLADA PLANTA BAIXA

FIGURA 05

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS: EDIFICACIÓ EN ALINEACIÓ DE VIALPLANTA BAIXA



FIGURA 06

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS: EDIFICACIÓ AÏLLADAPLANTA BAIXA

FIGURA 07

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS: EDIFCIACIÓ EN ALINEACIÓ A VIAL I EDIFICACIÓ AÏLLADAPLANTA COBERTA



FIGURA 08

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS: EDIFICACIÓ AÏLLADA PLANTA GOLFES

FIGURA 09



FIGURA 10

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS: EDIFICACIÓ EN ALINEACIÓ A VIAL I EDIFICACIÓ AÏLLADA PLANTA COBERTA

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS: EDIFCIACIÓ EN ALINEACIÓ A VIAL I EDIFICACIÓ AÏLLADAALÇADA REGULADORA MÀXIMA I NOMBRE DE PLANTES

FIGURA 11




FIGURA 12


user

Texto escrito a máquina

2,7

user


user


6,05

user


6,05

user


9,90

user


9,90

user


12,95

user


12,95

user


6,85

user


10,70

user


10,70

user


6,85

user


14,15

user


14,15

user


3,1

FIGURA 13

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS: EDIFICACIÓ AÏLLADAALÇADA REGULADORA MÀXIMA I NOMBRE DE PLANTES



FIGURA 14


FIGURA 15



FIGURA 16


TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS: EDIFICACIÓ EN ALINEACIÓ A VIAL I EDIFICACIÓ AÏLLADACOSSOS SORTINTS

FIGURA 17



FIGURA 18

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS:EDIFICACIÓ AÏLLADA COSSOS SORTINTS

CAIXES D’ESCALA, ASCENSORS I GALERIES EDIFICACIÓ AÏLLADA

FIGURA 19

CAIXES D’ESCALES, ASCENSORS I GALERIESEDIFICACIÓ AÏLLADA



FIGURA 20

CONDICIONS D’EDIFICABILITAT I APROFITAMENTEDIFICACIÓ AÏLLADA

FIGURA 21

CONDICIONA D’EDIFICABILITAT I APROFITAMENT EDIFICACIÓ AÏLLADA



FIGURA 22

OCUPACIÓ MÀXIMA DE PARCEL·LAEDIFICACIÓ AÏLLADA

FIGURA 23

OCUPACIÓ MÀXIMA DE PARCEL·LA EDIFICACIÓ AÏLLADA



FIGURA 24

EDIFICACIÓ AÏLLADAOCUPACIÓ MÀXIMA DE PARCEL·LA

FIGURA 25

SEPARACIONS MÍNIMES EDIFICACIÓ AÏLLADA



FIGURA 26

EDIFICACIÓ AÏLLADA SEPARACIONS MÍNIMES

FIGURA 27

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS:EDIFICACIÓ EN ALINEACIÓ A VIAL I EDIFICACIÓ AÏLLADA CELOBERTS I PATIS DE VENTILACIÓ



FIGURA 28

EDIFICACIÓ AÏLLADA CONSTRUCCIONS AUXILIARS I TANQUES

FIGURA 29

TIPUS D’ORDENACIÓ SEGONS:EDIFICACIÓ EN ALINEACIÓ A VIAL I EDIFICACIÓ AÏLLADA CELOBERTS I PATIS DE VENTILACIÓ



FIGURA 30

EDIFICACIÓ AÏLLADA ADAPTACIÓ TOPOGRÀFICA



user


user


user


user


FIGURA 31

user


EDIFICACIÓ AÏLLADA

user


CONDICIONS D'EDIFICABILITAT I APROFITAMENT

pla d’ordenaciÓ urbanÍstica municipal de ......dchhch: decret 55/2009, de 7 d’abril, sobre les...

Documents