pràctiques (p1 a p9)

Nom i cognoms:................................................................................

Curs i data:........................................................................................

Pràctiques i exercicis de Biologia-Geologia

Pràctica 1. Estructura interna de la Terra (I)

Gràcies a l’estudi de les ones sísmiques durant la seva propagació a l’interior de la Terra, s’ha establert una divisió d’aquesta en diferents capes. Per l’existència d’irregularitats en la velocitats de les ones sísmiques, també s’han dividit les capes en discontinuïtats sísmiques. Cada una amb unes característiques físiques diferents.

Cal tenir present que les ones P són més ràpides que les ones S, per tant, les ones P viatgen de manera més ràpida quan més sòlid sigui el material que les travessa. Les ones S no travessen líquids

D’aquesta manera i, segons l’estudi de les ones sísmiques a l’interior de la Terra, ha donat lloc al següent esquema de distribució en capes:

* Discontinuïtats de primer ordre: escorça (mohorovicic, 35 Km) i, mantell (Gutenberg, 2900 km), * Discontinuïtats de segon ordre: Conrad (separa escorça granítica de la basàltica, 20 Km), Repetti (separa el mantell superior de l’inferior, 1000 Km), Wiechert-Lehmann (separa el nucli extern de l’intern a 5080 Km)

Activitats

1. En el diagrama velocitat-profunditat, marca en color vermell les discontinuïtats (en forma de franges) de primer ordre i, en verd les de segon ordre. Posa el nom de la capa terrestre en cada un dels espais entre granja i franja

2. Per què les ones S desapareixen de manera sobtada als 2900 Km de fondària?

3. Els següents gràfics corresponen a les variacions de velocitat de les ones P i S en dos planetes imaginaris. Dedueix la possible estructura de cada planeta (fes dibuixos)

a) Quantes discontinuïtats observes? A quina profunditat estan? Raona la respostab) Quantes capes tenen els planetes? Són homogènies o heterogènies? En què et bases?c) Les capes presenten rigidesa constant, creixent o decreixent? Com ho saps?d) Quin és l’estat físic de les capes? Raona la respostae) Fes un esquema amb la possible estructura de cada planeta, indicant les

característiques de cada capa i les seves discontinuïtats (com el primer esquema en forma de “formatget”)

f) Assenyala on pot estar el nucli en cada planeta i, indica a quina profunditat es troba

4. Assanyala els límits de la Litosfera (200 Km de mitjana) i de l’Astenosfera (660 Km de fondària). Marca-ho en el diagrama velocitat-profunditat i pinta-ho

5. Quina és la composició de l’Astenosfera? Quina és la seva funció?

Nom i cognoms:................................................................................

Curs i data:........................................................................................


Pràctica 2. Estructura interna de la Terra (II)

A partir de les dades de la pràctica anterior, has de construir un model (en forma de “formatget” de l’estructura terrestre. A tall d’exemple;

- Et pots ajudar de les dades de la pàgina 19 del llibre de text

- Has de posar i marcar els límits entre les capes i les discontinuïtats de primer i segon

ordre. Marca tambè, la profunditat en què es troba cada capa. Color negre (punta

fina)

- S’ha de fer en un full DIN-A-4 o DIN-A-3 posant el títol, nom, data i curs

- S’ha de fer a escala (pensa que el radi terrestre fa 6378 Km). Pistes: la relació per

trobar l’escala és; e=md/mr, on md és mida del dibuix (paper) i mr és la mida a la

realitat. L’angle d’obertura del formatget la podeu escollir.

- Pinta l’escorça amb color blau, el mantell amb color taronja i, el nucli amb color

vermell. Les discontinuïtats i límits de capa amb punta fina negre

- Marca el límit de la Litosfera (250 Km de fondària) i el de l’Astenosfera (660 Km).

Límits en color verd

Nom i cognoms:................................................................................

Curs i data:........................................................................................


Pràctica 3. Teoria de la Deriva Continental d’A.Wegener. Proves geològiques

Objectius

- Conèixer l’evolució dels continents al llarg dels milions d’anys i la seva variabilitat i proves que ho

demostren

Procediment i material

a) Material necessari: mapamundi mut, làmina DIN A-4 i material divers (llapís, tisores,

etc.), material del professor.

b) Retalla els diferents continents per la seva línia de costa.

c) Enganxa totes les peces en el full DIN A-4, de manera que encaixin segons el model i

les proves paleogeogràfiques de la Teoria d’A.Wegener.

A continuació tens una sèrie de pistes per poder unir els diferents continents

Observacions:

- Quan uneixis els diferents continents has de tenir en compte les següents proves geològiques, marcar-les i dibuixar-les

- Fixa’t amb les següents proves geològiques i paleontològiques- Més informació a la pàgina 67 del llibre de text

Nom i cognoms:................................................................................

Curs i data:........................................................................................


Pràctica 4. Tectònica de Plaques (I)

Objectius

- Conèixer l’evolució dels continents, l’estructura en plaques litosfèriques de l’escorça terrestre i, la

importància dels volcans i dels terratrèmols en la divisió i fragmentació de les plaques litosfèriques


2. Material necessari: mapamundi mundial i llapís de colors

3. Llibre de text

4. A partir del mapamundi has d’assenyalar en diferents colors les següents unitats geològiques

(veure el mapa adjunt o pàg.33 del llibre):

a. Marcar els límits de placa

b. Posa el nom a cada una de les plaques litosfèriques

c. Color taronja: pintar una placa continental

d. Color blau: pintar una placa continental

e. Color lila: pintar una placa mixta

f. Color negre: dorsals oceàniques (límit divergent)

g. Color vermell: zones de subducció (límit convergent)

h. Color blau fort: zones de col.lisió continental

i. Color verd: zones de falles transformants

j. Color groc: arcs d’illes

k. Color gris: Rifts continentals

5. Busca i marca amb un punt negre els següents volcans: Pinatubo (1), Etna (2), Teide (3),

Fujiyama (4), Mauna Loa (5), Ekla (6), El Cerro Negro (7), Mont Pelée (8), Mayón (9),

Krakatoa (10), Nyiaragongo (11), Kilimanjaro (12), Chimborazo (13), Nevado del Ruiz (14),

Santorini (15). Marca’ls amb un punt negre i el seu número

6. Situa en el mapamundi les següents serralades: Muntanyes rocalloses, Pirineus, Balcans, Andes,

Alps, Caucas i Himalàia. Pinta-les de color marró

7. Situa els següents focus sísmics amb una rodona blava: Lima (Perú), Anchorage (Alaska), El

Asnam (Nord d’Algèria), Beirut (Liban), Kurils (estret de Bering), Santiago (Xile), San

Francisco (EEUU), Assam (Nord d’India), Bam (sud d’Iran), Managua (Nicaragua), Tango

(Japó)

Nom i cognoms:................................................................................

Curs i data:........................................................................................


Pràctica 5. Tectònica de Plaques (II)

A partir de cada imatge, indica el tipus de límit entre placa, el tipus de marge, processos geològics més importants que tenen lloc i un exemple

Límit:............................Marge:............................

Activitat geològica principal:

Exemple:

Límit:............................Marge:............................


Exemple:

Límit:............................Marge:............................


Exemple:

Límit:............................Marge:............................


Exemple:

Límit:............................Marge:............................


Exemple:

Límit:............................Marge:............................


Exemple:

Nom i cognoms:................................................................................

Curs i data:........................................................................................


Pràctica 6. Càlcul de l’epicentre d’un terratrèmol

Objectius

- Interpretar una sèrie de sismogrames senzills i localitzar l’epicentre a partir de tres sismogrames en

un mapa mut, tot utilitzant una taula interpretativa.

- Valorar la importància de les estacions sismogràfiques per el control i distribució dels terratrèmols i,

donar una explicació científica en relació a la tectònica de plaques


a) Material necessari: mapamundi mundial i llapís de colors

b) compàs

c) Tres sismogrames de tres estacions sismogràfiques.

Qüestions:

1. Què és un sismograma?

2. En quines posicions estan els sismogrames en una estació? Per què?

3. Quina és l’amplitud de cada terratrèmol?

4. Quina és la magnitud que has trobat en l’escala de Richter?

5. A quina intensitat li correspondria segons l’escala de Mercalli? Quins serien els efectes?

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

.............................................................................................................................................

Representa aquests tres sismogrames amb el mapa topogràfic de la península que tens a continuació. Els

tres sismogrames tenen que coincidir en un únic punt, l’epicentre del terratrèmol

Busca informació i digués, si en la posició que has trobat aquest epicentre, pot correspondre a una zona

sísmicament activa. Comenta el per què de la resposta

...............................................................................................................................................

...............................................................................................................................................

...............................................................................................................................................

...............................................................................................................................................

..............................................................................................................................................

Com t’ha sortit la zona de l’epicentre; en una àrea o en un punt? Si t’ha donat en un

àrea, a que pot ser degut?

Nom i cognoms:................................................................................

Curs i data:........................................................................................


Pràctica 7. Calendari geològic

Objectius

- Entendre el significat del Temps geològic a escala de l’ésser humà

- Comprendre que l’aparició de l’home és un fet únic respecte als éssers vius anterors


d) Material necessari: calculadora

e) Taula del Temps geològic de la pàgina 57 del llibre

Ara, situa amb un calendari, els següents esdeveniments de caràcter geològic i biològic:

1. Extinció dels dinosauris fa 65 milions d’anys (Ma)

8. Formació dels Alps fa 37 Ma

9. Formació de la Pangea fa 280 Ma

10. Aparició dels primers éssers vius amb capacitat de fossilitzar-se, fa 570 Ma

11. Aparició dels primers homínids fa 7 Ma

12. Aparició de la reproducció sexual fa 1000 Ma

13. Aparició de les primeres aus fa 150 Ma

14. Aparició dels primers mamífers fa 210 Ma

A) A continuació, col.loca cada esdeveniment en la Taula del Temps Geològic . Indica

(pintant amb un color) a quina era, període i època pertany cada succés i, la data segons

el teu calendari en cada un dels successos

B) Amb un calendari anual, situa cada esdeveniment geològic segons la data que has

trobat

Presenta els càlculs en un full blanc a part

Nom i cognoms:................................................................................

Curs i data:........................................................................................


Pràctica 8. Reconstrucció del Passat. La Història Geològica

Introducció

Els estrats sedimentaris es depositen, segons la llei de Steno, per ordre cronològic, és a

dir (si no hi estructures que inverteixin els estrats) els més joves es depositen a sobre

dels més antics de manera horitzontal.

Altres indicis que ens permetrà conèixer la cronologia de fenòmens són; el contingut

fossilífer, estructures sedimentàries i la inclinació dels estrats.

Cal tenir molt en compte els següents aspectes:

Qualsevol dic o estrat, que talli a altres estrats serà sempre posterior a aquests. Les falles

que provoquin desplaçament dels estrats, són posteriors a aquests. Els plecs són sempre

posteriors a la deposició dels estrats. Una intrusió granítica serà sempre posterior, si talla

els estrats pròxims.

La relació angular entre els diferents estrats ens permetrà conèixer la cronologia relativa

del tall geològic

Consulta les edats geològiques amb la Taula del Temps Geològic

Objectius

- Conèixer l’evolució geològica i biològica del nostre planeta al llarg del milions

d’anys

- Obtenir la història geològica a partir de talls geològics de dificultat progressiva

- Introducció a la datació relativa dels estrats geològics

Procediment i Activitats

Realitza la Història geològica de cada Tall Geològic, tenint en compte: els fòssils,

estructures sedimentàries, inclinacions de les capes i relacions angulars existents entre

elles.

Pinta en vermell l’estrat més antic i, en verd el més modern

Nom i cognoms:................................................................................

Curs i data:........................................................................................


Pràctica 9. Unitats geològiques de Catalunya

Introducció

Catalunya està constituïda per una sèrie d’unitats geològiques seguint unes direccions

est-oest i de sudoest-nordest. Aquestes unitats han estat el resultat de la col.lisió entre la

placa ibèrica i l’euroasiàtica (Pirineus i pre-Pirineus), i dels moviments tectònics que

vàren formar la serralada Litoral i la serralada pre-Litoral. Entre aquestes serralades,

trobem les depressions del Vallès-Penedès i, en un extrem la depressió de l’Ebre.

Gràcies a aquestes estructures, podem reconstruir la història geològica de Catalunya

Objectius

- Conèixer l’evolució geològica de Catalunya

- Reconèixer les principals estructures geològiques, a nivell regional, de Catalunya

- Identificar, localitzar i conèixer els principals cims de Catalunya

- Valorar la importància de les unitats geològiques en la recerca de recursos

Procediment i Activitats

A partir d’un mapa mut físic de Catalunya, realitzar les següents activitats:

Busca informació a la pàgina 83 del llibre, enciclopèdies i per internet

1. Marcar i pintar en verd els Pirineus

2. Marcar i pintar en groc la Depressió de l’Ebre

3. Marcar i pintar en vermell la Serralada Litoral

4. Marcar i pintar en marró la Serralada pre-Litoral

5. Marcar i pintar en taronja la depressió del Vallès-Penedès

6. Marcar i pintar en lila la zona volcànica d’Olot

Localitza i marca amb un punt els següents cims: Turó de l’home, Pica d’Estats,

Pedraforca, Tibidabo, Montsec, Montalt, Matagalls, Puigsacalm, Sant Benet,

Comabona, Puigmal, Vallhiberna, Montardo, La Mola, Sant Jeroni, Sant Mamet, El

Mont Caro, Tossal de la Torreta, Puig Gavarres i Montcau

Altres estructures geològiques: Muntanya de Sal de Cardona, Montserrat, Estany de

Banyoles i Delta de l’Ebre.

pràctiques (p1 a p9)

Documents