programa bp1 qp16

8/19/2019 Programa BP1 Qp16

1/16

bases per al projecte 1forma i transformació

etsav, quadrimestre primavera 2016 pere fuertes (coord.), carles marcos, núria sabaté

BP1


2/16

2


3/16

3

BP1 bases per al projecte 1 | forma i transformació quadrimestre primavera 2016 etsav, upc

equip docent pere fuertes (coord.), carles marcos, núria sabatédepartament de projectes arquitectònics1a edició

en portada: boyd art centre, Riversdale, Glenn Murcutt, 1999


4/16

4

“practicing architecture is asking oneself questions, finding one’s ownanswers with the help of the teacher, whittling down, finding solutions.over and over again.”Peter Zumthor, “teaching architecture, learning architecture”, 1996

presentació

el diccionari descriptiu defineix, de manera genèrica, ‘projecte’ com a conjunt d’idees

organitzat, destinat a l’assoliment d’un objectiu determinat i, més en concret, com a

estudi detallat que inclou les instruccions per a dur a terme en el futur una acció, una

tasca, tot seguint una sèrie d’etapes organitzades. les idees d’ordre, procés i objectiu són

presents a totes dues accepcions.

en anglès, la paraula ‘design’ fa referència a la disposició de les parts d’un objecte i alprocés de decisió que en determina l’aspecte, estructura o funcionament. el disseny és el

camí que cal recórrer entre el problema i la solució. l’assignatura bases per al projecte 1

es planteja en aquests termes, iniciant l’aprenentatge en aquest procés de disseny a

través de la capacitat de la forma i els processos de transformació com a llenguatge i

mètode per a la construcció de l’espai arquitectònic.

en aquest context, el projecte arquitectònic pot ser entès com el procés creatiu que es

desenvolupa entre el plantejament d’un problema, d’una necessitat, i la seva solució en el

camp del coneixement i els recursos propis de l’arquitectura.


5/16

5

forma f. 1a. aspecte [determinat] [d’una cosa], resultat de la seva organització

interna, que es concreta en les línies i superfícies que la delimiten i que permet

distingir-la d’altres coses.

transformació f. 2. acció i efecte de modificar profundament les característiques

principals [d’una cosa, d’un lloc].

Pintori Giovanni, 1956


6/16

6

continguts l’assignatura BP1 es proposa establir les bases per a un mètode de projecte que

contingui els elements per a evolucionar i millorar en la mesura que l’estudiant vagi

adquirint coneixements i nova experiència. l’objectiu és proveir-se d’una eina perfectible,capaç de transformar-se –fins i tot de posar-se en crisi– amb el propi estudiant i que formi

part del bagatge del taller, de manera que faciliti la interrelació i permeti l’avaluació.

a partir d’aquest mètode es poden entendre, avaluar i treballar els continguts bàsics que

han de ser capaços d’articular un discurs sobre l’arquitectura que integri les dimensions a

l’espai, la gestió de la geometria, la capacitat de crear espais, l’expressió de l’individu i el

col·lectiu, així com l’aprenentatge crític a partir de referents. aquestes cinc qüestions,

juntament amb l’assimilació del propi mètode constitueixen la forma del projecte al qual

fa referència el lema del curs.

transversalment a aquests continguts, el taller posa l’accent en un conjunt d’operacions

de caràcter formal i de procés que marquen un punt de vista operatiu –de capacitat

d’acció– sobre l’arquitectura i que poden definir-se en el seu conjunt com a

transformacions projectuals. cal entendre que la suma de temes abordats sota el

concepte de forma i transformació són una de les possibles maneres d’ordenar les basesper al projecte d’arquitectura. la trajectòria formativa de cadascú i el dia a dia de la

pràctica arquitectònica modelaran aquests temes i en faran emergir d’altres. la proposta

de l’assignatura és, doncs, una fórmula entre altres possibles que pretén obrir un debat

consistent sobre aquesta qüestió.

la forma de comprendre i abordar l’arquitectura depèn necessàriament de la nostra

mirada i aquesta té un lloc i un moment que ens permet recórrer tota la seva història denou. la forma i les transformacions operades en el projecte són aproximacions a una

realitat subjecta a canvis; sobre tot, a canvis en la manera com l’observem.


7/16

7

metodologia

l’assignatura BP1 té format de taller on els estudiants desenvolupen majoritàriament la

seva activitat de manera presencial amb el suport de sessions teòriques a l’entorn dels

temes i conceptes tractats.

el taller –de dotze setmanes de durada– s’estructura en un conjunt d’exercicis breus

orientats a comprendre i posar en pràctica les qüestions de forma del projecte,

considerant en tot moment les operacions que hem definit genèricament com a

processos de transformació del material de projecte.

el treball es realitza en grups reduïts assessorats per professors ‘júnior’, estudiants dels

últims quadrimestres de grau que realitzen crèdits optatius dins el taller amb la finalitat deformar-se formant i posant al servei de l’exercici i de l’equip els recursos, capacitats i

coneixements adquirits.

cada exercici aborda un dels temes plantejats i s’organitza en dues parts. en la primera

part, cada grup d’estudiants treballa sobre casos d’estudi amb la finalitat d’entendre la

resposta particular que han donat al tema sobre el qual es treballa. a continuació, cada

grup presenta a la classe les seves conclusions –amb l’ajut del material elaborat al talleramb aquesta finalitat– per tal d’alimentar un coneixement comú propi del taller , que

anirà formant un corpus acumulable en el temps.

en la segona part, els estudiants han de ser capaços de fer una nova aproximació i

resoldre per ells mateixos un problema de naturalesa anàloga, en circumstàncies

concretes diverses i prenent com a material de partida –com a coneixement compartit– el

conjunt de casos prèviament estudiats i coneguts.

al final de cada sessió de taller, s’introdueix el treball i les activitats que cal dur a terme

fora de l’horari de taller per a la propera setmana.


8/16

8

Dora Maurer , tracing space, 1979.

els exercicis pretenen estimular la capacitat dels estudiants per a observar , comparar ,

anotar , mesurar , dibuixar i construir com a sistema obert d’operacions que permetassimilar i transmetre el coneixement de la realitat i de les propostes que es

desenvolupen. per aquest motiu, es demana que cada estudiant elabori durant el curs un

diari de treball que formi part avaluable del material produït en el taller.

la formació en el projecte –de la mateixa manera que l’exercici de l’arquitectura– té en

l’experiència l’arrel de qualsevol proposta. amb el temps, la comprensió fonamentada en

l’experiència s’amplia i s’hi incorporen altres modalitats de coneixement. BP1 es troba en

l’etapa inicial del cicle i, en aquest sentit, es proposa treballar a partir de l’experiència

conscient o inconscient de cada estudiant com a base de l’aprenentatge.


9/16

9

forma

durant el curs es desenvoluparan 5 exercicis –precedits per una sessió metodològica–

amb la finalitat de traçar un dels molts recorreguts possibles que permetin enllaçar els

continguts que el taller es proposa desenvolupar en format d’exercicis de taller i sessionsteòriques de suport.

si bé sembla prudent començar el recorregut plantejant la naturalesa del problema que

comporta el projecte d’arquitectura, la resta d’etapes del viatge podrien intercanviar-se en

funció de la complexitat dels casos estudiats i dels exercicis plantejats. tal és la condició

del projecte d’arquitectura que permet punts de vista i aproximacions diverses i, no

obstant, sempre com a parts d’un procés sistemàtic que pot ser explicat, entès i avaluat.

en la primera edició de BP1 que organitza l’equip docent en aquest format didàctic, de

febrer 2016, proposem abordar aquestes bases per al projecte en l’ordre que segueix,

entenent el caràcter experimental d’aquest curs i essent conscient que l’existència d’un

corpus del taller construït pels propis estudiants permetrà, en el futur, fer variacions en

base a l’experiència acumulada.

0. la naturalesa del problema

tot procés, tot sistema d’actuació requereix del coneixement de les eines

bàsiques per a poder plantejar adequadament el problema que es vol

solucionar, i el mètode projectual no és una excepció.

a partir de les reflexions del polifacètic artista, dissenyador i pedagog Bruno

Munari, el curs adoptarà un terreny comú que permeti abordar els propersexercicis des d’una base de disseny que es vagi consolidant progressivament

com a referència del taller.


10/16

10

castle Hedingham ,Essex, ca.1140


11/16

11

1. espai dimensional

l’espai arquitectònic és aquell que es troba en relació a la presència i les

accions desenvolupades pels individus com a manifestació de la nostra

capacitat d’habitar l’entorn. la seva primera qualitat és, doncs, l’adequació

dimensional a aquests requeriments. seure, treballar, desplaçar-se, menjar,

dormir, conversar, escoltar i veure són, entre moltes altres, accions quotidianes

que necessiten d’un suport mètric i físic que les faci possibles.

2. la gestió de la geometria

les operacions necessàries per a ajustar la nostra capacitat d’ocupació de

l’espai es tradueixen en un ús avançat de la geometria aplicada a la definició

d’objectes, àmbits i recintes; és a dir, aplicada al projecte d’arquitectura.

la geometria no és un simple instrument de representació, sinó un potent agent

de transmissió i elaboració del pensament. pensem arquitectura en la

mesura que som capaços de dibuixar-la i construir-la geomètricament.

3. creació d’espais

l’espai arquitectònic no és una qualitat intrínseca del lloc, sinó el resultat d’un

esdeveniment, de les persones que el desenvolupen en unes condicions

determinades i del context físic i immaterial en el que es produeix.

la forma en la que ens apropiem d’un lloc per tal de crear un espai és habitant;

una acció complexa que contempla les dimensions intel·lectual, perceptiva,

afectiva i física que permetin assumir la responsabilitat sobre el lloc i amb el

medi ambient.


12/16

12

4. espai, individu, col·lectivitat

un entorn habitable és el resultat d’un acord que es produeix entre unes

necessitats i una disponibilitat. les necessitats són l’expressió de la demanda

d’activitats que fem en un determinat lloc. la disponibilitat és el resultat del

potencial i les imitacions de l’espai sobre el que actuem. l’acord entre unes i

l’altra implica una negociació en la qual les dues parts s’acomoden. l’espai de

l’individu, de la intimitat, i l’espai col·lectiu, de l’acció social, són manifestacions

d’aquest procés negociador que impliquen enfocaments específics.

5. llenguatge de patrons

el llibre A pattern language escrit per Christopher Alexander el 1977 segueix

sent avui plenament vigent com a instrument d’aprenentatge de la manera en

com habitem en el nostre entorn a totes les escales possibles. el text és un

inventari exhaustiu de solucions –en el sentit que li dóna al terme Munari–

definides i il·lustrades amb gran precisió. és una font de coneixement que

permet endinsar-nos en el camp de l’arquitectura, de manera estructurada, per

a observar la realitat d’avui.

Rebecca Fode, lower east side

quarry, Nova York, 2012.


13/16

13

calendari

la naturalesa del problema17 febrer

presentació del curssessió teòrica: del problema a la solució

taller: exercici 0 | presentació de l’exercici 1

espai dimensional24 febrer

taller: exercici 1, primera part | presentació exercici 5

2 març

sessió teòrica: objectes, eines i àmbitstaller: exercici 1, segona part | presentació exercici 2

la gestió de la geometria 9 març

sessió teòrica: problemes pràctics

taller: exercici 2, primera part

16 març taller: exercici 2, segona part | presentació exercici 3

creació d’espai30 març

sessió teòrica: l’esdeveniment i els habitants

taller: exercici 3, primera part

13 abril

taller: exercici 3, segona part20 abril

taller: exercici 3, tercera part | presentació exercici 4


14/16

14

espai, individu, col·lectivitat27 abril

sessió teòrica: l’àmbit de la intimitat

taller: exercici 4, primera part4 maig

taller: exercici 4, segona part11 maig

sessió teòrica: els sistemes de creixement

taller: exercici 4, tercera part18 maig

taller: exercici 4, quarta part

llenguatge de patrons2 març a 20 abriltaller: revisions de l’exercici 5

13 abril a 18 maig

taller: presentacions de l’exercici 5

treball final13 juny

lliurament: dossier del curs15 juny

lliurament: presentació

Max Bill, rellotge per a

Junghans, 1957.


15/16

15

bibliografia

Munari, Bruno. ¿Cómo nacen los objetos? Apuntes para una metodología

proyectual. Barcelona: Gustavo Gili, 2013

Alexander, Christopher et alt. Un lenguaje de patrones. Barcelona: Gustavo

Gili, 1980

Benevolo, Leonardo. La descripción del ambiente. Barcelona: Gustavo Gili,

1981

Herztberger, Herman. Lessons for students in architecture. Rotterdam: 010

Publishers, 1991

Rasmussen, Steen Elier. La experiencia de la arquitectura. Barcelona:

Reverté, 2004

Perec, Georges. Especies de espacios. Barcelona: Montesinos, 1999

Zumthor, Peter. Pensar la arquitectura. Barcelona: Gustavo Gili, 2004

programa bp1 qp16

Documents