Sediments de paisatge

lluís maicas

Inca 2012

Sediments de paisatge

Entre capes de pell de paper, es fragmenta la imatge d’un pai-satge publicitari. En la verticalitat de la tanca, ran del precipici d’asfalt, dit accident o també carretera, s’acumulen els sediments de les paraules. El pinzell de l’atzar disposa la distribució de la taca, de la matèria d’esqueixos, lletres i pigments. L’objectiu de l’ull n’aïlla un passatge, un paràgraf, un poema, i li dóna vida pròpia. De la naturalesa d’anunci inicial, només resta la deixalla impresa, l’agitació del desordre i la incoherència de la cola, que ha seleccionat, de forma aleatòria, però no gratuïta, els bocins de cada estrat. La pluja i el vent de les tempestes, la intervenció del sol sobre l’imprès afixat al panell, la disposició dels regalims, la interrupció dels mots, han creat un nou missatge que la mirada del conductor ignora. Conté la bellesa de la contingència, la premedi-tació de la casualitat. La composició de les obres, l’anomalia dels colors, les frases esbocinades, l’únic sentit de les quals fa referèn-cia, potser, a l’absurd del futur, al caos del present i a l’oxidació del passat, conformen un text de relleus visuals adreçat als lectors, que poden interpretar seqüències inconnexes. El sentit il·lògic de la part substitueix el significat comercial del tot. Sota de tels i plecs superposats emergeix la morfologia d’un llenguatge inèdit i efímer alhora. Que el lector disposi la pertorbació dels vorals com més plagui al seu esguard, car les versions, les traduccions, essent totes correctes, són totes igualment errònies.

3

5

6

7 7

8

9 9

10

11

12

1313

14

15

16

1717

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

35

36

37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

De Sediments de paisatge se n’ha fet una edició

limitada de devuit exemplars, numerats i signats.

Exemplar número