MAESE RABOSOEL ETERNO PERSEGUIDO

LES MINES DE XÓVAR DE RUTA PER LA SERRA

D’ESPADÀ

LAGUNAS DE LA MATAY TORREVIEJA

na

tu

ra

ED

C nat

ur

aE

DC

TerraNostra

SIMPOSIUM 2006CIÈNCIA I NATURA

Núm

ero

1 ·

200

6 ·

1,95

eur

os

Tots els drets reservats. Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni parcialment ni totalment, ni registrada en, o transmesa per, un sistema de recuperació d'informació,en cap forma ni per cap mitjà, siga mecànic, fotoquímic, electrònic, magnètic, per fotocòpia, o qualsevol altre, sense el permís previ per escrit de l'editorial.

Nostra Terra respecta la llibertat d'expressió dels seus comentaristes,però no es fa responsable de l'opinió dels seus col·laboradors en els treballs per ells publicats, ni s'identifica necessàriament amb la seua opinió.

Nostra Terra - Número 1 - 2006

TerraNostra

Nostra Terra és una edició de l’associació EDC NATURAPresident: Julio García RoblesAdministració: José Luis BrochConsell: Maggi García, María Mercedes, Úrsula PeñafielCol·laboradors: Albert Masó, Elena Chiva, Carme Martí, Mónica Soler,Abel Campos, Rogelio Sánchez, Carlos Sanz, Miguel Alberto, Inma Abad,Juan Antonio Pujol, Antonio Sáez, Vicent Ginés, Josep María i Vicent Gual.

Imprimeix: Sichet, S.L. (Vila-real)

Distribució:Disvesa (València) 963 132107Soli (Castelló) 964 243711Distri Este (Alacant) 965 107990

Dipòsit legal: CS-263-2006ISSN: 1885 - 7175Impresa a Espanya amb paper ecològic

EDC NATURAApartat 497Vila-real, 12540 - Castellóedcnatura@ono.comwww.edcnatura.org

Amb la col·laboració de laExcma. Diputació de Castelló.

L'associació per a l'Estudi, Divulgació i Conservació de la Natura (EDC Natura) naixde la inquietud d'unes persones davant de la necessitat de respectar, cuidar i salvaguar-dar un patrimoni comú a tots, moltes vegades tan maltractat: la naturalesa. EDC Naturatambé pretén difondre, dins de l'àmbit educatiu, la història natural i costums dels poblesde la Comunitat Valenciana, així com les seues diferents cultures, rutes verdes... amb laidea d'afavorir el turisme rural, el senderisme i la divulgació dels nostres espais naturals.

EDC Natura organitza nombroses activitats i eixides amb els centres d'educació; aixícom el concurs de fotografia de Natura Karibu per a joves i el Simposi Internacional deNaturalesa i Fotografia en col·laboració amb l'Ajuntament de Vila-real, la GeneralitatValenciana i International Wildlife Photography, esdeveniment que avui dia s'haconvertit en tot un referent internacional en ciència i naturalesa. També edita aquesta, lanostra revista, on es destaca els nostres espais naturals, la seua fauna i flora... entra en elmón de la ciència, de les mascotes, de les responsabilitats que comporten; parla de laComunitat Valenciana i fins i tot realitza escapades llunyanes a altres punts del planeta.

Des d'EDC Natura volem aportar el nostre granet d'arena a aquest gran objectiu comúque és la conservació de la naturalesa. Tenim la convicció que aquelles persones queaboquen runes en els nostres boscos, que maten la nostra fauna, que cremen les nostresmuntanyes... són persones inconscients que possiblement no saben (o sí) el dany que fana la naturalesa i com a conseqüència a tots nosaltres. Per això, si bé la base de la nostraassociació és la divulgació i la conscienciació, també considerem la repressió legal comuna mesura necessària de vegades, per això també treballarem en col·laboració amb elSEPRONA.

EDC Natura també es fa càrrec de recollir aquelles espècies exòtiques (que no animalsdomèstics) adoptades com a mascotes i de les quals els seus amos desitgen desprendre's;així com tractar la fauna salvatge que puga estar ferida o en altres circumstànciesanormals, li donem les cures necessàries i la traslladem als centres d'acollida i recupera-ció de fauna de la Generalitat Valenciana.

EDC Natura naix a Vila-real, modestament, amb un àmbit d'actuació regional quecomprén la Comunitat Valenciana i que amb el temps, i la col·laboració d'aquelles per-sones i institucions interessades en els nostres projectes, activitats i metes esperem quesiga un referent en l'estudi, divulgació i conservació de la naturalesa en tot el país.

Aquells que vulgueu posar-vos en contacte amb nosaltres, podeu escriure a l'apartat decorreus 497, Vila-real 12540, Castelló, o també a: edcnatura@ono.com

naturaEDCASSOCIACIÓ CCULTURAL II EECOLòGICA PPER AA L’ESTUDI, DDIVULGACIÓ II CCONSERVACIÓ DDE LLA NNATURA

Julio García RoblesPresident EDC Natura

EDC NATURA MUESTRA LAS IMÁGENES KARIBU 2006

Tras su exposición en la Caixa Rural de Vila-real,las obras seleccionadas de los niños participantesen el concurso de fotografía de naturaleza Karibupara jóvenes viajan al IES Llombai de Burriana,donde se han mostrado junto con fotografías deEDC Natura, carteles didácticos confeccionadospor Francisco Martínez y material gráfico cedidopor Adena-WWF. En la inauguración de la exposi-ción estuvo presente Juan Granell, concejal deMedio Ambiente, quien mostró su respaldo a lasdiferentes acciones que se inician en la divulga-ción de la naturaleza entre los más jóvenes. TrasBurriana, la exposición marchó al IES Gilabert deCentelles, en Nules, donde ha permanecido hastala llegada del verano. Ahora se está estudiando suexposición en Almassora y Castellón a partir delnuevo curso. En esta edición del concurso Karibu,podemos destacar la participación de un grannúmero de jóvenes, gracias a la implicación de laConselleria de Educación, Cultura y Deportes hanparticipado un total de 337 niños y 20 centroseducativos de la Comunitat Valenciana, con másde 460 imágenes.

La organización de Karibu 2007 ya está en mar-cha, desde EDC Natura se está contemplando laposibilidad de instaurar un nuevo premio destina-do a un pequeño artículo o estudio sobre algúnaspecto del medio ambiente tras haber recibidodiversos trabajos realizados por niños.

RETIRAMOS 40 TORTUGAS DE FLORIDA DE NUESTROS HUMEDALES

La tortuga de Florida es un quelonio muy peligroso para la fauna autóctona,su voracidad la ha convertido en un formidable depredador que repercute entoda la cadena alimenticia; su impacto se hace notar especialmente en laspoblaciones de galápagos autóctonos, que incapaces de competir con estasinvasoras, están siendo desplazados de sus nichos ecológicos. Esta tortuga sereproduce con facilidad en nuestros humedales, de hecho, durante las salidasrealizadas hasta junio por miembros de EDC Natura a la desembocadura delrío Millars, el clot de la Mare de Déu y en la Serratella, de cerca de 200 galá-pagos avistados tan sólo dos pertenecían al leproso y 10 al europeo, siendorecuperadas 40 tortugas de Florida. Entre los ejemplares capturados seencuentra diversas hembras reproductoras y algunas crías nacidas este mismoaño. Estas simpáticas tortugas llegaron a nuestros humedales debido a las suel-tas realizadas por sus dueños, posiblemente sin ser conscientes del daño queocasionan. Estos animales no deben ser liberados en la naturaleza, de hechoes delito (resolución G.V. de 1 de marzo de 2006), existiendo diversos cen-tros de recuperación de fauna que se pueden hacer cargo de ellos.

PRESENTACIÓ DE L'ASSOCIACIÓ EDC NATURA

El 23 de gener es va realitzar la presentació de l'associació per a l'Estudi, Divulgació iConservació de la Natura (EDC Natura) en la Caixa Rural de Vila-real (Castelló), almateix temps que es va presentar la revista de divulgació científica i de natura NostraTerra. Úrsula Peñafiel, portaveu de l'associació, va comentar que naixen "de la inquie-tud per la conservació del nostre medi ambient, per traslladar als ciutadans la necessitatde respectar, cuidar i salvaguardar aquest patrimoni comú de tots, la natura, tan mal-tractada en nombroses ocasions". A l'acte van assistir els socis fundadors i diverses auto-ritats, com ara Manuel Vilanova, alcalde de Vila-real, que va expressar la seua satisfac-ció per l'aparició d'aquesta associació que "desitja col·laborar en la defensa de la nos-tra terra, fauna i flora, amb les quals hem de conviure i que tenim l'obligació de defen-sar". També van assistir-hi representants d'IWP, de la Caixa Rural de Vila-real i de laGuàrdia Civil (SEPRONA), cos amb què l'associació manté una magnífica relació.

EDC NATURA ARREPLEGA 13 JERBUS

EDC Natura es va fer càrrec de 13 jerbusque van ser depositats en l'associació perno poder fer-se'n càrrec els seus amos. Lamajoria d'estos jerbus van ser donats aaltres persones que es van interessar perells, i els altres es van traslladar al centreNatura, on els van reubicar per a comer-cialitzar-los posteriorment.

edc noticies

EDC NATURA PRESENTA LA CAMPANYA FAUNA DEL RIU MILLARS

Amb el títol de Fauna del riu Millars al Termet de Vila-real, EDC Naturainicia una sèrie de cartells educatius i divulgatius de la natura escrits envalencià, que té la seua continuació amb Flora del riu Millars al Termetde Vila-real. Les il·lustracions d'aquests treballs són obra d'ÚrsulaPeñafiel, integrant de l'associació, que les ha dotades d'un realisme i

colorit d'acord amb elmissatge científic idivulgatiu d'EDCNatura. Patrocinats ieditats perl'Ajuntament de Vila-real, els cartells esfaran arribar a col·legisi instituts i també aaltres destinacions queels sol·liciten, com arauniversitats i altresentitats. "L'única inten-

ció de l'obra és que es conega el lloc i s'estime, sobretot per part delsxiquets, per tal que el respecten en el futur (...) és un gran treball peda-gògic...", comentava Pasqual Batalla, regidor de NormalitzacióLingüística, durant la presentació del treball.

EDC NATURA SE HACE CARGO DE SIETE PASERIFORMES Y UNA RAPAZ

De los siete pollos de las diferentes especies de aves pase-riformes depositadas en la asociación, tras ser encontradosen precario estado de salud, con cuadros de desnutricióny fatiga; tres de ellos (un vencejo, un pico gordo y un jil-guero) han sido recuperados satisfactoriamente.Lamentablemente, tres de ellos (un gorrión, un mirlo y unjilguero) no pudieron superar sus secuelas y fallecieron a

pesar de los esfuerzos realizados por los voluntarios deEDC Natura. Siendo el vencejo el que menos posibilida-des de recuperarse tenía por su status insectívoro, fue elprimero en volar, siendo alimentado con finas tiras dejamón york y larvas de tenebrio. El pico gordo se recupe-ró también rápidamente, creciéndole las plumas y siendoalimentado con piñones, pipas y semillas; ahora espera encautividad la llegada del invierno, y con él, el regreso delas poblaciones invernales de su especie para su vuelta ala libertad. El jilguero resultó ser un híbrido, por lo quepermanecerá en un voladero junto a otras aves canoras.

D'EXCURSIÓ PER LA RUTA BOTÀNICA DE VILA-REAL

Voluntaris d'EDC Natura, juntament amb els professors dels alumnes i unassessor de l'Ajuntament, han acompanyat 50 xiquets en la seua excursióper la ruta botànica de Vila-real, oportunitat que han aprofitat per a expli-car-los com va nàixer l'espai natural del Termet (el 1944 es va plantar unmiler de pins per a crear un campament juvenil), i també com s'aprofital'aigua del riu per a regadiu. Un punt atractiu per als joves van ser les

xarrades sobre la fauna i flora, així com la visita a la cascada. Un altretema interessant va ser l'arribada de l'estàtua de la Mare de Déu deGràcia al Termet i la seua baixada a la ciutat el 1757 per a demanar com-passió davant de l'epidèmia que en aquell moment assolava la vila.L'endemà mateix els malalts van començar a recuperar-se, fins al puntd'eradicar-se l'epidèmia. Per això, l'Ajuntament va acordar de forma per-pètua realitzar unes festes en el seu honor la primera setmana de setem-bre de cada any. EDC Natura va regalar a tots els xiquets un exemplar dela revista Nostra Terra i un llibre sobre el medi ambient que inclou unaguia amb 252 espècies d'animals (Vila-real, el Medi Ambient i la seuaFauna, del naturalista Julio García Robles). Aquestes eixides a la rutabotànica van ser promogudes per l'Ajuntament de Vila-real, dins de lesactivitats del Mes de la Sostenibilitat.

Por otro lado, voluntarios de asociación EDC Natura sehicieron cargo de un esmerejón (Falco columbarius), quefue encontrado en el campo herido en un ala, posible-mente debido a un impacto fortuito en un lance de caza,ya que no presentaba herida de perdigón ni restos de liga.Se trata de una pequeña rapaz escasa en nuestra zona yque fue trasladada al Centro de Recuperación de Rapacesde la Generalitat Valenciana tras ser limpiada y alimenta-da con tiras de pollo y larvas de tenebrio.

Para más información, recogida de animales silvestresheridos y fauna invasora: www.edcnatura.org

PROYECTOS LIFE

La Comunitat Valenciana ha recibido 12 proyec-tos LIFE Naturaleza de la Unión Europea desde sucreación en 1992, que suman cerca de14.332.000 euros. La mayoría de los programasLIFE desarrollados hasta ahora han permitido sal-var de la extición especies como el samaruc(Valencia hispanica), un endemismo exclusivo dela Comunitat Valenciana, o establecer la red másextensa de microreservas de flora del mundo.Actualmente se desarrollan cuatro programas LIFEpara la conservación de la biodiversidad y losespacios naturales: LIFE Conservación de la gaviota de Audouin(Larus audouinii), se está desarrollando desde2003, cuando comenzó a ejecutarse el programala situación de esta ave era muy crítica, reprodu-ciendose sólo en las Islas Columbretes con unacolonia muy escasa; en estos momentos el litoralvalenciano acoge tres nuevas poblaciones y soncuatro sus zonas de reproducción.LIFE Gestión y Puesta en Valor de tres habitats demontaña, que se desarrolla en Mariola-Font Roja yAitana-Serrella-Xortá-Puig Campana en Alicante;en la Puebla de San Miguel en Valencia; y en lassierras de l’Alt Maestrat y Penyagolosa deCastelló. Este LIFE busca preservar los valores eco-lógicos de los ecosistemas de interior e implicar alos habitantes de estas áreas en los recursos natu-rales para evitar la despoblación del medio rural.

LIFE Restauración de Hábitats prioritarios para losanfibios, especialmente dirigido a la conservacióndel sapillo pintojo (Discoglossus galganoi), elsapo de espuelas (Pelobates cultripes) y el gallipa-to (Pleurodeles walt) (fotografía).LIFE Recuperación de un hábitat en el parquenatural de l’Albufera, que se desarrolla en el Ullalde Baldoví, donde se pretende reintroducir expe-cies en peligro de extinción como el samaruc, lagambeta o el galápago europeo (Emys orbicularis).

LLEI D'ARBRES MONUMENTALS I SINGULARS

Als anys 80, el Departament d'Arbres Monumentals de la Diputació de València,dirigit pel botànic Bernabé Moya Sánchez, va iniciar una lluita desesperada per a sal-vaguardar els arbres monumentals valencians. Però no tan sols es pretenia conser-var els exemplars centenaris de la província de València, sinó també els dels terri-toris castellonencs i alacantins. El passat 10 de maig de 2006, les Corts Valencianes,amb votació unànime de totes les forces polítiques, van aprovar la Llei de protecciódel patrimoni arbori monumental de la Comunitat Valenciana. Era la primera vega-da en la història del govern autonòmic valencià que una llei de caràcter mediam-biental quedava aprovada per unanimitat de totes les forces polítiques. La nova lleiproclama que certs arbres són monumentals, igual que el patrimoni arquitectònic opictòric. I, a més, ho són de manera automàtica i no necessiten cap expedient, catà-leg o recull que els incloga oficialment. Aquesta és precisament la gran novetat dela llei valenciana que la diferencia de la resta de lleis de protecció d'arbresd'Espanya. A més, la llei proclama que és igual que siguen de propietat pública oprivada, que estiguen en terrenys forestals, agrícoles o urbans. També és indiferentque siguen arbres pròpiament dits, palmeres, arbusts o plantes enfiladisses. Si com-pleixen almenys una condició d'una llista de quatre, ja estan protegits per sempre.Una condició és l'edat. És monumental qualsevol arbre amb més de 350 anys. Aixòvol dir, per exemple, que van nàixer en l'època del pintor Velázquez o del músicJohann Sebastian Bach. Una altra condició és l'alçària. Queden protegides les pal-meres amb més de 12 metres o els arbres que superen els 30 metres d'alçària que,per exemple, és l'equivalent a un edifici de 10 plantes. Per extensió, és monumen-tal qualsevol arbre que tinga més de 25 metres de diàmetre de copa. Això significaque per exemple cobriria per complet una pista de bàsquet. La quarta manera de sermonumental un arbre és tenir un tronc gros. Queda automàticament protegit qual-sevol arbre que tinga un perímetre de tronc superior a 6 metres. Dit d'una maneramés popular, queda protegit qualsevol arbre que necessite més de 4 adults per aenvoltar-lo. Però, a banda de totes aquestes característiques que protegeixen elsarbres de manera automàtica, la Generalitat Valenciana, per decisió pròpia o a peti-ció d'un ajuntament valencià, pot declarar protegit qualsevol arbre que tinga altresvalors destacats. Finalment, qualsevol associació o persona individual pot demanara les autoritats la protecció d'un arbre. A banda dels exemplars aïllats, la nova lleiprotegeix també les arbredes singulars. Per tant, hem de saber que a partir d'ara elsarbres monumentals estan protegits fins a la seua mort. I fins i tot en aquest cas, elspoders públics es reserven el dret de conservar-los. Un punt important de la llei ésque els propietaris tenen el dret de rebre compensacions per a tenir cura d'un arbreprotegit. A partir d'ara arrancar, matar, mutilar un arbre monumental o traficar ambell comporta una multa que pot arribar fins al mig milió d'euros.

observatori

MICRORESERVES DE FLORA

Avui, el conjunt de microreserves de la Comunitat Valenciana ascendeix a 241espais protegits. Es tracta d'una xarxa d'espais menuts que sumen 1.647 hectàrees ique arriben a cobrir el 78% dels endemismes botànics espanyols presents en laComunitat. Açò suposa que 55 espècies de la llista roja nacional de flora posseeixenja mesures directes de protecció i conservació actives. L'èxit de les microreserves de

flora ideat per laGeneralitat Valencianaper a la protecció de lesespècies en perill d'ex-tinció, ha suposat queen l'actualitat hagencopiat el modelEslovènia, Grècia,Rússia i Letònia.Aquestes reserves deflora han sigut posadescom a exemple priorita-ri en l'àmbit internacio-nal, amb accions i

objectius concrets d'expansió a la resta de regions i països, per l'Estratègia europeade conservació de flora, aprovada per Planta Europa i el Consell d'Europa, així comper un altre tipus d'organismes conservacionistes. Així mateix, hi ha peticions decol·laboració per a generar xarxes de microreserves botàniques, seguint el modelvalencià a Xipre i Romania, i s'han assessorat i facilitat suport documental a novesiniciatives semblants a l'Índia i Nova Zelanda. La Conselleria de Territori i Habitatgeestà impulsant la creació de 46 microreserves més, 19 situades a València, set aCastelló i una a Alacant. En la fotografia una mata de Limonium perplexum, espèciepròxima a l'extinció i protegida per les microreserves de la serra d'Irta.

CULTURA CIENTÍFICA. MEDIATECA DEL CSIC

En 2001 el Ministerio de Ciencia y Tecnología dota al Museo Nacional deCiencias Naturales con los primeros fondos para la puesta en marcha de unamediateca. La Mediateca del CSIC surge tras la firma de un convenio entre laComunidad de Madrid, el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)y la Asociación Española de Cine Científico (ASECIC), mediante el cual las tresinstituciones se comprometen a conservar, difundir y, en una segunda etapa, pro-mocionar la creación de nuevos productos multimedia de contenido científico.La Mediateca se instala en el Museo Nacional de Ciencias Naturales y es un lugarde difusión de la cultura científica para todos los ciudadanos y al mismo tiempode promoción de todo tipo de producciones, con especial empeño en localizaraquellas, que por tratar temas menos comerciales, no son accesibles en los gran-des cadenas de distribución. El carácter no lucrativo de la Mediateca facilita laparticipación de todo tipo de instituciones, tanto públicas como privadas. El for-mato vídeo constituye el grupo masimportante, con más de 2.600 docu-mentales en la actualidad, además devarios cientos de sonidos procedentesde la Fonoteca Científica del Museo yuna Fototeca iniciada con la colección"Fidel Fernández Rubio" con 9.600 imá-genes de flora y fauna, así como lasobtenidas en las diferentes campañasdel proyecto Fauna Ibérica, la coleccióndel Archivo Histórico del MNCN ynumerosas donaciones de fotógrafosparticulares, sumando todas un total de19.000 fotografías.

MONTES DE UTILIDAD

El catálogo de Montes de utilidad pública, elabora-do por la Conselleria de Territorio y Vivienda, haincluido 22.800 hectáreas de monte de laComunitat Valenciana en los últimos tres años, loque otorga a 43 montes el máximo grado de protec-ción previsto en la Ley Forestal, convirtiéndose enparajes naturales que no pueden expoliados, ni servendidos ni embargados, a la vez que se impulsa surepoblación forestal y la conservación de la diversi-dad biológica que lo habita, y la defensa de su valorpaisajístico. Estos montes protegidos reciben unanueva consideración jurídica, la de dominio públi-co-forestal. Algunos de ellos pertenecen a los muni-cipios de Vistabella, Les Coves de Vinromán,Cabanes, Bejís, Vilavella, Morella, Vallbona, Altura,Segorbe, Lucena del Cid, Rossel, Xert, Atzaneta yCanet lo Roig, entre otros.

EL BOSQUE EN CIFRAS

La Comunitat Valenciana cuenta con una superficieforestal de 1.247.090 hectáreas, lo que supone unincremento del 40% con respecto a 1994. Estasuperfice forestal representa el 53,59% del territoriode la Comunitat, porcentaje superior a la media delconjunto español, que se situa en un 51,93%, y aleuropeo que se aproxima al 40%, según datos de laConselleria de Territorio y Vivienda. Por provincias,la de Castelló es la más forestal, con un 62,75%, porencima de Valencia, con un 54% y Alacant, quecuenta con un 42%. Dentro de esta superficie fores-tal, la arbolada representa un 70% del total.

La moixeta és una gran caçadora, compodem veure en aquesta fotografia del granfotògraf de natura Antonio Sáez; generalments'abat sobre xicotets invertebrats i artròpodesde grans mides, als quals descobreix per mitjàdel seu característic vol a poca altura. Planantsobre el terreny, com si estiguera literalmentpenjat del cel, observa qualsevol movimentque delate la seua presa, i cau sobre ella enun ràpid picat. Però també és possible veure-la realitzar ràpides passades entre les banda-des de passeriformes, buscant el contacte queli done el seu aliment. Però aquest rapaç éstan xicotet com valent, no dubta a enfrontar-se amb preses de la seua mateixa grandària ofins i tot superiors, com ara conills i coloms,més en el cas que detecte alguna debilitat enaquestes; com els esparvers i els falcons, elxoriguer comú és un excel·lent sanejadorecològic ja que actua directament sobre pre-ses malaltes; d'aquesta manera limita l'ex-pansió de possibles malalties o fins i tota epi-dèmies entre les seues preses.

NATURALESA EN ACCIÓ

Soliguer, moixeta o xoriguer comúFalco tinnunculus

Cernícalo vulgar

7 D’OCTUBRE, ALMASSORA CELEBRA EL DIA MUNDIAL DE LES AUS

L'edició d'enguany es dedica al perill de mortalitat que suposen les línies elèctriquesque travessen el riu Millars. El Departament de Sostenibilitat de l'Ajuntamentd'Almassora ha organitzat un matí d'activitats per a celebrar el Dia Mundial de lesAus, que està promogut a l'Estat espanyol per la Societat Espanyola d'Ornitologia(SEO/ BirdLife). La cita serà el pròxim dissabte dia 7 d'octubre i està inclòs dins delprograma de les festes del Roser. Es preveu realitzar un recorregut amb bicicleta desdel poble fins a les Goles, un taller pràctic d'anellament d'aus i també observaciód'aus amb ullera de llarga vista.El Dia Mundial de les Aus 2006 centra els esforços a donar a conéixer el perill quesuposen les línies elèctriques per a les aus. Es pretén reivindicar la urgència de pren-dre mesures per a la protecció real de l'avifauna enfront de l'amenaça mortal queconstitueixen les torres i els cables elèctrics. Les aus moren tant per electrocuciócom per col·lisió amb el cablejat. La mortalitat s'ha incrementat de forma alarmantdurant els últims anys, fins a tal punt que suposa el principal problema de conser-vació per a diverses espècies, algunes tan emblemàtiques com l'àguila imperial ibè-rica, el voltor negre o la cigonya negra, i a la Comunitat l'àguila de panxa blanca,l'àguila pescadora i el voltor comú. El recorregut per la desembocadura del riuMillars servirà per a identificar les nombroses línies elèctriques que travessen aquestespai natural, declarat paisatge protegit.

AMIGO LOBO EN VALENCIA

Tras exhibirse en el museo de ciencias naturales de Madrid, en Logroño, Asturias,León, Guadalajara, Jaén Sevilla, Zamora... la exposición itinerante "Amigo Lobo.Leyenda y realidad del LoboIbérico", del prestigioso biólogoCarlos Sanz, ya puede contem-plarse en el Parque de laNaturaleza "Fauna Ibérica", ubi-cado en el Rebollar, en las pro-ximidades de Requena, dondepermanecerá hasta el 15 deoctubre. Para obtener informa-ción sobre la exposición, asícomo sobre otras actividades delParque de la Naturaleza "FaunaIbérica" podeis contactar con el teléfono 962 138076. También se puede consultarinformación general sobre la exposición en la web www.fapas.es/exp_lobo.htm

PREMIOS A LA SOSTENIBILIDAD AMBIENTAL 2006

Empresas y entidades recibieron un reconocimiento alas actitudes más sostenibles con el medio ambientedurante la gala celebrada el 29 de junio con la 2ºEdición del Premio Empresarial y Social a laSostenibilidad, con el que el consistorio de Vila-realpretende reconocer aquellas iniciativas o actitudes quecolaboran en el desarrollo sostenible de una ciudad.

Fueron premiados el CEAM de Vila-real, la asociaciónde vecinos Barrio del Hospital, el colegio PintorGimeno Barón, el CP Educación Especial la Panderola,Chabrera Agroquímics, la Asociación de RegantesPinella, Onda Cero Radio, Insca Internacional yAlaplana Cerámica. El acto estuvo presidido por eldirector de Territorio Jorge Lamparero y ManuelVilanova, alcalde de Vila-real, dentro del programa deactividades del 2º Mes de la Sostenibilidad Ambiental;la asociación Maykun realizó una puesta en escenasobre la belleza de la naturaleza.

Roedores, monos, caballos y ciervos. Faunafósil de Casa Blanca, Almenara de 5 a 1 millo-nes de años (Castellón). Editor Francesc Gusi.Ilustraciones: Oscar Sanisidro. Serveid’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques.Diputació de Castelló, 2005. Un libro excepcio-nal e indispensable para los amantes de la pale-ontología, donde disponemos de abundante infor-mación e ilustraciones sobre la fauna fósil encon-trada en el yacimiento de Almenara.

ROEDORES, MONOS, CABALLOS Y CIERVOS

ISBN 84-96372-09-x

Paisaje del yacimiento en el Plioceno con caballos y ciervos, de Oscar Sanisidro.

WEBCAM EN VILLAHERMOSA DEL RÍO

El Ayuntamiento de Villahermosa del Río (Castelló)renueva su webcam en el refugio de rapaces, con laidea de llevar a cabo un mejor seguimiento de lafauna que se alimenta en él. A través de la web, losinternautas pueden observar, desde su propia casa,las escenas que buitres y otros animales protagoni-zan en el muladar, a través del ordenador. Su alcal-de, Lluís Rubio, ha decidido instalar también unacámara para visión nocturna, con lo que ahorapodrán seguirse de cerca los movimientos de los car-nívoros que se acercan al refugio en busca de carro-ña por la noche. Tras observar una pareja de águilasreales alimentándose en este muladar, enclavado enlos cortados rocosos que encauzan el ríoVillahermosa, EDC Natura ha instalado un hide paraestudiar y documentar la alimentación necrófaga delos carnívoros y de las rapaces del Peñagolosa, espe-cialmente en invierno y épocas de escased de presas.

http://webcam.comunitatvalenciana.com/webcam.htm

Per fi, després de molt de temps d'espera, vam poder gaudir d'una de les exposi-cions més interessants de hui en dia: "Atapuerca i l'evolució humana"; una verda-dera cita amb els nostres avantpassats. Durant un mes vam poder contemplar estaexposició al Museu de Belles Arts de Castelló que, entre altres objectes de gran inte-rés, mostra el crani i la primera reconstrucció del cap del Xic de la Gran Dolina(Homo antecessor), l'humà més antic trobat a Europa, de fa com a mínim 800.000

anys. Així mateix, el Crani 5, trobat a l'avenc de los Huesos, el fòssil més completde la seua classe, corresponent a un Homo heidelbergensis de fa uns 400.000 anys;com comentava Juan Luis Arsuaga "no s'ha trobat mai res així, és probablementirrepetible, ni tan sols disposem d'un crani de neandertal, que són molt mésrecents, deu vegades més moderns... no hi ha cap crani tan complet, està absolu-tament sencer"; o el bifaç Excalibur, una destral de mà tallada en quarsita roja, peçaúnica d'indústria lítica trobada a l'avenc de los Huesos. També vam poder veureElvis (la pelvis més completa del registre fòssil), així com nombrosos fòssils de car-nívors i interessants il·lustracions que ens relataven com de dura degué ser la vidaen altres èpoques, quan el rugit del lleó ens amenaçava i els hòmens podien devo-rar-se els uns als altres. A més, feia un recorregut per la genealogia africana, perintroduir l'home a Europa, que es completava amb l'aparició dels neandertals i elscromanyons. La serra d'Atapuerca s'estén a la vall d'Arlazón, a penes a 15 km deBurgos, i el seu cim tan sols s'eleva a 1.079 m, però la seua situació estratègica hacontribuït al fet que els fòssils recuperats constituïsquen fins ara el 85% del registrefòssil mundial del període del plistocé mitjà. A més, tres dels principals jacimentspermeten conéixer l'origen i el desenvolupament dels neandertals, que van viure aEuropa fins fa uns 28.000 anys; i el descobriment de l'Homo antecessor ens fa pen-sar que estem davant de la primera espècie que va poblar Europa en el plistocé infe-rior (1,7 milions a 780.000 anys). I si l'exposició va ser un gran èxit, igual ho vanser les ponències que la completaven, especialment la de Juan Luis Arsuaga, a laqual lamentablement no vam poder entrar perquè no cabia literalment ningú més ala sala de la conferència.

CITA AMB ELS NOSTRES AVANTPASSATS A CASTELLÓ

Atapuerca, la exposición, fue inaugurada por el prestigioso

paleontólogo Juan Luis Arsuaga y porAlejandro Font de Mora, Conseller de

Cultura, Educación y Deportes.El proyecto de investigación del

equipo de Atapuerca, de carácter pluridisciplinar y que integra los

departamentos de numerosas universidades tiene carácter modélico.El profesor Juan Luis Arsuaga dirige elequipo de investigaciones juntamentecon los profesores Eudald Carbonell y

José María Bermúdez de Castro. Elequipo fue galardonado con el Premio

Príncipe de Asturias de InvestigaciónCientífica y Técnica de 1997. Endiciembre de 2000, la UNESCO

incluyó los yacimientos Pleistocenosde la Sierra de Atapuerca en su lista

de Patrimonio Cultural de laHumanidad. El equipo de

investigaciones realiza además unalabor de alta divulgación científica, detal modo que la Sierra de Atapuerca se

ha convertido hoy en patrimonio emocional de muchos ciudadanos

españoles y en una vía de acceso almundo de la ciencia para muchos

jóvenes. Los yacimientos prehistóricosde la sierra de Atapuerca conservanvestigios de un pasado muy remoto;

pero encierran un mensajeque seguirán desvelando las

gentes del mañana.

Atapuerca y la evolución humana

Prestigiosos fotògrafs denaturalesa van assistir al simposi,bé com a públic, com ThomasDressler (esq.), o com a ponents,com Klaus Nigge (dta.).

Simposi Internacionalde naturalesa i fotografia

El SIMPOSI 2006 ens portava de noul'oportunitat de poder veure i gaudir dels tre-balls dels millors naturalistes i fotògrafs delmoment. Després del seu tercer any d'organit-zació, el Simposi Internacional de Naturalesa iFotografia de Vila-real es consolida com undels congressos científics de divulgació de lanaturalesa més importants d'Espanya i adqui-reixen un gran prestigi tant l'esdevenimentcom els seus guardons. Enguany hem pogutcomptar de nou amb les ponències de presti-giosos científics com Juan Luis Arsuaga i AstridVargas, amb naturalistes com Luis MiguelDomínguez i Benigno Varillas i amb la presèn-cia del fotògraf de National Geographic, KlausNigge; tot això dins d'un programa que com-prenia un gran elenc de naturalistes, amb gransnoms del món de la ciència, la fotografia i laconservació de la naturalesa: Carlos Sanz,Joaquín Araujo, Albert Masó, Ruth Muñiz,Francisco Márquez, José Luis Rodríguez, Evavan den Berg, Rafael Serra, Maria Josep Picó...destacaven entre un gran elenc de personalitatsdel món científic i de la divulgació de la natu-ralesa que visitaven la ciutat de Vila-real per aassistir a aquest esdeveniment.

Són més de 1.000 persones les que han passat per l'Auditori Municipal de Vila-realdurant els tres dies de ponències i activitats;han visitat l'exposició de Naturalesa Salvatge alvoltant de 3.200 persones, entre elles diversosgrups d'estudiants dels centres educatius i IES

de Vila-real; també ha sigut visitada per l'asso-ciació RETO, el centre d'educació especial, eld'adults, per diverses associacions i diversoscol·lectius veïnals.

Quant al concurs de fotografia de naturale-sa Karibu per a joves, podem destacar la parti-cipació d'un gran nombre d'alumnes, gràcies ala implicació de la Conselleria d'Educació,Cultura i Esport, a més dels joves que envien lesseues fotografies per lliure. En aquesta edició,han participat un totalde 337 xiquets i 20 cen-tres educatius de laComunitat Valencianaamb més de 460 foto-grafies.

L'organització delSIMPOSI 2007 ja estàen marxa, amb suggeri-dores novetats i atracti-ves sorpreses, ja queesperem una major par-ticipació dels centreseducatius i els seusalumnes.

Finalment, vull tras-lladar des d'EDC Natura el nostre agraïment atotes les persones i institucions que ens ajudeni col·laboren en els nostres projectes.

Julio García RoblesPresident EDC Natura

El simposi es va inauguraramb un emotiu homenatgepòstum al nostre estimatamic i company DavidGómez Samitier, a la seuaesposa Lourdes i a les seuesfilles Iris i Jara.

SIMPOSIUM 2006

SIMPOSIUM 2006Organització: EDC Natura Patrocina: II·lm. Ajuntament de Vila-realInstitucions col·laboradores: GeneralitatValenciana i Diputació de CastellóCol·labora: IWP i National Geographic, Patrocina: Caixa Rural i Pamesa Ceràmica

Francisco Garrido Navarro · Elda (Alacant) 1r Premi Simba

David González Díaz · Vedat, Torrent (València) 1r Premi Duma

UN PROJECTE, UNA ILUSIÓ“La nostra satisfacció és haverassolit un producte que ja s'assem-bla molt al que havíem somniat. Elsuport de lectors i subscriptors ensha permès la continuïtat del

somni... del qual despertarem algundia? Ben segur, però no hi ha pres-sa. Si seguim comptant amb l'ac-ceptació del públic, seguirem la sin-gladura iniciada ara fa quatreanys... fins on ens portin els vents.”

Albert Masó

Ara fa quatre anys, un grup d'amics va tenir unsomni: realitzar una revista sobre l'activitat quemés els apassionava, o sia, fotografiar la natura.Poc després, una trentena de bojos es reuniren-físicament o mitjançant internet- per fundarInternational WildLife Photography (IWP), entitatcreada per afrontar el repte i transformar el que

era una simple idea peregrina enuna realitat palpable. El gener de2003 eixia precipitadament el pri-mer fruit d'aquest esforç: el número1 de Naturaleza Salvaje. Des d'ales-hores, progressivament s'han anatresolent molts problemes i s'hamillorat el contingut, la qualitat deles imatges, la impressió, el disseny idarrerament s'ha incorporat una efi-caç gestió de color. El resultat és queja hem passat de la vintena: a finals

d'estiu ha sortit el número 21. Aquesta inqües-tionable evolució positiva no hagués estat pos-sible sense la col·laboració desinteressada delsfundadors i dels qui s'han anat incorporant alprojecte, ultrapassant ja el centenar de socis. Elque començà essent un grup dispers de somia-truites ara és un autèntic equip de fotògrafs denatura, tant professionals com aficionats.

Aquest equip també ha escomès altres activi-tats, com ara la col·laboració amb EDC Naturaen el Simposi Internacional de Natura iFotografia que se celebra cada any a Vila-realamb gran èxit d'assistència. No es pot negar que el projecte és ben peculiarsi el comparem amb el que es considera estàn-dard en el món editorial. Al llarg de la història,qualsevol innovació sempre s'ha hagut d'obrirpas entre moltes dificultats, quan no dures críti-ques o directament una forta oposició. De fet,alguns malastrucs amb prou feines ens dona-ven uns mesos de vida... i, home, no deixa deser sorprenent que, mentre bona part de revis-tes del sector han anat desapareixent, ara ensurti una de nova i es mantingui! Fins i tot podrí-em dir que n'hi ha que han seguit el nostrecamí, com és el cas de NAT i ara Nostra Terra.Les considerem les nostres germanes d'aventu-ra. Potser el nostre encant rau que no som genspretensiosos: fidels al nostre origen, no inten-tem res més que mostrar les nostres experièn-cies naturalistes. I això conjugant la passió perla natura amb la "meravellosa mania de captarimatges", immortalitzant així els "petits gransmoments" que tots els amants del món naturalhem viscut. Ni més... ni res menys.

CONCURS DE FOTOGRAFiA DE NATURALEsA kkaarriibbuu PeR A JoVES 2006

I N T E R N AT I O N A L W I L D L I F E P H O T O G R A P H Y

Més informació a:www.iwpsociety.com

www.naturalezasalvaje.com

Ana Such PérezLa Vilajoiosa (Alacant). Accèssit Fauna

Gràcia Ribes JordánMontroi (València). Accèssit Paisatge

Guillermo José Campderrós BañóTorrent (València). Accèssit Paisatge

Boris Masó UzcudúnBarcelona. Accèssit Flora

Inma Pascual SánchezFoios (València). Accèssit Flora

Yuri Masó UzcudúnBarcelona. Accèssit Fauna

Verónica ShageevaTorrevieja (València). Accèssit Paisatge

Vicente Bertomeu AldeguerRafal (Alacant). Accèssit Flora

CONCURS DE FOTOGRAFiA DE NATURALEsA kkaarriibbuu PeR A JoVES 2006

Francisco Márquez / Flora · FLORA

Javier Alonso / Fuego · CONSCIENCIACIÓ ECOLÒGICA

Eduardo Blanco / Hierbas y nieve · PAISATGE

Albert Masó / Why?Premi IWP·EDC Natura a la millor fotografia de natura 2006

Gabriela García / Coleóptero · MACRO

Miquel Àngel Dora / Explozoom salvaje · ART I INNOVACIÓ

El jurat, compost per representants d'EDC Natura, laCaixa Rural i l'Ajuntament de Vila-real, va escollir els sisaccèssits premiats de cada categoria que consta en l'acta.A continuació, va procedir a escollir la millor fotografia,coincidint, després d'una difícil elecció a premiar Why?d'Albert Masó com la millor fotografia de natura pel seumarcat caràcter de denúncia i conscienciació ecològica,conjugat amb la tècnica i el motiu de la seua exposició;en aquesta ocasió, s'ha prioritzat l'esmentada categoriasobre altres imatges molt interessants.

María Mercedes Mateo,Membre d’EDC Natura i portaveu del jurat

C o n c u r s I W P · E D C N a t u r a d e f o t o g r a f i a d e n a t u r a 2 0 0 6

Joaquín Sánchez / Abejaruco · FAUNA

naturaEDCnaturaEDC

Un altre any, els Premis EDCNatura reconeixen la labor delscientífics i naturalistes quedediquen gran part de la seua vidaa l'estudi, divulgació i conservacióde la natura. El conseller deCultura, Educació i Esport,Alejandro Font de Mora, va donarpersonalment el premi JosefCavanilles a Ruth Muñiz desprésd'escoltar la seua ponència sobrel'àguila harpia. Astrid Vargas vaaconseguir el guardó a l'Estudi;Luis Miguel Domínguez, a laDivulgació i l'Ajuntament deVillahermosa del Río va rebre elde Conservació pel mantenimentque fa del refugi de rapaços, varecollir el premi el seu alcaldeLLuís Rubio. El premi Amigo Félixva ser per a Benigno Varillas, pertota una vida dedicada a la natura.

Pr e m i s E D C N a t u r a a l E s t u d i , D i v u l g a c i ó i C o n s e r v a c i ó d e l a n a t u r a

Alejandro Font de Mora

Lluís Rubio / Ajuntament de Villahermosa

Benigno Varillas Astrid Vargas amb Lizzy Gallo, Sergi Caballero i Juan Luis Arsuaga

Luis Miguel Domínguez

Ruth Muñiz

L'ésser viu més antic que es coneix, un bacteri, es va formar en els oceans de la Terra fauns 3.500 milions d'anys, possiblement més. Al llarg de les eres que han transcorregutdes de llavors, la vida ha aconseguit una diversitat increïble, tant en abundànciacom en formes. Els organismes vius que es desenvolupen en el nostreplaneta formen més de 30 milions d'espècies diferents que ocupentots els ecosistemes de la Terra agrupats en cinc regnes:els mòners, els protists, els fongs, els vegetals i els animals. Tota espècie és única i posseeix trets distintius quela separen d'altres espècies i totes es remuntena uns avantpassats comuns unicel·lulars, tant els xicotets cucs que viuen en els pantans com les balenes quesolquen els oceans.

ESPÈCIES

l’evolució deL'evolució és el procés causant de la gran biodiversitat del nostre planeta. Les noves espècies evolucionen en resposta a lescondicions canviants del planeta, per mitjà de la mutació genèrica o espontània. La Terra ofereix molts ambients en què unaespècie determinada pot nodrir-se, créixer i reproduir-se. De fet, cada espècie ompli el seu nínxol a mesura que evoluciona.Aquest procés, anomenat adaptació, canalitza l'evolució. No obstant això, les condicions ambientals del planeta canvien ambel temps; el mar, el gel, la selva, el desert... avancen i es retiren. Una espècie poc flexible als canvis ambientals pot no sercapaç d'adaptar-se al nou ambient i extingir-se; però també pot succeir que la selecció natural actue per a canviar lesadaptacions de l'espècie i, amb el temps, aparéixer una nova espècie adaptada. L'evolució té lloc i la diversitat de vidaaugmenta. Una mateixa espècie pot evolucionar en diferents subespècies que, amb el temps, les diferències dels distintsecosistemes i la distància d'espai entre elles donaran lloc a noves espècies.L'esquema de l'evolució s'assembla a un arbre gegant en què l'extrem de cada branca representa una espècie diferent i quanuna branca es divideix, augmenta la diversitat de vida. Una de les primeres bifurcacions en la història de l'evolució va tenirlloc quan a partir dels procariotes (organismes unicel·lulars senzills el material genètic dels quals no es troba concentrat en unnucli) van aparéixer els eucariotes (organismes de cèl·lules complexes posseïdores d'un nucli delimitat).Altres grans branques es van originar quan els eucariotes pluricel·lulars van evolucionar a partir dels eucariotes unicel·lulars; iquan es van separar els regnes animal i vegetal. En cada una d'aquestes bifurcacions, va aparéixer algun tret que distingia ungrup d'organismes d'un altre. Les espècies estretament emparentades, les que comparteixenmolts trets, es troben pròximes en el gran arbre de la vida.

REGNE VEGETAL

REGNE FÚNGIC

Les primeres algues vegetals van aparéixerfa uns 1.500 milions d'anys i van colonitzarla Terra fa uns 420 milions d'anys, ajuntaria

la fotosíntesi a l’alimentació per absorció.

Els primers zigomicets van aparéixer fa uns1.500 milions d'anys, donant lloc a les formesmés complexes de basidiomicets i ascomicets

amb una alimentació basada en l’absorció.

e la vida

REGNE ANIMAL

REGNE MÒNER

REGNE PROTIST

Fa més de 3.500 milions d'anys que els organismes unicel·lularsprimitius sense nucli diferenciat van aparéixer en el planeta.

Fa 1.500 milions d'anys van aparéixer els primersorganismes unicel·lulars amb nucli diferenciat.

Fa uns 600 milions d'anys van aparéixer els primers organismes pluricel·lulars senseòrgans que donarien lloc a les espèciesdotades de moviment amb òrgans complexos amb una alimentacióper ingestió.

Procariotesbacteris, virus i algues blaves

Eucariotes unicel·lularsamebes, ciliats i protozous

Eucariotes pluricel·lularsesponges, fongs, plantes i animals

Úrsula Peñafiel

Durant el passat mes de maig es va realitzar una acti-vitat formativa centrada en el coneixement de lesmines de Xóvar, una menuda localitat ubicada al corde la serra d'Espadà, des de l'any 1998 declaradaparc natural pel Consell de la Generalitat Valenciana,en la comarca de l'Alt Palància. Els vora cinquantaprofessors i professores assistents van participar enles conferències desenvolupades pels ponents:Andrés Santos (minerals a l'Espadà), Ramón Saborit(l'ecosistema a la serra d'Espadà) i Cisco Marco (elparc natural de la serra d'Espadà). Posteriorment, vanvisitar algunes de les mines de mercuri i instal·lacionsper a l'extracció del cinabri que s'ubiquen en el termed'aquesta localitat. El terme se situa quasi tot damunt de gresos del trià-sic inferior, també conegut com a Buntsandstein. Perles fractures produïdes en aquest dur material esprodueixen fenòmens hidrotermals: aigua calentadel subsòl que arrossega, dissoltes, diferents tipus desals i que, en refredar-se, va dipositant-les en lesparets de les nombroses esquerdes existents. I és aixícom, al llarg d'Espadà, apareixen nombrosos mine-rals; entre els més coneguts hi trobem la malaquita,atzurita, goethita, asbolana, baritina, cinabri i unllarg etcètera. Alguns d'ells han arribat a ser explo-tats de manera comercial, encara que la seua baixarendibilitat ha fet que s'abandonaren les darreresexplotacions entre les darreries dels anys 60 i comen-çament de la dècada dels 70 del passat segle XX.Així, un del més interessants va ser el cinabri delterme de Xóvar, de fórmula HgS, sistema decristal·lització trigonal i que es presentava a manera

DE RUTA PER LA SERRA D’ESPADÀ

El Centre de Formació, Innovació i RecursosEducatius (CEFIRE) de Castelló de la Plana, com els

darrers anys, ha continuat oferint al professoratactivitats al voltant del coneixement del patrimoni

natural i social de les comarques de Castelló.

les MINES deXÓVAR

Text de Vicent Ginés Samit Fotografia de Julio García Robles

de pols enganxada a la roca i que pel seu color roigviu es coneix de manera popular com vermelló.De manera prèvia, tant els ponents com el coordina-dor de l'activitat van estudiar in situ el recorregut i lesinstal·lacions mineres per avaluar els riscos de l'acti-vitat evitant qualsevol actuació perillosa per al pro-fessorat assistent i poder orientar-lo quant a lesactuacions pedagògiques que poguera dur a termede manera posterior amb el seu alumnat.El recorregut, d'uns nou quilòmetres, comença en unmenut embassament situat al barranc d'Ajuez,barranc que ascendirem a poc a poc i trobarem unainteressant sureda molt ben conservada i falgueresen la zona més humida i ombrívola, també una inte-ressant vegetació pròpia dels terrenys més àcids. I, jaen plena pujada, un brollador, Fuente Fresca, ensestimula a seguir la pujada després d'un bon glopd'aigua. Poc després, a l'esquerra del camí que tre-pitgem, trobarem les primeres insinuacions mineres,un dels últims intents per escurçar el camí fins a lesvetes de cinabri que des d'altres llocs s'anaven explo-tant. Una galeria horitzontal excavada en el gres quemai va trobar el seu destí, malgrat que la perforaciótambé es va pagar amb les vides de quasi tots els tre-balladors per la silicosi, la maleïda malaltia delsminers que tantes morts ha causat a tot arreu delmón. Un tros de via i una carreta oxidada donen tes-timoni del que va ser la seua activitat.Fent un últim esforç en la pujada, arribem a una pistaforestal, girem cap a la dreta i poc després ens tro-bem amb les instal·lacions de la mina San Francisco,la més important de totes, i que ha rebut diversosnoms al llarg del temps: Filón de los Asturianos, FilónPrincipal i també Filón del pozo Manuel, fent refe-rència als propietaris o a la quantitat de cinabri quese n'extreia. El pou, en plena extracció, tenia unaprofunditat de vora 100 metres i d'aquest partiencinc galeries horitzontals que buscaven aquellesvetes més riques en mineral.Per aquest mateix camí, es visita la mina Diana omina Oriental, una galeria horitzontal de 200 metresde la qual n'ixen de secundàries. Es poden recórreruns pocs metres a l'entrada per adonar-nos-en de laimportància de l'obra on el pic i la pala eren les einesper a extraure el preat mineral de mercuri. I vora lesmines o un poc allunyades d'elles, hi ha velles ins-tal·lacions gairebé en estat de runa, s'aprecien elsforns que s'utilitzaven per aconseguir que el cinabriproduïra el mercuri, procés que desprenia vaporsverinosos, per al quals es construïen fumerals perquèels corrents d'aire es dispersaren amb la major rapi-desa possible. I el mercuri, per què? A tots ens ve elrecord dels termòmetres clínics que empravenaquest element, en l'actualitat substituïts pels d'alco-hol acolorat i pels nous digitals; també les piles debotó n'han fet ús, encara que en l'actualitat també sesubstitueix per altres elements menys contaminants;alguns trens d'alta velocitat al Japó l'utilitzen com aestabilitzador de la força centrífuga als revolts; peròa la fi la utilització principal d'aquest element ha sigutl'extracció d'or, encara que això és una altra història.

Després d'una esgotadora marxa per les sendes d'Espadà, gaudint-hi de la florai del paisatge, arribem a les mines de l'Hembrar, concretament a la minaDiana. Un llarg recorregut per l'interior ens condueix a un eixamplament, onencara es pot trobar el roig cinabri, que abans s'extreia per a transformar-lo enmercuri, ocult en l'interior de la pedra. Però, compte! La mina està en totalobscuritat i els profunds cràters del sòl imposen la precaució.

Pàgina anterior, Vicent Ginés passeja sota la pluja del Populus canadiensis a l'inici de la ruta en l'embassament d'Ajuez... a Fuente Fresca, un alto en elcamí sota la centenària surera ens dóna l'oportunitat de recuperar forces.

Siempre fue emporio salinero

Las crónicas romanas ya apuntan la extracción desal ligada a una factoría del famoso "garum" en la lagu-na de La Mata, que contaba incluso con embarcaderopropio para expedir el producto por mar. Los árabesretomaron la explotación y durante siglos extrajeron elpreciado mineral. De 1482 data la construcción delcanal de comunicación, conocido como “acequión”,entre la laguna de Torrevieja y el mar. Su propósito ori-ginal de crear una albufera donde criar peces fracasó,pero originó uno de los ambientes más peculiares delactual Parque, al ser zona de confluencia del ecosiste-ma marino con el humedal, dando cobijo a especies úni-cas y escasas, como la fanerógama marina Ruppiacirrhosa. La laguna de La Mata, por el contrario, no secomunicó con el mar hasta 1929, con la construcciónde otro canal. A partir de la comunicación de ambaslagunas con el mar, el área ocupada por la lámina deagua se incrementó en perjuicio de los pocos terrenosde cultivo que existían a su alrededor. En la actualidadla explotación salina se realiza exclusivamente en lalaguna de Torrevieja, actuando la de La Mata comocalentador y concentrador. La producción de estas sali-nas se aproxima a las 800.000 toneladas de sal al año,contando con un importante mercado internacional.

Pero será su rica biodiversidad lo que más nos llamela atención: el Parque Natural de las lagunas de LaMata y Torrevieja alberga un riquísima comunidad bió-tica donde se aúnan la singularidad de la vegetaciónpropia de zonas salinas y de monte, con la presencia deuna variada fauna dominada por las aves acuáticas,todo ello en el contexto de una de las zonas más den-samente urbanizadas de la geografía española.Avoceta común (Recurvirostra avosetta).

LLAASS LLAAGGUUNNAASS DDEE LLAA MMAATTAA YY TTOORRRREEVVIIEEJJAA

Las lagunas de La Mata y Torrevieja se sitúanen la llanura litoral mediterránea. La

colmatación por sedimentación característicade estas zonas, que ha hecho desaparecer omermar en superficie otras lagunas, aquí se

ve compensada por un continuo hundimientodel terreno, motivado por la existencia de

potentes fallas geológicas. Precisamente fuedel fondo de estas lagunas de donde brotó el

terrible terremoto de 1829, que asoló partede la comarca de la Vega Baja del río Segura.

La vegetación de saladar

Rodeando las orillas de ambas lagunas se instala lavegetación de saladar, compleja comunidad adaptadapara soportar las severas condiciones ambientales. Setrata del típico saladar mediterráneo, con especies yagrupaciones muy características con gran cantidad deendemismos, lo que motiva su inclusión como hábitatprioritario de conservación según los requerimientosde la Directiva Hábitats de la Unión Europea. En laszonas más húmedas aparecen los matorrales salinos desalicornias (Arthrocnemum macrostachyum y Sarco-cornia fruticosa), salpicados por la herbácea conocidacomo “pollo” (Salicornia patula). Por detrás, en suelo másseco, aparece el albardinal (Lygeum spartum) y distintostipos de siemprevivas.

Proyecto Calidris, los anilladores colocan las redes para estudiarlos movimientos migratorios de las aves.

Así como varios endemismos exclusivos de los sala-dares del SE ibérico, caso de Limonium caesium, de vis-tosa floración, o de Limonium cossonianum, dedelicadas flores blancas. Estas plantas poseen unacuriosa adaptación: son capaces de excretar el excesode sal que toman por las raíces a través de unas bom-bas expulsoras de sus hojas. Tal adaptación tambiénaparece en el tomillo moruno (Frankenia corymbosa),habitual en la zona. En la comunidad de albardinal creceuna joya del Parque: el senecio marino (Senecio auricu-la). De apenas 40 cm de altura, con llamativas floresdoradas, se caracteriza por su roseta basal de hojas car-nosas que acumulan agua. Otra de las curiosidades de lazona de saladar es el hopo de lobo (Cynomorium cocci-neum), extrañísima planta de aspecto de hongo queparasita las raíces de otras especies.

La vegetación de los saladares se completa con lacomunidad de juncos, carrizales y tarayales. El carrizo,gracias a su adaptación a la salinidad, crea intrincadasformaciones que suponen el hábitat idóneo paramuchas aves. Más escasos son los tarayales, que sue-len aparecer como árboles solitarios, excepto en ladesembocadura de las ramblas, donde dan lugar apequeños bosquetes, resaltando la presencia deTamarix boveana, tanto por su singularidad y rareza,como por lo atractivo de sus inflorescencias blancas.Uno de estos bosquetes de tamarices se localiza en ladesembocadura de la rambla de La Fayona en la lagu-na de Torrevieja. Este elemento geomorfológico resul-ta de gran importancia por varios motivos; en primerlugar supone el nexo de unión del Parque Natural conlas excepcionales pinadas del conjunto de Sierra Esca-lona-Rebate y Dehesa de Campoamor, área designadacomo Lugar de Interés Comunitario y de gran riquezaornitológica, destacando la importante comunidadnidificante de búho real y la presencia del águila-azorperdicera, del aguililla calzada, del águila real y delbusardo ratonero. En segundo lugar, por originar unambiente palustre donde la salinidad se ve reducida,contribuyendo a que la comunidad de aves propias delas salinas se vea enriquecida por la presencia de grannúmero de anátidas y ardeidas.

El águila pescadora (Pandion haliaetus) es una de las rapaces que habitan estas lagunas.

Fagonia cretica; ésta planta florece desde mediados de invierno hasta finales de verano.

La salamanquesa rosada (Hemidactylus turcicus), el zorro (Vulpes vulpes) y la Nemoptera bipennis,endemismo ibérico, se encuentran en este Parque Natural.

La vegetación del monte

La riqueza de ambientes del parque propicia el esta-blecimiento de pinares y tomillares donde destacanThymus moroderi, Sideritis leucantha y los poleos demonte (Teucrium capitatum, T.murcicum). La principalrepresentación de estas formaciones tiene lugar en laorilla sur de la laguna de La Mata y en la desemboca-dura de la rambla de Fayona. Más interesante es elsotobosque, con especies propias del matorral medite-rráneo: lentisco, coscoja, palmito, acebuche y enebro.

Fauna asociada a los pinares y matorrales

En los pinares y matorrales podemos encontrar unarica representación de animales. Entre los mamíferos,los más abundantes son el conejo y la liebre, si bienesta última es más habitual encontrarla en los terrenosabiertos. Cabe destacar la presencia del lirón careto yla ardilla, especie que se ha establecido en la parte surde la provincia de Alicante a partir de individuosprocedentes de parques y jardines. El erizo moruno(Atelerix algirus) y distintas especies de murciélagos,destacando el murciélago de Natterer (Myotisnattereri), son habituales en el parque natural. Loscarnívoros están representados por la agresivacomadreja y el ubicuo zorro.

La avifauna de este sector se caracteriza por la pre-sencia de especies tanto de hábitats abiertos como dematorral y pinar. No es raro encontrarse en verano conel cuco y el críalo, mientras que bandadas de abejaru-cos tratan de dar buena cuenta de mariposas y abejas.De hábitos más terrestres son la perdiz y el alcaraván,cuyo canto aflautado al caer la noche forma unos delos paisajes sonoros más atractivos del lugar. Los anfi-bios también están presentes, destacando el pequeñosapo corredor. Las condiciones de temperatura, así

como la presencia de hábitats abiertos, hacen delparque un lugar idóneo para los reptiles. Desde la críp-tica salamanquesa común hasta el lagarto ocelado, lalagartija cenicienta o la culebra bastarda. Igualmenteinteresante es la comunidad de invertebrados, entre losque destacan los coleópteros con representantes de losvistosos cicindélidos, los carábidos y los tenebriónidos.Más vistosas son las mariposas, con una importantevariedad; observamos el vuelo de especies como lamariposa tigre (Danaus chrysippus) o la velada denegro (Coenonympha dorus). Pero sin duda el insectomás atractivo del parque es el neuróptero Nemopterabipennis, cuyo torpe vuelo podremos seguir desdefinales de mayo entre las hierbas altas.

El flamenco rosado (Phoenicopterus ruber), el chorlitejo chico (Charadrius dubius) y la artemia (Artemia salina) son especiescomunes de este parque natural, el cual alberga una rica biodiversidad que le otorga, de hecho, su gran importancia.

La avifauna asociada a las lagunas

Tanto las lagunas que sobrevuela el águila pescado-ra como la vegetación palustre que oculta al tímidorascón suponen hábitats de gran importancia para eldesarrollo del ciclo biológico de numerosas especies deaves, tanto en invernada como en sus migraciones yperíodos de nidificación.

Una de las especies más paradigmáticas es el agui-lucho cenizo, rapaz que encuentra en el parque una desus escasas zonas de nidificación en todo el litoral

mediterráneo. Otras especies nidificantes de gran inte-rés son el tarro blanco, la avoceta común, el chorlitejopatinegro, el charrancito común y la gaviota picofina.

El hecho de que todas estas especies consigan losrequerimientos ambientales mínimos para nidificar eneste parque natural otorga al mismo su importanciainternacional, forma parte del Convenio Ramsar y estádeclarado como ZEPA (Zona de Especial Protección deAves).

El parque desempeña un importante papel para lasaves acuáticas migratorias, que bien en sus pasos pre-nupciales en busca de los territorios del norte de Euro-pa, bien en sus pasos posnupciales hacia el trópico,visitan ambas lagunas en busca de alimento y descan-

so. Algunas de ellas terminarán aquí su viaje, pasando elinvierno gracias a las excepcionales temperaturas que sealcanzan, caso del chorlito gris o la aguja colinegra. Lacercanía de las lagunas al mar le hace ser frecuentadopor especies muy interesantes, destacando la amenaza-da gaviota de Audouin.

En todo este trasiego de aves juega un papel muyimportante un pequeño crustáceo: la Artemia salina, quejunto a las larvas de mosquito supone una gran fuente dealimentación. En la laguna de La Mata todos los inviernos

tiene lugar la mayor concentración de zampullín cuelline-gro de la península Ibérica, que pasa la estación de cría enaguas dulces pero llegado el invierno busca las lagunassaladas para alimentarse del mencionado crustáceo. Tam-bién el flamenco rosado o común se alimenta de esteminúsculo animal, barriendo con su pico, en posicióninvertida, las aguas poco profundas; la presencia de estahermosa ave fluctúa a lo largo del año, dependiendo delos movimientos que las grandes bandadas efectúan entresus dos áreas de cría más destacables: la laguna malague-ña de Fuentedepiedra y la desembocadura del Ródano, enla Camarga francesa.

Texto: Juan Antonio Pujol Fotografías: Antonio Sáez

¿Cómo puede ser esto? Son muchos los cazadores que abaten aeste esquivo cánido en cuanto está en su punto de mira, sea legal ono, justificando su persecución ante los numerosos daños que dicenproducir entre las volubles especies cinegéticas y en los gallinerosdel anciano labrador.

La caza no necesita justificación alguna, no es delito. El cazadordisfruta de su jornada por la abrupta sierra, del humedal embarradoy la verde campiña; de la complicidad de su buen compañero: elperro, de buen olfato y muestra segura; le gusta el olor de la pólvo-ra, la leña y la carne roja. La caza estrecha lazos, hay quien lo llamadeporte, posiblemente sea saludable y no olvidemos que ha mante-nido muchos de los grandes espacios naturales de hoy en día a salvode talas y urbanizadoras... pero por desgracia, todo este glamour sehunde ante aquellos que no cazan, sino masacran; que no respetanespecie, veda, ni ley. Son los que provocan el recelo de cualquieramante de la naturaleza, los que dotan a la caza de mala fama y decierto rechazo social.

Ante la escasez de caza, algunas personas culpan a los depreda-dores de este hecho y así, como en las juntas de extinción de media-dos del siglo pasado, matan rapaces, mustélidos, ginetas y, porsupuesto, zorros. Su delito: incluir en su dieta algunas especies cine-géticas para sobrevivir. Para ello, estas personas, infringen la leymatando donde, cuando y como no se debe mientras hablan delsupuesto gran daño que hacen estas "alimañas". Y posiblemente yasepan que las campañas contra el zorro, además de crueles, resultanabsurdas, ineficaces y afectan gravemente al resto de la fauna.

Sin duda alguna, el zorro es un formidable depredador que noduda en dar muerte a un conejo o perdiz, pero no debemos olvidarel gran efecto rodenticida que ejerce, así como sus hábitos necrófa-gos y vegetarianos que le reportan más del 50% de su alimentación.De igual forma, si bien es verdad que una densidad elevada en supoblación puede provocar la disminución de sus presas comunes, ala que seguirá la suya propia; también es verdad que el propio hechode ser un animal territorial impide, en la mayoría de casos, esta situa-ción.

Generalmente los zorros ocupan, de forma estable, un territorioentre 1-2 km2 en las zonas rurales y en las periferias urbanas en fun-ción del medio y del alimento, llegando a alcanzar superficies dehasta 10 km2 en zonas abiertas. A pesar de lo que pueda aparentar,los zorros son animales sociales, distintos individuos pueden habitarun mismo territorio solapándose sus zonas de campeo y dormideros.Sin embargo resulta raro observar a los zorros en grupo e incluso

el eterno perseguidoMAESE RABOSO

Dicen aquellos que bien saben de las artes cinegéticas, queel zorro (Vulpes vulpes) en sí no es dañino para la caza, si nomás bien lo contrario... que la base de su alimentación sonfrutos silvestres, carroñas y pequeños roedores; que comodepredadores son saneadores de las especies cinegéticas puesdan muerte a los animales más viejos, enfermos y heridos,ejerciendo la presión natural, impidiendo epidemias y mante-niendo saludables sus poblaciones. Y bien pueden llamarsesabios, pues coinciden en opinión con la ciencia.

parecen evitarse, siendo lo normal avistar ejemplares en solitario,excepto en la época de celo. Esto corresponde a una simple tácticade supervivencia que evita la rivalidad entre componentes de ungrupo y que asegura que los diferentes intentos de caza no perjudi-carán entre sí a los miembros de un grupo, ni delatará su presencia,realizándose a más de 100 metros de distancia entre ellos por logeneral. Cuando abunda el alimento, como en el caso de muladaresy vertederos, es más fácil poder observar varios individuos juntos.

Los zorros de un grupo permanecen en un territorio que defien-den; si bien apenas se relacionan, comparten los mismos lugares decaza, madrigueras y escondrijos, donde establecen contactos socia-les. Sólo permiten la visita de otros grupos vecinos o ejemplaresnómadas si su zona de campeo es rica en alimento, expulsándolosen caso contrario.

Nos encontramos en el Paraje Protegido de la Desembocaduradel Millars (como bien pudiera ser otro espacio natural protegido denuestra Comunitat), donde está prohibida la caza. A nuestros pies unzorro abatido por una escopeta, le han cortado el rabo y la tempo-rada de caza ya pasó. No es el primero, ni será el último. Días mástarde encontramos un pequeño zorrezno, muerto, cerca del puentede Almassora. Mientras, el rabo de un zorro adorna la puerta dealguno de los masets cercanos al río.

Por otro lado, el zorro, por sí sólo, autorregula el cre-cimiento de su población en una zona determinadadependiendo del alimento, los lugares de descanso y críaque ocupen, lo que explica que en ocasiones hasta un30% de las hembras adultas no se reproduzcan al noentrar en celo, abortar o incluso abandonar la camada.Los zorros pueden alcanzar en libertad los siete años devida, aunque son muchos los que mueren en su primeraño al ser cazados o atropellados; en cautividad puedellegar a vivir cerca de 14 años.

Una vez observada la conducta territorial del zorro, suautorregulación y su escasa incidencia en el declive de lasespecies cinegéticas... ¿Es el zorro culpable de la escasezde caza o un chivo expiatorio más? Todos sabemos quienes el responsable de la degradación de los ecosistemas detodo el mundo... a más cuando una vulgar justificaciónpretende excusar una ilegalidad cometida desde el másabsoluto de los egoísmos, avalándose en palabras vanasque no hablan más que de ignorancia. Lo que acaba conla caza es aquel que realiza una sobreexplotación cinegé-tica y altera su propio hábitat natural.

La población de zorros que habita en la desemboca-dura del Millars (al igual que podríamos hablar de otrosespacios naturales) ha permanecido durante mucho tiem-po, incluso en los últimos años podíamos hablar de suaumento y comprobar su paso desde el Termet hasta lesGoles. Pero esta tendencia está cambiado, su poblacióndesciende, ya no resultan tan frecuentes sus huellas yexcrementos, cada vez resulta más difícil localizarlos yapenas son visibles durante el día en la amplia zona pro-tegida de la desembocadura: el triangulo formado porVila-real, Almassora y Burriana. La causa es la persecu-ción directa del hombre: caza ilegal, velocidad excesivadel tráfico, pérdida de hábitats, disminución de zonasrurales, expansión urbana, abandono de perros y la pre-sencia intermitente de jaurías asilvestradas.

Pero el zorro es un animal inteligente y oportunista,adaptable a la gran mayoría de las situaciones, de hechoes el carnívoro de más amplia distribución mundial, loque unido a las nuevas medidas adoptadas para la pro-tección de la fauna y flora de la desembocadura delMillars y a la concienciación social, permitirá de nuevo elaumento de su mermada población. En los primeros díasde primavera, los pequeños zorreznos ya han abierto susojos a la luz de su nuevo mundo, juegan felices a pies desu oculta madriguera, excavada en una pequeña gruta, alpie de un árbol u ocultos entre el cañaveral; una mirada asus gráciles cabriolas, quizás bien pudiera cambiar elpunto de mira de su más temido enemigo: el hombre.

Texto y fotografía. Julio García Robles

projecte. Sense la seua ajuda, no es podria haver fetres. EDC Natura va assumir gran part de l'organit-zació de les activitats, així com la coordinació entrel'Ajuntament i la Fundació Omacha, que des deColòmbia ens va fer arribar fotografies i materialeducatiu per als alumnes dels col·legis d'ací.

Igualment, EDC Natura va aportar fotografies delMillars, llibres i revistes de fauna i medi ambientque més tard va donar als xiquets assistents.

Unes de les activitats més interessants en les qualsha pogut participar EDC Natura han estat, sensdubte, les programades en "Amazones i Millars,vida i cultura", una exposició molt interessant queha resultat un gran èxit i que ha despertat moltacuriositat per aquest gran riu sud-americà i per lessemblances que poden unir-lo a un riumediterrani com ara el Millars. Aquestesactivitats també van incloure una ponèn-cia sobre l'Amazones, i també diversosjocs i endevinalles, especialment prepa-rats per als més menuts. Activitats quevan concloure amb un passeig per laruta botànica del Termet, això sí, sota lapluja, i una xicoteta obra de teatre. Tot això sorgeix de la idea d'una perso-na, el biòleg Salvador Herrando, que vamostrar la seua insistència per apropar-nos les problemàtiques dels dofins imanatins de l'Amazones, insistència queha donat com a resultat aquestes activi-tats de divulgació cultural i mediam-biental. De la mateixa manera, cal donar les gràciesa Ramón Tomás, regidor de l'Ajuntament de Vila-real, que s'ha sentit molt interessat per aquestesqüestions i que ha col·laborat intensament amb el

AMAZONES I MILLARS, vida i cultura

VILA-REAL PORTA A LA CIUTAT L’AMAZONES

L'Amazones, més de 6.000quilòmetres de riu enfront dels a

penes 153 del Millars; selvaenfront de tarongers; jaguars

enfront de gats silvestres...I, malgrat tot, l'aigua els uneix

en la seua cultura i en eldesenvolupament de la seua

vida. Un germà gran i un altrede xicotet ens reclamen una

miqueta del nostre afecte per apoder seguir el seu curs natural.

Organització: EDC Natura i

Fundació OMACHAPatrocina:

II·lm. Ajuntament deVila-real

Col·labora: CEFIRE,Carrefour i Caixa Rural

de Vila-real.

FUNDACIÓ OMACHA

EDC NATURA ADOPTA UN DOFÍ

EXPOSICIÓ

Amb l'experiència de quasi vint anys de treball, la FundacióOmacha va promoure, juntament amb EDC Natura, les activitats"Amazones i Millars, vida i cultura", un programa de conscien-ciació ecològica i divulgació d'aquests dos rius, dins del Mes dela Sostenibilitat organitzat per l'Ajuntament de Vila-real i ambl'objectiu de celebrar el Dia Mundial del Medi Ambient.Fernando Trujillo i Catalina Gómez ens van visitar des deColòmbia amb la idea de transmetre el que simbolitzen aquestsrius, les seues espècies i les seues cultures. I, a pesar de la pluja,els xiquets van poder gaudir de les activitats que es van fer alTermet de la Mare de Déu de Gràcia.

D'altra banda, EDC Natura i el grup Guix han adoptat un dofí rosat(Inia geoffrensis) que s'anomena Juana. L'esmentada espècie està enperill d'extinció i tan sols habita en les aigües de l'Amazones il'Orinoco. Per la seua part, l'Ajuntament de Vila-real ha adoptat undofí gris (Sotalia fluviatilis) que rep el nom de Rayuela. Aquestesespècies estan molt perseguides, especialment amb l'objectiu d'utilit-zar la seua carn com a esquer per a pescar els grans peixos del'Amazones. També es culpa i mata aquests dofins per competir ambl'home per la pesca quan, en realitat, la disminució pesquera del riués causa de la sobreexplotació humana. El cost d'adopció de cadas-cun d'aquests dofins és de 400 euros, capital que s'inverteix en l'es-tudi d'aquestes espècies i en programes de conscienciació mediam-

biental en col·legis i enpoblacions pesqueres on esdóna mort als dofins.Aquests programes consistei-xen sobretot en la compra dematerial escolar i en la realit-zació d'activitats educativesque gestiona la FundacióOmacha. També hi ha altresmodalitats d'adopció, a par-tir de 30 euros anuals per aqualsevol persona que desit-ge participar en els projectesde conservació dels dofins

de l'Amazones.

En a penes dues setmanes d'exposició, van visitar els salons de laCaixa Rural prop de 500 persones per a veure:· El temple de la selva: un recorregut per les selves tropicals delsud de Mèxic i regions amazòniques de Colòmbia i Perú queretrata el seu poble, els seus paisatges dominats per la presènciacabalosa de l'aigua i la seua exuberant biodiversitat.· Investigar, conservar i educar a l'Amazones: escenes del treballde la Fundació Omacha amb la fauna i les comunitats natives alvoltant del Resguardo Indígena de Puerto Nariño (Leticia,Colòmbia).· Amazones i Millars, paral·lelismes: muntatge fotogràfic sobre elsparal·lelismes de la cultura i diversitat natural, en què es contras-ta un riu de l'àrea tropical (l'Amazones) i un altre de mediterrani(el Millars). L'expectació que ha creat entre els escolars aquestaexposició farà que puga visitar-se una altra vegada al març de2007, dins del Simposi 2007.

http://www.omacha.org/html/html/apoyo.htm

wwwwww..oommaacchhaa..oorrgg

KARIBUEl Club dels Joves Naturalistes

Hem anat a la ruta botànica a peu amb els companys de 4t A i 4t B. Hem vist1.000 pins grans, també hem vist una aranya que no faria ni un centímetre, peròArmando de 4t A l'ha destrossada, ha destrossat la teranyina. Llavors jo m'heenfadat. També he vist la tisoreta, que els xiquets coneixen amb el nom de cortapi-chas... Pilar, la professora de 4t A, m'ha explicat que el riu destrossava lespedres. Quasi em pica la vespa gegant! Uhhhf!!! Feia 5 cm, és la més grand'Europa. Víctor CCantabella.

Estem a l'Ermita mirant el peixos, ens trobem quasi a l'entrada de la ruta botànica.Ens donen un llibre. Va ser construïda pel 1994, van plantar 1.000 pins. Damuntla font hi ha un pastor que simbolitza que va trobar la Mare de Déu de l'Ermita.A la Mare de Déu la baixaven a Vila-real perquè hi havia moltes malalties. Entrema la ruta botànica! De margalló, a Espanya en queda molt poc. Hi ha empremtesde gos. La caca de les raboses és en llavors. Hi ha una cascada del riu Millars,mana amb un motor. La cascada està per a la fauna i perquè la zona estiga humi-da. El nivell d'aigua de la séquia és de 40 cm, 1.462 litres per segon. Si el túnelno s'haguera fet, Vila-real no seria Vila-real. Miriam GGuado i Noelia VVentura.

Mientras el monitor explica la historia del pastorcillo yporqué se construyó la ermita, unosalumnos han visto una ardilla correte-ando por los pinos. Después bajabamospor las escaleras hasta un parque peque-ñito, al lado de un camino de árboles.Mientras almorzabamos, en un bancovimos un avispón escolia, José Pascual seacercó para ver, cuando se acercó muchonos persuguió. Al final nos libramos.Seguimos caminando y encontramos una hue-lla. El monitor nos dijo que era una huella de zorro y nos contó cosas sobre él.Después encontramos una cascada que era para que proporcionara agua al río.También pasemos por la acequia que llevaba en ella muchos animales marinos. Vimosun cactus y el monitor nos explicó cosas sobre él. Después seguimos caminando hastael embalse del río, era muy soso y cutre. Seguimos caminando y fuimos por la cal-zada y finalmetne encontramos el autobús. Raúl MMoya.

La història comença el 1944, va ser desprésde la Guerra Civil quan es va construir el

jardí on està la font amb els peixos. Les autori-tats van manar plantar 1.000 pins blancs, que són els que tenenla pinya en punta, i 1.000 pins pinyoners, que són els que tenen

les pinyes més redonetes i que donen els fruits anomenats pinyons.Fa molts anys hi havia molts arbres d'eucaliptus, però van decidir posar arbresd'aquesta zona i llevar els eucaliptus, però encara es conserven molts eucaliptus,que vol dir arbre d'eucalipo. Fa pocs anys, la gent del poble anava al jardí delTermet només a agafar eucaliptus per a fer bafs per a la gent constipada. Un d'a-quests arbres és la falsa acàcia que dóna fruits lleguminosos, aquest arbre és moltgran. Fa molts anys hi va haver una epidèmia molt forta, van morir 300 persones,això va ser una gran pèrdua per a Vila-real. Aleshores els llauradors van baixara la Mare de Déu de Gràcia. A la font hi ha un pastoret; aquest pastoret és unaescultura que va fer l'escultor Ortells. Ara fa 84 anys que el riu Millars va arri-bar a la teulada de la caseta on està el motor que bombeja l'aigua de la cascadai fa 62 anys que es va fer el jardí. El pont de Santa Quitèria és una reconstruc-ció. Per què? Perquè els romans van fer aquest pont, però va ser reconstruït pelsàrabs. Us parlaré de la ruta botànica, on podem trobar una cascada molt gran. Enel Millars hi ha fauna però també hi ha flora. Aquestes flores les podem veureprop del riu. Hem de cuidar la fauna, però també la flora. Mentre anem per la rutabotànica podem observar les empremtes dels gossos, dels porcs senglars i de lesserps. Hi ha perill en la ruta botànica, les mosques poden ser roïnes com aquestad'ací que és la mosca assassina. Poden produir la mort. Les serps també són moltperilloses. Si aneu a fer aquesta ruta, aneu amb precaució. Raquel LLlidó GGil

En la ruta botànica delTermet amb el CEIP

Pasqual Nàcher (Vila-real)

Si te gusta la naturaleza y quieres colaborar con nosotros en su estudio,divulgación y conservación... Mándanos tus fotografías, textos y dibujos a:Club Karibu, apartado 497, Vila-real, 12540 (Castelló), también puedes pre-guntarnos y hablarnos de tu mascota y de tus animales favoritos, plantas.

Siempre se ha dicho que el perro es el mejor amigo delhombre, yo por propia experiencia a lo largo de micorta vida, puedo afirmar lo que dicen. Para mí losperros han sido uno de mis mejores amigos y aunque

algunos ya no están, otros lo siguensiendo. De pequeñita, yo ya quería unperro y a partir de éste he tenidomuchos otros, a continuación hablarérefiriéndome a mis perros más cercanos, los que han vivido

conmigo, los que más cariño mehan dado al vivir día a día conellos. Para mí los perros son lomejor que tengo, nunca me sientosola, me hacen siempre una grancompañía, siempre detrás de mí,allá donde voy mi perra mesigue y se tumba a mis pies. Son

animales muy agradecidos, sólo consu alegría y su cariño, cuando estas triste, consiguensacarte una sonrisa (cosa que conmigo otros no consiguen); les gusta estar contigo, que les digas cosascariñosas, ellos se alegran mucho y se mueven de unlado a otro moviendo el rabo o bien te hacen una especie de ladrido, muy gracioso por cierto. Saben siestas enfadado, triste o alegre y que hacer en cadamomento, sobretodo si estas enfadado: se te acercancon cara de no haber roto un plato en toda su vida ymuy despacio, así que se te pasa hasta el enfado, sonmuy listos. Cuando estás un tiempo fuera de casa yregresas te demuestran la alegría que tienen por verte,se vuelven locos por decirte algo y que tu les digas. Yo le diría a todo aquel que le gusten los perros, quetengan uno, porque en verdad que vale la pena, piensoque las personas que están en casa solas, sin nadie queles haga compañía, como algunas personas mayores,creo que un perro puede ser una buena opción, para losniños también, yo desde pequeña me he criado conperros y disfrutaba mucho con ellos. También piensoque aquel que le gustan los perros y tiene uno, no searrepiente, yo nunca lo he hecho.También voy a decir algo del bulldog francés, ya quees la raza que tengo y de la que más sé: son perros ale-gres, muy graciosos, tiernos, fieles, son muy cariñosos,siempre suelen ir cerca de ti, también son juguetones ycuando juegan no paran, si paran espara dormir, pero es una razamuy buena y son buenosperros de compañía paraniños, mayores y para todoaquel que le guste, yo los recomiendo, es realmenteuna maravi-lla deraza.

Si tienes de 12 a 17 años y te gusta lanaturaleza, si quieres conocer a losgrandes naturalistas y sus secretos, sideseas iniciarte en un mundo llenode sorpresas inesperadas y animalessorprendentes, si quieres conocer aun montón de amigas y amigos,hazte miembro del Club Karibu, par-ticipa en sus concursos y atrevete aunirte a sus expediciones. ¿Cómohacerte miembro? Muy fácil, háznosllegar una fotocopia del boletín deinscripción a la asociación EDCNatura como miembro colaborador(estudiante) o manda un giro postalde 15 euros con tus datos a:

Club KaribuApartado 497, Vila-real, 12540 (Castelló)

Els animals de companyia formen partde les comunitats humanes des de familers d'anys i encara avui, a lesciutats, hi ha molta gent que gaudeixtenint un gos, un gat o un altre petitanimal, a casa. Un animal de companyia és un ésser viu quenecessita cures iatencions i, alhora,comporta responsabili-tats de la persona propie-tària envers la comunitat. Peraixò la seua adquisició ha de serun acte meditat. Ens hem d'assessorarsobre l'espècie o la raça que millors'adapta a la nostra família i al nostreestil de vida. L'adquisició impulsivapot comportar que a mig terminil'animal esdevinga un problema tantper a nosaltres com per als nostresveïns. Si hem decidit compartir lanostra vida amb un animal de companyia, hem de recordar que un animalno és una joguina, sinó un ésser viuque necessitarà que ens n'ocupem i entinguem cura. Per això és importantque pensem una mica la nostra elecciói que tinguem en compte el tipusd'animal, la raça, la mida, el pèl, l'edati el sexe; i que valorem les opcions dela compra o l'adopció. Hi ha moltesopcions, però, sense dubte, la majoriade les persones prefereixen un gat coma company o un gos, si volem méscompanyia.... i responsabilitats!

KARIBUEl Club dels Joves Naturalistes

Inma Abad Bartualwww.rosadorada.es

Si bé és veritat que es van fer plantar unmiler de pins en les proximitats de l'er-mita de la Mare de Déu de Gràcia, laqual cosa va canviar la fisonomia d'a-questa zona per complet i va donar lloc algran pinar del Termet; i es va fer amb laidea de crear un gran espai verd per arealitzar acampades i, de fet, allí es vainstal·lar el campament de la joventut dela Falange Sierra Espadán. Però això vaocórrer el 1944, com ens comentaRaquel, no el 1994 com escriuenMiriam i Noelia.

És cert, com comenta Raquel, que hi hapi pinyoner (Pinus pinea) i blanc (Pinushalepensis) en el Termet, però no se'nvan plantar un miler de cada espècie, sinóun miler entre ambdues. I si continuemamb el seu treball, molt ben documentatamb imatges, cal recordar que el porcsenglar (Sus scrofa) es troba en el cursdel riu Millars, sobretot a partir del pontde l'ermita cap amunt. Por aquest motiu,i tal com dius, podem observar aquestesempremtes, encara que és difícil en lamateixa ruta, en la qual resulta més fàciltrobar rastres de serps, raboses, conills,esquirols i altres animals, i, per des-comptat de gossos. A més, la moscaassassina (Machimus sp.) pot resultarmortal, però només per a les seues vícti-mes, generalment altres insectes menutsvoladors. I algunes serps poden resultarmolt perilloses, encara que generalmentnomés quan les molesten, especialment sisón escurçons (Vipera sp.).

Raúl, tienes que tener en cuenta que losanimales marinos, pues como bien indicasu nombre, viven o realizan gran parte desu actividad biológica en aguas marinas.Por ello debemos nombrar a los animalesque viven en las acequias, rios y hume-dales de agua dulce como acuáticos.

La vespa gegant (Scolia flavifrons), oavispón escolia com es coneix en castellà,és la vespa més gran d'Europa, com ensdiu Víctor, pot arribar a fer 5 cm, sobre-tot les femelles. Raúl ens ha realitzat undibuix en el qual destaca les seues granspinces amb què captura escarabats i lar-ves per a la seua prole, si bé aquestes s'a-limenten de nèctar.

Els excrements de rabosa solen caracte-ritzar-se per contenir moltes restes defruites, essencialment llavors (com enscomenten Miriam i Noelia) o pinyols deraïm, de cireres i d'altres fruites silves-tres; ja que aquest carnívor inclou en ladieta diària la fruita, com a element fona-mental.

Un animal de companyia no és una joguina...

A PROPÒSIT DEL TERMET, RECORDA QUE...

La meua primera experiència en un lloc preparat per a caçar voltors ha estat meravello-sa i sorprenent. El primer pas va consistir a fer un aguait amb vares de metall i un retallgran per a poder passar desapercebut. A continuació, em vaig desplaçar fins aVillahermosa del Río, al refugi de rapaços, on es dipositen els porcs morts de les gran-ges pròximes. Vaig arribar de vesprada i vaig muntar l'aguait amb el meu companyd'EDC Natura, Julio, que ja té experiència i va decidir acompanyar-me. Aquella nit vamfer una espera, per a veure si entrava algun carnívor, però passades tres hores en lesquals no havia aparegut res, i per a sorpresa del meu company, em vaig adormir i vaigcomençar a roncar, de manera que ací va acabar l'espera nocturna.L'endemà vam entrar molt de matí en l'aguait, on havien dipositat dos porcs. Em vaigemportar una sorpresa amb la calor que es passa dins de l'aguait i, a més a més, si noentra res en unes hores, ja no saps com posar-te, t'entra la son i si t'adorms, i de fet emvaig adormir, una altra vegada a roncar i s'acaba tot. Als dos dies d'espera, amb lacarronya al sol, i sense que cap voltor volguera baixar, entràvem de nou a l'alba. Juliom'insistia en el fet que aquell dia de segur que baixaven, havien tirat tres porcs més,eren enormes... però vaig cometre un error: em van veure arribar. Mentre que el meucompany va entrar per darrere, jo vaig travessar l'abocador quan ja hi havia llum.Després de passar tot el matí a l'espera, no van voler baixar, de manera que vaig eixirde l'aguait per a menjar, ja que suposava que no baixarien. Un altre error. Per a la meuasorpresa i ràbia, tot just havia acabat de menjar, va baixar un voltor que em va sorpren-dre fora de l'aguait. Un error per no tenir paciència. Així i tot, vaig poder fer alguna foto-grafia amb el meu objetiu de 300 mm, però quan se'n va anar, ja no en va baixar capmés. Enfadat amb mi mateix i observant la cara de sorpresa del meu company, vam deci-dir anar-nos-en i tornar a l'endemà, per tal que els voltors veren com ens n'anàvem i aixípoguérem arribar al dia següent abans de l'alba sense que s'adonaren de la nostra tor-nada. Però, quan a penes ens havíem allunyat uns quilòmetres, més de 100 voltors, comsi hagueren sortit del no-res, van començar a sobrevolar l'abocador i, a pesar que ja eratard i amenaçava tempestat, van baixar i s'ho van menjar tot. L'endemà, en fer-se de dia, vam poder observar que l'herba, d'uns 30 centímetres, esta-va totalment esclafada en un diàmetre de cinc metres, com si hi haguera aterrat un ovni.Jo només podia imaginar l'espectacle que havia tingut lloc i que jo no havia pogut con-templar per culpa de la meua impaciència. Hi havia porcs de més de 120 quilos i noquedava ni un os unit a un altre. Mai no vaig imaginar que els voltors foren tan obser-vadors i desconfiats, pensava que quan veren la carronya i estiguera el lloc tranquil bai-xarien immediatament. Però no va ser així. A aquells de vosaltres que feu una eixidafotogràfica com la meua, amb un company amb experiència, només us desitge que tin-gueu la sort que el vostre acompanyant tinga almenys la meitat de paciència que ha tin-gut el meu amb mi, al qual li agraesc aquesta grata aventura que desitge repetir promp-te però sense tornar a caure en els mateixos errors: em van veure arribar, vaig eixir del'aguait a estirar les cames i menjar... i roncava quan m'adormia. El que queda clar ésque fotografiar fauna salvatge no és tan fàcil com m'imaginava.

La meua primera experiència fotogràfica amb voltorsMiguel Alberto Olaya

Nom ...................................................................................

Adreça ................................................................................

Població .................................................Codi .....................

Província ............................................................................

Telèfon ...............................................................................

Correu eelectrònic...............................................................

Desitge eefectuar eel ppagament dde lla mmeua ccol·laboració ppermitjà dde ddomiciliació bbancària een eel nnúmero dde ccompte:

Signatura

Fes-tte mmembbre ccol··labboraddor dd’EDC Nattura, partticipa een lles nnosttres aacttivittatts ii rrep ggrattuïttamentt

en eel tteu ddomicili lla rrevistta Nostra Terra.

Envieu-lla aa: EEDC NatturaAAparttatt 44997 dde VVila-rreal 112540, CCasttelló

aassssoocciiaacciióó ccuullttuurraall ii eeccoollòòggiiccaa ppeerr aa ll’’eessttuuddii,, ddiivvuullggaacciióó ii ccoonnsseerrvvaacciióó ddee llaa nnaattuurraa

Buttlletta dd’inscripció aa ll’associació EEDC Nattura

Sol·licite sser aadmés ccom aa mmembre ccol·laborador ddel’associació pper aa ll’estudi, ddivulgació ii cconservacióde lla nnatura aa ppartir dde lla ddata iindicada een lla signatura, aabone lla qquota dde ll’any een lla qqual realitze lla ssol·licitud, ccorresponent aa lla ssegüent categoria ((assenyalar aamb uuna ccreu):

Estudiant...............15 eeurosPlenari...................30 eeurosProtector ((quota vvoluntària) .................... eeuros

www.edcnatura.org

EDC Natura ééss uuna aassssociació ccultural ii ecològica qque eenss oofereix uuna ssèrie dde possssibilitatss dde pparticipació een uun mmarc d’esstudi, ccol··laboració ii ccreació aartísstica ddinssd’un ttreball ddirigit pper vvoluntariss aamb lla vocació dde cconvertir-sse een uun rreferent ppropien lla ddivulgació ii cconsservació ddel nnosstre patrimoni nnatural.. SSensse ccultura nno hhi hhamemòria nni cconsservació ppossssible..

naturaEDCnaturaEDC

la bbella mmatadoraLA GENETA

La geneta la trobem en tota la franja mediterrània,des de l'horta i les platges de la costa alsmés agrests paratges del boscs demuntanya, especialment per l'interior de laprovíncia de Castelló, a la costa de València ial sud d'Alacant. A Catalunya és també una espè-cie bastant abundant; fins i tot a Mallorca i Cabrera,on viu la subespècie balearica; i Eivissa on viu lasubespècie isabelae.

Hàbitat: la trobem en hàbitats forestals ambmatolls pròxims a aiguamolls i rius, encara que ésmolt general i la podem trobar en qualsevol ecosis-tema on gaudesca de certa tranquil·litat.

Classe: mamífersOrdre: carnívorsFamília: vivèrridsGènere: GenettaEspècie: Genetta genettaValencià: geneta, gat mesquerCastellà: jineta, gineta común

La nostra fauna

Principal distribució en la Península

Característiques: el seu pes oscil·la entre els 1,55 i els 2,50quilograms, encara que la subespècie d'Eivissa no arriba als 1,3quilograms. De potes curtes i cos allargat, pot mesurar poc mésd'un metre de longitud. La seua coloració és de tonalitatsgroguenques i grisenques clares, amb el pelatge clapat de negre.També podem trobar exemplars melànics amb el cos negre. Lacua és molt llarga (uns 45 cm), ampla i anellada. A diferència delgats, tenen el morro llarg i estret, el seus ulls són molt grans i marrons.

Geneta mediterrània (Genetta genetta)Costums: àgil, silenciosa i esvelta, és molt difícil

d'observar a causa dels seus hàbits nocturns i soli-taris; són animals territorials i sempre estan moltamagades durant el dia, surten a la nit a la recercad'aliment, encara que els territoris dels mascles i lesfemelles poden coincidir.

Reproducció: el zel comença al gener i acaba alsetembre. El període de gestació de la femella és dedeu a onze setmanes. La majoria del parts són a laprimavera, amb l'arribada de dues o tres jovesgenetes es formarà un clan familiar que perduraràunit poc més d'un any.

Dieta: s'alimenta principalment de ratolins. És uncarnívor caçador encara que pot alimentar-se tambéde fruites silvestres i ous. Caça tot allò que pot, desde llebres fins a xicotets artròpodes, peixos, fardatx-os, amfibis i aus.

Distribució: bastant comú en la península Ibèricai la península Aràbiga, en el sud de França, la costanord d'Àfrica i des de l'Àfrica subsahariana fins aSud-àfrica; on trobem una gran varietat d'espèciesdel gènere Genetta (angolensis, victoriae, thierry,abyssinica...)

Conservació: la geneta és una espècie originàriad'Àfrica possiblement importada pels romans i àrabscom a animal domèstic, per això no hi ha cap registrefòssil a la península Ibérica d'aquest mamífer.L'estatus de conservació de la geneta mediterràniano està amenaçat en tota la seua zona de distribució.

Úrsula Peñafiel

Foto: Julio García RoblesContraportada: Carlos Sanz