practiques al prat
DESCRIPTION
colaborativo-participativoTRANSCRIPT
0
1
2
Complexitats de les pràctiques artístiques col·laboratives: De les pràctiques col·laboratives a les pràctiques participatives (dins de l’estudi del projecte col·laboratiu La Lanzadera)
Centre d’Art Torre Muntadas. El Prat de Llobregat. Lluc Mayol, Esther Merchán y Laia Campanyà.
Anna Nos Ripollés
Màster d’Arts Visuals i Educació: un enfocament construccionista.
(2011-2012)
3
4
Índex
Situació i context 06
L’Escola d’Arts del Prat 08
Centre d’Art Torre Muntadas al Prat de Llobregat. 08
Negociacions - on ens situem Manuel i jo. 12
Visualitzem-nos 14
La primera reunió 16
La nostra participació en el projecte. 20
Del projecte col·laboratiu al projecte participatiu 26
Localització de les problemàtiques, a partir del desenvolupament
del projecte La Lanzadera 30
Reflexions 36
El paper de les institucions en La Lanzadera i relació amb els artistes 36
La Lanzadera ARA 40
Bibliografia 46
Documents i registres (al document annex)
5
6
El novembre passat ens van fer la proposta de centres i projectes als alumnes
del màster d’Arts Visuals i Educació, per escollir on realitzaríem les nostres
pràctiques. Les referències estaven redactades en un document que recollia el nom del
centre, els contactes (tutors), un correu electrònic per posar-nos en contacte i un
resum del projecte que anàvem a observar com nous investigadors etnogràfics.
Després de familiaritzar-nos amb els resums de les propostes de tots els centres
resoldríem per mitjà del debat les nostres preferències. Les propostes variaven des de
museus com el MACBA, Sala d’Art Jove fins escoles o centres de toxicòmans. La
nostra elecció definiria de formes ben diferents les tasques a realitzar en cada centre.
La meva idea era evitar els museus o grans institucions, ja hi havia estat treballant els
anys anteriors i volia conèixer noves formes de relacionar-se en empreses petites
vinculades a camps més socials, on les relacions entre les persones fossin més
properes i no tant jerarquitzades com en les grans institucions.
Després d’organitzar-nos a classe el Manuel1 i jo faríem les pràctiques a l’Escola d’Arts
del Prat de Llobregat. Teníem interessos comuns com sortir de Barcelona i centrar-nos
en un projecte més social. A partir d’aquell moment hem treballat junts tant en els
nostres diaris de camp, les problemàtiques o temes que es podien tractar com en les
presentacions.
“El Manuel i jo hem quedat a Plaça Espanya per dirigir-nos al Prat i trobar-nos
amb els que seran els nostres tutors de pràctiques del màster. Agafem l’autobús
que surt de Gran Via. Es el primer cop que els dos anem al Prat així que és tot
nou per nosaltres. Inclús la nostra relació també és nova, a partir d’ara podem
començar a treballar junts. Estem d’acord que preferim sortir de Barcelona i
veure que és el que passa als pobles de la perifèria de Barcelona. El Manuel ja
ha tingut experiències amb el món de l’art, ell actua o acciona el seu art al carrer
a partir de les relacions i els vincles que sorgeixen entre els individus...
1 Manuel és alumne del Màster d’Arts Visuals i Educació i company de pràctiques.
7
8
...Anem cap a l’Escola d’Arts del Prat per realitzar un treball etnogràfic i
identificar els diferents agents artístics del Prat. La Laia Campanyà és la nostra
tutora. Jo ja la vaig tenir com a professora quan feia el CAP ...”
Primers apunts del diari de camp, 13 de gener del 2012.
Així començava el meu diari de camp, a l’expectativa de generar relacions en nous
contextos aliens a l’edifici Florensa de la Facultats de Belles Arts. La proposta del
projecte de l’Escola d’Arts del Prat em seduïa. Proposava realitzar un treball etnogràfic
a partir d’entrevistes als agents creatius emergents, tècnics en cultura, professors de
l’escola... per dur a terme una cartografia visual. Per això es realitzaria un treball de
camp i el practicant hauria d’estar en contacte i relacionar-se amb els diferents
agents.
L’Escola d’Arts del Prat
L’ Escola d’ Arts del Prat2 és gestionada per l’ Associació d’Amics de l’Art del Prat, una
entitat sense ànim de lucre que funciona des del 1995 produint projectes culturals.
L’escola es configura com un espai de creació, aprenentatge i intercanvi d’ experiències
culturals. Es realitzen tallers artístics i es promou la participació en projectes artístics,
exposicions, activitats i sortides culturals.
Un dels tallers de l’escola es troba situat al Centre d’Art Torre Muntadas, a més de
la Sala d’Art Josep Bages i el Teatre Kaddish, que ocupa les golfes de l’edifici. En
aquest centre és on el Manuel i jo hem realitzat les nostres pràctiques.
Centre d’Art Torre Muntadas al Prat de Llobregat.
El Centre d’Art Torre Muntadas3 era una antiga torre d’estiueig, adquirida per la
família Muntadas, fundadors de l’Espanya Industrial, l’any 1885 a Barcelona. L’Edifici
es va quedar en mans de la família Muntadas fins la seva expropiació al final de la
guerra civil, quan va ser ocupada per la Falange.
En 1977, es va inaugurar la planta baixa, la Sala d’Art Josep Bagés i des del 1980 a
les golfes de l’edifici està la seu del grup teatral Kaddish. A més en la segona planta de
l’edifici es realitzen tallers de ceràmica y esmalts de l’Escola d’Art del Prat.
La Sala Josep Bagés té com objectiu donar resposta a tota una diversitat de
necessitats del sector de les arts visuals de la ciutat, com pot ser la difusió de
projectes i propostes expositives que contemplen diferents concepcions de l’art
2 Escola d’Arts del Prat, http://escolaartsprat.blogspot.com.es/
3 Centre d’Art Torre Muntadas, http://www.torremuntadas.elprat.cat
9
10
contemporani, la formació en les arts visuals i suport a la creació visual i audiovisual
mitjançant diferents accions i gestionant altres projectes externs.
El centre està ubicat al Prat de Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat, formant
part de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Qui viu a Barcelona o voltants i ha viatjat algun cop amb avió, coneix el Prat.
L’Aeroport de Barcelona es troba al seu terme municipal. Segons l’Ajuntament del
Prat4 és, de llarg, la principal empresa del Prat. Per tant, la seva influència, territorial i
també socioeconòmica, sobre el municipi és molt important. Però són molts els
símbols, indrets i l’imaginari que defineix el Prat i els pratencs amb els que no
estàvem familiaritzats encara que hi hagi una proximitat entre la ciutat de Barcelona i
el Prat.
Si passeges pels carrers criden l’atenció alguns referents/símbols que reiteradament
els trobes en cartells, festes, monuments, etc. La carxofa del Prat, amb denominació
d’origen i el pollastre Pota Blava formen part de la identitat dels pratencs fins el punt
d’identificar el ciutadà com Pota Blava.
El Prat viu uns anys d’expansió gràcies a la comercialització dels excedents agrícoles,
com la carxofa, l’enciam i el meló per la seva reconeguda qualitat. Durant la
temporada de la carxofa es celebra una festa dedicada a aquesta, la Carxofada (19
abril) per commemorar la collita. I la segona setmana de desembre es celebra la fira
avícola de la raça Prat dedicada principalment a aquesta raça de pollastre autòctona
del municipi.
A més d’aquests símbols també hi han indrets significatius. La casa Gomis,
popularment coneguda com la Ricarda, és un edifici dissenyat per Antoni Bonet, que
es va convertir en un refugi de l’art català en els darrers 15 anys del franquisme. És
un referent arquitectònic reconegut i objectiu de treballs artístics. El MACBA hi va
dedicar les sales de la Capella5 MACBA per mostrar projectes artístics relacionats amb
la casa i el territori, al 2009.
La Torre de l’Aigua també és part de l’imaginari modern de la ciutat que, més enllà de
recollir i retornar l’aigua de la localitat es patrimoni i testimoni del passat pròxim així
com referència pel futur.
4 Ajuntament del Prat de Llobregat, http://www.elprat.cat/viure/cultura-i-joventut/Cultura-i-
Joventut/_7VkxCaTOLCMK5jAQesid_DSFofSbuMN0HueVPyMIsro 5 Museu d’Art Contemporani de Barcelona, http://www.macba.cat/es/expo-tiempo-como-materia
11
12
Negociacions - on ens situem Manuel i jo.
A la nostra arribada a Torre Muntadas ens esperaven la Laia Campanyà i el Lluc
Mayol. Ells són els nostres contactes de pràctiques. La Laia Campanyà és la directora
de l’Escola d’Arts i de l’Associació d’Amics de l’Art del Prat (AAAP) i el Lluc Mayol forma
part de l’associació i és el Coordinador del Centre d’Art Torre Muntadas.
Després d’ubicar-nos i fer les presentacions ens situen els projectes en els que estan
treballant i també organitzant en aquell moment al centre d’art. Una de les primeres
qüestions que sorgeixen és la nostra participació en els projectes. Tant Laia com Lluc
sabien que el nostre paper podia ser únicament el d’observador, mirant i analitzant les
relacions socials i les interaccions en un context determinat. Però ens van suggerir la
possibilitat de realitzar una observació participant, on seriem nosaltres els que
anàvem a decidir si involucrar-nos més o no.
La primera opció era fer el seguiment del muntatge de la nova mostra de la sala
d’exposicions, ja que estava acabant Etapa de Potència 2011. Projectes de Creació
d’Arts Visuals al Prat (del 25 de novembre de 2011 al 29 de gener de 2012) i Torre
Muntadas preparava el muntatge de l’exposició següent i inauguració de El Prat
Dimensió Desconeguda. (del 17 de febrer al 4 d’abril de 2011).
L’altra opció era assistir a les reunions d’un projecte encara en estat de gestació on la
idea principal era la visualització del artistes del Prat: Visualitzem-nos.(nom
provisional). I la tercera opció era elaborar una cartografia visual on es reconegueren
els artistes/creadors del Prat a partir del treball de camp i entrevistes amb l’ajuda del
centre, facilitant-nos tots els recursos possibles (base de dades, contactes,...).
Partint dels nostres interessos tant el Manuel com jo vàrem optar pel projecte
Visualitzem-nos. Les meves experiències sempre havien estat relacionades amb
l’educació al museus. Treballant amb projectes educatius centrats en exposicions
temporals i col·leccions. El desig de canvi en aquestes pràctiques em va fer descartar
el projecte de muntatge de la pròxima exposició del centre, fugint del sistema
museístic.
Encara que realitzar un treball de camp per la ciutat del Prat podia ser una opció
atractiva per connectar amb les relacions socials dels pratencs, la idea de cartografiar
els agents creatius del Prat també la vaig descartar. En la proposta es plantejava
treballar de forma individual, érem nosaltres com investigadors que anàvem a
contactar amb artistes, associacions,... per realitzar la cartografia amb la supervisió
dels contactes del centre d’art. La interacció entre el centre d’art i nosaltres
probablement no hagués estat tan propera.
13
14
Visualitzem-nos se’ns presentava com un projecte nascut de les necessitats dels
artistes i diferents agents creatius, per visualitzar-se encara no es sabia com, on el
meu interès es focalitzava tant en la familiarització amb el procés i l’evolució del
projecte, com en les relacions que aniran sorgint entre els col·laboradors durant els
mesos de pràctiques.
Visualitzem-nos
L’origen del projecte neix abans de la nostra arribada a Torre Muntadas. Manuel i jo
coneixem els fets i factors que van intervenir en la formació del projecte perquè el Lluc
Mayol i l’Esther Merchán6 ens van posar en situació.
Des del Centre d’Art Torre Muntadas es convoquen 2 o 3 cops l'any unes trobades
d’arts visuals que, volen ser un espai d’encontre entre creadors, agents del sector i
totes aquelles persones interessades en les arts visuals a la ciutat. És un espai per a
valorar projectes, fer propostes i trobar contactes. En la segona reunió de l’any passat
(el 2 de juliol del 2011) van sorgir preocupacions comuns entre els participants de la
trobada. Les inquietuds emergien de la necessitat de conèixer-se amb els creatius del
Prat i fer-se visibles tant al municipi com fóra. Algunes de les opcions que es van
debatre en aquella reunió va ser la possibilitat de realitzar una jornada de tallers
oberts (proposta feta des de l’AAAP) i també mapejar per tal de veure qui eren les
persones interessades en les arts i reconèixer-se entre elles.
Aquesta reunió va donar peu a moltes altres on l’objectiu era comú. En ella hi
participen artistes i/o creatius, professors i artistes pertanyents a l’Associació d’Amics
de l’Art del Prat (AAAP), Torre Muntadas, Aula a la Deriva i l’Ajuntament del Prat7 com
a supervisor no participant.
Els artistes i creatius són ben variats, des d’arquitectes fins escultors reconeguts al
Prat. La visualització dels treballs artístics es basa en mostrar, conèixer i fer visible el
nucli artístic al territori del Prat de Llobregat.
Aula a la Deriva és defineixen com una plataforma de diferents col·lectius amb el
propòsit d’agregar-se transitòriament a processos en els que es donen una sèrie de
mediacions, controvèrsies, conversacions o negociacions entre diversos agents, entorn
als modes en que la cultura deu ser gestionada. Poden actuar com espai de diàleg,
eina de mediació i construcció col·lectiva de coneixement i experiències. Un espai obert
i inclusiu de autoformació. La seva incorporació al projecte va començar a la reunió
del 18 d’octubre del 2011, l’Oriol Fontdevila i l’Elvira Pujol (representants d’Aula a la
6 L’Esther Merchán és la dinamitzadora del Centre d’Art Torre Muntadas. Amb ella hem viscut i treballat tot el
procés de pràctiques. 7 Més d’un cop hem sentit com l’ajuntament del Prat se’l nomena també com El Perro del Hortelano.
15
16
deriva al Prat) acompanyen el projecte assistint a totes les reunions. Les primeres
participacions al procés van ser l’organització de dues xerrades per informar al
col·lectiu d’altres contextos de pràctiques artístiques col·laboratives i l’aportació de
850€ al projecte, ja que no estava subvencionat per cap institució. En aquestes
sessions van participar la Tere Badia (Hangar) i el Santi Barber (La Nave).
Les reunions van encaminar el projecte cap a una idea una mica més concreta. Es
tractava d’organitzar d’un esdeveniment/festival, perquè entre el col·lectiu es generés
alguna cosa, on les propostes a seguir continuaven amb la idea dels tallers oberts i
cartografiar, a més de crear uns recorreguts d’espais ocults pel Prat, en els quals els
artistes intervinguessin en aquests espais. Es començava a configurar el projecte.
La primera reunió
La contextualització dels començos del projecte ens va servir per situar-nos abans de
les presentacions com investigadors en la que seria la nostra primera reunió. Per això
calia fer èmfasi en el procés que s’havia dut a terme, però també familiaritzar-nos amb
el sociograma del projecte, en el que nosaltres ja estàvem incorporats.
Les nostres pràctiques es distribuïen als dilluns al matí al Centre d’Art Torre
Muntadas i cada quinze dies a l’Escola d’Arts per assistir a les reunions periòdiques
vinculades a Visualitzem-nos.
En la primera reunió (del 25 de gener) es proposava que el col·lectiu portés una
proposta d’esdeveniment, per tal de debatre-ho i concretar més el projecte. L’única
proposta va ser la de l’AAAP, titulada Terminal 0, i a partir d’aquesta es van discutir
diferents possibilitats de realització i modificacions. El que fins ara havia estat
visualitzem-nos es canviava amb el nom de Terminal 0. El concepte de terminal es
corresponia de forma més directa amb el Prat, degut al seu aeroport. Aquest
text/proposta recollia les idees que havien sorgit en les reunions anteriors, a les quals
nosaltres no havíem assistit.
17
18
Des de L’AAAP es proposava la realització d’una d’acció col·lectiva, titulada Terminal 0,
en que
...totes les persones que hi participen han de formar part de l’organització amb
alguna tasca concreta o participant en alguna de les comissions de treball que es
posin en marxa...
...participar en una ruta per diferents llocs poc coneguts o poc visibles relacionats
amb la Cultura del Prat (espais de difusió, espais de producció, espais d’oci
espais d’educació) Text Terminal 0. Turistes als espais de creació del Prat,
AAAP. 23 de gener del 2012.
A partir de la proposta es va triar un nou nom, La Lanzadera, que no deixava de
banda la relació entre l’aeroport-el Prat-el projecte. La lanzadera és el nom de
l’autobús que comunica les terminals d’un aeroport, a més el fet de connectar dos
punts es vinculava a les rutes que es proposaven per l’esdeveniment. Un cop decidit el
nom es van fer comissions: una es dedicaria a seguir amb les cartografies per situar
artistes i altres espais; una altra de comunicació; i l’altra de check-in, o com van
batejar oficina de reclutament, la qual s’encarregava de posar-se en contacte amb
altres artistes i agents creatius que encara no formaven part del col·lectiu. Així la
conclusió de la reunió anava cap a la focalització de crear un producte/esdeveniment
per la visualització del artistes.
Com investigadors participants passius8, d’aquesta reunió ja començaven a sorgir
qüestions que més endavant podrien ser l’eix central de la investigació. Cadascuna de
les persones que estaven presents a la reunió provenia d’un context distint i es
relacionaven i parlaven d’una forma diferent, situant-se en diverses posicions tan pel
treball que realitzava cadascú, pel nivell intel·lectual, com per les opinions construïdes
a partir d’aquestes.
(En el meu estudi aquesta reunió és un punt d’inflexió del procés, o més bé un punt
on sempre hi acabo tornant per revisar-lo)
8 R.Vazquez, F.Angulo, (2003, p29)
19
20
La nostra participació en el projecte.
De les reunions se n’escriu una acta (redactada per Torre Muntadas) que recull els
punts discutits i els acords adoptats. La nostra posició com observadors feia que les
interpretacions i conclusions de les trobades amb el grup fossin ben diferents. Arrel de
la primera reunió emergeixen diferents qüestions. Comencen a diferenciar-se els rols
de poder, els nivells d’implicació no són per tots els mateixos, semblen haver persones
que condueixen el projecte i molts d’ells no s’escolten entre si; tots tenen la mateixa
veu? El projecte està totalment focalitzat a la realització d’un producte final. A qui va
dirigit o per a qui és aquest producte?
Intentant trobar una resposta als primers interrogants van aparèixer altres preguntes:
Si estaven d’acord en la realització d’un producte, havien parlat abans de les seves
motivacions? Com es feia present i s’articulava el desig i les intencions dels artistes
en aquest projecte? Si els artistes es volien visualitzar, havien posat en comú com ho
volien fer? On ho volien fer? Per a qui es volien visualitzar? I per a que es volien
visualitzar?
Se’ns plantejava un problema que caldria observar i analitzar durant aquests primers
dies per entendre millor d’on provenien els desitjos i intencions del col·lectiu.
A partir d’aquestes qüestions vam fer una proposta al grup. La nostra observació
participant passiva començava a modificar-se, des del punt de vista etnogràfic o dels
estudis de casos ens situàvem com observadors participants moderats (comentant les
nostres opinions i interpretacions).
La proposta era la realització d’una cartografia dels seus desitjos amb la possibilitat de
documentar-ho per mostrar el procés del treball que s’està desenvolupant fins avui.
Posar en comú els interessos dels agents creatius i de les institucions pot ajudar a
elaborar l’esdeveniment. Per això, vam elaborar una sèrie de qüestions9 amb l’ajuda
d’Esther Merchán i així treballar-ho tots junts. Les preguntes que vam proposar van
ser: (respostes dels artistes a continuació)
9 A més d’introduir-nos en l’ambient d’estudi i recollir dades al diari de camp, hem realitzat
entrevistes als subjectes informants. Durant l’observació a les meves pràctiques hem anat
realitzant entrevistes de diferents tipus obtenint informació de manera individual o col·lectiva.
Les entrevistes no sempre han estat estructurades, potser sí teníem clar el que volíem
preguntar, com en les entrevistes semi-estructurades, però les qüestions planificades variaven a
mesura que transcorria l’entrevista. Les entrevistes es construïen entre Manuel, jo, el subjecte
informant i molts cops durant el cafè de l’esmorzar. Altres cops les hem realitzat en grup
aprofitant les reunions que es feien cada dues setmanes quan els components del projecte, on
hi participàvem a les pràctiques, es reunien per posar en comú noves idees i observacions.
21
22
Què t’ha portat aquí? (Necessitats)
començar un procés de treball
col·laboratiu (sense jerarquies)
Conèixer altres artistes el Prat
Visualitzar el treball dels artistes
Què creus que t’aportarà el projecte?
(Expectatives)
Relacionar-se amb altres artistes
Visualitzar el treball artístic
Conèixer el procés d’aquests
projectes
Què t’agradaria aconseguir? (Desitjos)
Aprendre de les relacions en un
col·lectiu (artístic-social)
Generar un nucli d’artistes
Projecte col·laboratiu dins i fora del
Prat
Què t’endús ja? (Bagatge)
Conèixer a més gent (relacions
socials)
Conèixer el procés de treball d’un
projecte col·laboratiu
Passar una bona estona
Altres: Mobilitzar a la població del Prat (immobilitzada al treball artístic)/ conèixer el nucli de "la movida
artística" del Prat
Les respostes van coincidir en la majoria del casos:
Moltes vegades es comparteixen opinions entre més d'una persona, i això ens pot
ajudar a veure què volem aconseguir amb aquest projecte, i per tant, mirar la
manera de com aconseguir-ho. Esther Merchán acta de cartografia desitjos.10
Els conceptes que van sorgir de les respostes podien respondre a les necessitats,
desitjos i expectatives que tenien els artistes en les intencions de formar part del
projecte La Lanzadera. Les respostes parlaven d’una preocupació per viure el procés
de treball, començar i conèixer un projecte col·laboratiu, visualitzar els treballs dels
artistes, a més de relacionar-se entre artistes a partir d’un projecte col·laboratiu.
La col·laboració, el procés de treball, les relacions socials i la visualització serien els
termes que es podien abordar des del projecte La Lanzadera. Però els seus i nostres
desitjos (perquè Manuel i jo també van participar) donaven peu a tensions que havíem
observat i que apareixien en les reunions. S’estaven apreciant aquests factors durant
el procés de projecte? Quins eren els desitjos de les entitats participants?
10
Aquesta era la frase que llançava Esther Merchán a la resta, després d’haver realitzat la cartografia dels desitjos.
23
24
L’esquema següent aclareix de forma simple les tensions que havíem detectat:
PRODUCTE
concreció de l’esdeveniment
ROLS
institucions/artistes
IMPLICACIÓ
treball per comissions
PROCES
PROJECTE COL·LABORATIU
Preocupació per les RELACIONS SOCIALS
La columna de l’esquerra resumeix les tensions detectades en les primeres trobades; i
la columna de la dreta mostra els conceptes que donaven resposta a les qüestions
relacionades amb els desitjos. Els artistes desitjaven aprendre el procés d’un projecte
col·laboratiu, gaudint de les relacions socials que pogueren néixer entre ells i els seus
treballs. Fer èmfasi en el procés. I les nostres observacions en les reunions destacaven
la preocupació en la concreció d’un esdeveniment, la demanda d’implicació en el
procés i la detecció de rols de poder que no estaven aclarits.
Durant les reunions es creen comissions amb el propòsit que les persones s’impliquen
en el projecte. Les comissions treballaven de forma independent al grup general i
després compartien les seves aportacions al col·lectiu. Però a mesura que van
avançant les setmanes algunes comissions van deixar de treballar, el compromís
inicial va anar desapareixent. A les comissions que sobrevivien sempre hi formaven
part representants de l’Escola d’Art o AAAP, el Manuel i jo (els becaris) i representants
de Torre Muntadas. Encara treballaven alguns artistes però molts d’ells començaven a
desaparèixer. Així, qui estava tirant endavant el projecte?
El desig de formar part en un projecte artístic col·laboratiu es contemplava però no
s’estava duent a la pràctica. Les entitats eren les que estaven conduint el projecte
deixant de banda l’horitzontalitat i l’independència tant valorada als inicis del procés.
És un desig que està i es fa present al grup, però no es desenvolupa en la concepció
del treball col·laboratiu.
Arrel d’aquestes tensions neix un tema pel nostre informe: complexitats de les
pràctiques col·laboratives (dins de l’estudi del projecte col·laboratiu La Lanzadera).
Per entendre millor i focalitzar amb el tema, revisaré el desenvolupament del projecte
des de la primera reunió a la que vam assistir fins ara, atenent al diari de camp, les
actes de les reunions, entrevistes i altres documentacions, per identificar on i en
quines circumstàncies es localitzen aquestes problemàtiques.
25
26
Del projecte col·laboratiu al projecte participatiu
Abans d’endinsar-me detectant on han anat localitzant-se les tensions, he d’aclarir
que entenem com a pràctica/projecte artístic/educatiu col·laboratiu.
Després d’una conversa amb Javier Rodrigo, a l’acabar unes xarrades al Centre d’Art
Santa Mònica11 (Symposium 2012), Manuel i jo, vam enfocar el concepte de
col·laboració en les pràctiques artístiques com un treball que es realitzava des de
l’horitzontalitat, sense jerarquies establertes i valorant els diferents nivells de
implicació del mateix projecte. Un projecte col·laboratiu ha de ser un procés on
s’involucri el treball en conjunt amb diferents persones, tant per aconseguir un treball
difícil d’aconseguir de forma individual com per ajudar a aconseguir alguna cosa a qui
per si mateix no podria. El projecte neix de les necessitats i desitjos del col·laboradors.
En canvi encara que els conceptes puguin ser sinònims, col·laborar i participar es
diferencien quan es teoritza sobre projectes artístics/educatius. En la implicació d’un
projecte participatiu les persones intervenim junt a d’altres, en un succés o activitat
concreta. Participem en un projecte amb una proposta i si la proposta s’adequa a les
nostres opinions, sentiments, etc suscita el nostre interès per implicar-nos en el
projecte. El projecte neix de l’interès d’algú extern per després poder treballar-ho des
del col·lectiu que hi participa. Quan es fa una proposta de participació ja hi han
establerts un rols, el concepte d’horitzontalitat no queda tan clar com als projectes
col·laboratius.
Alguns exemples...
Gallum Gallum12 va ser un projecte de creació i intervenció en l’espai públic per part
de creadors multidisciplinaris del Prat de Llobregat.
Aquest projecte s’inclou en el programa ARTWORK’09 de la Diputació de Barcelona i
estava subvencionat pel programa de Projectes Innovadors. Era un projecte similar al
CowParade13 de Barcelona o Madrid, però enlloc d’intervenir amb escultures de
vaques, van agafar com referent del Prat al pollastre Pota Blava, que per la seva
denominació d’origen s’identificaria representant clarament amb tots els pratencs.
Aquests pollastres de fibra de vidre van ser intervinguts per diferents artistes de la
ciutat i ubicats en diferents espais del Prat.
En aquesta proposta artística la idea no neix de les necessitats del artistes. La idea es
va formular des de la Diputació de Barcelona i/o l’Ajuntament del Prat, perquè els
11
Arts Santa Mònica. Symposium 2012, http://culturasvisualesglobales.net/visualizingeurope-2-2/encounters/vcgd_2012/ 12
Gallum Gallum, 2009, http://gallumgallum.lacapsa.org/ 13
CowParade, http://www.cowparade.com/
27
28
artistes hi participessin. D’aquest projecte van néixer noves relacions entre els
artistes, ampliant la base de dades dels agents creatius del Prat.
...
Un altre projecte artístic que vam descobrir el Manuel i jo, durant el període de
pràctiques, eren Les Dones de CandeL’Hart.14 Elles són un grup de dones del barri de
Bellvitge que pinten còpies de quadres famosos. Mariló Fernández, des de que va
començar amb elles, les assessora com a professora. Fa pocs anys es van quedar
sense taller on pintar i van formar l’Associació CandeL’Hart al 2010 per tal de
reivindicar un espai per seguir pintant. Nosaltres les vam conèixer a la inauguració de
l’exposició Vivímos en Bellvitge. Visítenos i vam parlar amb elles. Aprofitant el lema
d’una tanca publicitària dels anys 60, l’exposició reivindicava l’espai que encara no
havien aconseguit, les seves obres en aquest cas serigrafies, mostraven el barri des de
la seva mirada per crear vincles amb el visitant.
Nosaltres, seguint amb el rol d’investigadors, vam invitar a algunes d’elles perquè ens
expliquessin les seves opinions. Una d’elles comentava que amb la seva professora
havien aprés molt (referint-se a la pintura i en aquest cas, a més, a la serigrafia). Però
ella volia tornar a fer còpies a l’oli que era el que a li agradava. Parlant en la
professora, vam seguir el fil de la dona amb qui havíem estat parlant anteriorment. Li
comentàvem que ens havien dit que era la professora del grup però, ens ho va
desmentir, deia que el grup s’autogestionava i que les relacions entre totes partien des
de l’horitzontalitat.
Aquest cas presentava tensions similars a les nostres pràctiques, com la comunicació
entre les membres de l’associació, per esclarir els rols de poder o treballar el concepte
d’horitzontalitat (entre d’altres). Es contemplava l’opció de les pràctiques
col·laboratives però el rol professora-alumna encara estava més present.
Amb aquests exemples proposo reflexionar sobre les diferents formes de gestar un
projecte amb un col·lectiu d’artistes. Encara que es parteixi de l’opció de treballar en
una pràctica col·laborativa, trencar les jerarquies i rols establerts, en la nostra cultura
no és un camí fàcil, per això valorar la participació en un projecte pot ser un pas del
qual s’extrauen relacions i resultats gratificants.
14
CandeL’Hart i La Fundició. http://www.lafundicio.net/?p=389
29
30
Localització de les problemàtiques, a partir del desenvolupament del projecte La
Lanzadera
Les següents columnes son una revisió de les reunions a les que vam assistir durant
el nostre període de pràctiques. Com si es tractés d’una línia del temps (en vertical) es
mostren ordenades cronològicament, organitzades en tres columnes. En la columna de
l’esquerra s’identifiquen els punts més rellevants de les actes de les reunions escrites
des de Torre Muntadas. En la columna central es reflecteixen les problemàtiques que
hem anat detectant durant el procés, on algunes observacions provenen del diari de
camp. I en la columna de la dreta es pot seguir com canvia el posicionament de
d’investigador a mesura que ens endinsem en el projecte.
AAAP suggereix la
proposta de
Terminal 0. Nou nom La Lanzadera
Es creen comissions: cartografies,
comunicació i check-
in.
Preocupació per la
concreció de
l’esdeveniment
(producte final)
Primera reunió:
posicionament
d’observadors
participants passius
Les comissions de
check-in i cartografies
posen en comú els
desitjos en relació
amb el projecte (preguntes sobre
necessitats,
expectatives,...)
Es parla d’ampliar
espais (cartografies)
Proposta: documentar
el procés i
cartografiar els
desitjos
Segona reunió:
posicionament
d’observadors
participants
moderats. Participem però estem fora de la
situació
Centralitzar les rutes en un punt de parti-
da: Escola del Parc.
Check-in fa tres llis-
tes de possibles
“participants”.
Es posa en comú el treball de les co-
missions. La comissió
de comunicació no
s’ha reunit.
Preocupació en la concreció de
l’esdeveniment.
Es contempla
relacionar els desitjos
del artistes amb les
rutes de l’esdeveniment.
Poca implicació en les
comissions.
Tercera reunió: posicionament
d’observadors
participants moderats
25/01/2012
07/02/2012
15/02/2012
31
32
Es generen grups de
treball i tres rutes concretes per
l’esdeveniment.
Es concreta una data
(19-20 oct). El punt
de partida serà Renfe.
Els representants d’Aula a la deriva no
presencien la reunió.
Representants de
Torre Muntadas i
AAAP es distribueixen
als diferents grups.
Comentaris del grup:
sense Aula a la deriva es concreta més. Els
rols no estan clars.
Comissions no
funcionen
(implicació).
Grups amb artistes i representants de
institucions. Els
artistes no tenen
independència.
Quarta reunió:
posicionament d’observadors
participants
moderats.
El nostre
posicionament pel
que fa al treball que realitzem des de Torre
Muntadas és
d’observadors
participants actius.
Cartografies proposa
l’elaboració d’un
àlbum de cromos
(publicació).
Informació està treballant amb el
cartell i web.
es decideix fer una
assemblea el 19 de
maig, per convidar a més artistes a
participar amb
l’esdeveniment.
Canvi de data
(26-27 oct).
Es realitzen votacions
per consensuar.
Es contemplen
diferents tipus de
participació.
Votacions: entren en
qüestió els rols (no voten tots).
votacions=mètodes
col·laboratius-
participatius
Cinquena reunió:
posicionament
d’observadors
participants actius
(també votem com un
més).
Torre Muntadas/
cartografies (nosaltres): web (espai
viu/ dinàmic).
Grup Rutes:
Prat amagat.
Check-in: noms i
lemes (“Arte con
Todos”...)
Implicació i
centralització amb el
producte final.
Sisena reunió:
posicionament d’observadors
participants actius.
Per suggerència de Laia Campanyà (tutora al Prat de les pràctiques), Manuel i jo
van organitzar les nostres reflexions referents a les problemàtiques que ens
plantejàvem a partir de les pràctiques.
28/02/2012
15/03/2012
26/03/2012
11/04/2012
33
34
Manuel i jo
presentem les nostres reflexions a Torre
Muntadas:
problemàtica informe.
Torre Muntadas i
l’AAAP també
presenten les seves reflexions: generar un
grup motor (total
implicació).
Email artistes
(alguns): redacció subvenció, es
qüestionen els rols de
poder(factor
econòmic).
Es divideixen per
reflexionar les institucions i els
artistes: rols/es creen
grups interns? Es
qüestiona per totes
les parts la
continuïtat del projecte.
Les nostres
problemàtiques/
tensions: concretar
en producte, implicació, rols de
poder, factor
econòmic.
Tornar als desitjos.
Molts punts en comú.
Posada en comú de
les nostres reflexions a Torre Muntadas.
Observació
participant passiva.
Manuel i jo ens
tornem a situar fora
de la situació per comentar les
problemàtiques que
hem detectat al llarg
del procés.
Posada en comú de
totes les reflexions del
11/04/2012: dubtes sobre La Lanzadera.
Torre Muntadas i
AAAP es posicionen: institucions=eines.
Aula a la deriva es
posiciona com
acompanyant. Situen
els rols de poder. Es creen dos grups:
redacció de la
subvenció i
organització de
l’assemblea.
Els artistes qüestionen: és nostre
el projecte?
(col·laboratiu?)
Les eines poden fer
propostes?
Desdoblament dels
representants de
Torre Muntadas, AAAP, Aula a la
deriva i nosaltres
(becaris).
Es demana més
implicació (grup
motor)
Última reunió:
posicionament
d’observadors
participants
moderats.
Després de la darrera reunió, finalitzàvem les pràctiques a Torre Muntadas. Ara,
deixem d’observar de forma passiva, moderada i activa. Deixant d’investigar per
involucrar-me al grup i col·laborar al grup motor.
17/04/2012
ARA 04- 05
/2012
11/04/2012
35
36
Reflexions
Les observacions del procés de La Lanzadera deixen testimoni d’un projecte en
continu moviment focalitzat en la realització d’un esdeveniment que es concreta
paulatinament, per mitjà de les trobades amb el grup. El que en els seus orígens era
un projecte que semblava néixer de la necessitat comuna de visualitzar els artistes del
Prat de Llobregat, muda segons la implicació dels seus components. Així com els
responsables de les institucions encara avui hi són presents al grup, els artistes van i
vénen segons els seus interessos, variant el grau d’implicació de cadascun d’ells amb
el projecte. Quan, en un principi, era un punt que havia estat considerat, l’alteració en
la implicació a donat peu a comentar reiteradament la necessitat de col·laboració en el
projecte, fet que possiblement creï un distanciament (per cansament).
La implicació de les persones en un projecte s’orienta cap una direcció concreta quan
els rols entre els companys d’un col·lectiu estan definits. En les pràctiques
col·laboratives es parteix del concepte d’horitzontalitat, es a dir , es necessita una
situació d’igualtat i confiança (M.Santos, 2006) per poder comunicar-se, expressar-se i
créixer. L’horitzontalitat està en permanent procés de reconstrucció. Els rols no han
d’estar jerarquitzats, poden vetar la llibertat en la realització d’un procés de
construcció mútua. La creació col·lectiva beu de la igualtat entre els seus participants.
Les reunions de La Lanzadera no esclarien el paper de cadascun, de manera que
ningú es sentia en una posició còmoda. La participació del col·lectiu fluctuava amb els
pas de les setmanes.
El paper de les institucions15 en La Lanzadera i relació amb els artistes
El Centre d’Art Torre Muntadas i l’AAAP se’ns van presentar com entitats que
facilitaven la realització del projecte, sense ser ells qui tinguessin la veu cantant, per a
què no hi hagués confusió amb l’Ajuntament. (El projecte no està subvencionat per
l’Ajuntament). Han estat presents en totes les reunions, gestionen el correu electrònic
i redacten les actes. Des de l’associació s’han fet propostes al grup contínuament, com
generar exemple d’esdeveniment, crear comissions de treball, distribuir les
institucions a tots els grups, etc. Aquestes propostes han estat validades pel grup
adaptant-se a les proposicions i algunes vegades modificant-les (pràcticament mai
descartant-les). Els artistes majoritàriament s’han adaptat als suggeriments de les
entitats donant pas al paternalisme i creant un ambient d’incertesa pel que fa als rols
de poder. L’adaptació no deixa espai a la creació del col·lectiu.
15
Quan parlo de institucions em refereixo a la plataforma d’Aula a la deriva, el Centre d’Arts Torre Muntadas i l’Aassociació d’Amics de les Arts del Prat.
37
38
En l’última reunió es van intentar esclarir els papers de cadascuna de les entitats i es
van definir com eines del projecte. Es a dir, són els encarregats de facilitar la
realització del projecte executant les feines mecàniques que es necessiten per a què
aquest segueixi en construcció. Però si les eines faciliten o ajuden, també poden fer
propostes? Si formen part d’una pràctica col·laborativa la seva veu és com la dels
demés, però si són una eina el seu posicionament es ben diferent.
Aida Sanchez de Serdio escriu sobre les relacions entre agents on la verticalitat i
horitzontalitat juguen contínuament en les pràctiques col·laboratives.
En este sentido, un proyecto construido a caballo de lo artístico y lo
pedagógico genera valor a partir de poner en relación personas, colectivos
y organizaciones distintos, puesto que es en estos cruces donde emergen
fricciones y se producen aprendizajes. Este es un aspecto que los
proyectos colaborativos incorporan por definición, aunque como hemos
visto ello no garantiza que esta relación entre agentes se haga significativa
y problemática. Uno de los elementos fundamentales a tener en cuenta al
respecto es la necesidad de cuestionar las jerarquías verticales de
transmisión del saber, pero al mismo tiempo evitar plantear
horizontalidades falsas que pretendan borrar las diferencias estructurales
que atraviesan toda relación de aprendizaje y de producción cultural. Aida
Sánchez de Serdio. Arte y educación: diálogos y antagonismos. 2009.
El paper d’Aula a la deriva sempre ens ha resultat confús a l’hora de situar-lo en el
projecte. Tal i com es defineixen ells, Aula a la deriva pot actuar com espai de diàleg,
eina de mediació i construcció col·lectiva de coneixement i experiències. Ells s’han
posicionat com a facilitadors i acompanyants del procés formatiu, van organitzar les
dues xarrades del procés inicial del projecte. Però la seva presència en les reunions ha
enterbolit el seu paper.
Més que intentar situar-la jo mateixa, el paper d’aquesta plataforma l’han situat els
artistes/creatius en cada reunió. Durant les reunions el Manuel i jo hem observat que
el to de les conversacions no són les mateixes. Els seus representants provenen
d’ambients de comissariat que fan que el vocabulari utilitzat s’allunyi del de la resta.
Creant un distanciament a l’hora de comunicar-se. Quan han faltat a les reunions la
relaxació del grup i el nivell de participació en les sessions a incrementat. Aquests són
alguns fets que han fet trontollar el posicionament d’aquesta entitat situant-se des
d’eina de mediació, a observador participant com nosaltres (investigadors etnogràfics).
39
40
Aquestes línies que redactava Aida Sanchez de Serdio em fan qüestionar no tant
l’oscil·lació dels papers o rols de les entitats, sinó l’interès que tenen en les pràctiques
col·laboratives, ja que durant les pràctiques ens hem centrat amb els desitjos i
necessitats dels artistes, però no de les institucions,...
(El)…Arte colaborativo o comunitario, que se mueven solo a medias en los
marcos institucionales del arte puesto que su esfera de acción son los
contextos sociales públicos en los que emerge. Sin embargo, cada vez
podríamos hablar menos de una separación radical entre prácticas
artísticas institucionalizadas y no institucionalizadas, puesto que el mundo
del arte ha mostrado interés por las prácticas en principio disidentes, y
estas, a su vez, ven a menudo en museos y centros de arte una posibilidad
de intervención y difusión… Aida Sánchez de Serdio. Arte y educación:
diálogos y antagonismos. 2009.
Amb aquest fragment tanco les meves observacions, considerant que, en un projecte
col·laboratiu es parteix de la sinceritat. Les relacions de poder en la nostra cultura
estan totalment jerarquitzades i sortir d’aquests rols endinsant-nos en un procés on
l’horitzontalitat no estigui falsejada és un joc que hem de saber enfrontar/jugar. En
qualsevol pràctica artística col·lectiva sorgeixen tensions de les que s’ha de treure
partit per a què la construcció del projecte vagi en creixement. Detectar-les i
desvetllar-les (re)direccionarà el projecte cap a punts que possiblement no havíem
contemplat al seu inici.
La Lanzadera ARA
A mesura que ens hem integrat al grup o col·lectiu han anat apareixent nous focus de
indagació, els temes ètics, que des de fora pensàvem que podien ser interessants, han
anat canviant a mesura que hem pres contacte amb la realitat del grup. Aquestes
noves idees han sorgit des de dins a mesura que s’ha anat delimitant i definint el
projecte entre tots (èmic). La nostra vinculació amb el grup ha anat evolucionant amb
el temps, des de considerar-nos (ells i nosaltres mateixos) com uns agents externs –
observadors- no intrusius, fins el dia d’avui quan hem acabat les pràctiques i ens
situem com uns col·laboradors més del grup motor del projecte. Es a dir que des del
punt de vista etnogràfic o dels estudis de casos ens hem situat com observadors
participants moderats (sempre hem comentat les nostres visions) per convertir-nos en
participants complets, som uns membres més.
41
42
L’última reunió ha servit per posar en comú totes les preocupacions que envoltaven
als participants de la Lanzadera. Durant la mateixa setmana Manuel i jo presentaven
les nostres observacions (tensions, tema de l’informe,..) a la Laia, l’Esther i el Lluc.
Des de l’AAAP es proposava generar un grup motor (artistes/creatius) que
autogestionés el projecte tenint en compte que AAAP i Torre Muntadas són únicament
eines. I des d’alguns artistes també es qüestionaven els rols que havien de realitzar
cadascun, atenent-se a motius econòmics.
La comunicació entre els membres ha donat lloc a una nova distribució dels
components, generant un grup motor fixe que organitza l’esdeveniment. El 19 de maig
es realitzarà una assemblea per convidar als agents creatius del Prat. La difusió s’ha
fet per mitjà de cartells i en les xarxes socials. Els participants en l’esdeveniment el
que decidiran serà, simplement, participar o no en el projecte/esdeveniment.
De la col·laboració del grup motor de La Lanzadera a la participació dels agents
creatius del Prat en l’esdeveniment que a hores d’ara s’anomena Coordenades 2012.
Rutes urbanes per la creació visual del Prat.
43
44
Agraïments
No puc acabar aquest informe sense donar les gràcies a l’Esther, el Lluc , la Laia i a
Carla Padró. Però sobretot a Manuel! El meu aprenentatge no s’hagués enriquit tant
sense ell.
45
46
Bibliografia
GUBA, E., LINCOLN, Y (2002) “Paradigmas en competencias en la investigación cualitativa” En Denman, C i J.A. Haro, Por los rincones. Antología de métodos
cualitativos en la investigación social. El Colegio de sonora. Hermosillo, Sonora.
HERRERO, Luis E. (2008) La experiencia comunicativa de Video Nou / Servei de Video Comunitari. Blogsandocs Jun. 2008 [online]
http://www.blogsandocs.com/?p=76
SANCHEZ de SERDIO, Aida. (2009) Arte y educación: diálogos y antagonismos. OEI La Revista Iberoamericana de Educación. [online]. sep.-dic. nº52. Disponible en la
WWW: http://www.rieoei.org/rie52a02.htm . ISSN: 1022-6508
SANTOS GOMEZ, Marcos. (2006) La horizontalidad de las relaciones humanas y la tolerancia.Utopìa y Praxis Latinoamericana. [online]. sep. 2006, vol.11, no.34
[citado 18 Mayo 2012], p.79-90. Disponible en la World Wide Web:
<http://www.scielo.org.ve/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1315-
52162006000300006&lng=es&nrm=iso>. ISSN 1315-5216.
VALLES, M. (2002) “Diseños y estrategias metodológicas en los estudios cualitativo”.
En: Técnicas cualitativas de investigación social. Madrid. Síntesis.
VÁZQUEZ, R., ANGULO, F. (2003) Introducción a los Estudios de casos. Los primeros
contactos con la investigación etnográfica. Málaga. Aljibe
VERA, J.P., JARAMILLO, J. (2007). Teoría social, métodos cualitativos y etnografía: el
problema de la representación y reflexividad en las ciencias sociales. Colombia.
Internet
Ajuntament del Prat de Llobregat, http://www.elprat.cat/viure/cultura-i-
joventut/Cultura-i-
Joventut/_7VkxCaTOLCMK5jAQesid_DSFofSbuMN0HueVPyMIsro
Arts Santa Mònica. Symposium 2012, http://culturasvisualesglobales.net/visualizingeurope-2-
2/encounters/vcgd_2012/
Aula a la deriva. http://www.aulaaladeriva.net
Centre d’Art Torre Muntadas, http://www.torremuntadas.elprat.cat
CowParade, http://www.cowparade.com/
Escola d’Arts del Prat, http://escolaartsprat.blogspot.com.es/
Gallum Gallum, 2009, http://gallumgallum.lacapsa.org/
La Fundició. http://www.lafundicio.net/?p=389
Museu d’Art Contemporani de Barcelona, http://www.macba.cat/es/expo-tiempo-
como-materia
TRANSDUCTORES. Pedagogías colectivas y políticas espaciales. AA.VV. Diputación
provincial de Granada, (2010).
http://transductores.net/content/publicaci%C3%B3n-cat%C3%A1logo-
transductores
http://transductores.net/?q=es/content/talleres-del-6-8-de-mayo-sociogramas-
gentrificaci%C3%B3n-urbana-y-dise%C3%B1o-pol%C3%ADtico
47
48