programaciÓ didÀctica del - …linux.iespuigdesafont.cat/joomla/attachments/article/460... ·...

PROGRAMACI DIDCTICA DEL

DEPARTAMENT DE CULTURA CLSSICA

IES PUIG DE SA FONT

CURS ACADMIC 2014-2015

NDEX

I. Composici i organitzaci del Departament pg.2

II. Programaci didctica de Grec 1 pg.3

III. Programaci didctica de Grec 2 pg. 24

IV. Programaci didctica de Llat 1 pg. 45

V. Programaci didctica de Llat 2 pg. 66

VI. Programaci didctica llt IV ESO pg.84

VI. Material propi del Departament pg. 91

VI. Sortides extraescolars pg. 91

I. COMPOSICI I ORGANITZACI DEL DEPARTAMENT

Com el curs passat, el Departament de Cultura Clssica est integrat per Santo Marletta,

professor en prctiques al centre.

Els grups que estaran a crrec de Santo Marletta seran els que segueixen:

Un grup de Grec 1 de 1r de Batxillerat (B), 4 hores

Un grup de Grec 2 de 2n de Batxillerat (B), 4 hores

Un grup de Llat 1 de 1r de Batxillerat (B ), 4 hores

Un grup de Llat 2 de 2n de Batxillerat (B), 4 hores

Un grup de Llat de 4t ESO (D), 3 hores.

PROGRAMACI GREC I

NIVELL: 1r. DE BATXILLERAT

Departament de Cultura Clssica

CURS 2014-2015

NDEX

1. Opci Metodolgica pg. 5

2. Objectius generals pg. 5

3. Continguts pg. 6

4. Distribuci temporal dels continguts pg. 6

5. Unitats didctiques pg. 7

6. Metodologia i material didctic pg. 20

7. Seguiment de repetidors i dalumnes suspesos pg. 21

8. Avaluaci pg. 22

1. Opci Metodolgica A travs de lestudi de la llengua grega es pretn mantenir uns valors duna

cultura notable que ha influt de manera evident en la histria doccident.

Independentment del valor cultural, hi ha una ra lingstica encara ms poderosa: la

possibilitat de reflexionar sobre els elements estructurals de les llenges per assolir un

coneixement elemental dels elements morfolgics, fontics i lxics, la qual cosa hauria

de permetre millorar laprenentatge i ls de la llengua. Mitjanant laccs als textos

originals, que seran presentats de manera gradual i adequada, lalumnat podr descobrir

els mltiples indicis duna cultura que encara perdura.

Efectivament no es tracta noms que lalumne aprengui greci llat, sin que

daquesta manera sigui ms conscient de les arrels histriques de la prpia llengua i

cultura. Laprenentatge del grec i del llat en el batxillerat contribueix com a mnim en

tres vessants: per una banda ajuda a desenvolupar el raonament lgic de lalumnat: el

grec i el llat, llenges indoeuropees, com quasi totes les europees, permeten trobar

parallelismes entre la llengua materna de l'alumne i la llengua estrangera estudiada al

centre. Per una altra banda lestudi de la llengua mitjanant textos escrits facilita

lassoliment dunes estructures lingstiques prpies del llenguatge escrit, sovint

deixades de banda en els cicles educatius anteriors, ms centrats a assolir el domini oral

de la llengua materna. Finalment cal recordar que la civilitzaci dOccident descansa

sobre tres pilars bsics culturals: Atenes, Roma i Jerusalem. No ens preocuparem gaire

de Jerusalem, per les dues primeres cultures forjaren amb els seus coneixements la

nostra rbita mental en les cincies i la cultura; una com a innovadora, l'altra com a

transmissora. El concepte de cultura i educacions occidentals es basen en la i la

gregues i en lhumanitas llatina. Lestudi del grec i del llat permet a

lalumne de reconixer per a una banda la seva cultura com a part integrant dun sistema

molt ms ample i, per una altra banda, li facilitar una comprensi ms profunda de les

nostres arrels.

Tot i que es presentin els nuclis temtics perfectament diferenciats, aix no vol

dir que shagin de desenvolupar separadament, sin que es considera imprescindible la

interconnexi contnua de tots en una prctica docent que globalitzi els diversos sabers i

que tengui com a fil conductor la interpretaci de textos ajustats, en la mesura possible,

al nivell de coneixements de llengua del moment i als temes de cultura indicats per a

aquest curs.Com que s molt difcil que els textos traduts dins laula serveixin de

manera completa de fil conductor, per tal dexplicar els temes culturals que es proposen

ser necessari acudir amb freqncia a lectures complementries de traduccions fiables

de textos seleccionats convenientment.

2. Objectius generals L'alumne en acabar el curs de primer batxillerat de grec haur de ser capa de:

- Manejar amb fludesa la morfosintaxi grega apresa.

- Aplicar la morfosintaxi grega per traduir un text de dificultat mnima.

- Cercar, indagar i destriar en documents i fonts d'informaci en suport electrnic o

de paper amb la finalitat d'obtenir dades rellevants per al coneixement de la

llengua, la histria i cultura estudiades.

- Reconixer en la cultura grega un element integrador de mltiples rames del

saber humanstic (histria, literatura, filosofia, etc) i fins i tot cientfic, al llarg de

la histria d'Occident.

- Identificar i interpretar les principals realitzacions histriques, sociopoltiques i

culturals del poble grec.

- Apreciar el contingut del nostre passat com una de les claus per interpretar els

esdeveniments histrics posteriors.

- Reconixer que laprenentatge de la llengua grega ajuda l'individu a aprofundir en

el rigor cientfic i en lenriquiment humanstic.

3. Continguts Per a facilitar la clarificaci gramatical, conceptual i histrica, el marc legal

vigent divideix els continguts de lassignatura en quatre blocs:

Bloc 1. La llengua grega

- De lindoeuropeu al grec modern.

- Lalfabet grec. Pronunciaci. Signes grfics. Transcripci.

- Classes de paraules. Flexi nominal, pronominal i verbal.

- Sintaxi dels casos. La concordana.

- Sintaxi del participi.

- Sintaxi de les oracions simples i les coordinades. Nexes i partcules.

Bloc 2. Els textos grecs i la seva interpretaci

- Iniciaci en les tcniques de traducci i el comentari de textos.

- Anlisi morfosintctica.

- Lectura comprensiva dobres i fragments traduts.

Bloc 3. El lxic grec i la seva evoluci

- Aprenentatge del vocabulari grec bsic.

- Formaci de paraules. Prefixos i sufixos. Composici i derivaci.

- Hellenismes en el vocabulari com de les llenges modernes.

- El vocabulari cientfic i tcnic.

Bloc 4. Grcia i el seu llegat

- Sinopsi de la geografia i histria de Grcia.

- La polis grega: organitzaci poltica i social.

- La vida quotidiana. Pervivncia dalguns costums.

- Religi i mitologia gregues: la seva influncia en totes les arts. Especial

comparaci amb el patrimoni cultural de les Illes Balears.

- Literatura grega: gneres i autors principals. Repercussi posterior i especial

esment de la literatura balear.

4. Distribuci temporal dels continguts La temporalitzaci de les unitats ser dinmica i amb una durada variable segons

les necessitats de lassignatura en relaci, principalment, amb la prova daccs a la

Universitat que lalumnat haur de fer lany segent. La importncia de treballar els

elements procedimentals i metodolgics propis de lassignatura i la necessitat de preparar

als alumnes per a la prova de selectivitat impossibiliten que es tractin amb profunditat

totes les unitats programades. Aix, doncs, es far especial incs en fer una caracteritzaci

general de cada perode i en treballar amb mfasi aquells que entren a les proves de

selectivitat.

Orientativament, la distribuci temporal per trimestres dels quatre blocs suara

esmentats ser aproximadament la segent:

1r trimestre: Bloc I: Temes 1,2,3,4. Bloc II: 1,2. Bloc IV: 1,2.

2n trimestre: Bloc I: 5,6. Bloc III.

3r trimestre: Bloc II : tema 3, i Bloc IV: 3,4,5.

Partint de la base que el curs escolar dura aproximadament trenta-tres setmanes i

que, a ra de quatre sessions setmanals, en disposam dun total dunes cent-trenta, hem

preparat dotze unitats didctiques per tractar tots els continguts que hem detallat ms

amunt.

5. Unitats didctiques Dividirem el curs en tres blocs, que correspondran a les tres avaluacions de qu

est format aquell. Cada bloc inclour un total de quatre unitats didctiques. El contingut

de les unitats s el segent:

Unitat didctica 1

Objectius didctics

Llegir un text sobre lorigen mtic de lUnivers.

Aprendre lalfabet de la llengua grega.

Practicar lescriptura i la pronunciaci.

Fer activitats detimologia.

Aprendre a pronunciar paraules en grec.

Transcriure alguns noms grecs al catal.

Transcriure paraules gregues al catal.

Conixer el mite de Cronos.

Identificar el grec com una llengua flexiva.

Estudiar larticle, els noms de la segona declinaci i el present dindicatiu.

Memoritzar la conjugaci del present dindicatiu dels verbs temtics i atemtics.

Indentificar el clima i el marc geogrfic de Grcia.

Objectius

Continguts

El Caos

Lalfabet

Dialectes del grec antic

El grec entre les llenges indoeuropees

Evoluci des del grec antic fins al grec modern

Pronunciaci. Esperits i accents. Signes de puntuaci

Normes bsiques de transcripci

Cronos

El grec, una llengua flexiva

Declinaci temtica

Funci dels casos

Present dindicatiu temtic i atemtic

Pervivncia del grec en el lxic actual

Preposicions dun sol cas

Geografia de Grcia

Procediments

Llegir un text sobre lorigen del mn en la mitologia grega.

Llegir paraules gregues i la seva transcripci.

Escriure en carcters grecs.

Llegir fragments de textos clssics.

Llegir un text de mitologia sobre el du Cronos.

Llegir frases gregues per introduir el contingut de la unitat.

Completar paradigmes nominals i verbals.

Traduir frases gregues al catal, i a la inversa.

Completar frases.

Localitzar topnims grecs.

Llegir un text de Josep Pla sobre les illes del Dodecans.

Actituds

Valoraci de lescriptura com a element per a la transmissi del pensament.

Estimaci de les arrels hellniques de la nostra llengua.

Respecte per les diverses formes de comunicar-se.

Conscincia de la relaci entre els pobles, observant el seu origen com.

Valoraci positiva de la precisi del llenguatge en la comunicaci de missatges.

Criteris davaluaci

Aprendre a escriure i pronunciar el grec com a primer pas per al coneixement del grec antic.

Dur a terme, seguint les pautes del professor, treballs senzills dinvestigaci sobre la pervivncia del mn grec, tot consultant les fonts directes i utilitzant les

tecnologies de la informaci i la comunicaci.

Adquirir conscincia de la importncia de la geografia grega per situar els principals fets histrics i culturals.

Llegir textos grecs breus.

Valorar laprenentatge de la morfologia nominal i verbal com a eina de comprensi del text grec.



Temporitzaci

Temps per a aquesta unitat: 20 hores

Unitat didctica 2

Objectius didctics

Identificar Zeus i Hera com a divinitats olmpiques.

Conixer els mites de Zeus i Hera i la relaci entre tots dos personatges.

Estudiar els substantius femenins i masculins de la primera declinaci i limperfet del verb.

Enriquir el vocabulari a partir dexercicis detimologia.

Conixer el perode primitiu dins levoluci histrica del poble grec.

Objectius

Continguts

Zeus i Hera

Substantius femenins

Substantius masculins

Adjectius

Pretrit imperfet dindicatiu

Laugment

Preposicions que regeixen dos casos

Evoluci histrica del poble grec: perode primitiu

Procediments

Llegir relats mitolgics sobre Zeus i Hera.

Llegir frases gregues amb traducci per a la comprensi del contingut gramatical de la unitat.

Aprendre la primera declinaci.

Adequar sintagmes en frases i transformar formes verbals.

Traduir frases.

Aplicar complements preposicionals.

Buscar etimologies.

Actituds

Valoraci crtica de les etapes de la histria grega.

Curiositat envers les qestions detimologia.

Precisi en la traducci i en la tria dels mots

Criteris davaluaci

Adquirir fludesa en ls dels esquemes de la flexi nominal i verbal com a base de la traducci.

Mostrar sensibilitat per lestudi de la histria de Grcia.


Reconixer en textos grecs elements bsics de la morfologia i la sintaxi de loraci.

Llegir i comentar textos traduts i distingir-hi aspectes histrics i culturals.

Situar en el temps i en lespai esdeveniments histrics importants de Grcia, identificar les seves manifestacions culturals bsiques i reconixer-ne lempremta

en la nostra civilitzaci.



Temporitzaci


Unitat didctica 3

Objectius didctics

Conixer Posid.

Iniciar la tercera declinaci.

Estudiar els temps de futur i de loraci dinfinitiu.

Comprendre els sintagmes preposicionals.

Iniciar lestudi dels gneres literaris grecs amb el poeta pic Homer.

Objectius

Continguts

Posid

Declinaci atemtica

Temes en oclusiva: labials, dentals i guturals

Temes en nasal

Futur dindicatiu

Paradigma dadjectius

Preposicions que regeixen tres casos

Infinitiu: oraci dinfinitiu no concertada

Homer i la qesti homrica: la Ilada

Procediments

Llegir un text de mitologia sobre el du Posid.

Llegir frases gregues tradudes per introduir el contingut gramatical de la unitat.

Practicar la tercera conjugaci.

Adequar formes verbals en la frase.

Transformar temps verbals.

Traduir frases.

Buscar etimologies.

Aplicar complements preposicionals.

Actituds

Reflexionar sobre la importncia de la mitologia per a un poble determinat.

Entendre per qu existeixen els mites i les llegendes en totes les societats.

Ser capa de comentar el contingut mtic de determinats fragments d'obres literries o de determinades obres d'art

Reconixer la influncia de la mitologia greco-romana en la histria de l'art occidental

Demostrar inters per la lectura d'obres amb continguts mitolgic.

Raonar sobre el fet que el poble rom, tamb en aquest camp, no fou gens original, sin que es limit a copiar models grecs.

Reflexionar sobre el fet que a Grcia tamb hi hagu veus crtiques amb els mites tradicionals

Criteris davaluaci

Adquirir els coneixements de la declinaci atemtica, del temps futur i de linfinitiu que permetin comprendre un text grec.

Conixer a Homer com a primer poeta de la literatura europea.






Dur a terme, seguint les pautes del professor, treballs senzills dinvestigacisobre la pervivncia del mn grec, tot consultant les fonts directes i utilitzant les


Temporitzaci


Unitat didctica 4

Objectius didctics

Descobrir la figura mtica dHades.

Estudiar la tercera declinaci amb els temes en lquida i en sibilant.

Traduir frases en imperatiu.

Treballar amb lOdissea textos del poeta Homer.

Conixer els relats mitolgics sobre la histria de Demter i Persfone.

Finalitzar lestudi de la tercera declinaci amb els temes en vocal suau i en diftong.

Iniciar lestudi del participi i de les seves particularitats sintctiques.

Continuar treballant lorigen etimolgic del vocabulari nou.

Estudiar la literatura grega i la figura del poeta Hesode.

Objectius

Continguts

Hades

Declinaci atemtica: temes en lquida i sibilant

Imperatiu

Homer: lOdissea

Demter i Persfone

Declinaci atemtica: temes en vocal suau i en diftong

Substantius irregulars

Flexi verbal: el participi

Construcci de genitiu absolut

Hesode

Procediments

Llegir textos sobre el mite dHades.

Llegir frases gregues tradudes per a la comprensi del contingut gramatical de la unitat.

Aprendre els temes en consonants.

Completar esquemes nominals i verbals.

Adequar formes nominals i verbals en frases.

Traduir frases.

Buscar etimologies.

Resoluci dembolic de lletres sobre divinitats gregues.

Llegir lepisodi de Nausica, del cant VI de lOdissea.

Descriure el rapte de Persfone.

Visualitzar sarcfags paleocristians de lesglsia de Sant Flix de Girona o del Museu Arqueolgic de Barcelona o de Tarragona.

Llegir frases gregues tradudes per a la comprensi del contingut gramatical de la unitat.

Completar sries verbals.

Declinar un tema en vocal.

Adequar substantius de tema en vocal dins la frase.

Traduir frases.

Completar famlies de paraules.

Buscar tims grecs.

Adequar el participi de present en una oraci.

Observar la concordana de participi en la traducci de frases.

Traduir un text mitolgic sobre el mite de les edats dHesode.

Actituds

Valorar el coneixement de les llenges clssiques per millorar la competncia en llengua catalana

Reconixer en els mots grecs objecte d'estudi els mots catalans que se n'han derivat (etimologia)

Entendre que tants de matisos diferents en l's de les preposicions i dels adverbis significa una gran riquesa expressiva en la llengua grega

Ser capaos de comparar els paradigmes estudiats amb els de la llengua llatina i d'establir-ne semblances i diferncies

Adonar-se que la fontica s una cincia universal i que hi ha parallelismes en totes les llenges, antigues i modernes

Reconixer les caracterstiques i la modernitat dels poemes lrics.

Criteris davaluaci

Assimilar lesquema dels temes consonntics dins la tercera declinaci.

Aprendre el valor sintctic del mode imperatiu.

Sensibilitzar-se pel coneixement de la tradici pica de lOdissea.




Situar en el temps i en lespai esdeveniments histrics importants de Grcia, i identificar les seves manifestacions culturals bsiques i reconixer-ne lempremta




Assimilar els temes voclics de la tercera declinaci.

Comprendre el valor sintctic del participi.

Valorar el mite grec com a element transmissor de cultura.






Situar en el temps i en lespai esdeveniments histrics importants de Grcia.



Temporitzaci

Temps aproximat per a aquesta unitat: 22 hores

Unitat didctica 5

Objectius didctics

Conixer les divinitats Atena i Ares.

Aprendre laorist.

Practicar la declinaci dels adjectius numerals.

Informar-se sobre els quatre jocs panhellnics.

Llegir textos referents al perode arcaic del mn grec.

Conixer el mite dAfrodita.

Practicar els graus de ladjectiu mitjanant una particularitat: la reduplicaci.

Practicar la sintaxi amb lanlisi de petits textos grecs.

Valorar la importncia de lpoca clssica sota el comandament de Pricles i dels esdeveniments bllics que van caracteritzar aquesta etapa.

Objectius

Continguts

Atena i Ares.

El temps daorist

Ladjectiu , , .

Numerals cardinals i ordinals

Els jocs a lantiga Grcia

Perode primitiu II: ledat fosca

Perode arcaic: Sol

Afrodita

Tipus dadjectius

Graus de ladjectiu: comparatiu i superlatiu

Comparatius i superlatius irregulars

Tema de perfet

poca clssica. Guerres mdiques. Les reformes de Pricles. Guerres del Pelopons

Procediments

Llegir i comentar el mite dAtena i Ares.

Llegir frases per assimilar el contingut gramatical de la unitat.

Conjugar i transformar les formes verbals.

Identificar formes verbals.

Traduir sintagmes nominals.

Recitar les taules de multiplicar en grec.

Aplicar els numerals als jocs de lantiga Grcia.

Traduir frases amb numerals.

Aplicar els numerals ordinals als dotze treballs dHracles.

Identificar els trets caracterstics de ledat fosca de la histria de Grcia.

Llegir de manera comprensiva la poesia de Sol.

Identificar les caracterstiques del moment histric de Sol.

Llegir i comentar el mite dAfrodita.

Formar i aplicar comparatius i superlatius.

Adequar el grau dun adjectiu segons la frase.

Traduir frases del grec al catal aplicant el contingut estudiat a la unitat.

Conjugar les formes verbals de perfet.

Formar temes verbals de present a partir de les formes de perfet.

Completar paraules gregues a partir de la versi catalana.

Reconixer adjectius grecs a partir de les paraules catalanes.

Llegir textos de lhistoriador Tucdides.

Identificar el moment histric de Pricles.

Actituds

Valorar el coneixement de les llenges clssiques per millorar la competncia en llengua catalana.

Reconixer en els mots grecs objecte d'estudi els mots catalans que se n'han derivat.

Criteris davaluaci

Conixer els mites dAtena i Ares com a dus de la saviesa i de la guerra, respectivament.

Assimilar i utilitzar el temps daorist com a instrument de traducci.

Prendre conscincia del valor cientfic dels numerals.

Conixer letapa primitiva i arcaica.









Traduir textos grecs senzills.



Situar en el temps i en lespai esdeveniments histrics i culturals de Grcia, identificar les seves manifestacions culturals bsiques i reconixer-ne lempremta




Temporitzaci


Unitat didctica 6

Objectius didctics

Identificar Dions com el du del vi i de la inspiraci mstica i com a protector del teatre.

Classificar les veus activa, passiva i mitjana de la llengua.

Familiaritzar-se amb els pronoms.

Entrar en contacte amb els orgens de la tragdia i amb els principals autors daquest gnere.

Objectius

Continguts

Dions

La veu mitjana

Pronoms personals

Pronoms i adjectius possessius

Pronom relatiu

Orgens de la tragdia

Parts de la tragdia

squil

Sfocles

Eurpides

Procediments

Llegir i comentar el mite de Dions.

Conjugar formes verbals de veu mitjana.

Traduir frases i aplicar la veu mitjana.

Traduir al grec les formes pronominals.

Completar les frases amb el pronom personal adequat.

Traduir frases que inclouen el contingut pronominal de la unitat.

Llegir i traduir un text de la Ciropdia, de Xenofont.

Fer activitats detimologies.

Llegir i traduir un text adaptat dApollodor sobre els reis micnics que van anar a la guerra de Troia.

Comentar un fragment dAntgona, de Sflocles, sobre la llei divina i la llei humana.

Comentar un fragment de Medea, dEurpides, sobre el paper de la dona en la societat grega.

Actituds

Valorar la importncia que va tenir el gnere dramtic dins l'Atenes democrtica.

Relacionar l'evoluci del gnere amb l'evoluci de la mentalitat a la ciutat.

Mostrar inters per la lectura d'obres dramtiques de totes les poques.

Criteris davaluaci





Situar en el temps i en lespai esdeveniments histrics i culturals de Grcia, identificar les seves manifestacions culturals bsiques i reconixer lempremta en

la nostra civilitzaci.



Temporitzaci


Unitat didctica 7

Objectius didctics

Conixer els mites drtemis i Apollo.

Estudiar la veu passiva i lexpressi del complement agent.

Fer activitats de lxic, de formes verbals i de traducci de textos.

Conixer laspecte satric i burlesc de la literatura a travs de la comdia dAristfanes.

Objectius

Continguts

rtemis i Apollo

Veu passiva

Pronoms i adjectius demostratius

Pronom i adjectiu interrogatiu i indefinit

Pronom relatiu indefinit

Orgens de la comdia

Parts duna comdia

Comdia antiga

Aristfanes: caracterstiques de la seva obra

Comdia mitjana

Comdia nova

Procediments

Llegir i comentar els mites drtemis i Apollo.

Conjugar i analitzar les formes verbals de la veu passiva.

Completar frases amb complement agent.

Traduir frases passives i convertir-les en actives.

Seleccionar una forma verbal passiva adequada a una frase.

Traduir i analitzar un text sobre ol, rei dels vents, i contestar un qestionari sobre aquest text.

Fer activitats sobre etimologies.

Completar sintagmes amb els pronoms demostratius adequats.

Traduir frases amb demostratius.

Convertir frases enunciatives en interrogatives.

Substituir larticle pel pronom indefinit.

Traduir frases amb pronoms indefinits.

Practicar etimologies sobre termes mdics.

Llegir i comentar fragments de la comdia Els nvols, dAristfanes.

Actituds

Establir semblances i diferncies a la vida poltica dAtenes i Espart.

Valorar la importncia que va tenir la democrcia per a la histria d'Occident.

Reflexionar sobre les limitacions que, des del nostre punt de vista, va tenir all que ha estat qualificat de democrcia.

Criteris davaluaci


Reconixer en textos grecs els elements bsics de la morfologia i la sintaxi de loraci.



Situar en el temps i en lespai els esdeveniments histrics de Grcia ms importants, identificar les seves manifestacions culturals bsiques i reconixer-ne

lempremta en la nostra civilitzaci.



Temporitzaci


Unitat didctica 8

Objectius didctics

Llegir les aventures dHefest i saber qu representa el progrs de la tcnica.

Entendre qu s la concordana, distingir entre oraci simple i oraci composta i reconixer la subordinaci i la tipologia de les oracions subordinades.

Conixer les institucions duna ciutat grega a travs de les ciutats dEsparta i Atenes.

Objectius

Continguts

Hefest

Verbs contractes en , , .

Mode subjuntiu i optatiu

La concordana: diferents tipus de concordana

Oraci simple: oraci nominal i oraci verbal

Oraci composta: oracions juxtaposades, oracions coordinades i sinopsi de les oracions subordinades amb els exemples corresponents

Institucions de la ciutat grega: Atenes i Esparta

Llei i justcia

Tribunals de justcia a Atenes

Procediments

Llegir i comentar el mite dHefest.

Conjugar, analitzar i traduir formes de verbs contractes.

Traduir frases que presenten verbs contractes i identificaci daquestes formes.

Completar formes verbals contractes dins duna oraci i traduir-la.

Buscar etimologies de paraules que contenen un verb contracte.

Rellegir exemples de les oracions subordinades i comprovar-ne la traducci al catal.

Extreure els nexes de subordinaci emprats en els exemples.

Buscar etimologies relacionades amb la terminologia poltica de la unitat.

Actituds

Apreciar que el fet que en grec hi hagi tantes possibilitats d'expressar matisos diferents implica una gran riquesa expressiva.

Criteris davaluaci









Temporitzaci


Unitat didctica 9

Objectius didctics

Identificar Hermes com a missatger dels dus.

Completar la traducci dun text.

Fer exercicis de comprensi de la llengua grega.

Conixer la vida privada, leducaci, la famlia i els costums grecs.

Objectius

Continguts

Hermes

Textos dEstrab, Apollodor, Isop, Longus i Plat

Desenvolupament de la vida privada: infncia i educaci

El matrimoni, instituci familiar. La casa

El vestit, el calat i el pentinat

Un dia en la vida dun atens. Els pats

Procediments

Llegir i comentar un text sobre el du Hermes.

Llegir textos de diferents autors i fer activitats de comprensi i danlisi delements morfolgics i gramaticals.

Identificar i analitzar elements de la vida quotidiana de lantiga Grcia.

Actituds

Ser capa de fer comparacions amb altres llenges, sobretot la llatina.

Aprofitar all que s'hagi aprs per enriquir l'expressi i per millorar l'ortografia en la prpia llengua.

Actitud crtica envers la civilitzaci grega

Reflexionar sobre la igualtat o la desigualtat entre els grecs a partir del fet que a Grcia existia l'esclavitud.

Reflexionar sobre la desigualtat entre homes i dones a Grcia.

Valorar la importncia que t conixer la vida quotidiana dels grecs i no noms les seves principals manifestacions culturals.

Criteris davaluaci









Temporitzaci


6. Metodologia i material didctic Pensam que s necessari treballar sempre a partir dun llibre de text, per la qual

cosa hem triat, pel que fa el grec, el que ha editat en catal Edicions Castellnou amb el

ttol Grec1. Amb tot, procurarem complementar-lo amb material daltres procedncies,

com poden ser altres llibres (de text, enciclopdies, llibres de consulta, etc.), material fet

nostre (esquemes, resums), el material audiovisual de qu disposi el centre (fins i tot

daltres departaments, com el de Socials) i, s clar, material procedent dinternet.

Tindrem en tot moment present ser el llibre dexercici de Jaume Berenguer Amens

que, tot i ser un material molt vell, es presenta ben abundant de recursos i exercicis.

Daltra banda, procurarem, sempre que puguem, que coincidesquin els continguts de llat

i de grec. Pensam que s molt til fer veure els parallelismes i les divergncies, tant en

la llengua com en els aspectes culturals, amb laltra assignatura, que tamb impartim.

La nostra metodologia, sobretot pel que fa a lestudi de la llengua grega i la

llatina, fa que no ens acabin dagradar determinats aspectes del llibre de text i sobretot la

seva distribuci. Estam avesats a seguir un mtode ms tradicional en lestudi de les

declinacions (sempre hem comenat pels temes en , llavors hem seguit per la

declinaci temtica, i aix successivament), i pensam seguir fent-ho aix. Aix far que

hgim demprar esquemes delaboraci prpia i que no puguem seguir el llibre en un

ordre lineal. Seleccionarem, per tant, els continguts del llibre que sadiguin amb les

nostres explicacions, evitant, aix s, de de saltar dun lloc a un altre del llibre per

evitar de confondre lalumnat.

Comenarem les sessions corregint les activitats que shavien de fer a casa (i que

proposarem gaireb diriament). Aix ens ocupar, ms o menys, una quarta part de la

sessi. Tot seguit farem una explicaci terica dels continguts prevists per a aquell dia

(tant si sn de llengua com si sn de cultura), per a la qual cosa necessitarem, calculam,

uns vint minuts. La resta de la sessi es dedicar a realitzar activitats a fi de fer ms

entenents els conceptes. El llibre de text disposa dun vocabulari adaptat: ser el que

utilitzaran els alumnes per fer les activitats que els proposem. En tot moment estarem a

la seva disposici per solucionar-los els dubtes que puguin tenir.

Com s natural, estarem davant un grup heterogeni dalumnes: uns tendran uns

coneixements previs majors que els altres i els resultats tamb seran diferents.

Tanmateix, seran objecte datenci especial aquells que tenguin majors dificultats,

sobretot de caire lingstic, per assimilar els continguts. Farem un seguiment ms atent

de la seva feina i en tot moment ens oferirem a ajudar-los. Els donarem feina extra, que

augmentar progressivament en dificultat, ja des del primer moment que detectem que

mostren dificultats.

La gran majoria de les sessions es faran a laula del grup. Tanmateix, hem

proposat fer-ne unes quantes a la biblioteca i a laula daudiovisuals del centre i al nostre

departament. Com a sortida extra escolar anirem a visitar el parc arqueolgic de

Pollentia. Tamb estem traballant per organitzar un viatge destudi a Roma per

promoure les nostres rees.

Considerem necessari tractar amb deteniment com fer servir les noves tecnologies

de la informaci i de la comunicaci. Internet ha esdevingut una font inesgotable de

recursos, i pot esser molt til tamb per a les nostres classes. A ms a ms ls dins laula

de recursos audiovisuals i informtics per una banda resulta molt engrescador per a

lalumnat, per una altra ens permet vncer la distncia que existeix entre la nostra illa i

els museus, jaciments arqueolgics, etc. que es poden visitar virtualment. Disposam dun

bon grapat de pgines web on es pot trobar tota mena de material relacionat amb el mn

clssic, des dinformaci sobre literatura, mitologia o histria fins a pgines on es poden

fer visites virtuals a museus o ciutats de la Grcia i Roma antigues. En una de les

primeres sessions del curs informarem als nostres alumnes de totes aquestes adreces. Tot

seguit feim una petita relaci denllaos sobre el mn clssic (concretament sobre el mn

grec) que es pot trobar a internet. No s una llista tancada, sen podrien trobar moltssims

ms:

Labyrinthvs: http://www.xtec.es/~sgiralt/ianua.htm

Portal educatiu del mn clssic.

ProyectoPalladium:

http://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/_comun/eshome.php

rea de cultura i llenges clssiques. MEC

Proyecto Chiron. http://www.chironweb.org/ca

Espai de collaboraci amb recursos didctics sobre el mn clssic. Vol ser una

Wikipdia amb recursos clssics, enllaos, imatges, blogs, cursos, calendari.

Cultura clsica.net: http://www.culturaclasica.net/

Jocs sobre mitologia, cultura clssica, llengua llatina, una ciutat romana...

www.culturaclasica.com: http://www.culturaclasica.net/

(en castell): agenda pagana, biografies de personatges histrics, cinema, cultura

clssica, gramtica llatina, exercicis, histria del llat, lxic ertic, textos llatins, literatura

grega i llatina, mitologia, mapes de l'antiguitat, msica antiga i moderna en llat, vida

dels romans, teatre grecollat, vestuari antic.

Cultura clssica.com: http://www.xtec.es/~rtorne/

(en catal): agenda d'activitats sobre el mn grecorom, visites culturals, i novetats

editorials, informtiques i audiovisuals. Seccions interessants sobre llengua, etimologia,

literatura, art, histria, mitologia, cinema.

Lamoneta.it: www.lamoneta.it

Pgina web de numismtica en itali constantment actualitzada sobre les subastes

numismtiques que ofereixen imatges de monedes gregues antigues molt ben reeixides.

www.youtube.com que ofereix una quantitat gaireb illimitada d'informacions i vdeos

inherents a la Grcia clssica.

7. Seguiment de repetidors i dalumnes suspesos Els alumnes repetidors, i els alumnes amb dificultats, com a feina metodolgica

complementria a les activitats habituals del curs, hauran de dur a terme les segents

estratgies:

- Mostrar els apunts al professor a la finalitzaci de cada unitat didctica. Aix

permetr fer un seguiment del registre i gesti de la informaci per part de

lalumne, detectar carncies i corregir-les.

http://www.xtec.es/~sgiralt/ianua.htmhttp://www.xtec.es/~sgiralt/ianua.htmhttp://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/_comun/eshome.phphttp://recursos.cnice.mec.es/latingriego/Palladium/_comun/eshome.phphttp://www.chironweb.org/http://www.chironweb.org/cahttp://www.culturaclasica.net/http://www.culturaclasica.net/http://www.culturaclasica.com/http://www.culturaclasica.net/http://www.xtec.es/~rtorne/http://www.xtec.es/~rtorne/http://www.lamoneta.it/http://www.youtube.com/

- Omplir les graelles de quadern de bitcola i lliurar-les setmanalment. Aquesta

iniciativa pretn comprovar i reforar la capacitat de lalumne de gestionar les

idees i estructurar la informaci.

- Omplir la graella dautoavaluaci i lliurar-la desprs de cada prova escrita. Amb

aquesta iniciativa pretenem millorar la capacitat metacognitiva de lalumne, s a

dir, que pregui conscincia dels aspectes conceptuals i procedimentals que no est

assolint, que els relacioni amb els seus hbits metodolgics i que pregui

iniciatives per a corregir-los. El binomi diagnstic-intervenci lha dajudar a ser

part activa del propi procs densenyament-aprenentatge.

- Treballar la reformulaci i interpretaci de preguntes: molts alumnes mostren

dificultats per interpretar els exercicis de classe i els dels exmens. Per a treballar

aquesta deficincia, es suggereix a lalumne que, duna llista de preguntes

proporcionada, indiqui el tipus dacci demanada (descripci, exposici,

comparaci, reflexi, comparaci, anlisi,...) que reprodueixi per escrit ltinerari

mental necessari per a trobar la informaci. Es busca treballar la iniciativa

personal, levocaci i lanlisi. Bona part daquest seguiment es far a travs dels

informes dactivitat de Moodle.

Es far saber a lalumne/a que lavaluaci de la seva feina a lassignatura inclou

complir amb aquest requisits, i que una valoraci negativa de la seva actitud

condicionar la qualificaci final.Lgicament, la valoraci positiva daquestes tasques i

lobtenci de resultats ptims al llarg del curs el/la pot deslliurar de lobligaci de

continuar amb el protocol

7. Avaluaci Avaluarem el procs daprenentatge dels alumnes de diverses maneres. Tendrem

en compte, per una banda, linters, lactitud que demostrin per lassignatura, si fan les

tasques que els proposam, tant les que shan de fer a classe com les que shan de fer a

casa, i lassistncia a classe; i, per altra banda, lexpressi oral i escrita- i lortografia

correctes en la prpia llengua (tant a les activitats de morfosintaxi com als treballs que

hagin elaborat).

Hem dividit els curs en un total de nou unitats didctiques cadasc, que inclouen

tots els continguts dels curs de referncia. Desprs de cada unitat didctica es far una

prova de caire escrit on es plantejaran una srie dexercicis de llengua i, eventualment,

tamb de civilitzaci (en algunes unitats no nhi ha). Es faran, per tant, nou proves

escrites al llarg del curs (tres a la primera avaluaci, cinc a la segona i quatre a la

tercera). A Batxiller la part de llengua valdr aproximadament un seixanta per cent del

total de les proves i els continguts culturals, laltre quaranta per cent. Aquesta subdivisi

dels percentatges no s vinculant i podr ser modificada puntualment durant el curs.

Totes les proves inclouran una part en qu shaur de fer lanlisi morfosintctica i la

traducci duna srie doracions o dun text. Llevat del primer control, en el qual

donarem lenunciat i el significat de tots els mots, als altres lalumne haur de fer servir

exclusivament per a lanlisi i la traducci- un vocabulari de consulta. En lnea de

principi procurarem extrapolar les frases que shauran de proposar a lexamen iles dels

deures, del llibre dexercici de J. Berenguer Amens. En canvi farem servir el llibre de

text per als exercicis de traducci que shauran de fer a classe.

En una assignatura de llengua com s el grec i el llat, els continguts lingstics es

van acumulant, no sn eliminatoris. Els de civilitzaci, els detimologia i els de cultura

en general, en canvi, s que ho sn: aquells dels quals sha fet un examen ja no entren a

lexamen posterior. Aquesta avaluaci contnua en els continguts i en les formes- de

llengua fa que sempre la darrera prova, sigui la davaluaci sigui la del curs, tengui un

pes especfic major a lhora de posar la qualificaci final tant la parcial com la final.

Farem la mitjana considerant que cada examen compta el doble que el precedent. En

posarem un exemple: un alumne o una alumna treu una nota de 5 en el primer, de 7 en el

segon, de 6,5 en el tercer i de 8 en el quart; sumarem 5 una vegada, 7 dues vegades, 6,5

tres vegades i 8 quatre vegades: en total sn 70,5, que dividirem per 10 (o sigui el

nmero de vegades que hem multiplicat les notes de lalumne: 1+2+3+4=10); la mitjana

final ser, doncs, de 7,05. Per tant lalumne rebr un 7 al bullett. Per a la mitjana final de

curs tamb farem servir aquest procediment a partir de la qualificaci de les tres

avaluacions. Naturalment la mitjana es far tenint en compte els decimals que lalumne

ha anat perdent durant el curs. Aquesta qualificaci final ser susceptible de

modificacions ja que tendrem en compte com a criteris davaluaci, a ms, la feina

diria, a casa i a classe, lactitud, la predisposici, lassistncia a classe, etc. Tamb

tendrem en compte si un alumne ha assistit regularment a classe o no. Durem un control

diari de lassistncia i, si es deixa dassistir injustificadament a entre un deu i un vint per

cent de les sessions, es descomptar un punt de la nota final. I si s entre un vint i un

trenta per cent, dos punts; i si sha deixat dassistir a ms dun trenta per cent de les

sessions, lassignatura quedar suspesa al juny.

Els exmens savaluaran de la manera segent: cada frase (que valdr

normalment dos punts) savaluar mitjanant quatre tems: traducci (35%); anlisi

morfolgica i sintctica (40%); elegncia de la traducci (15%); netedat (10%). Cada

errada en cada tem redueix la puntuaci mxima del mateix apartat del 30%. Les

qestions de tipus culturals tindran uns criteris davaluaci que depenen de la naturalesa

de la mateixa qesti que seran aclarits cada vegada. Amb tres errades en el mateix

apartat ltem no puntua.

Preveim tamb un sistema de recuperaci en els casos en qu quedi suspesa la

matria desprs de seguir els procediments detallats. Considerarem necessari per poder

optar a la recuperaci, lassistncia regular a classe: si un alumne ha deixat dassistir

injustificadament a un vint per cent de les sessions o ms, no podr fer ms que la

recuperaci a la convocatria de setembre. En cas contrari, es podr presentar a un

control extra al final de lavaluaci que hagi susps o b a final de curs. La prova ser

dunes caracterstiques similars a lanterior, es far just abans de la junta davaluaci, de

manera que calculam que disposarem duna o dues sessions prvies per repassar. A ms,

hi haur tamb la convocatria de setembre. Aix mateix, hem de tenir en compte que

qualque alumne podria passar a segon de batxillerat quedant-li la matria de grec

pendent. Aquest alumne gaudir de dues oportunitats de recuperaci al llarg del curs

segent, una al febrer i laltra al maig. Seran proves escrites de les caracterstiques del

curs anterior de continguts lingstics, valorades fins a sis punts; els altres quatre punts es

podran obtenir amb la realitzaci dun treball de recerca sobre aspectes culturals. Podria

ser tamb que algun daquests alumnes provengus dun altre centre i, per tant, no

conegus ni els nostres sistemes densenyament i avaluaci ni els continguts vists el curs

anterior. Si fos aix, ja a principis de curs linformarem de tots els continguts i

caracterstiques de les proves de recuperaci.

PROGRAMACI GREC II

NIVELL: 2on. DE BATXILLERAT

Departament de Cultura Clssica

CURS 2014-2015

NDEX

1. Opci Metodolgica pg. 26

2. Objectius generals pg. 26

3. Continguts pg. 27

4. Distribuci temporal dels continguts pg. 27

5. Unitats didctiques pg. 28

6. Metodologia i material didctic pg. 40

7. Seguiment de repetidors i dalumnes suspesos pg. 42

8. Avaluaci pg. 42

1. Opci Metodolgica A travs de lestudi de la llengua grega es pretn mantenir uns valors duna

cultura notable que ha influt de manera evident en la histria doccident.

Independentment del valor cultural, hi ha una ra lingstica encara ms poderosa: la

possibilitat de reflexionar sobre els elements estructurals de les llenges per assolir un

coneixement elemental dels elements morfolgics, fontics i lxics, la qual cosa hauria

de permetre millorar laprenentatge i ls de la llengua. Mitjanant laccs als textos

originals, que seran presentats de manera gradual i adequada, lalumnat podr descobrir

els mltiples indicis duna cultura que encara perdura.

Efectivament no es tracta noms que lalumne aprengui greci i llat, sin que

daquesta manera sigui ms conscient de les arrels histriques de la prpia llengua i

cultura. Laprenentatge del grec i del llat en el batxillerat contribueix com a mnim en

tres vessants: per una banda ajuda a desenvolupar el raonament lgic de lalumnat: el

grec i el llat, llenges indoeuropees, com quasi totes les europees, permeten trobar

parallelismes entre la llengua materna de l'alumne i la llengua estrangera estudiada al

centre. Per una altra banda lestudi de la llengua mitjanant textos escrits facilita

lassoliment dunes estructures lingstiques prpies del llenguatge escrit, sovint

deixades de banda en els cicles educatius anteriors, ms centrats a assolir el domini oral

de la llengua materna. Finalment cal recordar que la civilitzaci dOccident descansa

sobre tres pilars bsics culturals: Atenes, Roma i Jerusalem. No ens preocuparem gaire

de Jerusalem, per les dues primeres cultures forjaren amb els seus coneixements la

nostra rbita mental en les cincies i la cultura; una com a innovadora, l'altra com a

transmissora. El concepte de cultura i educacions occidentals es basen en la i la

gregues i en lhumanitas llatina. Lestudi del grec i del llat permet a

lalumne de reconixer per a una banda la seva cultura com a part integrant dun sistema

molt ms ample i, per una altra banda, li facilitar una comprensi ms profunda de les

nostres arrels.

Tot i que es presentin els nuclis temtics perfectament diferenciats, aix no vol

dir que shagin de desenvolupar separadament, sin que es considera imprescindible la

interconnexi contnua de tots en una prctica docent que globalitzi els diversos sabers i

que tengui com a fil conductor la interpretaci de textos ajustats, en la mesura possible,

al nivell de coneixements de llengua del moment i als temes de cultura indicats per a

aquest curs.Com que s molt difcil que els textos traduts dins laula serveixin de

manera completa de fil conductor, per tal dexplicar els temes culturals que es proposen

ser necessari acudir amb freqncia a lectures complementries de traduccions fiables

de textos seleccionats convenientment.

2. Objectius generals - Conixer i utilitzar els aspectes morfolgics, sintctics i lxics de la llengua

grega, i aprofundir en la interpretaci i en la traducci de textos senzills.

- Reflexionar sobre els elements substancials que conformen les llenges,

mitjanant la relaci de la llengua grega amb la prpia i el reconeixement de

components significatius daquesta herncia.

- Analitzar textos diversos, originals i en traducci, a travs de la lectura

comprensiva, i distingir els gneres literaris, les seves caracterstiques essencials i

la seva evoluci.

- Ordenar conceptes lingstics propis de lalumnat, i establir categories, jerarquies,

oposicions i relacions entre mbits lingstics diversos.

- Reconixer alguns elements de lherncia grega que romanen en el mn actual i

apreciar-los com una de les claus per a la seva interpretaci.

- Cercar i indagar en documents i fonts dinformaci variades, relacionar-ne

elements dispersos i analitzar crticament les seves aportacions.

- Identificar i valorar les principals aportacions de la civilitzaci grega i de la

llengua com a instrument transmissor de cultura.

- Valorar les aportacions de lesperit clssic com a element integrador de diferents

corrents de pensament i dactituds (tiques i esttiques) que conformen lmbit

cultural europeu a qu pertany lalumnat.

3. Continguts Per a facilitar la clarificaci gramatical, conceptual i histrica, el marc legal

vigent divideix els continguts de lassignatura en quatre blocs:

Bloc 1. La llengua grega

- Revisi de la flexi nominal i pronominal. Formes poc freqents i irregulars.

- Revisi de la flexi verbal. Els verbs atemtics. Els modes verbals.

- Revisi i ampliaci de la sintaxi. La subordinaci.

Bloc 2. Els textos grecs i la seva interpretaci

- Traducci i comentari dels textos originals.

- s del diccionari.

- Anlisi morfosintctica dels textos.

- Lectura i comentari dobres i fragments grecs traduts.

Bloc 3. El lxic grec i la seva evoluci

- Aprenentatge de vocabulari.

- Camps semntics i famlies lxiques.

- Hellenismes en el vocabulari com de les llenges modernes.

- El vocabulari especfic dorigen grecollat present en les matries que sestudien

en el batxillerat.

Bloc 4. Grcia i el seu llegat

- La transmissi dels textos grecs i el descobriment de Grcia: des de Roma fins als

nostres dies.

- La literatura grega a travs dels seus textos. Gneres i autors.

- Arrels gregues de la cultura moderna en la literatura, la filosofia, la cincia i lart.

- Pervivncia del llegat grec en la nostra comunitat.

4. Distribuci temporal dels continguts La temporalitzaci de les unitats ser dinmica i amb una durada variable segons

les necessitats de lassignatura en relaci, principalment, amb la prova daccs a la

Universitat que lalumnat haur de fer lany segent. La importncia de treballar els

elements procedimentals i metodolgics propis de lassignatura i la necessitat de preparar

als alumnes per a la prova de selectivitat impossibiliten que es tractin amb profunditat

totes les unitats programades. Aix, doncs, es far especial incs en fer una caracteritzaci

general de cada perode i en treballar amb mfasi aquells que entren a les proves de

selectivitat.

Orientativament, la distribuci temporal per trimestres dels quatre blocs suara

esmentats ser aproximadament la segent:

1r trimestre: Bloc I.. Bloc II. Bloc III. Bloc IV: Tema 1,4

2n trimestre: Bloc I. Bloc II. Bloc III. Bloc IV: Tema 1,2,4

3r trimestre: Bloc I. Bloc II. Bloc III..Bloc IV: Tema 1,2,3.

Partint de la base que el curs escolar dura aproximadament trenta-tres setmanes i

que, a ra de quatre sessions setmanals, en disposam dun total dunes cent-trenta, hem

preparat dotze unitats didctiques per tractar tots els continguts que hem detallat ms

amunt.

5. Unitats didctiques Dividirem el curs en tres blocs, que correspondran a les tres avaluacions de qu

est format aquell. Cada bloc inclour un total de quatre unitats didctiques. El contingut

de les unitats s el segent:

Unitat didctica 1

Objectius didctics

Conixer el mite dAtena i Aracne.

Aprendre els valors sintctics dels casos.

Reconixer les funcions sintctiques del nominatiu, del vocatiu i de lacusatiu.

Aproximar-se al mn de lepopeia homrica i valorar la importncia de la Ilada i lOdissea.

Objectius

Continguts

Atena i Aracne

Funci sintctica dels casos: nominatiu, vocatiu i acusatiu

Estratgia de lluita que utilitzen els grecs en territori troi (Apollodor)

Valoraci de lamistat (Iscrates)

Odisseu projecta la construcci dun cavall de fusta (Apollodor)

Sobre la felicitat (Aristtil)

Nausica, princesa dels feacis (Homer)

Dest funest dAstanax i de Polxena (Apollodor)

Caracterstiques principals de la poesia dHomer

Argument de la Ilada

Herois homrics

Argument de lOdissea

La dona en lpoca homrica

Procediments

Llegir textos expositius sobre el mite dAtena i Aracne.

Llegir textos dautors clssics sobre el mateix mite.

Resoldre activitats diverses per avaluar la comprensi del mite.

Exposar la sintaxi del nominatiu, del vocatiu i de lacusatiu.

Traduir textos amb freqncies elevades de nominatius, vocatius i acusatius.

Completar frases amb les formes treballades en la unitat.

Resoldre activitats detimologia.

Llegir un text expositiu sobre lepopeia homrica i els seus herois.

Fer activitats de comprensi daquest text expositiu.

Actituds

Valorar les modernes claus de lectura de la mitologia clssica.

Inters pels continguts gramaticals de lunitat.

Curiositat per les qestions etimolgiques presentades.

Interessar-se pels mecanismes de funcionament de les llenges flexives i per les diverses funcions de cada cas.

Criteris davaluaci

Valorar les figures dAtena i Aracne i la importncia dAtena per a la mitologia i la religi gregues.

Conscienciar-se de la importncia daplicar correctament els criteris morfolgics i sintctics estudiats en la interpretaci dels textos clssics.

Adoptar una actitud positiva davant lanlisi, la traducci i la interpretaci de textos dautors clssics.

Entendre la importncia de lpica per a la literatura grega i de la pervivncia daquesta.

Manifestar una actitud no sexista en lestudi de lepopeia homrica i de les seves herones.

Temporitzaci


Unitat didctica 2

Objectius didctics

Conixer el mite dOrfeu i Eurdice.

Estudiar la sintaxi del genitiu i del datiu.

Traduir correctament textos de dificultat mitjana en qu hi hagi una presncia significativa de genitius i de datius.

Estudiar les preposicions, classificades pel nombre de casos que regeixen, i conixer-ne el valor com a preverbis.

Conixer la importncia de la figura mtica ddip i la seva productivitat en la tragdia grega i en la literatura posterior.

Objectius

Continguts

Orfeu i Eurdice

Funci sintctica dels casos: genitiu i datiu

Preposicions que regeixen un sol cas

Preposicions que regeixen dos casos

Preposicions que regeixen tres casos

Influncia del cant dOrfeu, fins i tot desprs dhaver mort (Pausnies)

Orfeu baixa a lHades (Apollodor)

Les parts de la filosofia (Digenes Laerci)

Lhome i la natura (Homer)

Lenigma de lEsfinx (Apollodor)

dip i els seus infortunis (Apollodor)

La tragdia

La comdia

dip, lheroi trgic

Procediments

Llegir i comentar un text expositiu sobre les figures dOrfeu i Eurdice.

Resoldre activitats sobre el mite dOrfeu i Eurdice i sobre els misteris rfics.

Presentar esquemticament les principals funcions sintctiques del cas genitiu.

Presentar esquemticament les principals funcions sintctiques del cas datiu.

Traduir textos amb una presncia significativa de genitius i datius.

Completar paradigmes amb les formes verbals corresponents.

Relacionar mots oposats com a mitj de coneixement del vocabulari grec.

Presentar esquemticament les principals preposicions i preverbis.

Indicar la veritat o falsedat dun seguit dafirmacions expressades en grec.

Detectar, en un text, paraules que corresponen a una srie danlisis morfolgiques.

Llegir un text expositiu sobre el mite ddip i el teatre grec.

Llegir un passatge de lobra dip rei, de Sfocles.

Actituds

Interessar-se pels mecanismes de funcionament de les llenges flexives i per les diverses funcions de cada cas.



Mostrar-se predisposat als problemes que planteja la tragdia grega i la impossibilitat de donar- hi resposta.

Criteris davaluaci

Tenir una actitud positiva envers els relats mitolgics i el sistema de conceptualitzaci del mn que representen.

Tolerar les distintes manifestacions religioses de lantiguitat i, especialment, lorfisme.

Conscienciar-se de la importncia que t conixer la mecnica dels casos per al funcionament correcte duna llengua flexiva.

Valorar les preposicions com a mecanisme complementari dels casos per expressar determinades relacions sintctiques.

Tenir una actitud participativa en la traducci de textos.

Temporitzaci


Unitat didctica 3

Objectius didctics

Conixer el mite dEros i Psique.

Estudiar la morfologia del participi: el participi de les veus activa, mitjana i passiva.

Estudiar la sintaxi del participi: el participi atributiu, el participi apositiu i el participi predicatiu.

Ser conscients de la importncia de la poesia lrica com una de les grans aportacions de Grcia a la literatura universal, i dels diversos subgneres que comprn.

Objectius

Continguts

Eros i Psique

Participi de la veu activa

Participi de la veu mitjana

Participi de la veu passiva

Participi atributiu (amb article)

Participi apositiu (sense article)

Participi predicatiu

La gallina dels ous dor (Babri)

El cranc i la seva mare (Babri)

Penalitats dun exrcit de mercenaris grecs (Xenofont)

Les illes Balears (Estrab)

Particularitat de la democrcia atenesa (Aristtil)

Eros, du de lamor (Safo)

Poesia elegaca

Poesia imbica

Poesia mlica

Procediments

Llegir un text expositiu sobre el mite dEros i Psique.

Contestar una srie de preguntes sobre la llegenda, per tal de valorar la comprensi del text.

Presentar esquemticament la morfologia del participi grec.

Presentar esquemticament la sintaxi del participi grec.

Traduir diversos textos amb una incidncia especial en els valors del participi.

Solucionar activitats detimologia.

Establir la correspondncia entre determinades formes verbals gregues i anlisis morfolgiques daquestes formes.

Presentar la poesia lrica grega mitjanant un text de caire expositiu.

Llegir passatges significatius de poesia lrica grega.

Reflexionar sobre el contingut daquestes mostres de poesia lrica, mitjanant laplicaci de lexperincia personal de lalumnat.

Actituts



Manifestar sensibilitat davant les principals mostres de poesia lrica grega, i valorar laportaci cultural dels grecs en aquest mbit.

Criteris davaluaci

Valorar els continguts didctics que es volen transmetre mitjanant la faula dEros i Psique.

Demostrar capacitat per comparar les diferncies entre els valors del participi grec i els del participi catal.

Tenir en compte els valors del participi grec ms allunyats per a nosaltres, com ara el participi predicatiu, i traduir-lo correctament.

Adoptar una actitud participativa en la traducci de textos de dificultat mitjana, i interessar-se pels temes tractats.

Temporitzaci


Unitat didctica 4

Objectius didctics

Conixer el mite de Narcs i Eco.

Explicar la classificaci sintctica de les oracions gregues: oracions simples i oracions compostes (juxtaposades, coordinades i subordinades).

Practicar les diferents tipologies oracionals mitjanant la traducci i el comentari de textos en qu apareixen.

Estudiar la historiografia grega i, particularment, lobra de Tucdides.

Estudiar loratria grega i, particularment, la figura de Demstenes.

Objectius

Continguts

Narcs i Eco

Oracions simples

Oracions compostes

La font de Narcs (Pausnies)

El prncep persa Cir fa una lloana de lexrcit grec i considera els soldats grecs millors que els brbars (Xenofont)

Filip de Macednia (Demstenes)

Les formes de govern en lantiga Grcia (Aristtil)

Sobre el poltic atens Pisstrat (Aristtil)

Lhistoriador Tucdides (Tucdides)

Contra Agorat (Lsies)

La historiografia

Loratria (segles V-VI aC)

Procediments

Llegir un text expositiu sobre el mite de Narcs i Eco.

Presentar esquemticament les classes doracions que hi ha en grec.

Fer una anlisi detallada de les oracions simples i de les oracions coordinades.

Analitzar i traduir textos amb una presncia elevada daquests tipus doracions.

Fer activitats de composici en grec amb lajut dun vocabulari determinat.


Detectar, en una srie, la paraula que no t cap relaci de significat amb les altres.

Llegir un text expositiu sobre la historiografia grega.

Fer la lectura dun text historiogrfic tradut.

Llegir un text expositiu sobre loratria grega.

Fer la lectura dun text doratria tradut.

Actituds



Criteris davaluaci

Saber valorar el mite dEco i Narcs i la tradici pictrica que ha generat.

Conscienciar-se dels mecanismes de classificaci oracional de la llengua grega, i poder comparar-los amb els nostres.

Intentar reconixer els diferents tipus doraci que hi ha en grec i les conjuncions que les introdueixen.

Participar en la traducci de textos i detectar-hi les formes morfosintctiques estudiades.

Tenir capacitat danlisi per la historiografia grega, i valorar laportaci de Tucdides en aquest gnere.

Poder analitzar i comprendre levoluci de loratria grega, i valorar laportaci de Demstenes.

Temporitzaci


Unitat didctica 5

Objectius didctics

Conixer el mite de Filem i Baucis.

Conixer les oracions subordinades substantives o completives, i els recursos de qu disposa la llengua grega per expressar-les.

Aprofundir el coneixement de laorist atemtic, que completa els dos tipus daorist que ja es coneixen (el sigmtic i el temtic).

Traduir textos de dificultat mitjana, que inclouen les qestions estudiades en aquesta unitat.

Estudiar les caracterstiques de la novella grega i llegir-ne fragments.

Objectius

Continguts

Filem i Baucis

Oracions subordinades substantives o completives

Ampliaci del tema daorist

Sol, governant i legislador dAtenes (Aristtil)

La metfora de la guerra segons Herclit (Herclit)

El somni dAlexandre (Plutarc)

La imitaci s innata en lsser hum (Aristtil)

El pastor Lam troba un nen abandonat i lanomena Dafnis (Longus)

La novella

Procediments

Llegir un text expositiu sobre el mite de Filem i Baucis.

Fer activitats sobre el mite de Filem i Baucis.

Presentar esquemticament i comparativament els diversos tipus doracions substantives o completives.

Posar atenci a les diferncies de mats que hi ha entre els diversos tipus doraci completiva.

Resoldre activitats sobre les conjuncions que es fan servir en les oracions completives.

Explicar els tres tipus daorist que hi ha en grec.

Traduir textos clssics en qu apareixen les diverses formes daorist explicades en aquesta unitat i el curs passat.

Analitzar formes verbals i nominals que apareixen en els textos objecte de traducci.


Llegir un text expositiu sobre la novella grega.

Llegir un fragment de Dafnis i Cloe, de Longus.

Actituds



Criteris davaluaci

Tenir una actitud receptiva envers la histria de Filem i Baucis i aprendre la moralitat que transmet.

Estar predisposat a comprendre els mecanismes utilitzats per expressar substantives i completives, i comparar-ho amb els mecanismes que fa servir la nostra llengua.

Poder distingir entre les diverses possibilitats dexpressar la subordinaci substantiva i els matisos que comporta cadascuna daquestes formes.

Voler ampliar els coneixements sobre laorist.

Manifestar una actitud favorable envers la traducci de textos i crtica envers el contingut.

Tenir voluntat daprofundir el coneixement de la literatura grega: la novella i els seus representants principals.

Temporitzaci


Unitat didctica 6

Objectius didctics

Conixer el mite dApollo i Dafne.

Aprendre el funcionament de les oracions subordinades adjectives o de relatiu.

Aprendre el funcionament de les oracions subordinades adverbials: finals i temporals.

Conixer la morfologia i la classificaci dels verbs en -, comparant-los amb els verbs en -.

Aproximar-se a la filosofia grega i a les qestions principals que es va plantejar.

Objectius

Continguts

Apollo i Dafne

Oracions subordinades adjectives o de relatiu

Oracions subordinades adverbials circumstancials: finals i temporals

Classificaci dels verbs en -

No deixar mai de filosofar (Epicur)

El principi original del cosmos segons Anaxmenes (Digenes Laerci)

Principi dHerclit: tot es mou (Plat)

Scrates, fill duna llevadora (Plat)

El principi de lillimitat dAnaximandre (Digenes Laerci)

Crit observa la calma serena de Scrates, tancat a la pres, poc abans de morir (Plat)

Scrates (469 399 aC)

Plat (427 347 aC)

Aristtil (384 322 aC)

Procediments

Llegir un text expositiu sobre Apollo i Dafne.

Presentar esquemticament les oracions subordinades adjectives o de relatiu.

Presentar esquemticament les subordinades adverbials: finals i temporals.

Analitzar les formes que presenten els verbs en - i comparar-les amb les dels verbs en -.

Presentar els verbs en - ms importants.

Traduir textos amb un elevat contingut filosfic.

Identificar, en els textos objecte de traducci, formes que corresponguin a un seguit danlisis morfolgiques.

Resoldre activitats sobre mots oposats com a mecanisme per ampliar el vocabulari.

Fer activitats detimologia.

Relacionar frases gregues amb les traduccions catalanes corresponents.

Llegir un text expositiu sobre levoluci de la filosofia grega.

Llegir un text de Plat sobre ltica socrtica.

Presentar la terminologia grega ms important relativa a la filosofia.

Actituds



Preocupar-se per les qestions principals que es planteja la filosofia grega, que sn universals per a lsser hum.

Criteris davaluaci

Interessar-se pel mite dApollo i Dafne i saber-lo analitzar.

Poder valorar els diferents tractaments literaris del mite dApollo i Dafne.

Voler conixer els mecanismes que fa servir la llengua grega per expressar la subordinaci adjectiva, i comparar-los amb els que es fan servir en catal.

Interessar-se pel coneixement dels mecanismes que fa servir la llengua grega per expressar la subordinaci adverbial, i comparar-los amb els que es fan servir en

catal.

Saber relacionar els verbs en -w amb un nou tipus de verbs, els acabats en -.

Tenir una actitud positiva, participativa i creativa en la traducci de textos grecs duna dificultat mitjana.

Poder contextualitzar els continguts que sexpressen en els textos objecte de traducci.

Temporitzaci


Unitat didctica 7

Objectius didctics

Conixer el mite de Frixos i Helle.

Aprofundir el coneixement de les oracions subordinades adverbials o circumstancials: causals, consecutives i comparatives.

Estudiar els principals verbs irregulars en grec i classificar-los segons el fenomen que hi t lloc.

Conixer els principals verbs impersonals grecs.

Analitzar la colonitzaci grega i lexpansi daquesta civilitzaci pel Mediterrani.

Objectius

Continguts

Frixos i Helle

Oracions subordinades adverbials circumstancials: causals, consecutives i comparatives

Verbs irregulars

Verbs impersonals

Helle cau a lHellespont (Apollodor)

Frixos sacrifica el molt a Zeus (Apollodor)

Json porta una sola sandlia (Apollodor)

Per qu no hi havia homes a lilla de Lemnos? (Apollodor)

Els argonautes salven Fineu (Apollodor)

Les illes Cassitrides (Estrab)

Els foceus arriben a Tartessos (Herdot)

mbits geogrfics de colonitzaci

Causes de la colonitzaci

Caracterstiques duna colnia grega

Procediments

Llegir un text expositiu sobre el mite de Frixos i Helle.

Presentar esquemticament les oracions subordinades adverbials causals, consecutives i comparatives.

Presentar, per grups i gradualment, els verbs irregulars.

Presentar els verbs impersonals.

Traduir textos relacionats amb el mite de Frixos i Helle i amb la colonitzaci grega.

Resoldre qestions sobre els textos traduts, amb una incidncia especial en lanlisi morfolgica i sintctica de paraules i sintagmes.

Deduir paraules catalanes a partir dtims grecs.

Fer activitats sobre els usos de linfinitiu, amb una atenci especial als que regeix el verb .

Comparar enunciats en grec amb els continguts dels textos que shan tradut, amb la finalitat de verificar que shan ents correctament.

Llegir un text expositiu sobre la colonitzaci grega i els seus mbits geogrfics.

Analitzar, detingudament, un mapa que permet visualitzar lmbit de la colonitzaci grega.

Actituds



Sentir curiositat per labast que va tenir la colonitzaci grega i saber-ho comparar amb altres formes de colonitzaci, antigues i modernes.

Criteris davaluaci

Valorar la mitologia grega com a font inexhaurible de creaci artstica i literria.

Tenir una actitud receptiva cap a la diversitat lingstica i els sistemes de qu disposen les llenges per expressar unes categories similars (causa, conseqncia,

etc.).

Interessar-se pel fenomen de la irregularitat en els paradigmes del verb grec, i dedicar-se a lestudi daquests paradigmes.

Obtenir habilitat lingstica en la traducci i interpretaci de textos duna dificultat mitjana.

Estar capacitat per aplicar, en els textos objecte danlisi i de comentari, les qestions morfolgiques i sintctiques que shan estudiat fins ara.

Temporitzaci


Unitat didctica 8

Objectius didctics

Conixer el mite dHiplit i Fedra i la tragdia que inspir Eurpides.

Estudiar les oracions circumstancials amb valor condicional i concessiu.

Traduir textos grecs en qu apareguin frases amb els valors circumstancials presentats en aquesta unitat.

Conixer la transmissi de la cultura grega en lpoca hellenstica i en la romana.

Objectius

Continguts

Hiplit i Fedra

Oracions subordinades adverbials o circumstancials: condicionals i concessives

Sobre Fedra, Hiplit i Teseu (Diodor de Siclia)

Els atenesos van dedicar el temple del Teson al seu rei (Diodor de Siclia)

Teseu navega cap a Creta (Pausnies)

Caront i la barca dels morts (Lluci)

El pastor, el llop i el gos (Babri)

Alexandre i lpoca hellenstica

La transmissi de la cultura grega en lImperi rom

Procediments

Llegir un text expositiu sobre el mite dHiplit i Fedra.

Analitzar fonts iconogrfiques i literries sobre aquest mite.

Presentar esquemticament les oracions subordinades adverbials condicionals i concessives.

Analitzar, traduir i comentar textos que contenen els principals conceptes morfosintctics estudiats en la unitat.

Localitzar, en els textos grecs, formes que corresponguin a anlisis morfolgiques indicades.

Analitzar els valors de les conjuncions de subordinaci estudiades sobre la base dels textos grecs.

Reflexionar sobre els mecanismes de formaci de les oracions condicionals, a partir de lanlisi de formes que apareixen en els textos.

Cercar la veritat o la falsedat dafirmacions en grec sobre el contingut dels textos.

Llegir un text expositiu sobre la cultura grega de les poques hellenstica i romana.

Llegir un passatge duna novella de Valerio Massimo Manfredi sobre Alexandre el Gran.

Actituds

Interessar-se per relacionar la histria mtica explicada i traduda en aquesta unitat amb cicles mtics ms amplis.

Sentir curiositat pel descobriment dels models clssics des del Renaixement fins als nostres dies.

Criteris davaluaci

Tenir la capacitat de relacionar el tractament oral daquest mite amb el que en fa la tragdia dEurpides.

Comprendre i valorar els diferents mecanismes de qu disposen les llenges per expressar determinades relacions (condicionalitat, concessi).

Estar predisposat a lanlisi i la traducci de textos de dificultat mitjana, i a valorar-los i relacionar-los amb els continguts culturals que shan explicat en la unitat.

Relacionar els continguts apresos pel que fa a lpoca clssica amb els de lpoca hellenstica i romana, i saber veure el fil conductor entre les diverses etapes.

Temporitzaci


Unitat didctica 9

Objectius

Conixer el mite dHlios i Faetont.

Estudiar ladverbi grec: adverbis de manera, de lloc, de temps, de quantitat, dafirmaci i negaci, i dinterrogaci i dubte.

Traduir textos duna dificultat mitjana amb uns continguts temtics i sintctics relacionats amb la unitat.

Analitzar la pervivncia de la cultura grega des del Renaixement fins als nostres dies, com a font de creaci literria i artstica.

Continguts

Hlios i Faetont

Adverbis de manera

Adverbis de lloc

Adverbis de temps

Adverbis de quantitat

Adverbis dafirmaci i negaci

Adverbis dinterrogaci i dubte

La fora desmesurada dHracles (Diodor de Siclia)

Els Reis Mags es van alegrar quan van veure lestel dOrient (evangeli segons sant Mateu)

Pel seu fruit es coneix larbre (evangeli segons sant Lluc)

Ungents per protegir la pell (Xenofont)

La cultura clssica i el Renaixement

La cultura clssica en els segles XVII i XVIII

La cultura clssica i el Romanticisme

Els clssics i el segle XX

Poetes grecs moderns

Procediments

Llegir un text expositiu sobre el mite dHlios i Faetont.

Analitzar fonts iconogrfiques relatives a la llegenda de Json i els argonautes.

Presentar esquemticament els principals adverbis grecs, agrupats per categories.

Traduir textos grecs en qu apareixen els adverbis estudiats en la unitat.

Reflexionar sintcticament sobre estructures que apareixen en els textos grecs seleccionats.

Identificar determinades estructures sintctiques, com ara la de genitiu absolut, en els textos objecte de comentari i traducci.

Resoldre activitats detimologia i de formaci de paraules.

Relacionar paraules gregues de significat molt similar amb les definicions corresponents.

Llegir un text expositiu sobre la presncia de la cultura grega a Occident des del Renaixement fins als nostres dies.

Analitzar diferents obres literries i artstiques i identificar els elements culturals grecs que hi apareixen.

Criteris davaluaci

Valorar la mitologia grega com a forma daproximaci a la realitat anterior al pensament filosfic.

Interessar-se per lanlisi iconogrfica de motius relacionats amb la mitologia grega.

Tenir capacitat de comparaci entre els adverbis grecs i els catalans.

Entendre les arrels gregues que han arribat a la nostra llengua procedents de formes adverbials.

Participar activament en la traducci de textos grecs i en el seu contingut.

Actituds



Interessar-se per relacionar la histria mtica explicada i traduda en aquesta unitat amb cicles mtics ms amplis.

Sentir curiositat pel descobriment dels models clssics des del Renaixement fins als nostres dies.

Temporitzaci


6. Metodologia i material didctic Pensam que s necessari treballar sempre a partir dun llibre de text, per la qual

cosa hem triat, pel que fa el grec, el que ha editat en catal Edicions Castellnou amb el

ttol Grec2. Amb tot, procurarem complementar-lo amb material daltres procedncies,

com poden ser altres llibres (de text, enciclopdies, llibres de consulta, etc.), material fet

nostre (esquemes, resums), el material audiovisual de qu disposi el centre (fins i tot

daltres departaments, com el de Socials) i, s clar, material procedent dinternet.

Tindrem en tot moment present ser el llibre dexercici de Jaume Berenguer Amens

que, tot i ser un material molt vell, es presenta ben abundant de recursos i exercicis.

Daltra banda, procurarem, sempre que puguem, que coincidesquin els continguts de llat

i de grec. Pensam que s molt til fer veure els parallelismes i les divergncies, tant en

la llengua com en els aspectes culturals, amb laltra assignatura, que tamb impartim.

La nostra metodologia, sobretot pel que fa a lestudi de la llengua grega i la

llatina, fa que no ens acabin dagradar determinats aspectes del llibre de text i sobretot la

seva distribuci. Estam avesats a seguir un mtode ms tradicional en lestudi de les

declinacions (sempre hem comenat pels temes en , llavors hem seguit per la

declinaci temtica, i aix successivament), i pensam seguir fent-ho aix. Aix far que

hgim demprar esquemes delaboraci prpia i que no puguem seguir el llibre en un

ordre lineal. Seleccionarem, per tant, els continguts del llibre que sadiguin amb les

nostres explicacions, evitant, aix s, de de saltar dun lloc a un altre del llibre per

evitar de confondre lalumnat.

Comenarem les sessions corregint les activitats que shavien de fer a casa (i que

proposarem gaireb diriament). Aix ens ocupar, ms o menys, una quarta part de la

sessi. Tot seguit farem una explicaci terica dels continguts prevists per a aquell dia

(tant si sn de llengua com si sn de cultura), per a la qual cosa necessitarem, calculam,

uns vint minuts. La resta de la sessi es dedicar a realitzar activitats a fi de fer ms

entenents els conceptes. El llibre de text disposa dun vocabulari adaptat: ser el que

utilitzaran els alumnes per fer les activitats que els proposem. En tot moment estarem a

la seva disposici per solucionar-los els dubtes que puguin tenir.

Com s natural, estarem davant un grup heterogeni dalumnes: uns tendran uns

coneixements previs majors que els altres i els resultats tamb seran diferents.

Tanmateix, seran objecte datenci especial aquells que tenguin majors dificultats,

sobretot de caire lingstic, per assimilar els continguts. Farem un seguiment ms atent

de la seva feina i en tot moment ens oferirem a ajudar-los. Els donarem feina extra, que

augmentar progressivament en dificultat, ja des del primer moment que detectem que

mostren dificultats.

La gran majoria de les sessions es faran a laula del grup. Tanmateix, hem

proposat fer-ne unes quantes a la biblioteca i a laula daudiovisuals del centre i al nostre

departament.

Cal tamb precisar que sestudiaran amb deteniment els textos de la PAU per

preparar com millor podem els alumnes amb superar amb xit les anomenades proves.

Considerem necessari tractar amb deteniment com fer servir les noves tecnologies

de la informaci i de la comunicaci. Internet ha esdevingut una font inesgotable de

recursos, i pot esser molt til tamb per a les nostres classes. A ms a ms ls dins laula

de recursos audiovisuals i informtics per una banda resulta molt engrescador per a

lalumnat, per una altra ens permet vncer la distncia que existeix entre la nostra illa i

els museus, jaciments arqueolgics, etc. que es poden visitar virtualment. Disposam dun

bon grapat de pgines web on es pot trobar tota mena de material relacionat amb el mn

clssic, des dinformaci sobre literatura, mitologia o histria fins a pgines on es poden

fer visites virtuals a museus o ciutats de la Grcia i Roma antigues. En una de les

primeres sessions del curs informarem als nostres alumnes de totes aquestes ad

programaciÓ didÀctica del - …linux.iespuigdesafont.cat/joomla/attachments/article/460... ·...

Documents