La concertació público-privada en TIC, clau per superar la crisi _ 4

Sistemes de Telecomunicació de la L9 _ 12

juny 2011

54

Juan Carlos Riveiro, president-conseller delegat de Gigle Networks i director de Product Marketing de Broadcom: “Innovació, equip i treball són la clau de l’èxit” _ 14

Pàg.

3

466677778

10

14

18222528

32

36

38

4042

43

Edita:Associació Catalana d’Enginyersde Telecomunicació (ACET)Alí Bei, 59 - 08013 BarcelonaT. 93 551 3322F. 93 551 3324www.telecos.catsecretaria@telecos.cat

Degà del CETC:Miquel Ramírez

President de l’ACET:Carles Martín

Direcció Editorial:Guillermo Canal

Comunicació i Publicitat:Estel Estopiñanestel.estopinan@telecos.cat

Coordinació:Jordi Duchjordi.duch@telecos.cat

Disseny i maquetació:www.guillermobejarano.com

Fotografia i imatges:Ricard Novellas, Estel Estopiñan i Flickr

Col·laboracions:Anxo ArmadaJordi BoschMeritxell BoschAlbert CabréAlfred CausiJordi DuchJosé Manuel HuidobroJordi PaletJordi PascualJoan Mª RibesStephan Roche

Fotomecànica i impressió:Sprint Copy, SL.

Dipòsit legal:B-17.897-99

L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

Any 17 Número 54 6/2011

Sumari

EditorialEn la bona direcció

DestacatsLa concertació público-privada en TIC, clau per superar la crisi

Entrega en mà del Premi d’Honor a Javier Nadal

IPv6, el futur d’Internet

Debat i curs sobre el nou Reglament d’ICT

93 551 33 22

Primera edició digital tecno-científica, gratuïta i en català

Nova sessió del projecte europeu ECCE

Màsters d’excel·lència ‘Erasmus Mundus’

Servei de Certificació d’Actuació Professional (CAP)

EntrevistaJuan Carlos Riveiro, president-conseller delegat

de Gigle Networks i director de Product Marketing de

Broadcom: “Innovació, equip i treball són la clau de l’èxit”

TecnologiaSistemes de telecomunicació de la L9

Mirador:

La nova frontera de la domòtica

Per què la ràdio no evoluciona?

El grafè dispara la cursa nanotecnològica

La nova ICT

Empresa i societatInnovació i negoci amb IPv6

Ofertes comercials i serveisSalut a bon preu per als ’telecos’

‘Inter nos’Com és l’endemà d’un càrrec públic?

CalidoscopiLa millor festa universitària

Publicacions

TribunaLlei, àmbit i Col·legi

2

sumari

es dues institucions que

apleguen els enginyers de

telecomunicació de Cata-

lunya: Col·legi i Associa-

ció Catalana d’Enginyers

de Telecomunicació (CETC/ACET),

continuen el seu procés de consoli-

dació com a referents de la professió

davant de les administracions, enti-

tats públiques i privades, empreses i

societat en general.

Els incidents protagonitzats a principis

d’any pel Col·legi de la resta del territo-

ri espanyol, que no vol acceptar la nova

situació creada amb la constitució del

CETC, i s’hi enfronta amb una clara

oposició, defineixen el llarg i complicat

camí a recórrer per consolidar el Col-

legi d’Enginyers de Telecomunicació

de Catalunya. Una situació que no ens

pot fer perdre de vista la realitat d’uns

enginyers de telecomunicació de Ca-

talunya que continuen fent camí cap a

l’esmentada consolidació institucional,

amb l’objectiu d’esdevenir un model

professional admirat i respectat, en el

marc administratiu, empresarial i soci-

al que ens acull.

En aquest sentit, la darrera passa en la

direcció adequada l’ha protagonitzat,

com no podia ser d’una altra manera,

la mateixa Generalitat de Catalunya,

que a més de reconèixer al Col·legi

d’Enginyers de Telecomunicació de

Catalunya com a únic Col·legi profes-

sional amb competència funcional i

territorial a Catalunya, ha decidit fer-

ho saber per escrit a la Secretaria de

Estado de Telecomunicaciones y Soci-

edad de la Información, amb data del

passat dia 31 de març.

Per part de l’entorn universitari, aquest

reconeixement també ha estat unàni-

me, d’acord amb les expressions de

suport rebudes per part de rectors i

directors d’escoles, en les diferents

entrevistes mantingudes amb tots ells

darrerament.

I el mateix resultat de suport a la nova

institució catalana, s’ha aconseguit

per part de representants del sector

empresarial en general, a través dels

múltiples contactes mantinguts amb

organitzacions i entitats privades.

Cal dir també, d’altra banda, que mal-

grat les interferències i dificultats ex-

ternes continuades, hem continuat

treballant en benefici del col·lectiu i la

professió amb noves idees i planteja-

ments. Sense anar més lluny, el desen-

volupament dels nous serveis de Con-

trol Col·legial no s’atura. De moment, ja

disposem dels serveis de visat i de cer-

tificació d’actuacions professionals i en

breu n’oferirem de nous. També s’està

fent un esforç en l’àrea d’asseguran-

ces, primer amb les de responsabilitat

civil professional i últimament amb les

de salut. En aquest darrer àmbit s’ha

tancat acords força competitius amb

ADESLAS, SANITAS i FIATC. També

ens enorgulleix l’èxit de participació en

la jornada organitzada amb motiu del

Dia Mundial de les Telecomunicacions,

Internet i la Societat de la Informació,

centrada en ‘Les TIC a la Catalunya del

2020’ i celebrada al Parlament de Ca-

talunya el passat 18 de maig.

Finalment, no poden concloure sense

celebrar la publicació al BOE de l’Ordre

ITC 1644/2011, de 10 de juny, que de-

senvolupa el reglament d’ICT aprovat

pel Reial Decret 346/2011 de l’11 de

març. Es tracta d’una excel·lent noticia

que sense cap dubte beneficia a la So-

cietat del Coneixement en general i al

professionals en particular.

En la bona direcció

3

editorial

La concertació público-privadaen TIC, clau per superar la crisiDia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació

Per cinquè any consecutiu, la seu del Parlament de Catalunya va ser l’escenari escollit pel Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC) i el Col·legi d’Enginyers Tècnics i Pèrits de Telecomunicació de Catalunya (COETTC), per celebrar el Dia Mundial de les Telecomunicacions, Internet i la Societat de la Informació. El nucli central de l’acte convocat el passat 18 de maig va ser la taula rodona de debat sobre ‘Les TIC a la Catalunya del 2020’.

Encapçalat per la presidenta de la Cam-

bra legislativa catalana, Núria de Gis-

pert, que va comparèixer acompanyada

pels degans dels dos Col·legis organit-

zadors, CETC i COETTC, l’acte comme-

moratiu del Dia Mundial de les Teleco-

municacions, Internet i la Societat de la

Informació va congregar un centenar i

mig d’assistents en la sala-auditori de

la seu parlamentària. S’hi va adreçar en

primer lloc, i amb una breu intervenció

de benvinguda, el degà del CETC, Mi-

quel Ramírez, que va incidir en la ne-

cessitat de prioritzar el desplegament

d’infraestructures de telecomunicaci-

ons de més ample de banda, d’acord

amb el que preveu l’Agenda Digital per

a Europa, un paquet de mesures de la

UE per millorar l’accés a Internet, la

formació i la investigació en TIC. Per

arribar a aquest objectiu va emplaçar

als agents del sector a assolir un gran

acord de concertació público-privada,

que van anar refrendant tots i cadascun

dels ponents de la sessió posterior de

debat. Més enllà d’aquesta considera-

ció, Ramírez també va expressar en veu

alta l’aspiració d’aconseguir fer més fei-

na, durant més temps i de manera més

intel·ligent, amb l’ajut de les TIC.

Fet aquest preàmbul, va prendre la

paraula la segona autoritat del Govern

català, Núria de Gispert, que en la seva

RPonents de la taula rodona de debat sobre ‘Les TIC a la Catalunya del 2020’.

RLa presidenta del Parlament, Núria de Gispert, va encapçalar l’acte commemoratiu.

4

destacats

al·locució inaugural va destacar l’aten-

ció especial, per part del Govern, que

requereix el sector TIC, la transversalitat

del qual, unida als beneficis que ofereix

en productivitat i competitivitat, fan que

sigui essencial per combatre la crisi ac-

tual i evitar la fractura social. Per acon-

seguir-ho va emplaçar les empreses a

“concertar acords amb el sector públic,

però sense esperar a rebre-ho tot de

l’Administració, i encara menys en l’ac-

tual situació econòmico-financera”. Fi-

nalment, va subscriure la proclama del

degà del CETC, de “treballar més tots,

més temps i amb més intel·ligència”,

perquè Catalunya “necessita tornar a

ser motor econòmic a Europa”.

Culminava així la primera part de la ce-

lebració, prèvia al torn d’intervencions

dels sis ponents convidats a participar

en la taula rodona: Albert Buixadé, di-

rector general de Vodafone Catalunya;

Josep Ramon Ferrer, director de l’àrea

de Serveis i Infraestructures Territorials

de Telecomunicacions del CTTI (Centre

de Telecomunicacions i Tecnologies de

la Informació de la Generalitat); Miguel

Ángel Lagunas, director del CTTC (Cen-

tre Tecnològic de Telecomunicacions de

Catalunya); Mònica Sala, directora gene-

ral d’Orange Catalunya; Josep Ventosa,

director d’Estratègia i Desenvolupament

de Negoci d’Abertis Telecom; i Bruno

Vilarasau, director de Desenvolupament

de Negoci i Societat de la Informació de

Telefónica Catalunya.

L’encarregat de moderar el debat, Mi-

quel Ramírez, va començar donant la

paraula a Albert Buixadé, que va cons-

tatar l’índex de penetració creixent dels

‘smartphones’, als qual va atribuir el

gran potencial futur de l’Internet mòbil.

Per fer-lo realitat va demanar les infra-

estructures adequades, que cal garan-

tir mitjançant la concertació público-

privada. Una aposta compartida també

de ple per Josep Ramon Ferrer, que va

animar als operadors privats a assumir

el protagonisme necessari per afrontar i

Ja en el tram final de l’acte, el director

general de Telecomunicacions i Socie-

tat de la Informació de la Generalitat,

Carles Flamerich, va fer un breu dis-

curs de cloenda centrat en ‘l’estratè-

gia catalana de suport al sector TIC’,

concebuda “com a palanca de canvi,

increment de competitivitat i facilita-

dora de la internacionalització”, i que

s’articularà en tres eixos principals: les

e-infraestructures, les TIC al servei de

l’empresa i la ciutadania, i la gover-

nança TIC.

En el primer apartat va diferenciar les

infraestructures bàsiques (resumides

en TDT, telefonia mòbil i accés a Inter-

net de banda ampla, que va qualificar

de “veritables vertebradores del terri-

tori”), de les xarxes de nova generació

(“essencialment la fibra òptica”), a les

que qualificar de “necessàries per a

situar Catalunya a l’avantguarda”. Per

relligar el potencial del conjunt d’e-in-

fraestructures va referenciar ‘la mobi-

litat’, el desplegament de la qual s’ha

de fer garantint “el mínim impacte en

l’urbanisme i el medi ambient”.

Estratègia de suport al sector

Ja en el segon eix, que ha “d’ajudar la

societat i el teixit empresarial a apro-

fitar el potencial de les TIC”, Flame-

rich va desvetllar l’anomenada estra-

tègia ‘iDigital’, resumida en les 5 i’s

de: ‘innovació’, ‘internacionalització’,

‘inversió’, ‘infraestructures’ i ‘inclusió’

(veure article ‘Les cinc claus per al fu-

tur de Catalunya comencen per i’, de

‘Telecos’ 51).

En l’àmbit específicamente empresari-

al, l’estratègia ‘iDigital Empresa’ s’ori-

enta a impulsar el sector industrial TIC

català en 4 eixos: la millora de la com-

petitivitat empresarial, la potenciació

del sector tecnològic català, la gene-

ració d’ocupació mitjançant les TIC i

l’impuls de projectes tractors per part

de l’Administració.

En l’àrea estrictament ciutadana, l’es-

tratègia ‘iDigital Ciutadania’ centra

les seves actuacions en dues grans

línies mestres: la integració digital de

la ciutadania (formació i capacitació,

ocupació i TIC, i promoció i impuls) i

la potenciació d’accions de proximitat i

referència, basada en drets d’autor, lli-

cències i programari lliure, i contingut i

gestió del coneixement.

Finalment, en el tercer eix d’actuació,

el de ‘governança TIC’, lligat a les ac-

tuacions en infraestructures, empre-

ses i ciutadania, va dir que “una de

les primeres línies d’actuació serà la

d’aplicar a l’Administració les recep-

tes d’impuls dels altres agents”. Amb

aquest objectiu s’analitzaran “les acti-

vitats TIC dels diferents departaments

cercant els punts on l’agregació de de-

manda o les solucions tecnològiques

conjuntes poden generar eficiències i

estalvis”.

5

superar amb èxit el ‘gran repte de trans-

formar les infraestructures del país”.

A continuació, Miguel Angel Lagunas,

es va doldre de l’escàs profit tecnològic

que es treu de l’espectre radioelèctric,

derivat tant del fet que ja no en queda

de lliure, com de la manca d’obligació de

treure un rendiment més elevat del que

ja està comprat, que a més en gran part

es manté infrautilitzat. Una situació que

va qualificar “d’inhibidora del progrés”, i

va apel·lar a la necessitat de reconduir-la

per part de l’ens regulador del sector.

Si fins aquest moment els ponents

s’havien excusat de centrar les seves

intervencions en l’enunciat de la tau-

la rodona (‘Les TIC a la Catalunya del

2020’), al·legant la dificultat d’avançar

una previsió de futur per un sector tan

dinàmic, en el cas de Mònica Sala, la

següent convidada per ordre d’inter-

venció, ho va intentar suggerint les tres

tecnologies incipients que creu que

tindran una major repercussió futura:

“el Cloud Computing, el Machine-to-

Machine i el Near Field Comunication

(NFC)”, a la darrera de les quals va

atribuir “la tercera revolució mòbil.” La

perspectiva de futur aportada per Jo-

sep Ventosa, és que “la globalització

anirà lligada al desenvolupament de les

infraestructures TIC i si volem que Ca-

talunya sigui capdavantera en aquesta

interconnexió, haurem de generar els

nusos necessaris per crear aquesta

xarxa.” Finalment, Bruno Vilarasau, va

posar de manifest que “si volem incidir

en l’evolució de Catalunya, hem d’in-

vertir en aquestes tecnologies. Hem de

prendre un rol actiu i fomentar la de-

manda. Però potser el més important

és transmetre confiança en les TIC.”

S’arribava així al torn obert de paraules,

rubricat amb la intervenció de cloenda

del director general de telecomunica-

cions i societat de la informació de la

Generalitat, Carles Flamerich. @

Entrega en mà del Premi

d’Honor a Javier Nadal

Debat i curs sobre el nou Reglament d’ICT

IPv6, el futur d’Internet

El degà del CETC, Miquel Ramírez i el

president de l’ACET, Carles Martín, han

lliurat de manera presencial el Premi

d’Honor a Javier Nadal, vicepresident

executiu de la Fundació Telefónica,

que no va poder assistir a la vetllada

dels Premis Salvà i Campillo, corres-

ponent a la 16a Nit de les Telecomu-

nicacions, per raons d’agenda. L’acte

d’entrega en mà s’ha fet a la seu de

la Fundació Telefónica a Barcelona. @

El passat 12 d’abril vam coorganitzar

amb Feceminte el debat ‘La nova ICT

i el seu reglament. Accions contra

l’intrusisme’, en què van participar

més de 70 persones d’ambdues ins-

titucions. L’endemà mateix es va fer

també el curs ‘Adaptació a la nova

normativa per ICT’, impartit pel com-

pany Joan Mª Ribes, que va reunir 22

assistents. @

La seu del Col·legi d’Agents

Comercials de Barcelona va

acollir la jornada ‘IPv6, el fu-

tur d’Internet’ que es va fer

el passat 8 d’abril organizada

pel CETC/ACET. La van encap-

çalar els ponents Jordi Palet,

CEO de Consulintel, i Xavier

Peiró, director executiu de la

Fundació i2Cat, i va aplegar

una trentena d’assistents. @

6

destacats

Primera edició digital tecno-científica, gratuïta i en català

Col·lecció Ubertas de la Fundació Torrens-Ibern

Màsters d’excel·lència

‘Erasmus Mundus’

Nova sessió del projecte europeu ECCE

93 551 33 22Nou número de telèfon

del CETC i l’ACET

Des del passat 21 d’abril el nou número

de telèfon de contacte del Col·legi i l’As-

sociació Catalana d’Enginyers de Tele-

comunicació és: 93 551 33 22.

El canvi de numeració respon a la

necessitat d’evitar les continuades in-

terrupcions del servei, unes incidències

generades arran de la intervenció del

COIT, justificada en treballs rutinaris

d’actualització de les línies telefóniques.

Per resoldre aquesta situació anò-

mala hem habilitat també un nou nú-

mero de fax: 93 551 33 24.

No cal dir que convé que en pren-

gueu nota perquè el telèfon antic, el 93

229 20 03 ja NO és vàlid per contactar

amb nosaltres. @

El passat 3 de maig el CETC, junta-

ment amb la Fundació Torrens-Ibern i

l’Escola d’Enginyeria de Telecomuni-

cació i Aeroespacial de Castelldefels

(EETAC), van presentar la primera

edició digital tecno-científica, gra-

tuïta i en català. Es tracta de la Col-

lecció Ubertas, que s’estrena amb el

llibre ‘Comunicacions Informàtiques

i de Dades’, de William Stallings, que

arriba a la seva 8a edició. L’acte de

presentació a la seu de l’EETAC el va

encapçalar Salvador Giner, president

de l’Institut d’Estudis Catalans, i va

comptar amb la presència del degà

del CETC, Miquel Ramírez, el presi-

dent de la Fundació Torrens-Ibern,

Ramon Garriga, i el director de l’EE-

TAC, Jordi Berenguer.

La col·lecció Ubertas s’ha creat

per oferir llibres tècnics i científics

de primer nivell traduïts al català en

format digital als estudiants i profes-

sionals. La publicació a través de la

Xarxa i el limitat cost dels drets del

català redueix la inversió de manera

molt significativa i afavoreix el seu

lliurament de franc.

Teniu l’accés directe per descarre-

gar el llibre a www.telecos.cat @

El mes de maig passat l’ACET va parti-

cipar en un ‘workshop’ sobre els ano-

menats màsters d’excel·lència ‘Eras-

mus Mundus’ que es va fer a ¿¿??. Es

van presentar els projectes europeus

de construcció d’un llenguatge comú

de resultats d’aprenentatge entre el

món docent universitari europeu i els

models d’ensenyament universitari an-

glosaxó CDIO, en concordança amb el

món professional. Per a més informa-

ció: http://www.eqfcdio.org @

La capital hongaresa, Budapest, va

acollir una nova reunió del projec-

te europeu ECCE, en què va parti-

cipar l’ACET. Aquesta iniciativa vol

establir un llenguatge comú per a

les capacitats, coneixements i ha-

bilitats adquirides en els estudis

universitaris superiors i la concor-

dança amb el món professional, a

més de la creació d’un observatori

europeu sobre aquestes capaci-

tats. En la darrera sessió sessió

vam compartir els resultats d’en-

questes que s’han anat fent i que

assenyalen alguns aspectes crítics

a tenir en compte des dels àmbits

professional i docent, com ara la

gestió, les habilitats en comunica-

ció i en processos d’innovació, a

més dels coneixements tecnolò-

gics i especialitzats. El pròxim 8

de setembre es farà la conferèn-

cia final a Brussel·les, oberta a la

participació de tothom. Qui vulgui

assistir-hi cal que es posi en con-

tacte amb secretaria@telecos.cat.

Per a més informació: http://www.

ecceobs.eu @

QPàgina web de la Fundació Torrens-Ibern.

7

Servei de Certificació d’Actuació Professional (CAP)Eix central dels Serveis de Control Col·legial

D’acord amb l’esperit i la lletra de la Llei Òmnibus (RD1000/2010), que estableix que “lo dispuesto en este real decreto no obsta para que puedan existir otros trabajos profesionales que se sometan a visado colegial cuando así lo solicite voluntariamente el cliente…”, el CETC ha començat a oferir el Servei de Certificació d’Actuació Professional (CAP), eix central del Serveis de Control Col·legial.

Entenent els Serveis de Control Col-

legial com un paquet de prestacions

adreçat a l’enginyer/a que signa i es

responsabilitza de la pròpia actuació

professional, les seves característiques

estan enfocades directament a aques-

ta mateixa persona. Un beneficiari que

ja des d’ara gaudeix d’un nou servei

que hem posat en marxa. S’anomena

Servei de Certificació d’Actuació Pro-

fessional (CAP), complementa el co-

negut Servei de Visat i és l’eix central

del Serveis de Control Col·legial.

De manera més concreta, el Servei

de Certificació d’Actuació Professi-

onal (CAP) s’ofereix com a garantia

de les actuacions professionals dels

enginyers de telecomunicació, en els

casos en què el client de l’enginyer

no sol·liciti el visat. Cal remarcar, en

aquest sentit, que el visat només s’ha

de sol·licitar en el cas que el vostre cli-

ent n’hagi fet la petició. Si no és així,

podeu demanar un CAP.

A través d’aquest CAP, es cobreix la

responsabilitat civil professional de

l’enginyer autor de l’actuació professi-

onal. Les cobertures especificades són,

en el cas general, de 600.000€ per

reclamació però es pot ampliar fins a

2.400.000€ , d’acord amb les necessi-

tatrs de cadascú i amb una franquícia

de 600€.

Col·legi apareix com avalador o garant

d’aquesta actuació professional.

Per gaudir d’aquest servei, s’ha de

cursar una sol·licitud per cada actua-

ció professional a través de la platafor-

ma dels Serveis de Control Col·legial

(a la web www.telecos.cat hi ha l’enllaç

directe).

Alguns exemples d’actuacions profes-

sionals que s’han certificat són pro-

jectes d’Infraestructures Comunes de

Telecomunicació (ICT) o d’estacions

de radiodifusió sonora, així com peri-

tatges judicials o informes de diverses

temàtiques relacionades amb la nos-

tra enginyeria.

Properament, engegarem un nou

servei, dins el Control Col·legial, de

Verificació de Projectes Tècnics que

inclourà una revisió exhaustiva de

compliment de la normativa i dispo-

sicions legals exigibles als projectes

tècnics.

Es comprova la identitat, competènci-

es, qualificació i habilitació del profes-

sional autor del treball. A més a més,

es comprova la correcció i integritat

formal de la documentació entregada,

d’acord amb la normativa i disposi-

cions legals que cal aplicar. Aques-

tes comprovacions faciliten la feina a

l’Administració Pública, que reconeix

aquest servei com a garantia dels tre-

balls d’actuacions professionals que

han de tramitar.

El Col·legi avala i garanteixPer a la societat i els clients dels en-

ginyers de telecomunicació aquestes

comprovacions esdevenen condicions

de garantia i qualitat de les actuacions

professionals encarregades. A més, el

Servei de

Ce

rt

ifiCaCió d’aCtuaC

ió P

ro

fe

SSional

‘El CAP s’ofereix com a garantia de les actuacions professionals dels enginyers de telecomunicació, en els casos en què el client de l’enginyer no sol·liciti el visat’

8

destacats

Siéntete respaldado por expertos enservicios gestionados TIC con Data Center propio y con más de 14 años de experiencia.

Disfruta de un servicio y una plataforma tecnológica innovadores y flexibles, adaptables a tus necesidades. Paga sólo por el uso que realices.

Asegura el negocio de tu empresa sin necesidad de hacer inversiones en infraestructuras y recursos.Nosotros te los garantizamos 24x7.

www.nexica.com Alojamientos y gestión de servicios web críticos.Gestión de correo corporativo.

Gestión y monitorización 24x7x365.Plataformas de stress.

Centro Virtual de Contingencia.

tranquilidad 24x7 garantizada

Llámanos al 902 20 22 23Visita nuestro Data Center

Cloud

u trayectoria profesio-

nal, galardonada con la

distinción ‘Ingeniero del

Año’ en la última edición

de los Premios Salvà i Campillo, se ha

desarrollado en conjunción con la exi-

tosa evolución de la empresa Gigle

Networks, que fundó en colaboración

con otros tres socios. ¿Qué le impul-

só a hacer realidad su sueño empre-

sarial?

Jed, Mike y Hakan son amigos des-

de hace muchos años. Jed y Mike de-

jaron ST Microelectronics para empe-

zar una nueva empresa desde cero y

Hakan y yo habíamos dejado DS2 des-

pués de 7 años. Era el momento de ha-

cer un cambio. Yo incluso pensaba en

cursar un MBA, pero la verdad es que

nos apetecía trabajar juntos, y después

de contemplar y valorar distintas op-

ciones vimos la oportunidad en ‘home

networking’. Partíamos de la convicción

de que los dispositivos van a estar co-

nectados en casa a través de una red

IP y no creíamos ni creemos ahora que

una única tecnología pueda ser la solu-

ción para todos ellos ni para el conjunto

de aplicaciones. Por ello, decidimos in-

vertir nuestro esfuerzo en desarrollar el

primer dispositivo ‘single chip’ (es de-

cir, ‘no external analog front end’ y ‘no

external memory’, sino todo en un so-

lo ‘die’ de puro CMOS), que permitie-

ra combinar los distintos cables den-

tro de la casa: teléfono, cable coaxial

o eléctrico, de forma inteligente e in-

visible para el usuario final. Todo ello

además, sin que requiera ningún tipo

de configuración por parte del usuario

y reaprovechando las infraestructuras

ya desplegadas de forma eficiente pa-

Juan Carlos Riveiro, distinguido como ‘Ingeniero del Año’ en la última edición de los Premios Salvà i Campillo, aúna vocación empresarial e investigadora, con un resultado magistral. Su empresa Gigle Networks, adquirida por la multinacional Broadcom, ha revolucionado el segmento de ‘home networking’ con un ‘single chip’ que poco a poco ha ido abriendo paso a la red inteligente dentro del hogar. Su últi-ma evolución es el ‘smart switching’ híbrido PLC+WiFi.

S

“Innovación, equipo y trabajoson la clave del éxito”

10

entrevIsta

Juan Carlos riveiro,presidente-consejero delegado de Gigle networks y director de Product Marketing de Broadcom.

“Queremos alcanzar la primera posición en ‘home networking’”

“Ya está disponible nuestro primer híbrido PLC+WiFi”

ra minimizar los costes de despliegue

de las redes domésticas. Este switch in-

teligente que creamos en Gigle fue el

primer paso de un largo camino de la

industria electrónica que lleva a crear

la red inteligente dentro de casa. Así

pues, fuimos los primeros en combinar

coaxial, ‘powerline’ y cable telefónico.

Después trabajamos con Broadcom pa-

ra integrar WiFi en esta red inteligente,

creando lo que llamamos la primera red

‘hybrid’ que combinaba de forma inteli-

gente ‘wireless and wired’. Siempre tu-

vimos nuestra competencia por detrás:

Atheros nos siguió los pasos creando

productos ‘hybrid’ (wireless-wired) que

competían con los nuestros y en ese

momento Broadcom nos compró.

¿Qué directrices implantaron para im-

pulsar y consolidar el ascenso de Gigle

Networks?

Trabajar, trabajar y seguir trabajando.

Muchas horas de dedicación, viajes y

esfuerzo. Teníamos y tenemos un ob-

jetivo muy ambicioso y eso no se con-

sigue sin trabajar duro. Exige mucha

innovación: fuimos los primeros (de he-

cho nadie más lo ha conseguido hasta

ahora) en tener un ‘single chip solution’

para coaxial, ‘phoneline’ y ‘powerline’.

Fuimos también los primeros en tener

un switch inteligente que combinara los

distintos niveles físicos de la red dentro

de la casa para maximizar performan-

ce y QoS/E (calidad de servicio/expe-

riencia) de la red. Hemos desarrollado

muchas patentes, hemos sido capaces

de constituir un grupo de 80 perso-

nas entre Barcelona, Edimburgo (UK)

y Redwood City (California, USA) don-

de prima el talento y el esfuerzo, con 3

grandes inversores: Accel, Pond y SEP,

que han invertido 31 millones de dóla-

res. Hemos contado con la ayuda del

Ministerio de Industria, la Generalitat y

el Ayuntamiento de Barcelona, en Es-

paña, y con apoyo similar en Reino Uni-

do, con ayudas económicas y de capi-

tal humano muy importante. Con todo

ello y algo más, sobre todo trabajo du-

ro, hemos creado Gigle Networks.

¿Qué dificultades iniciales tuvieron

que superar para salir adelante y lle-

gar a prosperar?

Cuando empiezas un proyecto que re-

quiere 5 años de dedicación para tener

el producto en el mercado, más de 40

millones de dólares de inversión, más

de 80 personas trabajando en Espa-

ña, Reino Unido y USA, el reto es de

tal magnitud que parece inalcanzable,

sobre todo teniendo en cuenta que éra-

mos solo 4 personas cuando empeza-

mos. Conseguir la inversión, contratar

al equipo, asegurarse que el chip fun-

cionara a la primera (sólo el ‘tape-out’

¿Qué papel juega la tecnología

PLC (Power Line Communica-

tions) en la nueva solución ‘smart

switching’?

La tecnología PLC no constituye el

núcleo del producto que quería-

mos hacer sino una parte de él.

Nuestra solución de ‘home net-

working’ incluía el switch inteligen-

te de todas las opciones de conec-

tividad del hogar, entre ellas PLC.

El cableado eléctrico está dispo-

nible en todas las habitaciones de

una vivienda, pero por si solo no

garantiza una solución óptima en

todas las circunstancias. Por ello,

nos centramos en el desarrollo de

soluciones híbridas, integrando el

cableado coaxial y telefónico en un

primer momento y posteriormen-

te añadiendo las tecnologías ina-

lámbricas, como por ejemplo WiFi.

Ahora nuestro primer producto hí-

brido PLC+WiFi ya está disponible

y se está formalizando el están-

dar IEEE1905 para el ‘smart swit-

ching’, que combina ‘wired and

wireless technologies’ dentro de

la casa.

11

Juan Carlos Riveiro Insua es in-geniero de telecomunicación por la Universidad Politécnica de Ca-taluña (UPC). Empezó siendo in-vestigador de la UPC y Ladel. Al-canzó la codirección de I+D de DS2, en las áreas de tecnología de 45 Mbps (DSS4200 y DSS5100) y 200 Mbps (DSS9000) de transmi-sión sobre PLC. Compagina sus actividades de dirección del de-partamento de Integración de Tecnologías Digital y Analógica de Gigle Networks con las tareas de gestión como gerente de la em-presa, por lo que su dedicación a la I+D es parcial. Cofundador de Gigle Networks, actualmente es su presidente y consejero delega-do. Ejerce también, de forma si-multánea, el cargo de director de Product Marketing de Broadcom.

Curriculum Vitae

“El CETC hace una labor muy importante”

¿Cuál es su valoración del nuevo

Col·legi d’Enginyers de Telecomu-

nicació de Catalunya (CETC)?

Excelente. Creo que hace una la-

bor muy importante, especialmente

ahora que toda la regulación sobre

les telecomunicaciones está cam-

biando tanto y tan rapidamente.

Los ingenieros necesitan un Col·legi

que les asesore sobre el sector en

el que han de trabajar en condicio-

nes tan cambiantes en cuanto a re-

gulación.

cuesta un millón de dólares), y si tie-

nes fallos debes añadir el retraso que

eso supondrá en producirlo, por lo que

estarás otro año como mínimo en nú-

meros súper rojos porque no tienes in-

gresos…. Por lo que los controles de

calidad de investigación, prototipado,

desarrollo y test del producto son muy

exigentes. Un error supone tener que

El de alcanzar la primera posición en

‘home networking’.

¿Cuál ha sido la clave de su éxito em-

presarial?

Son fundamentales la innovación, un

buen equipo de personas y mucho,

mucho trabajo. Con respecto al equipo

de gente, hemos tenido mucha suerte

con las 80 personas que han trabaja-

do en Gigle. Mucho más, teniendo en

cuenta que muchos eran de países dis-

tintos. Aunque la diversidad cultural

siempre supone una ayuda, a nivel de

‘management’ es un gran reto.

¿Qué cualidades debe tener y demos-

trar un buen directivo?

Sobre eso cada cual tiene su opinión.

Como todas son válidas, no seré yo

quien haga doctrina aquí. Lo que pue-

do decir es que la dirección/liderazgo

o responsabilidad de incorporar a un

grupo de personas no es nada fácil: ca-

da equipo de personas, mercado, com-

petencia, empresas... son diferentes y

a veces las cosas que funcionan en un

sitio no funcionan en otro, pero hay una

cosa que siempre funciona a la hora de

realizar de nuevo el ‘tape-out’. Por lo

tanto, la presión es enorme, pero una

vez que tienes el producto y empiezas

a conseguir clientes, ingresos, y lo más

importante, trabajas en las siguientes

generaciones de producto que van a

mejorar la primera generación y te da-

rán los ingresos necesarios para tener

beneficios, entonces empiezas a ver la

luz al final del túnel. Pero los primeros

5 años, dedicados únicamente a desa-

rrollar la primera generación de pro-

ductos, son muy duros. Luego, si has

hecho bien tu trabajo es más fácil y

te conviertes en una empresa normal,

con sus ingresos y sus gastos.

¿Cuál ha sido el momento más dulce

como empresario?

Cuando he visto a la gente comprar

nuestro producto, usarlo y dando las

gracias por lo genial que es.

¿Cuál fue el primer gran éxito de Gigle

Networks?

Que el chip funcionara bien, que no tu-

viéramos que repetir el ‘tape-out’. Eso

creo que fue muy importante, tanto fi-

nancieramente (si hubiéramos tenido

que solucionar algún error, nos habría

supuesto mucho tiempo y dinero) co-

mo, sobre todo, para la moral de todo

el equipo, después del gran esfuerzo y

dedicación realizados con ese chip. Y

es que necesitábamos un resultado po-

sitivo que confirmara que había mere-

cido la pena.

¿De qué productos y servicios de Gigle

Networks está más satisfecho?

De todos, pero muy especialmente de

nuestro ‘single chip’ y de su capacidad

de trabajar de forma inteligente e invi-

sible para el usuario sobre diferentes

medios fisicos dentro de la casa. Son

sin duda nuestra pequeña/gran contri-

bución al ‘home networking’.

¿Qué enfoque le da a Gigle Networks y

con qué objetivo, en calidad de presi-

dente-consejero delegado?

12

entrevIsta

Jordi DuchCoordinador ‘Telecos’

Professió i col·legiació

Xavier Navarro

‘Sales engineer’ de Gigle Networks

Col·legiat núm. 1.570

Quina és la teva dedicació professio-

nal?

Professionalement, sóc enginyer de te-

lecomunicacions per la UPF i enginyer

tècnic en telemàtica, i treballo d’enginyer

de preventa i postventa (‘sales engine-

er’) a Gigle Networks. També col·laboro

a temps parcial amb el departament de

Tecnologia de la UPF com a docent.

Quines són les teves aspiracions pro-

fessionals?

Vull assolir uns coneixements a fons i de

prou solidesa en el camp de les actuals i

futures tecnologies de ‘networking’, com

també del mercat que les envolta, per

poder crear la meva pròpia empresa en

un futur.

Quina és la teva visió col·legial?

Diria que li falta perspectiva intercol-

legial, en el sentit d’afavorir les trobades

amb professionals enginyers o llicenciats

d’altres carreres, a través d’algun tipus

d’esdeveniment. Més que res, per l’opor-

tunitat que ofereix l’acostament a altres

col·lectius professionals, quan es té un

projecte d’empresa, en la mesura que ai-

xò requereix la presa de contacte directe

amb diferents perfils.

I ja en el terreny col·lectiu, crec també

que ens queda un llarg camí per anar cre-

ant un teixit d’empreses tecnològiques en

l’àrea de ‘networking’, semblant al que te-

nen des de fa temps països com els EUA

i el Regne Unit. D’altra banda, diria que el

districte tecnològic 22@ s’està consoli-

dant com a nexe d’unió Universitat-Em-

presa i creant sinèrgies molt positives per

assolir un grau de maduresa important.

Finalment, considero que Gigle Networks

es un exemple clar d’èxit que cal seguir, i

que demostra que tenim enginyers prou

qualificats per encarar i superar qualsevol

repte tecnològic.

cuantificar los resultados: la autoridad/

liderazgo del grupo, que puede derivar-

se de quien que te la otorga en forma-

to cargo, o porque, más allá del cargo,

tu equipo, entorno, clientes, competen-

cia... te reconoce ese estatus, lo que

quiere decir que cree en ti como garan-

te de que el proyecto vaya bien. Creo

sinceramente, que el segundo supues-

to es más importante que el primero.

Al fin y al cabo, tu equipo lo que quiere

es ver a una persona capaz de llevar la

empresa por la senda del éxito, con ga-

rantías de que competirá y ganará en

el mercado, no sólo hoy sino también

mañana y pasado. Nadie quiere estar y

trabajar donde no hay futuro.

¿Qué le diría a un empresario de su

sector para animarlo a superar los pro-

blemas derivados de la actual crisis fi-

nanciera?

Que tenga confianza, trabaje duro y sin

descanso. Es como tirarse a una pis-

cina: si dejas de nadar te hundes y te

ahogas. No puedes parar.

¿Cuáles són las líneas actuales de in-

vestigación y desarrollo de Gigle Net-

works?

Esa información es confidencial y no

puedo compartirla con nadie ajeno a la

empresa.

¿Qué consejos daría a los jóvenes in-

genieros de telecomunicación que

quieran establecerse por su cuenta y

estrenarse como empresarios?

Teniendo en cuenta el buen nivel de

la Universidad de aquí y sabiendo por

tanto lo bien preparados y capacitados

que están (al igual que en USA, Reino

Unido, India o la China), les aconseja-

ría que no tengan miedo de tirarse a la

piscina. Es decir, que tengan confianza,

trabajen duro y sin descanso.

¿Cuál es la situación actual de Gigle

Networks, a raíz del acuerdo de inte-

gración en la multinacional Broadcom

Corporation, y qué valoración hace de

esta nueva etapa?

Estoy muy contento de pertenecer a

Broadcom, por la simple razón que po-

ne a mi alcance oportunidades de las

que no disfrutaba para poder alcanzar

mis objetivos.

¿En qué dirección se mueve Broadcom?

En la del ‘connecting everything’.

¿Qué opinión le merece el nivel de for-

mación de las nuevas promociones de

Ingeniería de Telecomunicación?

Excelente. Es de las mejores a nivel

mundial.

13

a L9 aplega un munt

de característiques

innovadores, però la

major part d’articles

de premsa acostuma

a destacar les noves tipologies de túnel

(a dos nivells, amb llosa intermèdia), les

estacions de tipus pou de gran profundi-

tat, o el viaducte de la Zona Franca, que

recorda el metro de Chicago. I pel que

fa als aspectes tècnics, és molt corrent

de resumir-los en l’automatització de la

línia i poca cosa més. Més enllà de tot

plegat, convé preguntar-se també sobre

el paper que hi juguen les telecomuni-

cacions i quins han estat els reptes i di-

ficultats que ha calgut afrontar i superar

per fer realitat la L9. A més d’intentar

respondre a aquests interrogants, tam-

bé s’exposen els sistemes implicats i es

detallen els aspectes més importants

del projecte. Tot això, partint del disseny

orientat a complir amb les funcionalitats

requerides (d’acord amb els paràmetres

de disponibilitat i seguretat necessaris),

i arribant fins a l’esforç d’integració que

ha calgut fer per al bon funcionament

de tot el conjunt.

Aspectes generalsLa L9 és una línia automàtica forma-

da per 52 estacions, dos centres de

control, dues cotxeres i 47,8 Km de

túnel, amb 20 correspondències. A

nivell d’explotació es tracta de dues lí-

nies comercials: L9 i L10. La primera

dóna servei a la part superior del tra-

çat i la L10 a l’inferior, tot compartint

tronc central. Per tant, en les estacions

comunes, cal informar de la destinació

de cada tren. Es preveu que hi viatgin

99 milions de passatgers/any, quan ja

estigui plenament operativa.

Els sistemes de telecomunicació

En un entorn com el ferroviari, amb

un alt grau d’automatització, les tele-

comunicacions esdevenen cabdals per

assegurar que l’explotació es fa d’acord

amb les òptimes condicions de segu-

retat i disponibilitat. És imprescindible

garantir que la informació de serveis

crítics (com ara els telecomandaments

encarregats de la gestió de l’energia o

del mateix tren), acompleix la seva fun-

ció de manera efectiva mitjançant uns

sistemes de telecomunicacions ben

dimensionats i redundats. En aquest

sentit, són especialment rellevants els

sistemes de comunicacions referits al

cablatge i a les dues xarxes de trans-

port desplegades, l’una amb tecnologia

IP i l’altra amb tecnologia SDH.

També tenen una gran importància tots

aquells sistemes orientats a establir

l’adequada explotació de la línia des

del punt de vista de l’atenció al passat-

ger, per tal de poder-lo informar puntu-

alment i garantir la seva seguretat. El

mitjans utilitzats amb aquesta finalitat

són, per exemple, la interfonia, la me-

gafonia, la videovigilància o les panta-

lles d’informació.

L

Sistemes de telecomunicació de la L9

Més enllà dels trets innovadors d’enginyeria civil o purament ferroviària de la L9 del metro de Barcelona, convé preguntar-se pel paper que hi juguen les telecomunicacions. A més de respondre a aquest interrogant, s’exposen els sistemes implicats i es para atenció als aspectes més importants del projecte.

RTraçat i estacions de la L9.

L3

L1

14

tecnoLogiA

SRTopologies de túnel amb ubicació de cablatge.

Amb aquestes premisses de disponi-

bilitat i seguretat, els sistemes de co-

municacions s’han dissenyat amb una

elevada redundància, començant per

disposar de duplicitat de nuclis en els

centres de control. El principal (PCC)

està ubicat al carrer Josep Estivill, de la

Sagrera, i el secundari o d’emergència

(PCE) es troba a les Cotxeres de Can

Zam. A més, la majoria de sistemes

disposen d’arquitectures distribuïdes

que minimitzen l’impacte d’una possi-

ble pèrdua de part del sistema.

Sistema de xarxa de nivell físicAquest sistema inclou tot el cablatge de

comunicacions desplegat en la L9. Es

poden diferenciar dos àmbits de cober-

tura: el local i el troncal. L’objectiu del

primer és connectar tots els elements

d’una ubicació particular de la línia, com

ara estacions o cotxeres. El segon cor-

respon al túnel, per on passen les este-

ses troncals que interconnecten estaci-

ons i cotxeres amb els dos centres de

control de què disposa la línia.

Dos anells de 128 fibres òptiques són la

base d’aquest sistema, que tenen una

disposició a portell, és a dir, cadascun

uneix la meitat de les estacions. Els

dos anells es troben units per un se-

gon cablatge de 32 fibres òptiques, tot

garantint que en el cas de trencament

d’un d’ells, l’altre continua oferint con-

nectivitat a totes les estacions amb els

centres de control. Per tant, un anell és

el camí secundari de l’altre.

Xarxes de transportLa L9 disposa de dues xarxes de trans-

port, amb tecnologies diferents però

desplegades de forma paral·lela. La pri-

mera, anomenada Xarxa de Transmis-

sió de Veu (XTV), es basa en tecnologia

SDH i disposa d’un backbone STM-16

amb una capacitat de 2,5 Gb/s. Els no-

des d’accés es connecten al backbone

amb STM-4 de 625 Mb/s. El nivell 2 té

connectivitat IP. La XTV dóna servei a

sistemes com la xarxes de ràdio TE-

TRA i RESCAT, sistemes de megafonia,

telefonia i interfonia. Disposa de nuclis

redundats i una sèrie de nodes se-

cundaris que vertebren una topologia

adaptada a la línia. Les estacions for-

men els anomenats semi-anells agru-

pats entre dos nodes de trànsit, asse-

gurant així dos o més camins possibles

als dos centres de control.

La segona és l’anomenada Xarxa de

Transmissió de Dades (XTD). És pu-

rament IP i té una topologia idèntica

a l’SDH, tot disposant d’un backbone

10Gb/s i nodes d’accés a 1Gb/s. Dóna

servei als sistemes de videovigilància,

informació al passatger, sistema de

cronometria i telecomandaments de la

totalitat de serveis de la línia, com el sis-

tema d’energia, instal·lacions fixes (ven-

tilació, pous d’extracció d’aigua, etc) i

transport vertical (ascensors i escales

mecàniques), entre els més importants.

Tots ells exemplifiquen els serveis més

crítics, que compten amb la particulari-

tat de disposar també de connexió amb

la XTV en mode backup. Val a dir també

que es tracta d’una xarxa de nivell 3, que

aïlla els serveis de manera independent

a través de VLANs i està configurada

amb polítiques de QoS per garantir la

tramesa de dades crítiques fins al cen-

tre de control en cas de saturació.

Xarxa de ràdio digitalLa xarxa de ràdio digital TETRA està

orientada a oferir dos serveis primor-

dials: d’una banda, permet dotar al

personal d’explotació d’una radiotelefo-

nia amb terminals mòbils, i de l’altra,

habilita un canal de comunicació amb

el tren per donar serveis de megafo-

nia, interfonia, pantalles d’informació i,

sobretot, la transmissió de comandes

crítiques. Cada comboi disposa de dos

radiotransmissors, tot prioritzant les

dades del telecomandament.

Aquest sistema disposa de redun-

dància de nucli en els dos centres de

control i cobreix la pràctica totalitat de

l’àmbit de la línia. A més, té connexió

amb la xarxa RESCAT de mossos d’es-

quadra i bombers, fet que permet l’ús

dels seus terminals de forma transpa-

rent quan accedeixen a la L9.

15

Altres sistemes de veuLa resta de sistemes de veu comple-

menten les necessitats d’explotació

i d’atenció al públic. Per a la primera,

s’ha desplegat un sistema de telefonia

amb nuclis IP distribuïts, i disposa de

terminals en totes les ubicacions tèc-

niques. La segona, es composa dels

sistemes de megafonia i d’interfonia.

Ambdós, també amb nuclis IP.

La megafonia permet informar als pas-

satgers dels següents trens en arribar

a l’estació, tot fent ús de la informació

que li proporciona l’ATS (Automatic

Train System) que controla els com-

bois. Pot donar missatges pre-gravats

o es poden realitzar locucions en di-

recte. És una extensió del sistema que

actualment utilitza ràdio metro de TMB

en la resta de línies convencionals.

La interfonia permet que el públic pu-

gui fer trucades al centre de control i té

la capacitat de telesupervisar tots els

intèrfons, funcionalitat que no és habi-

tual en aquesta mena de sistemes, tra-

dicionalment analògics o simplement

extensions de la telefonia.

El cas de la videovigilància és d’es-

pecial interès ja que es tracta d’una

solució distribuïda amb càmeres IP i

videogravadors en xarxa. En condici-

ons normals, una estació grava amb

les càmeres pròpies, però en cas de

pèrdua del node local, les gravacions

es reparteixen en servidors situats en

altres estacions de forma balancejada.

Un cop restablert el maquinari local,

es retorna a la situació inicial.

Finalment, cal destacar el sistema de

cronometria, que permet el sincronis-

me tant de la xarxa SDH com de qual-

sevol equip de L9 a través del protocol

NTP. Es tracta d’una solució amb an-

tenes GPS que proporcionen una gran

precisió.

Gestió i mantenimentTots aquests sistemes descrits anteri-

orment generen un volum d’informa-

ció molt elevat, tant des de la vessant

purament d’operació, per exemple

imatges de CCTV o comunicacions

del personal, com les que es generen

automàticament en cas de detectar

alguna irregularitat. El problema és

que, a part del volum elevat, cada

sistema ho fa de forma independent i

cal una eina que reculli, gestioni i re-

porti aquells esdeveniments realment

importants. D’això se n’encarrega el

sistema Gestor de Gestors. Es tracta

d’una eina que recull tots els TRAPS

SNMP i els ordena per criticitat, amb

la qual cosa permet que els equips

de manteniment puguin actuar sobre

les incidències d’una manera ràpida

i efectiva.

RAndana de Bon Pastor amb una unitat 9000 aturada

RTopologia de la xarxes de transport.

Sistemes sobre la xarxa de dadesLa XTD transporta les dades d’una mul-

titud de sistemes: des de serveis crítics

com els telecomandaments d’energia,

transport vertical o instal·lacions fixes

d’estació, fins a als relacionats amb

serveis locals com ara la validació i ven-

da, el control d’accessos o el sistema

d’informació al passatger (INF).

INF utilitza pantalles TFT per donar

informació de la destinació i temps

d’arribada dels combois. Es tracta

d’un sistema totalment IP ja que les

pantalles disposen d’un petit ordina-

dor proveït de software ‘ad hoc’ per a

la L9. Utilitza informació de l’ATS de

la mateixa manera que ho fa la me-

gafonia.

ArquitecturaXarxa

Transmissióde Veu(SDH)

ArquitecturaXarxa

Transmissióde Dades

(IP)

16

tecnoLogiA

Sistemes de veu

XRD-TETRA Wireless

El repte de la integracióUn cop descrits els sistemes, cal va-

lorar les tasques d’integració que han

estat necessàries per posar en marxa

un projecte d’aquesta magnitud. En el

moment d’afrontar una empresa com

aquesta es fa una anàlisi de funciona-

litats i s’escullen quines solucions de

mercat encaixen amb el disseny de ca-

dascun dels sistemes. A continuació es

realitza el projecte de detall i s’estudia

quines interaccions hi haurà entre els

sistemes i de quina manera es faran.

El gran repte ha estat desenvolupar

la seva integració, sobretot tenint en

compte que es tracta d’un entorn que

involucra diverses empreses encarre-

gades d’una part del global. Són les

anomenades interfícies entre sistemes.

L’esquema (Figura 1) reflecteix una

gran part de les integracions necessàri-

es dins d’una estructura vertical de sis-

temes que donen servei a d’altres. Però

n’hi ha moltes altres que són transver-

sals i permeten aprofitar les capacitats

tecnològiques disponibles. Un exemple

és la integració dels sistemes de veu.

Aquesta interfície permet el traspàs de

trucades entre qualsevol dels sistemes,

tot utilitzant el protocol SIP, gràcies a la

que apareix en pantalla de l’operador

encarregat d’atendre la incidència, ja si-

gui d’atenció a l’usuari o bé d’operació.

La integració ha permès allunyar-se

dels tradicionals esquemes en què

cada sistema funciona de manera re-

lativament independent i, per tant,

l’operació requereix d’un gran nombre

d’elements a controlar. Ben al contra-

ri, la flexibilitat d’aquestes tecnologies

ha permès que els llocs d’operació

disposin de terminals informàtics amb

la capacitat de rebre trucades, veure

imatges o operar sistemes. En resum,

de treballar amb una sola eina de for-

ma unificada.

Aquests exemples d’integració són un

petita mostra dels desenvolupaments

realitzats sobre el sistemes de comu-

nicacions. Són la base sobre la que

s’implanta la resta, i la flexibilitat que

donen fa possible una correcta gestió i

explotació de la línia. Tots aquests as-

pectes permeten fer-nos una idea de

l’important paper que juguen aquests

sistemes en una línia automàtica de

nova generació com la L9/L10.

Albert CabréCol·legiat/Associat 1.202Cap d’Enginyeria de Comunicacions de UTE Energia L9

RPou de l’estació de Fondo amb ascensors de gran capacitat.

RFigura 1. Esquema de l’arquitectura lògica dels sistemes de comunicacions i serveis dependents.

tipologia IP dels nuclis i la flexibilitat de

programació dels equips. Per tant, se-

ria possible que una trucada d’un intèr-

fon es pugui redirigir al terminal TETRA

del cap d’estació en cas que el centre

de control, que ha rebut la trucada,

ho consideri necessari. Finalment, és

l’explotador (TMB en aquest cas), qui

decideix la configuració exacta en fun-

ció del model d’operació que necessiti

aplicar. L’important és que els sistemes

de base permetin aquesta flexibilitat.

Un altre exemple és el sistema de vide-

ovigilància, que n’integra d’altres de tan

diferents com el contraincendis i la in-

terfonia. Si el primer detecta una alarma

de fum o bé el segon cursa una trucada

des d’un intèrfon, en qualsevol dels ca-

sos s’autoselecciona la càmera adient

Inte

rfon

ia

Tele

foni

a

Meg

afon

ia

Rad

ioco

m p

erso

nal

RE

SC

AT

XNF-Xarxa Nivell Físic

XTV-IPXTV-SDH

Sistemes embarcats Sistemes de dades critics

Sistemes de dades

Inf.

clie

nt

Inte

rfon

ia

Meg

afon

ia

TM

M*

NC

-TM

M**

CC

TV

Tele

com

anda

men

ts

ener

gia,

tra

nspo

rt v

erti

cal

i ins

tala

cion

s fix

es

Info

rmac

ió a

l pas

satg

er

Vid

eovi

gilà

ncia

Con

trol

d'a

cces

sos

Val

idac

ió i

vend

a

Cro

nom

etri

a***

*Telecomandament del material mòbil / **TMM No crític / ***També dóna sincronisme a SDH

17

esde hace algunos años

se viene hablando y de-

dicando muchos esfuer-

zos a la introducción de

la domótica en los hogares, entendida

como servicio tecnológico destinado a

mejorar la seguridad, el confort, el en-

tretenimiento, la eficiencia energética y

la accesibilidad de las familias que los

habitan. A pesar de ello, su penetración

es aún menor de lo que cabría esperar

en base a la relación coste/beneficio

que aporta, ya que, si bien se instala

tímidamente en algunas de las nuevas

construcciones, en las ya realizadas

apenas tiene presencia.

Pues bien, esta situación podría cam-

biar radicalmente, o al menos eso es lo

que se pretende, con la reciente publi-

cación del Real Decreto 346/2011, de

11 de marzo, por el que se aprueba el

Reglamento regulador de las ICT (In-

fraestructuras Comunes de Telecomu-

nicaciones) para el acceso a los servi-

cios de telecomunicación en el interior

de las edificaciones, que incorpora

varias novedades con respecto al Real

Decreto 411/2003, de 4 de abril, que

queda derogado.

Con la publicación de este reglamen-

to se favorecerá la introducción en los

edificios de nueva construcción de las

redes de acceso ultrarrápido, capaces

de proporcionar velocidades de más

de 100 Mbps. El nuevo reglamento

incluye como infraestructura adicio-

nal en los edificios la fibra óptica y

el cable coaxial, para facilitar que los

usuarios puedan contratar los servicios

de telefonía, banda ancha y televisión,

La nueva frontera de La domótica

D La reciente publicación del Real Decreto 346/2011, de 11 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento regulador de las ICT para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de las edificaciones, favorecerá la introducción de las funcionalidades domóticas e inmóticas del hogar digital. Lo hará, incentivando la implantación en los edificios de nueva construcción de las redes de acceso ultrarrápido, capaces de proporcionar velocidades de más de 100 Mbps.

y favorece la introducción de las fun-

cionalidades del hogar digital en las

viviendas. Es de esperar que las me-

joras en las funcionalidades de las ICT

reactivarán la actividad económica y el

empleo al impulsar las inversiones de

los operadores en nuevas redes y servi-

cios y ofrecer más oportunidades a las

empresas fabricantes e instaladoras de

equipamiento para las ICT.

El nuevo reglamento introduce (en su

Anexo V) los elementos necesarios

para que las ICT puedan ser diseña-

das de forma tal que resulte sencilla su

evolución y adaptación al concepto de

hogar digital (una denominación que

parecía propiedad exclusiva de Telefó-

nica y que, afortunadamente, se inde-

pendiza para tener carácter propio en

este reglamento) y a la obtención de

los beneficios que éste proporciona a

sus usuarios, aunque la adaptación a

los estándares de hogar digital, hoy por

hoy, es voluntaria por parte del promo-

tor, pero abre un campo de aplicación

realmente interesante.

En este sentido, el reglamento incluye

la forma de clasificar las viviendas, de

acuerdo a las funcionalidades y dis-

positivos de hogar digital que puedan

incorporar. De esta forma, se ofrece un

marco de referencia basado en paráme-

tros totalmente objetivos que permitirá

a los promotores y a las administracio-

nes públicas evaluar las edificaciones,

mientras que los compradores finales

de viviendas contarán con una infor-

mación contrastable en esta materia.

Con ello, se dota a los ayuntamientos

y comunidades autónomas de elemen-

18

mirador

tos de referencia que les permitan dis-

cernir, de forma sencilla e inequívoca,

si las distintas promociones que se

acometen en su ámbito geográfico de

competencia se ajustan al concepto

de hogar digital. Para ello se establece

una referencia de los equipamientos

que debe incluir una vivienda para que

pueda ser considerada como tal.

El hogar digitalConforme se va a realizar el despliegue

de Infraestructuras de Acceso Ultrarrá-

pido (IAU), se ha hecho necesaria la

modificación de la legislación vigente

en materia de ICT. Su propósito es, en-

tre otros y como se ha comentado, fa-

cilitar la incorporación de las funciona-

lidades del hogar digital a las viviendas,

apoyándose en las soluciones aplicadas

para cumplir el objetivo de las IAU.

Al facilitar la introducción del hogar

digital en la vivienda se contribuye a

los objetivos del Código Técnico de la

Edificación (CTE), del Reglamento de

Instalaciones Térmicas de los Edificios

(RITE), y de la Certificación Energéti-

ca de Edificios de fomentar el ahorro

y la eficiencia energética, puesto que

el hogar digital aporta soluciones con-

cretas que permiten un uso eficiente

de la energía.

Una de las definiciones del hogar di-

gital, ya que existen otras, es: el lugar

donde, mediante la convergencia de in-

fraestructuras, equipamientos y servi-

cios, son atendidas las necesidades de

sus habitantes en materia de confort,

seguridad, ahorro energético e integra-

ción medioambiental, comunicación y

acceso a contenidos multimedia, tele-

trabajo, formación y ocio.

Por tanto, en este sentido, el hogar digi-

tal requiere de un conjunto de infraes-

tructuras y equipamientos que faciliten

el acceso los servicios existentes, así

como a otros muchos otros que se

prevén llegarán en el futuro próximo.

Básicamente, estas infraestructuras y

equipamientos consisten en: una línea

de acceso de banda ancha (imprescin-

dible para servicios como vídeo bajo

demanda o televigilancia), redes do-

mésticas para la interconexión de los

dispositivos de la vivienda y una pa-

sarela residencial que es el elemento

que integra las redes domésticas y las

interconecta con el exterior a través del

acceso de banda ancha.

Para la interconexión de ordenadores,

periféricos y dispositivos de electrónica

de consumo que permiten la conexión

a Internet se utiliza la red de datos inte-

rior de la vivienda (LAN). Los sensores

y actuadores necesarios para la auto-

matización de las distintas funciones

de la vivienda se interconectan entre sí

mediante las redes de automatización

y control y la interconexión entre los

dispositivos de las distintas redes se

logra gracias a la pasarela residencial

que actúa como elemento integrador.

El hogar digital ofrecerá, pues, a sus

habitantes servicios obtenidos gracias

a las TIC en las áreas de: comunicacio-

nes, eficiencia energética, seguridad,

control del entorno, acceso interacti-

vo a contenidos multimedia (relativos

a teleformación, teletrabajo, etc.) y

ocio y entretenimiento. Varias de es-

tas funcionalidades están asociadas a

las técnicas propias de la edificación,

pero pueden conseguirse también o

potenciarse con tecnologías asociadas

al hogar digital (gracias a sus sistemas

de automatización, gestión técnica de

la energía y seguridad, etc.).

Sobre la base de los servicios im-

plantados se definen tres niveles del

hogar que, dependiendo de su nivel,

19

iPv6, eL aLiado estratégico tro de los factores que

puede tener una gran

importancia en el de-

sarrollo de la domótica

es la próxima entrada en escena del

protocolo IPv6 ante el agotamiento de

las direcciones de Internet que, hasta

ahora, utilizaban IPv4. Con IPv6 el nú-

mero de direcciones posibles es prác-

ticamente ilimitado, lo que posibilitará

que cualquier dispositivo del hogar,

fijo y/o móvil, pueda tener su propia

dirección IP y, así, tener la posibilidad

de poder estar conectado a través de

la red. Con IPv4 ello no sería posible a

medio plazo dada la proliferación de

más y más dispositivos que requieren

disponer de su propia dirección.

Por todo ello, cabe recordar que el

pasado mes de febrero, la Autoridad

para la Asignación de Números de

Internet (IANA) adoptó la decisión

de asignar los últimos cinco bloques

de direcciones de Internet IPv4 a los

cinco Registros Regionales de Internet

(RIR) que se encuentran en los cinco

continentes, encargados a su vez de

distribuir dichos números a provee-

dores de Red y otras compañías que

necesitan direcciones IP finales, hasta

que se agoten por completo (lo que

podría llegar a suceder a mediados

de 2012, o quizás antes, con lo que, a

partir de este momento, la futura ex-

pansión de Internet dependerá de la

implementación de IPv6).

O

2001 :0DB8 :AC10 :FE01 :0000 :0000 :0000 :0000

2 0 0 1 : 0 D B 8 : A C 1 0 : F E 0 1 : 0 0 0 0 : 0 0 0 0 : 0 0 0 0 : 0 0 0 0

1 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 0 1 : 0 0 0 0 1 1 0 1 1 0 1 1 1 0 0 0 : 1 0 1 0 1 1 0 0 0 0 0 1 0 0 0 0 : 1 1 1 1 1 1 1 0 0 0 0 0 0 0 0 1 :

0000000000000000:0000000000000000:0000000000000000:0000000000000000

El stock de direcciones IPv4 se ha ido

agotando desde hace tiempo (hasta

la práctica desaparición por completo

ahora mismo), debido al rápido creci-

miento del número de usuarios de los

servicios digitales y dispositivos, tanto

fijos como móviles, con acceso a la red,

cuyo número de direcciones asigna-

das no ha parado de crecer. Según los

datos de www.internetworldstats.com,

el número de usuarios de Internet ya

ronda los 2.000 millones y va en au-

mento, sobre todo por el crecimien-

to en países como China e India, así

como por la creciente conexión de

dispositivos a Internet de banda ancha

y la incorporación de la conectividad

M2M (Machine to Machine) en todo

tipo de máquinas en general (para

funciones de telemetría, teleasisten-

cia, telecontrol, etc.) y de electrodo-

mésticos en particular, un segmento

de mercado que pronto superará al de

personas, en número de conexiones.

El agotamiento futuro de las direc-

ciones de IP se empezó a vislumbrar

hace ya unos 15 años y es por ello que

en el IETF (Internet Engineering Task

Force), organización responsable del

desarrollo de los protocolos de Inter-

net, se comenzó a desarrollar la nueva

versión, conocida como IPv6 (la ver-

sión 5 nunca existió, de ahí el paso di-

recto de IPv4 a IPv6). Las previsiones

iniciales se quedaron cortas; no cabía

entonces imaginar que 4.200 millones

de direcciones IP se iban a agotar en

menos de tres décadas. Internet ni si-

quiera existía y nada hacía pensar en

el crecimiento exponencial que experi-

mentaría, hasta pasados unos años de

su lanzamiento.

La solución definitiva al problema pasa

por la implantación del nuevo protocolo

IPv6, que permite un rango de direccio-

nes que es prácticamente inagotable,

pero el tránsito hacia la nueva situación

no será un proceso inmediato, como

sucedió, por ejemplo, con la transición

al año 2000 –es imposible cambiar

millones de direcciones y dispositivos

de golpe–, sino que se efectuará de

manera paulatina y, según los exper-

tos, tomará entre tres y cinco años, y

aunque se asegura que los usuarios

no sufrirán ningún inconveniente, exis-

te cierta preocupación ya que pueden

ocurrir fallos o situaciones imprevistas

que den lugar a incidencias y tengan

que ser resueltas mediante parches,

al igual que si un sistema operativo se

tratase, pero la transición es inevitable,

ya que sin IPv6 la Red no puede cre-

cer y, por tanto, admitir la conexión de

nuevos usuarios, ya sean personas o

máquinas.

Si nos fijamos en los principales ser-

vicios de Internet, como pueden ser

Google, Facebook, Youtube, Wikipedia,

etc. podemos ver que la mayoría está

empezando a implantar IPv6 o ya lo

10000000000001:0000110110111000:1010110000010000:1111111000000001:

20

mirador

ha de tener un mínimo de servicios

implantados, los cuales se recogen en

unas tablas, siendo los criterios para

determinar cómo se alcanza cada uno

de los tres niveles de hogar digital los

siguientes:

• Para alcanzar cada uno de los tres

niveles, el hogar debe disponer de un

número mínimo de servicios y cubrir

todas las áreas o grupos de servicios.

• Los servicios tienen diferentes fun-

cionalidades que han sido pondera-

das. La suma de las funcionalidades

y ponderaciones de un servicio pro-

porciona un baremo para la puntua-

ción otorgada a dicho servicio.

• El hogar digital básico y todos los de-

más debe poseer todos los servicios

y las funcionalidades descritas en la

Tabla de Servicios y estar entre los

valores señalados. Así por ejemplo

continuando con el hogar digital bá-

sico, la puntuación que debe obtener

valorando los diferentes servicios,

debe estar entre los 80 y 100 puntos.

En estas puntuaciones se debe res-

petar los intervalos que cada área de

servicios debe tener (Figura 1).

• El hogar digital básico también puede

alcanzarse con una puntuación de 80

puntos siempre que los mismos apa-

rezcan con los mínimos señalados: 15

de seguridad, 15 de control del entor-

no, 15 de eficiencia energética, 10 de

ocio y entretenimiento, 20 de comu-

nicaciones y 5 de acceso interactivo a

contenidos multimedia.

• De la misma manera se pueden eva-

luar los hogares digitales medio y

alto.

José Manuel HuidobroIngeniero de telecomunicación

tienen implantado, aunque hay mu-

chos otros que no como es el caso de

Ebay, Paypal, WordPress, etc.; según

Gigle.net, actualmente menos del 10%

de los servicios de Internet que utili-

zamos habitualmente y que utilizan el

protocolo IPv4 han migrado al nuevo

protocolo.

La primera prueba masiva del fun-

cionamiento de Internet (el World

IPv6 Day, patrocinado por la Internet

Society) con el protocolo IPv6 se rea-

lizó el 8 de junio, cuando varias com-

pañías como Google, Facebook, Bing

o Yahoo, ofrecieron sus servicios du-

rante 24 horas sólo a través de IPv6,

como función de promoción y para

detectar posibles problemas.

Así, pues, una vez que las direcciones

IPv4 se hayan agotado, IPv6 se conver-

tirá en la prioridad para las compañías

dependientes de la red y esta prueba

es un paso importante para demostrar

que IPv6 es una tecnología viable y fac-

tible. Mientras, las últimas direcciones

IPv4 irán distribuyéndose hasta que

se agote toda la reserva disponible, y

cabe suponer que la transición no será

sencilla, pues conlleva varios desafíos

tecnológicos y retos de complejidad

considerable y, aunque no es de espe-

rar, en ningún caso, que ocurra un co-

lapso de Internet, aquellos operadores

y empresas que aún no lo hayan hecho

deberían empezar ya a afrontar este

cambio y no pensárselo más, ya que es

algo ineludible.

Ta b l a P u n t ua c i ó n N i v e l e s H o g a r D i g i ta l

Servicios Básico Medio Alto

Seguridad 15 15 35 40 45 50

Control del Entorno 15 25 30 35 40 40

Eficiencia Energética 15 25 30 40 45 50

Ocio y Entretenimiento 10 10 10 10 15 25

Comunicaciones 20 20 20 20 25 25

Acceso Interactivo a Contenidos Multimedia 5 5 5 5 10 10

Puntuación Total 80 100 130 150 180 200

RFigura 1.

2 0 0 1 : 0 D B 8 : A C 1 0 : F E 0 1 : 0 0 0 0 : 0 0 0 0 : 0 0 0 0 : 0 0 0 0

10000000000001:0000110110111000:1010110000010000:1111111000000001:

21

ivim en l’era de les te-

lecomunicacions, la so-

cietat de la informació

i les noves tecnologies.

Sembla ben bé que tot, absolutament

tot, hagi de digitalitzar-se i convertir-se

en una ‘app’ per descarregar-se en una

‘tablet’. Però... i la ràdio, un mitjà al

que una de cada tres persones dedica

un promig diari de 1 hora i 40 minuts i

el 6,5% afirma que és la seva activitat

principal de la jornada? Doncs resulta

que continuem escoltant la ràdio en FM

i fins i tot en AM, és a dir, vivim al se-

gle XXI amb la ràdio del segle XX. Però

per què la ràdio no evoluciona? No serà

perquè els enginyers no hagin proposat

millores al servei! Pel que fa a una de

les darreres, el DAB, cal preguntar-se

potser si és prou bo? No ho sé, però el

cert és que l’estàndard DAB és un sis-

tema que ofereix una millora en la qua-

litat de l’àudio i és cosí germà del que

utilitza la TDT. Deixo a criteri del lector

si és o no un bon estàndard, perquè no

ens posaríem pas d’acord.

Però no és el DAB l’únic sistema de

digitalització de la FM. Al món hi ha

altres sistemes de digitalització de la

freqüència modulada, per exemple,

a Nord-Amèrica s’utilitza el sistema

Per què La ràdio no evoLuciona?

VIBOC. I a Europa l’estàndard DRM,

inicialment destinat a les emissions

en ona mitja, que ja té la seva versió

aplicable a la banda I per a la FM. Fins

i tot hi ha sistemes digitals en altres

bandes de l’espectre, per exemple

el SiriusXM per al satèl·lit als Estats

Units, amb la col·laboració de la in-

dústria automobilistica. I malgrat la

diversitat d’alternatives, cap d’elles ha

tingut l’èxit o la implantació espera-

da. No sembla, per tant, que sigui un

problema causat per la solució tècnica

escollida.

Per altra banda, recentment llegia l’ar-

ticle de Laia Reventós a El País del 27

d’abril passat en el que ens parlaven de

la ràdio cognitiva. Es tracta d’una nova

tecnologia que permet als sistemes

sense fils modificar de forma dinàmica

els seus paràmetres de comunicació i

utilitzar els canals de comunicació òp-

tims en cada moment en funció de la

xarxa, dels usuaris...

De nou, els enginyers ha estat capaços

de pensar, dissenyar i implementar

una tecnologia que permet millorar,

en aquest cas, la gestió de l’espectre

radioelèctric garantint-ne un ús més

eficient.

Des de principis dels anys 90 que sento a parlar de la digitalització de la ràdio. El DAB (Digital Audio Broadcasting). Una tecnologia que, encara que no ho sembli, existeix i està en funcionament al nostre país, però que ha evolucionat de tal manera que, sense haver arribat als consumidors, ha quedat ja obsoleta. Per alguna cosa va ser una de les candidates als premis “Fiasco Awards” en la seva primera edició, l’any 2009.

22

mirador

I malgrat que a les principals capitals

del país hi ha més emissores de ràdio

de les previstes i que en conseqüència

estan menys separades espectralment

del que seria aconsellable, aquesta tec-

nologia, de moment, no sembla que

doni senyals d’aplicar-se en la recep-

ció de la radiodifusió sonora. Sobretot

perquè la ràdio és un mitjà de comuni-

cació que no és punt-a-punt sinó punt-

multipunt.

Sí que té una aplicació directa en la

gestió de la telefonia mòbil o de les

xarxes de dades d’una oficina, per

exemple.

En qualsevol cas, però, ens apareix un

nou camp important d’anàlisi i estudi,

i estem obligats a intentar buscar-hi

aplicacions en tots els sectors, sobretot

tenint en compte que les polítiques en

telecomunicacions que ens venen des

d’Europa potencien el ‘dividend digital’.

Les necessitats d’espectre radioelèctric

cada cop són més grans i, com sabem,

és un recurs escàs i limitat, de manera

que cal optimitzar-ne el seu ús.

Els fòrums europeus treballen per tro-

bar l’estàndard que defineixi la ràdio

del futur. Però enlloc de respostes el

que ens trobem son preguntes. Algu-

nes d’elles compartides amb la televi-

sió: la ràdio s’ha de digitalitzar o s’ha

de convertir en IP?

Actualment, gairebé totes les emisso-

res de ràdio emeten per Internet. Fins

i tot hi ha serveis podcast, ràdio a la

carta, Spotify o similars que et perme-

ten consumir els continguts de la ràdio

per internet.

I, malgrat això, la ràdio es manté en un

estat raonablement saludable, si ho po-

sem dins el context de la situació eco-

nòmica actual i la resta d’elements que

hi afecten i, sobretot, si ho comparem

amb altres mitjans de comunicació.

I tornem a ser on érem: què passa

amb la ràdio? S’escapa de tota lògica.

Mentre tots els mitjans de comunicació

es digitalitzen i entren de ple en el se-

gle XXI i busquen i experimenten tota

mena de sinèrgies amb les TIC, la ràdio

es manté en analògic. Semblava anec-

dòtic que la AM hagués sobreviscut a

l’aparició de la FM i ara ens troben amb

una realitat encara més inexplicable.

El cert és que el Govern espanyol es va

comprometre a que, abans de l’1 de no-

vembre d’enguany la ràdio passaria a

ser digital. Sense més especificacions.

Sense parlar de tecnologies. Sense

Meritxell BoschCol·legiada/Associada 1.038

parlar d’apagades o no apagades. Tan

sols el compromís de la digitalització.

Una digitalització que, com ja he co-

mentat, és tècnicament viable però

que malgrat tot no és acceptada pel

sector ni pels usuaris.

Sovint els enginyers ens pensem que

perquè hem inventat una cosa que fun-

ciona i que és millor en qualitat i en

prestacions, el mercat ho ha d’accep-

tar amb els ulls clucs i ha de migrar

a la nova versió desseguida. Però el

cert és que amb la ràdio això no passa.

Probablement perquè la gent ja té ara

el que espera de la ràdio: una qualitat

acceptable i uns continguts prou diver-

sificats.

La tecnologia ha d’estar al servei de les

necessitats de l’usuari i no l’usuari al

servei de l’evolució de la tecnologia.

23

eL futur de La ràdiol futur de la ràdio a Ca-

talunya ve traçat per tres

aspectes fonamentals:

la capacitat del mitjà

d’adaptar-se al gustos canviants d’una

societat moderna com la catalana que

evoluciona constantment, l’habilitat

per convergir amb les noves tecnolo-

gies -Internet i les xarxes socials- i la

dificultat de la ràdio privada de sobre-

viure a una legislació pensada per po-

tenciar la radiodifusió pública de forma

desproporcionada.

Catalunya és una de les regions d’Eu-

ropa líder en el consum audiovisual i el

nostre mitjà no és l’excepció. La ràdio

catalana ha esdevingut, històricament,

un referent a Espanya i Europa perquè

Catalunya ha fet i fa molta ràdio per a

molta gent. La concentració empresa-

rial a casa nostra és molt més elevada

que a la resta de l’Estat, però així i tot el

sector ha aconseguit estabilitzar unes

audiències ben delimitades, fruit de

l’alt nivell d’especialització de l’oferta.

L’actual conjuntura econòmica ha

suposat una seriosa contracció del

mercat publicitari que ha neutralitzat,

temporalment, la tendència de creixe-

ment d’inversions i de creació de llocs

de treball. Malgrat tot, el sector està

mantenint l’eix fonamental de la seva

oferta, adaptant-se a les circumstànci-

es, racionalitzant la despesa i cercant

les coordenades de sortida de l’actual

situació. La ràdio vol ser útil, vol con-

tribuir activament a la recuperació dels

paràmetres de normalitat econòmica i

social que els catalans mereixen.

Ràdio a la XarxaEl mitjà radiofònic ha convergit, plena-

ment, amb les noves tecnologies. Mal-

E

grat l’espaterrant fracàs governamental

de la seva digitalització, que dorm el

somni dels justos entre l’articulat del

BOE i el DOG, en els darrers deu anys

ha desenvolupat la seva presència i di-

fusió mitjançant la Xarxa. La ràdio ja

no resta condicionada per la ubiqüitat

de l’oïdor. Al marge de l’oferta lineal a

través de l’espectre, la ràdio, mitjan-

çant Internet, té ara un abast universal.

El desenvolupament del ‘podcast’ ha

capgirat i periclitat els condicionants

espai-temps que limitaven la seva di-

fusió. Ara, la participació de l’oïdor ha

canviat l’orientació geomètrica per es-

devenir nítidament horitzontal. Malgrat

l’experiència inicial fallida, la radiodifu-

sió resta pendent de la seva digitalitza-

ció, és el seu repte de futur que només

es podrà fer efectiu en clau d’èxit si les

administracions responsables donen

un gir de cent vuitanta graus en la seva

praxis reguladora i comencen, de bell

nou, escoltant allò que el sector té a dir.

A Catalunya, la ràdio esdevé, històri-

cament i des dels seus inicis al 1924,

iniciativa de la societat civil. Actual-

ment, la situació no respon a aquests

paràmetres, ans al contrari, la ràdio

privada avui està en franca minoria

sota tots els paràmetres susceptibles

d’anàlisi. El 75% de les freqüències

disponibles són gestionades per les

diverses capes de ràdio pública que

es sobreposen a Catalunya. Els cata-

lans som uns dels ciutadans del món

que més ràdio pública sufraguem

amb els nostres impostos, un model

que, a més, competeix en el mercat

publicitari amb la privada. L’oferta

amb doble finançament, publicitari i

públic, va des de la ràdio municipal

d’àmbit local, a la multiplicitat de ca-

nals de ràdio nacional i estatal públi-

ques, i consorcis que solapen l’oferta

existent. Un exemple: el pressupost

d’enguany de les emissores de ràdio

de la Corporació Catalana de Ràdio i

Televisió supera el conjunt de la fac-

turació publicitària de tota la ràdio

privada de Catalunya. A tot això, cal

afegir-hi les despeses derivades del

manteniment d’una diversitat d’òr-

gans de direcció i gestió amb remu-

neracions allunyades de la lògica co-

herent del mercat.

Malgrat tot, la ràdio pública i privada

transita segura i capaç cap el futur. Ben

travada socialment, escoltant els vens

de canvi que s’albiren a l’horitzó i segu-

ra del seu prestigi. El grau de civilitza-

ció d’una societat es mesura també per

la qualitat de la seva ràdio.

Associació Catalana de Ràdio (ACR)

(Creada l'any 1992, integra totes

les cadenes i emissores comercials

privades que operen a Catalunya)

24

mirador

eL grafè disPara La cursananotecnoLògica

Quan el 1991 el japonès Sumio Iijima va descobrir els nanotubs de carboni, unes lámines molt fines de grafit enrollades en forma de tub, va esclatar la febre de la nanotecnologia, que 20 anys després s’ha transformat en pandèmia arran de l’aïllament i síntesi del grafè, un nanomaterial d’un àtom de gruix derivat del grafit, que a més de disparar la cursa nanocientífica, anticipa un futur revolucionari per a les indústries de l’electrònica i les TIC.

El nanomaterial anticipa les TIC del futur

n només sis anys d’expe-

rimentació en diferents

fronts sobre les propie-

tats del grafè, aïllat l’any

2004 pels investigadors A. Geim i K.

Novoselov, l’un i l’altre es feien merei-

xedors del Nobel de Física del 2010. La

rapidesa d’aquest reconeixement do-

nava a entendre que es tractava d’una

descoberta molt excepcional. Ho era,

certament, i en un doble sentit. D’una

banda, per la importància capital dels

atributs del nou material d’estructu-

ra plana d’una sola làmina d’àtoms

de carboni configurats en una xarxa

cristal·lina en forma de rusc d’abelles.

I en segon lloc, per la frenètica activitat

científica i la gran expectació tecnolò-

gica desvetllades en l’àmbit dels na-

notubs de carboni, atès que l’irrupció

del grafè canvia la seva percepció, en

la mesura que es poden obtenir partint

de l’enrotllament de làmines d’aquest

nanomaterial de manera cilíndrica,

amb un diàmetre que pot arribar a ser

d’un sol nanòmetre.

Però més enllà de les engrescadores

expectatives generades pel grafè en

l’àmbit dels nanotubs de carboni, els

seu mèrits més elementals rauen en el

seguit de funcionalitats mecàniques i

electròniques que el caracteritzen. Sen-

se anar més lluny, l’estudi de les propi-

etats mecàniques del grafè assenyalen

que es tracta del material més resis-

tent a la fractura (d’un nivell equivalent

a unes 200 vegades el de l’acer), sense

deixar de ser extremadament lleuger,

flexible i elàstic (es pot deformar fins

a un 18% de manera reversible). Una

estructura i propietats mecàniques que

el capaciten tant per a la producció de

barreres aïllants de gas d'altes presta-

E

RRepresentació virtual d’una monocapa funcional de grafè tractada químicament amb ozó, amb l’objectiu de controlar les propietats del transport electrònic.

25

cions com per al reforçament de mate-

rials compostos dels sectors aeroespa-

cial, aeronàutic i d’automoció. A més, i

pel que fa a la flexibilitat mecànica, és

tan elevada que permet el disseny de

dispositius de detecció ultrasensible de

massa subatòmica, com ara sensors

bioquímics de la màxima eficàcia.

En l’àmbit electrònic, el grafè posa

de manifest unes propietats especta-

culars, com ara una altíssima mobili-

tat dels electrons, que es desplacen

a gran velocitat i sense col·lisions al

llarg de llargues distàncies (l’anome-

nada conducció balística), fins i tot a

temperatura ambient. Per això, la seva

capacitat de transportar corrent elèc-

tric és superior a la dels materials se-

miconductors, raó per la qual esdevé

el candidat idoni per a futures aplica-

cions en el camp de l’electrònica i les

TIC. A més de ser molt bon conduc-

tor, també presenta un altíssim grau

de transparència òptica, de més del

95%, que el converteix en un material

excepcional com a electrode transpa-

rent en diferents aplicacions (com ara

el recobriment de pantalles tàctils, ús

en cèl·lules solars, etc.). També ofe-

reix aplicacions en l’àmbit de l’ener-

gia, on es podria utilitzar com a base

per fabricar ‘supercondensadors’ que

es carreguen en mil·lisegons, i per bé

que és estable a temperatura ambi-

ent, com que al mateix temps és molt

sensible al dipòsit en superfície d’ele-

ments químics, se’l considera un ma-

terial ideal com a sensor, fins i tot per

esser emprat en aplicacions de desco-

dificació d’ADN.

Per tot plegat, i en definitiva, es pot dir

que el grafè és un dels materials més

versàtils que existeixen.

Esculls i amenacesEl principal obstacle a què s’enfronta

l’ús del grafè en l’àmbit TIC, tant en

pantalles com en processadors, és la

dificultat de fabricar-lo a escala indus-

aPosta muLtimiLionària de La ue

nvestigar el potencial

del grafè en l’àmbit de

les TIC s’ha convertit en

una de les prioritats per

a la Comissió Europea (CE). Juntament

amb altres cinc propostes competeix

per ser un dels dos projectes europeus

de gran abast als quals la Unió Europea

destinarà 1.000 milions d’euros en deu

anys. Ho farà a través del programa

‘Flagship’ del pla de Tecnologia Emer-

gent Futura (FET) de la UE, on s’em-

marca el projecte Graphene-CA (Acció

de Coordinació Graphene 2011; www.

graphene-flagship.eu), una iniciativa

pilot posada en marxa el passat dia 1

de maig. El seu objectiu és gestar una

proposta de recerca que s’anomenarà

‘Graphene-driven revolutions in ICT

and beyond’ (Revolucions generades

pel grafè en les TIC i més enllà), s’iden-

tificarà com a ‘Graphene’ i es presen-

tarà el 2012 a la CE per competir i ser

seleccionada com una de les dues ini-

ciatives del programa ‘Flagship’ que es

promouran el 2013.

Al capdavant de Graphene-CA hi ha un

consorci de nou socis coordinat per la

Universitat Tecnològica de Chalmers,

a Suècia, que inclou la Universitat de

Manchester, la de Lancaster i Cam-

bridge, al Regne Unit, l’Institut Català

de Nanotecnologia, a Espanya, el Con-

sell d’Investigació Nacional Italià, la

Fundació de Ciència Europea, l’AMO

GmbH, a Alemanya, i la corporació

Nokia. Compta amb un consell con-

sultiu format per quatre Premis Nobel

de Física: André Geim i Konstantin No-

voselov (Universitat de Manchester),

Albert Fert (THALES/CNRS) i Klaus

von Klitzing (Institut Max Planck),

acompanyats per Francisco Guinea

(CSIC, Espanya), Luigi Colombo (Texas

Instruments, USA) i Byung Hee Hong

(Universitat SKKU, Corea), aquests dos

darrers científics, pioners en la produc-

ció en massa i desenvolupament de

productes basats en grafè.

L’objectiu de la futura iniciativa ‘Graphe-

ne’ del programa ‘Flagship’ és la conso-

lidació d’una gran comunitat europea

de recerca, focalitzada i interdisciplinar

(actualment ja incorpora a uns 140

grups de recerca, que representen 80

col·laboradors acadèmics i industrials

del 21 països europeus), que actuï com

a incubadora de les noves branques de

desenvolupament de les aplicacions

TIC. L’objectiu és assegurar que les in-

dústries europees juguin un paper molt

important en aquest canvi radical de

tecnologia al llarg dels propers 10 anys,

atès que només la transferència efecti-

va de coneixement i tecnologia al sector

privat farà possible el desenvolupament

del producte i la seva producció.

I

PPrimer circuit integrat de grafè d'IBM.

26

mirador

icn té La cLau de La nanodimensió a recerca en nanotecno-

logia a Catalunya comp-

ta amb una institució

d’avantguarda en la in-

vestigació de les infinites possibilitats de

la nanodimensió. Es tracta de l’Institut

Catala de Nanotecnologia (ICN), creat

el 2003 com a fundació privada sense

ànim de lucre. El 2005 va iniciar l’ac-

tivitat investigadora en nanociències i

nanotecnologia dins la xarxa de Centres

de Recerca de la Generalitat de Catalu-

nya i el 2006 va passar a formar part del

Centre d’Investigació en Nanociències i

Nanotecnologia CIN2 (ICN-CSIC), junta-

ment amb el Consell Superior d’Inves-

tigacions Científiques. Actualment, el

50% de les més de 100 persones que hi

treballen són d’origen estranger.

Els seus grups de recerca abasten una

gran diversitat d’àmbits, des de la teo-

ria de transport de variables d’estat, la

manipulació i espectroscòpia atòmica,

l’estudi de les propietats físiques de les

nanoestructures (nanoelectrònica, es-

pintrònica, nanofotònica, nanofonònica i

nanomagnetisme), fins a la síntesi i fun-

cionalització de nanopartícules, l’encap-

sulat d’agents químics i el desenvolupa-

ment de nanosensors i nanobiosensors.

Amb l’objectiu de portar la nanotecno-

logia a la indústria i a la societat, també

desenvolupa mètodes de producció i

anàlisi de productes nano, creant opor-

tunitats de comercialització i oferint for-

mació a investigadors i tècnics.

Pel que fa a l’activitat investigadora en

grafè, l’ICN està involucrat en la creació

d’una xarxa estatal, el Programa Gra-

feno Español, i també en l’acció pilot

europea ‘Graphene-CA’. El seu posicio-

nament s’empara en alguns dels cientí-

fics més importants del món en aquest

àmbit, com ara el grup de A. Bachtold,

centrat en la recerca de les oscil·lacions

mecàniques dels nanotubs de carbo-

ni suspesos, funcionant en règim de

transistor amb un electró, i demostrant

el fort acoblament electromecànic del

sistema.

Recentment també ha fabricat oscil-

ladors de grafè del més alt factor de

qualitat assolit fins ara, fet que obre

perspectives d’aplicacions derivades

de la detecció de massa a nivell atòmic

o de la mida de forces ultrasensibles.

A més, l’ICN ha començat a investigar

propietats de grafè nanoestructurat o

fabricació de cristalls fonònics, el poten-

cial del grafè en espintrònica, així com

la funcionalizatció química, amb pers-

pectives d’aplicació en camps com ara

la biotecnologia i la medicina.

L

trial i a baix cost. Tot i això, com que

les pantalles tàctils actuals dels telè-

fons intel·ligents i les tabletes es fan

a base d’òxid d’indi i estany, material

escàs, car i contaminant, cal preveure

que el grafè té moltes possibilitats de

posicionar-se en el mercat. Un exem-

ple clar de les seves potencialitats és

el prototip de pantalla transparent i fle-

xible creat l’any passat per Samsung a

partir d’una làmina de grafè de 63 cm

de llarg. És només una pista, però molt

significativa de les engrescadores pers-

pectives que ofereix el grafè, raó per la

qual s’està intentant per tots els mit-

Jordi PascualDirector de l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN)

Stephan RocheInvestigador de l’Institut Català de Nanotecnologia (ICN) i del CN2 (Centre d’Investigació en Nanociències i Nanotecnologia)Professor ICREAMembre del Graphene CA

jans d’aconseguir optimitzar el procés

d’obtenció de làmines mitjançant des-

envolupament de síntesi epitaxial o per

catàlisi química. En aquest sentit, els

investigadors estan estudiant procedi-

ments com ara la transferència de fulls

de grafè des del grafit (exfoliació) o la

grafitització tèrmica de la superfície del

carbur de silici.

El futur dels dispositius de grafè de-

pendrà també del desenvolupament

d’un material similar, el silicè. Inves-

tigadors de l’Institut Japonès de Ci-

ència i Tecnologia Avançada (JAIST)

han aconseguit darrerament obtenir

làmines de silici d’un àtom de gruix de

recobriment d’un suport ceràmic. Ara

caldrà veure si les propietats de con-

ducció elèctrica, duresa, transparència

i flexibilitat milloren les prestacions del

grafè i, sobre tot, si serà més fàcil obte-

nir-lo a escala industrial.

27

es principals novetats

del nou decret, que con·

templa 5 annexes (RTV,

Telefonia i banda ampla,

Infraestructures, Inspecció tècnica i

Llar digital) són les següents.

1. Incorpora la fibra òptica.

2. Distribució interior de l’habitatge

amb cablejat estructurat per a tele·

fonia i banda ampla.

3. Consulta als operadors amb la fina·

litat d’adaptar el projecte ICT al des·

plegament dels operadors a la zona.

4. Annex de manteniment (edificis de

més de 30 anys).

5. Annex recomanat de ‘Llar digital’

(Direcció obra).

6. Manual d’usuari.

Consulta operadors (Article 8)La consulta té dos objectius:

1. Adequar la ICT a l’escenari de des·

plegament de xarxes a la zona.

2. Ubicació de l’arqueta.

El resultat de la consulta no afecta

al disseny ni al dimensionat dels ele·

ments de la infraestructura. Únicament

s’aplicarà a la instal·lació o no de les

xarxes interiors.

Per ‘Ordre ministerial’ es regularà el

procediment per normalitzar l’intercan·

vi d’informació entre el projectista i els

operadors.

1. En el moment d’inici de les obres,

coincidint amb l’acta de replanteig.

2. Procediment electrònic de la consulta.

3. Resposta operador 30 dies.

4. El resultat es reflectirà en l’acta de

replanteig.

5. Modificació del projecte si procedeix

(o annex).

El passat 1 d’abril es va publicar al BOE, el ‘Reglament regulador de les infraestructures comunes de telecomunicacions per a l’accés als serveis de telecomunicació en l’interior de les edificacions’, que substitueix el 401/2003. Per bé que els projectes iniciats a partir d’ara poden fer-se en base al nou decret, no s’està obligat a prendre’l en consideració fins a partir de l’1 d’octubre del 2011. A més, els projectes ja realitzats podran adaptar-se total o parcialment, d’acord amb el promotor, incorporant la fibra òptica i adaptant l’interior de l’habitatge amb les preses previstes (veure Annex III).

LA nOVA ICTReial Decret 346/2011 d’11 de març

LProjecte tècnic (Article 9)Parla en primer lloc del ‘Projecte tècnic

original’ on es descriuen i es projecten

els elements que composen la instal·

lació, la seva ubicació i dimensions, i

les xarxes que formen part de la ICT,

d’acord amb la presècia dels operadors

a la zona.

I posteriorment, del ‘Projecte tècnic

executiu’ que tindrà en compte el resul·

tat de la consulta als operadors.

En el cas de no haver·hi resposta per

part dels operadors, el projecte incor·

porarà la instal·lació de fibra òptica i el

coaxial de banda ampla únicament a les

poblacions on hi hagi desplegament.

Verificació del Projecte tècnic (Article 9)Es presumirà que el projecte tècnic

compleix el reglament i altres norma·

tives d’aplicació, quan hagi estat verifi·

cat per una entitat verificadora.

Les entitats verificadores hauran de

ser acreditades per l’EnAC (Entitat

nacional d’Acreditació). Hauran de ser

independents, disposar del personal

necessari, seguir un procediment de

verificació i tenir una assegurança de

responsabilitat civil.

Està previst que els Col·legits profes·

sionals d’Enginyers de Telecomunica·

ció puguin acreditar·se com a entitats

verificadores.

Execució del Projecte tècnic (Article 10)En l’inici de les obres, s’ha de fer l’acta de

replanteig, amb declaració expressa de

la validesa del projecte original, o si s’ha

d’actualitzar. A més, ha d’incloure una

referència als resultats de la consulta als

operadors, i abans de 15 dies s’ha d’en·

28

mirador

tregar electrònicament a l’Administració.

Al final de les obres s’ha de fer el

butlletí de la instal·lació i la certificació

(quan correspongui). El director d’obra

(quan correspongui) o l’empresa instal·

ladora entregaran el ‘Manual d’usuari’

per cada propietari, amb les funcionali·

tats que ofereix la ICT.

Conservació ICT i Inspecció tècnica d’edificis (Article 13)Per facilitar la ITE (Inspecció Tècnica

Edificació) en matèria d’instal·lacions

de telecomunicacions, s’inclou un pro·

tocol de proves orientatiu en l’Annex IV.

Llar digital (Article 14)Amb la finalitat d’impulsar la implan·

tació del concepte de ‘Llar digital’, en

l’Annex V s’inclou una classificació dels

habitatges en funció dels equipaments

i tecnologies de què estan dotats.

Aquesta classificació s’aplicarà a

aquells edificis en què el habitatges, per

decisió del promotor, incorporin les fun·

cionalitats de la ‘Llar digital’.

En tots els projectes que incorporin

les funcionalitats de la ‘Llar digital’, serà

obligatòria la direcció d’obra amb inde·

pendència del nombre d’habitatges.

Descripció dels annexes

A) Annex I (RTV)

Al igual que en el decret 401 es preveu

la captació i distribució RTV terrestre i

la distribució de RTV satèl·lit. És a dir,

que la instal·lació s’ha de fer en FI (Fre·

qüència Intermitja), però no es obliga·

tòria la instal·lació dels elements de

captació i amplificació de satèl·lit.

Es preveu així mateix la instal·lació

de dos cables fins a cada PAU, i es pre·

veu, a diferència de l’anterior decret,

una presa en cada estança.

On sí que hi ha canvis és en les carac·

terístiques de l’element de capçalera, on:

1. A la sortida de la capçalera, la diferèn·

cia de nivell entre canals de la mateixa

naturalesa no serà superior a 3 dB.

2. Queda limitat l’ús de qualsevol tipus

de central amplificadora de banda

ampla a les edificacions en què el

nombre de preses sigui inferior a 30.

Es permetrà si es >30 i si els equips

garanteixen que, entre canals de la

mateixa banda, la diferència de ni·

vell, en la sortida de la capçalera, és

inferior a 3 dB. En el cas que sigui

necessària l’equalització, la toleràn·

cia de 3dB s’aplicarà sobre la matei·

xa (només per a serveis de TV).

B) Annex II (STDP i Banda ampla)

D’acord amb la nova normativa es farà

la instal·lació de la xarxa d’aquells ope·

radors de telefonia i de banda ampla

que disposin o tinguin planificat des·

plegar·la fins al nostre edifici (consulta

operadors).

1. La xarxa de distribució i dispersió

és única per a cada tecnologia d’ac·

cés, amb independència del nom·

bre d’operadors que la utilitzin per

prestar servei a l’edifici. Tecnologies

d’accés:

a) Parells trenats (UTP) o parells.

b) Fibra òptica.

c) Cable coaxial.

2. La xarxa interior d’usuari està for·

mada per cables de parells trenats,

cables coaxials (quan existeixin) i

altres elements que transcorren per

l’interior de cada domicili d’usuari,

suportant els serveis de telefonia

disponible al públic i de telecomuni·

cacions de banda ampla.

La previsió de demanda i posterior di·

mensionat de cadascuna de les xarxes

dins l’edifici es farà de forma particu·

lar per a cadascuna de les tecnologies

d’accés basades en:

a) Xarxes de cables de parells trenats.

b) Xarxes de cables de parells.

c) Xarxes de cables coaxials.

d) Xarxes de cables de fibra òptica.

Si hi ha els operadors de servei per

cada tecnologia es fa la previsió de la

demanda (Figura 1), i si no, es deixen

les canalitzacions necessàries, d’acord

amb Annex III.

En el cas concret de la fibra òptica, els re·

quisits tècnics de les Xarxes de distribu·

ció (Figura 2) i dispersió (Figura 3) són:

1. Atenuació recomanada <1,55 dB.

Màxima <2 dB.

2. Fibra monomode del tipus G·657

(insensible a curvatures).

3. Cable escomesa individual de 2 fibres

òptiques (verda i vermella).

4. Connectors SC/APC.

5. Cable multifibra per a distribució

vertical fins a 48 fibres.

C) Annex III (Infraestructures mínimes)

1. Arqueta d‘entrada.

N� Habitatges tba+stDP ReseRva tOtaL

< 20 400 400 600

21 a 100 600 600 800

> 100 800 700 820

2. Canalització externa: tubs 63 mm de

diàmetre.

N� Habitatges tba+stDP ReseRva tOtaL

Fins 4 2 1 3

5 a 20 2 2 4

21 a 40 3 2 5

> 40 4 2 6

3. Canalització enllaç inferior: tubs 40

ó 63 mm de diàmetre amb un 50%

d’ocupació màxima.

N� Habitatges tba+stDP ReseRva tOtaL

Fins 4 2 1 3

5 a 20 2 2 4

21 a 40 3 2 5

> 40 4 2 6

4. Canalització enllaç superior: 2 tubs

de 40 mm de diàmetre.

5. Recintes instal·lacions de telecomu·

nicació.

N� Habitatges al am F

Fins 20 2000 1000 500

21 a 30 2000 1500 500

31 a 45 2000 2000 500

> 45 2300 2000 2000

29

En el cas de RITU:

N� Habitatges al am F

Fins 10 2000 1000 500

11 a 20 2000 1500 500

> 20 2300 2000 2000

6. Canalització principal: tubs 50 mm

de diàmetre amb un 50% d’ocupa·

ció màxima.

N�Habitat-

gesRtv

UtP o CableParells

Coaxial Fibra Reserva tOtaL

Fins 10 1 1 1 1 1 5

11 a 20 1 450 2 1 1 6

21 a 30 1 500 1 1 2 7

> 30 1

1 cada 20 PAU (UTP)

2 (cable parells)

1 11 cada 15 PAU

7. Registres secundaris.

N� Habitatges PaU/Planta al am P

Fins 20 3 450 450 150

Fins 5 plantes 4 450 450 150

21 a 30 > 3 500 700 150

> 30 550 1000 150

8. Canalització secundària.

UtP/C. Parells/Fibra tba Coaxial Rtv tOtaL

1 1 1 3

teCNOLOgia esCOMesa HabitatgesLOCaLs eN eDiFiCis D'Habitatges LOCaLs eN eDiFiCis COMeRCiaLs O D'OFiCiNes estaNCes

COMUNes*DistRibUÏt eN PLaNta NO DistRibUÏt DistRibUÏt eN PLaNta NO DistRibUÏt

Parells trenatsCable no apantallat 4 parells

trenats de Clase E (Cat.6) o superior

x 1 x 1 1 x 33 m2 x 2 1 x 33 m2 2

Parells 1 parell de coure x 2 x 3 1 x 33 m2 x 3 3 x 100 m2 2

Coaxials 1 cable coaxial x 1 x 1 1 x 100 m2 x 1 1 x 100 m2 2

Fibra òptica 2 fibres òptiques x 1 x 1 1 x 33 m2 x 2 2 x 100 m2 2

RFigura 1 - Previsió de la demanda.

teCNOLOgia CONFigURaCiÓ CabLe FaCtOR De CORReCCiÓ*

Parells trenats Directa en estrella Cables no apantallat 4 parells trenats de Clase E (Cat. 6) o Superior 1,2

ParellsSegregació als punts de distribució Mànega o mànegues multiparells normalitzades

1,2Directa en estrella. Xarxa fins a 30 parells Cables d'escomesa de 1 o 2 parells

CoaxialsEn estrella. Fins a N=20 PAU N cables coaxials

1En arbe-branca. A partir de 21 PAU 1 cable coaxial

Fibra òpticaExtracció de fibres als punts de distribució Cable o cables multifibra normalitzats

1,2Directa en estrella. Xarxa fins a 15 PAU Cables d'escomesa de 2 fibres

RFigura 2 - Dimensionat de la xarxa de distribució.

9. Registre d’acabament de xarxa.

al/am am/al P

Anvà 500 600 80

Altre element 300 400 300

Altres característiques i alternatives:

a) 2 preses de corrent

b) 2 registres iguals (500 x 300 x 80) +

(500 x 300 x 80)

c) Registres diferenciats (500 x 600 x

80) per SDTP+TBA + (200 x 300 x

60) per RTV

10. Canalització interior i nombre de

preses: tubs de 20 mm de diàmetre

i configuració en estrella. El nombre

de preses és:

eN CaDasCUNa De Les DUes estaNCes PRiNCiPaLs

Nombre Tipus Cable Servei

2 RJ45 UTP Telefonia i banda ampla

1 Coaxial Serveis de TBA

1 Coaxial Serveis de RTV

eN La Resta D'estaNCes, exCePte LavabOs i tRasteRs

Nombre Tipus Cable Serveis

1 RJ45 UTP Telefonia i banda ampla

1 Coaxial Serveis de RTV

D) Annex IV (Inspecció tècnica

d’edificis)

Es vol facilitar la ITE (Inspecció Tècnica

Edificació) en matèria d’instal·lacions

de telecomunicacions. Està previst en

edificis de més de 30 anys (cada 10

anys). S’inclouen 3 seccions:

1. Secció 1. Document que ha de com·

plimentar l’entitat acreditada i que

podrà requerir a la propietat el proto·

col de proves previst en la secció 2.

2. Secció 2. Protocol de proves que ha

de fer l’empresa instal·ladora de te·

lecomunicacions per encàrrec de la

propietat.

3. Secció 3. Models de documentació si

s’ha d’actualitzar o renovar la instal·

lació, a requeriment de la propietat o

com a resultat de la ITE. Hi ha dos

models en funció de si es fa per part

de l’empresa instal·ladora de teleco·

municacions, o per part d’un Engi·

nyer/tècnic Telecomunicació.

E) Annex V (Llar digital)

La ‘Llar digital’ és el lloc on, mitjançant

la convergència d’infraestructures, equi·

paments i serveis, són ateses les neces·

30

mirador

Joan Mª RibesCol·legiat/Associat 704

sitats dels seus habitants en matèria

de confort, seguretat, estalvi energètic,

comunicació i accés a continguts multi·

mèdia, teletreball, formació i oci.

Infraestructures i equipaments neces·

saris:

1. Línia de banda ampla.

2. Xarxes domèstiques d’interconnexió.

a) Xarxa d’àrea local.

b) Xarxa de gestió, control i seguretat.

3. Passarel·la residencial que integra

les xarxes domèstiques i les connec·

ta amb l’exterior.

Grups de serveis de la ‘Llar digital’:

1. Comunicacions (telefonia, banda am·

pla, xarxa d’àrea local...)

2. Eficiència energètica (gestió dispo·

sitius elèctrics, il·luminació, con·

sums... )

3. Seguretat (alarmes tècniques, d’in·

trusió, control accessos...)

4. Control de l’entorn (climatització, au·

tomatització persianes, escenes...)

5. Accés interactiu continguts multi·

mèdia (teleassistència, vídeoconfe·

rencia...)

6. Oci i entreteniment (ràdio, TDT,

VOD, IPTV, jocs, música...)

La gestió i control s’han de poder efec·

tuar des de fora de l’habitatge.

Equipaments de la ‘Llar digital’:

1. Xarxa d’àrea local ampliada. Ha d’in·

cloure la passarel·la residencial.

2. Xarxa de gestió, control i segure·

tat. Es posarà una caixa on s’acaba

la xarxa al costat de la presa on es

connectarà la passarel·la.

3. S’ha de contemplar la canalització i

el cablejat del vídeoporter a través

del PAU.

4. Dotar de les infraestructures neces·

sàries per l’eficiència energètica.

5. La xarxa de gestió, control i segu·

retat ha d’estar connectada per un

conducte amb el PAU i el quadre

elèctric.

nivells de la ‘Llar digital’:

1. Tres nivells: alt, mitjà i bàsic.

2. Per a cadascun dels nivells s’ha de

disposar d’un nombre mínim de ser·

veis i cobrir totes les àrees o grups

de serveis.

3. Els serveis tenen diferents funciona·

litats que es ponderen. D’aquí s’obté

un barem que puntua el servei.

teCNOLOgia CONFigURaCiÓ PUNt De DistRibUCiÓ CabLe

Parells trenats Directa en estrellaDirecte. S'emmagatzemen els bucles dels parells de cable de RESERVA amb

longitud suficient per a arribar fins al PAU m�s allunyat de la plantaCable no apantallat 4 parells trenats

de Clase E (Cat. 6) o superior

Parells

Segregació als punts de distribució Regletes de connexió

Cables d'escomesa de 1 ó 2 parells

Directa en estrella. Xarxa fins a 30 parells Directe

Coaxials

En estrella. Fins a N=20 PAU Directe

1 cable coaxial

En arbe-branca. A partir de 21 PAU Derivador amb el n� m�s redu�t possible de sortides

Fibra òptica

Extracció de fibres als punts de distribucióCaixes de degregació (empalmes de les FO de Distribució i escomesa).

Emmagatzement de bucle de FO per a poder reconfigurar les connexions entre les FO (tallar i empalmar o connectar)

Cables d'escomesa de 2 fibres

Directa en estrella. Xarxa fins a 15 PAUDirecte. Caixes de segregació amb els bucles de les fibres òptiques de RESERVA

amb longitud suficient per a arribar al PAU m�s allunyat de la planta

RFigura 3 - Dimensionat de la xarxa de dispersió.

RGràfic 1 - Registre d’acabament de xarxa.

31

nternet se enfrenta

al reto de desencor-

setar su crecimiento,

sujeto hasta ahora a

los límites que le im-

pone IPv4, que desde hace tiempo se

intentan soslayar mediante el recurso

a la popular tecnología NAT (sigla an-

glosajona de ‘Traducción de Dirección

de Red’), resumida en el procedimien-

to de acceso a Internet de múltiples

ordenadores o redes privadas, usando

una sola dirección pública. El retra-

so que padece por ello el proceso de

transición inevitable hacia el nuevo

protocolo IPv6 supone no sólo un gra-

ve contratiempo en el despliegue de

mayor ancho de banda, sino también

un lastre en la puesta en servicio de

nuevas aplicaciones que demandan

una mayor velocidad y capacidad de

acceso, lo que equivale a una consi-

derable pérdida de oportunidades en

innovación y negocio.

Ante este escenario, el despliegue de

IPv6 se perfila como el habilitador de

la innovación que se requiere en la

Red, dado que permite recuperar su

paradigma inicial de comunicación

segura extremo-a-extremo. Asimismo,

IPv6 disminuye drásticamente el coste

del desarrollo de aplicaciones, aunque

su despliegue generará una creciente

demanda de ingenieros cualificados.

A todo ello se añaden unas enormes

expectativas de desarrollo de nuevas

aplicaciones y servicios, que suponen

en conjunto el mayor estímulo e incen-

tivo. Algunas de las más destacadas se

resumen a continuación.

La lenta pero imparable transición de la versión 4 del protocolo IP hacia la nueva IPv6 abre una nueva era de Internet, caracterizada por un número casi ilimitado de direcciones web disponibles, y sustentada en el sinfín ventajas que aportará a la comunidad internauta. Se resumen aquí algunas de las múltiples opciones de negocio que ofrece IPv6, empezando por la rebaja del coste de desarrollo de aplicaciones.

Innovación y negocio con IPv6

ISensores y actuadoresLos sensores y actuadores son disposi-

tivos que se han incorporado reciente-

mente al mundo IP, pues anteriormente

utilizaban protocolos propietarios. IETF

ha desarrollado el protocolo 6LOWPAN,

que tan sólo utiliza IPv6 (por el aho-

rro energético que supone). Permite

que diminutos sensores y actuadores

sin conexión a red eléctrica utilicen

comunicaciones inalámbricas, con un

consumo tan reducido que las baterías

pueden duran varios años, o incluso

recargarse automáticamente con la

luz ambiente mediante pequeñas mi-

crocélulas solares, movimiento, etc. El

uso exclusivo en este caso de sólo-IPv6

se debe también a las características

de autoconfiguración, el número de di-

recciones y la posibilidad de seguridad

extremo-a-extremo.

No es exagerado pensar que en un fu-

turo próximo cualquier objeto de nues-

tro alrededor pueda llegar a disponer

de sensor, y sea por cuestiones de

seguridad, de control energético o de

otro tipo que ni cabe imaginar aún. Es

lo que se ya se conoce como ‘Internet

de las Cosas’ (IoT).

Gestión de ‘utilities’ (SmartGrids)Uno de los graves problemas a los que

nos enfrentamos, además del ahorro

energético, es el adecuado aprovecha-

miento de todas las fuentes de ener-

gía, y especialmente las renovables.

Utilizando tecnologías relacionadas

con IPv6, como 6LOWPAN, así como

conceptos de redes de sensores, tam-

bién es posible impactar en el ahorro

energético. Fuentes renovables como la

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:0

0 0 0

1 0 0 0 0 0 0 0 0 0

00

01

: 00

00

11

01

10

1

11000:10101100000

10

00

0:1

11

11

11

00

0

00 0 0 0 1 :

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:0

0 0 0

: 20

01

:

0D

B8

:

AC

10

:FE01 :0000

:0

00

0

:0

00

0

:0

0

00

32

EMPRESA I SOCIETAT

solar y eólica, aportan energía a la red

eléctrica de un modo no constante, lo

que implica la eventualidad de alcanzar

picos de saturación de red, que en al-

gunos casos pueden llegar a dañarla.

Para mitigarlos, se hace indispensable

un control granular y automatizado de

las fuentes de energía localizados en

miles de puntos de la red. Además, se

hace preciso también monitorizar con-

tinuamente los consumos en cada pun-

to de la red. Esto también es aplicable

en gran medida a otros tipos de redes

no sólo de energía eléctrica, sino de

aprovisionamiento de gas, agua, etc.

Domótica/InmóticaLa domótica y tecnologías afines o aso-

ciadas están disponibles desde hace

años pero no han logrado una acepta-

ble implantación comercial. Una de las

razones de su escasa penetración es

sin duda que no ha fortalecido su vín-

culo con Internet, sino que ha utilizado

otros medios de conexión, como mó-

dems, enlaces de radio telefonía celu-

lar, etc. El caso de las centrales de alar-

mas es un buen ejemplo. La ausencia

de integración de estas tecnologías con

Internet ha sido precisamente la falta

de conectividad extremo-a-extremo, es

decir la existencia de NAT en Internet,

cosa que resolvemos con IPv6.

Intelligent Transport SystemsDesde hace varios años, los fabrican-

tes de automóviles han apostado por

unificar los centenares de protocolos

de comunicación entre los diferentes

dispositivos del interior de los vehícu-

los. En uno de los proyectos de alcance

europeo en el que participó Renault se

decidió utilizar IPv6 para homogeneizar

la protocolarización tanto en el interior

del habitáculo como para la comunica-

ción con el exterior, e incluso vehículo

con vehículo. Esta inicitiva demostró

su utilidad tanto para los servicios de

información y entretenimiento como

para incrementar la seguridad vial y

por tanto salvar vidas, gestión automá-

tica de accidentes, supervisión del trá-

fico y del estado de las carreteras, etc.

Monitorización remota y videovigilanciaLos sistemas de monitorización remota

y videovigilancia de edificios, viviendas,

vías férreas, carreteras, etc., son cada

vez más necesarios. Para hacernos una

idea cabal de su utilidad, basta pensar,

por ejemplo, en el número de sensores

alojados en una vía de tren de alta velo-

cidad, o en el de dispositivos del mismo

tipo sensor y actuador incorporados a

cualquiera de los telescopios utilizados

por científicos de todo el mundo.

Comunicaciones Máquina-a-Máquina (M2M)Internet conecta cada vez más má-

quinas que personas. Desde hace

algunos años, existen numerosos dis-

positivos en le mercado que permiten

que aquellos antiguos puertos serie,

por ejemplo en centralitas telefónicas,

obtengan conectividad IP de forma

transparente. Esta tendencia se está

convirtiendo en una realidad para los

fabricantes de todos estos dispositi-

vos y cada vez es más habitual que

quienes se conectan a esas centralitas

telefónicas para su gestión no sean

personas, sino otras máquinas para

realizar una tarea que puede estar

completamente automatizada.

Redes móviles 4G (LTE)La nueva generación de telefonía celu-

lar LTE (‘Long Term Evolution’, popu-

larizada como 4G) se basa exclusiva-

mente en IPv6. Tiene mucho que ver

en este caso el gran inconveniente que

supone la NAT para las redes móviles,

a las que daña del modo siguiente.

Puesto que el uso de NAT obliga al en-

1 0 0 0 0 0 0 0 0 0

00

01

: 00

00

11

01

10

1

11000:10101100000

10

00

0:1

11

11

11

00

0

0 0 0 0 0 1 :

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:

00 0 0

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:0

0 0 0

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:0

0 0 0

1 0 0 0 0 0 0 0 0

00

00

1: 0

00

01

10

11

0

111000:1010110000

01

00

00

:11

11

11

10

0

0 0 0 0 0 0 1 :

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:0

0 0 0

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:0

0 0 0

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:0

0 0 0

: 20

01

:

0D

B8

:

AC

10

:FE01 :0000

:0

00

0

:0

00

0

:0

0

00

33

Alertas de catástrofesCatástrofes como terremotos y tsuna-

mis podrían atenuar sus destructivas

consecuencias mediante el acceso de

los perjudicados a información anti-

cipada sobre su irrupción y eclosión.

Ahora mismo, en la región de Asia Pa-

cífico ya se está llevando a cabo pla-

nes de este tipo por parte de institu-

ciones públicas y utlizando IPv6. Con

su ayuda, se proporciona información

preventiva a los ciudadanos, a través

de redes de banda ancha, incluso con

simples luces y sirenas de aviso que

se pueden conectar a la red del hogar

o de la oficina.

Defensa y orden públicoEs cada vez más habitual que las fuer-

zas de defensa y orden público utilicen

como arma, sistemas de comunica-

ción, de posicionamiento, y un sinfín

de otros dispositivos a modo de PAN

(Personal Area Network), que a su vez

se conecta mediante un único sistema

de acceso a la red del grupo o incluso

mediante Internet, con redes privadas

virtuales, y de nuevo se hace indispen-

sable el uso de IPv6.

Servicios de información y publicidad dinámicosCada vez es más numeroso el parque

de paneles informativos, de señaliza-

ción vial en las ciudades y carreteras,

cuya eficacia podría incrementarse no-

tablemente direccionándolos con IPv6.

Juegos y otras actividades on-lineYa existen algunos fabricantes de con-

solas de juegos que están trabajando

en servicios on-line basados en IPv6,

dados los evidentes beneficios.

Jordi PaletCEO/CTO, Consulintel

vio sostenido (cada 30 segundos), de

paquetes de información denomina-

dos ‘keepalive’, que indican a los NAT

la utilización de recursos (puertos) en

dicha conexión, ello supone un mayor

consumo tanto energético como de an-

cho de banda disponible en los enlaces

de radio. Unos resultados nocivos que

además de perjudicar a los operadores

fastidia también a los fabricantes de

terminales celulares, puesto que com-

piten por ofrecer dispositivos de menor

tamaño y mayor capacidad de carga de

la batería.

‘Cloud computing’, GRIDs y virtualizaciónEn todas estas áreas se trata de com-

partir recursos de diferentes redes y

clientes (servidores). Con IPv6, no

sólo disponemos de direcciones más

que suficientes, sino que además no

existe NAT, a pesar de lo cual se con-

siguen comunicaciones extremo-a-

extremo seguras. En Francia e Italia

ya existen proveedores que utilizan

IPv6 para ‘alquilar’ a los usuarios los

tiempos muertos de sus ordenadores

domésticos y de oficina a modo de

GRIDs. De esta forma los terminales

financian los costes de sus propias co-

nexiones, lo que a su vez genera una

mayor demanda de banda ancha y ne-

gocio para todos los implicados.

Electrodomésticos inteligentesCasi todos los electrodomésticos in-

corporan software y están sujetos a

errores, por lo que disponen también

de sensores que indican el tipo de

fallo o avería. En el supuesto de que

tales dispositivos estuvieran conecta-

dos a Internet, sería muy fácil actua-

lizar o incluso reparar algún fallo del

programa mediante la intervención a

distancia de los propios fabricantes o

incluso de los ISPs, o terceras compa-

ñías, que podrían ofrecer servicios de

mantenimiento preventivo, reposición

automática de repuestos, etc.

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:0

0 0 0

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:0

0 0 0

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:0

0 0 0

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:0

0 0 0

: 2 0 0 1 :

0D

B8

:

AC

10

:F

E01 :000

0 :

00

00

:

00

00

:0

0 0 0

1 0 0 0 0 0 0 0 0

00

00

1: 0

00

01

10

11

01

11000:101011000001

00

00

:11

11

11

10

00

0 0 0 0 0 1 :

1 0 0 0 0 0 0 0 0

00

00

1: 0

00

01

10

11

01

11000:101011000001

00

00

:11

11

11

10

00

0 0 0 0 0 1 :

1 0 0 0 0 0 0 0 0

00

00

1: 0

00

01

10

11

01

11000:101011000001

00

00

:11

11

11

10

00

0 0 0 0 0 1 :

1 0 0 0 0 0 0 0 0

00

00

1: 0

00

01

10

11

01

11000:101011000001

00

00

:11

11

11

10

00

0 0 0 0 0 1 :

34

EMPRESA I SOCIETAT

es mútues d’asseguran-

ces Sanitas, Adeslas i

FIATC posen a disposició

dels col·legiats/associats

i també dels seus familiars directes,

cobertures molt àmplies a preus prefe-

rents per als diferents serveis de salut.

Les tarifes exclusives per a tots nosal-

tres són les següents:

Salut a bon preu per als ’telecos’

Sanitas, Adeslas i FIATC ens ofereixen una triple opció de pòlissa de salut en condicions molt avantatjoses. Són fruit dels acords signats darrerament pel Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC) i l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) amb totes i cadascuna d’aquestes tres mútues d’assegurances, a través de RSM Seguros.

Triple opció d’assegurança mèdica de Sanitas, Adeslass i FIATC

L

Cal dir també que en cas de tenir una

pòlissa anterior amb aquestes tres

companyies, us podeu acollir a les nos-

tres condicions preferents.

Podeu consultar les condicions i co-

bertures en la vostra àrea privada de

www.telecos.cat, entrant en l’apartat

de serveis/ofertes comercials.

Per qualsevol consulta al respecte,

només cal que ens envieu un email a

l’adreça: secretaria@telecos.cat Y

Sanitas

0-2 anys: 35,06 €/mes

3-19 anys: 31,57 €/mes

20-29 anys: 34,50 €/mes

30-44 anys: 39,50 €/mes

45-59 anys: 46,50 €/mes

60-64 anys: 68,00 €/mes

Inclou l’accés a totes les especia-

litats mèdiques i quirúrgiques i a

proves diagnòstiques i mètodes

terapèutics.

Per a l’assegurança dental, no

inclosa en la tarifa anterior, el preu

suplementari és de 2 €/mes.

Adeslas

0-44 anys: 36,50 €/mes

45 a 64 anys: 50,50 €/mes

Més de 64 anys: 68,00 €/mes

A més de les cobertures tant en me-

dicina primària, especialitats i mit-

jans de diagnòstic, com urgències i

hospitalització, s’ofereixen diferents

serveis complementaris, com ara la

psicoteràpia, l’homeopatia, els plans

de prevenció i el ClubAdeslas.

Inclou cobertura Plus Dental i

manté el límit d’edat de contractació

fins als 64 anys.

FIATC

0-2 anys: 35,97 €/mes

3-19 anys: 30,45 €/mes

20-29 anys: 45,86 €/mes

30-44 anys: 52,13 €/mes

45-59 anys: 61,97 €/mes

60-65 anys: 75,86 €/mes

Per a l’assegurança dental, no in-

closa en la tarifa anterior, el preu

suplementari és de 3 €/mes.

Pel que fa al límit d’edat de con-

tractació, és de 76 anys i no té límit

de permanència.

Els serveis exclusius que ofereix

són de dos tipus:

1) Club Salut: acupuntura, homeo-

patia, balneoteràpia, logopèdia…

Tots ells amb unes condicions

de preu especials.

2) Vida sana on-line: permet ac-

cedir a diferents serveis on-line

atesos per especialistes, com

ara consells, prevenció i infor-

mació.

36

ofertes CoMerCIALs I serVeIs

Més informació: www.telecos.cat

37

Per què els enginyers som una espècie tan estranya en les administracions públiques? Com a enginyer, crec que el sector s’hauria d’involucrar molt més en la gestió pública i deixar de jugar el paper de proveïdor o d’espectador per passar a governar el timó. Juguem a preguntar-nos com seria una societat dirigida per enginyers?

Com és l’endemàd’un càrrec públic?

e la mateixa manera

que quan es nome-

nen els càrrecs pú-

blics després d’una

alternança política,

no es fa perquè aquests siguin les per-

sones més ben preparades per ocu-

par-los (per molt que algú gosi a parlar

del govern dels millors), quan hi ha

un nou canvi de govern i aquests són

cessats, tampoc es fa necessàriament

perquè la feina que han estat desenvo-

lupant hagi estat dolenta del tot.

D

Aquesta és probablement la idea que

més em va venir al cap la setmana del

meu cessament, si bé també és cert

que amb les eleccions tenia ja la sen-

sació d’etapa feta i acabada.

Quan comences ets molt conscient

del motiu pel qual ocupes la cadira

(confiança política i en el millor dels

casos un cert perfil de professional

competent en la matèria) però també

és veritat que a mida que va passant

el temps, poc a poc comences a creu-

re que no hi ha ningú més ben prepa-

rat per ocupar aquest lloc, i aquest és,

precisament, el moment en el que cal

buscar nous reptes.

no és que tingués mai la sensació

d’haver nascut per ocupar la secretaria

de Telecomunicacions i societat de la

Informació o abans la direcció gerèn-

cia del Centre de Telecomunicacions

i Tecnologies de la Informació, però

com en tot, la gestió dels tempos és

molt important i cal identificar a temps

els finals d’etapa. He fet el que volia

fer, com ho volia fer i per descomptat

que han quedat coses pendents, però

no n’hi ha sempre alguna per acabar?

Precisament la gràcia és deixar-ne, al

menys una per fer, que qui vingui al

darrera tingui l’oportunitat d’aportar el

seu valor.

I no és tan important haver estat un

bon càrrec públic, sinó arribar a ser un

bon ex-càrrec públic, que al cap i a la

fi, és el que acabaré sent més temps al

llarg de tota la meva vida, espero.

Jo sempre he militat en l’independen-

tisme, polític i no polític, parlamentari

i extraparlamentari, però mai he tingut

la vocació ni se m’ha passat pel cap de-

dicar-me a la política professionalment.

de fet considero que tots en som de

polítics, fins i tot aquells que en par-

len malament, però el fet és que l’ofe-

riment que se’m va fer en el seu mo-

ment quan treballava a General electric

d’incorporar-me al govern catalanista i

d’esquerres em va donar l’oportunitat

de tornar a establir-me a casa d’una

manera permanent, sense tant anar

amunt i avall, em va permetre apren-

dre, i a més, servir al meu país i a la

seva gent, tornant a la societat una part

del que la societat havia invertit en mi.

no sé si vaig acceptar el repte per in-

consciència o per desconeixement. em

va ajudar no saber res del sector de les

TIC a Catalunya, ni del sector públic.

Això em va permetre qüestionar-ho tot

i pensar les coses d’una manera una

mica diferent.

He fet el millor que sé fer, que és tre-

ballar, i ho he fet amb il·lusió. m’he di-

vertit, molt, i he après també molt. He

tingut el privilegi durant 7 anys de

tenir cada dia de les 8 del matí

a les 8 de la nit les perso-

nes que més en saben de

tot, explicant-me el que

estaven fent i el perquè

ho estaven fent.

38

‘Inter nos’

Governar és fàcil. Cal saber escoltar

tothom, cal saber el model de país que

vols construir, cal el suport i confian-

ça dels teus caps, i cal tenir un equip

potent, honest, treballador i motivat. Jo

he tingut la sort de tenir tot això, de di-

vertir-me i d’aprendre... i a més a més,

m’han pagat i tot per fer-ho!!!

es parla moltes vegades del sou dels

càrrecs públics. Jo crec que els càrrec

públics estan molt ben pagats. és cert

que al sector privat feines semblants

estan molt més ben remunerades,

però també és molt cert que la majoria

de la gent té sous molt més baixos.

Com en tots els col·lectius he trobat

gent de tota manera i de tota mida.

Bons, mediocres i dolents. Gent que

mesura el seu poder més per la capa-

citat de bloqueig que no pas per la ca-

pacitat de facilitació. Gent que escolta

i aprèn amb tu, i gent que no escolta i

de la que no val la pena aprendre’n res.

He trobat moltes persones que han fet

de la crítica a la classe política un es-

port de lleure. Val a dir que la política

és l’instrument de les classes treballa-

dores per governar; les classes pode-

roses ja tenen els diners i la influència

per a fer-ho. Per tant, és molt impor-

tant ser conscients que si la política

no funciona perjudica molt més a l’es-

querra que no pas a la dreta. Per altra

banda seria bo que molts dels que la

critiquen, fessin una passa

endavant, fent seva la frase

de Joan Fuster: “la política,

la fas o te la fan”.

Com a enginyer, crec que el

sector s’hauria d’involucrar

molt més en la gestió pública, i

deixar de jugar el paper de prove-

ïdor o d’espectador per passar a go-

vernar el timó.

l’altre dia feia un cafè amb un amic i

company del sector i em deia que els

polítics d’esquerres eren funcionaris, i

els polítics de dretes eren empresaris,

de manera que en acabar la seva tasca

al servei públic tenien, tots, les seves

vies diferents de retorn assegurades.

els enginyers, de dretes i d’esquerres,

ho tenim una mica més complicat. no-

més aquest pot ser el motiu que faci

que siguem una espècie tan estranya

en les administracions públiques. Ju-

guem a preguntar-nos com seria una

societat dirigida per enginyers?

si no ets funcionari, mentre ets al sec-

tor públic no acumules antiguitat, els

cessaments són acomiadaments a

precari (sense indemnització), ara tot

just tens dret a l’atur com qualsevol

treballador, les incompatibilitats et li-

miten sense que siguin compensades

econòmicament... el panorama no és

massa positiu, especialment si a part

de la legalitat un dóna importància a

l’ètica, l’estètica i la moral.

el sistema no està pensat

per actors que des del

sector privat saltin al

sector públic una

temporada i des-

prés retornin al

sector privat. so-

vint és molt més

fàcil la recol-

locació al sec-

tor públic en un

Jordi BoschCol·legiat/Associat 1.308Exsecretari de Telecomunicacions i Societat de la Infomació de la Generalitat

racó, apartat, en algun organisme peri-

fèric, que no pas buscar un nou repte

al sector privat.

de tota manera des del primer dia que

treballo en nous projectes i en noves

idees i he tornat a recuperar la gestió

del meu propi temps. l’actitud és im-

portant, i el suport dels amics i com-

panys també ho és, i molt. mentre es-

pero un nou projecte professional, he

trobat la manera de fer i desfer, anar i

venir, divertir-me i construir nous pro-

jectes. Tot això, fent de freelance i grà-

cies als qui us esteu deixant il·lusionar.

sigui com sigui és un mal negoci. de

fet jo mai us recomanaria que prengu-

éssiu el camí que vaig gosar encarri-

lar ara fa 7 anys. Però amb la mateixa

seguretat i contundència amb que us

dic això, també us haig de dir, que si

pogués tornar enrere i tornar a rebre

la trucada que vaig rebre mentre era a

Bangalore ara fa ja 7 anys, sense dub-

tar-ho, tornaria a dir que sí.

39

La mejor fiestauniversitaria

el pasado 8 de abril los estudiantes de la etsetB celebraron por todo lo alto la 34 edición de la telecogresca, un añejo y magno jolgorio musical que ya es un clásico de la tradición festiva de la comunidad universitaria catalana.

Telecogresca’2011 convoca 10.000 asistentes

El cartel de la Telecogres-

ca’2011 combinaba ar-

tistas de primera línea

como los delinqüentes,

mishima o conocidos dJs del ambien-

te barcelonés (Albert neve y Javi mula)

con grupos emergentes como Bongo

Botrako o Pol 3.14, que se dieron cita en

el sot del migdia (montjuïc) ante 10.000

jóvenes ávidos de ‘gresca’. la noche

comenzó con Pere Farrero, un dj de la

casa que acabó siendo aclamado por el

público, y mal Trago, ganadores de la

tercera edición del concurso engresca’t,

premiado con la actuación en la Teleco-

gresca y también con la grabación de

un disco por cortesía de la discográfica

Casafont Records. el festival continuó

con Javi mula en la parte electrónica,

que sustituyó a Wally lopez, ausente

por motivos de salud, y que cumplió

ampliamente con las expectativas. en

ese instante sonaban en el otro esce-

nario unos mishima en plena forma

(justo un mes antes habían estado en

el Palau de la música haciendo un ‘sold

out’), que consiguieron dejar sin aliento

a la multitud congregada a la fiesta, que

en su parte electrónica fue un ‘nonstop’

que dio paso al dj Albert neve ante un

público ansioso de verlo en acción. A

eso de la medianoche ya estaban ac-

tuando unos pletóricos delinqüentes,

que se presentaron en formato acústi-

co compartido con Tomasito, que con

su rumba llevó la fiesta a su momento

álgido. era la actuación más esperada y

el público enloqueció.

Ya en la recta final apareció Buffet li-

bre, que cerró la sesión en el escenario

de los dJs, mientras en el principal se

sucedían los Pol 3.14, que dieron un

respiro a un público frenético momen-

tos antes de aparecer los encargados

del fin de fiesta, unos Bongo Botrako

muy prometedores. Y que no defrauda-

ron a nadie, puesto que supieron agitar

de nuevo a la multitud con su rumba

de Tarragona y elevaron así a la máxi-

ma expresión ese entusiasmo que nos

dejó a todos tan buen sabor de boca.

el resumen del resultado global, tradu-

cido en 10.000 personas disfrutando de

una noche increíble y en un ambiente

inmejorable, resulta tan sumamente

alentador para los organizadores de la

Asociación Cultural Telecogresca, que

compensa con creces el duro trabajo

que supone lidiar con tantos y tan va-

riados inconvenientes como plantea el

reto de llevar cabo cada una de las edi-

ciones. Y es que tenemos que cumplir

todas y cada una de las normativas que

van surgiendo a nuestro paso y que ha-

cen de una fiesta organizada por unos

simples estudiantes, un enorme laberin-

to aún más complejo que un gran festi-

val. Por todo ello, nos vemos en la obli-

gación de expresar nuestro desamparo

frente a tantos entes públicos como in-

tervienen en la tramitación de permisos

y anunciar que a partir de ahora nuestro

objetivo primordial será la consecución

de una catalogación por parte de la Ge-

neralitat para proteger los rasgos que

creemos fundamentales de esta fiesta,

en cuanto a formato y localización.

Anxo ArmadaPresidente A.C. Telecogresca

40

calIdoscopI

Nova targeta Visa exclusiva

Gaudexi de tot un món de nousavantatges

La seva targeta Visa totalmentgratuïta amb una imatge dinàmica imoderna, amb la qual podràdisposar de molts avantatges:

• Sense quotes anuals

• Crèdit mensual de 1.000 eurosampliables

• Assegurança d'accidents gratuïta fins a120.000 euros

• Magnífics regals només per usar-la enseves compres

Sol·liciti ara la seva targeta Visa(1)

gratuïta al 902 383 666.

i aquestfantàstic rellotgede regal(2)

Saba

dellA

tlánt

ico

i Sab

adel

lSol

bank

són

mar

ques

regi

stra

des

de B

anc

de S

abad

ell,

S. A

.

(1) La concessió de la targeta Visa exclusiva del seu col·lectiu està condicionada a les comprovacions i a l'anàlisi de risc que el banc consideri a cada moment. La targeta Visa estarà semprevinculada a un compte SabadellAtlántico, Banco Herrero o Solbank. En el cas de no disposar prèviament d'un compte a alguna d'aquestes entitats, s'obrirà en el moment de la concessió de latargeta.

(2) En el cas d'esgotar-se el regal, aquest se substituirà per un altre de similars característiques i d'igual o major valor. El regal es lliurarà només en els casos que la sol·licitud hagi estatacceptada i en el termini màxim de deu dies una vegada el titular hagi recollit la targeta.

OFERTA PER A:

emporti's

Comunicacions informàtiques i de dadesAutor: William Stallings Editorial: Fundació Torrens-Ibern

manual organitzat en sis parts, la primera de les quals fa una introducció global, que inclou una descripció genèrica de les comunica-cions de dades i les connexions en xarxa, concertament del model d’interconnexió de sistemes oberts (l’anomenat osI, de l’an-glès open system interconnection), a més del conjunt de protocols TCP/IP i d’altres. la segona es dedica a le comunicacions de dades i centra l’atenció en el seu intercanvi entre dos dispositius connectats directament. en aquest àmbit restringit, s’analitzen els as-pectes clau de transmissió, interfície, control d’enllaços i multiplexatge. A continuació s’analitzen les xarxes d’àrea estesa i s’exami-nen les tecnologies tradicionals de l’intercan-vi de paquets i la commutació de circuits, així com també les xarxes més recents ATm i xarxes WAn sense fil. en la quarta, s’ex-ploren les xarxes d’àrea local (tecnologies i arquitectures que s’han desenvolupat per a les connexions de xarxa a través de malles de curta distància), es repassen els mitjans de transmissió, les topologies, els protocols de control d’accés a mitjans, que són els in-gredients clau d’un disseny de lAn, i també els sistemes lAn estandarditzats específics. els dos darrrers s’ocupen, l’un, dels protocols de connexió de xarxa: principis arquitectònics i mecanismes necessaris per intercanviar dades entre ordinadors, estacions de treball, servidors i altres dispositius de tractament de dades (relacionats basicament amb el conjunt de protocols TCP/IP), i l’altre, de les aplicacions d’Internet. disponible en format electrònic en aquest enllaç: http://www.tor-rens-ibern.cat/?page_id=401&did=4

Radiocomunicaciones. Viajando a través de las ondasAutor: José Manuel HuidobroEditorial: Creaciones Copyright

sense cap altra pretensió que la de di-vulgar de manera molt amena i planera la ciència de les radiocomunicacions, es repassa en cinc capítols l’evolució his-tòrica de las ones de ràdio a través de la seva aplicació als diferents avenços tecnològics en l’àmbit de les telecomuni-cacions. el primer, de caire introductori, fa la descripció panoràmico-històrica des de les primeres passes de la comunicació fins a l’actual univers Web. A continua-ció, explica la radiodifusió i la televisió. el quart centra l’atenció exclusiva en la tele-fonia mòbil, un de los serveis tecnològics essencials del moment actual, i en l’últim es capbussa en les múltiples opcions tec-nològiques disponibles en mobilitat. en el capítol introductori, l’autor cita la famosa frase d’Isaac newton (“si he aconseguit de veure-hi més lluny és perquè em vai recolçar en les espatlles de gegants“), per concloure que els gegants del sector de les telecomunicacions on es van recol-çar els científics, a partir de principis del segle passat, van ser les transmissions ra-dioelètriques (que va portar al desenvolu-pament de la ràdio, la televisió, les micro-ones, les comunicacions mòbils, els satèl-lits, etc.) i elèctriques (que al seu torn van donar lloc al telèfon, el cable submarí, la telegrafia i, genèricament, a les xarxes de telecomunicacions), ambdues potencia-des amb la introducció i aplicació de la informàtica (processadors, software i ordi-nadors), per augmentar les seves possibi-litats i poder oferir nous serveis.

CMT Bloghttp://blogcmt.com/

el blog de la Comisión del mercado de las Telecomunicaciones (CmT), òrgan regulador del nostre sector, centra l’atenció en aspectes regulato-ris i de telecomunicacions en general amb l’objectiu “d’explicar qui s’amaga darrere d’acrònims impronunciables i de tecnicismes amenaçadors”. Ho diuen els seus autors, del departa-ment de comunicació de la CmT, i afegeixen que volien “obrir un nou canal de comunicació amb aquelles persones interessades en el sector i amb el conjunt dels usuaris, amb la finalitat de divulgar i donar a conèixer de manera directa les accions de la Comissió”. el blog ofereix també, per descomptat, l’opció d’afegir comenta-ris. disposa, a més, d’una bústia es-pecial per resoldre qualsevol consulta i suggeriment relacionats amb el blog, el sector de les ‘telecos’ i la regulació en general. en aquest cas, cal contac-tar a través de l’email: blog@cmt.es

Pel que fa a la pròpia web de la CmT, disposa d’un apartado ano-menat ‘Información al Ciudadano’ on s’expliquen els drets ciutadans i cóm es presenta una reclamació, entre moltes altres coses. una àrea temàtica, aquesta dels drets dels usuaris, que el blog també contem-pla. Concretament, els tracta en les àrees de contingut encapçalades amb aquests títols: ‘Regulación y usuarios’, ‘la regulación de la banda ancha: los precios’ i ‘Cómo constituirse como operador’.

42

calIdoscopI puBlIcacIons

’Institut d’estudis Ca-

talans defineix ‘àmbit’

com a ‘conjunt de tot

allò en què una institu-

ció o una persona són

competents’.

Fa més de 10 anys que 532 enginyers

de telecomunicació catalans van de-

manar per escrit la constitució de la

demarcació del Col·legi d’enginyers de

Telecomunició a Catalunya i la posteri-

or creació del Col·legi d’enginyers de

Telecomunicació de Catalunya. no cal

dir que el període de latència ha es-

tat més llarg del compte, sobretot per

a una professió acostumada a tractar

amb els mil·lisegons, però ja se sap…

‘las cosas de palacio van despacio’ (la

dita catalana és menys coneguda però

igual d’explícita: ‘amb les coses de pa-

lau val més asseure’s’).

el decret 140/2010, d’11 d’octubre va

culminar l’aspiració de la majoria dels

nostres professionals, de tenir un Col-

legi d’àmbit català, un Col·legi propi

que ens portés a ser amos de les nos-

tres decisions, i amb una Assemblea a

dins de casa, en comptes de tan llunya-

na (a 680 Km. concretament).

en l’excel·lent llibre ‘The size of nations’

(mIT Press, 2003), els seus autors, Al-

berto Alesina i enrico spolaore, pro-

fessors de les universitats de Harvard i

Tufts, respectivament, exposen que la

insatisfacció generada per un servei és

directament proporcional a la distància

des d’on s’ofereix. una premissa a par-

tir de la qual arriben a la conclusió que

les forces centrífugues provocades per

aquesta insatisfacció contribueixen a es-

tablir la mida que correspon a una na-

ció. doncs això és el que cal extrapolar al

nostre cas, que és només el d’un àmbit.

Al capdavall, la solució política més ha-

bitual d’aquesta mena de dissencions

sempre ha sigut la descentralització de

les decisions, de la producció de ser-

veis, de manera que hi hagi prou pro-

ximitat física per equilibrar les forces

centrífugues generades per la distància.

la vocació i raó de ser del CeTC no és

cap altra que la d’acostar la producció

de serveis i d’activitats als enginyers ca-

talans, sense que això impliqui deixar de

banda els necessaris lligams de solidari-

tat i professionals amb els enginyers de

la resta de l’estat, substanciats a través

del Consell de Col·legis, tal com passa

en altres professions (enginyers indus-

trials, arquitectes, metges, advocats…).

el decret de creació del CeTC esta-

bleix, de la mateixa manera que ho fa

la llei de Col·legis Professionals, que el

Col·legi té competències exclusives en

el seu àmbit d’actuació. Aquesta reali-

tat, derivada directament de les lleis en

vigor, ha estat recalcada (pel que fa al

propi àmbit d’actuació, delimitat enfront

de la resta de l’estat) per la Generalitat

de Catalunya, tant en l’esmentat decret

com en les successives consultes pos-

teriors d’esclariment de tot plegat. s’ha

deixat molt clar en tots els casos que no

hi pot haver cap altra interpretació, però

una norma només estableix què s’ha de

fer o no s’ha de fer, però no impedeix

l’acció (això correspon al lliure albir de

cadascú), només porta als seus execu-

tors a l’assumpció de les responsabili-

tats derivades dels seus actes.

Ara, per tant, el repte que encarem és

aconseguir desenvolupar el nostre Col-

legi. l’àmbit físic i la norma jurídica

ens donen suport, però només amb el

treball en conjunt i per separat de ca-

dascun de nosaltres, i amb la respon-

sabilitat i voluntat de fer-lo prosperar,

aconseguirem que el Col·legi d’engi-

nyers de Telecomunicació esdevingui

la casa comuna de tots plegats. @

Miquel Ramírez Degà del CETC

Llei, àmbit i Col·legi

43

trIBuna