revista barrufet feb15

número 60 - febrer 2015

Benvingudes i benvinguts a l,escola !!

Cargols

Peixos

el cau dels barrufets

el cau del barrufets

1número 60 - febrer 2015

actualitat

Fa unes setmanes els tràgics atemptats de París, contra la revista satírica Charlie Hebdo i el super-mercat kosher (que segueix les normes de l’ortodòxia jueva en matèria alimentària) van tornar a sacsejar l’opinió pública europea. Quan aquests atemptats colpegen el confort de les societats

occidentals, trontolla la percepció de la seguretat i reneixen els fantasmes de la por a les diferències entre religions i cultures. Oblidem aviat que aquests atemptats, al cor de les capitals occidentals, són les macabres esquitxades de conflictes bèl·lics brutals que devasten cada dia països sencers, convertits en els epicentres d’aquest horror global. Aquestes glopades d’odi que esquitxen el nostre món ens posen davant del mirall. En el cas dels atemp-tats de París, com va passar a Londres, han estat ciutadans nascuts en aquells mateixos països els qui els han perpetrat. En què ha fallat la societat per evidenciar un fracàs tan gran de model d’integració? És en aquest estat de confusió que el totalitarisme ofereix les respostes més simples i reduccionistes que, alimentades per la por al desconegut, troben en la immigració i la diferència cultural una amenaça crei-xent. En contraposició a les actituds xenòfobes, de manera automàtica i benintencionada, apareixen les respostes de solucions de manual que s’escriuen amb el rerefons del paradigma de la tolerància. Potser ha estat aquesta resposta, precisament, la que sense voler-ho ha precipitat aquest fracàs en el model d’integració. Els discursos que hem construït en les darreres dècades al voltant del concepte de tolerància no han servit per a enterrar les pors entre les diferents cultures que hi ha Europa. Potser l’error és en la mateixa base conceptual. Tolerar és només, tal com observa el diccionari, “suportar en els altres alguna cosa que no ens plau”. La fórmula doncs sembla inevitablement evocada al fracàs. Suportar la diferència queda molt lluny d’assumir veritablement una realitat social diversa i plural. La diversitat no és ni bona ni dolenta, és la realitat de les societats a Europa. Aquesta assumpció de la realitat és el repte que s’ha de plantejar Europa, sense paternalismes, ni resig-nacions. I aquest repte té un primer i crucial àmbit de treball: l’escola. A l’escola és on nenes i nens han de viure aquesta diversitat com un fet consubstancial de la societat. En el cas que ens ocupa, doncs, és indispensable que defensem el model de l’escola catalana com l’espai on la diferència no es tolera, sinó que es viu com una realitat reflex de la pluralitat de la societat. L’escola és una peça clau per a la cohesió social i cultural, és on s’estan formant els futurs ciutadans que hau-ran de substituir la por a la diferència, amplificada per la foscor d’allò desconegut, per la convivència i l’acceptació d’una realitat polièdrica i canviant. Aquest repte majúscul és un dels que ens interpel·len atemptats com els de París. I nosaltres, com a mestres, alumnes, pares i mares, com a ciutadans, tenim l’obligació de fer-lo nostre.

El fracàs de la tolerància


treballem INFANTIL


P3SABEU QUÈ..? ELS NENS I NENES DE LES CLASSES DELS CARGOLS I

DELS PEIXOS HEM ANAT A AQUÀRIUM DE BARCELONA

Tot treballant el projecte del nom de les nostres classes, els nens i nenes de P3 hem fet una de les nostres primeres sortides: a l’aquari de Barcelona. El nostre objectiu era observar els peixos i els cargols de mar en el seu hàbitat. Els nens i nenes van gaudir i van aprendre moltes coses de les explicacions que ens van fer el Nico i l’Anna i de l’observació que vam poder fer .En arribar a l’escola vam tenir una conversa sobre les coses que havíem après. Després amb les nostres informacions, fotografies, dibuixos ...vam elaborar un mural entre les dues classes. Les explicacions , els dibuixos i les descobertes que hem fet ens han servit per fer aquest article.

HI HAVIA PEIXOS GRANS, PETITS, MITJANS...ELS PEIXOS MARRONS I GRISOS VIUEN AL MAR MEDITERRANI, ÉS EL NOSTRE MAR QUE ESTÀ UNA MICA FRED. ELS PEIXOS DE COLORS SÓN DE MARS TROPICALS, D’AIGUA MÉS CALENTA. ELS PEIXOS PER RESPIRAR AGAFEN L’AIRE PER LA BOCA I EL TREUEN PER DOS FORATS QUE TENEN ALS COSTATS: ELS OPERCLES.

ELS PEIXOS QUE TENEN LA CUA COM UNES TISORES NEDEN RÀPID I ELS QUE LA TENEN ARRODONIDA, MÉS A POC A POC.


3número 60 - febrer 2015número 60 - febrer 2015

PEIX LLUNA

ÉS GRAN I RODÓ , TÉ FORMA DE LLUNA I ÉS PLATEJAT.

CORN MARÍ

ÉS EL CARGOL DE MAR MÉS GRAN DE LA MEDITERRÀNIA. NO VA SORTIR.

MENJA PEIXOS PETITS.

LLENGUADO

ÉS UN PEIX PLA QUE S’AMAGAVA A LA SORRA. TENIA ELS ULLS A DALT, PERQUÈ SINÓ LI

ENTRARIA SORRA ALS ULLS.

número 60 - febrer 20154 número 60 - febrer 2015

treballem INFANTIL P3PEIX PALLASSO

TÉ RATLLES BLANQUES, TARONGES I NEGRES. ERA COM EL NEMO QUE SURT A LA PEL·LÍCULA. EL NEMO ÉS UN PEIX PALLASSO.ÉS UN PEIX QUE VIU A PROP DE LES ANÈMONES.

TAURÓ

MENGEN PEIXOS I TENEN UNA CUA. TAMBÉ TENEN UNA ALETA PERQUÈ QUAN NEDIN NO PERDIN L’EQUILIBRI I DUES ALETES MÉS PER GIRAR CAP A UN COSTAT I CAP A L’ALTRE COSTAT.VAM VEURE QUE ELS TAURONS MASCLES TENIEN DOS PENIS, EREN COM DOS TUBS.

ELS TAURONS TENEN MOLTES FILERES DE DENTS, PERQUÈ QUAN MOSSEGUEN ELS HI

CAUEN.



RAJADA

ÉS UN PEIX PLA QUE TÉ LA BOCA A SOTA.TÉ FORMA DE PAPALLONA.S’ASSEMBLA UNA MICA AL PEIX MANTA. A L’AQUARI NO HI HA PEIXOS MANTA, SÓN MASSA GRANS.

CAVALLET DE MAR

NEIXEN DE LA PANXA DELS PAPES, NO COM NOSALTRES QUE NEIXEM DE LA PANXA DE LES MAMES.

JA VEIEU QUE HEM APRÈS MOLTES COSES I ENS HO HEM PASSAT MOLT BÉ. JA SABEU, SI VOLEU VEURE EL NOSTRE MURAL, VENIU AL NOSTRE PASSADÍS I BEN SEGUR QUE US AGRADARÀ MOLT.

NENS I NENES DE LES CLASSES DELS CARGOLS I DELS PEIXOS


treballem INFANTIL P4FEM DE CIENTÍFICS!

Els taurons i gats i gates vam anar al Cosmocaixa a fer l’activitat del Clik.Durant una estona ens vam transformar en científics i científiques. Utilitzant les nostres eines: les mans, el nas, els ulls , les orelles i sobretot el cap, vam fer molts descobriments.Vam experimentar amb miralls, calidoscopis, instruments de vent, de fusta , de percussió..Amb l’aigua vam crear tornados, vam aixecar una pilota, vam fer navegar vaixells...També vam entrar a un túnel del vent on els globus i els nostres cabells volaven, i vam ser capaços d’aixecar un hipopòtam d’uns 120 quilos!

L’HIPOPÒTAM

- AMB UN PAL AIXECÀVEM L’HIPOPÒTAM. AIXECAR L’HIPOPÒTAM ERA MÉS FÀCIL AMB EL PAL QUE PER LA PANXA. AQUEST PAL ES DIU PALANCA.

- LES PALANQUES SERVEIXEN PER AIXECAR PESOS, PER AIXÒ HAN D’ESTAR FETES DE FERRO.- AIXECAVA L’HIPOPÒTAM. PUJAVA A SOBRE I

L’AGUANTAVA PRIMER, I DESPRÉS L’HE AGAFAT AMB LES DUES MANS I L’HE AGUANTAT AMB UNA MÀ NOMÉS.

VAIXELLS

- JUGÀVEM AMB VAIXELLS. ELS TIRÀVEM A L’AIGUA.

- HI HAVIA UNA BAIXADA. UNA RAMPA. UN TOBOGAN PELS VAIXELLS.

- HI HAVIA PISTOLES D’AIGUA. DISPARÀVEM ELS VAIXELLS PERQUÈ ES MOGUÉSSIN.

- HI HAVIA UNA PALANCA QUE TIRAVA AIGUA.

- ELS VAIXELLS EREN DE PLÀSTIC DUR.

- SURAVEN.

- ELS VAIXELLS AL MAR ES MOUEN AMB EL VENT PERQUÈ TENEN VELES.



EL TÚNEL DEL VENT

- ENTRÀVEM, TREPITJAVEM UNA PETJADA I COMENÇAVA L’AIRE.

- ELS GLOBUS ÉS COM SI VOLÉSSIN.

- HI HAVIA DOS VENTILADORS QUE FEIEN VENT.

- L’AIRE CORRIA MOLT RÀPID I LLAVORS FEIA VENT.

- HI HAVIA UN TÚNEL QUE FEIA VENT I ELS GLOBUS I ELS CABELLS VOLAVEN.

MÚSICA

- TOCÀVEM EL TAMBOR PICANT AMB EL PEU A UNA PETJADA VERMELLA QUE HI HAVIA A TERRA.

- TOCÀVEM ELS PLATS AMB EL PEU.

- TAMBÉ TOCÀVEM UNA MENA DE PIANO, QUE ESTAVA PENJAT, I ES TOCAVA AMB LA MÀ.

- HI HAVIA MARAQUES AMB FORMA DE PERA.

- ELS INSTRUMENTS ESTAVEN FETS DE DIFERENTS MATERIALS, DE METALL I DE FUSTA, PER AIXÒ SONEN DIFERENT.

- HI HAVIA UNES MARAQUES, I PER FER-LES SONAR TOTES HAVIES DE GIRAR UN VOLANT.


treballem INFANTIL P4

TORNADO D’AIGUA

- TIRÀVEM AIGUA. AMB UNA PALANCA LA MOVÍEM CAP AMUNT I CAP AVALL. LA BOLA PUJAVA CAP A DALT I ANAVA CAIENT AIGUA PER UNS FORATS QUE HI HAVIA.

- QUAN MOVIES LA PALANCA LA PILOTA ANAVA PU-JANT I ENTRAVA AIGUA.

- FEIEM UN TORNADO, APRETÀVEM UN PEDAL QUE FEIA GIRAR L’HÈLICE I ES FORMAVA UN TORNADO.

BOMBOLLES

- EREN BOMBOLLES TOTES RODONES.

- ELS PALS TENIEN FORMA DE TRIANGLE, QUADRAT I RODONA.

- LES BOMBOLLES SORTIEN TOTES RODONES PERQUÈ NO PODEN SER D’UNA ALTRA FORMA.

- PODIA AGUANTAR LA BOMBOLLA AMB LA MÀ.

- AL POT HI HAVIA SABÓ I AIGUA



CONSTRUCCIONS GEGANTS

- PODÍEM FER CASTELLS.

- LES PECES S’ENGANXAVEN I ES QUEDAVEN QUIETES.

- VAIG FER UN ROBOT

- LES CONSTRUCCIONS GRANS S’ENGANXAVEN PERQUÈ TENIEN IMANT.

JOC DE LLUMS

- HI HAVIA UN JOC QUE HAVIES D’APRETAR EL COLOR QUE S’IL·LUMINAVA.

PARLO I ESCOLTO

- HI HAVIA DUES COLUMNES I ES COMUNICAVEN.

- PARLAVES PER UNA BANDA I ES SENTIA PER L’ALTRA.

- ERA COM UN TELÈFON.

- COM UN WALKIE-TALKIE.

- DINS DE LA COLUMNA NO HI HAVIA NINGÚ.

Ens ho hem passat molt bé! I hem fet molts altres descobriments: les olors, el tacte, els miralls, els engranatges, el tobogan, les ombres...

TAURONS I GATS I GATES.


treballem INFANTIL P5ELS TALLERS DE P-5

Seguint la dinàmica de l’escola, dijous a la tarda a P-5 fem tallers, entenent l’activitat com una manera positiva de relacionar els alumnes, el professorat i les famílies de les dues classes. Volem agrair a tothom que pot tenir la possibilitat d’ acompanyar-nos, les ganes i l’entusiasme que hi posen a cada sessió. Les mestres som conscients de la dificultat que suposa col·laborar en aquesta franja horària i valorem aquesta implicació desinteressada pel què suposa pels nens i nenes. Quan arriba el dimecres estem molt pendents de veure a quin taller anirem i ens posem molt contents i contentes quan ens toca aquell que ens agrada.Ara us explicarem els tallers que estem fent aquest curs i com ho passem quan fem l’activitat.

SOM CUINERS I CUINERES

En aquest taller fem cares divertides a sobre d’un pa de motlle i decorem amb diferents ingredients: pernil, olives, tomàquet... Ens ho portem a casa i ho mengem per berenar. És boníssim.

RECICLEM POTS I ELS DECOREM

Estem aprenent que, amb material reciclat de casa, podem crear coses molt boniques. En el taller de pots aprofitem unes llaunes i les decorem amb un paper de dibuixos i colors molt “ guais” i queden molt bé. Després ens serveixen per guardar colors, llapis, retoladors...



RECICLEM PAPER I FEM LLIBRETES

Hem après a aprofitar el paper fent trossets, afegint aigua i passant-lo per la batedora. Quan tenim una massa espessa, agafem un sedàs per colar-la i després la posem a sobre d’una felpa perquè escorri l’aigua. Quan està seca amb el full de paper reciclat fem la tapa d’una llibreta. És molt divertit fer-ho i ara sabem perquè pot servir el paper de la nostra paperera “especial”.

RECICLEM OUERES I FEM CUCS

També estem reciclant oueres: les pintem de diferents colors i després les enganxem amb un fil per fer cucs llargs i divertits. Tots surten diferents i els decorem com ens agrada.


treballem INFANTIL P5FEM D’ ACTORS I D’ ACTRIUS

Ens convertim en els personatges del conte de les set cabretes i ens ho passem força bé. Ens preparem i després d’assajar una mica fem el teatre pels nens i nenes de P-3 i P-4..

DISSENYEM I COSIM LES NOSTRES BOSSES

Amb roba de sac i agulles de veritat cosim una bossa que la podem fer servir per portar coses o per omplir-la amb flors que fan olor.



FEM MÀSCARES DE TIGRE O SARGANTANA

Com que som les classes dels tigres i les sargantanes, en aquest taller triem la màscara que més ens agrada i la fem amb una cartolina especial que es diu escuma Eva.

FEM CONILLS AMB ROBA

Com que ens agraden molt els animals també estem fent un conill omplint un tros de roba de colors amb dues boles. Queda molt bonic i després podem jugar amb ell.

Ens agrada molt fer tallers !!!

TIGRES I SARGANTANES


treballem INICIAL 1rA PRIMER FEM PSICOMOTRICITAT

Les nenes i els nens de primer aquest curs fan a més de la sessió d’educació física setmanal, una sessió de psicomotricitat quinzenal amb mig grup.Aquesta activitat que porta la Maria engresca a tothom i ja esperen amb il·lusió la setmana en què els toca anar-hi.Creiem que la psicomotricitat té una gran importància en les contínues adquisicions dels infants en el seu desen-volupament afectiu, social, cognitiu, etc. Amb l’ajuda del què diuen els diferents autors experts en el tema, sabem que són molt importants les primeres experiències de vida, i que en la construcció de la personalitat intervenen factors complexos en els quals el cos, a través del moviment, del contacte, de les seves accions, produccions i reaccions, es converteix en eix vertebrador o instrument facilitador del desenvolupament harmònic de la criatura, i en l’inici d’una construcció satisfactòria de la seva identitat. Ara us volem presentar les converses , els dibuixos representatius i algunes fotografies del què fem en aquestes sessions.

• Ens agrada fer psico perquè fem coses molt divertides, aprenem jocs nous, fem exercici i hi estem molta estona.

• Sempre fem escalfament. La Maria ens prepara una paret amb les construccions i nosaltres anem i la destrossem. Això ens fa sentir forts i agafem molta velocitat.

• La Maria , quan es tomba la torre, ella està tota sola al darrera, aguantant!



• Ens munta uns circuits súper guais!• Juguem amb els amics i les amigues i compartim jocs i coses.• Amb els coixins sí que fem lluites i muntem construccions amb les peces.• Fem servir molt material, construccions,matalassos,bancs,cordes,robes...

• Procurem no barallar-nos i no fer-nos mal.• La Maria ens mira i ens cuida si ens fem mal.• Intentem ser amables,no prendre les peces i demanar-les.• A mi a la sala de psico em va caure una dent!

• Passar per una cova, fer cabanes,jugar amb les robes i jugar. Jugar és el que més ens agrada!• Amb les robes ens disfressem.• És molt divertit tot el què fem i riem molt.• A mi em fa molta il·lusió la setmana que em toca anar-hi. Em llevo com més de pressa!• A mi m’agrada balancejar-me i fer el “caballito”.• M’agrada molt passar per sobre del banc i imaginar-me que si caic vaig a l’aigua.• Jo veig que tothom riu i s’ho passa bé. • Tothom es respecta. Així juguem millor i sense baralles.


treballem INICIAL 1r

• També fem rampes i amb una peça que rodola ens tirem com si fóssim croquetes.• Altres coses que fem són la vertical,tombarelles...

• També ens prepara una espatllera i un banc per escalar.• Podem enfilar-nos a les espatlleres i tirar-nos sobre un matalàs.• Ens inventem jocs o canviem les normes dels que ja sabem.



• Anem amunt i avall per les espatlleres, és com si escaléssim les muntanyes més altes.

• Quan la Maria diu “a recollir”, hem d’anar de pressa, hi ha molta feina a fer.

La psico ens fa sentir emocions i som feliços.

CLASSE DELS VOLCANS I DE LES ESTRELLES


treballem INICIAL 2nLLIBRETA DE TEXT LLIURE

Una de les novetats que tenim a segon és la llibreta de text lliure; és una llibreta que va i ve de casa a l’escola i, com el seu nom indica, no és una tasca obligatòria. L’objectiu que pretenem amb la llibreta és despertar la curiositat i el plaer per l’escriptura. Així que “deixem volar la imaginació” i de ben segur que la nostra llibreta s'omplirà de: contes, històries fan-tàstiques, pensaments, rodolins, cançons.....tot s'hi val!!! El que importa és escriure i passar-s'ho bé escrivint i després poder-ho compartir amb els companys i companyes de la classe.

Aquests són alguns dels nostres textos i petits comentaris que fem sobre la nostra llibreta de text lliure:

Ens serveix per escriure endevinalles que després les han d'endevinar els companys i companyes.

També podem escriure les coses que ens passen, el què sentim....

És una oportunitat per escriure coses del mar, dels óssos polars...del què vulguem.



Podem copiar cançons, poemes, contes... I escriure notícies fresques!

Ens agrada perquè podem escriure històries inventades.

No només escrivim a l'escola, també ho podem fer a casa i així practiquem.


treballem INICIAL 2nQuan hem fet alguna activitat durant la setmana, que ens ha agradat, també ho podem escriure.

És divertit perquè ens la podem endur a casa i escriure molt.

Va bé perquè quan sabem alguna recepta de cuina, la podem apuntar.



Si tens una notícia interessant, l'escrius i després la llegeixes als companys i companyes.

Si ens inventem un conte el podem llegir davant dels nens i nenes i, així, podran gaudir escoltant les nostres històries.

Ens agrada molt tenir la llibreta de text lliure!!!

CLASSE DEL FONS DEL MAR I CLASSE DEL ÓSSOS I ÓSSES POLARS


treballem MITJÀ 3r3r ÀLIGUES

Aquest curs la classe de 3r A ha triat com a nom Àligues. S'ha treballat amb moltes ganes per aprendre coses d'aquestes aus i dels rapinyaires en general. Aquí trobareu una mostra del que s'ha fet.

EL MURAL DEL PASSADÍS

Vam fer un sorteig per decidir qui es quedaria cada rapinyaire. La nostra taula ens va agra-dar molt el voltor comú. Primer vam fer la si-lueta i després vam pintar amb ceres, vam en-vernissar i esperar. Una vegada envernissat ja podíem retallar, penjar i ficar quan mesurava.

Com vam fer el voltor comú:... vam agafar paper d'embalar i també necessitàvem un regle. Vam agafar el regle d'un metre i des-prés vam mesurar, el nostre feia 2 m 65 cm. Després vam fer la silueta, va ser una mica difícil. El vam pintar, el vam envernissar, es va assecar i per fi el vam acabar.

... ens va tocar el còndor. Primer vam agafar un regle de metre per poder fer la silueta, feia 3 m i 20 cm, era el més gran i ens va costar una mica però quan vam acabar el vam pintar amb pintura negra i al final va quedar molt bé.

Vam fer un sorteig i a la meva taula ens va tocar el còndor dels Andes. Vam fer una silueta que després vam pintar ...

... a nosaltres ens va tocar el milà reial. Ens vam esforçar al màxim amb llapis i ceres i sobretot gomes. Quan vam acabar de fer-ho va quedar el MI-LLOR!!!! Va ser la BOMBA!!!!

... ens va tocar el milà reial. Ens va costar una mica perquè no ens deci-díem. Al final vam acabar i era el més bonic. Feia de gran amb les ales ober-tes 1 m 80 cm.

A nosaltres ens va tocar l'àliga reial o daurada. Vam agafar un regle d 1 metre, el paper d'embalar i mesurava 2m 20 o 220 cm.

.... vam pintar amb ceres, envernissar. La vam retallar i ara està a fora.



... L'àliga que ens va tocar va ser la reial. Vam començar a treballar i ens ho vam repartir: ... el cap, ...una ala, ... i jo les potes. I quan vam acabar de dibuixar vam començar a pintar i ca-dascú va pintar la seva part. En acabar de pin-tar vam penjar-ho a fora. VA QUEDAR MOLT BÉ !!

... Primer vam tallar paper d'embalar i vam co-mençar a fer les dimensions de l'aligot comú, quan vam acabar de fer les dimensions vam co-mençar a dibuixar. .... pintar, envernissar, deixar

assecar, retallar i el vam penjar al passadís amb tots els dibuixos.

Doncs vàrem començar amb un paper d'embalar i després vam mesurar l'esparver i quan ja estava mesurat ja podíem co-mençar a dibuixar-ho (...) i vàrem fer igual amb el falcó pelegrí.

Hem comparat la mida de diferents siluetes de rapinyaires.Hem posat el nom i la mida a cada dibuix.

EL MAPAMUNDI

Vam agafar un mapa de tot el món per saber on viuen les àligues. Vam buscar la informació en llibres, internet, ...

Vam fer uns textos amb l'ordinador de cada àliga i amb una foto del lloc on viuen.

Hi ha moltes àligues:saltimbanqui, cuabarrada, coronada africana, marcial, marcenca, la calba, l'emplomallada, la reial, ...

Sabem que hi ha àligues que viuen a molts països.

Hi ha àligues que només les trobem a uns llocs.

Hi ha àligues que canvien de lloc segons si fa fred o calor com la marcenca.

Hi ha àligues que viuen en un lloc i fan els nius en altres zones.


treballem MITJÀ 3r3r BIOLOGIA

La classe de tercer B ha triat aquest curs com a nom la Biologia. Això ens està portant a aprendre moltes coses sobre aquesta ciència. A continuació trobareu un resum escrit pels nens i nenes de la classe de tot el que hem treballat al voltant de la biologia.

LA VOTACIÓ

Tot comença amb la votació del nom de la classe. És important perquè si no, no podem estudiar res. La votació d'aquest any m'ha agradat molt i a més a més és molt oberta.

Aquest any ens ha costat mol triar el nom i per això la classe està molt contenta o això crec i això és perquè ho hem fet amb interès. La votació de la classe cada any és molt important. Hi havia temes que no eren tan amplis i vam triar la Biologia perquè ens agradava a tots aprendre coses dels éssers vius.

Primer gairebé tota l'escola va triar el nom el primer dia però la nostra classe el segon dia. Primer el mestre ens va dir que pensés-sim algun nom. Jo primer volia triar experiments, la classe dels experiments, però quan vaig arri-bar a casa la meva germana em va dir si havíem triat el nom i li vaig dir que no i em va dir que votés biologia. Jo no sabia què volia dir i m'ho va explicar! Com que em va semblar bé quan vaig arribar a l'escola ho vaig dir a tothom però tampoc no sabien què volia dir i els hi vaig explicar.

Vam posar molts temes a la pis-sarra com per exemple el cos

humà. La Berta, una nena de la classe, va proposar com a nom de la classe la Biologia. Tothom o gairebé tothom vam triar Biologia i ara ens diem Biologia!

Al llarg del primer trimestre hem anat sabent què és la biologia i aprenent a dir el nom. La primera vegada ningú sabia dir biologia i l'Àngel ens va ensenyar a dir-ho bé. També ens va ensenyar què és la biologia, és aquella ciència que estudia els éssers vius.

RECERCA D'INFORMACIÓ

Quan ja sabíem com ens diríem aquest curs vam buscar informació a casa i a l'escola. Vam anar portant coses molt interessants: retalls de revistes, llibres, vídeos, fotografies... i les anàvem explicant a la classe i enganxant-les en un mural gran a la paret.



ENTREVISTA A UNA BIÒLOGA

Un dilluns va venir la tieta de la Gemma, que es diu Eulàlia. És biòlo-ga i treballa al Parc científic de Bar-celona. Vam pensar què ens agra-daria preguntar-li i cada nen i nena de la classe li va fer una pregunta. Ella les va contestar totes molt amablement i ens va ensenyar com treballava i quins experiments feia. Després vam penjar l'entrevista al bloc del cicle mitjà. Va ser molt in-teressant.

Per cert, podeu veure el bloc de cicle mitjà i la resta de blocs de l'escola a l'apartat “Destacats” del web de l'escola: www.escolabarrufet.cat.

VISITA AL MUSEU BLAU

Vam anar a visitar el museu Blau de ciències naturals que hi ha al Fòrum. Quan vam arribar vam veure l'esquelet d'una balena i després vam veure el museu. Vam fer unes activitats, eren molt in-teressants, havíem d'aprendre a diferenciar els diferents regnes animals. Després vam anar sols visitant el museu.

A més de tot això també hem fet un mural al passadís amb les diferents branques que estudia la biologia i una cèl·lula enorme en la que hem posat al nucli totes les nostres fotografies.

ÀLIGUES I BIOLOGIA


treballem MITJÀ 4tEL PREGÓ DELS INFANTS

Com cada any els nens i les nenes d’algunes escoles de Barcelona participen en la creació del pregó que dóna inici a les festes de Santa Eulàlia. Enguany nosaltres també participem. Els i les alumnes de quart de la classe del Cinema d’acció, i de la classe de l’Astronomia estem ben engrescats redactant la nostra part del pregó. Per començar a treballar hem fet unes activitats que tot seguit us explicarem.

En primer lloc vam veure un video on s’explicava la història de l’Eulàlia. Una nena que va viure a l’època romana i que va lluitar per les seves idees utilitzant la paraula. El nom d’Eulàlia vol dir ben parlada. Ara és una de les patrones de la ciutat i cada any celebrem el seu dia. Participant en el pregó els nens i les nenes de la ciutat de Barcelona fan sentir la seva veu.



Al primer trimestre i recordant la celebració del vint-i-cinquè aniversari de la Declaració Universal dels drets dels infants, amb els nostres tutors, hem treballat unes activitats relacionades amb aquest tema. Vam parlar de coses que teníem dret a fer els nens com per exemple, que ens respectin pel nostre color de pell.Els infants tenim uns drets , i també tenim uns deures. Hem aprés algunes maneres de poder participar per fer-los servir a la vida de la ciutat.

Per nosaltres és important, l’escola, la ciutat, i sobretot la nostra família. El dia 17 de novembre vam anar a Nou Barris a fer jocs i activitats relacionades amb l’acte “fem família”. Ens vam trobar amb d’altres escoles que participen en fer el pregó de les festes de Santa Eulàlia. Vam conèixer altres nens i nenes i ens ho vam passar d’allò més bé.

Hi havia preparades moltes activitats relacionades amb les maneres com els infants podem participar a les co-ses que passen a la nostra ciutat.

Hi havia les següents activitats:

Esports i salut: Vam ballar Zumba. Parcs i espais oberts: Jocs de circ


treballem MITJÀ 4tMobilitat, civisme i seguretat: Vam fer una xapa amb icones. Educació i cultura: Jocs educatius.

Consum responsable: Amb diferents materials reciclats vam fer un cartell.

Ens van deixar un encàrrec. Preparar el pregó amb les altres escoles.

Vam participar al blog del pregó dient quins van ser els temes que més ens van agradar. Uns dies després vam rebre la resposta de la Laia. Al pregó ens tocarà parlar sobre: 4tA “Mobilitat, civisme i seguretat”, i 4tB “Parcs i espais oberts”.

Ja hem començat a treballar en la redacció del pregó. A poc a poc, ens van sortint algunes idees que podríem tractar i que pensem que són interessants. Xerrem molt sobre el tema i discutim pacíficament quasi cada dia. Alguns volem que al nostre barri hi hagi més parcs, altres diuen que no cuidem prou les plantes, de vegades les platges estan massa plenes de gent i massa brutes a altres els agradaria que hi haguéssin més equipaments de futbol. Estem molt orgullosos del nostre parc de Montjuïc. De vegades l’utilitzem per a aprendre coses a l’escola. Hem de recordar que si celebrem allà un aniversari, hem de solicitar-ho abans. Tenim les nostres diferències però les sabem solucionar. Es tracta de fer un pregó amb el que tots i totes ens sentim representats.



El dia 12 de febrer és la gran cita. Anirem a Palau de Mar per llegir el pregó. Ens trobarem amb els nostres com-panys i companyes i compartirem una estona que no oblidarem. Esperem que ens surti molt bé. Al fer-ho en un recinte tancat només es permetrà l’entrada als nens i les nenes participants en el pregó.

A continuació us deixem les nostres presentacions al blog del pregó. Si voleu el podeu visitar i podreu veure el treball que estem fent. https://elpregodelsinfants.wordpress.com/

CINEMA D’ACCIÓ I ASTRONOMIA


treballem SUPERIOR 5èTENIM DRET A...

Aquest primer trimestre, els nens i nenes de cinquè i sisè hem estat treballant els drets dels infants. Hem fet diferents activitats, entre elles el mural que hi ha exposat al vestíbul de l’escola. Per ajudar-nos a tenir una idea més clara sobre aquest tema vam començar anant a veure la pel·lícula «Generación robada» Un cop a classe en vam parlar i vam fer un treball analitzant quins drets no es respectaven. Altres activitats han estat l’elaboració d’un decàleg, lectura dels llibres i visualització d’altres pel·lícules.

Al 2014 s’ha celebrat el 25è ani-versari de la convenció dels drets dels infants. Aquesta convenció es va celebrar a l’Assemblea General de les Nacions Unides, el 20 de novembre de l’any 1989.Amb tot això hem pogut veure que els infants tenim reconeguts uns drets que ens garanteixen una edu-cació, un desenvolupament físic, protecció...

Tots plegats hem acabat fent un mural que recull alguns dels drets fonamentals que tenim com a nens i nenes. Hem fet un treball a plàsti-ca i hi hem afegit imatges que aju-den a veure com ha de ser la vida dels infants.



GENERACIÓN ROBADAAquesta pel·lícula tracta d’un fet real que va passar a Austràlia. Les protagonistes són dues germanes i la seva cosina. Un dia, el govern anglès les separa de la família i les porta a una mena d’orfenat per “edu-car-les” perquè puguin treballar per als blancs. Al cap d’uns dies s’intenten escapar per tornar amb la seva família i durant el camí els passen mils d’aventures.Aconseguiran arribar amb la seva mare?O les agafaran i hauran de tornar a l’orfenat?

A classe vam estar analitzant quins drets es vulneraven a la pel·lícula “Generación robada”. En primer lloc vam veure que el dret a viure amb la pròpia família no es complia quan aparten les nenes de la seva mare. Per a un infant és molt import créixer amb la seva família i considerem que els governs haurien de donar ajuts a qui té dificultats per alimentar els seus fills i filles o cuidar-los de forma adequada.Quan es troben en el centre d’internament es veu com la seva alimentació no és equilibrada ni saludable.

Les obliguen a fer moltes feines, no poden tenir temps lliure, no poden parlar quan esmorzen...

A la pel·lícula de “La Generacion Robada” el dret a participar en la vida social, política i cultural s’incompleix quan arriben a “North River”perquè no els deixen parlar la seva llengua ni expressar-se com elles volen. Tampoc tenen en compte la seva opinió.


treballem SUPERIOR 5èL’objectiu del govern australià és fer desaparèixer els trets i les característiques físiques de les persones aborígens. De forma que consideren que al cap de tres generacions si es barregen amb la resta de persones desapareixen els trets físics més importants.

La pel·lícula ens mostra com es vulnera el dret a un ha-bitatge digne, l’ internat és una casa on no tenen serveis adequats. Les obliguen a fer les seves necessitats en un cubell i no tenen intimitat a l’hora de dutxar-se i tampoc a l’hora de dormir

De la pel·lícula ens ha cridat l’atenció...

La sensatesa i intel·ligència de la Moli

Es veu molt esforç i perseverança

El mal tracte dels blancs cap als nens i nenes negres

Quan el rastrejador troba una nena que s’havia escapat i li tallen

els cabells i li peguen.

La demostració de què amb esforç res és impossible

Va haver de contemplar com s’emportaven la seva cosina i no podia fer res

L’hospitalitat i el recolzament de la gent que les acull i les alimenta

Quan el representant del govern anglès diu que la raça negra s’està extingint i que ells l’acabaran d’eliminar



A les classes de cinquè, després d’analitzar aquesta pel·lícula vam elaborar un decàleg, per classe, sobre els drets dels infants.

1. Dret a viure amb la nostra família, ser feliç i estimat.

2. Dret a rebre la informació adequada.3. Dret a tenir un lloc per viure en un

entorn saludable.4. Dret a tenir les coses necessàries.5. Dret a no ser obligat a fer allò que

no volem.6. Dret a tenir una identitat.7. Dret a tenir ajuda quan es

necessita.8. Dret a ser tractat per igual,

vinguem d’on vinguem o pensem el què pensem.

9. Dret a ser cuidats i curats quan es necessiti.

10. Dret a anar a l’escola i tenir una bona educació.

1. Tenir dret a tenir una casa en un entorn saludable.

2. Tenir dret a tenir una nacionalitat i un nom que ens doni identitat.

3. Tenir dret a no ser obligats a fer coses que no volem.

4. Tenir dret a poder anar a l’escola per obtenir un bon aprenentatge.

5. Tenir dret a ser integrat dins un grup, sense importar el sexe o la procedència.

6. Tenir dret a tenir una educació sense baralles ni violència.

7. Tenir dret a donar la nostra opinió sobre les coses que ens afecten.

8. Dret a viure amb qui més esti-mes.

9. Dret a rebre protecció.10. Dret a rebre sempre una alimen-

tació saludable i variada.


treballem SUPERIOR 6èEn relació amb aquest tema, els i les alumnes de cinquè, a les hores de coneixement del medi social, hem elabo-rat un mapa conceptual a partir del dret de la Declaració universal dels drets humans a tenir un habitatge digne.



A partir d’aquestes reflexions i treballs ens hem fixat en els Premis Nobel del 2014 per la Pau. Els ultims guan-yadors d’aquest premi han estat dues persones que tenen molta relació amb els drets de l’infant. Els alumnes de sisè hem estudiat aquests dos personatges.

Però, què són els Premis Nobel? El nom és en record d’Alfred Nobel, químic i enginyer suec, que va ser qui va inventar la dinamita. Ho va fer amb molt bona intenció, amb la idea de fer-la servir a les mines i fer que la feina fos més segura. Va ser tot un èxit, però amb el pas dels anys, se’n va anar fent un mal ús. En Nobel es va sentir molt culpable. Quan va morir, es va saber el seu testament on deia que donava tota la seva fortuna a la creació de premis que reconeguessin les persones, que durant l’any anterior, haguessin fet coses importants per la humanitat en les modalitats de física, química, medecina i fisiologia, literatura i per la pau mundial.

Els últims els van lliurar el dia 10 de desembre de 2014 a Estocolm i a Oslo el de la Pau. Ens hem fixat en aquest últim que ha estat per Malala Yousafzai i Kailash Satyarthi, per la feina que fan per defensar els drets dels infants.

Malala va néixer a Migora, al Pakistan, el 12 de juliol de 1997. Actual-ment té 17 anys i és la persona més jove que ha rebut mai aquest premi. En rebre’l, Malala va reclamar que no se la recordés com la noia tirotejada pels talibans sinó com la noia que lluita pel dret a l’educació de tots i totes i va dedicar aquest premi a nenes i dones que encara estan lluny de l’escola i de l’educació. Ha obtingut el pre-mi per la seva valentia a l’hora de defensar els drets dels infants, sobretot el dret a rebre una bona educació.


treballem SUPERIOR 6è

Kailash Satyarthi va néixer l’11 de gener de 1954 a l’Índia, en una família privilegiada. Quan tenia dotze anys va organitzar un grup d’alumnes per tal de repartir llibres i material a companys menys afortunats que ells, van crear un banc de llibres. Al llarg de la seva vida ha lluitat pels drets dels infants, sobretot ha treballat contra l’explotació infantil i, la seva organització, Bachpan Bachao Andolan ,ha aconseguit que 80 000 infants deixessin de ser esclaus. Està treballant en un projecte, poble a poble a l’Índia, per aconseguir que els infants no hagin de treba-llar i puguin rebre educació.

L’organització, Bachpan Bachao Andolan, en aquests moments està treballant en diferents aspectes, un d’ells és vetllar perquè a les fàbriques de l’Índia no hi treballin infants i intenta conscienciar la gent perquè no compri co-ses fetes per nens. L’etiqueta “Rugmark” certifica que les catifes índies que es venen a l’estranger no han estat fabricades amb mà d’obra infantil.

Aquesta valentia li va portar moments molt doloro-sos. Li van disparar un tret quan anava en l’autobús de transport escolar ja que els talibans consideren que les dones no han d’anar a l’escola.

Ella ens ha donat un gran exemple als nens i joves, fent-nos saber que nosaltres també podem lluitar a favor del dret a l’educació.En aquest moments està donant suport a les famílies de les nenes nigerianes segrestades.



A cinquè hem llegit el llibre Les vambes de la Sofia i hem pogut veure que hi ha molta relació amb el què ens diu la Malala: El dret a l’educació i la igualtat d’oportunitats entre nens i nenes. Es tracta d’un conte però sabem que encara hi ha molts nens i nenes al món que no poden anar a escola.La Sofia és una nena que viu en un poble pobre situat a l’Àsia.Ella sempre somia amb anar a l’escola i aprendre a llegir i escriure, però està molt lluny i ha d’ajudar a casa. Com cada any, arriba un comptador de persones al poble de la Sofia.En veure las vambes de l’ home, la Sofia s’ emociona molt i l’ home li mesura el peu i li diu:-D’aquí a 30 dies, rebràs un regal...Aquest regal li canvia la seva vida.

I no volem acabar sense compartir amb vosaltres els nostres desitjos.

DESITGEM QUE...

- S’acabi el terrorisme.- Que s’acabi l’esclavitud.- Que no hi hagin diferències entre nens i nenes.- Que s’acabin les guerres.- Que la gent pugui decidir lliurament.- Que totes les nenes vagin a l’escola el temps que desitgin.- Que no hi hagi diferències pel color de la pell.- Que es respectin més les nenes: que no les obliguin a casar-se, que acabin l’escolaritat igual que els nens.- Que els infants puguin viure amb la seva família. - Que no obliguin els infants a fer coses que no volen: a treballar, a deixar l’escola.

ALUMNES DE CINQUÈ I SISÈ



Aquest any, per primer cop a l’Escola, es va celebrar una festa de benvinguda a les noves famílies de pre-escolar. El divendres dia 30 a la tarda, quan els nens i nenes van sortir de la classe, es van trobar una bona sorpresa al sorral: un bon berenar i una miqueta de música!!! I mentre els infants jugaven, els pares i mares tenien l’oportunitat de donar un cop d’ull als plafons informatius que contenien informació de les diferents comissions de l’AMPA de l’Escola. Així mateix, van tenir l’ocasió de parlar amb els membres de les diferents comissions per conèixer de ben a prop les tasques que cadascuna d’elles porta a terme. Van ser informats de la manera com l’AMPA Barrufet s’organitza, de les di-ferents possibilitats de participació... i van po-der fer totes les pregun-tes que desitgessin.

La festa va ser tot un èxit i el sorral estava tan ple que no hi ca-bia ni una agulla! Esperem doncs que totes les fa-mílies en gaudissin d’allò més i es sentissin ben acollides. I sobretot, esperem haver aconseguit que els nous pares i mares de l’escola tinguessin, de primera mà i des del principi, informació sobre la tasca que l’AMPA de l’escola porta a terme i que aquesta informació els permetés trobar la manera com ells hi podien participar. Molts pares i mares aquell mateix dia ja van apuntar-se voluntaris per participar a les comissions, alguns ho van fer després d’uns dies d’acabar de reflexionar i d’altres... segur que s’apuntaran ben aviat, n’esperem molts més!

comissió comunicació i participació

FESTA DE BENVINGUDA DE PRE-ESCOLAR

No volem deixar de recordar un cop més que l’AMPA duu a terme una tasca vital per al funcionament de la nostra escola i que com més esforços ajuntem més bona tasca realitzarem. L’AMPA som tots i totes.

PA RT I C I P E U


comissió casal d’estiu

El passat estiu, com cada estiu, la comissió de Casal d’Estiu vam organitzar el Casal a l’escola. Amb aquestes quatre línies i aquest recull fotogràfic us oferim un petit tastet del que van ser les sis setmanes de casal. Amb l’arribada del bon temps, els prats i les ciutats s’omplen d’insectes de tota mena. Aquest any, un munt de bèsties i bestioles van visitar el casal amb una colla de personatges sorprenents i diver tits: la caçadora de papallones, el domador de puces, l’encantador d’abelles i molts més. Amb aquest fil conductor, es van desenvolupar els diferents jocs i activitats durant cada setmana. Es van realitzar un ampli ventall d’activitats lúdiques i participati-ves en que els nens i nenes van ser els protagonistes. Es van realitzar activitats de lleure



variades, adients a l’edat dels nens i nenes: gimcanes, jocs d’aigua, contes, cançons, danses, jocs i tallers. Diferents activitats per fer descoberta al barri (can Mantega, Can Batlló, l’hivernacle, el Mercat…) i, un cop per setmana, es va fer una sortida de tot el dia, a algun parc o plaça. Aquest any al voltant de 125 nens i nenes d’entre 3 i 10 anys van poder gaudir del Casal d’estiu de l’escola Barrufet, es van endinsar cada setmana en la fantàstica història d’un d’aquests perso natges, i sembla que s’ho van passar d’allò més bé de la mà dels animals més petits. Aquí en teniu una petita mostra.

Fins l’estiu vinent!


comissió jornada continuada

El dEbat sobrE la jornada escolar:un procés participatiu

per construir l’escola que volemEl curs 2011-2012 es va crear a l’escola una comissió de mares, pares i mestres per obrir i organitzar el debat sobre què significava la jornada continuada. Si era possible i era opinió generalitzada, es volia també demanar a la Conselleria d’Ensenyament un canvi d’horari, de manera que en lloc de fer dues sessions escolars (de 9 a 2/4 d’1 i de 3 a 2/4 de 5), l’horari escolar passés a ser de 9 a 2 (i qui es quedés a dinar sortís a 2/4 de 5). Es va realitzar un bon debat, en el sí de la comissió i en el claustre, però al final es va considerar que el moment (començaven les grans retallades) no era el més adequat, perquè calia tenir molta força per fer front a les dificultats i no perdre’s en debats que potser ens afeblirien. Així doncs, la feina feta es va arxivar.Aquest curs 2013-2014, s’ha tornat a crear una comissió per tornar a engegar el debat. Les mares i pares que la formen són diferents, però el professorat (amb alguna excepció) és el mateix. El seu objectiu és reobrir el debat per arribar a una votació de totes les mares i pares i del Claustre per tal que el Consell Escolar, en funció del resultat, prengui una decisió.Durant aquest curs, la comissió ha realitzat un seguit d’actuacions: escriure un article a la revista del primer trimestre; recollir informació, articles de reflexió i experiències d’altres escoles a la pàgina WEB de l’escola; situar bústies als vestíbuls per recollir suggeriments; organitzar una xerrada amb Màrius Martínez, doctor en Pedagogia a la UAB; mantenir un debat en una sessió de la Junta Ampliada i celebrar una reunió de la comissió amb el Consell Escolar. Totes les aportacions s’han recollit en el document que us va arribar i es va debatre en la trobada del 27 de maig. El curs vinent hi ha previst realitzar una altra xerrada i, en la data que fixi el Consell Escolar, la votació per saber l’opinió de totes les mares i pares.

Un diàleg molt enriquidorEl debat del 27 de maig va ser una activitat per compartir, amb les famílies de l’escola, la feina feta al llarg del curs i tenia com a punt de partida el document donat a totes les famílies que recollia els principals arguments a favor i en contra de la jornada continuada, endreçats en els 9 temes que podeu veure en la imatge dels gomets. Des de la Comissió volíem acabar el curs havent tingut un espai pel diàleg, on expressar dubtes, idees, qüestions, opinions i tot allò que els pares i mares creguessin important dir. La sessió, que es va fer al menjador de l’escola, va acollir una cinquantena de persones (i l’aula d’anglès una vintena d’infants) i va constar de dues parts. Com que es volia potenciar la participació de tothom, en la primera part es van fer 4 petits grups que van debatre alguns dels pros i contres a tenir en compte. La segona part va ser una posada en comú de tots els grups. I un cop acabada, cadascú va fer la seva reflexió personal i va enganxar en una graella un gomet verd a l’aspecte que creia que amb la jornada continuada quedaria afavorit i un gomet vermell al que li generava més neguits. L’activitat va ser molt participativa i hi va haver respecte cap a totes les opinions, enriquint-nos amb les diferents aportacions i punts de vista.

els principals avantatges i inconvenientsTot i que en el moment d’escriure aquest article encara no s’han pogut recollir totes les conclusions del debat (feina que es farà i penjarà al web de l’escola), a grans trets, es podria dir que les principals preocupacions giren al voltant de l’impacte que podria tenir el canvi de jornada sobre la cohesió social, de què passaria amb les beques de menjador, de les dificultats per poder trobar famílies per a fer tallers, de la possible pèrdua de relació amb els/les mestres i la idoneïtat que els infants dinin a les dues. Es tracta, però, de temes sobre els que la comissió està treballant per trobar possibles solucions.



Pel que fa als aspectes positius, destaquen els relacionats amb la conciliació familiar, el temps lliure i la capacitat d’atenció. Es veu positiu el fet d’ajuntar totes les hores lectives, possibilitant que les hores de després de dinar siguin de lleure, dins o fora de l’escola. A més, el canvi de jornada pot afavorir que més infants dinin amb les seves famílies. La Comissió també s’ha compromès a estudiar quantes famílies seguiran fent ús del servei de mitja pensió per analitzar si aquest es veuria afectat. Cal dir també que tothom està d’acord en que aquest és un debat difícil ja que no hi ha ni una resposta clara ni una solució ideal. L’educació ideal, aquella que millor s’adapta a les necessitats dels nostres infants –i que tots volem–depèn de molts factors, però sí que és imprescindible tenir un projecte d’escola, compartit per mestres i famílies i, en aquest sentit, aquest debat enforteix el nostre projecte d’escola. Així doncs tanquem aquest curs amb molta feina feta i amb la satisfacció d’estar treballant per una escola pública i de qualitat.

R Gomets Rojos

Gomets Verds

El dEbat sobrE la jornada escolar:un procés participatiu

per construir l’escola que volemEl curs 2011-2012 es va crear a l’escola una comissió de mares, pares i mestres per obrir i organitzar el debat sobre què significava la jornada continuada. Si era possible i era opinió generalitzada, es volia també demanar a la Conselleria d’Ensenyament un canvi d’horari, de manera que en lloc de fer dues sessions escolars (de 9 a 2/4 d’1 i de 3 a 2/4 de 5), l’horari escolar passés a ser de 9 a 2 (i qui es quedés a dinar sortís a 2/4 de 5). Es va realitzar un bon debat, en el sí de la comissió i en el claustre, però al final es va considerar que el moment (començaven les grans retallades) no era el més adequat, perquè calia tenir molta força per fer front a les dificultats i no perdre’s en debats que potser ens afeblirien. Així doncs, la feina feta es va arxivar.Aquest curs 2013-2014, s’ha tornat a crear una comissió per tornar a engegar el debat. Les mares i pares que la formen són diferents, però el professorat (amb alguna excepció) és el mateix. El seu objectiu és reobrir el debat per arribar a una votació de totes les mares i pares i del Claustre per tal que el Consell Escolar, en funció del resultat, prengui una decisió.Durant aquest curs, la comissió ha realitzat un seguit d’actuacions: escriure un article a la revista del primer trimestre; recollir informació, articles de reflexió i experiències d’altres escoles a la pàgina WEB de l’escola; situar bústies als vestíbuls per recollir suggeriments; organitzar una xerrada amb Màrius Martínez, doctor en Pedagogia a la UAB; mantenir un debat en una sessió de la Junta Ampliada i celebrar una reunió de la comissió amb el Consell Escolar. Totes les aportacions s’han recollit en el document que us va arribar i es va debatre en la trobada del 27 de maig. El curs vinent hi ha previst realitzar una altra xerrada i, en la data que fixi el Consell Escolar, la votació per saber l’opinió de totes les mares i pares.

Un diàleg molt enriquidorEl debat del 27 de maig va ser una activitat per compartir, amb les famílies de l’escola, la feina feta al llarg del curs i tenia com a punt de partida el document donat a totes les famílies que recollia els principals arguments a favor i en contra de la jornada continuada, endreçats en els 9 temes que podeu veure en la imatge dels gomets. Des de la Comissió volíem acabar el curs havent tingut un espai pel diàleg, on expressar dubtes, idees, qüestions, opinions i tot allò que els pares i mares creguessin important dir. La sessió, que es va fer al menjador de l’escola, va acollir una cinquantena de persones (i l’aula d’anglès una vintena d’infants) i va constar de dues parts. Com que es volia potenciar la participació de tothom, en la primera part es van fer 4 petits grups que van debatre alguns dels pros i contres a tenir en compte. La segona part va ser una posada en comú de tots els grups. I un cop acabada, cadascú va fer la seva reflexió personal i va enganxar en una graella un gomet verd a l’aspecte que creia que amb la jornada continuada quedaria afavorit i un gomet vermell al que li generava més neguits. L’activitat va ser molt participativa i hi va haver respecte cap a totes les opinions, enriquint-nos amb les diferents aportacions i punts de vista.

els principals avantatges i inconvenientsTot i que en el moment d’escriure aquest article encara no s’han pogut recollir totes les conclusions del debat (feina que es farà i penjarà al web de l’escola), a grans trets, es podria dir que les principals preocupacions giren al voltant de l’impacte que podria tenir el canvi de jornada sobre la cohesió social, de què passaria amb les beques de menjador, de les dificultats per poder trobar famílies per a fer tallers, de la possible pèrdua de relació amb els/les mestres i la idoneïtat que els infants dinin a les dues. Es tracta, però, de temes sobre els que la comissió està treballant per trobar possibles solucions.

*Fe d’errades: Aquest article va ser preparat per aparèixer en l’anterior edició de la revista en la qual no va aparèixer per error. Es publica ara sense nova revisió de contingut.


comissió escola inclusiva

Hola famílies, des de la comissió escola inclusiva de l’AMPA de Barrufet volem compartir amb vosaltres algunes de les reflexions i conclusions amb les quals el grup de treball de la

comissió treballem i ens serveixen per orientar les nostres accions dins i fora de l’escola.

Pel que fa referència al terme inclusió, entenem i compartim que no només és per l’alumnat amb necessitats educatives especials, es tracta d’afavorir el desenvolupament de tots i cada un dels nens i nenes de l’escola independentment de la seva condició física, psíquica, de raça, cultural i de sexe.

Dit així sembla a priori quelcom obvi o natural però el dia a dia, a les notícies, a altres escoles, a instituts, amb els amics, amb la família, a la feina,... sabem que no és així.

A Barrufet, la nostra realitat educativa més propera, el que ens trobem és diferent, la inclusió és un valor present en el projecte educatiu de l’escola. Sabem també que hi ha situacions que no només depenen de la voluntat de la comunitat educativa, sinó de les pròpies polítiques educatives que no afavoreixen la inclusió entesa com un dret a ser escolaritzat a on demanin les famílies, sinó què en realitat és un pelegrinatge en busca d’una escola inclusiva que pugui atendre el seu fill o filla. El fet que Barrufet sigui una escola amb una metodologia i un projecte inclusiu fa que la nostra escola sigui un referent en inclusió. I, per què no totes les escoles? Això sí que és un tema polític.

Les famílies d’aquesta comissió acompanyem i donem suport a aquest procés i pensem en maneres de fer arribar aquest missatge d’inclusió a tota la comunitat educativa, tot i que a vegades pensem que s’entén equivocadament que la comissió és només per a famílies amb fills i filles amb necessitats educatives especials i no és el que desitgem com a comissió. Ens agradaria compartir aquest espai amb moltes més famílies de l’escola i poder assegurar el futur d’aquesta comissió. En-guany s’han incorporat tres famílies i actualment som unes set les que en formem part. Aprofitem aquest espai de la revista per donar les gràcies al Tomàs Callau, un dels pares d’aquesta comissió, per la seva dedicació i implicació, ja que aquest any no en formarà part “presencialment” tot i que sabem que ens dóna tot el suport que ens calgui.

Us recordem que formem part de la Plataforma per una escola inclusiva a Catalunya i al 2011 vam crear la Xarxa per una escola inclusiva a Barcelona, tenim un bloc i estem al facebook i enguany també formarem part de la comissió per l’escola inclusiva de FAPAC. A nivell de districte també tenim trobades amb el tècnic Ferran Urgell, del Servei de Promoció i Suport de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. El curs passat vam participar al seminari d’escola inclusiva organitzat pel districte de Sants, les Corts i Sarrià amb el tema del paper de les famílies. També, com algunes famílies sabreu, fem un conte en l’espai de tallers, a cicle mitjà: “El conte de les quatre cantonades” i ja estem treballant en el proper barrufacrispetes. Dues famílies de la comissió i dues mestres de l’escola també van fer una xerrada adreçada a l’ alumnat de la Universitat de Pedagogia i van explicar com es treballava la inclusió al centre i quina era la vivència de les famílies a l’escola. Com a última actuació vam participar en l’organització de la gimcana que es va fer a la “Jornada Lúdica per l’escola pública” el passat 4 d’abril al Parc de l’Espanya Industrial; vam proposar activitats per sensibilitzar als nens i nenes sobre discapacitats sensorials i motrius.

Ara, des de la Comissió per l’Escola Inclusiva us convidem a fer una reflexió sobre en quina mesura coneixem, ente-nem i acceptem l’educació inclusiva. No és un test científic, ni tampoc pretenem extreure conclusions de les respostes. És un qüestionari que pretén fer-nos reflexionar sobre què tenim cadascú de nosaltres, ja que volem avançar i donar idees de com podem viure, educar, treballar i gaudir tots plegats.

nen, nena, jo, tu, alt, alta, baix, baixa, gran, petit, petita,

blanc, blanca, negre, negra, ràpid, ràpida, lent, lenta, rialler, riallera,

mogut, moguda, tranquil, tranquila nen, nena, jo, tu, alt, alta, baix,

baixa, gran, petit, petita, blanc, blanca, negre, negra, ràpid, ràpida, lent, lenta, rialler,

riallera, mogut, moguda, tranquil,

tranquila

1. Tot l’alumnat té dret a anar a l’escola que triïn els seus pares, sigui quina sigui la seva capacitat. 2. La inclusió de tota la diversitat d’alumnat és possible, sense cap excepció. 3. La inclusió escolar és un indicador de qualitat i eficiència del conjunt del sistema educatiu, i és un benefici per a tota la comunitat educativa. 4. La convivència amb persones diferents és sempre enriquidora, millora el creixement personal i del conjunt del grup.

POC FORÇA MOLTGENSVALORA EL GRAU D’ACORD AMB LES SEGÜENTS AFIRMACIONS:



5. La presència d’alumnat amb necessitats educatives específiques en una aula ordinària pot perjudi-car el progrés del conjunt de tot el grup-classe. 6. Atendre alumnes amb necessitats dins l’aula suposa una millora en la metodologia utilitzada en tot el grup (2 mestres a la classe, grups cooperatius...) 7. En els processos d’inclusió d’alumnes amb dificultats importants les famílies tenen un paper en afavorir o no aquest procés, especialment en l’àmbit de fora de l’escola (convidar als amics a casa, treballs escolars, aniversaris...) 8. Totes les activitats (extraescolars , sortides , colònies , piscina) han d’estar adequades a tot l’alumnat, i tenir els reforços necessaris per poder-les dur a terme. 9. Tot l’alumnat de l’escola és diferent, tots i totes tenen capacitats diferents, però a l’escola no hi ha ni nens malalts ni nenes malaltes. 10. L’alumnat amb necessitats educatives específiques, tant si són permanents com temporals, està més ben atès en petit grup o de forma individualitzada, que no pas en el grup- classe.

11. Si el Consorci d’Educació no dóna suficients recursos per dur a terme correctament la inclusió de tot l’alumnat, no es pot acomplir aquesta tasca i cal esperar que es donin les condicions.

12. Tots els membres de la comunitat educativa han de tenir marcats uns objectius de millora edu-cativa, siguin del grau que siguin, envers cadascun dels alumnes que estiguin a l’escola .

13. Tot l’alumnat ha de tenir al seu abast les eines que li permetin obtenir el seu propi èxit educatiu (la millora en l’adquisició dels aprenentatges ) en finalitzar l’escolaritat obligatòria.

VALORACIÓ:

[email protected]

Bloc: http://xarxainclusivabcn.blogspot.com.es/Facebook: xarxa escola inclusiva BCN

Gràcies i seguim!!

• A les afirmacions 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 12, i 13 si has posat : Gens: 0 punts / Poc: 1 punt / Força: 2 punts / Molt: 3 punts

• A les afirmacions 5, 10 i 11 si has posat: Gens: 3 punts / Poc: 2 punts / Força: 1 punt / Molt: 0 punts

De 30 a 39 punts. Ets una persona que estàs a favor de l’educació inclusiva i t’adones dels beneficis que ens pot aportar a l’escola i a tota la societat.

De 15 a 29 punts. Entens què és l’educació inclusiva i t’adones que és un dret per a tots els alumnes, però no acabes de veure que estiguem en condicions de posar-la a la pràctica .

De 0 a 14 punts. Ens hauries de conèixer millor. Et convidem de manera ex-pressa a tots els actes que organitza la Comissió, per a què coneguis de primera mà els avantatges que suposa per a tothom l’educació Inclusiva.

Segurament aquestes afirmacions us hauran generat dubtes i podríem obrir un debat sobre aquests o altres aspectes. Per saber el que penseu ens podeu fer arribar les vostres reflexions o comentaris al nostre correu:


comissió diables

com funciona la seguretat a la Colla de Diables i Tabals del Barrufet?

És evident que a diferencia d’altres manifestacions populars, els co-rrefocs porten un risc implícit pel fet d’utilitzar molta piro-tècnia i “elements de foc”.

Però a les colles de diables i diablesses s’adopten tota una se-rie de mesures que minimitzen els riscos i que, regulades per or-ganismes oficials (la Generalitat principalment), garanteixen que en un correfoc hi hagi la se-

guretat suficient. En contra del que passa, per exemple, en una diada com Sant Joan, on sense formació concreta s’utilitza “foc” i pirotèc-nia a nivell particular, que a vegades te més riscos i po-tència que la d’un correfoc.

La nostra és una colla infan-til, per tant aquí la segure-tat encara agafa un punt més alt d’importància.

A nivell d’exemple, aquestes son algunes de les mesures que nosaltres posem en pràctica, i que afecten principalment als

diables i diablesses ja que ells estan més directament sota el “foc”:

- D’acord a la normativa actual tenim 8 membres de la colla que han rebut la formació RGCRE que demana la Generalitat de Catalunya, i que son els responsa-bles de la formació i seguretat a la resta de la colla.

- La resta de membres actius de la colla (adults i mainada), tabalers, tabale-res, diables i diablesses, reben la formació CRE que també demana la Generali-tat.

- La pirotècnia NOMÉS la poden manipular els adults. Els nens i nenes de la colla, no poden tocar-la, i sempre és un adult el que “carrega” i “descarrega” les maces.



- Realitzem assajos regularment per tal que els diables i diablesses s’acostumin a la pirotècnia, i aprenguin el que poden i no poden fer amb un maça amb piro-tècnia encesa.

- Posem cura en que els diables i diablesses vagin adequadament equipats amb casaques i proteccions que no deixin cap part del cos descoberta.

- Els nous diables o diablesses no poden participar directament en un correfoc si abans no han realitzat un assaig de colla.

- Els adults responsables dels diables participen en el correfoc com element de seguretat, fent passadís entre public i diables i diablesses, per evitar entrebancs i mantenir unes distancies mínimes.

- En el moment de carregar i encendre les maces, sempre hi ha un parell d’adults “carregant”, i un altre organitzant la fila d’encendre i revisant que la piro-tècnia estigui correctament col·locada.

I si vull anar de public a un correfoc?Un correfoc és un acte festiu que pot ser molt divertit i espectacular, però si el vols gaudir com a public i posar-te a sota del “foc” també ho has de fer amb unes mesures de seguretat mínimes:

- Utilitza roba de coto, amb màniga llarga i pantalons llargs per estar ben tapat de braços i cames i evita les fibres sintètiques.- Tapa’t el cap, amb un mocador o una gorra de cotó.- Pots ballar i saltar a prop dels diables i diablesses o sota d’ells si estan aturats, però MAI passis per davant d’ells quan estan caminat o corrent amb el foc encès.- MAI agafis amb la mà una “carretilla” (pirotècnia) que et trobis per terra, podria ser que encara no s’hagués consumit del tot.

Totes aquestes practiques garanteixen poder gaudir d’una activitat festiva tant nostra, i fer-ho sense riscos.

BONS CORREFOCS A TOTHOM!!!

[email protected]: @barrufadiables

Facebook: barrufafoc

48 número 60 - febrer 2015

passatemps el cau del barrufets


Benvingudes i benvinguts a l,escola !!

Cargols

Peixos

el cau dels barrufets

revista barrufet feb15

Documents