revista de l'assqciaclfc cultural rnt
TRANSCRIPT
REVISTA DE L'ASSQCIAClfc CULTURAL
RNT<M*KNMtyMARMOELASALUT
ASSOClAClO PREMSA FORANADE MALLORCA
Número 76 NOVEMBRE Any 1992
FfMI CARRfWWY-? C246)
[Sumari] ffHditorial i surnari 2Teriirunadcficíència... 3! ,o plnntfl n<tfalticn d'Hs Puig,a debat 4Manifest en deftu..a de Ia I.leid' t i spnisNa(uials 6Qui iio vol recordar cl seupassat... /Sa Xeiiadeta 8Bu IHt de Notícies 12Associació de PrenisaForana 13Demografia. Telèfons,Horaris» 1-4Hl tr-mpsí Temps passat 15Assi&tenciaSocial 16l,a contaminació acústien 17üi (vue natural des'A1bufera 18Carrerany Esportiu ¿QFciui Carrerany 24
VstíataatEKOUiFranciscà JordàMw .̂i FerriolI"C \IuiicnacCC* Maria de Ia SalutArxiu Fi·iit Carrerany
POPTADA:Hxtreta del Costumari CatalAd'cri Joan Amades
Prendre una decisió o postura en temes que podenser problemàtics, o que podeu analitzar-se des de per-spectives diferents i sovint enfrontades, ès difícil i nosempre encrertat. Davant de Ia notfcia apareguda a Iapremsa, que a es Puig s'hi volia construir una planta deproducció asfàltica, Ia gent de Maria començà a cspecii-lar sobre els beneficis o inconvenients que unainstal.lacio d'aquest tipus podria representar per alnostre poble. De llavors ença, però, el silenci, o mes bendit, Ia manca de notfcies, s'ha imposat a Ia informaciósobre el tema. Nosaltres, tal i com hem procurat fersempre, volem aportar les pagines de Ia revista, perquèserveixin de tribuna de debat on els temes que afecten di-rectament Ia vida del nostre poble hi trobin un ressòpúblic i obert.
Es pcr això quc hem vofe>ut començar pcr demariara l'empresa interessada en el projecte (FONTTIISA), i aIa maxima autoritat del poble (el batle RAFHL), comestava el projecte i tes característiques que tenia. Tant delque ens diu l'empresa, «om del que ens diu en Rafel, noens en podem fer una idea clara del vessant positiu onegatiu de Ia instal.lació. Ara be. allo que sI que tenimclar és quc una cosa, no pel fct d'ajustarse a Ia legalitatha de ser necessàriament bona per al conjunt de Iapoblació, ni l'interés d'uns pocs no ha de passar perdamunt de les hipoteques coLlectives. Tisperem, ido.que aquests informes arribin i a partir d'aqui comencema definir postures i a prendre actituds.
^ v
nQLTIP DF! REDACCIÓ:
2tlagi I7CuAoI l.iuUuaPere Fons: PascualJoan C/t:lulx;ii VUu>Març>alida Mas VicensJaume Mestre L·lompartOriofre Sureda Ribas
HAK PAKÍlCIPAT EM AQUEívT NÜMERO:Club Ciclista de Maria de Ia Salut, Joume Sontandren Siirrdn.Maria Ferriol (Assistenta Social), Pere CrespI, Grupd'Omitologja Balear, Pep Ferriol, Revista AlgehelI.
EEtfTA: Associació Cultural FENT CARRERANY.Sant Miquel, 11 O751<7 Maria de Ia Salut
IMPRIMEDC:Apostol> Civilizador.Petra. ' Lo redordò df? M Corr*ony
N« L>EPOSrTLECxAL: FM4S771986
no cb íu iebpmiauble Oc i«opinions díls qui hi rscriupn
'.JJ
FEMI CttREMHY - 3 (247)
TENIR UNA DEFICIÈNCIAFÍSICA NO VOLDIR SER MANCOVÀLIDQUEUNALTRE
Divendres dia 2 d'octubre hi va haver al'església de Maria un acte que s'ha de quaUficarnecessàriament d'extraordinari. Aquell diavàrem conèixer un bon grapat de gent, qualifi-cada lleugerament com a miiiusvàlida, Ia qualens donà una lliçó que serà diflcil d'oblidar.
Un al.lot al qual H faltaven part de les extre-mitats superiors i inferiors, una nina amb cadirade rodes, un nin amb unes deficiències p.sicomotrius molt pronunciades i una altra donaparalitica de resultes d'un accident es mos-traven i ens mostraven que Ia veritableminusvàlua Ia patim nosaltres, els"teòricament" sans. Som nosaltres qui elsposam les barreres, som nosaltres qui ens elsmiram com una cosa estranya.
En Rafel Company, pare d'un nin ambdisminucions físiques, parlà de l'associació quea Mallorca lluita per aconseguir el màxim per aIa gent que pateix aquestes disminucions.Digué que era una lluita diflcil, que topava ambmoltes incomprensions i enumerà algunes deles fites aconseguides durant els anys que duenfuncionant.
En Xavier Torres, un jove que s'ha fetfamós per Ia seva participació exitosa als passatsJocs Paralïmpics a Barcelona parlà del seu cas.Digué que agraïa enormement als seus pares elfet que l'haguessin ajudat a ser un jove com elsaltres, que l'haguessin tractat sense facilitar-liles coses, procurant que es pogués valer per ellmateix. Digué que trobà en l'esport una manerade desenvolupar-se físicament i quel'experiència dels Jocs de Barcelona havia estatinoblidable. Parlà després el seu pare i va fer unadenúncia pública de Ia indefensió en què estroben les parelles que tenen un fill o una fillaamb alguna classe de disminució, Ia poca infor-mació que reben i Ia quantitat de problemes quesorgeixen quan una parella es troba amb un casaixI. Es va demanar on eren els milers dedisminuïts que segons les estadístiques hi ha aMallorca i parlà de pors. Pors dels pares detreure ete seus fills als carrers, por del que diran;pors que l'únic que fan és perjudicar els fills, iprivar-los de Ui possibilitat de desenvolupar-secom a ciutadans normals.
També n'Alna GHnard, participant ate Jocsde Barcelona com en Xavier i na MargalidaMora, parlà de pors. De Ia por que tenia, quanera més petita i pensava com s'ho faria el dia queete seus panes no Ia poguessin ajudar. De com es
va plantejar que l'única manera de ser tengudaen compte, de ser valorada com qualsevol altra,era demostrant-se a elta mateixa i als akres que sibé no podia caminar, ni córrer, com una ninaqualsevol, sI que podia en canvi ser tan bona perals estudis com Ia millor de Ia classe. Això, i unspares meravellosos, l'ajudaren a superaraquestes pors.
En Bielet, conegut carinyosament ambaquest diminutiu, va ser el següent a parlar.Amb unes dificultats enormes d'expressió va dirque a través de l'esport es podien aconseguirsuperar molts de problemes. Després de Ia xer-rada d'aquell vespre vaig saber que aquell al.lota base d'una rehabilitació especial havia acon-seguit abandonar el llit on es trobava sotrnes ique havia aconseguit parlar amb un mínim defluïdesa.
Na Margalida Mora, una dona casada iamb infants, parlà de Ia sevasituació des delmoment en què, per causa d'un accident, esquedàparalitica i condemnada a una cadira derodes. Va ser una situació nova a Ia qual s'hi hahagut d'adaptar a marxes forçades.
També parlà n'Esperança Quintana, re-presentant del MEC, que cantà les lloances delseu ministeri per afavorir els disminuïts.
Amb una església més de mitja, ocupadaen bona part per al.lots i al.lotes ben jovenets.aquell vespre resultà especialment emotiu.Veure com en Xavier, n'Aina, en Bielet i naMargalida, havien aconseguit superar aquellesbarreres que nosaltres, eLs "sans", ete hem anatcol.locant al seu davant; que se'ns mostraven tali com són, i que l'únic que reclamaven era queels tenguéssim amb compte amb les seves ne-cessitats especifiques, va ser una lliçó per nooblidar.
Gràcies per Ia vostra força de voluntat.Joan Oelabert
FfNT CARR[RANY - 4 (248) NòwxribL·igyZ
LA PLANIA ASFÀLTICA D'LS PUIG1 A ÜLBAÍLa revista Fent Carrerany ha fornnulat
unes preguntes a l'empresa local FONTHISAamb motiu d'aparells i moviment a una part delPuig-
-Que son i per què són aquells aparells quehi ha aparcats darrere el cementiri?
* Son uns aparells permuntar un fàbrica deformigó asfàltic
-Creis que aquesta planta de formigóasfàltic serà útil per a Ia gent de Maria?
* Diria que indirectament sI, i els motiusserien els seguents:En primer lloc diré que hi haun projecte per a una indústria i això suposa unallicència municipal i unes entrades per al mu-nicipi i per a Ia gent de Maria.
En segon lloc s'han ofert unes prestacionsa l'Ajuntament: posaraglomeració asfáltica pervalor d'unes 5OOOOO pessetes anuals durantels dos o tres anys d'obtenir Ia llicència munici-pal. De tot això els beneficiaris seran les per-sones que viven a Maria, jn que seran unes obresmunicipals, per les quals el poble no haurà depagar ni una pesseta.
Rn tercer lloc hi haurà una llicència fiscalque s'abonarà anualment al municipi de Maria.
* HIs beneficis en jornals i benestar justifi-caran l'ocupació d'uns terrenys i Ia contam-inació del medi?
* Vos diré que està prevista Ia instaLlació
en una pedrera amb llicència de l'any 1975.Esper això que no agafam noves terres. Aquestestenen 8 ò 9 metres de profunditat per un millorimpacte ambientaLD'enfora a penes es veurà.
Quant a beneficis enjornals, es crearanquatre llocs de feina.Per desgràcia, avui hi haaugment d'atur.
RefewFa Ia contaminació del medi, ésminima, és inferior a qualsevol tractor o camióque circula per Ia via pública.
Intentarem explicarel funcionament deles màquines Ja que pareix que hi ha un poc deconfusió.
El formigó asfàltic o aglomeració és unamescla d'àrids i betum asfàltic que es realitza de
VISTA FRONTAL
^ r/ ¿
;̂
NcweniKLl992 FEWI CARRFRANY -5 (249)
Ia següent manera: L·a planta constade duestolves on es depositen els àrids; uns depòsits debetum asfàltic i un de fuel-oil. Com a norma deseguretat, els deposits són instal-lats, a Ia ve-gada, dins uns estanys fabricats amb obra, per sihi hagués una avaria, perquè el liquid nos'escampàs, sinó que quedàs dins l"estariy.Quant a avaries, és dificil que es donin ja quetota Ia planta és dirigida per ordenadors que. aIa més petita anomalia, Ia planta queda parnlitzada. EIs àrids són transportats amb cintes alscilindres i s'encalenteix amb un encenedor,igual com es fa als foms, o a Ia calefacció d'unedifici o un col.legi. En el cilindre ebs àrids s'en-calenteixen fins a certa temperatura, eliminnntIa pols. Això es realitza mitjançant un ventiladorque ho fa passar fins els filtres de màniga (Aquests estan formats peruns panellsen sèriedeixant Ia pols en els panells i les miquetessolides són depositades en un recipient que He-vors, mitjançant un sinfi, són eliminades i l'airenet surt a l'exterior). Hs clar que qualsevol tallero fabrica contamina més si no té aquestesrnesures correctores quant a contaminació.Una vegada calent i net l'arid,es conduït a unaformigonera on es mescla amb el betum asfàlticque és encalentit amb el mateix sistema. Com es
Va serel passat mes de Setembne i a travésde Ia premsa, quan Ia gent de Maria sabé de lesintencions d'una empresa del nostre poble, deconstruir una planta de producció asfàltica dinsde les graveres d'es Puig. Poc abans, els veïnatsde Maria havien vist com darrere del cementenapareixien unes construccions metal.liquesmisterioses i molt voluminoses que ningü noassociava a res especiaL
Ha passat més d'un mes de llavors ença icorn que d'aquell tema no se n'ha tomat puilai,Ia gent no sap ben bé com ha quedat, ni les pas-ses que fins ara s'han donat. Per això decidiremanar a parlar directament amb en Rafel, el batle,per demanar-li com estava Ia situació i comhavia anat tot el procés. Hl passat diumenge dia25 de Març portarem una estoneta sobre el tema.
-Rafel, com haanat tot aquest procés i en quinasituació ens trobam ara mateix?
*Be, tal i com es pot comprovar en el registre.l'empresa FONTHISA té des de l'any 75 unperrrds d'explotació de Ia gravera. Com sabeu aes Puig n'hi ha un parell de graveres. ElIs tenenIa situació regulada i sé que estan obligats apresentar un informe d'allò que hi fan aixf com
pot comprovar, no hi ha cap contacte del focamb el betum,pel que no es produeixen gasoscontaminants. Com heu pog,ut veure, nomes hiha un encenedorcom en altres llocs que hemanornenat, per encalentir els àrids i l'oli i aque-sts, el betum.I,a planta duu instal.lats uns gransfiltres de màniga, com posa el projecte, pereliminar Ia possible pols o els gasos de Ia com-bustió del fuel-oil.
Corn veis.es prenen totes les precHiioion-spossibles. S"ha fet un projecte de Ia contam-inació de l'ambient.
- Quem això funcioni, hi haurà molt demoviment de camions per transportarl'aglomerat, ¿teniu alguna solució al respecte?
* Hem pres precaucions. Tenim uns ter-renys que comuniquen es Puig amb Ia carreterade Maria a Petra. EIs camions sortiran per alla.en direcció a Petra o Santa Margalida per íiiutr alseu deso. No passaran pel casc urba de Maria.
Per acabar volem dir que. de 4O õ ¿>Ometres de Ia planta, una persona no snhrà ^jfunciona o no.
Esperam haver.aclarit alguns dubtes. Sin'hi hagués més, estam a Ia disposició dequalsevol per aclarirlos.
Pere Fons Pascual
un pla de repoblació de Ia gravera explotada,rnentre n'exploten una altra. Ara fa po ,̂ presciitaren una sol.licitud a l'Ajuntament pera Iacontrucciò d'una Planta de Producció Asfàltica.Aquesta sol.licitud anava acompanyada d'unestudi medioambiental (aportat perl'empresa), del qual no es desprenien proble-mes importants, de les característiques del projeute, amb una inversió milionària, aixI comd'altres papers de caràcter preceptiu.
L·a nostra resposta va ser demanar-lostemps, p*^r assex.sorar-nos be i mentrestrant eLsdemanarem que aturassin tot el procés; és a dir
FFHT CARRERANY 6 C25O) Nov*3rfae,jyyL>.
qiK no fessin res; fins que tes coses no estiguessini més clares. Nosaltres hem demanat informes a
un assessorjuridic, a un engiiiyerde carnins, al'equip redactor de les noves normessubsidiaries, aixi com un estudi d'irnpactemedioambiental. Tota aquesta informació, ahores d'ara, encara no ens ha arribat.
-Si eri aquella zona, segons les normessubsidiaries, no està prevista una cosad'aquestes, amb quin concepte es basen perroclamai Ia seva sol.licitud?
*Hi ha una manera legal de fer-ho i és emparant-se en el concepte ariornenat d'"interes social".Per aquest concepte i mentre no hi hagi una7.ona especifica per a aquest tipus d'indüstries,s'hi han construït restaurants, tallers, ben-zirieres, etc. Som ben conscient que és dif!cilestablircriteris homogenis per a Ia qualificaciód'"interes social" si d'entrada no tenim un es-pai destinat a sòl industrial.
•lis pot negar un Ajuntament a donar un permIsper aquest concepte?
* Ks clarque si que es pot negar si allò que esdemana té aspectes negatius o no s'ajusta a Ialegalitat. Normalment quan unAjuntament ac-cedeix a una construcció d'aquestes
característiques sol demanar unes contrapres-tacions, cosa que també passaria si al final esconcedis el permis per a aquesta planta.
-Sabeu res en concret sobre una plantad'aquestes característiques? ¿Què implicariaper al paisatge d'es Puig, quin moviment devehicles hi hauria per dins del poble, quinscomponents qufmics o contaminants utilitzaper al seu funcionament, què passa amb elsresidus que crea, si es que en crea, etc.?
*De tot això que em demanes no te'n puc dirresperquè tal com t'he dit els informes encara noens han arribat. Bstam dernanant informació apobles on hi ha, o hi havia plantes en funcion-ament. Totes aquestes coses, però, s'hauran dedeixar molt clares, aixl com el benefici que elpoble en pot treure.
-N'heu parlat amb els altres grups que hi ha a IaCasa de Ia VlIa?
*Des que s'ha encetat el terna riomes hem tengutuna reunió, a Ia qual el PP no s'hi presentà ivàrem quedar que esperaríem a sebre méscoses. A base de suposicioiu* no es poden t:stablircriteris d'actuació.
Joan Gelabert
MANIjJS. LN DlILNSA DE LA LLE DISPlLS NATURALSAmb el prec de Ia seva publicació el CX)B ens ha fet arribar el segUent manifest:
"Ets espais naturals de les Balears constitueixen el patrimoni col.lectiu més important de lesnostres illes, tant pels valors intrínsecs d'aquestes àrees, com per motius culturals, econòmics i dequalitat de vida. Es responsabilitat indefugible dc tots contribuirà Ia preservació d'aquests espais,possibilitant aixI Ia seva transmissió a les generacions futures.
Ués de gener de 1991 comptam a les Balears amb una Uei de protecció dels espais naturate, un<jde les aspiracions populars mes «sentides dels darrers anys.
E>issortadarnent ja s'ha presentat al Parlament Balear uria proposició per rebaixar Ia pro-tecció que atorga aquesta HeL L^i seva aprovació suposaria una greu amenaça per a Ia conservaciódel riostre patrimoni natural, i constituiria un acte d'irresponsabilitat històrica.
I.es associacions, sindicats, partits, entitats i institucions que signen aquest manifest derrianen:
*Que no sigui acceptada aquesta proposició de modificació a Ia baixa de Ia IJei d'EspaisNaturate.
*Que es prenguin mesures efectives per assegurar Ia conservació efectiva de les àrees inck>ses.il uataltr¿».
Nouen*KU9Q2 FEKf CARRERAMY - 7 <2.si)
OUI NO VOL RECORDAREL SEU PASSAT,
ESTA CONDEMNAT ATORNAR-LO VIURE
Diumenge de tardor a l'antic camp deconcentració de DACHAU, a uns vintquilòmetres de Münic.
Hl dia és fred. El vent cs fica com un espasa.Aquf,a l'hivem Ia fredor arriba a molts de grausper baix del zero.
Però no feia gens ni mic.a de falta que elvent i Ia pluja ens xopas el cos. El recond històric,Ia presència de més de setanta mil morts, ensficava l'esgarrifança fins el moll del ossos i ensposava un nus a Ia veu i ens empenyia lesllàgrimes cap a Ia plorera.
Tot estava molt adesat, molt ben presen-tat, gairebé desinfectat. Aquest, diguem-nerigor històric, tot despullat de demagògia i d'es-pectacularitat, lluny de deixar-te indiferent,ajudA que el calfred t'arribàs fins a l'ànima. L<esxifres dete morts, tots ben ctassificats segons fossinjueus, homosexuals, polonesos, espanyols,capellans...,en Hoc de semblar-te unaestadística, et copejava ets ulls i el sentiment, tal-ment si fos un acurat i profund poema sobre eldolor i Ia humana contradicció.
De cop i volta, al final del museu, damuntIa portalada de sortida em sacsà Ia frase defini-tiva:
QUINO VOL RECORDAR EL SEU PASSATESTÀ CONDEMNAT A TORNAR-LO VIU-RE.
El guia ens explicava que els nins de lesescoles venen, al manco un pic a l'any, a recor-dar Ia terrible lliçó de Ia seva pròpia història.Sens dubte -ens seguia explicant el guia- molts
d'ells descobreixen que tenen algun familiarnazi. Però aprenen també Ia gran llicó:"Recordar Ia història, sense reiicor, ni ^speritde venjança és de les poques coses que ens potdonar Ia seguretat que en el futur no es tornirepetir."
Mentre el guia alemany ens adoctrinava,jo pensava que no manca ser tan sofisticat perposseir tan encertada ciència. Qualsevol de nos-altres mateixos massa bé sabem que quan unaferida s'infecta, l'únic camí d'evitar Ia cangrenaés fer que el pus, Ia verinada, surti fora.
Quan entràrem al forn crematori i a lescapelles catòlica, jueva i protestant, el meu rec-ord, el meu sentiment i Ia meva reflexió, votarencap el meu poble de Manacor, on l'Ajuntamentno ha consentit, encara, que es col.locas a Iatomba commemorativa dels 7OO assassinats dcIa guerra espanyola, un senzill i pacífic monu-ment recordatori. Des de Ia clarividència queem donava Ia contemplació de Ia historia delsaltres, vaig entendre que Maria tornarà ser IaMaria d'abans, un poble agradable i ager-manat, nomès que tengui Ia valentia de recor-dar i acceptar Ia seva pròpia història, sense ren-cors ni venjances.
Vaig entendre que era bona Ia tàetica delnostregran bruix espiritual:
- Fer esclatar el boriy perquè saüriyi t:l pusque s'ha anat congriant al llarg de tants anys.
El dia que posem al costat de l'olivera, Iafrase de DACHAU, començarà una novahistòria.
Jaume SantandreuPeI perdó de Tots Sants del 92
FEMI CARRERANY - 8 (2S2) Novembje,̂ Q2
MAGI FERRIOL BAUZA, DIRECTORDE L1ESCOLA DE MARIA
Havent estat nomenat director de l'escolade Maria, voldríem fer una xerradeta amb tu. Nocomençarem per Ia infància, com feim altresvegades i amb gent major. Amb tu, anirem di-ret:tament al gra.
• - Per que has volgut esser director del'escola de Maria?* L'esser director no és cap fita que m'haguésmarcat per endavant. Però vaig presentar Iacandidatura perquè m'ho demanaren els meuscompanys i després que l'anterior directorarnanifestàs repetides vegades que no es presen-taria a Ia reelecció.
Es una responsabilitat que assumesc ambtotes les conseqüències, i amb Ia voluntatd'ajudar tots els sectors educatius amb el queestigui en les meves mans.
- Creus que és possible, donat l'ambientexistent, millorar Ia formació i educaciódels alumnes?* I que Ii passa al nostre ambient? Jo no el veigtan dolent com per tenir una idea catastrofistad'ell. Crec que n'hi ha molts altres que enspoden envejar. La formació i educació dequalsevol al.lot sempre s'ha de desenvolupardins el seu ambient i si aquest és desfavorablesera més difícil realitzar Ia tasca educativa. Peròno ens podem tancar de banda i deixar-ho perimpossible. La meva creença és que sf, que espot millorar. Hem donatja moltespasses peraconseguir-ho i crec que seguim pel bon carnL
- No és més forta Ia desediicació familiar ipopular que Ia feina de l'escola?* Crec que no es pot ni s'ha de generalitzar, l.jafamília és el gèrmen de tota educació i si novotern fer osques i que es vegi el profit de ta feinaeducativa tant aquesta com Fescola han de coin-cidir en els seus objectius. Des de l'escola in-cidim molt en aquest punt: demanam als paresque estiguin en contacte amb nosaltres demanera regular, per a parlar dels problemesdels fills. HIs qui aixi ho fan se n'adonen de lesbones conseqüències que té actuar d'aquestamanem.
L'ambient popular i social ja ens escapaun poc de les mans. Es necessari, però això ja ésmés responsabilitat de Ia familia, que elsalumnes estiguin envoltats d'un ambient sà.
- Dins una mescla política poc recomanable, com mestres, APA, Ajuntament,PSOE, Independents, PP, creus que éspossible una formació integral del'alumnat?* Tb deixes l'església, Ia societat de caçadors, elsclubs ciclista, el de futbol, el d'escacs, el de IaTercera edat,... amb una paraula, totes les altresmescles poc recomanables que tenim dins elpoble de Maria. Hspcr que s'entengui Ia ironia.
Precisament crec que Ia formació integrals'hade donardinsunambient tanheterogenicom és el d'un poble com el nostre. No em faiga Ia idea d'educar dins un sol grup, amb unahomogeneïtat totaL L'alumne se n'ha d'adonarque existeix una pluralitat politica i que no justels del meu grup ho fan bé i tenen tota ta raó. HIsaltres també Ia tenen o Ia poden tenir.
El que no podem fer eb adults, sobretot elsque tenim responsabilitats educatives o àreesd'influència, és actuarcapciosament amb a-quests temes, confonent entitats amb indrvidu-alitats o grups polítics. Aquelles han d'estar perdamunt d'aquests, i això és el que hem detransmetre als nostres deixebles.
- Creus que és suficient pereducar els in-fants el tenir molt i bon material i moltes ibones subvencions de Ia ComunitatAutònoma o del Consell?* De cap de les maneres. També es pot educarperfectament sense subvencions. Ara bé, encaraque no és imprescindible, sI és molt important
Nowsnb l̂932 FEMT OWRERANY -9 (253)
disposar de material i recursos suflcients per apoder dur endavant Ia tasca educativa, sobretottenint en compte que estam préparant al.lots inines que s'han de poder iritegrar dins Ia so-ciedat actual, una societat molt tecnificada iterdaritzada.
CJreus que és un punt d'educació ètic elpensar que a Maria tendrem més subvencïons que a un altre poble perquè tenimbo?* O tenim bo nosaltres? Si és aixi cal pensar queconvé aprofitar-ho. Però jo no ho crec, això. I noés ètic el que pensem que tendrem més subvencions per aquest motiu. Hl que han de fer lesinstitucions amb els diners publics és invertir-los on siguin més necessaris i seguint uns crit-eris justos. I invertir-los en educació és ètic, justi necessari.
- Quin és el vostre programa per conèixercada un delsalumnes, Ia seva psicologia,els seus pares i el seu ambient?* Com a no especialistes en psicologia que sorn,no utilitzam proves complicades que tal vegadano sabr!em interpretar. Però si som molt bonsobservadors. Certes observacions són regis-trades per escrit i altres són comentades amb elsaltres mestres del cicle i amb els pares.
Aquests darrers cursos també hem dis-posat del servei d'una psicòloga a l'escola, Iacontinuïtat de Ui qual perilla, precisament per Uimanca de subvencions.
- Creus que els alumnes, en generaU surtenpreparats de l'escola, o tenen el certificatperque els mestres, simplement, els ho handonar?
* EIs alumnes, en general surten preparats del'escola. Ara bé aquf hi ha molt per aclarir.Preparats per a què? Per a fer batxiller1? Per anara fer feina? Per fer formació professional? Aixòés el que no ens diu el tenir un tftol. Nosaltres,tant als alumnes com als pares, efc» aconsellàvemquins estudis els convenia seguir, segons Ia sevacapacitat. El tftol de Graduat Escolar l'obté quicompleix una sèrie de requisits minims. Peròcom ja he dit, tenir el tItol, que és igual per a tots,no vol dir que tots són iguals i que estan capaci-tats per a estudiar el mateix.
- Ja sabem que Tideal es utopia a Ia que maihem de renunciar. Dins aquesta ideal-ització, te demanaríem, com voldries quefos una escola?* Crec que Ia millor escola és Ui vida. A l'escolacontínuament intentam reproduir fets de Iasocietat, de Ia natura, de l'esport, etc. que és ons'haurà d'integrar Talumne. Normalmentl'alumne està molt interessat i motivat per totsaquests fets exteriors. L'escola, a vegades, acon-segueix el contrari, perqué just imita: avorriment.
Per tant ja que parlam d'utopies l'idealseria que l'escola no existfs tal com Ia coneixemara, perquè tè moltes mancances. Encara queno m'atrevesc a definir-ne una d'ideal ja quesempre hi trob inconvenients.
Per tot això me qued amb Ia que tenim,millorant-lo en tot allò que trobem i poguem.
- Sabent que de cada any hi ha menysalumnes, com veus el futur de l'escola deMaria?
FEHT CARRERANY - 10 C2S4> Nawnfa^l9O2
* Si hi hn mcrrys alumnes també hi haurà menysmestres, encora que es millori Ia ratío professor-alumne. També cal tenir en compte que amb Ianova ordenaciô educativa, a l'escola de Mariajust s'impartirà Educació Infantil (fins als sisanys) i Educació Primaria(hns als 12 anys> i aixòja ens reporta una reducció de dos cursos: elsactuals setè i vuité. Per tant el que hi veig és unaescola amb molt poques unitats. I això té avan-tatges i inconvenients. El que no puc predir ésquins predominaran.
* Com a batle que fores un dia de Maria,voldrfem, si és possible, que, d'una maneraimparcial i desinteressada, opinassis sobrel'ajuntament actual?* F)ifIcilment es poden donar opinions impar-cials. Tota opinió té un protagonista: el quil'emet i és molt important conèixer-fc». Però te Iadonaré d'una manera totalment desinteressada.Com a responsable de l'escola no en tenc capqueixa. I/interès per ella crec que és molt alt.Això no lleva que amb altres temes no ho han fettan bé o s'han equivocat, com és en el cas de Iapolitica duita amb ete funcionaris.
* Cneus que és possibte, a Maria, una vegadafetes les eleccions, que tots els grupspolítics es recolzin i facin poble i pel pobleo ens hem de ressignar a mirar-nos com eJsfesols Ia resta de Ia vida?* Es clar que sL Jo veig que tots eLs grups trebal-len pel mateix: el poble de Maria. El que nopodem prefeiiirés que, entotsels temes, totsfacin pinya i caminin donant-se Ia ma, aixI com
tampoc que sempre estiguin tirant-se els trastospel cap. Ni tampoc que actuïn igual els grupsque governen i eLs que estan a l'oposició.
- Oreus que Maria ha tastat Ia democràcia osegueix en dictadura des de tots els grups?- Ara ja no sé si em fas l'entrevista perqué m'hannomenat director o perqué he estat el batle.Crec que fa falta tolerància: el perill d'una dic-tadura, quan es té tot el poder, és massa proper.E>els qui no el tenen no t'ho sabria dir com actu-arien si els arribas l'ocasió.
- Creus que hi ha qualque grup a Maria queté idees clares del qué és i del qué pretén?- No tenc indicis perafirmarel contrari. Crecque tots els grups dcl poble tencn clar qui són ique volen. Em referesc a tos cLsgnips, i*> just alspolítics que és el que deduesc de Ia tevapregunta. El que passa és que de vegades nosaben ben bé com dur a terme ets seus objectius.
- Creus que hi ha esquerra i dreta a Maria?- Posicional, s!. Filosòfica, no. Crec que actu-alment els conceptes històrics d'esquerra i dretano tenen sentit. Són altres conceptes i idees lesque separen i uneixen a Ia gent i originen elsdiferents grups.
- Finalment, si ho permets, baixant al'ambient familiar, sabent que el teu ésadmirable, vist naturalment de portes afora, e.t demanaríem que penses de Iafamltia i com creus que hauria de ser un bonambient familiar per l'educació dels fiUs?
* La meva familia. de Iaqual n'estic moltorgullós, no té perquéser ni millor ni pitjorque Ia de qualsevol altrafamflia. Es ta base de totaeducació i Ia comuni-cació, Ia comprensió i Iatolerància no hi podenfaltar.
Gràcies, amicMagi, per havervolgutcontestar a tantespreguntes, algunes deles quals, un poc imper-tinents. TaI vegada siguiaquest el primer mis-satge del nou directorde l'escola de Maria alpoble.
Pere Fons Pascual.
NOMxritx^igct2 FEMT CARR[RANY - 11 . (255)
C E N T R E D 1 A T E N C I O
V^ada poble de Mallorca és el nostre centre d'atenció. En el Consell Insular de
Mallorca centram el nostre esforç en les necessitats socials de cada poble.
Per això, a través dels Centres Comarcals d'Acció Social, es posa a disposició dels
ajuntaments el suport financer i tècnic que necessiten. Assessorant i canalitzant les
demandes que els professionals dels ajuntaments formulin, coordinant i articulant a
nivell comarcal els programes d'atenció social que es vagin creant.
Per reforçar el desenvolupament dels serveis socials en els municipis de l'illa.
Perquè són el nostre centre d'atenció.
S E R V E I D 1 A C C I O S O C I A LC/ Palau Reial, 1 • 07001 Palma
Centre Comarcal d'Incac/AntoniRubí, 1, 2n.07300 IncaTel.8802 16
Centre Comarcal de Manacorc/ Baix Riera, 17, 2n.07500 ManacorTel.554781
Centre Comarcal de Palmac/ General Riera, 111.07110PalmaTeI. 75 65 43
CONSELL INSULAR DE MALLORCA
ÍÍHI CAKRFMNY - 1? <2io) NUMU*KL1<AL>
J \ / Cû
V ENfX)KTKR DE nra .FTiAnoNS IREVKI1KS UK i .'^;y^
El proper dissabte dia de 7 novembretindrà lkx* a Alnró el V Kncontre d« I >Hegncionsi Revistts d l"Obra Culturul Halcar. Aquesla jornadn dc- treball es desenvoluparà n "EsVergjtr", casa de possessió situada a k» caireteraque puja al Castell d'Alar<5.
Ahans d'acudir« "Ks Verger", es real-itzura una visita cultural per diferents iiidrcts delpoblei perla tarda, desprésd'un bondinardecuina mallorquina, a les 17"3O se celebrarà uncol.loqui amb el tltol "Hl mallorquinismrpoimc" a carrec de Josep Ma Llompart i DamiàI*<MV>.
ist nostra Assoeiaeió. a pesar de no est*tr<idscrita u i'OCD, està convidada a participar enles sessions juntament a altres entitats culturalsde diferents indrets de Mallorca.
AlIa anirern i a Ia propera revista vosdonarem a conè.ixer tot el que succeirà.
I1 PRHMIS 31 DK OHSKMBKKl^2.12JKL'QCD
FVr sisena vegada, I'CX.^R ha convocat elsVl l>Jx-iius 31 de Desembre. Hi poden optar totesaquelles persones, grups de persones, entitats oorganismes privats que si&uin presentats com acandidats per Ia Junta Directiva de l'OCB, p*,-r aqualsevol de les seves delegacions o per unitúmero nu inferior a tres dels seus socis, i pek»rriembrrs del Jurat.
Oua>isevoi persona. parlicuiarmcut,també podrasußgerircandldats perescrits opertele^'on. n laJunta f>irectiva. Ia qual estu-diarà Ia proposta i decidiru.
Kl termini de presentació de candidaturesfinalitza t:l proper dia t2U de uovcnibrc a les^rrmi hotx .̂
L·l veredicte es farà public el dia 18 de dc-sembre de 1"92 al llar¿j d'un sopar al Casino deMallorca.
RKTJNlO t>.'KNTrTAXS UK MAR^ A JLAOy7A Ti*Ivl tf^ vr« ^^
t)lumenge d1n 18 d'octubre Ia nostra associacio va sc;r corividada a una reunió a Ia CJasa deL" V!la. Totcs lcs entitats amb pres&ncia a Ia vidadel poble etis trobàrern per discutir Ia maneradc rcparUr les subvencions que l'Ajuntamentdestina anualment a les associacions que ne-a-
Htzen actMtats per a Ia gent deJ poble. FiIs- representarits municipals demanaren disculpus pelretard cn cl cobrarnerit de les subvencions dViip,uany i s'acordA formar una comissió que es-tudiïcls cunvisque hi pugui havcrpcra l'anyvinent.
CAJEQUESIOia trentad'oc.tubre esva ferla prunera
reunió de catequistes. ïD ha molt boii<i esiliila decatequistesjoves. Són una vintena. I,a majoriaésgent que jd ha crcscut dins del nou sisteiiui decatequesi. Kl que es nota a faltar és mitja dotzen-eta de pares i riiares. Dus enviarari els infante i Jaés molt, per6 no és tot.
Fitis Nadal hi haura preparació per alscateqiüstes; tots els dissubtes a imu uulu de i-a sesmonges.
Dia sis i set de novembre, a Ie^. 8,3O pm, hihaurA preparació conjunta a Sineu, per als cate-quistes de l'arxiprestat. L·l lt-iua serà: Jesus deNatzareth segons Marc i Lluc.
lws catequesi per «Ls nins cornençara perNuJuL L/ide<d es que hi assisteixin fins a catorzeanys.
PJBEMATRCMQNESHl rioslre arxiprestat, o sia. els pobles de
Sineu, Maria, L·loret, Sencelles, BiniaIi 1 Cos-titx, farem un ourset pre-matrimonial conjunt«¿1s dies vint i set, yint-ivuit 1 vint-i-riou, a Costitx, a les 8 pm.
Tumbé, fins Nadal, trobareu els se^uentscursets als poblesveYnats: dto 16 de novembre oPetra: dia I Q a Manacor; dia ¿3 a Muro. I si voteuanar un poc més enfora en teniu un a Sóller dia3Q
<"AKrAI>KpRfcSriKI'ACKJ.DELNQUJCAEiiÜ PRKMSA üti L^ COMSKLLERIA. ̂ E
CUITUJBAfcíris ha arribat una cart« que p,oswrlem
qualificar d'infreqtlent. InfreqUe>nt, perque del'administració no et solen arribar cartes ambun estil literari tan cuidat Infreqüent, pcrquò nIIa fllosofia, ni l'astronomia, no rolen sercitadesals escrits oficials, i infreqüent perquè el bouhumor no hi sol tcnir massa presència cnaquesta classe de documents. La e-wr(a de pre-sentació de Joan Frontera com a nou Cap dePremsa de Ia Conselleria He Cultura **una pt-
NoMxnfaKU992
\
JU
FEMT CARRERAMY 13 . <2.s7>
A•aI
\\l\r\U \i1 S~~^ 1!i / \ I
1 ! I« i iji w >
rrl
O^*-, J
titajoia que no sol abundaren aquest rnon doburocràcia freda i a.sèpiica.
APLyj'taCl:AKlS A KHNL^
Quan passàrem per l'apotecaria de TvIariaper saber l'horari comercial, ens trobarem ambna Joana .Maria. Ia qual ens informa del seu viatge a Kenia. Rris prometi que ens ho contaria ique ens mostraria ies fotos. Aixi que ja vos po--deu preparar per al proper número, que ria Joana Maria o na Catalina ens contaran les sevesaventures africanes en un serial quc promet ¿>erinteressant.
CAL.ENPARI OH I,A R^NQVACIO PgL,UQNSEiLJLESCQJLAR
I)uvuiit Ia preceptiva renovació de rnebresdeI Consell Escolar del C.P. A. Monjo, Ia Juntaniectoral ens ha enviat el calendari segons elqual es fara Ia citada renovació.
- j>*J deOctubre: Sortei$* delsmembres de lesiuLilfS eltCtoiuIs. del^ purt'i> i deL* aluiiuit^_- .? de Novembre- Obertura det |>eriode de ptr»
sentació de cuiididatuies.
- 6 de Novemhre' Fi del plnç Ho pn^sentacirt decandidatures.
P de Nowanbre: C!"onfecciu de Ic« papare-te-s pc-rp«rt de In Junta electoral.
9 de Novembre: S'obri el pla^ pel u !u vulcai,:iopercomru.- 1'7 de Noveijibie; Volac.toa.s iU:L> pixil^aa>oi>v. ulesl^'3Ohore5:.- i7 de Novembre: Votecioiïs dels p*ues. ii»- t <•* n21 hoi*s.- 10 de Novembre: Votacions dels *iluiriue.s delcicle superior, dc 12"3O a 13 hores.- 23 de Novembre: P*roclamacio dete candidatselectes per part de luJunta Hlectoral.
3O de Novembre: Constitució del ConsellEscotar.
A^zQOAOQ. IÎËJPBKMSAJQKANAJQHMAt^jQRCA
A Ia reunió de Ia Junta I>irecHvn del dia 28de Setembre el president donà compte d'haverrebut l'obsequi de SA NOKTRA dels 2O toms deldiccionari "Hspasa Calpe" per a l'hemerotecade PAssociació. Des d'aquestes pàgines ensfeim resso d'aquest fet i tambe de l'a^raïment del'Associacio.
Kl passat dio 5 d'CVnibre tingué lkx: al noucasal, al carrer Princesa, 22 de Sant Joan,l'Assemblea C3eneral de l'Associació de PremsaForana de Malloirai
Hs tractaren els sc^ue-nt^ punts:I . Kl pncsident. el Sr. Caries C<*sta. expi*ta
Ia problemàtica de i'A^sociació remarcant Iumanca de compenetració i imitat dc les publicacJoiu* i el perill que aixo cornportM.
2.-S'acordn modfficare-l puntscgondeliep,laineiir del nou casal.
Seguidament foren elegits els quatre voluntaris. Són aquests: Maf$Ferriol (Fent Carre-raiiyX Rafel Bordoy (SautaMargalida), CarmeBennas5ser. <Alaro, noves i parers) i Mateu Joan(S*Arenai de Mallorca).
3. . r>esprrs d'haver debatut Iaconveniència de publicar editorialsr conjuntes,s'acordà que en principies facin aquestes:"HspnisNnturals"."Pr>rts F.sportius" i "Mnc-ix>pix.-so a \Ialloica".
4w Com a primera aotiv1tat en el nou casales va acordar que per a finals del propcinovembre es començàs amb una d'ada on hihauria una taula rodona, un dissabte horabaixa1 nit. I.,a data i el tema s'anunciarà oportunanient.
5. Es tractà Ia possibilitat d'interii: u;;unci.>i Ia manera de retribuir-los. S'acord« t|iie I«Junta Diixrctiva, cn tot ca^, &ei>tkmi i paüici^i ules revistes, l'acord pres nmb l'entitat interèssada. LX.-spres> cada re-vista decidirà.
6. Pera fhcnK-roteca i pel que £a a les revistes. l'enquadernació de les quals encara no estàenllestida, cs proc;jrar*i qtu; cadascunas''en<-arre^,U! dV-nquar*<=-mnr I« sevo pr<spia.
7. "S'Unió de S*Arenal" fcu Tob^equid'un quadre pel nostre cnsol. Se Ii a .̂ra' fn nomde lot&.
8. E>el capitol de precs i preguntes cnl ressaltarel stuitir de les 1/ pub>K-acioiis que hi erenrepresentades, de polenciar1.-i liorta inuitgc, defrrsentirH prs eonjiint de |es piiblionrions .̂ sso-ciadèá, com també de prcnJix inosui^s respectea les piib|icneions qiir es desentenen totnlmenfde complir el que esta reglamentat i de dur aterme les normes estatutàries.
l.'ncte acab« amb uri srn5!ill sop«r «Irnntcix casal.
FE«1 CARR[RAMY - 14 (258) Novembj l̂93?
|KNS HAN DKDCAT:
N'Antoni Sureda Carbont;llque mori a l'edat de 63 anysel passat dia 3 d'Octubre.VMa al carrer de Sa Raval,número 37
Kn Segundo SorianoSoIa que mori a l'edat de57 anys el passat dia 17d'octubre. Vivia al carrerde Sa Raval, número 74.
Na Magdalena Perelló Carbonell que morl al'edat de 82 ariys el passat dia 18 d'octubre. VMa alcarrer Font i Roig, número 91.
Què deidL-auaaii en pau.
C,BKNVINGUTS:
Na Maria Antònia MontieI IJabres que va néixerel passat dia 25 de setembre. T?1« seus panes son en JoanMontlel C3arcla 1 nn Marj>aHda LJabres Llabres.
Knhorabona als seus pares i demés família.
iJAL'HANFKTA:
Hn Rafel Perelló Roig i na Maria Franciscà PontsCarbonell es casaren el passat dia 3 d'Octubre a les 5de l'horabaixa aI temple de Maria.
Que el vostre amor no acabi maL
TELftFQNS D1INTERKSAJUNTIAMENTl' 525OU2Fax525194UN.SANrrARLA(Cita Prèvia) 525594APOTECARIA 525O2OESCOLADEDALT 525083KSCOLA DE BATX 525252CASESMONOES 525144L,OCAL3*EDAT 525564PARRÒQUIA 525033GESA ESTCA: AVARIES SOOTOOBOMBERS O85AMBULATORI D1INCA SO285OSONDURETA(Centraleta) 175OOOAMBULANCrESS.S.aNCA) 5O285OAMBULÀNCIES 2OO362RECAPTACIÓ DE TRffiUTSDELACAD3 ONCA) 5O59O1ADMINKTRACIO D'HISENDAD1INCA 5O5112
5O515O
UQBAKCS:AJUNTAMENT:de 8'3O a 15 hores.APtyrEC:ARLA:Matí: 9 a 13 hores.Horabaixa: 14'3O a 2O'3O hores.UNITAT SANFTARIA:•de 9 a 15 hores.BIBLIOTECA:Dimarts, dijous i divendres: de 18 a 2ODimecres: de 17 a 2O horcs.Dissabtes: de IO a 13 hores.LJNÍA MARMk-PALMA:Maria: T3O i 15 hores.Palma: 13 i 19 hones.I,UMIA INCAMANACOR:Inca: 12 i 19'25 hores.Manacon 9 i 6'lO horcs.(El pas per Maria és quasi imprevisi-ble. SoI esser mitja hora després de Iupartida)
PUNT D'ATBNCIO CONTINUA-DADESINKU:Carrer Ponent, número 3.- Per demanar hora alservei de :tria heu de cridar de 8 a 14 h. ai[- Per urgències, a partir de les 151 esheu de cridar al ^2O292|- Preparació pel part, postpart, contrcde gestació i informació sobreanti-conceptius heu de cridar al E36624l
WQB FEMT CARRERAHY - 15 <2S9)
jjji;|jJiiiiiJj|j j!:i!iijnl!iii• ••' 'jll«« l····l·········mm* t f.é»~ <••••••••••••••
:::::•::!j::::::::::::::• ••r••••• (••••••••••••••BBB^B*1" I B B B B B B B B I l B B B B••••••••» (••••••••••*•••• •••••••• )••••••••••••••• •••••••• !••••••••••••••SSiSSZra" !S5*SS"S*SS*"Sr:' I I B B > B I I B I > B * B > l l l > J * b
• i lB|&*FBI>r <••••••••••'
lA[G:.l!Mii!i::::lif.
:::::::::::::::::::::::::::::::::::i:::::::::::::::::::.^..-'•••«••••••••••••••••••••ii*iai****ir*iiiaaBBBii*ii• ••t.L,.* : - ... -• ••••«"- . «••• tmmm**mmr .. •••••••••••••
»••••••••••*•_.„•••••k-v·••••••• •••• ••••••»«•••
• •••-•••• !•««» l'4««* •••••«••l··.·.·····l··l j|*l**Bmw .^. .,,•.... . «•••••••••••••••••••••••••••-. ••••»h·«l···fc«·,,-.·*»··»·. ••••••••>•'• •••••••••••••!
. i r * > » i r « » . , » *..».i« a , .K . :< i ^ w < . K . B B B B B b -_v*BBBBBBt. '"••- < < . w K >»•••«•••»•"••••••«•••"•«••••••••••••••••••iB.^. ..*rfBBI|
jj|j|]j|||:{|jjjj{jjjj||jjj:j|jj|{::|ijjjjj:j:|jjjjjj]:•••••••••••••••••••••••••••••••••••!••••••••••••••••••i•••••••••••••••••!••"*•»•IBBBIIBBB*IBBBI••••••••••••••!• ••••••••••••••••••I IBBBIBBBBIIBBBIIBBBI »•«••••••••••••
:::::i:::::!i:!:!!i:::::::::i:::::i:i:::i::i:i::!ii::::i
:::::::::::::::::::::;::::::::::::::::::::::::::::::K::!•»••»••«••••••'••••••••«••••^••«••••"«••••••«••^•(••»•lB B * B * l ' . _ J B B I B B B B f i * _ " . ••• •*«•• > a i h ' **mm *" '*">**- jr^ i> i• ••P <t, « ï f l l I B B B B « * ! • é l' ••••••••••• 4 k * * B l l f l B f l B > B k . > B Jfl IBI• •«í - < ! • !•• ri4It9Ii--*>*IH -\ * ...*IET>Jr*^Mi
HJJVE&*aLWA. lirrpeffituaMäxrrnEfal9 151 28BCCDfal<$Efa23 6Sl TerrfaauamtvnaT^fa3fi 151 tô«C<Cfa29)
nftmptntfLR&l̂ tnaTODVL·gkLnrFS 237"C
M$rramaMrnes2S20CMÇanamtwnes2L20C
GRÀFICA DE TEMPERATURES MÀXIMES I MfisTIMES
CienKDaasaO;
NOVEMBRE DE 1.986-Cultura talaiòtica a Maria.Crítica o denúncia: Reflexió.
-Les activitats culturals.-Mariense F.C.-Lluc Ruflola, campió de caça a Maria.
NOVEMBRE DE 1.987-Centenari del cementiri.-La donació d'òrgans i els transplantaments.-Sa Xerradeta amb n'Isabel Mestre.-Projecte Home.-Pagina bíblica.-Poemes i gloses.-Correu obert.-Des del Balcó de Ia SaIa.
NOVEMBRE DE 1.988-Pàgina Sanitària: Hipertensió.-El poder telefònic de Madriz.-Casa de te Vfla.-Des del Balcó de Ia SaIa: Discurs d'investidurad'en MagI Ferriol.-Sa Xerradeta amb MiquelTorelló, "es-batle".-V Trial Indoor Mare de Déu de Ia Salut
NOVEMBRE DE L989-Segueix Ia polèmica entorn a Montblanc.-Montblanc a debat.-Sa Xerradeta amb Don Joan Carbonell,^orreu oberL-A reveure: Adéu d'en Pere Fons.-Carrerany Esportiu: l'amo Antoni Torelló i
^¿¿^l'amo en Tomeu Carbonell, socis d'honor delClub.
NOVEMBRE DE 1.99O-Agricultura ecològica.-bnatges d'ahir: Enrajolat de Ia Plaça des Pou.-Problemàtica dels joves als Països Catalans.-Sa Xerradeta amb na Franciscà Ferriol.-Fotos escoters curs 1.99O-91.<^>rreu Obert.-Fent Carrerany celebrà reunió de Junta Direc-tiva.
NOVEMBRE DE 1.991-Memòria RAM: Mestre Pere des retratos.Les nostres Possessions(l): Deulosal.
-Sa Xerradeta amb en Joan Manuel VanrellMercader.-Exposició de Pere Mascaró a "Sa CapellaFonda".-Des de l'oposició.-L'esperit d"Europa a Lluc.-Les juguetes de les padrines.-Excursió al santuari de N*. Sra. del puig dePollença.
FFNT CARRFRANY 16 <2eu> 1992
1ElSOCIAL
Com tots ja sabeu, en dates recents cs vacelebrar una xerrada sobre el tema "LFiSVALUES DE LA PERSONA". Degut a lesnombroses persones que hi haviend'interveriir, es va creure més oportú no parlaren aquells moments de Ia tasca realitzada pelsServeis Socials i publicar-ho a Ia revista delnostre poble, per tal de poder ho llegir tran-quil.lament.
1 ,a Mancomunitat del PIa de MaUorca es vaconstituir l'any 1982, adoptant aquesta fórmulaassociativa de municipis per aquells; serveis quesobrepassen l'àmbit municipal o que re-quereixen inversions superiors a les que po-drien realitzar Hs Ajuntaments sols, si bé es respecta absolutament el principi d'autonomiarnunicupal.
HIs Serveis Socials d'Atenció PrimàriasMmplantaren a Ia Mancomunitat, i per tant almunicipi de Maria, com a integrant de Iarnateixa, l'any 1989, fruit del Conveni "Pobles"del Consell Insular de Mallorca. Mitjançant ditConveni t-s desenvolupa en matèria d'AccióSocial el PIa de Prestacions Bàsiques amb elssegüents Projectes:
-Informació i Orientació.-Ajuda a domicili.••Prevenció de Ia marginació i in-
serciO sociaJs.a través de dos Projectes:-Projecte de prevenció i tractarnerit de
l'abus de Palco hol i nltres toxicomanies.Projecte d'integració dels
disminuïts, que és el que avui ens ocupa.
El departament de Serveis Socialsd'Atenció Primari« es va pJantejar. l'any 199O unestudi de necessitats en el sector dels disminuïtspels segOents motius:
- Lin el2> itsuUuts> de Iu memoria del'any l*)8*> es veia. clarament, que el percentatgede demandes en aquest sector era dels més ele-
¿ vats,Mtmcanya d"un estudi amb
aquestes caractéristiques a Ia Mancomunitat.No existeixen, tampoc, dades estadístiques re-cents per part d'Inserso.
-Per comptar amb un nombre sufi-cient d'elemeiits d'analisi que possibilitinl'elaboració de projectes concrets d'actuació.
- Per fer efectiva una de les Pres-
tacions bàsiques que han de garantir els ServeisSocials Mancomunats.
Les conclusions de l'estudi foren:-- Dins Ia Mancomunitat del PIa de mal-
lorca hi ha 113 disminuïts detectats, a Maria de IaSalut, concretament lO.
- D'aquests casos detectats, Ia gran majoria són homes i dones en edat activa, fadrins,que viuen amb altres persones i que reben unsingresos econòmics mlnims (LtSMT, I7AS) TUN 18,58 %> no tenen cap tipus d'ingres.
- La majoria dels disminuïts detectats sónanalfabets i una minoria ( 2,65 9b ) assisteix a untaller ocupacioiial.
- I ,a deficiència més nombrosa és Ia fisica.amb un 53,54 %, Ia segueix Ia psíquica amb un26,27 <fb, Ia sensorial amb un 1^151Jb i les aftresdeficiències ( paràlisi cerebral, malaltia men-tal...) amb un 6,O7<2&
- EIs problemes que consideren mésgreus els enquestats són Ia manca de serveis,especialment d'oci i d'esplai, seguit del de saluti els econòmics.
A partir de l'esmentat estudi s'ha treballatdins S Unies fonamentals:
a. Dins Ia lfnia de sensibilització:- Sensibilitzarels ciutadansdavant cls
probtomes detectats en el sector dels disminuïts.- Proposar l'eliminació de barreres
arquitectòniques en llocs públics dels mutiicipis.
- Estudiar Ia possibilitatd'acondicionament de vivendes. de les per-sones detectades, que presenten dificultats demobilitat en el seu interior.
b.- Dins Ia Unia de coneixement del sector.- Mantindré oberta Ia prospecció ini-
ciada el 199O.
c.- En Ia linia d'utilització de recursos:- Recollir i conèixer l'oferta de cada asso-
ciació de disminuïts i acostar les seves actua-cions als pobles de Ia Mancomunitat.
- Recollir informació sobre recursos iprestacions.
d.- En Ia linia de Ia Coordinació:- Coordinar i conèixer les irriciatívrs dHs
grups municipals per a facilitar Ia integraciódels disminuïts.
- Coordinar i establir una linia de treballamb el taller ocupacional Joan XXIII pera Iaintegració dels disminuïts en el camp laboral.
1992 FEKT CARRERANY - 17 (2öi)
e.- Dins el circuit individuaVfamiliar:- Donar resposta a les problématiques
detectades en les persones disminuïdes.
Amés d*aquestes Unies, s'ha signât unannex al Conveni "Pobles" del Conseil Insular,
el Programa "Treball en suport", que ha obertIa possibilitatal nostre poble deIa integraciód'un disrninuït psíquic lleuger a un lloc de tre-ball normalitzat.
Maria Ferriol. Assistenta Social
LA CONTAMINACIÓ ACÚSTICA: UNA FORMA MES DECONTAMINACIÓ A LA SQ CIETAT ACTUAL. (I)
El renou és el resultat de les vibracions quees propaguen per l'aire, creant variacions depressió détectables per l'aparell auditiu humà(oïda). Aquest transforma les pressionsacústiques en sensacions auditives, eiicara queamb certes limitacions com veurern més en-davant.
Un renou pot ser mes greu o més agut(freqüència), més fort o més fluix (intensitat onivell), breu o continu (durada). La freqüèncias'expressa en Hertz, Ia intensitat en decibelis(db) i Ia durada en les unitats de temps em-prades usualmenL
PeI qur fa a les limitacions, l'aparell audi-tiu humà no pot detectar sons de freqüènciainferior a 2O Hertz (infrasons) i superiors a15.OÜO Ht-rtz (ultrasons). Normalment sentiremparlar de decibelis; aquesta unitat d'intensitat ésIa més petita variació sonora perceptible perl'oïda humana i sobretot és sensible a lesfreqüèncRS mitges (5OO a 2OOO TOz).
Hi ha molts factors responsables dels difer-ents: renous a Ia nostra soctetat actual, una socie-tat cada vegada més i més renouera: el tràfic devehicles, les obres al carrer, les indústries, elslocals públics, els renous a casa, ete sistemes deseguretat (alarmes i sirenes), les escoles, leszones turístiques i molts més.
PeI que fa al tràfic de vehicles, dadesestadístiques indiques que Ia circulaciód'automòbils s'ha triplicat (196O-85) i és Ia prin-cipal font de contaminació sonica al medi urbà,encara que també afecta a tes zones nirat> i és undels principals motius de denúncia de Ia pob-lació sobre Ia qualitat de vida a Ia majoria delspaïsos. Molts pobles tenen bars o pubs musicalson Ia presència de vehicles de tot tipus fan moltrenou fins aites hores de Ia matinada in inter-fereixen Ia tranqüil.litat dels veïnats, que notenen més remei que adaptar-se a Ia nova con-taminació acústica. Altres vegades el mateixtràfic dels cotxes que venen d'altres pobles sónmotiu de renou, encara que podria haver-hi uiia
solució; és el cas dels cotxes que venen de Sta.Margalida, si Ia carretera que passa per baix delcamp de futbol (encreuer) i surt a Ia de Siiieu fosmés ampla i més acondicionada (és unasuggerència) potserpodriem evitar renous iperill d'accidents en general. Moltes vegades,per no dir sempre, el sentit comú és el menyscomú de tots.
DeI punt de vista tecnologk% ebs cotxes hanevolucionatmès de cara a un estalvi de combus-tible i evitaruna contaminació atmosfèrica queno pel que fa « Ia reducció de renous que puguinfer.
A un vehicle les fonts sonores són moltdiverses; motor, frens, vibraciorus de Ia carro-ceria, els tubs d'escapament (motos). Aixòpodria tenir una solució perpartdels fabricantsd'automòbils i per altra part una millor c-ducació civica dels conductors.
El renou màxim de pns d'un vehicle estasobre els 76 db per els vehicles de dues rodes. 8Odb per els vehicles lleugers i 90 db per els ve-hicb*s posats.
Pere Crespí.
FFMT CARRERANY 18 (262) iyyy.
ELPÂRCNÀTURÂLDES'ALBUFERAn: **' k » í 1 *1 »MM4. ' =A'
Oes de Ia creació del Parc Natural deS"AJbufera, el gener de 1988. hi ha hagut unaevolució rnolt important tant dins el Parc com afora, amb l'actitud de Ia gent.
Uu dels obstacles més importants cn quees varen trobar a l'hora d'intentar protegiraquesta zona humida, varen esser els conflictesd'intercssos que es presentaren amb els propie-taris privats, que espe-raven algun benefici detipus iu"banistic. Per altra banda, els caçadors noveien amb massa bons ulls el fet de no poderariar a pescar i caçar com sempre ho havien fet.
Peró gràcies a les bones relacions amhl'Ajuntament de Muro, que va ineksure les seves1OO hectàrees de ternes camunals dins els que ésel Parc. ICX)NA en porta 4OO, Ia CAlB 8OÜ quejuntament airjb les -4OQ dels propietaris privatssurnen un total de 1.7OO hectàrees de territoriprotegit.
Una de lesinnstitucionsquevn jugarunpaper molt important per a Ia creació del Parc.rnitjansant Ia seva pressió, fou Ia societat an-p,lesa de proteocíó de les aus nomenada RoyalSociet> of Protección of Birds i el OOB, a partH'altrrs orgnnitzaoions de Io Penfnsula.
Hii un principi, el Parc era una extensa7.ona de canyet de Ia qual en feia cura un solguarda forestal. HIs canals estaven taponats i l'a--igua no corria, ja que els compromís dels pag-esos, mantingut durant generacions de netejnrles síquic-s, s'havia perdut. Dons aixI Ia feiria quecrtlia fer ,era tallar el canyrt que havia invadit elscanals construits pelsungle&os i dragarlos,r-omençont pel r-ana! Oran. Amb aquesta majorprofuiifitat s'aconsegueix que el canyet no>^r<Hxi mc-ntres., el que va naixent a les voreres estalla arnb barques destinades a aquesta tasca.
Una altra feina era donar a conèixerS*Albufera a Ia genf. i es coemnçá organitzantvisitefcà. i uctivitut^> dins el Parc per a nins. Aixi,rtes de- In seva creació han passat 18.OOO nins.
Fin (|uatrc: anvs s"ha nconsegiiit passar de.1 veure rn;ilarnent el Pnrc a veurer-lo arnb bons
ulls, i es considera una bona cosa per a tots.Hsteim inclosos dins Ia llista Ramsar, on hi
estan inscrites les albuferes més importants delmón que han de complir una sèrie de condícions Hl C"omite encarregat visitaperiòdicament les albuferes de Ia llista (unes3OO), i en qualsevol moment es pot retirar eldiplorna que el mateix Ramsar otorga. A nivell
de l'Estat és ZEPA (Zona de Especialprotección para las Aves).
S'Albufera a part de Parc, és refugi de cnca.Només es pot caçar diiis les propietats privadesi per cada hetàrea de terreny, només es pot caçaramb una escopeta un dia per any. a mes es té quedemanar permís per al dia que es vufeui caçar iinformarde les peces capturades. L^i tendènciahauria d'esserTeliminació dela caça. C'al dirque ac-tualment no hi ha conflictes amb eb$ caçadors, améses pot dirque lesfinquesvoltants al ParcNatural s'han vist beneficiades amb una majorqualitat de caça.
En quant a Ia pesca. sI n'hi ha de furtivn.I>es del passat dia 1 de juliol al 28 de febrer es potpescar en 7:ones determinades (pesca de cucadai pesca d'ham, anguila, lliça i llob, i es necessitaIa llicencia de pesca fluvial i llavors es dernanaun permís que dura un mes. Hi ha molts depescadors furtius amb moraiieU que actuen denit. Percom-batre aixòes fari rutesariib barques iganxos.També hi ha vigilància d'íncendis, de públic,de caça. etc. L>ins «questes 7.OOO hores de vigi--làiu. ia s*han fet 8 denúncies i s'han tribat 2Omoranells il.legals. que en un sol vespre podenarribar a agafar 2Ú Kgr. d'anguiles.
Mallorca per Ia seya situació geogràfica éslloc de pas entre A-frica iEuropa perla seva tranquil.litat i per Iaquantitat del menjar que hi h«, això fa que lesaus s'aturin a reposardurant elsseusviatgesmigratoris.
El nombre d'aus per hectàrea ha augmen-tat considerablement, s'ha passat de 1'2 perhectàrea a 4' 1 aus, per ara.
Now9ribe;J992 FEHI CARR[RAHY - 19 . (2<»)
Hn el mes de gener de 1.9P2 s^han comptabilitzat 6.6OO aus entre anrieres, agrons, fotges ilimícoles (cames rojes i altres). !,'incrementd'aus , del que hem parlat, pot esdevenir gràciesci que l'aigua de S'Albufera corre pels canals molt més neta queabans, ja que les depura-dores de Muro, Sa Pobla i AJcudia fan que ja nohi entrí rnès aigua bruta.
S'han recuperat dues espècies d'aus: eIgall faver i el bec ver-rnell que sóri aus sedentàries i Ia seva carn eracaca real i que els pagesos havien vist ta moltsd'anys, estaveri extingits. Becs vermells enaquests moments n'hi hn uns 7O, mentres que elgall Uivfi compta amb una població de 25 aus alParc que procedeixen de Ooftaria.
Una altre espècie que cal comentar és Iaboscatla mostatxuda que s'assembla alrossinyol, encara que una mica méspetit.Aquesta au té Ia població rues importantd'Europa i és un dels motius principals pel ques'ha iriscrit el Parc Natural de S"Albufera a Iallista Ramsat.
í^a presencia de cavaUs i bous a S'Albuferaes deu a que són una gran ajuda per a Ia millorade l'hàbitat. Cïràcies al conveni del Parc amb elPRAJvI (Patronat de races autòctones de JVlallorca), es compta amb 8O bous i vaques, IOcavaUs tots de rac« mallorquina, a part hi ha 11cavalls francesos i 3 vaques d'aigua (brtfaIs).
l^a idea detenir bestiarés üevarcanyetperquè les aus es puguin posar sobre el terrenysense haver de catar foc, cosa que resulta un tantperillosai dràstica, o emprarmaquinària quecomportaria un cost complementari. Per altrebanda aquests animals produeixen fems quefertilitza Ia terra i fa que hi hagi abundància decucs. aliment de les aus.
I.a causa per Ia que s'han duit cavallsfrancesos és que aquests mengen jonc i herbasalada, cosa que no fan els rnallorquins.Hnquant als bous, els d'aquI no es fiquen dinsl'aigua, cusa que sí fan els búfals menjantse elcanyet que hi ha.
Segpns Ia ssona es posa el bestiar, primer esposen els bous i va-ques per netejar, i llavors els cavalls per man-tenir.
Una altra au espectacular que visitaS'Albufera és l'àguila peixetera que cria a IaSerra de Tramuntana i baixa a S'Albufera permenjar, ja que és una zona de més fàcil alinien--tació. Es una au migratori i cada any torna percriar, mantenint-se el nombre d'individus en 3-
I a S'Albufera.
VISITANTS
[.a mitjana anual es de 4O.OOOvrsitants delsquals un449i&son de les iUes. un <V&fb estran^jers(mes de Ia rneitat alemanys) i un 7*ftj de Ia Pe-ninsula. lASèpoquesen lesquals hi ha mesvisi-tarits són Ia primavera i tardor, quan Ie? rms? mij>ren.
per tipus de visitant, lciiiiii en primer ilov;el viíntant interessat, que pot. esser un iinf.>lesque ve a observar lc.s au.s. Ia família o el ji>vt: qut-ve ¿i passt-jar. í .lavors> hi ha un segon tipus, queés Ut vi-sita o ,̂anitzada: es pot tractar d'una cscola, uuuassociació cultural o un congres que esr celebra
ta Palma que fa una escapadeta firis acjuj perveure l'habitat. Hn teix^er lloc teriirri el visiMntincontrol.lat que apareix els dies enruivolnts-d'estiu, C:s el tipus de turista de sol i platja, nosaben què ès un parc natural i és- més difícilinformarlos.
SERVEIS PERA KSTUDIOSOS
El tema científic ès uiia àrea iiiiportaiitdins el Parc.
Hi ha un seguiment ornitològic queserveix per saber si l'ecosistema gaudeix debona salut. Esfan campanyes d'nneHament icoiitrol d'anelles, antagat^aiiiaiii &e iute¿> lt;sdades dins ordenadorsconectats eiitre els difer-ents centres que hi ha repartits per tot el irión. id'aquesta manera es pot dur un seguiment de.les aus anellades.
Existeix un conveni des dc l"an> S'9 ambPKarthwatch Europe de eol1ahoriici<scoLlaboracio científica. Aquest organisme envia els seifcS becaris 1 des d'aquI es dirigeixen elsestudis. Aixo es ta durant 2 nresos a l'any (abril imaig).|
fFHI D*RFRANY 20 (2<*> NkM9iribc;19U2
Hi ha col.laboracions amb la Universitatde les Illes Balears, sobretot amb els depar-taments de Biologia i Geografia.
Hs donu allotjament al Parc a estudiantsper fer estudis científics. Uri exemple és I'estudide tes rates piiiyades que va dur a terme un estu-diant francès. L·lavors l'estudiós envia un in-forme complet sobre l'animal.
TMPACTE DET,S VOL,TANTS AS'ALBLJFHRA
Una gran poI.lemica es va desencadenararrel de Ia intenció del Govern Baleard'instal.lar unn piscifactoría als voltants delC ' H i i a J d'En Pep. Iis tenia que aixupar unahectàrea de terreny i l*aigua que s'extrauria delNul>sol. una vegada uttili(zada, s'hagués tirat alParc amb tots els productes quimics que hihaurien nfej*it.
Bl CiOB va denunciar aquest fet a ki CHH iaK- TYibunals, i Ia Junta Rectora s'hi va oposartambé. Al Govern Balear. Conselleria d'Agri-cuUura i Pesca, no Ii va caldra altre remei quetomar arrera totes les seves intencions.
TJn altre tema es el dels abocadorsd'escombraries i ferralles als voltants. Quan eslocalitzen, s'informa a l'Ajuntament i ell es l'encarregat de Ia seva retirada.
Un altre problema ha estat el del foc. Sónfocs accidentals ques'inicien a l'exteriordelParc, dins els cotos per negligència dels quiencenen foc per netejar els seus terrenys i pas-sant aquest al Parc. Per evitar aquests accidentss'han fet tallafocs.
Hl terna de les aigUes brutes s'ha solu-cionat. Durant l'any 1988 es tiraveri tonesd'aigua bruta sense depurar al Parc. Avui en diatota l'aigua és depurada.
PROJECTES
Uria vegada rehabilitada Ia Casa deBateman s'hi acondicionará una salad'audiovisuals.
Falta acabar ei dragat i tieteja d'algunscanalsL Es té en ment el fer un projecte del què espot fer amb el que queda de Ia fàbrica de paper,millorar els acolliments i el programa de voluntaríat al Parc
Revista Algebeli
Carrerany EsportiuF.C. MARIENSE.
Ki passat dia 4 d'octubre, es va inciar unaiiovu sii^>ladura per ei F.C. MAKIHNSH en Iacategoria de 3* Regional, grup A, El planté estàformat per 2Ujugadors dirigits per en JAUMEFïETROAS, persona que ja els va tenir a les sevesordres. Ia majoria, en Ia categoriA de juvenils.
Aquest MARflENSE està tenint el recolza-ment de molttssima gent. sobre tot jove, quesegueixen i'equip laat a casu com als seusdesplacarnents a fora camp.
Adia AS d'octubre, el Club té inscrits 71 so-cis, mancant encara a^uns per "retratar-se", elque ha suposat una p,ran injecció econòmicaper n poder fcr front a aquesta nova temporada.Aixf mateix, hem de destacar el pagament quepert-ndavant va haverdeferel iiostreAJUN-TAMENTT per a poder inscriure l'equip en IoFederacióTerritorial de Futbol.
El Club, gràcies a en Miquel Ounl, del barPOL·IKSPORTrU. ha pogut estrenar nous equi-
patges, assumint al seu càrrec, les camisetes ipagarit el MARIEKSH les demés peces del'equipatge, amb els doblers recaptubs.
Per informació dels socis i seguidors, re--Uicioiiam l'estat de les comptes a Ia data de 26d'octubre.
DESPESES:2U fitxes dejugadors.
Material esportiuColçonsimitjons . .ArbitratgesVaris .
lltxUOO'-16.49O'M*.33S'-16.67O'
2.4OO'-TQTAT^ pgSPESHS 2UA3UiL-
INGRbSSOS: Socis 186.OUO-Entrades partits 40.1001
TQTALUiGRESSQS 226.lOO'-
Per tot aixo, hi ha un rossec en caixa de21.19S'- pessetes.
Esta pendent d'abonar-se Ui subvenció con-cedida per l'AJlJNTAMENT de 9O.OOO1-
NoHcniKvl992 »IHÍ CARR[WWY 21 . <2tx>>
pessetes.Passam ara a fer un resum del que han
donat de si els 4 partits que ha disputat, amb \mèxit total, l'equip en aquest inici de competició.
SANJOAN-2 F.C.MARJJENSE-2Alineació: Guillem Castelló,
Bernat Quetglas, Antoni Castelló, Joan Oiia1,PereJordà, Rafel Castelló. Jaume Ferriol, JoanSabater, Rafel Mulet, Pep Bergas i Andreu Al-cover.
Partit de presentació en Ia Uiga i Ia noticiava esser que en el minut 94 de partit, el resultatera de 2 -1 a favor dels locals i el porter GuillemCastelló va pujar a rematar un corner i marcà elgol de l'empat. L,a eorisecussió d'aquest punt vadonar una gran alegria.
L.'altre gol el va mancar n'Andreu Alcover.Varen veure Ia cartolina d'amones>tucio:GuiHern Castelló i Bemat Quetglas.
Rd MARIENSE -2 AMANV 1L.a disputa d'aquest partit despertà
moltissima d'espectació degut a Ia gran rivalitatentre ete dos poWes. El partit va discórrer de ma-nem normal üns al minut 36 de kt se&uua part t-uque es va pitar un penal contra l'Ariany, el mar-cador enregistrava empat a 1. i marcà el MARI-ENSn. En aquest moment els jugadors del'Arianyvaren envestir« l'àrbitre que va sus-pendre el partit amb el resuUat de 21 a favor deL>locals.
Anys feia que no es veia tant de públic enelPoliesportiu Municipal de Sa Font, un públicque en tot moment va tenir una actitud correcte.
EIs gols foren marcats pel jugador de
PAriariy P. Capó, t-ri pròpia porta, i AndrcuAlcover de penal.
Varen veure Ia targeta grogu L·luc Ferriol iAntoni Font.
CONSTANCJA -1 F.C MARTENSE! 1Partit disputat a Incn i en el que no <-s vo
jugar un bon encontre, i cii què cs va auar a !opràctic per tal d'aconseguir un punt posritni.
El golejador fou LJuc FeirioL Vai^uii veuix:Ia cartolina d'amonestació Oui!lem C;istell6 iPepBergas.
KOMAROïNSE-5 CAMPANKr-'Tarda de gote a Sa Font. Una altra vt&udu
amb bastant de públic a les grades que va disfrutar de veure gote i espectacle amb el F.C. MA-RHZNSE. EIs goIejadors varen esser Joan GuaI(2 vegades) t̂ ?p Bergas Font, Andreu Alcover iLJuc Ft:iiioL ITu deL» ¿jols del Campanet va ésseraconseguit amb mala fortuna perToni Font.que realitzà uria &raii &egona part. MoItd'ambient i alegria vn despert«^ aqiiest resultnt.Ni^iJt evidetit de que aquest nou MAl<JliNSi^comença a funcionar.
Varen esser amonestats n'Andreu Akx>veri en Pep Bergas Font.
EIs propers partits a disputar al Poliespor-tiu de Sa Font són tJs següents:
8 de Novembre a les 15'3O: F.C. MARIENSE -POLJLENCA
22 de Novembre a les lí?3O: F.C. MARDEÌNSE-AT. SENC~KL·LES
Pep Ferriol.
IiMI CARR[WWY - 22 C2<*>> Nc telQ02
.SCarrerany Esportiu
CICLISME
SIS I QUATRE FAN DEUCoincidint amb els darrers mesos del'any, Ia temporada competitiva delciclisme mallorquí ha arribat a Iaseva conclusió. Per aquest motiu, elClub Ciclista Maria de Ia Salut, creuque és el moment de fer balanç delque ha significat aquest any,valorant els encerts i procuranteliminar els errors, deficiències omancances que s'haguin produït alllarg dels darrers mesos.
En primer lloc hem dedestacar que les SIS medallesaconseguides en els distintscampionats nacionals o autonòmics, onhi han participat els nostresrepresentants, més els QUATREmaillots aconseguits al Pla-92 sumenDEU. Aquest güarisme és el que podriasintetitzar Ia present campanya, ambuns resultats esportius que, estamsegurs, seran molt difícils desuperar.
indumentàries completes, és a dir,dos "turbos" i un joc maillot-culots,a més d'assumir les despeses de Iarevisió mèdica i de Ia llicènciafederativa del 92. D'altra banda, elsciclistes socials, de forma semblanta tots els socis, han rebut unmaillot cada un i, dels que hancompetit durant tota Ia temporada,s'han pagat les llicènciesfederatives.
A més d'esser el club illencamb major nombre d'esportistesfederats, hem aconseguit unsresultats esportius que han superatles més optimistes de les previsionsque poguéssim fer a l'inici de Iatemporada. Com podreu observar algràfic que acompanya aquest texte, elbalanç final presenta un total de 112primeres posicions, 42 segons llocs i21 tercers. A primer cop d'ull, queles victòries quasi dupliquin Ia suma
PeI que fa a Ia partesportiva no podem oblidar que hemtengut un total de 37 llicències decompetició: 16 corresponents alsequips masculí i femenf de ciclismebase, alevins, infantils, cadets ijuvenils, i les 21 restants per alsciclistes socials. A cadascun delsmembres dels equips masculí i femenfIi hem proporcionat tres
dels segons i tercers, indicaclarament que a totes les categoriesa les que hi hem tengut presència,hem estats els grans dominadors d'unatemporada competitiva a Ia qual elsnostres representants han aconseguitun subcampionat d'Espanya, cinctítols de les Balears, dossubcampionats autonòmics, uncampionat de Mallorca i sis primers
llocs a les distintes classificacionsgenerals de Ia competició social mésimportant de les Illes, el PIa deMallorca-92.
0 e s d e 1 c a i r ed'organitzacions de reunionsciclistes, han estat set lesdistintes fites del present any,"Trofeo Pasqua-Memorial TomeuBergas", "PladeMallorca", "Festespatronals de Búger", "Campionat deles Balears per a cadets i fèmines","Festes patronals de Vilafranca","Festes patronals de Maria de IaSalut" i "Campionats de les Balearsper a alevins, infantils i socials".Aixf, tots els nostres esportisteshan tengut l'oportunitat de podercompetir sis vegades durant el 92 aproves organitzades per Ia nostraentitat. D'aquesta forma, el nostreClub no es converteix en un conjuntde captadors de trofeus, sinó en unaentitat seriosa que organitza grannombre de competicions i queaconsegueix bons resultats gràcies altreball persistent i organitzat enpromoció dels joves esportistes.
A més de tot això volemresaltar que, per tot arreu de Iageografiamallorquina, hemdonat unaimpresió de bona organització, deserietat i de bona companyonia entreles persones que formen Ia famfliaciclista del nostre poble. Per cert,a més d'esser el club illenc ambmajor nombre d'esportistes i ambmillors resultatsaconseguits, tambésom els que hem organitzat majornúmero de proves de competició i elsque gaudim de millor percentatge desocis en funció del nombred'habitants.
A més dels resultatsobtinguts pels esportistes, lesorganitzacions del Club Ciclista i Iamassa social, no podem oblidar com abase fonamental que ens permet cubrirels nostre pressupost, Ia importataportació econòmica de les firmescomercials "Pretensats AntoniCarbonell", "Excavacions Fonthisa","Jumbo Tours", "Hostal des PIa","Mes6n Can Gafet", "Vestisport","Desa-GrupoTecnansa"i l'Ajuntamentde Maria de Ia Salut, a més de les
Mowfrib l̂9O2
col·laboracions de les distintesfirmes comercials de Ia nostralocalitat per a les provesrealitzades a Maria.
Aprof i tam aquesta avi nentesa,per agrair públicament el suporteconòmic i moral de tots els quecreuen amb el nostre club i ensajuden.
FtHT CARR[WNY 23 t?67>
PREPARANT LA PROPERA TENPORADA
Després de finalitzar Ia campanyacompetitiva del 92, ens hem posat atreballar preparant Ia propera. A mésdel nou responsable esportiu, AntoniMulet, que hem presentat a númerosanteriors, hem incorporat algunsesportistes nous.
Aquest és el cas del petrerJoan Barceló, germà de Damià, queparticiparà a categoria alevfjuntament amb Pau Pira. L'equipinfantil es veurà reforçat ambl'alaroner Antoni Martorell que vaaconseguir el tftol de campió de lesBalears alevf del 91 a Maria. EIscadets, a més de Ia importantincorporació de Llorenç Seguf, tambétendran Ia companyia del sineuerRafel Campins, cosf d'Antoni Mulet.
PeI que fa a l'equip femenf,cal destacar com a fitxatge mésdestacat el de Margalida Fullana,natural de Sant Llorenç, una de lesciclistes més conegudes per tot arreude l'ambient ciclista nacional iguanyadora en distintes ocasions deIa pujada a Montjuic. A més decontinuar amb totes les de Iaplantilla de l'any 92, tambél'acompanyarà Eva Fuster, natural deSineu, que aquest any ha defensat elmaillot del CC. Ciutat en categoriainfantil.
PeI que fa a Ia preparacióhivernal cal destacar que des deprincipis del mes d'octubre hemcomençat a treballar ambels bonsconsells del nostre preparador f(sic,Juan Manuel Márquez, amb el qual, elsdimarts i dijous, treballam a un
Resum temporada 1.992
101 I UIIATGIS
Daiià Barceló
Victoria Eontlíl
lagdalena Márquez
Kargalida lunar
Llorenç Segai
Joan Segal
Pedro loca
francisco J. Holet
Antonio Obrador
Daniel litarellai
larla Jesus Beltrão
la;dalcna Beltran
larla Ant. lironei
lannel remande
Ferriol Coloibrai
Silo Darder
Rafel Inlet
títere Bergai
íquip CC larla Salat
T O T I i S
CATIGOlIA
AIeTl
Infantil-!»
Infantil-!»
Infantil-!»
Infantil
Cadet
Cadet
Cadet
Cadet
Cadet
Jarenil-íei
Jirtnil-!ei
Jnfenil-!ei
Social-Af.Iip
Social-Afic.
Social-Afic.
Social-Afic.
Social-Jnrenil
Social
1
19
11
10
1
21
1
1
4
1
9
I
3
5
4
4
2
1
Mi
2
1
5
1
1
S
7
7
3
5
1
42
3
2
1
2
4
2
2
3
2
1
1
1
21
TÍTOLS ACOISISBirS
Caipit de leí Balean
Sabcaipiona de leí Balean
Caipiona de leí Balean
Caipii de lallorcaCaipií de leí Balean
3er al caipiooat de BaleanSeleccionat balear pista-rota
Caipii de leí Balean fondoSeleccionat balear carreteraSnbcaipii d'Iipanya nat pitta
Caipiona de leí Balean
Snbcaiplona de leí Balean
Ui Gral Af. !special !la-923tr Gral 1. Volanti !la-92
Ur Gral 1. Tolanti Pla-923er Gral lintaiya !la-923er Gral Regularitat Pla-924rt Gral Absoluta Pla-92
1er Gral Inntanya Pla-92Ur Gral Regularitat Pla-922on Gral Absoluta Pla-92Si Gral 1. Volants Pla-92
Guanyador absolut Pla-92
Ur Gral !arenili Pla-92
Guanyador per equips Pla-92
1 llbcaipl·iat d'Ispaiyií Ctlfi(lltl de Iu Balean2 Sibeaipionati de Ui Balean1 3er lloc Caipt. lliuri1 Cll|loilt dt lallorca( cliiiifieie. iemali Ua-iz
gimnàs de Manacor, mentre que totsels caps de setmana, dissabtes idiumenges, desenvolupam les sessionsde preparació ffsica tant al camp defutbol com a distints indrets de Ianostra illa. Aquest és el cas de IaPlatja de Muro, Lluc, el Puig deCura, l'embassament de Cúber o altresllocs adequats que ens permetinmillorar Ia condició ffsica.
Malgrat tot no hem oblidatque, després de finalitzar Iatemporada hem de començar amb elssopars i les festes socials. Peraixòprepararem les reunions,conferències, revisionsmèdiques, Ia"carrera del pavo", els escaldums, Iaxocolatada, els foguerons de SantAntoni i tots els motius que fanreunir Ia nostra famflia ciclista.
FEMi OWRFRANY-74 C268) e,l<JL>
f\\ t
[XCURSlO A SA PLNYA ROJA I SA IALAIA D'ALCÚDIA
Capde$<Pina,r<Sa Ttnl<t
i C*na'Jes7MoroI
C<tp tJ» 7rtenor-ca
^oaetmi/ifaf-
LA VICTORIA*:La península conIa, roca delcarwn
tyenya ¿faoJA
Amb aquesta exeurvió volem posar eniiuiixa iiovameat el t.icle d'excursions que coma c-o^tum soltem fer mensualment.
Sa 'lalaiä tie Ia Victòria ¿& propietat de!'Ajuntament d'Alci1dia i administrat perfC.7ONA. Tota Ia zona està condicionada per al'esplai dels ciutadau^. T,;ri bou Ikx: per a hiiciaiPaventiirn de trescar per contrades des-Colit¿jiiclt:>i.
Hi anircm nmb cotxes cjrie doi>rnrom nlsvoltarils del Santuari de Ia Victòria.
Visitar<-.rn Sa Penya Roja o Penya desiVlip,dm amb es canó des Moro i Sa Talaia.
Quasi tota aquesta excursió discorre per
senders, sempre hen marcats, que ha traçatICONA., i és una de les més fàcils i mesagradables per als neòfits. Pot ser pesat, encanvi, pels que pateixen de vertigen.
Sa Talaia és un pu@ de 4^4 metres des d'onse divisen les dues badies. Foririeiitor i Es Fe-iTutx. j\ rnés: d*una beUfesima panoràmica hi hnun petit rehjp.i.
IkI duració aproximada és d'unes 6 hores.T ,a sortida es farà des de Ia Plaça des Pou a
les 9 h. Ens agradaria sortir puntualment.Hl dia de 1'e>:cursio serà el tercer d i u -
menge de Novembre, concretament dia li>.Onofre Sureda Ribas.