situació econòmica primavera 2007 · duatures, per aconseguir la tan demanada adequació de la...

SUMARI

3 Editorial

4-17 L’interès més alt:• Avanç de les sessions

de la Jornada dels Economistes• Situació econòmica

(primavera 2007)

18-19 Gent de casa:• Entrevista al Sr. Jordi Gual

20 Al vostre servei:• Noticiari

21-24 El canvi climàtic, l’economia i l’economista

25-33 Al vostre servei:• Noticiaris

34-35 Concòrdia d’obra, l’arbitratgetècnic de la construcció

36-41 Treballem en grup:• Aula d’Economia• Crònica

42 Hemeroteca

43 Agenda

[email protected]

C Col·legi d'Economistesde Catalunya


C

Col·legi d'Economistesde Catalunya



Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya

C

Col·legi d'Economistesde CatalunyaC Col·legi d'Economistes

de Catalunya

S i t u a c i ó e c o n ò m i c a p r i m a v e r a 2 0 0 7

Informatiu de l’economista núm. 115 Pàg. 3

Editorial

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral. 08006 BarcelonaTel. 934 161 604 Fax 934 160 [email protected] Maragall, 44, entl. 3a. 17002 GironaTel. 972 214 533 Fax 972 214 [email protected] Cabrera, 16, 1r G 25001 LleidaTel. 973 210 633 Fax 973 212 [email protected] Nova, 58-60, 5è A 43004 TarragonaTel. 977 217 042 Fax 977 229 [email protected]

JUNTA DE GOVERNDegàArtur Saurí del RioVicedegàJoan B. Casas OntenienteSecretàriaMontserrat Casanovas RamónVicesecretariOriol Amat SalasTresorerÀngel Segarra i FerréInterventorAnton Gasol MagriñàVocal President a GironaEsteve Gibert UtsetVocal President a LleidaXavier Ticó CamíVocal President a TarragonaFernando Campa PlanasVocals Joan Ràfols EsteveJoaquín Trigo PortelaJordi Caballé i VilellaXavier Subirats i AlcoverroFerran Lemus TomásEmilio Álvarez Pérez-BediaMiquel Freire PradosConsellersRaimon Casanellas BassolsCarles Puig de TravyPilar Soldevila i García



C



C Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya


C


de Catalunya

Edita: Col·legi d’Economistes de Catalunya

Secretària general: M. Rosa Cava

Secretari tècnic: Lluís Santaló

Director de formació: Jesús Álvarez

Administració financera: Montserrat Escanilla

Secretaria econòmica: Àngel Hermosilla

Assessorament lingüístic: Núria Garcia

Informàtica: Jordi Ibàñez

Disseny: Estudio DG

Fotògrafa: Mercè Bel

Impressió: Treballs Gràfics, S.A.

Publicitat: Gecap, [email protected]

Dipòsit Legal: B-36694-89

Artur SauríDegà

El Col·legi no assumeix ni es fa responsable delcontingut dels anuncis publicats en tot l’Informatiu.

E n el programa de la candidatura, que vàreu poder llegir en el passat númerode l’Informatiu de l’Economista, la Junta de Govern qualificàvem les comissions de tre-ball com l’eina central del Col·legi, i com a tal assumíem la responsabilitat d’impulsarla seva activitat. En aquest sentit estem estudiant un nou model que permeti ampliar-ne les línies d’actuació i facilitar la participació activa del major nombre de col·legiatspossible. L’objectiu és que aquest model pugui estar operatiu després de l’estiu, i queconstitueixi un marc en el qual cada Comissió treballi segons les seves característiques.

Un altre dels temes al qual la Junta de Govern dedica temps i esforços és en el canvide l’actual seu social del Col·legi a Barcelona per una altra de més àmplia que ens per-meti superar les limitacions d’espai que l’actual comporta als serveis als col·legiats, tantels que actualment ja s’ofereixen com d’altres de nous sobre els quals ja fa temps quees pensa com a desitjables. En aquest sentit, recordar-vos que el passat 27 de març enAssemblea Extraordinària de col·legiats la Junta de Govern va presentar-vos un projec-te ambiciós que va rebre el vostre suport i la vostra autorització per fer les gestionsnecessàries i aconseguir fer-ho realitat. Doncs bé, sembla que les negociacions ambl’actual propietari i les gestions realitzades prop de l’Ajuntament de Barcelona van enbon camí i que hi ha moltes possibilitats que el projecte finalment sigui una realitat.

Dos són els reptes que actualment afecten la nostra professió i que la Junta de Governtambé té en estudi: el procés d’adaptació dels estudis universitaris a l’acord de Bolonya, quecomportarà la desaparició de les actuals llicenciatures que permeten l’accés a la nostraprofessió, i la seva substitució per diverses graduatures, i la Llei de Societats Professionals.

La reforma universitària està pensada per aconseguir una més gran mobilitat dels estu-diants i una major flexibilitat curricular a les necessitats socials i comportarà, amb elscontrols corresponents, una superior autonomia per a les universitats a l’hora de dis-senyar i d’impartir les graduatures que es creguin oportunes. Informar-vos que en qua-litat de degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya vaig ser convidat a una jornadade treball amb tots els degans de les facultats d’Econòmiques de Catalunya per tractardiversos aspectes d’aquesta reforma, i en la qual es va estar d’acord en la convenièn-cia que el Col·legi d’Economistes col·laborés d’alguna manera en el disseny de les gra-duatures, per aconseguir la tan demanada adequació de la formació universitària a lesnecessitats de la societat. La composició del col·lectiu del Col·legi d’Economistes cons-titueix una completa representació d’aquestes diverses necessitats.

La Junta de Govern del Col·legi entén que la recentment aprovada Llei de societats pro-fessionals és una oportunitat que tenim d’aclarir el mercat, com també que represen-tarà un distintiu de qualitat per aquelles societats que s’adeqüin al que s’estableix enaquesta Llei. Però també som conscients que aquest fet comporta un enrenou a lessocietats actuals i, per aquest motiu, la Junta de Govern, a més de treballar per adap-tar la nostra organització col·legial a aquests nous professionals, està treballant també,en coordinació amb el Consell General de Col·legis d’Economistes d’Espanya, per ofe-rir a les actuals societats que exerceixen la professió un servei d’assessorament que elsfaciliti la realització dels tràmits i la seva adequació necessària a aquesta normativa.

Finalment, comentar-vos que, en aquest informatiu, hi trobareu els resultats de l’en-questa Situació Econòmica, Primavera 2007, en la qual, com en edicions anteriors, hiha participat un nombre important de col·legiats; la informació del que es debatrà enles diverses sessions de la Jornada dels Economistes que se celebrarà el 8 de novem-bre del 2007; i la relativa al Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya del qual, com sabeu,el Col·legi d’Economistes fou un dels fundadors, juntament amb els col·legis d’arqui-tectes i d’enginyers industrials de Catalunya, i del qual en aquests moments em corres-pon ocupar-ne la presidència de la seva Fundació, com a degà del Col·legi.

El lema general de la Jornada dels Econo-mistes d’enguany és “Els economistes ila realitat social”. Ens ha semblat que enuns moments que les grans xifres sobre lamarxa de l’economia segueixen essent entermes generals molt favorables, era pre-cisament oportú recordar que en la socie-tat no tothom prospera, que subsisteixenproblemes que reclamen solucions i queel mateix creixement genera inconve-nients socials. Tot això, que aquí hemdesignat amb el nom de realitat social,amb la intenció precisament de contrapo-sar-lo a la realitat econòmica, ha estat desde sempre també en el centre d’interèsdels economistes. N’és una demostració elfet que totes les vuit sessions, la meitat delconjunt de la Jornada, dedicades a la rea-litat social, han estat coordinades per eco-nomistes, bons coneixedors per tant delstemes respectius que tracten, i els seusponents són també en bona part econo-mistes. Les altres vuit sessions de la Jorna-da plantegen temes que com és habitualhan estat proposats per les diferents comis-sions del Col·legi o temes econòmics d’ac-tualitat en aquests moments. Tenim aixídues sessions sobre fiscalitat, dues méssobre temes comptables i quatre sobretemes financer, energètic, capital social icapital humà i la projecció exterior de l’e-conomia catalana.

Si comencem la breu presentació quepodem fer aquí de les sessions de la Jor-nada per les vuit que hem dit que res-ponen al lema general, tenim primer laque porta per títol Avaluació i eficiènciade la despesa pública en política social,en la qual es vol destacar que la limita-ció pressupostària reclama la conveniènciad’avançar en les tècniques d’avaluaciódels programes de despesa social i enl’ordenació de prioritats d’aquests pro-grames en funció de la seva eficiènciaredistribuïdora i la seva equitat. Una altrasessió és L’habitatge social, en la qual,després de constatar com, al llarg ciclealcista actual del sector immobiliari, laproducció d’habitatge social ha estatmolt feble, es proposa reflexionar sobrela provisió d’habitatge assequible i el

paper que en aquest procés han de tenirels operadors públics i privats. Una ter-cera sessió, La pobresa a casa nostra, esplanteja analitzar el fet que, malgrat l’altnivell de desenvolupament de què gau-dim a Catalunya, el percentatge de gentque viu en la pobresa és encara massaalt, i les polítiques socials dutes a termeper les administracions públiques nosempre responen a les demandes bàsi-ques i urgents d’aquests grups de pobla-ció. Una altra sessió toca un temahabitual en la Jornada, l’economia de lasalut, enguany amb el títol El sector far-macèutic, interessos econòmics i socialscontraposats?,en la qual es debatrà sobreel difícil equilibri a aconseguir entre lamillora de l’atenció farmacèutica a lapoblació, la contenció de la despesa far-macèutica pública i el suport a la inno-vació i la competitivitat del sectorfarmacèutic. La cinquena de les sessionssobre temàtica social és la titulada La res-ponsabilitat social de l’empresa, unaqüestió que reclama claredat per desta-car que no es tracta d’un patró fix, quelimita l’actuació de les empreses, sinó unconcepte ample i divers que depèn deltipus d’empresa, del sector d’activitat ide com les empreses lliguin la responsa-bilitat social a l’estratègia de negoci. Elsistema de protecció social de ladependència: reptes i oportunitats és eltítol de la sessió dedicada a analitzar eldesenvolupament a Espanya del nou Sis-tema Nacional de Dependència, ambreferència en particular a la seva articu-lació dins el conjunt més ampli de laprotecció social, als aspectes econòmicsde la seva implantació, a les repercus-sions intergeneracionals i als factorsdeterminants de la seva utilització. Lasessió número set de les dedicades allema de la Jornada es diu Els efectes dela globalització sobre els salaris i les altrescondicions laborals. La globalització hacomportat la formació de mercats dedimensió mundial, les conseqüències delsquals sobre els nivells salarials, sobre lanecessitat de més flexibilitat per adaptar-se a les noves condicions, com també lanecessitat de protecció social als treba-

lladors en un món globalitzat, seran lesqüestions a debatre en aquesta sessió. Ladarrera de les vuit directament relacio-nades amb la realitat social és la queporta per títol Economista, economia icanvi climàtic, en la qual es parteix delfet que el canvi climàtic deixa de ser unefecte sense remei i passa a ser un ele-ment a gestionar, un nou factor de lasocietat, que admet valoració i que fapossible el desplegament d’activitat tantd’empreses com d’administracions i indi-vidus, de forma que la incidència en elritme de canvi climàtic és una responsa-bilitat compartida per tothom.

Les restants vuit sessions de la Jornadas’han destinat a debatre, exposar i reflexio-nar sobre temes d’actualitat, d’importànciaeconòmica o que comporten canvis legis-latius o aspectes innovadors.

Així, la primera sessió d’aquest grup, Cohe-sió i creixement: la importància del capi-tal social i del capital humà, també esrelaciona amb el lema de la Jornada, i esvol reflexionar sobre la importància delcapital humà, de l’ensenyament, i delcapital social, conjunt de valors intangi-bles que es troben en una comunitat(normes, valors, actituds...), pel que fa aldesenvolupament futur d’un territori tanten referència al creixement econòmiccom al seu nivell de cohesió social. Unaaltra sessió, L’energia a Europa: perspec-tives des de Catalunya i Espanya, analit-zarà i debatrà quin ha de ser en el futurel model energètic a Europa, des de laperspectiva de Catalunya i Espanya,tenint en compte que l’energia és la basede la competitivitat de les empreses i delconjunt de l’activitat econòmica. La Pro-jecció a l’exterior de Catalunya: visió dedirectius catalans, la tercera de les ses-sions d’aquest segon bloc, ens ha depermetre conèixer la visió que tenensobre la situació actual catalana, espe-cialment la seva economia, directiuscatalans desplaçats a fora de Catalunya iamb càrrecs de responsabilitat en multi-nacionals de capital estranger, els qualsens exposaran directament els seuspunts de vista en relació amb diversosaspectes econòmics sobre Catalunya enel marc internacional. La quarta sessió,Les innovacions derivades de la implanta-ció de la Directiva de Mercats d’Instru-ments Financers (MIFID), exposarà elscanvis i les innovacions que es produi-ran a conseqüència de la implantació dela MIFID, analitzant el seu impacte tanten els inversors i en les actuacions del’organisme de supervisió, com en lesentitats de crèdits i empreses de serveisd’inversions i en els mercats regulats. Elssistemes de control comptable i la sevarevisió en el cas de les administracionspúbliques es tractarà en la cinquena ses-

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 115

L’interès més alt

Avanç de les sessions de laJornada dels Economistes 2007

sió d’aquesta part, Comptabilitat i audi-toria en el sector públic.

Les tres darreres sessions responen a nousprojectes legislatius en curs. Així, la cator-zena sessió es dedica al Nou Pla de Comp-tabilitat, i, a més d’explicar-nos les líniesbàsiques d’aquesta reforma –que estableixun nou marc comptable més flexible idinàmic inspirat en les normes anglosaxo-nes amb un enfocament de la comptabili-tat més financera, i que pretén incrementarla utilitat dels estats financers en la presade decisions–, s’analitzaran les principalsconseqüències que tindrà per a les empre-ses, tant des del punt de vista financer-comptable com fiscal. La sessió següent,Segon projecte de reforma de l’Impost deSuccessions, ens exposarà les línies mes-tres de la reforma d’aquest impost queactualment està perfilant la Generalitat deCatalunya, comparant-lo amb les regla-mentacions i propostes que altres comuni-tats autònomes de l’Estat espanyol hanadoptat per al mateix tipus impositiu, comtambé ens permetrà conèixer i analitzar lasolució que han aplicat les comunitats quehan decidit deixar sense efecte aquestimpost per continuar satisfent la demandadels ciutadans sense endeutar-se més.Finalment, la darrera sessió es fa una pre-gunta, Quin model d’Agència Tributària cal?Aprofitant que el Parlament de Catalunyaestà tramitant el projecte de Llei de creacióde l’Agència Tributària de Catalunya, lasessió tindrà per objecte debatre la pro-blemàtica generada sobre quin ha de ser elmodel òptim d’Administració Tributàriaper a Espanya.

La Jornada, també, com en anys anteriors,tindrà sessions a les seus territorials delCol·legi a Girona, Lleida i Tarragona. Lade Girona versarà sobre La cultura com amotor econòmic de Girona, la de Lleidadebatrà sobre diversos aspectes de La Llei-da del Futur, i la de Tarragona es presen-tarà amb el títol Mercat immobiliari.Aquestes sessions s’organitzen conjunta-ment amb les respectives facultats.

“Avaluació i eficiència de la despesapública en política social”

Coordinador:Jacint Ros, catedràtic de la Universitat de Barcelona

Els programes de despesa social suposenmés de la meitat de la despesa pública,tant en l’administració central com en laGeneralitat. Se sol demanar un augmentde la despesa social encara inferior, entermes de % PIB a la mitjana europea.

Però el creixement de la despesa públicaen relació al PIB es troba limitat per les res-triccions pressupostàries, la presència d’al-tres finalitats i les condicions d’equilibri.

D’aquí la conveniència d’avançar en lestècniques i els processos d’avaluació delsprogrames de despesa social que hanguanyat protagonisme als darrers temps.

Precisament, el paper dels economistes éscabdal en aquest escenari. Es tracta d’ava-luar l’eficiència de la despesa social versels seus objectius declarats, procedents deles opcions polítiques. És a dir, l’avaluaciócomparada entre programes de l’eficiènciaredistribuïdora i la seva equitat. Una orde-nació de prioritats de programes, ponde-rada pels seus costos respectius, podriaser l’objectiu final de la sessió. Pot ser unabona contribució en el sentit d’“Els eco-nomistes i la realitat social”, lema de laJornada.

Per tractar aquest tema hem convidat coma ponent Guillem López Casasnovas,catedràtic de la Universitat PompeuFabra, i com a panelistes Oriol Homs,director general de la Fundació Centred’Iniciatives i Recerques Europees a laMediterrània (CIREM), Antoni Manresa,catedràtic de la Universitat de Barcelona iJoaquín Trigo, director executiu de Fomentdel Treball.

“L’habitatge social”

Coordinador: Agustí Jover

Des de l’any 1998 fins avui, nou anys, elpaís viu el cicle alcista més llarg del sectorimmobiliari. El gran protagonista d’aques-ta tendència alcista ha estat el mercatfinancer que, amb tipus baixos d’interès,ha permès l’accés a l’habitatge d’àmpliescapes de la població. Aquesta dinàmicadel tipus d’interès s’ha truncat al 2006 ambel canvi de tendència a l’alça, de maneraque si fins fa poc els augments de preuspodien absorbir-se amb baixades del tipusd’interès i /o l’allargament del termini deles hipoteques, avui els increments depreus ja no s’amorteixen i s’ha disparatl’esforç que han de fer les famílies, demanera que, al final del 2006, les dificul-tats a l’accés són equiparables a les del1993.

Durant aquests anys, el mecanisme demercat ha minimitzat el grup d’exclosos al’accés a l’habitatge. També durant aquestperíode, la producció d’habitatge social haestat molt feble. De fet, el principal meca-nisme de foment de la política d’habitatgesocial en el passat havia estat el finança-ment amb condicions més avantatjosesque les de mercat. Això, durant el darrercicle expansiu, ha estat del tot ineficient, ino hi ha hagut recanvi de pilars de la polí-tica d’habitatge. Semblava que el proble-ma de l’habitatge s’havia esfumat. Doncsbé, ara torna a primera plana.

En aquest nou context, un dels problemescentrals és, en primer lloc, com generarhabitatge a un preu assequible. Avui, elpreu ha deixat de ser secundari per passara ser principal, pel fet que el finançamentja no esmorteeix els increments de preu.

Els augments dels preus màxims de venda-lloguer dels habitatges amb protecció oficialels darrers anys en garanteixen, llevat d’al-gunes excepcions, la viabilitat econòmica ifinancera. En tot cas, l’oferta no arrenca, i la

Matí d’11.30 a 13.30 hores

SESSIONS DE TREBALL

poca que aflora s’ofereix a preus màximsamb independència de la naturalesa públicao privada del promotor i amb independèn-cia de si el sòl s’ha obtingut de manera one-rosa o gratuïta.

Davant d’aquesta situació, el Col·legi d’E-conomistes proposa centrar la reflexió enla provisió d’habitatge assequible i en elpaper dels operadors públics i privats.

Apuntem el discurs sobre la provisió quehauria de guiar la sessió:– Les dades disponibles indiquen qui són

els proveïdors d’habitatge assequible i elrègim de promoció, però no es publiquena quins preus de venda/lloguer ofereixenels habitatges. En tot cas, s’apunta al fetque els operadors practiquen els preusmàxims autoritzats, i que es desdibuixa ladiferència que s’hauria d’observar entreoperadors públics i privats.

– Coneixem l’escandall de costos directesde promoció d’habitatge assequible, iels costos indirectes (cost de capital icost d’empresa). Entre aquest sumatori iels preus màxims autoritzats d’HPP hi hauna distància important. Quan unaAdministració rep gratuïtament un sòlresidencial afecte a HPP, per què noajusta el preu de venda de l’habitatge alresultant de l’escandall? Quins condi-cionants impedeixen oferir habitatgeassequible per sota del preu màximautoritzat?

– La llei d’urbanisme de Catalunya obligaels ajuntaments i l’Incasòl a constituir elPatrimoni Públic de Sòl i Habitatge i, através seu, assumir compromisos enmatèria d’habitatge que s’han de reflectiren els comptes anuals de les administra-cions públiques. Les administracionspúbliques incompleixen aquest preceptei eviten passar comptes. Cal una mésgran transparència en els compromisos ien la gestió dels recursos públics desti-nats a l’habitatge.

Per parlar d’aquest tema hem convidatAlfons Thió Ordis, gerent de la FundacióFamília i Benestar Social, Antoni Sorolla,director del Patronat Municipal de l’Habi-tatge de Barcelona, i Joaquim Solé Vilanova,catedràtic d’Economia Política i HisendaPública UB.

“Les innovacions derivades de la implantació de la Directiva deMercats d’Instruments Financers(MIFID)”

Coordinador:Josep Maria Antúnez Xaus, director generalde la Borsa de Barcelona

En aquesta sessió s’exposaran els canvis iles innovacions que es produiran a conse-qüència de la implantació de la MIFID, is’analitzaran els impactes que les esmen-tades innovacions tindran en el mercatfinancer.

Per explicar les novetats i conseqüènciesque per als Mercats Regulats suposarà l’en-trada en vigor de la MIFID, hem convidatcom a ponent Ramón Adarraga Morales,director de coordinació internacional deBolsas y Mercados Españoles (BME), queens parlarà de les obligacions que haurande complir els nous Sistemes Multilaterals deNegociació i els Internalitzadors Sistemà-tics. Ramón Adarraga també es referirà ala Best Execution, que és un dels elementscentrals de la MIFID i que obligarà aadoptar les mesures adients per obtenir elmillor resultat possible en l’execució deles ordres dels clients.

Hem convidat també Óscar Calderón deOya, assessor jurídic de la SecretariaGeneral de la Caixa d’Estalvis i Pensionsde Barcelona (“la Caixa”), que ens expo-sarà els impactes organitzatius que es pro-

duiran en les Entitats de Crèdit i en lesEmpreses de Serveis d’Inversions (ESI’s),tant en la gestió del risc com en la gestiódels conflictes d’interès. Molt especialmentdescriurà les exigències que la MIFIDplanteja en l’àmbit de l’auditoria interna ipel que fa al compliment normatiu i de lesnormes de conducta.

I a continuació, María José Gómez Yubero,directora d’inversors de la Comisión Nacio-nal del Mercado de Valores (CNMV), expli-carà les repercussions per als Inversors i lesactuacions dels Organismes de Supervisióen el nou context de la MIFID.Pel que fa ales mesures de protecció per als inversors,M. José Gómez Yubero esmentarà els nivellsde protecció que la MIFID estableix per acadascuna de les tres categories d’inver-sors (inversors particulars, inversors pro-fessionals i contraparts elegibles). Tambéanalitzarà els nous tests de conveniència id’adequació que caldrà realitzar per conèi-xer el perfil de cada client.

Un dels principals atractius d’aquesta ses-sió és que se celebrarà tot just en finalitzarla primera setmana en la qual haurà entraten vigor la MIFID, per la qual cosa resul-tarà de gran utilitat el col·loqui i el debatentre tots els assistents per posar en comúaspectes i problemes que s’hagin suscitatdurant aquests primers dies d’aplicació,tot procurant trobar solucions a les qües-tions que es plantegin, de manera queseran força interessants les respostes queen aquest sentit puguin donar els ponents.


“Segon projecte de reforma de l’Impost de Successions”

Coordinador:José Ignacio Cornet, economista assessorfiscal

El Govern de la Generalitat està prepa-rant el segon projecte de reforma de l’ac-tual Impost sobre Successions iDonacions. Per les notícies que van arri-bant al Col·legi d’Economistes, semblaque aquest segon projecte queda benlluny de les aspiracions de la majoria delsciutadans, que aspiren a tenir la mateixatributació d’altres autonomies de l’Estat.Cal destacar que l’Impost sobre Succes-sions està cedit totalment a les autonomies,per la qual cosa qualsevol modificació/reducció que s’hi faci pot afectar el benes-tar de les persones que resideixen en laComunitat. D’altra banda, un dels princi-pals motius de la justificació d’aquestsimpostos és que serveixen per redistribuirla riquesa, però en la pràctica, els granspatrimonis no paguen l’impost perquèhan instrumentalitzat diverses formes(societats patrimonials, etc.), que el dei-xen gairebé sense efecte, i aquest és elmotiu que en una gran majoria de comu-nitats hagi quedat reduït substancialment.

La ponència presenta tres objectius:1. D’una banda, estudiar com és la tribu-

tació en la resta de les autonomies del’Estat. Per això s’ha convidat com aponent Jesús Sanmartín, president delRegistre d’Economistes Assessors Fiscals(REAF), que des de fa dos anys realitzaun estudi molt detallat de la comparati-va de l’Impost en les diverses comuni-tats. S’analitza amb detall la gran

diferència que existeix a l’hora d’heretaro de rebre per donació uns béns deter-minats, amb nombrosos exemples on esveu l’import que s’ha de pagar. Com esveurà, hi ha autonomies on les dona-cions d’immobles de pares a fills tot justsuporten tributació; en d’altres, la suc-cessió de pares a fills també es trobagairebé exempta de tributació. A l’últimn’hi ha, entre les quals Catalunya, on gai-rebé no hi ha reduccions d’aquest estil.

2. Un segon objectiu és estudiar com éspossible que autonomies d’un pressu-post semblant al de la Comunitat deCatalunya, com pot ser l’Autonomia deMadrid, han pogut gairebé suprimirl’Impost sense que els pressupostosautonòmics no s’hagin endeutat, essentpossible satisfer les demandes dels ciu-tadans de manera semblant fins almoment de la reforma. Per aquesta raós’ha convidat com a ponent el catedrà-tic d’Economia de la UB AlexandrePadrós, que té estudis sobre la matèriai pot exposar de forma prou clara comes pot aconseguir que els pressupostosquedin substancialment poc afectats, ique no en surtin perjudicades les des-peses.

3. També s’ha convidat com a ponentJosep Maria Dàvila, director generalde Tributs de la Generalitat de Cata-lunya, perquè exposi les grans líniesmestres de la Reforma, contrastant elsseus punts de vista amb les ponènciesanteriors.

4. A l’últim es parlarà de l’Impost en diver-sos països del nostre entorn, analitzantcom és que n’hi ha que l’han suprimit.

“El sector farmacèutic: interessoseconòmics i socials contraposats?”

Coordinador:Joan Ramon Borrell, professor titular de la Universitat de Barcelona

Els darrers deu anys el sector farmacèutica Espanya ha viscut un procés silenciós deprofunda reestructuració. Ara bé, la per-cepció generalitzada és que les reformesno han tingut èxit a aconseguir el difícilequilibri entre la millora de l’atenció far-macèutica a la població, la contenció de ladespesa farmacèutica pública i el suport ala innovació i la competitivitat del sectorfarmacèutic.

Hi ha una percepció generalitzada que elsinteressos econòmics i socials en el sectorsón del tot contraposats, que hi ha unconflicte entre política industrial i políticasanitària. Aquesta sessió té com a objectiudiscutir si aquesta percepció es corresponamb la realitat, o bé si hi ha oportunitatsper a reformes que beneficiïn el benestarsocial. Nous estudis econòmics sobre elsector mostren que els beneficis de lesreformes introduïdes no s’estan traslladantals pacients ni als contribuents, com tam-poc afavoreixen les inversions en recerca,desenvolupament i innovació en produc-tes i serveis en el sector.

La sessió debatrà sobre quines reformesserien necessàries per combinar la milloraen el servei públic d’atenció farmacèutica ialhora la innovació en productes i serveisen el sector dels laboratoris, els distribuï-dors majoristes i les oficines de farmàcia.Per parlar d’aquest tema hem convidat coma ponent David Taguas, director de l’Ofici-na Econòmica del President del Govern,que ens parlarà sobre “Balanç i reptespendents de tres anys de reformes”, icom a panelistes Antonio Cabrales,catedrà-tic de la Universidad Carlos III de Madrid,que parlarà sobre “Conflicte entre políti-ca industrial i sanitària: evidència inter-nacional”, Anna Merino, instructora deCompetència de la Generalitat de Catalun-ya i professora de la Universitat PompeuFabra, que parlarà d’“Els beneficis inci-pients de la competència en el sectorfarmacèutic a Catalunya”, i Jaume Puig,catedràtic de la Universitat Pompeu Fabraque ho farà sobre “Els genèrics a Espanya:una passa endavant i dues enrere”.


“Projecció a l’exterior de Catalunya:visió de directius catalans”

Coordinador:Àngel Hermosilla, secretari general delCEAM

L’objectiu de la sessió és conèixer la visióque tenen sobre la situació actual deCatalunya, especialment la seva econo-mia, directius catalans que desenvolupencàrrecs d’alta responsabilitat en multina-cionals de capital estranger.

El desenvolupament de la sessió tindràdues parts. En la primera es presentaranles principals conclusions del llibre Direc-tius catalans al món: 30 experiències, perpart d’un dels seus autors, Joan MiquelHernàndez, director de l’Observatori deProspectiva Industrial de la Generalitat deCatalunya, el qual hem convidat com aponent. Es posarà de relleu l’importantpaper d’aquests directius, el seu perfil i lesseves opinions sobre els sectors en quèactuen i sobre la indústria en general.

En la segona part de la sessió hem convi-dat com a panelistes Miquel Lladó, presi-dent i director general de Bimbo S.A.España, Jorge Lasheras, president i conse-ller delegat de Yamaha Motor España imembre del Consell d’Administració deYamaha Motor Europe (Barcelona-Espan-ya) i Ramon Ollé, vicepresident executiu deSeiko Epson Corporation i president d’Ep-son Europe (Holanda), de multinacionalsde capital estranger que són representati-ves, els quals exposaran directament puntsde vista sobre l’estat de Catalunya en elmarc internacional, els seus aspectes forts iels febles, com també les perspectives defutur i les actuacions que caldria empren-dre per millorar la seva situació.

“L’energia a Europa: perspectiva des de Catalunya i Espanya”

Coordinador:F. Xavier Mena, economista

Els escenaris de futur del model energèticse situen en la base de la competitivitat deles empreses i del conjunt de l’activitateconòmica a Europa. La sessió s’orientacap a l’anàlisi i el debat, des de la pers-pectiva de Catalunya i Espanya, de qües-tions com ara:– Configuració del model energètic (ener-

gies fòssils primàries, nuclear, biocom-bustibles, eòlica, solar, etc.).

– Seguretat i diversificació del subminis-trament (Orient Mitjà, Algèria, Rússia,etc.).

– Organització industrial del sector(fusions i adquisicions (OPAs), regulaciói competència, etc.).

– Preu de l’energia i competitivitat empre-sarial (eficiència energètica, xarxes dedistribució, inversions, etc.).

– Política energètica comunitària, a Espanyai a Catalunya.

– Sistema energètic i territori (debat nucle-ar, MAT, parcs eòlics, etc.).

– Energia i canvi climàtic.

Per parlar d’aquest tema hem convidat aparticipar com a ponent Maria Teresa Costa,presidenta de la Comissió Nacional de l’E-nergia (CNE), Agustí Maure,director gene-ral d’Energia i Mines de la Generalitat deCatalunya, Antoni Llardén, president d’E-NAGAS, i el professor Antón Costas, ca-tedràtic de Política Econòmica de laUniversitat de Barcelona i president delConsell d’Endesa a Catalunya.

“Nou Pla Comptable”

Coordinador: Juan Luís Domínguez,professor de l’Escola Universitària d’Estudis Empresarials de Barcelona

La reforma i adaptació de la legislaciómercantil en matèria comptable per a laseva harmonització internacional va teniruna primera plasmació en el projecteaprovat pel Consell de Ministres el 5 demaig de 2006.

El següent graó, el va constituir la publi-cació, el 19 de febrer del 2007, per partde l’Institut de Comptabilitat i Auditoriade Comptes, de l’Esborrany del Nou PGC2007, en què es plasmen els criteris i lesregles comptables de futura aplicació.Dita normativa té les seves arrels en lesNIIF adoptades per la Comissió Europea,les quals constituiran una referènciaindefugible per interpretar i aplicar elNou PGC 2007.

Seguint aquest camí, el 22 de març de2007 es va aprovar en el Ple del Congrésla Reforma comptable d’adaptació a lesNIC/NIIF. La reforma i adaptació de lalegislació mercantil en matèria comptableper a la seva harmonització internacionalimplica un canvi important en la normati-va comptable espanyola.

Totes les empreses hauran d’aplicar elNou PGC a partir de l’1 de gener de 2008.El canvi és majúscul, alhora que són normesd’inspiració anglosaxona (neixen de lesNIC/NIIF), amb un enfocament molt finan-cer i que pretenen incrementar la utilitat delsestats financers en la presa de decisions.Així, s’obliga a proporcionar valoracionsde cost i de mercat, a detallar estratègiesfutures (actius mantinguts per a la venda),revelar intencionalitats (inversions ambànim de mantenir fins al venciment, inver-sions amb finalitat especulativa), etc.

Amb el Nou PGC canvien els criteris decomptabilització (leasing), les normes devaloració (permutes a valor raonable,


deutes a cost amortitzat), els conceptesbàsics (en l’actiu poden figurar béns queno són propietat de l’empresa, accions delcapital social que formen part del passiuexigible), desapareixen les despesesamortitzables i sorgeixen els actius biolò-gics i les inversions immobiliàries, etc.

Els comptes anuals inclouran dos nousdocuments: l’estat de canvis del patrimoninet (ECPN) i l’estat de fluxos d’efectiu.L’ECPN reflecteix la variació que ha expe-rimentat el patrimoni net durant l’exercici,una informació de molt interès ja que, amés de la variació dels fons propis, en elNou PGC hi haurà despeses i ingressosque s’imputen directament a patrimoninet –nous grups de comptes 8 i 9–, sensepassar pel compte de resultats. El formatdel compte de pèrdues i guanys abando-na la tradicional separació d’una columnade despeses i una altra amb els ingressos,però ara serà en cascada, en una únicacolumna. I les exigències d’informació enla memòria augmenten considerablement.

Un canvi d’aquesta envergadura suposaun desafiament per als professionals rela-cionats amb la comptabilitat. Així, caldràestablir nous sistemes d’informació tenintpresent que el nou marc comptable seràmés flexible i més dinàmic que l’actual, laqual cosa requerirà actualitzacions conti-nuades.

Amb l’ànim de mostrar les novetats ques’acosten per a l’exercici 2008 s’ha convi-dat com a president ponent Juan RamónGonzález, president de l’Institut de Comp-tabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC),que ens mostrarà visions complementàriesde la reforma amb experiència professio-nal i rigor acadèmic, i com a ponentsMiguel Freire, Business Process Controllerper als mercats emergents del Grup Novar-tis, Francesc Gómez, professor de la Uni-versitat Autònoma de Barcelona, i JosepBorràs, soci de Fide Fiscal, S.L.

“Cohesió i creixement: la importànciadel capital social i del capital humà”

Coordinador:Jordi Pons, catedràtic de la Universitat de Barcelona

L’objecte de la sessió de treball consisteixa analitzar la importància que tenen elcapital social i el capital humà per aldesenvolupament futur d’un territori, tantpel que fa al seu ritme de creixementeconòmic com al seu nivell de cohesiósocial.

L’impacte del capital humà –nivell de for-mació dels ciutadans– sobre la competiti-vitat de l’economia i el reforçament de lacohesió social ha estat a bastament tractaten la literatura econòmica. En canvi, elpaper del capital social com a generadorpotencial de riquesa, benestar i cohesiódins d’un territori ha rebut menys atenciódels economistes.

La definició més coneguda de capitalsocial és la de Putman, que entén que ésel conjunt de factors intangibles (valors,normes, actituds, confiança i xarxes) quees troben dins d’una comunitat i que faci-liten la coordinació i la cooperació perobtenir beneficis mutus. Per la seva part,Fukuyama defineix el capital social comuna expectativa que sorgeix dins d’unacomunitat de comportament normal,honest i cooperatiu, fonamentat en nor-mes comunes, compartides per tots elsmembres d’aquesta comunitat. D’altrabanda, altres autors, com per exempleWoolcock, posen l’èmfasi en la forma enla qual interactuen i s’autoorganitzen elsagents econòmics i socials d’un determi-nat territori per generar desenvolupamenti creixement econòmic.

En definitiva, el capital social subratlla elvalor de les relacions socials i el paper dela cooperació, com també la confiança pergenerar un major creixement econòmic imillorar la cohesió entre els habitants d’unterritori. Un clar exemple de capital sociali de compromís amb la comunitat, que estractarà específicament en la sessió, sónles cooperatives.

Per parlar d’aquest tema hem convidatcom a ponents Ramon Bagó, president delGrup SERHS, Àngel Castiñeira, del depar-tament de Ciències Socials d’ESADE iÀngel de la Fuente, de l’Institut d’AnàlisiEconòmica-CSIC.

“Comptabilitat i Auditoria en el sectorpúblic”

Coordinador: Adrià Royes, economista de Horwath Plm Auditores, S.L.

L’objectiu d’aquesta jornada és tractarsobre diferents sistemes de control comp-table de l’Administració Pública. I ho trac-tarem amb uns quants experts.

Per parlar d’aquest tema hem convidat aparticipar, com a ponents, Beatriu Ortegade la Sindicatura de Comptes, Ferran Bayode la Diputació de Barcelona, i Pere LluísFos, auditor de sector públic de DS Advo-cats i Economistes.

La ponència de Beatriu Ortega versaràsobre la fiscalització de les universitats iempreses públiques, de la qual és encarre-gada en la Sindicatura de Comptes. L’ob-jectiu és donar a conèixer l’abast de lesfiscalitzacions realitzades per la Sindicaturaen aquests àmbits, enfocament dels tre-balls, àrees de risc, materialitat, planteja-ment dels informes, etc. A més, s’explicaranles diferències entre la fiscalització de lesuniversitats, que inclou aspectes econòmicsi financers, i les empreses públiques.

La ponència de Ferran Bayo se centraràen el paper de les administracions localsde segon nivell en l’acompliment de lesfinalitats de gestió, control, anàlisi i divul-gació atribuïdes al Sistema d’InformacióComptable de les entitats locals. En aquestsentit, es pretén discutir sobre el marcnormatiu, la transparència en la informa-ció cap als ciutadans, la capacitat enrecursos humans i materials de les corpo-racions locals o el paper de les adminis-tracions de segon nivell.

Finalment, Pere Lluís Fos se centrarà en elsistema d’ajuts i subvencions europees i elrol que desenvolupen empreses privadesd’auditoria en aquest tema.

Amb aquestes ponències i els debats quees puguin suscitar es podrà avançar en unmillor coneixement dels comptes públics idels mecanismes de control i fiabilitat d’a-questa informació per millorar l’eficiènciai l’eficàcia de l’Administració Pública.


Tarda de 16.00 a 18.00 hores

SESSIONS DE TREBALL

“Quin model d’Agència Tributària cal?”

Coordinador:Ricard Viña, economista assessor fiscal

La sessió té per objecte debatre sobre laproblemàtica generada envers el modelòptim d’Administració Tributària.

El CES (Consejo Económico y Social) hapresentat recentment un treball d’investi-gació sobre coresponsabilitat fiscal ifinançament dels serveis públics fonamen-tals. En una de les propostes recollides perl’estudi, dirigit pel professor Antonio Cayón,es diu que en l’Agència Estatal d’Adminis-tració Tributària s’han d’intensificar tots elsmecanismes que propicien la participacióautonòmica, tant en els nivells decisoriscom en els de gestió.

L’estudi és de l’opinió que mitjançant lacoresponsabilitat fiscal s’ha d’obtenir unpoder financer propi dels diferents nivellsde Govern (estatal, autonòmic i local) demanera que els ciutadans puguin perce-bre amb claredat quin és l’ens públic queli exigeix la seva contribució i de qui repels serveis de què gaudeix.

Atès que s’acaba de presentar en el nostrepaís, al Parlament, el Projecte de Llei decreació de l’Agència Tributària de Cata-lunya, és oportú debatre sobre si:– ¿Hi ha d’haver una gestió tributària com-

partida Estat – Comunitats Autònomes?¿Una Administració Tributària Única? O bé,¿una Administració Tributària Autònoma?

És una realitat social inequívoca que l’Ad-ministració Tributària i la Política Fiscalestan relacionades. De fet, l’AdministracióTributària executa i gestiona el que haestat dissenyat per la política tributària.Però, malgrat això, la política fiscal, queforma part de la Política Econòmica, ésresponsabilitat del Govern i, per tant, dis-cutible i negociable parlamentàriament.En canvi, l’Administració Tributària és res-ponsabilitat del conjunt de la societat civil,tant a nivell estatal com autonòmic i local.En aquest escenari és obvi que la societatcivil té quelcom a dir. Ja Adam Smith soste-nia que la tributació s’havia de caracteritzarper la igualtat de tracte entre els ciutadans, lacertesa sobre la seva aplicació i la conve-niència socioeconòmica, per a la qual cosa ésessencial l’eficiència en la seva administració.

Per parlar d’aquest tema s’han convidatcom a ponents Josep Costa, director delPrograma de Reforma de l’AdministracióTributària de Catalunya, Fernando DíazYubero, director del Departament d’Orga-nització, Planificació i Relacions Institu-cionals de l’AEAT, Josep Maria Duran,professor de la Universitat de Barcelona iValentí Pich, economista assessor fiscal.

“Responsabilitat social de l’empresa”

Coordinador:Joan Fontrodona, departament d’ÈticaEmpresarial de l’IESE

Aquests darrers anys es parla molt de laResponsabilitat Social de l’Empresa. Lesperspectives que les empreses adopten iles activitats que duen a terme per com-plir la seva responsabilitat social són moltvariades. En molts casos depèn del tipusd’empresa, del sector en què es treballa itambé de la mesura que les empreses lli-guin la responsabilitat social a la sevaestratègia de negoci.

Així, en aquesta sessió intentarem posaruna mica de claredat en el significat de laRSE i en la seva rellevància per a l’empre-sa. Ho farem, en primer lloc, presentantun marc conceptual de la RSE per establirles bases de diàleg: què és la RSE, quinesdimensions integra, quines activitatsinclou. Després veurem exemples d’em-preses que treballen en la RSE des deperspectives molt diverses.

Els objectius d’aquesta sessió són, per unabanda, sensibilitzar sobre el paper de laRSE en l’activitat empresarial i donar crite-ris sobre el significat de la RSE, i, per altrabanda, veure com la RSE no és un patrófix que limiti l’actuació de les empreses,sinó un concepte ample i divers que per-met a les empreses trobar-s’hi còmodes iadaptar-lo a la seva visió de negoci.

Per parlar d’aquest tema des del punt devista del Marc Conceptual: “Govern i Res-ponsabilitat Social de les Empreses”, hemconvidat com a ponent José Miguel Rodrí-guez, de la Universitat de Valladolid imembre de la Comissió de RSC d’AECA, icom a panelistes Xavier Carbonell, direc-tor de RSC de Mango, Carmen Picot,directora de RSC de Consum i Àngel Pes,sotsdirector general de Reputació Corpora-tiva de La Caixa, que tractaran sobre lesExperiències Empresarials.

“El sistema de protecció social de ladependència: reptes i oportunitats”

Coordinador:David Casado, professor de la UniversitatPompeu Fabra

L’objectiu de la taula consisteix a analitzarels reptes i les oportunitats que planteja eldesenvolupament a Espanya del nou Siste-ma Nacional de Dependència. En primerlloc, per situar les intervencions posteriors,la taula s’iniciarà amb una ponència intro-ductòria del moderador que analitzarà elpaper del SND dins del conjunt més ampli dela protecció social, tot discutint els aspectesintergeneracionals que la seva posada enmarxa comporta des del punt de vista delsingressos i les despeses públiques. Els pane-listes, per la seva part, analitzaran diversesqüestions específiques en les seves inter-vencions:

a) el paper de les hipoteques inverses ialtres instruments en el finançament delsserveis d’atenció a la dependència;

b) l’impacte econòmic de la posada enmarxa del nou SND i les previsions sobrela possible evolució de la seva sostenibili-tat financera; i, finalment,

c) els factors determinants de la utilitzaciódels serveis d’atenció a la dependència,públics i privats, tant a Espanya com enaltres països de la Unió Europea.

Per parlar d’aquest tema hem convidat aparticipar com a ponents José María Labe-aga, Investigador de La Fundación deEstudios de Economía Aplicada (FEDEA),catedràtic d’Economia de la UNED, JoanGil, professor titular del Departament deTeoria Econòmica de la Universitat deBarcelona i membre del Centre d’AnàlisiEconòmica i de les Polítiques Socials(CAEPS), i Sebastià Sarasa, professor titu-lar del Departament de Ciències Políti-ques i Socials de la Universitat PompeuFabra.


“Els efectes de la globalització sobre els salaris i les altres condicionslaborals”

Coordinador:Jordi Caballé, catedràtic de la UniversitatAutònoma de Barcelona

Un fenomen com el de la globalitzacióeconòmica, entesa com la tendència delsmercats i de les empreses a estendre’s perassolir una dimensió mundial que sobre-passa les fronteres nacionals, ha de tenirevidentment conseqüències molt impor-tants sobre el món del treball. La globalit-zació de les empreses va acompanyada,com no pot ser de cap altra manera, de laglobalització dels factors productius i, pertant, de la mà d’obra. Com a primera dadaque il·lustri la importància dels efectessobre el mercat de treball de la globalitza-ció, podem aportar la de l’informe del’OCDE per la seva cimera de la primave-ra del 2007, segons el qual el pes delssalaris en el PIB dels països industrialitzatsha disminuït en set punts des del principidel 1980. Davant d’un canvi d’aquestamagnitud, el Col·legi d’Economistes deCatalunya ha volgut dedicar una sessió dela Jornada dels Economistes a analitzar elsefectes de la globalització sobre el mónlaboral i, en particular, sobre l’evoluciódels salaris.

S’ha dit que la paraula globalització és lamés utilitzada del segle XXI. Aquest feno-men econòmic és vist per alguns com unapart d’un fenomen més ampli fruit de lacreixent interdependència entre els dife-rents països que els porta a unificar mer-cats, societats i costums. Aquesta unificacióprovoca transformacions globals en l’en-torn econòmic, ja que els procedimentsproductius i els moviments de capital dei-xen d’estar localitzats als països i passen atenir com a marc de referència tot el pla-neta. El resultat d’aquest procés és la inte-gració de les diferents economies nacionalsen un sol gran mercat mundial. Per tant,aquest procés de globalització es tradueixen un importantíssim creixement delcomerç internacional i de les inversionstransnacionals, acompanyat de la caigudade les barreres aranzelàries i la progressivaliberalització i desregulació del comerç i lesinversions.

La integració de països com la Xina, l’Ín-dia i els de l’Europa de l’Est dins de l’eco-nomia global de mercat, com també elcreixement de la població mundial, ha fetque l’oferta de mà d’obra s’hagi multipli-cat per quatre els últims vint-i-cinc anys.Aquest augment en la força laboral pres-siona indubtablement els salaris per càpi-ta a la baixa. Com que les empreses en unmón globalitzat poden moure la seva acti-vitat productiva lliurement, la tendència és

traslladar la producció als països quetenen una mà d’obra més barata. Tot iaixí, aquest fenomen de deslocalització eslimita al sector manufacturer o secundari,un sector en retrocés en les economiesmés desenvolupades com a creador devalor afegit. A més, segons el mateix infor-me de l’OCDE, la producció de les empre-ses dels països industrialitzats que estàdeslocalitzada representa només un 5%del seu PIB i, en particular, als EUA i elJapó no supera el 3%. En canvi, lesempreses industrials dels països desenvo-lupats sí que es beneficien més de l’incre-ment de mà d’obra que comportal’arribada massiva d’immigrants a aquestspaïsos. D’altra banda, una de les tendèn-cies que s’apunta és que l’arribada d’im-migrants afectarà en el futur principalmentel sector de serveis, com ja està passant enles activitats relacionades amb el serveidomèstic o els serveis assistencials.

L’impacte negatiu de la globalització sobreels salaris dels països desenvolupats, quees tradueix en la ja esmentada reducció deset punts de pes sobre el PIB els últimsvint-i-cinc anys, fruit dels anteriors pro-cessos de deslocalització i d’arribada d’im-migrants, té l’altra cara de la moneda en lasituació dels salaris en els països emer-gents. L’adopció de modernes tecnologiesper part d’aquests països ha permès aug-mentar la productivitat dels seus treballa-dors, i això ha provocat que els salarishagin crescut d’una manera espectacularals països emergents.

L’impacte sobre els salaris i les altres con-dicions laborals de la globalització no esdistribueix de manera uniforme sobre tots

els treballadors. Atès que la part mésimportant del conjunt dels treballadorsimmigrants està formada per personesamb un nivell de qualificació baix, l’im-pacte negatiu sobre els salaris es concen-tra sobre els treballadors dels païsosindustrialitzats que també estan poc quali-ficats. De fet, podem aplicar aquest argu-ment a escala mundial, ja que l’incrementde la mà d’obra mundial s’ha produïtquasi exclusivament en el grup de treba-lladors menys qualificats. La qualificacióde la mà d’obra no és solament necessà-ria si es volen utilitzar les tècniquesactuals de producció que les modernestecnologies d’informació i comunicacióposen al nostre abast, sinó que també ésun mitjà per poder fer front als canvisfuturs en les tècniques productives quesacsejaran el món econòmic i el productiucada vegada amb més freqüència. Aquestcontinu canvi tecnològic també fomentaque la distància entre els sous dels treba-lladors qualificats i els no qualificats tinguitendència a augmentar de manera persis-tent els últims anys. Tot i així, hi ha unabranca de l’anàlisi econòmica que haapuntat que el canvi tecnològic és, enmolt casos, el resultat de les característi-ques de l’oferta de mà d’obra. Així doncs,d’acord amb aquest corrent de pensa-ment, algunes noves tècniques producti-ves, com ara el desenvolupament d’algunssectors, com el sector comercial, podenser el fruit d’aprofitar l’abundància de màd’obra no qualificada.

Davant de la globalització econòmica quepermet a les empreses respondre demanera molt flexible als canvis de l’entorneconòmic i a les fluctuacions cícliques de


l’economia, als treballadors no els quedaaltre remei que adquirir també una cultu-ra de flexibilitat que els permeti adaptar-se a aquests canvis. No cal dir que elspoders públics han de vetllar per millorarl’accés a l’educació i a la formació delstreballadors actuals i futurs. L’educació, encontra del que es pugui pensar, en lloc deser molt aplicada i específica per a tasquesmolt concretes, hauria d’educar en la cul-tura del canvi i de la ràpida resposta a lesnoves realitats i necessitats. És a dir, hau-ria de donar instruments que permetintenir mà d’obra flexible i adaptable. Amés, la formació continuada per a l’apre-nentatge de noves tècniques hauria de serl’instrument clau per permeti que els tre-balladors es puguin ajustar als nous pro-cessos productius.

Un altre aspecte que s’ha de mencionar ésel que es refereix a la protecció social delstreballadors en un món globalitzat. No caldir que l’arribada de treballadors immi-grats significa també una pressió competi-tiva envers la no aplicació de certesclàusules socials a aquests treballadors i,per simpatia, a la resta de treballadorsautòctons. Per altra banda, les condicionslaborals del països emergents són actual-ment molt diferents a les dels païsosdesenvolupats (especialment, dels de laUnió Europea). Cal que ens preguntem,doncs, si estem davant d’un fenomen tran-sitori o permanent. Encara no sabem si lescondicions laborals dels països emergentsaniran millorant i s’acabaran igualant a lesdels països més industrialitzats, de mane-ra que fenòmens com el dumping socialdesapareixeran o, al contrari, acabaranessent una nova realitat que la globalitza-ció imposarà sobre el món laboral.

La sessió de la Jornada dels Economistesdedicada a aquestes qüestions intentaràfer una radiografia de l’evolució dels sala-ris i de les condicions laborals com a con-seqüència de la globalització al món, aEspanya i a Catalunya. Comptarem en lasessió amb experts acadèmics que enspresentaran les dades objectives i lestendències més rellevants del fenomenque dona títol a la sessió, per això hemconvidat com a ponent Juan FranciscoJimeno, cap de la Divisió d’Investigaciódel Servei d’Estudis del Banc d’Espanya.Intentarem també il·lustrar amb exemplesconcrets els efectes sobre les condicionslaborals de la internacionalització de l’e-conomia i de la creixent mobilitat de lespersones, mitjançant la intervenció, com apanelista, de Ramon d’Alós-Moner, profes-sor de l’Escola d’Estudis Empresarials deSabadell.

Comptarem també en la sessió amb unrepresentant d’una empresa molt activa enels mercats internacionals perquè ens

expliqui com s’enfronten aquestes empre-ses a la creixent competència típica d’unaeconomia oberta i mundialitzada, a lesnoves oportunitats de negoci vinculades al’aparició de nous mercats per als seusproductes i a la possibilitat de localitzaractivitats productives en països emer-gents, com és Ramon Asensio, director deRecursos Humans de Roca Sanitarios, SA,que hem convidat com a panelista. Evi-dentment, la resposta empresarial aaquests nous desafiaments que imposa laglobalització econòmica ha de tenir unesconseqüències molt importants sobre l’or-ganització del treball dins de l’empresa isobre la retribució de la mà d’obra.

Finalment, també comptarem en aquestasessió amb un consultor en l’àmbit de cre-ació de noves empreses que aprofitin lesnoves possibilitats de negoci que compor-ta la globalització, com també en l’àmbitde la reestructuració d’empreses per ferfront a noves demandes de productes odavallades d’activitat en antigues línies deproducció, com és el cas de FernandoIglesia, vicepresident de MOA BPI Directi-vos, convidat com a panelista. Aquestesreestructuracions empresarials van acom-panyades quasi sempre per un redimen-sionament de la plantilla de treballadors,per un canvi en la composició d’aquestaplantilla i per activitats de formació dirigi-des a treballadors i executius de l’empresaa reestructurar. L’èxit d’aquesta reestructu-ració serà determinat en definitiva pelgrau d’adaptació a la nova realitat que laglobalització ha imposat a l’entorn econò-mic en el qual l’empresa desenvolupa laseva activitat.

“Economista, economia i canvi climàtic”

Coordinador:Josep Maria Salas, professor de la UniversitatAutònoma de Barcelona

El canvi climàtic esdevé un ingredient del’entorn a considerar. Deixa de ser unefecte sense remei a ser un element a ges-tionar, un nou factor de la societat queadmet valoració i que fa possible el des-plegament d’activitats tant d’empresescom d’administracions i individus, demanera que la incidència en el ritme delcanvi climàtic és una responsabilitat com-partida per tothom.

L’economia, en tant que ciència social, ésreceptora d’aquesta percepció de la socie-tat, i estudia per donar resposta eficient alsreptes que planteja. Tanmateix, els econo-mistes i el Col·legi d’Economistes reflexio-nen al voltant de les implicacions en lesactivitats pròpies d’aquest fenomen i laseva implicació social.

Fruit d’aquestes reflexions es proposa lasessió, en la qual es fan públiques lesaportacions de les comissions del Col·legial document elaborat per l’Oficina deCanvi Climàtic de la Generalitat de Cata-lunya.

Per parlar-ne hem convidat com a ponentPeter Sweatman, responsable de ClimateChange Capital a Espanya i Portugal.

Pàg. 12

“La pobresa a casa nostra”

Coordinador:Arcadi Oliveres, professor de la UniversitatAutònoma de Barcelona

Malgrat el notable nivell de desenvolupa-ment de què gaudim a Catalunya, lapobresa, des d’una òptica estadística, afec-ta aproximadament un 17% de la població.Les raons són diverses, però en podemdestacar la desocupació, la precarietatlaboral i les baixes pensions. Acompanyantla pobresa clàssica (rodamons, món rural,ancians amb rendes baixes, etc.) n’hansorgit noves formes (famílies monoparen-tals, determinats grups d’immigrants, jovessense accés a primeres feines, etc.).

Per altra banda, les polítiques socials dutesa terme per les administracions públiquesno sempre responen a les demandes bàsi-ques i urgents d’aquests grups de població,de manera que es troba en funcionamentuna important xarxa d’entitats i organitza-cions no governamentals que assumeixentasques de substitució.

Si la raó de ser de l’economia és l’adminis-tració dels recursos per satisfer les necessi-tats humanes, és inevitable que les jornadesdels economistes catalans dediquin a aquestfet una part de la seva atenció.

I així s’intentarà de dur a terme en unasessió de treball que presentarà unapanoràmica de la situació mitjançant unaponència general en la qual hem convidata participar com a ponent el professorJoan Subirats, catedràtic de la UniversitatAutònoma de Barcelona, que s’aproparàtambé a diferents aspectes de l’economiasocial; les reivindicacions bàsiques delsafectats, i les accions assistencials mit-jançant les aportacions com a panelistesde la síndica de Greuges de Barcelona,Pilar Malla, del periodista i escriptor iexdiputat del Parlament de Catalunya,Àlex Masllorens i del director de Càritasde Barcelona, Jordi Roglà.

“Els economistes i la realitat social”8 de novembre de 2007, Hotel Fira Palace

MATÍ de 11.30 a 13.30 h

“Avaluació i eficiència de la despesa pública en política social”Coordinador: Jacint Ros, catedràtic de la Universitat de Barcelona

“L’habitatge social”Coordinador: Agustí Jover, economista

“Les innovacions derivades de la implantació de la Directiva de Mercatsd’Instruments Financers (MIFID)”Coordinador: Josep Maria Antúnez Xaus, director general de la Borsa de Barcelona

“Segon projecte de reforma de l’Impost de Successions”Coordinador: José Ignacio Cornet, economista assessor fiscal

“El sector farmacèutic: interessos econòmics i socials contraposats?”Coordinador: Joan Ramon Borrell, professor titular de la Universitat de Barcelona

“Projecció a l’exterior de Catalunya: visió de directius catalans”Coordinador: Àngel Hermosilla, secretari general del CEAM

“L’energia a Europa: perspectiva des de Catalunya i Espanya”Coordinador: F. Xavier Mena, economista

“Nou Pla Comptable”Coordinador: Juan Luís Domínguez, professor de l’Escola Universitària d’EstudisEmpresarials de Barcelona

TARDA de 16.00 a 18.00 h

“Cohesió i creixement: la importància del capital social i del capital humà”Coordinador: Jordi Pons, catedràtic de la Universitat de Barcelona

“Comptabilitat i Auditoria en el sector públic”Coordinador: Adrià Royes, economista de Horwath PLM Auditores, S.L.

“Quin model d’Agència Tributària cal ?Coordinador: Ricard Viña, economista assessor fiscal

“Responsabilitat Social de l’Empresa”Coordinador: Joan Fontrodona, departament d’Ètica Empresarial de l’IESE

“El sistema de protecció social de la dependència: reptes i oportunitats”Coordinador: David Casado, professor de la Universitat Pompeu Fabra

“Els efectes de la globalització sobre els salaris i les altres condicions laborals”Coordinador: Jordi Caballé, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona

“Economista, economia i canvi climàtic”Coordinador: Josep Maria Salas, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona

“La pobresa a casa nostra”Coordinador: Arcadi Oliveres, professor de la Universitat Autònoma de Barcelona

GIRONA“La cultura com a motor econòmic de Girona”Dimarts 6 de novembre de 2007, a les 18.30 hores a la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de GironaCoordinadors: Modest Fluvià, professor de la Universitat de Girona

Manel Serra, professor de la Universitat de GironaLLEIDA“La Lleida del futur”Dimarts 6 de novembre de 2007, a les 19 horesa la facultat de Dret i Economia de la Universitat de LleidaCoordinador: Josep Maria Riu, economista

TARRAGONA“Mercat immobiliari”Dimarts 6 de novembre de 2007, a les 18 horesa la facultat de Ciències Econòmiques de la Universitat Rovira i VirgiliCoordinadors: Fernando Campa, vocal president del Col·legi d’Economistes

de CatalunyaLluís Escatllar, economista

Pàg. 13

L’estabilitat de les expectatives i de laconfiança dels col·legiats sobre la situa-ció econòmica de Catalunya ha estat latònica dominant els darrers mesos, si bés’observa un empitjorament en compa-ració amb l’enquesta del mes de febrer.

Un 55,9% dels col·legiats que responen al’enquesta apunta que la situació actualde l’economia catalana és igual que fa unany, mentre que un 32,8% considera queés pitjor i un 11,1% que és millor. Predo-mina el col·lectiu que opina que la situa-ció econòmica present no és diferent a lade fa un any, però, això no obstant, s’haproduït un increment en la proporciódels economistes que creu que ha empit-jorat i, paral·lelament, un descens delsqui assenyalen que ha millorat.

En concret, el percentatge de col·legiatsque opina que la situació actual és pitjorque la de fa un any s’ha incrementat res-pecte a l’enquesta del mes de febrer en4,9 punts, mentre que el percentatge delsqui creuen que la situació ha millorat hadisminuït en 4,5 punts, alhora que la pro-porció dels qui consideren que la situa-ció no ha variat s’ha mantingut estable.

Aquest panorama contrasta amb la millo-ra registrada en les dues enquestes pas-sades. Tanmateix, tot i l’empitjoramentexperimentat, el panorama econòmicactual és un dels més favorables des del’any 2001.

Com és tradicional, la valoració que fanels col·legiats sobre la seva situacióeconòmica personal és més positiva quela que realitzen sobre l’estat de l’econo-mia en general. Una proporció notabledels qui han contestat estima que la sevasituació es manté estable en l’actualitat enrelació a un any enrere, i destaquen elsqui apunten que és millor per sobre delsqui assenyalen el contrari. Un 56,8% delsenquestats opina que la situació actual dela seva economia personal és igual que faun any, un 25,8% opina que és millor, iun 17,3% creu que és pitjor. Els darrersmesos s’ha produït un empitjorament enel panorama de l’economia particular delscol·legiats, atès que el percentatge delsqui consideren que la seva situació per-sonal és ara més positiva que un anyenrere s’ha reduït 0,8 punts percentuals(26,6% en l’enquesta del mes de febrer),a l’igual que els qui apunten que la situa-


Reproduïm les principals conclusions de la primera deles enquestes de situació econòmica corresponent al’any 2007, Situació Econòmica, Primavera 2007,que entre el 9 i el 24 de maig tots els col·legiats vanpoder contestar mitjançant la pàgina web del Col·legi(a la web http://www.coleconomistes.com també tro-bareu el text complet de l’informe).

En aquesta edició, un total de 972 col·legiats han contes-tat l’enquesta (15,7% sobre la població total), distribuïtsde la manera que es detalla. Segons la seva condició labo-ral, assalariats: 49,6%, empresaris i/o treballadors percompte propi: 42,8% i aturats/jubilats: 7,6%. Segons el sec-tor d’activitats, serveis: 84,5% (serveis a empreses i parti-culars: 49,7%), indústria: 10,1%, i construcció: 5,1%.

A manera de titular podem dir: Els darrers mesos lesexpectatives i la confiança dels col·legiats sobre la situa-

ció econòmica denoten un estancament, però s’anticipa una inflexió baixista cap al final de l’any. D’altra banda, un89,4% dels col·legiats opina que s’hauria de modificar l’Impost de Successions, com en altres indrets d’Espanya.

Estat actual de l’economia

Situació econòmica (primavera 2007)

ció no s’ha modificat, que ha davallat en1,8 punts (58,6% al febrer). Per la sevabanda, s’ha incrementat en 2,7 punts per-centuals la proporció dels qui assenyalenque la seva situació econòmica ha empit-jorat (14,6% al febrer).

Per últim, l’índex de confiança dels eco-nomistes –que sintetitza el sentimentdels col·legiats davant de la situacióeconòmica general, tenint present unagran diversitat de factors (evolució delPIB, clima polític, inflació, preu delpetroli…)– ha continuat millorant lleu-gerament els darrers mesos, tant pel quefa a l’economia de Catalunya com pelque fa a la del conjunt d’Espanya. L’e-conomia estatal segueix rebent unamillor valoració que la catalana, com haestat tradicional els últims tres anys imés. Es puntua amb un 5,48 sobre untotal de 10,00 l’economia espanyola iamb un 5,28 la del Principat, mentre queen la passada enquesta els valors foren,respectivament, d’un 5,45 i d’un 5,25. Lamillora en ambdós índexs ha estat simi-lar, per la qual cosa el diferencial entreels indicadors no ha experimentat can-vis els darrers mesos.


Situació econòmica catalana“Creus que la situació actual de l’economia catalana és ara millor, igual o pitjor que fa un any?”

Situació % de col·legiatseconòmica 2007 2006 2005 2004 2003catalana Juny Feb. Oct. Juny Feb. Oct. Juny Feb. Oct. Juny Feb. Oct. Tendència

Millor 11,1 15,6 13,1 9,0 10,8 11,4 5,8 9,4 7,3 7,8 13,3 12,2

Igual 55,9 55,9 51,8 55,7 49,5 49,9 47,3 51,5 47,9 50,0 48,8 55,6

Pitjor 32,8 27,9 34,5 35,0 39,0 38,2 46,1 38,3 44,1 41,5 37,6 30,8

No tenen opinió 0,2 0,6 0,6 0,3 0,7 0,5 0,8 0,8 0,7 0,7 0,3 1,4

TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0(núm. derespostes) (972)(1.027)(1.044) (933) (867) (856) (853) (940) (943) (885) (777) (734)

Situació econòmica personal“Creus que la teva situació econòmica personal és ara millor, igual o pitjor que fa un any?

Situació % de col·legiatseconòmica 2007 2006 2005 2004 2003personal Juny Feb. Oct. Juny Feb. Oct. Juny Feb. Oct. Juny Feb. Oct. Tendència

Millor 25,8 26,6 23,5 26,2 23,6 27,0 23,9 24,0 24,1 25,0 27,6 24,9

Igual 56,8 58,6 58,7 57,2 57,7 54,8 57,7 57,0 58,2 57,3 55,9 58,1

Pitjor 17,3 14,6 17,0 16,4 18,3 18,0 18,0 18,8 17,6 17,6 16,1 16,4

No tenen opinió 0,1 0,2 0,8 0,2 0,4 0,2 0,4 0,2 0,1 0,1 0,4 0,6

TOTAL 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0(núm. derespostes) (972)(1.027)(1.044) (933) (867) (856) (853) (940) (943) (885) (777) (734)

5

5,4

5,8

6,2

6,6

Economia catalana Economia espanyola

6,59 6,34

6,06 5,876,19

6,03

5,74

Desviació estàndard relativa a l'economia catalana (juny 2007): 1,6Desviació estàndard relativa a l'economia espanyola (juny 2007): 1,6

5,70

5,34

valo

raci

ó 0

-10

Oct. 01(resultats)

Febr. 02(resultats)

Juny 02(resultats)

Oct. 02(resultats)

Febr. 03(resultats)

Juny 03(resultats)

5,60

5,37

Oct. 03(resultats)

Febr. 04(resultats)

5,72

5,62

5,86

5,66

Juny 04(resultats)

5,56

6,03

Oct. 04(resultats)

5,43

5,99

5,74

Febr. 05(resultats)

Febr. 06(resultats)

5,91

5,41

5,92

5,29

Juny 05(resultats)

5,95

5,42

Oct. 05(resultats)

6,08

5,51

Juny 06(resultats)

5,89

5,59

Oct. 06(resultats)

5,41

Febr. 07(resultats)

5,20

5,45

5,25

Juny 07(resultats)

5,48

5,28

Situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola“Valora de 0 a 10 l’actual situació de l’economia catalana i de l’economia espanyola (0 = molt dolenta; 10 = molt bona)”

Millor Igual

Pitjor No tenen opinió

% de col·legiats

0,1

56,8

17,3 25,8

Millor Igual

Pitjor No tenen opinió

% de col·legiats

0,2

55,9

32,811,1

L’estat de les infraestructures i comunica-cions ha continuat essent el principal pro-blema de l’economia catalana, però s’haincrementat la preocupació per l’evolucióde la cotització entre el dòlar i l’euro.

Com és tradicional, segons els col·legiats elproblema més important que té l’economiacatalana és l’estat de les infraestructures icomunicacions, tal com apunten més de tresde cada quatre (77,7%). Segueix la preocu-pació per la manca de reformes estructurals,citada per un 54,0% dels qui responen.Altres temes problemàtics són, segons l’or-dre d’importància, la inflació, els costoslaborals i el preu del petroli i els carburants(27,9%, 25,9% i 21,3%, respectivament). Laresta de dificultats són assenyalades permenys d’un 20% dels economistes.

Cal destacar que els darrers mesos ha aug-mentat la preocupació dels col·legiats perl’evolució de la cotització entre el dòlar il’euro i, en menor mesura, la manca dereformes estructurals. En el primer cas, un10,8% dels economistes l’assenyalaven enla passada enquesta del mes de febrer, iun 15,3% l’apunten ara, mentre que en elsegon la proporció de respostes ha passatd’un 51,9% a un 54,0%.

En sentit contrari, els últims mesos s’ha con-tinuat reduint significativament la preocupa-ció dels col·legiats per la inflació, que enl’enquesta anterior va ser indicada per un34,5% dels economistes i en la present fouapuntada per un 27,9%. També ha disminuïtla preocupació per la feblesa de la deman-da estrangera, d’un 18,3% a un 15,6%.

Altres problemes significatius assenyalatspels col·legiats que s’han d’afegir alsanteriors se centren en diverses temàti-ques. Concretament, se’n poden destacarquatre. En primer lloc, la situació políticaactual de Catalunya (capacitat de liderat-ge, manca d’orientació i prioritats, ges-tió…). A certa distància d’aquesta, eldèficit fiscal que pateix Catalunya i lesdesiguals relacions amb la resta de l’Estat(finançament, inversions, dependèn-cia...). D’altra banda, les deficiències delsfactors competitius de l’economia, com lainnovació i tecnologia, la productivitat, iel capital humà. I, per últim, la situaciódel mercat de l’habitatge (preus, sobre-valoració, rellevància econòmica...).

Perspectives sobre l’economia per als propers mesosEls propers mesos la situació econòmicaromandrà estable, però destaquen unesperspectives baixistes, sobretot cap alfinal de l’any.

Un 63,9% dels col·legiats preveu que lasituació econòmica catalana es mantindràestable en el segon quadrimestre de l’any,palesant les mateixes constants de l’actua-litat, mentre que un 26,5% espera queempitjori i un 9,0% anticipa una millora.En conseqüència, els propers mesos s’es-pera un estancament en la marxa de lasituació econòmica del Principat, amb unamés gran inèrcia al deteriorament. Cal dir


Problemes de l’economia catalana“Segons la teva opinió, quins són els tres principals problemes que té actualment l’economia catalana?”

Problemes % de col·legiatsde l’economia 2007 2006 2005 2004catalana Juny Febrer Octubre Juny Febrer Octubre Juny Febrer Octubre Juny Febrer Tendència

Infraestructures i comunicació 77,7 76,4 67,1 62,9 66,1 62,0 62,1 63,5 62,9 63,0 69,9

Manca de reformes estructurals 54,0 51,9 44,4 37,4 41,6 41,9 39,5 43,8 47,1 48,2 52,5

Inflació 27,9 34,5 52,4 51,7 58,8 35,5 39,5 38,7 31,0 24,2 28,1

Costos laborals 25,9 24,7 23,9 19,5 20,7 22,1 23,6 24,9 24,4 30,5 33,2

Preu del petroli i carburants 21,3 19,6 42,7 63,0 42,5 65,2 49,4 31,0 49,0 38,7 3,0

Feblesa demanda estrangera 15,6 18,3 15,6 18,8 18,0 19,2 18,8 20,0 21,1 19,8 20,0

Cotització dòlar-euro 15,3 10,8 5,3 5,4 3,0 5,7 15,6 23,0 7,7 13,2 23,0

Feblesa demanda interna 13,8 12,9 9,3 6,3 10,2 10,5 12,7 12,8 14,8 13,7 13,5

Atur 5,9 5,6 6,1 7,3 7,0 9,4 10,2 13,9 15,0 17,9 20,7

que aquestes perspectives són pitjors queles que es van recollir en la passadaenquesta del mes de febrer sobre el pri-mer quadrimestre de l’actual exercici.

Les anteriors previsions es posen derelleu, també, en l’índex de confiança delseconomistes. Aquest anticipa un empitjo-rament de la situació econòmica cap alfinal de l’any, cosa que contrasta amb lamillora registrada des del mes d’octubrepassat. Les previsions per a l’economiaespanyola continuen essent millors queles relatives a la catalana. Es puntua ambun 5,13 sobre un total de 10,00 la situacióde l’economia del Principat al final de l’e-xercici (0,15 punts menys que en l’actua-litat) i amb un 5,33 la del conjunt de l’Estat(0,15 punts menys). El diferencial entreels dos índexs seguirà essent favorableper a Espanya, amb una distància entreells igual a la que existeix en el present.

Problemes de l’economia catalana

Millorarà

Empitjorarà

Continuarà igual

No tenen opinió

% de col·legiats

63,9

0,626,5 9,0

Perspectives de l’economia catalana“Creus que l’economia catalana millorarà,continuarà igual o empitjorarà en el segonquadrimestre (maig-agost) de l’any?”

Prioritat del tren d’altavelocitat Barcelona-ValènciaTres de cada quatre economistes opinaque la construcció del tren d’alta veloci-tat Barcelona-València hauria de serprioritària.

Un 76,1% dels col·legiats creu que ferconstruir el tren d’alta velocitat Barcelona-València hauria de tenir la màxima priori-tat en la planificació de la xarxa espanyolade l’AVE. Per contra, un 23,9% s’hi oposa.

“Creus que fer construir el tren d’alta velo-citat Barcelona-València hauria de tenirla màxima prioritat en la planificació dela xarxa espanyola de l’AVE?”

Modificació de l’Impost de SuccessionsGairebé nou de cada deu economistesopina que a Catalunya s’hauria de modi-ficar l’Impost de Successions.

Un 89,4% dels col·legiats creu que a Cata-lunya s’hauria de modificar l’Impost deSuccessions (per a un 1r i 2n grau) i fixaruna bonificació del tipus al 99% de laquota, com en altres indrets d’Espanya.Només un 7,7% s’hi oposa.

“Creus que a Catalunya s’hauria de modi-ficar l’Impost de Successions (per a 1r i 2ngrau) i fixar una bonificació del tipus al 99%de la quota, com en altres indrets d’Espanya?”

Factors de més granimpacte sobre l’economia Els tipus d’interès i el mercat de l’habi-tatge són els factors que tindran unmajor impacte sobre l’economia els pro-pers mesos.

Un 83,3% dels col·legiats considera queels tipus d’interès incidiran de maneraimportant sobre la marxa de l’economiaels propers mesos.

També tindrà un impacte destacat elmercat de l’habitatge, com ho apunten el70,0% dels economistes.

Altres factors de segona línia que afecta-ran l’evolució econòmica a curt terminisón la volatilitat en els mercats financersi el preu del petroli, assenyalats per un32,5% i un 25,1% dels consultats.

S’ha de ressenyar que només un 9,6%dels col·legiats creu que els canvis enmatèria fiscal tindran efectes sobre l’eco-nomia.


5

5,4

5,8

6,2

6,6

Economia catalana Economia espanyola

6,59 6,34

6,06 5,876,19

6,03

5,74

Desviació estàndard relativa a l'economia catalana (final 2007): 1,6Desviació estàndard relativa a l'economia espanyola (final 2007): 1,6

5,70

5,34

valo

raci

ó 0

-10

Oct. 01(resultats)

Febr. 02(resultats)

Juny 02(resultats)

Oct. 02(resultats)

Febr. 03(resultats)

Juny 03(resultats)

5,60

5,37

Oct. 03(resultats)

Febr. 04(resultats)

5,72

5,62

5,86

5,66

Juny 04(resultats)

5,56

6,03

Oct. 04(resultats)

5,43

5,99

5,74

Febr. 05(resultats)

Febr. 06(resultats)

5,91

5,41

5,92

5,29

Juny 05(resultats)

5,95

5,42

Oct. 05(resultats)

6,08

5,51

Juny 06(resultats)

5,81

5,59

Oct. 06(resultats)

5,41

Febr. 07(resultats)

5,20

5,45

5,25

Juny 07(resultats))

5,28

5,30

Final 07(previsions)

5,33

5,13

Sí

% de col·legiats

76,1

23,9

% de col·legiats

89,4

7,7 2,9

Perspectives de l’economia catalana i de l’economia espanyola“Valora de 0 a 10 com estarà al final d’aquest any l’economia catalana i l’economia espanyola (0 = molt negativa; 10 = molt bona)”

No Sí No No tenen opinió

Factors % col·legiats

Els tipus d’interès 83,3

El mercat de l’habitatge 70,0

La volatilitat en els mercats financers 32,5

El preu del petroli 25,1

La inflació 20,9

La cotització euro-dòlar 18,7

Els canvis en matèria fiscal 9,6

“Quins són els factors conjunturals que tindran un més gran impacte sobre l’economia els propers mesos?”

Per què va decidir estudiar econòmi-ques?Vaig decidir estudiar econòmiques perquèsempre m’havien agradat les matemàti-ques, però també estava interessat en elsproblemes socials, i l’economia és unaciència social que tracta de portar a termeuna anàlisi científica utilitzant si és possi-ble la formalització de les matemàtiques.

Un cop va començar la carrera, el vadecebre, la seva elecció?Al contrari, quan vaig estudiar la carrera,els professors d’aquí em van entusiasmarper fer el doctorat als EUA, on vaig apro-fundir més en la disciplina i vaig gaudiraprenent tot el que s’ha desenvolupatsobre teoria econòmica als últims anys.

Als Estats Units em vaig endinsar en elmón de la recerca. Durant molts anys, desque vaig acabar el doctorat, he estat pro-fessor d’economia del IESE i, per tant, larecerca i la docència han estat els puntscentrals de la meva activitat fins a la mevaincorporació a ‘la Caixa’. I ara el departa-ment que dirigeixo aquí té un alt contin-gut de recerca.

Creu que l’administració, les empre-ses i les fundacions privades hauriende destinar més diners a la recerca, iaixí permetre que més estudiantsdecideixin fer el doctorat?Personalment crec que cal fer més recer-ca i, naturalment, s’ha de formar els jovesa nivell avançat. El que es necessita ésuna molt bona política de beques, perincentivar la mobilitat dins d’Espanya,perquè els millors estudiants puguin anara les millors universitats espanyoles, i

perquè també els estudiants catalans iespanyols que ho desitgin puguin marxara l’estranger. Des de ‘la Caixa’, aquestapolítica de beques ja s’està duent a termedes de fa molt temps, de la mateixamanera que també ho fan altres institu-cions. I el govern també ho ha fet, ja quepersonalment vaig ser becari quatre anysals Estats Units, tant amb beques espa-nyoles com d’allà, però ho ha de conti-nuar tirant endavant.

Pel que fa a la recerca, és cert que l’ad-ministració pública i les empreses han dedonar més suport als instituts de recerca.El que s’ha de procurar és que la recercaestigui organitzada en funció dels resul-tats i es premiïn els resultats excel·lents.

S’ha de donar suport econòmic a grupsque siguin competitius internacionalment,i a les persones que demostrin que podenpresentar els seus resultats a les millorsconferències internacionals i publicar enles millors revistes de recerca del món.D’aquesta manera es promou l’excel·lèn-cia, que és clau en recerca.

Al seu currículum es plasmen moltesàrees d’interès, com unifiquem totesaquestes especialitats de l’economia?Sóc un microeconomista, és a dir, un eco-nomista que examina mercats concrets,però com a professor del IESE, he hagutde seguir també l’economia general, i enconcret la macroeconomia. Però pel quefa a la microeconomia, amb el pas deltemps, el meu interès ha anat canviantsegons les preocupacions de l’economiadel moment, tant la catalana, com l’es-panyola i la internacional.

Vaig començar fent coses de comerçinternacional, integració, economia, eco-nomia industrial i economia bancària.Després van venir problemes d’atur,també de política de la competència ifinalment d’indústries de xarxa, com lestelecomunicacions. I per les responsabili-tats que tinc a ‘la Caixa’ aquesta expe-


Entrevista

Entrevista a Jordi Gual “Gastar molts diners no és suficient,cal saber com els gastem”Jordi Gual, doctor en Economia per la Universitat de Califòrnia a Berkeley, ha estat con-seller econòmic de la Direcció General d’Assumptes Econòmics i Financers de la Comis-sió Europea a Brussel·les. Fulbright Scholar, el 1999 va rebre l’European InvestmentBank Prize d’assaig sobre assumptes econòmics europeus. D’altra banda, a part la sevallarguíssima trajectòria i experiència, ha estat consultor per a grans empreses industrialsi financeres, i organismes internacionals com la Fundació Rockefeller, el Fons Moneta-ri Internacional, el Banc Mundial i la Comunitat Europea. Actualment, és sotsdirectorgeneral de ‘la Caixa’, i encapçala el Servei d’Estudis i l’Oficina d’Anàlisi Econòmica,departaments que es dediquen a realitzar estudis d’interès per a la societat i les empre-ses catalanes i espanyoles, i per al grup Caixa. La feina a ‘la Caixa’ però, encara li deixatemps per fer de professor d’economia al IESE Business School.

‘La Caixa’ és una gran institució que pot contribuir a la societat catalana en temes de recerca importants per a les persones i les empreses

riència és molt útil, perquè els equips delServei d’Estudis i l’Oficina d’AnàlisiEconòmica han de treballar en moltesqüestions diferents.

Com a conseller en la Comissió Europeavaig refermar el que ja havia vist des defeia temps. L’economia espanyola s’haobert moltes vegades al món. Exemplesd’aquesta obertura han estat quan Espan-ya va entrar al mercat comú el 1986, ambel mercat únic el 1992-93, després ambl’euro el 1999 i al 2004 amb l’ampliació dela Unió Europea. Aquests processos pro-voquen que les empreses s’espavilin iaquelles que ho fan progressin, i aixòsuposa que alguns sectors reculin però ensorgeixen de nous i de més competitius.

L’obertura econòmica comporta l’aparicióde la competència. Aleshores les empre-ses i les persones ens espavilem. Lesempreses han de canviar i, per exemple,en lloc de fer camises hem de procurarfer el disseny de la camisa, perquè d’a-questa manera generarem més valor per ala societat i els empleats.

És com les empreses d’automoció: on esgenera més valor afegit per persona, a lacadena de muntatge del vehicle?, a lacampanya de màrqueting?, o en el dis-seny d’un nou motor per un consum decarburant inferior? Gradualment hem depassar a tenir una economia amb llocsde treball amb més valor afegit per a lespersones.

Com afectarà el canvi climàtic l’e-conomia i les empreses? Quès’haurà de fer perquè l’impactesigui inferior?Crec que l’economia mundial pot reduirles emissions de les substàncies que alte-ren el clima. I el que s’ha de fer, és quetots els països signin un acord per reduiraquestes emissions. El canvi climàtic potcomportar conseqüències negatives enel futur, però reduir les emissions que elprovoquen té un cost econòmic a curt

termini, junt amb uns beneficis futurs.Això significa que el nivell de vida actualno pujarà tan ràpidament, perquè partdel que ens gastaríem en altres béns hohaurem d’invertir a reduir emissions. Elproblema és que posar-se d’acord no ésfàcil, perquè tots volem que siguin elsaltres, els qui gastin els diners. L’idealseria arribar a un acord internacional percompartir aquesta càrrega i gastar, aixòsí, el necessari.

Els efectes són força incerts i a llarg ter-mini, però és bo començar a prendreaccions ja.

És important, però, que la reducció de lesemissions de contaminació es porti aterme mitjançant mecanismes que reduei-xin el cost global de lluita contra el canviclimàtic.

Creu que Espanya té un dèficit eninfraestructures que fa disminuir elcreixement econòmic?A Espanya i a Catalunya s’ha fet moltainversió en infraestructures. Però tambéés important saber com gastem. I ho hemde fer de manera eficient.

Això ha passat en altres aspectes de l’e-conomia espanyola, perquè gastar moltsdiners no és suficient. Cal que analitzemcom els gastem. Que els utilitzem ade-quadament.

Els últims anys, França ha crescutper sota de la mitjana europea, ambla recent victòria a les eleccions fran-

ceses de Nicolas Sarkozy que vol per-metre que les empreses deixin que elstreballadors allarguin de formavoluntària la seva jornada laboral, ia més, eximir les hores suplementà-ries de la càrrega de l’impost sobre larenda. Creu que tindrà un efecte enl’economia del conjunt europeu, apart de l’economia francesa?És positiu que la gent tingui llibertat perdecidir si vol treballar més o menys.Aquesta flexibilitat pot ajudar l’economiafrancesa a anar una mica millor. La llei de35 hores es va fer pensant que si la gent

no treballava les hores addicionals,aquestes s’aprofitarien per donar feina auna altra persona, però els llocs de treballen un país no són com un pastís que s’ha-gi de repartir. Per exemple, l’economiaespanyola ocupa avui moltes més perso-nes que no pas ho feia fa sis anys, ambuna reducció gradual del nombre d’horestreballades per persona.

És lògic que a mesura que un país pro-gressa, la gent decideixi treballar menysi tenir més lleure. Però legislant-ho tensel risc que el país no s’ho pugui perme-tre, perquè s’ha de seguir generant larenda per poder mantenir el nivell devida. La llibertat és positiva i, de formanatural, quan augmenti la renda i la pro-ductivitat de la societat, ja treballaremmenys hores. Tots sabem que els nostrespares i avis treballaven moltes hores mésque nosaltres.

Com va rebre l’oportunitat que li vaoferir ‘la Caixa’ de ser director delServei d’Estudis i de l’Oficina d’Anàli-si Econòmica?Va ser un repte molt interessant perquè ‘laCaixa’ és una gran institució catalana i desd’aquí es pot contribuir a la societat entemes de recerca importants per a les per-sones i les empreses d’aquí, a part dedonar un servei a l’entitat analitzant qües-tions d’interès pel grup Caixa, i reforçarl’anàlisi que hi ha darrere de les decisions.

Al departament, hi treballen unes vint-i-cinc persones, amb molts economistesque han tornat a Espanya provinents del’estranger. Són, doncs, persones quecontribueixen a la recerca en economiades de Catalunya.

Alba GregorioPeriodista Strategycomm


L’obertura econòmica suposa l’aparició de la competència i fa que les empreses i les persones ens espavilem

Cal que la reducció de les emissions de contaminació es porti a terme mitjançant mecanismes que redueixin el cost global de la lluita contra el canvi climàtic

Notic

iari

med

iam

bien

tal

La conferència “Canvi climàtic, Economia i Economistes” i“Finançament de projectes mediambientals” a càrrec del com-pany Josep Garriga, director de l’Oficina de Canvi Climàtic dela Generalitat de Catalunya, i d’Elena Jordà, cap de projectesmediambientals de la Caixa de Catalunya, respectivament, vaser programada pel supòsit d'iniciar un treball que caldria querebés la participació de totes les comissions, i que finalitzaràen la Jornada dels Economistes d'enguany.

Després de la seva documentada exposició, Josep Garriga ensva suggerir reflexionar sobre:a) El canvi climàtic deixa de ser un efecte sense remei per ser

un efecte gestionable.b) La “societat” –en el sentit més ampli de la paraula i a tot

nivell– va prenent consciència de la relació causa efecteentre comportament humà i ritme del canvi climàtic, i tin-drem en compte que: – L’economia és una ciència social.– El col·legi d’economistes un indret de responsabilitat

social col·lectiva.

La qüestió és: si el canvi climàtic afecta també l’economista, hau-ria el Col·legi d’Economistes d’avançar-se en aquest cas i incloureel vector “canvi climàtic” en les activitats pròpies de la institució?

En quines direccions?Dels elements de reflexió, en surten tres línies:a) Accions de suport en pràctiques de sostenibilitat a econo-

mistes i despatxos professionals.b) Formació específica en les activitats del Col·legi.c) Desplegant temes de canvi climàtic a les diferents comis-

sions de treball:Fiscal: l’estudi de taxes com a element per possibilitar com-plir en compromisos internacionals.Empresa: modificació del marc fiscal per afavorir unes fontsd’energia determinades i uns comportaments respectuosos,com també penalitzar les infraccions en aquesta matèria.L’adopció de nous criteris de valoració d’inversions diferentsdels emprats habitualment en el món financer. Compensa-ció de costos (GEI) com a criteri de valor d’una inversió.Creació d’empreses: l’opció de creació d’activitat amb cri-teris de sostenibilitat i com a compensació de costos d’e-missió de GEI.Comptabilitat: l’entrada de nous conceptes en el marc dela comptabilitat de gestió: costos i ingressos de sostenibili-tat i ambientals. La difusió d’informacions, valorades, d’ele-ments considerats externalitats fins ara. (Costos d’emissióde GEI).La certificació d’informacions de l’activitat de l’empresa enrelació al canvi climàtic i, en general, de la sostenibilitat.Financer: l’aparició d’un element nou, risc d’incomplimentd’expectatives socials i normatives de sostenibilitat. Reper-cussió en costos financers d’aquesta política empresarial.Desplegament de noves fórmules de finançament i nousmercats (per exemple de drets d’emissió) per fer front aaquestes situacions.Formació: creació de coneixement econòmic, bones pràcti-ques en gestió econòmica sostenible. Difondre i formar elsprofessionals en aquesta cultura. L’estudi permanent de lesimplicacions en Economia i Sostenibilitat que sens dubte esproduiran de forma continuada, cada vegada més accelerada.

El contingut del document és indicatiu de la importància, lanecessitat de conèixer i l’abast de les implicacions del canviclimàtic en la nostra feina.

El document aportat d’inici, amb el títol “El canvi climàtic, l’eco-nomia i l’economista”, és el realitzat per Josep Garriga, directorde l’Oficina del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya.

Vegeu-ne el contingut en les pàgines centrals d’aquest Infor-matiu així com l’índex proposat per redactar el contingut deldocument.

La segona part de la sessió va anar a càrrec d’Elena Jordà, capde Finançament de Projectes de la Caixa de Catalunya i mem-bre d’aquesta comissió, que ens va explicar el funcionamentde petició i concessió dels projectes mediambientals i per tantde canvi climàtic i la seva evolució.

Des d’aquí agraïm al nou degà Artur Saurí el seu suport aaquesta iniciativa, i a les comissions que hi varen assistir.

El comentari d’aquest informatiu va dirigit a tots aquellsque no van poder assistir a l’acte i que els interessi estar-ne al corrent, però sobretot per engrescar-los a participar-hi. Seria bo per al col·legi, els col·legiats i també per a lasocietat en general poder entregar durant la celebració dela Jornada dels Economistes d’enguany un document tancomplet com fos possible i amb la màxima participació decomissions, amb un contingut útil per a tothom. Si voleumés referències podeu connectar amb Marta Roca, JosepM. Salas o Iñaki Gili.

Comissió Executiva d’Economia i Sostenibilitat

Notícies d’interès– La UE obre la mà en les ajudes per capital risc i medi ambient.

(Cinco días 2/4).– Espanya busca en la costa les millors localitzacions per a

establir-hi parcs eòlics marins. (El País 24/4).– La indústria de les TICS genera el 2% de les emissions de

CO2, segons Gartner. (Cinco días 15/5).– La UE diu que no hi ha “excusa” per no reduir les emissions

després de l’informe Bangkok (IPOC). Ha fixat per al 2015el límit per reduir. (El Mundo 11/5).

– L’IPCC sobre impactes, vulnerabilitat i adaptació al canviclimàtic (grups d’experts) consta de 20 capítols i un resum.(F. Entorno i BCSD 2/4).

– Experts coincideixen en el fet que les empreses tenen unimportant paper per aturar els efectes del Canvi Climàtic. (Eleconomista 26/4).

– Els Estats Units es mostren disposats a reduir els gasos d’e-fecte hivernacle. (EFE 3/5).

LegislacióEl Reial Decret 508/2007 del 20 d’abril sobre les emissions delReglament E-PRTR, i el nou registre estatal de les emissions itransformacions de contaminants.

Comissió d’Economia i SostenibilitatLa comissió es posarà en contacte amb els presidents i vicepresidentsde totes les comissions, donant detall de la metodologia a seguir enel treball del document, que ha d’estar acabat a primers d’octubre.Tots els interessats, poseu-vos en contacte amb nosaltres.

Marta Roca i LamollaComissió d’Economia i Sostenibilitat

Importància de l’acte de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat

Pàg. 21

INTRODUCCIÓDocument inicialLa Comissió d’Economia i Sostenibilitat, amb el suport de la Junta de Govern del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya, ha iniciat un treball per determinar com afecta el canvi climàtic l’economiai els economistes, en el qual demanen la col·laboració de totes les comissions de treball i delscol·legiats que estiguin interessats en el tema.Reproduïm a continuació el document inicial elaborat pel col·legiat Josep Garriga, director de l’O-ficina de Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya, que va ser presentat el passat 8 de maig,com també l’índex, proposat per la Comissió, del contingut del document final.

1. L’evidència del canvi climàtic i el consens de les organitzacions mundialsEn detectar el problema del canvi climàtic mundial, l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i elPrograma de les Nacions Unides pel Medi Ambient (PNUMA) van crear el Grup Intergovernamentald’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) el 1988. Es tracta d’un grup obert a tots els membres de lesNacions Unides i de l’OMM.

La funció de l’IPCC consisteix a analitzar, de manera exhaustiva, objectiva, oberta i transparent, la infor-mació científica, tècnica i socioeconòmica rellevant per entendre els elements científics del risc que supo-sa el canvi climàtic provocat per les activitats humanes, les seves possibles repercussions i les possibilitatsd’adaptació i atenuació.

Actualment, l’IPCC està en procés d’elaboració del quart informe d’avaluació de l’estat del canvi climàtic.Amb data de 30 d’abril de 2007 ja s’han presentat els avenços del grup de treball d’aspectes científics delsistema climàtic, com també del grup de treball d’impacte, adaptació i vulnerabilitat del canvi climàtic.

Les aportacions del grup de treball van en la línia d’aportar més certesa i evidència que el canvi climàticés real i que l’home és responsable de la seva acceleració.

Per tant, sembla que si el canvi climàtic és cert o no, i si l’home hi col·labora, és un debat que cada vega-da té menys sentit, com a mínim en el marc del consens dels organismes mundials, en els quals participentots els països.

Segons aquests informes de Nacions Unides, l’impacte del canvi climàtic a la Mediterrània significarà, ambun nivell de certesa de molt probablement (més del 90%), un increment de les onades de calor i una dismi-nució de la disponibilitat d’aigua. Els efectes d’això seran un risc més elevat per a la salut, una reducció dela generació hidroelèctrica, una disminució de la producció agrícola i un increment dels incendis forestals.

Cal destacar que, en funció de la concentració de gasos amb efecte hivernacle a l’atmosfera, el canvi climàticque s’esdevindrà, i en conseqüència els impactes, seran majors o menors. Per tant, les polítiques de mitigació,entenent que les conformen totes les accions que condueixen a disminuir les nostres emissions de gasos ambefecte hivernacle, responsables del canvi climàtic, ja sigui augmentant l’eficiència i l’estalvi energètic, substituintels combustibles fòssils o racionalitzant l’ús del transport, entre altres mesures, són prioritàries i precedeixen lespolítiques d’adaptació, que responen a totes aquelles actuacions necessàries per disminuir els efectes del canviclimàtic, com ara episodis meteorològics extrems, pèrdues d’ecosistemes o desertització.

2. Canvi climàtic i...Si l’ésser humà no és capaç d’evitar el canviclimàtic haurà d’enfrontar-se a una sèrie decanvis en la seva vida quotidiana. En aquestdocument només apuntem els possibles efec-tes en l’economia, l’empresa i, en conseqüèn-cia, en la professió de l’economista.

2.1 Canvi climàtic i... canvi en l’economia

És evident que el canvi climàtic tindrà efectesimportants en l’economia, ja que el seu impactesobre la disponibilitat d’aigua, la producció agrícola,el turisme de mar i de muntanya, la salut humana, labiodiversitat, o el nivell del mar i la inundació dezones terrestres, entre d’altres, tindran conseqüències en el nostre desenvolupament i equilibri econòmic.El 30 d’octubre de 2006 el Govern britànic va presentar l’informe Stern. Per primera vegada es va cal-cular el cost econòmic que pot tenir el canvi climàtic. En funció de l’escenari climàtic en què ens situempot presentar un impacte econòmic anual en el PIB mundial del 5%, i podria arribar fins al 20%. Encanvi, els costos associats a reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle per evitar els pitjors impac-tes de canvi climàtic es valoren al voltant d’un 1% anual del PIB.

L’informe conclou que cal actuar durant els vinents 10 o 20 anys. Si no es fa així, durant la segona part d’a-quest segle les alteracions en la nostra activitat econòmica i social poden ser similars a les de grans guerresi a la depressió econòmica del principi del segle XX, i serà difícil o impossible invertir aquests canvis.

2.2 Canvi climàtic i... canvi en l’empresa

Aquest nou escenari climàtic amb els impactes descrits en l’economia faran modificar l’entorn per a lesempreses, que s’hauran d’adaptar a una nova realitat que a més serà canviant. Del nou entorn, se’n deri-varan oportunitats i restriccions per a les empreses i, com sempre, les que sàpiguen avançar-se i adaptar-se als canvis reforçaran la competitivitat i les que no quedaran fora de les regles del mercat.

Es dibuixa un escenari futur en què es descarbonitza l’economia, dit en altres paraules els nostres siste-mes energètics ja no poden ser intensius en carboni, com s’ha esdevingut fins ara, i caldrà anar virant capa altres sistemes alternatius.

En aquest sentit, és remarcable que la Comissió Europea hagi fet públic el que ja s’anomena “l’Estratègia del20”.Aquesta estratègia aposta pel fet que Europa unilateralment, és a dir hi hagi o no un acord internacionalper a la lluita contra el canvi climàtic, l’any 2020 haurà reduït les seves emissions de gasos amb efecte hiver-nacle el 20%, haurà millorat l’eficiència energètica el 20% i que el 20% de l’energia serà renovable.

Per tant, en el futur es veurà com es materialitzen aquestes fites polítiques, però el que ja és clar és quela utilització de combustibles intensius en carboni serà desincentivada per l’economia, ja sigui a travésdels instruments de mercat, d’alguna taxa o de manera complementada. Les empreses que no s’adaptina aquest nou escenari tindran en el canvi climàtic un nou element de cost. S’incorpora un nou criterid’avaluació de viabilitat dels projectes empresarials.

Per contra, apareixen nous jaciments de negoci, i en aquests veiem les energies renovables com l’eòlica,la solar, la biomassa o els biocombustibles, entre moltes altres, amb un paper protagonista.

Però a la vegada es demanarà una sèrie de nous serveis a les empreses que, com a conjunt, tindran unpes econòmic. Entre aquests serveis cal destacar: tot el que fa referència a l’eficiència energètica, comara el disseny de nous equipaments o auditories energètiques. El funcionament del mercat de compra ivenda de drets d’emissió, amb els serveis que es requereixen de monitorització i verificació de les emis-sions, plataformes de compra i venda de drets d’emissió o brokers. La consultoria sobre canvi climàticamb el desenvolupament de plans de reducció d’emissions per al sector privat i per al sectorpúblic. L’educació, la formació i la sensibilització també generaran nous serveis que caldrà cobrir.Com es veu, el nou escenari que genera el canvi climàtic afectarà directament una sèrie d’activi-tats, però igualment n’hi ha moltes altres que hauran incorporat els criteris del canvi climàtic ales seves actuacions; això es fa evident en el cas del sector financer, com les companyies d’asse-gurances o els bancs, ja que l’augment de possibilitats de patir episodis meteorològics extremspels seus assegurats o clients els afectarà molt sensiblement la planificació.

Pàg. 22

Pàg. 23

2.3 Canvi climàtic i... canvi per als economistes

Tant pel canvi en el sistema econòmic com pelcanvi que implicarà directament o indirectament moltes empre-ses, els economistes hauran d’adaptar-s’hi en l’exercici de la seva professió.

El canvi climàtic és un nou factor que cal gestionar, i els economistes seran uns dels gestors d’aquests can-vis.Tant a nivell macroeconòmic com a nivell microeconòmic els economistes hauran de valorar els impac-tes del canvi climàtic.

Alguns d’ells treballaran directament en aspectes relacionats amb el canvi climàtic, en concret en totesaquelles noves activitats o serveis que es generaran.

D’altres hauran d’incorporar el canvi climàtic i les implicacions econòmiques a les seves activitats habi-tuals, com per exemple a l’elaboració dels comptes anuals, l’elaboració d0e les memòries de sostenibilitat,les auditories, la valoració de les empreses, els sistemes de gestió ambiental i la gestió de la responsabili-tat social corporativa entre d’altres.

Josep Garriga, director de l’Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya

Índex a considerar dels continguts del document:1. El canvi climàtic existeix.

1.1 Amb independència de procedència - causalitat.1.2 Amb independència de ritme.1.3 Els impactes hi són de forma ineludible.

2. Impactes en:2.1 L’Economia.

2.1.1 Actuacions de l’Administració com agent econòmic. 2.1.2 L’Administració com agent regulador: plans d’assignació, normatives fiscals...2.1.3 Impactes en pressuposts de l’estat.2.1.4 Altres.

2.2 L’empresa. 2.2.1 “Nou element de cost”.2.2.2 Noves oportunitats de negoci.2.2.3 Nous criteris de viabilitat de projectes, reduir costos de drets GEI.2.2.4 Nous objectius. Noves necessitats futures.

2.3 Els professionals economistes.Un nou factor a gestionar: impactes del Canvi Climàtic. – Estudi de viabilitat.– Avaluació del canvi climàtic.– Gestió del coneixement del canvi climàtic.– La responsabilitat social empresarial i el canvi climàtic.– Formació amb canvi climàtic.– Informació emesa per l’empresa.– Verificació de dades.– Nou risc i gestió del risc.– Nous elements a valorar.– Cost de no actuar.– Incorporació d’informació a les memòries de comptes anuals.

3. Altres consideracions que les comissions creguin oportú de tractar

Comissió d’Economia i Sostenibilitat

Notic

iari

d’au

dito

ria

Us reproduïm en aquestinformatiu la nota del de-partament tècnic del Regis-tre d’Economistes Auditors(REA) en relació a la modi-ficació de l’article 200.9

del text refós de la Llei de Societats Anònimes.

El Texto Refundido de la Ley de Sociedades Anónimas, en su artí-culo 200.9 se ha modificado por la Ley Orgánica 3/2007 de 22 demarzo de 2007 para la igualdad efectiva de mujeres y hombres.

Esta modificación afecta a la presentación de las cuentas anuales.

La disposición adicional vigésima sexta de esta Ley Orgánica3/2007 redacta la modificación en los siguientes términos:

«El número medio de personas empleadas en el curso delejercicio, expresado por categorías, así como los gastosde personal que se refieran al ejercicio, distribuidos comoprevé el artículo 189, apartado A.3, cuando no estén asíconsignados en la cuenta de pérdidas y ganancias.La distribución por sexos al término del ejercicio delpersonal de la sociedad, desglosado en un númerosuficiente de categorías y niveles, entre los que figu-rarán el de altos directivos y el de consejeros.»

La Ley Orgánica entra en vigor el 24 de marzo de 2007. Ennuestra página web se encuentra su texto completo:(http://www.rea.es/gestor/personal/upload/archivos_secciones/privado/A12611-12645union.pdf)

La Ley no aclara si la entrada en vigor afecta se refiere a lafecha de cierre de las cuentas anuales o a la fecha de su for-mulación, con lo que caben las dos posibles interpretacionespara aquellas cuentas anuales cuya fecha de cierre sea anteriora la entrada en vigor de la Ley.

La modificación del TRLSA afecta a su Capítulo VII. El artículo84 de la Ley 2/1995 de Sociedades de Responsabilidad Limita-da de 23 de marzo establece:

«En todo lo no previsto en esta Ley, será de aplicación a lassociedades de responsabilidad limitada lo establecido en elCapítulo VII de la Ley de Sociedades Anónimas.»

Por ello, es vinculante a las Sociedades Anónimas y Sociedadesde Responsabilidad Limitada.

Manual de polítiques i procediments de control de qualitatUna firma d'auditoria ha de disposar d'un manual intern depolítiques i procediments de control de qualitat, que ha de serconegut i, per descomptat, posat en pràctica per tot el perso-nal que hi treballa. El contingut d'aquest manual varia consi-derablement en funció de si ens cenyim únicament a lesnormes tècniques espanyoles, o bé si la firma d'auditoria téencàrrecs que es regeixen per les Normes Internacionals d'Au-ditoria (emeses per la IFAC). En aquest cas, el manual s’hauràd'ampliar basant-se en el que s'ha recollit al codi d'ètica de la

IFAC (versió de juny del 2005) i la Norma ISQC1 (InternationalStandard on Quality Control 1) de la IFAC (The InternationalFederation of Accountants).

La qualitat professional del nostre treball és la base del nostrepresent i futur com a firma. Cal tenir en compte que no solsla qualitat del treball vers el client és important, sinó el nivellde conducta professional en el sentit més ampli de la paraula.Avui en dia una firma professional reconeix que hi ha altresparts interessades en l'activitat professional d'una firma deserveis financers, des de les autoritats fiscals i el govern fins alsinversors, els bancs i la societat en general.

No obstant això, unes polítiques i uns procediments en si noasseguraran l'ètica professional i la qualitat del treball que rea-litzem. Perquè realment s'implanti un sistema de control quefuncioni bé, és essencial que es creï, conreï i desenvolupi unacultura de professionalitat i de qualitat. Sense aquesta cultu-ra, l'aplicació de les polítiques i els procediments que es des-criguin en el manual no serviran per aconseguir les metesesperades i desitjades.

Cal que aquesta cultura de professionalitat i qualitat siguicompartida per tota la plantilla de la firma, des dels socis finsa l’“assistent” acabat de contractar.

Un manual de qualitat ha de contenir una part que desenvolu-pi el tema de l'ètica professional, és a dir les obligacions d'unafirma professional i dels professionals que hi treballen, i unaaltra part que descrigui els detalls del sistema de control dequalitat organitzat en la firma.

Una proposta d'índex del manual podria ser la següent:A. INTRODUCCIÓ AL MANUAL. PRESENTACIÓ DE LA FIRMA O

ORGANITZACIÓB. ÈTICA PROFESSIONALC. OBJECTIUS DEL CONTROL DE QUALITATD. POLÍTIQUES D'INDEPENDÈNCIA - Exigència d'independèn-

cia dels auditors, serveis que poden posar en conflicte laindependència, rotacions…

E. ACCEPTACIÓ I CONTINUÏTAT DE CLIENTS F. RECURSOS HUMANS - Contractació, avaluació del rendi-

ment i seguiment, tutories, pla de formació i desenvolupa-ment professional, política de promoció professional,remuneracions fixes i variables…

G. ASSIGNACIÓ D'EQUIPS DE TREBALL - Assignació del sociresponsable i del segon soci, supervisió de l'equip, reparti-ment de responsabilitats…

H. REALITZACIÓ DE L'ENCÀRREC - Normes generals, encàrrecsreferits, perícies, reporting, gestió de clients transnacionals…

I. CONSULTES TÈCNIQUES - Tipus de consultes i procedi-ments que s'ha de seguir, conservació d'evidència i docu-mentació tècnica…

J. DIFERÈNCIES D'OPINIÓK. ACTUACIONS DEL SEGON SOCI D'UN ENCÀRRECL. SEGUIMENT - CONTROL DE QUALITAT INTERN - Comitè de

control, responsabilitats, funcions i procediments…

Encara que la relació pretén recollir els apartats principals delmanual, no deixa de ser orientativa, per la qual cosa es reco-mana l'estudi de la normativa esmentada per a la correcta icompleta redacció d'un manual.

Agustí Saubi RocaHorwath Auditors

Nota del Departament Tècnic del Registre d’Economistes Auditors

Notic

iari

de c

ompt

abilit

atLa Reforma comptable: situació i perspectivesEn aquests moments, al començament del mes de maig, dis-posem de dos documents fonamentals, tots dos en esborrany,sobre la reforma comptable:– Projecte de Llei de Reforma Mercantil remès al Senat, publi-

cat pel Diari Oficial de les Corts el 30 de març, que incor-pora les modificacions al projecte anterior introduïdes al seupas per la Cambra Baixa.

– Primer esborrany del PGC (“NPGC”), de 19 de febrer.

Es poden constatar ja uns aspectes que han anat prenent fer-mesa, mentre subsisteixen dubtes –de vegades, importants–en d’altres.

BASES REFERMADES

En el seu pas pel Congrés i en el text del NPGC s’ha confirmatl’arrelament de la Reforma en les NIIF:– Estats financers NIIF.– Definicions dels elements bàsics –actiu, passiu, ingrés, des-

pesa, patrimoni net– d’acord amb el marc conceptual de lesNIIF.

– Els criteris de registre i valoració del NPGC són, en la granmajoria dels casos, criteris NIIF, amb una particularitat: allàon les NIIF permeten més d’una opció, el NPGC en permetnomés una, sovint la més propera a la normativa actual.

– El NPGC incorpora íntegrament la nomenclatura NIIF, i aixòestà suposant una posada al dia profunda del nostre llen-guatge comptable.

ON HI HA MÉS DUBTES

Les dues qüestions fonamentals en el procés de reforma són:– Té prou qualitat tècnica? És prou rigorosa?– És adequada per a l’usuari mitjà a qui va adreçada?

No sembla massa difícil respondre a la primera qüestió: elNPGC està ben redactat en general, té una consistència inter-na sòlida, i la nomenclatura nova s’aplica amb prou rigor.

En canvi, la segona qüestió suscita dubtes importants. L’adap-tació de les NIIF via format PGC ha consistit essencialment enun exercici de laboratori, sense massa consideració envers elsusuaris, que, recordem-ho, en la seva gran majoria són pimes.

Una explicació d’aquest procés té a veure amb una determi-nada filosofia comptable espanyola, que sovint considera lacomptabilitat com una branca del dret, i, per tant, creu que laseva concreció en normes ha de seguir un procés lògic deduc-tiu. Però també té a veure amb un procés d’elaboració de lesnormes per una via purament administrativa: jerarquitzat iburocratitzat.

El Congrés de Diputats devia entendre que la reforma no ésprou adequada al seu públic objectiu quan, sorprenentment,va introduir una modificació al Projecte de Llei presentat pelGovern pel qual l’insta que faci una adaptació del NPGC a lesPimes.

L’encàrrec del Congrés al Govern és massa genèric: no indicaquè s’entén per pime ni facilita guies sobre l’abast del procéssimplificador, excepte quan diu que aquest podrà referir-se nosolament a les normes de presentació, sinó també a les deregistre i valoració.

D’altra banda, s’han mantingut en el projecte revisat els parà-metres per a la preparació de comptes abreujats, els quals,recordem-ho, han suposat tradicionalment una simplificaciónomés en les normes de presentació.

L’esmena també fa referència a la necessitat de simplificarencara més les normes per a les empreses de dimensió moltreduïda (entenem que serien les successores d’aquelles queactualment poden portar una comptabilitat simplificada). Totapunta, doncs, que les pimes a les quals es refereix el pro-jecte revisat constitueixen un col·lectiu encaixat entre lescompanyies que poden presentar comptes abreujats i les quepodran presentar-los simplificats.

No creiem que dins la realitat empresarial espanyola hi hagiespai per a tanta segmentació: estem segurs que el planteja-ment se simplificarà al seu pas pel Senat.

Independentment de com quedi al final l’estructura normati-va, quedarà un dubte important: hi haurà mecanismes ade-quats per a una posada al dia continuada de la normativa, a fide no deixar de petja les NIIF, que –recordem-ho– estan enevolució constant? Si no canvia el sistema de formulació denormes, tot obrint-lo de debò a la participació del sector pri-vat –professional i universitari– difícilment s’aconseguirà ladinàmica necessària.

ALTRES QÜESTIONS PENDENTS

La primera fa referència a la preparació de comptes consoli-dats pels grups de coordinació. Aquests ja es prefiguraven enla Llei 62/2003, i adquirien un gran protagonisme en el pri-mer projecte de reforma. El Congrés va esmenar el text,suprimint-ne l’obligació de consolidar, i establint en canvi l’o-bligació de donar informació agregada a la memòria de l’en-titat amb més volum. Dins les esmenes que es proposen alSenat, hi ha la d’abolir també l’obligació de donar informacióa la memòria, entre altres raons, perquè les NIIF tampoc no larequereixen.

Es continua insistint que la reforma comptable ha de ser fis-calment neutre, objectiu que, literalment, és impossible d’a-conseguir.

Podem interpretar que es vol dir que els efectes fiscals de lareforma han de ser mínims. Hi ha grups parlamentaris queestan sol·licitant una modificació de les normes fiscals per laqual es pogués amortitzar fiscalment el fons de comerç, enca-ra que comptablement no s’amortitzi.

Finalment hi ha algunes qüestions referents al règim transitori:– Tots els estaments oficials continuen parlant de l’1/1/2008

com a data d’entrada en vigor de la nova normativa. Potserno és tan clar si entraran en vigor totes les diferents formula-cions del NPGC, incloent-hi la versió per a pimes i la versió pera grups, de la qual de moment no sabem res. Pensem que notindria sentit que no entressin totes en vigor en la mateixa data.

– NPGC sectorials: la seva formulació requerirà un llarg procés.Mentrestant, les empreses afectades hauran de seguir unanormativa doble: el NPGC com a referent bàsic, i el PGC sec-torial anterior com a normativa complementària.

Anselm ConstansGrup de Treball sobre NPGC - CEC/ACCID

Notic

iari d

’Adm

inist

ració

Con

curs

al El concurs: solució per a empreses en crisiLa nova Llei Concursal té com a objectiu canviar la insolvènciade les empreses. En aquest sentit, ha substituït les antiguessuspensions de pagaments i fallides. En el nou escenari apa-reix el concurs de creditors per donar resposta a les empresesen crisi.

En l’exposició de motius es fa palès un dels objectius princi-pals: la continuïtat de les empreses en un model d’actuacióque els permeti la reestructuració i la viabilitat. Quan no sesuperin aquestes premisses es procedirà a la seva liquidació.

EL DEUTOR: L’EMPRESARI

Els empresaris han de sol·licitar el concurs quan detectin lasituació d’insolvència. Amb tot, l’empresariat no té un conei-xement clar de la Llei.

El concurs de creditor s’inicia a petició de part amb un procésjudicial en els jutjats mercantils. En la majoria dels casos es faper part dels empresaris. També n’estan legitimats, per exem-ple, qualsevol dels creditors. En un cas o en un altre, les cir-cumstàncies són ben diferents. En el primer, el concursvoluntari, l’empresari manté en la majoria dels casos les facul-tats d’administració de l’empresa. En l’altre cas, el concursnecessari, s’acaba amb la privació de l’administració del patri-moni empresarial, gestionat en substitució per l’administracióconcursal.

Així, s’obliga l’empresari a una forma d’actuar diligent. D’a-questa manera, l’empresa haurà de presentar la situació con-cursal quan prevegi la insolvència, o bé quan siguisobrevinguda després de dos mesos. En ambdós casos, l’em-presari aconseguirà la protecció legal davant de tercers.

NOVA CULTURA CONCURSAL

Tot això obliga a una nova cultura empresarial. En les empresesque no disposin de la necessària liquiditat és aconsellable ins-tar voluntàriament el concurs abans d’esgotar tots els actius.

L’esperit inicial era mantenir les empreses sense arribar al seutancament i no perjudicar en darrera instància treballadors icreditors. Lamentablement, l’empresari no té un bon conei-xement de la nova normativa o, si el té, espera fins al darrermoment amb el convenciment que se’n sortirà. Avui es potafirmar, doncs, que la gran majoria de concursos presentencaràcter de liquidació com a conseqüència “d’una mortanunciada”.

Igualment, l’empresariat continua amb la por del “què diranles altres empreses i els competidors”. En aquest sentit, no ésconscient que una empresa sanejada serà molt més competi-tiva que no pas una empresa desnonada.

A més, l’empresa no sap o no vol saber què li poden suposarles potencials responsabilitats esdevingudes. Cal dir que s'en-dureixen les obligacions empresarials amb l’objecte d’anar aconcurs. Així, de procedir correctament o no fer-ho, el concurspot acabar essent qualificat de fortuït o culpable. En aquestdarrer cas, hi poden haver importants responsabilitats per alsadministradors i els gerents en situació concursal, i serà possi-ble, si convé, repercutir en els seus propis patrimonis a més deles responsabilitats civils i penals.

Pensem una vegada més que el desconeixement provocapor pel que fa als drets i les obligacions en una situacióconcursal. I que això es fa extensiu a tots els agents queactuen en el concurs, com poden ser administracions públi-ques, entitats financeres, treballadors i en darrer termini elscreditors.

Possiblement, l’empresariat encara no ha sabut entrar enaquest nou model de funcionament, tenint en compte queuna empresa en crisi, amb previsió de futur i gestionada perexperts, té una possible viabilitat futura.

ELS EXPERTS: L’ADMINISTRACIÓ CONCURSAL

El jutge nomena l'administració concursal, integrada per uneconomista, un advocat i un creditor. El nombre serà d’un, enun procediment simplificat, i de tres, en un d’ordinari.

L’únic requisit que estableix la Llei en l’administració concursalés una experiència professional d’almenys cinc anys d'exerciciefectiu.

Lamentablement, si bé la Llei ha estat estricta en l’endurimentde la responsabilitat civil de l’administració concursal, no espot dir el mateix en referir-nos a la seva preparació. En aquestsentit, es pot dir que molts ho volen ser però pocs es trobenprou preparats.

Recordem que abans es parlava d’experts. Així, cal dir quel’administració concursal amb coneixements econòmics had’adquirir-ne de legals i a l’inrevés. Amb això es vol transme-tre la important preparació que ha d’assolir el col·lectiu d’ad-ministradors concursals. No n’hi ha prou a ser professional.Aquesta nova professió requereix la formació d’experts en lagestió d’empreses en crisi, i obliga a crear un cos d’elit ambuna important formació juridicoeconòmica per a la gestió con-cursal amb la necessària implicació i el compromís delscol·legis professionals per aconseguir aquesta fita.

EL RESULTAT DE TOT PLEGAT

Els creditors en general poden arribar a esperar un any per aexecutar les garanties lligades a aquest crèdit. Un cop més callamentar que són pocs els concursos que aconsegueixen l’ob-jectiu temporal que imposa la Llei.

Si bé l’esperit és perseguir l’agilitat de tot el procediment, caldir que el procés concursal de vegades es converteix en unaparell poc àgil. Possiblement, una de les raons és encara eldesconeixement que se’n té. A més, aquest procedimentpateix d’antigues rèmores i vicis del passat, i està imbuït delluites per part dels agents que hi participen volent aconse-guir els seus propis objectius personals.

Tot i així, convé donar un vot de confiança. Cal fer aportacionsper a la nova etapa en el sentit d’inculcar a l’empresariat encrisi que faci un bon ús d’aquesta nova formulació, i que apro-fiti els guanys de quitació i/o espera en el cas de conveni decreditors. Això si és que es confia que l’empresa pot arribar atenir una viabilitat econòmica futura.

Àngel Miró MartíAdministrador Concursal

Notic

iari

d’ec

onom

ia

Implantacions internacionals a les 15 principals regions europees1

L’anàlisi es fonamenta en l’explotació de la base de dadesEuropean Investment Monitor d’Ernst & Young, que comp-tabilitza anuncis d’implantacions i extensions d’activitat aEuropa des de l’any 1997. Disposa de més de 24.500 pro-jectes identificats a partir de l’examen continuat d’unes9.000 publicacions. El treball es focalitza en les 15 regionsque més sovint es disputen la localització d’inversions inter-nacionals, com per exemple el Gran Londres, l’Ile-de-France,Catalunya, Brussel·les, Llombardia o Ginebra.

L’any 2006, aquestes 15 àrees van concentrar 989 implanta-cions internacionals, un 21,8% més que l’exercici anterior. AlGran Londres va correspondre el 25,3% del total, seguit del’Ile-de-France (19,4%) i, a distància, Madrid, Catalunya i Esto-colm (amb uns 7,6%, 7,5% i 6,2%, respectivament). El majorcreixement registrat en el nombre d’implantacions durant el2006 va tenir lloc a Nord-Renània Westfàlia, que triplicà elnombre de projectes, seguit de Llombardia, Berlín i Madrid. Sies té en compte el període 2002-2006, amb 3.383 implanta-cions identificades, s’observa que el rànquing es trobaencapçalat pel Gran Londres i l’Ile-de-France (24,1% i 18,7%del total, respectivament), i Catalunya se situa en tercer lloc,amb el 9,8%.

El Gran Londres concentrà el 2006 una part destacada de lesimplantacions de caràcter terciari (seus socials, centres deR+D...), amb 240 registres, seguit de l’Ile-de-France i Madrid(164 i 65, respectivament). Per la seva part, Catalunyaencapçalà les implantacions industrials (unitats de producció iplataformes logístiques), amb 30 projectes, per davant de l’Ile-de-France i de Moscou (28 i 13, respectivament). Cal dir queen el període 2002-2006 les implantacions terciàries van estarliderades, també, pel Gran Londres i l’Ile-de-France, seguidesd’Estocolm, mentre que les industrials ho foren per les matei-xes regions que el 2006.

Sectorialment, el 2006 la branca de serveis a les empreses vaser la que abraçà el major nombre de projectes (22% deltotal), seguida de serveis informàtics (21%) i de serveis finan-cers (10%). Destacà el fort creixement experimentat per lesimplantacions en el cas dels serveis a les empreses, com tambédels serveis financers.

Els Estats Units van ser el principal país d’origen dels projectesd’implantació el 2006, amb un 36% del global, cosa que haestat una constant els darrers anys. A certa distància, segueixla Gran Bretanya (14%) i, posteriorment, el Japó i Alemanya(9% i 8%, respectivament). Cal destacar que entre els primerspaïsos inversors figuren l’Índia i la Xina. El primer ocupava laposició sisena l’any 2006 i el segon el lloc novè. En ambdóscasos s’observen creixements importants en el nombre d’im-plantacions registrades darrerament.

Les implantacions amb funcions estratègiques2 van patir el2006 un descens d’un 5,8% respecte del 2005 (210 davantde 223). Aquestes implantacions representaren el 21% deltotal dels projectes en comparació amb el 27% del 2005. ElGran Londres va encapçalar el rànquing regional, amb unatercera part del global, seguit de l’Ile-de-France i Catalunya,

amb el 12% cadascuna. Darrere es van situar Madrid iDublín, que concentraren el 7% cadascuna. Els Estats Unitsvan ser l’origen de les implantacions amb funcions estratègi-ques identificades el 2006, amb el 46% del total, seguida, amolta distància, del Japó, Alemanya i el Canadà. A conti-nuació destacaren la Xina i l’Índia.

Cal remarcar que els serveis informàtics van tenir un pes espe-cífic elevat en les funcions estratègiques, com també els ser-veis a les empreses. El primer sector concentrà el 29% de lesimplantacions i el segon el 19%. La resta tingueren unarellevància escassa (química, electrònica, serveis financers...).

Segons el tipus de funció estratègica, es pot apuntar que lalocalització dels quarters generals va estar encapçalada l’any2006 pel Gran Londres i l’Ile-de-France. La ubicació de centresserveis fou liderada per Budapest i Catalunya. I, finalment, elscentres de R+D es van situar, principalment, a Catalunya,Madrid, el Gran Londres i Dublín.

Nombre d’implantacions internacionals totals i estratègiquesen les 15 principals regions europees l’any 2006

Rang Regió Nombre total Nombre totald’implantacions d’implantacions

estratègiques

1 Gran Londres 250 69

2 Ile-de-France 192 26

3 Madrid 75 14

4 Catalunya 74 25

5 Estocolm 61 7

6 Hesse 51 6

7 Dublín 38 14

8 Budapest 38 11

9 Nord-Hollande 37 10

10 Moscou 37 2

11 Llombardia 33 5

12 Brussel·les 33 4

13 Nord-Renània Westfàlia 28 5

14 Berlín 21 6

15 Ginebra 21 6

TOTAL 989 210

Font: European Investment Monitor. Ernst & Young.

Àngel HermosillaEconomista, responsable de la Secretaria Econòmica del CEC

1 El terme implantació internacional correspon a les implantacionsdirectes o a l’extensió d’activitats, ja siguin operacionals (unitatsindustrials, plataformes logístiques…) o bé estratègiques (quartersgenerals, seus socials, centres de R+D, centres de serveis a clients iback-offices administratius i financers).

2 El concepte de funció estratègica comprèn els quarters generals oseus socials, els centres de R+D, i els centres de serveis a clientsinterns i externs. Aquestes contribueixen de manera decisiva a la cre-ació de valor, a l’atractivitat i al futur d’una regió.

Notic

iari

juríd

icLlei de societats professionalsEl nostre Col·legi defensa la postura que la Llei de socie-tats professionals és una oportunitat que tenim els pro-fessionals per diferenciar-nos d’altres col·lectius menysqualificats.

L’assessoria jurídica, conjuntament amb el Col·legi, estàestudiant la millor manera d’oferir-vos un assessora-ment específic per a l’adaptació a la nova llei.

La Llei de societats professionals1 inclou els 18 articles ambmés conseqüències dels darrers temps, tant per als economis-tes com el mateix Col·legi d’Economistes.Per aquest motiu, la llei de societats professionals ja va ser trac-tada de manera general al darrer Informatiu de l’Economistanúm. 114, amb objecte d’informar sobre la publicació de la lleii oferir una primera anàlisi del seu abast i contingut.El present article, preparat per encàrrec de la Junta de Govern,valora diversos aspectes que han estat motiu de debat en lessessions informatives realitzades, i per tant, es tracta de leslínies d’actuació proposades pel Col·legi d’Economistes enaquesta matèria.Concretament, els punts que exposarem són tres: – Calendari d’actuacions i creació de registres.– Objecte de les societats professionals d’economistes.– Règim sancionador.D’acord amb l’anterior, el present article es redacta amb laprudència de saber que una part important dels dubtes que-daran resolts amb la publicació del reglament que desenvolu-pi la llei.

1. CALENDARI D’ACTUACIONS I CREACIÓ DE REGISTRES

L’adaptació a la llei requereix la coordinació de les societats deprofessionals, col·legis professionals i Registre Mercantil. Peraquest motiu cal tenir molt present el calendari.Terminis relatius al Registre Mercantil: Les societats deprofessionals hauran d’adaptar-se registralment a la llei abansdel 15 de juny de 2008. Si, arribat el 15 de juny, no s’han adaptat, se’n tancarà el fullregistral, de manera que únicament podran inscriure determi-nats actes relatius a l’administració de l’empresa i la sevaadaptació a aquesta llei. Aquesta situació es mantindrà durantsis mesos (fins el 15 de desembre de 2008).Si pel 15 de desembre de 2008 no s’ha adaptat, la societatquedarà dissolta de ple dret. La cancel·lació dels assentamentspel registrador es farà d’ofici.Terminis relatius al Col·legi d’Economistes: El Col·legi d’E-conomistes es troba obligat a constituir el Registre de Socie-tats Professionals abans del proper dia 15 de juny de 2008. Lessocietats existents hauran d’adaptar-se en el termini d’un anydes de l’entrada en vigor de la Llei.Com és sabut, el Col·legi d’Economistes de Catalunya jacompta amb un registre de societats d’adscripció voluntàriaamb la mateixa denominació “Registre de Societats professio-nals del Col·legi d’Economistes de Catalunya” constituït l’any1991.L’entrada en vigor de la llei obliga a modificar la situacióactual, creant un nou registre (Registre de Societats Profes-sionals del Col·legi d’Economistes de Catalunya) que s’adap-ti a la llei i canviant la denominació al registre voluntariexistent, que serà “Societats Adscrites al Col·legi d'Econo-mistes de Catalunya”, el qual tindrà un temps d’existèncialimitat. Les 250 societats que formen part del registre voluntari actualseran informades individualment del passos a seguir, en fun-ció de si la seva societat s’ajusta -o no- a les exigències de lallei de societats professionals.

2. OBJECTE DE LES SOCIETATS PROFESSIONALS D’ECONOMISTES

Fins a la data, l’objecte social de les empreses no ha estat unassumpte especialment conflictiu. Això no obstant, la llei preveu que seran els registradors mer-cantils els qui determinaran si l’objecte social pot ser realitzatpels socis professionals de l’empresa. En el cas dels economis-tes, es planteja quines tasques són pròpies dels economistes iquines poden ser exercides per persones que no tenen titula-ció universitària i/o col·legiació obligatòria.Pendent de la coordinació que el nostre col·legi establirà amb elsRegistres Mercantils de Catalunya, el Consejo de Colegios de Eco-nomistas de España portarà a terme diverses actuacions a nivellestatal, amb objecte d’informar adequadament els registradors.Aquestes actuacions es realitzen amb l’objectiu de confeccio-nar un redactat d’objecte social que sigui reconegut pels regis-tradors mercantils com a propi dels economistes i que permetirealitzar totes les tasques descrites en “l’Estatut Orgànic de laprofessió” (Decret 871/77, de 26 de abril) identificant ambclaredat que per a realitzar assessorament fiscal és preceptiuser titulat i estar col·legiat. Aquest aspecte, a més, ha estatrecollit per diverses sentències diferenciant el que és la gestiófiscal, que pot ser desenvolupada per qualsevol persona, del’assessorament legal, financer o fiscal, que queda reservat alsprofessionals col·legiats.Envers l’objecte social de les empreses que realitzen auditoria,la disposició addicional primera estableix que hauran d’estarregistrades al ROAC. Tota vegada que el ROAC és un registreexclusivament d’auditors, en aplicació de l’article 3 de la llei(societats multidisciplinàries) els auditors que realitzin qualse-vol altra tasca (assessorament, consultoria, etc.) hauran d’es-tar col·legiats al Col·legi d’Economistes de Catalunya.

3. RÈGIM SANCIONADOR

L’article 11 de la Llei modifica de manera important el règimde responsabilitats propi de les societats mercantils, que escaracteritzava per una separació de patrimonis, entre el patri-moni social i el patrimoni personal.En endavant, els professionals (socis o no) i la societat respon-dran solidàriament dels deutes socials derivats d’una actuacióprofessional.Per causa del règim sancionador, alguns col·legiats han plan-tejat la possibilitat de realitzar tasques pròpies dels economis-tes per mitjà d’una societat però al marge de les societats deprofessionals.L’actuació en cada cas concret depèn del socis de l’empresa.Això no obstant, entenem que la voluntat del legislador ésclara, i que en determinats casos els dubtes poden respondrea una voluntat de no acomplir amb el previst per la llei en con-siderar-la desmesurada.Tot i compartir parcialment aquesta idea, el Col·legi promou laràpida adaptació a la norma seguint un criteri de prudència, jaque arribat el cas d’una reclamació per responsabilitat patri-monial és probable que s’apliqués igualment el règim de res-ponsabilitat establert en la llei de societats professionals.Per tot el que s’ha dit, creiem que la publicació de la nova lleiconstitueix un canvi de panorama important, incrementantl’exigència i la responsabilitat dels professionals, alhora querepresenta una oportunitat de diferenciar els professionalsdegudament qualificats d’aquells que no ho estan.

Enric FortGuillén Bécares, advocats i economistes

1 Llei 2/07, de 15 de març de societats professionals

Notic

iari

d’in

form

àtic

a

Quadern de navegacióEL MS VISTA EN CATALÀ

Carles Grau, el directorgeneral de MicrosoftCatalunya, va presentarel portal Microsoft.cat(www.microsoft.cat),que recull tots els recur-sos en català de quèdisposa Microsoft. Des

d’aquest portal els usuaris registrats poden descarregar, perexemple, els mòduls en català del Microsoft Office 2003 o delWindows Vista. També s’ha fet públic que els fabricants Dell iToshiba posaran a la venda ordinadors amb el Windows Vistapreinstal·lat en català a partir del mes de juny del 2007. Ini-ciativa a la qual es podrien afegir altres fabricants com DataLogich, Sony, Fujitsu-Siemens, Lenovo o Acer.

ALTERNATIVES DE CODI LLIURE ALS PROGRAMESINFORMÀTICS COMERCIALS

Osalt (www.osalt.com) és una webque proposa alternatives en programa-ri lliure a les aplicacions informàtiquescomercials. Informa de quins progra-

mes lliures, i per tant, gratuïts, poden ser una bona alternativa alprogramari estàndard. La web estructura la informació segons eltipus de programa: per a empreses, de comunicacions, bases dedades, entorns de desenvolupaments, aplicacions de tractamentgràfic, Internet, treball en xarxa, multimèdia, seguretat, utilitats…

SCREAMER RADIO: UNA MANERA DIFERENT D’ESCOLTAR LA RÀDIO PER INTERNET

Screamer Radio (www.screamer-radio.com) és una aplicaciógratuïta que facilita l'accés a les cadenes que emeten des dela xarxa. Amb aquest programa es poden sentir centenars deràdios de tot el món. A més, aquest aplicatiu permet gravar elsprogrames que ens interessin sempre que les emissores eme-tin en formats d’àudio tipus WMA o MP3.

VINTON CERF DEIXA LA ICANN

Vinton Cerf, considerat un dels pares d'Internetpel seu paper en la creació del protocol TCP/IP,ha anunciat que després de set anys al càrrecdeixa la direcció de la Internet Corporation forAssigned Names and Numbers (ICANN) en unaentrevista on també fa una crida perquè tot-hom qui estigui interessat a dirigir una de lesprincipals entitats d'Internet presenti la candi-

datura, i destaca el paper de la ICANN en la gestió de la xarxa.Més informació a:http://www.icann.org/announcements/announcement-07may07.htmhttp://www.icannwiki.org/Vinton_Cerf

LA WEB DE MANUEL CASTELLS (www.manuelcastells.info)

La Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Telefónica hanobert la web ManuelCastells.info, que recull informació detota la producció científica del reconegut professor i investigador,juntament amb una nota biogràfica. S'hi pot trobar informaciósobre els seus llibres i articles científics, conferències, entrevistesi també estudis que s'han realitzat sobre la seva obra.

FILTRES ANTIPORNOGRAFIA EN ELS PRINCIPALS CERCA-DORS DE LA XARXA: GOOGLE, YAHOO! I MSN SEARCH

Gairebé tothom sap que es poden modificar les propietats delnavegador Internet Explorer per evitar que els menors accedeixina pàgines de contingut poc apropiat a la seva edat. Recordemque aquest filtre es pot activar des del menú del navegador, opcióHERRAMIENTAS, i anant a la pestanya de CONTENIDOS, en laqual habilitarem el que s’anomena ASESOR DE CONTENIDO.

Si bé aquest sistema és molt dràstic, hi ha alternatives bastantdesconegudes per la majoria d’usuaris i que són també forçaefectives. Es tracta de configurar correctament el o els cerca-dors que més es fan servir. Aquestes eines incorporen opcionsque permeten a més protegir l’accés a determinats contin-guts, és a dir ajustar les cerques que fem.

Així, a continuació donarem una pinzellada orientativa de comfuncionen els tres principals cercadors d’Internet en la seva ver-sió en castellà, i com protegir cerques fetes en aquest idioma.

Cal dir, però, que cap filtre és avui 100% efectiu.

Google

Actualment ningú dubta que és el cercador més utilitzat de laxarxa. Des de la seva pàgina principal accedirem a l’opció PRE-FERENCIAS. Aquí podrem activar l’opció SafeSearch que filtra leswebs de contingut sexual explícit i les elimina del resultat de lacerca que fem. Aquest filtre té tres nivells: desactivat, moderat iestricte. Per defecte hi ha activat el nivell moderat. Només elnivell estricte afecta les cerques de webs i d’imatges del cercador.

Yahoo!

Funciona d’una manera molt similar a Google, llevat queaquest cercador fa extensiva les cerques a vídeos i per tant elrisc de rebre material indesitjat és més alt. Yahoo! incorporaun filtre que té activat un nivell moderat d’entrada.

MSN Search

És el que té els nivells més estrictes i restringits de tots els cerca-dors. Incorpora alertes quan els filtres estan activats a màxim nivell.

LA BORSA A INTERNET

Adreces web dels principals mercats borsaris. Aquestes i altresadreces relacionades, les teniu a la vostra disposició en l’apar-tat LA BORSA de la web del Col·legi.Wall Street www.nyse.comNasdaq www.nasdaq.comTòquio www.tse.or.jp/english/index.htmlLondon Stock Exchange www.londonstockexchange.comFrankfurt www.deutsche-boerse.comMilà www.borsaitalia.itHong Kong Stock Exchange www.hkex.com.hkMadrid www.bolsamadrid.esBarcelona www.borsabcn.esBilbao www.bolsabilbao.esValència www.bolsavalencia.es

Departament d’Informàtica del Col·legi d’Economistes de Catalunya

osalt.comopen source alternative

Notic

iari

fisca

l La nova Llei de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físi-ques (IRPF), en vigor des del passat dia 1 de gener, ha modi-ficat substancialment els productes de previsió social, ambuna gran dispersió en el seu redactat al llarg de tot el textlegal. Amb la finalitat d’aclarir quins són els nous produc-tes, hem cregut oportú refondre i resumir els diferents arti-cles, disposicions addicionals, disposicions transitòries idisposicions finals que, atesa la seva extensió, tractem enaquest noticiari fiscal en dues parts. La primera part va serpublicada en el noticiari núm. 114 del mes de maig.

PRESTACIONS D’ASSEGURANCES INDIVIDUALS– Desapareix la reducció del 40 o del 75% dels rendiments

procedents de contractes d’assegurança, percebuts en formade capital. Però deixen de tributar al marginal de l’IRPF i pas-sen a tributar a un tipus fix del 18%.

– S’estableix una compensació fiscal per la qual el contribuent quepercebi un capital diferit derivat d’un contracte d’assegurançade vida o invalidesa generador de rendiment de capital mobi-liari i contractat amb anterioritat al 20 de gener de 2006 tindràdret a compensació si el nou règim li és més desfavorable.Aquesta compensació només serà aplicable per als rendimentsgenerats per primes satisfetes fins al 19 de gener de 2006.

– La retenció a compte i la tributació efectiva serà del 18%, iseguiran tenint la consideració de rendiments del capitalmobiliari, amb integració en la renda de l’estalvi.

PLA INDIVIDUAL D’ESTALVI SISTEMÀTIC (PIES)Es tracta d’un producte de nova creació que consisteix en uncontracte amb una asseguradora per constituir amb els recursosaportats una renda vitalícia. Cal complir els requisits següents:– El prenedor ha de ser a la vegada l’assegurat i el beneficiari.– El límit anual d’aportació es fixa en 8.000 g i serà indepen-

dent dels límits d’aportacions a sistemes de previsió social(poden conviure aportacions en un mateix any a un pla depensions, aquest amb deducció de les aportacions en la baseimposable de l’IRPF i un PAIS, aquest sense deducció, respec-tant els límits per a cadascun d’ells de manera independent).L’import màxim de primes acumulades no podrà superar els240.000 g per contribuent.Si es constitueix renda vitalícia, els rendiments procedents de lesprimes estaran exempts de tributació, i la tributació es produiràa mesura que es percebi la renda vitalícia amb els beneficis pro-pis de l’aplicació de coeficients en funció de l’edat del perceptor.

– Si hi ha disposició total o parcial, abans de la constitució dela renda, tributarà com una assegurança, al 18 per 100, enproporció a la disposició realitzada.

– Si s’anticipa totalment o parcialment la renda vitalícia,s’hauran d’integrar en el període impositiu en què es pro-dueix l’anticipació els rendiments exempts de tributació.

– En el moment de constituir la renda, la primera prima hauràde tenir una antiguitat mínima de deu anys.

– Podrà tenir mobilitzacions (pendent de desenvolupamentreglamentari).

– Compatible amb els límits d’aportacions a plans de pensions.Transformació d’assegurances de vida individuals en elPla Individual d’Estalvi SistemàticLes assegurances de vida individuals es podran transformar enun pla individual d’estalvi sistemàtic si es compleixen les con-dicions següents:– El prenedor ha de ser el mateix assegurat i el mateix beneficiari.– El contracte d’assegurança de vida s’ha d’haver formalitzat

amb anterioritat a l’1 de gener de 2007.

– El límit màxim anual de primes durant la vida del contracteno pot haver superat els 8.000 g i l’import total acumulatno pot superar els 240.000 g .

– Per a la constitució de la renda vitalícia han d’haver passatmés de deu anys des del pagament de la primera prima.

ASSEGURANCES COL·LECTIVES - COMPROMISOS PER APENSIONS– Com en les prestacions d’assegurances individuals, desapa-

reix la reducció del 40 o del 75% dels rendiments procedentsde contractes d’assegurança, percebuts en forma de capital.

– Per a les prestacions derivades de contingències desenvolu-pades amb anterioritat a l’1 de gener de 2007, s’aplicarà elrègim fiscal vigent a 31 de desembre de 2006.

– Per a les prestacions de contingències desenvolupades ambposterioritat a l’1 de gener de 2007, corresponents a asse-gurances col·lectives contractades amb anterioritat al 20 degener de 2006, podrà aplicar-se el règim vigent el 31 dedesembre de 2006. Aquest règim només serà aplicablea la part de la prestació corresponent a les primes satis-fetes fins al 31 de desembre de 2006, com també lesprimes ordinàries previstes en la pòlissa original satis-fetes amb posterioritat a aquesta data.

RENDES VITALÍCIES I TEMPORALSAmb la nova Llei de l’IRPF s’han reduït els percentatges percalcular el rendiment de capital mobiliari subjecte a tributacióen funció de l’edat, en el cas de rendes vitalícies, i en funcióde la duració de la renda, en el cas de rendes temporals.El tipus de retenció i tributació aplicable sobre la part de rendaque es consideri rendiment del capital mobiliari és el 18 per 100.

Rendes vitalíciesPer determinar la part de cada renda o pensió anual que esconsidera rendiment de capital mobiliari s’apliquen els per-centatges fixos següents, des de l’1-01-2007, sobre cadaanualitat percebuda pel rendista en funció de la seva edat enel moment de la constitució de la renda, percentatges que esmantenen constants durant tota la seva vigència.

Edat Percentatge Tributació efectivaMenor de 40 anys 40% x 18 % = 7,20 %Entre 41 i 49 anys 35% x 18 % = 6,30 %Entre 50 i 59 anys 28% x 18 % = 5,04 %Entre 60 i 65 anys 24% x 18 % = 4,32 %Entre 66 i 69 anys 20% x 18 % = 3,60 %70 o més anys 8% x 18 % = 1,44 %

Rendes temporalsPer determinar la part de renda o pensió anual que es consi-dera rendiment de capital mobiliari s’apliquen els següentspercentatges sobre cada anualitat percebuda pel rendista enfunció de la durada de la renda.

Duració renda Percentatge Tributació Inferior o igual a 5 anys 12% x 18 % = 2,16 %Superior > 5 i < 10 anys 16% x 18 % = 2,88 %Superior >10 i < 15 anys 20% x 18 % = 3,60 %Superior a 15 anys 25% x 18 % = 4,50 %

IMPOST SOBRE EL PATRIMONI S’estableix com a norma general l’exempció dels drets econòmics detots els instruments de previsió social en l’Impost sobre el Patrimoni.

Ricard Viña ArasaAssessor Fiscal del Col·legi

Fiscalitat dels instruments de previsió social en el nou impostsobre la renda de les persones físiques (II part)

IRPF

PROTOCOLO DE MODIFICACIÓN DEL CONVENIO HISPA-NO-SUIZO DE 26 DE ABRIL DE 1966 (BOE 27-03-2007) [REF. CISS LE241206]Protocolo que modifica el Convenio de 26 de abril de 1966entre España y la Confederación Suiza para evitar la dobleimposición en materia de impuestos sobre la renta y sobre elpatrimonio, hecho en Madrid el 29 de junio de 2006.• Otras materias afectadas: Sociedades, No residentes,

Patrimonio y tributos locales sobre la renta.

REAL DECRETO 439/2007, DE 30 DE MARZO (BOE 31-03-2007) [REF. CISS LE241328]Se aprueba el Reglamento del Impuesto sobre la Renta de lasPersonas Físicas y se modifica el Reglamento de Planes y Fon-dos de Pensiones, aprobado por Real Decreto 304/2004, de20 de febrero.• Otras materias afectadas: VA.

ORDEN EHA/672/2007, DE 19 DE MARZO (BOE 22-03-2007) [REF. CISS LE241109]Se aprueban los modelos 130 y 131 para la autoliquidación de lospagos fraccionados a cuenta del Impuesto sobre la Renta de lasPersonas Físicas correspondientes, respectivamente, a actividadeseconómicas en estimación directa y a actividades económicas enestimación objetiva, el modelo 310 de declaración ordinaria parala autoliquidación del régimen simplificado del Impuesto sobre elValor Añadido, se determinan el lugar y forma de presentación delos mismos y se modifica en materia de domiciliación bancaria laOrden EHA/3398/2006, de 26 de octubre.• Otras materias afectadas: IVA

ORDEN EHA/784/2007, DE 26 DE MARZO (BOE 30-03-2007) [REF. CISS LE241299]Se aprueban los modelos de declaración del Impuesto sobre laRenta de las Personas Físicas y del Impuesto sobre el Patrimo-nio, ejercicio 2006, se establecen el procedimiento de remi-sión del borrador de declaración del Impuesto sobre la Rentade las Personas Físicas y las condiciones para su confirmacióno suscripción, se determinan el lugar, forma y plazos de pre-sentación de los mismos, así como las condiciones generales yel procedimiento para su presentación por medios telemáticoso telefónicos.• Otras materias afectadas: Patrimonio.

ORDEN EHA/804/2007, DE 30 DE MARZO (BOE 31-03-2007) [REF. CISS LE241329]Se desarrollan para el año 2007, el método de estimaciónobjetiva del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas yel régimen especial simplificado del Impuesto sobre el ValorAñadido.• Otras materias afectadas: IVA.

ORDEN EHA/1136/2007, DE 26 DE ABRIL (BOE 30-04-2007) [REF. CISS LE241851]Se reducen para el período impositivo 2006, los índices de ren-dimiento neto aplicables en el método de estimación objetivadel Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas para las acti-vidades agrícolas y ganaderas afectadas por diversas circuns-tancias excepcionales.

RESOLUCIÓN DE 27 DE MARZO DE 2007 (BOE 05-04-2007) [REF. CISS LE241460]Dirección General del Tesoro y Política FinancieraSe hace público el tipo de interés efectivo anual para el segun-do trimestre natural del año 2007, a efectos de calificar tribu-tariamente a determinados activos financieros.• Otras materias afectadas: Sociedades.

SOCIEDADES

LEY 6/2007, DE 12 DE ABRIL (BOE 13-04-2007) [REF. CISS LE241564]De reforma de la Ley 24/1988, de 28 de julio, del Mercado deValores, para la modificación del régimen de las ofertas públi-cas de adquisición y de la transparencia de los emisores.

IVA

ORDEN EHA/962/2007, DE 10 DE ABRIL (BOE 14-04-2007) [REF. CISS LE241586]Se desarrollan determinadas disposiciones sobre facturación tele-mática y conservación electrónica de facturas, contenidas en el RealDecreto 1496/2003, de 28 de noviembre, por el que se aprueba elreglamento por el que se regulan las obligaciones de facturación.

IMPUESTOS ESPECIALES

ORDEN EHA/963/2007, DE 13 DE ABRIL (BOE 14-04-2007) [REF. CISS LE241587]Se amplía el plazo al que se refiere el artículo 1 de la OrdenEHA/276/2007, de 12 de febrero, por la que se establece elprocedimiento para la devolución extraordinaria de las cuotasdel Impuesto sobre Hidrocarburos soportadas por los agricul-tores y ganaderos por las adquisiciones de gasóleo.

IBI

LEY ORGÁNICA 4/2007, DE 12 DE ABRIL (BOE 13-04-2007) [REF. CISS LE241563]Se modifica la Ley Orgánica 6/2001, de 21 de diciembre, deUniversidades.

TRANSMISIONES PATRIMONIALES

LEY 2/2007, DE 15 DE MARZO (BOE 16-03-2007) [REF. CISS LE240977]De sociedades profesionales.

RECAUDACIÓN TRIBUTARIA

ORDEN EHA/564/2007, DE 7 DE MARZO (BOE 14-03-2007) [REF. CISS LE240908]Se modifica la Orden HAC/2324/2003, de 31 de julio, por la quese establecen normas detalladas para la aplicación de las disposi-ciones referentes a asistencia mutua en materia de recaudación.

GESTIÓN TRIBUTARIA

RESOLUCIÓN DE 9 DE MARZO DE 2007 (BOE 03-03-2007) [REF. CISS LE240710]Presidencia de la AEAT. Se delegan competencias en el Direc-tor General en materia de convenios de colaboración para laprestación del servicio de asistencia a los ciudadanos en la rea-lización de autoliquidaciones, declaraciones y comunicacionestributarias y en su correcta cumplimentación.

RESOLUCIÓN DE 7 DE MARZO DE 2007 (BOE 21-03-2007) [REF. CISS LE241082]Ministerio de la PresidenciaSe da publicidad al Convenio suscrito entre la Agencia Estatalde Administración Tributaria y el Boletín Oficial del Estado,para dar publicidad a las notificaciones por comparecencia.

REAL DECRETO 475/2007, DE 13 DE ABRIL (BOE 28-04-2007) [REF. CISS LE241834]Se aprueba la Clasificación Nacional de Actividades Económi-cas 2009 (CNAE-2009).

Nuevas disposiciones

Notic

iari

legi

slatiu

El 17 de maig, en el marc de CONSTRU-

MAT, es van celebrar les ponències orga-

nitzades pel TATC, sobre la “Concòrdia

d’obra”, procediment d’arbitratge per a

resoldre els conflictes de tipus tècnic que

es presenten durant l’execució d’una obra.

Els ponents de la jornada van ser Marc Van-

dewalle, president de la Comissió de Perits de

Bèlgica i director de la càtedra d’Empresa de

la UPC, i Rafael Romero, president de la

Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de

Catalunya (CCOC).

En la seva ponència, Marc Vandewalle va

desenvolupar les experiències pràctiques d’a-

quest sistema a Europa, i més concretament

a Bèlgica i Holanda. Va destacar que la

introducció de la clàusula arbitral en els

contractes, un procediment arbitral rigo-

rós i transparent i la validesa del laude

dictat per l’àrbitre en un determinat

període de temps són les claus de l’èxit

de l’arbitratge.

Per a Rafael Romero, l’arbitratge tècnic és

una peça rellevant de la proposta de la CCOC

de canvi radical de la construcció que pretén

millorar la productivitat del sector, elevar el

seu nivell tecnològic i generalitzar la innova-

ció com a element de competitivitat.

Segons Romero, l’arbitratge tècnic pot

generar un clima de col·laboració que

ajudi a reduir substancialment els defec-

tes de l’obra acabada, cosa que suposaria

una millora de la productivitat del 5%,

equivalent a 1.400 milions d’euros.

També hi van intervenir els degans Josep

Oriol, del Col·legi de Camins, Canals i Ports,

Artur Saurí, del Col·legi d’Economistes de

Catalunya i Joan Vallé, president de l’Asso-

ciació d’Enginyers Industrials de Catalunya,

que van destacar la necessitat de fer conèixer

l’arbitratge com a sistema alternatiu a la jus-

tícia ordinària.

En aquest sentit, cal recordar que els impul-

sors d’aquest nou sistema de resolució de

conflictes són els col·legis professionals d'ar-

quitectes, enginyers de camins, canals i ports,

enginyers industrials, economistes i la Cam-

bra Oficial de Contractistes d’obres de Cata-

lunya. També participen en el projecte altres

col·legis professionals de caire tècnic interes-

sats a promoure l’arbitratge i que formalitza-

ran properament la seva incorporació al

TATC.

El TATC, conjuntament amb la Cambra Ofi-

cial de Contractistes d’obres de Catalunya,

ha desenvolupat el procediment arbitral de

Concòrdia d’obra, especialment dissenyat

per respondre a les exigències del sector de la

construcció.


Concòrdia d’obra, l’arbitratge tècnic de la construcció

Què és el TATC?El Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya és un òrgan impulsat pels col·legis d’enginyers industrials, arquitectes, economistes i enginyers de camins, canals i ports deCatalunya que vetlla per la resolució de conflictes, principalment referits a qüestions tècniques, mitjançant l’arbitratge. Un procediment alternatiu als processos delstribunals ordinaris de justícia que permet agilitzar i reduir costos i temps en la resolució de conflictes entre particulars i/o empreses.

El TATC es dirigeix al conjunt dels ciutadans i actua com un organisme especialitzat principalment en la resolució de conflictes vinculats a l’arquitectura, l’engi-nyeria i l’economia. Les resolucions (o laudes) dictades pels àrbitres nomenats pel TATC tindran caràcter d’inapel·lables i només podran ser recorreguts davant delsòrgans judicials per defecte de forma.

Els àmbits d’actuació del TATC inclouen, entre d’altres, la construcció, l’urbanisme, el medi ambient, l’entorn industrial, la prestació de serveis professionals, les asse-gurances, els accidents, la valoració de negocis, activitats i patrimoni, la valoració de danys, perjudici econòmic i lucre cessant, aspectes financers i altres àmbits espe-cialitzats de les professions tècniques.

El TATC està presidit per l’economista Antoni Serra Ramoneda, i integrat pels vocals Joan Baptista Mur i Soteras (arquitecte), Ramon Pedrerol Jardí (enginyer indus-trial), Antonio Argandoña Rámiz (economista), Xavier Borràs Gabarró (enginyer de camins, canals i ports). El Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC) s’en-carrega d’analitzar cada cas en litigi i designa un àrbitre per a la resolució de cada conflicte d’acord amb els coneixements tècnics que requereix.

Quins avantatgespresenta la concòrdiad’obra?– És un procediment ràpid (es resol en

menys d’un mes)– No paralitza l’obra– Redueix les despeses– No requereix les figures de l’advocat

i el procurador– És arbitrat per un expert– Té total validesa jurídica

TRIBUNALARBITRAL TÈCNICDE CATALUNYATATCT

És el primer procediment arbitral destinat a

resoldre els conflictes tècnics que es poden

presentar durant l'execució d'una obra.

Aquest procediment permet que l’àrbitre, un

expert de prestigi reconegut, resolgui, en un

termini màxim d’un mes, de manera definiti-

va i amb total validesa jurídica, els conflictes

de caràcter tècnic que es plantegin entre les

parts vinculades per un contracte d'obra (des

dels plànols de l’obra fins als darrers acabats).

Per últim assenyalar que s’està tramitant al

Parlament de Catalunya el projecte de llei de

l’obra pública, que en el seu article 53 es refe-

reix a l’arbitratge, i que implica un pas molt

important que fa l’Administració en incloure

les obres públiques en aquests sistemes de

resolució d’incidències.

Com funciona la Concòrdiad’obra?Procediments i requisits

Quan en un procés constructiu apareguin

controvèrsies de caràcter tècnic, les parts

implicades poden sol·licitar al Tribunal Arbi-

tral sotmetre’s a la Concòrdia d’obra, sempre

que compleixin els requisits següents:

a) Que la controvèrsia sigui per qüestions tèc-

niques.

b) Que ambdues parts hagin pactat expressa-

ment la submissió a aquest procediment.

c) Que les parts en conflicte estiguin vinculades

mitjançant un contracte d’execució d’obres.

d) Que cada part hagi fet constar en el docu-

ment de submissió una persona de contac-

te amb qui s’entendran les actuacions del

procediment, indicant-hi número de telè-

fon, fax i correu electrònic.

En cap cas podran ser objecte d’aquest pro-

cediment les discrepàncies d’interpretació de

les clàusules o les controvèrsies de contingut

jurídic d’un contracte.

El procediment de la concòrdia es caracterit-

za per la seva senzillesa. Si una part sol·licita

al TATC resoldre un conflicte per mitjà d’a-

quest procediment arbitral, la secretaria del

TATC, prèvies les comprovacions que corres-

ponguin, es posarà en contacte de manera

immediata amb l’altra part i amb l’àrbitre que

les parts ja han pactat de manera prèvia o, al

contrari, els proposarà un àrbitre.

Acceptat l’àrbitre, aquest expert convocarà les

parts a una reunió que haurà de tenir lloc en un

termini màxim de set dies hàbils, termini durant

el qual les parts podran aportar a l’àrbitre els

escrits i documents que creguin convenients.

En la reunió, l’àrbitre escoltarà les parts i els tèc-

nics que les acompanyin, rebrà la documenta-

ció complementària que les parts vulguin

lliurar-li i dirigirà la reunió per garantir que cada

part tingui l’oportunitat d’expressar la seva opi-

nió i adreçar preguntes a l’altra part o als tèc-

nics i poder rebatre els arguments contraris.

Si l’àrbitre considera que amb les al·legacions

presentades i la documentació aportada ja és

possible emetre una resolució començarà el

termini màxim de cinc dies per a dictar el laude.

El laude serà notificat el mateix dia de la seva

emissió al Tribunal Arbitral, que en donarà notí-

cia simultània a ambdues parts com a màxim el

dia hàbil següent a la seva recepció.

Àrbitres

La resolució del conflicte s’encarregarà a un

únic àrbitre que ostentarà la titulació adequa-

da al conflicte que es plantegi. Ell serà qui

decidirà la resolució de la controvèrsia en fun-

ció dels seus coneixements tècnics.

En el document de submissió d’arbitratge, les

parts implicades podran escollir de comú acord

el professional que, si s’escau, hauria d’actuar

com a àrbitre. També poden establir àrbitres

suplents o, si la relació jurídica que lliga les parts

es refereix a diverses fases del procés construc-

tiu, poden designar diferents professionals com

a possibles àrbitres per a cada fase del procés.


La clàusula deConcòrdia d’obraPer a sotmetre’s a l’arbitratge de la Concòrdia d’o-

bra, cal que les parts ho hagin pactat de manera

expressa, i la millor manera de fer-ho és incorpo-

rant al contracte la clàusula de submissió:

“Per a la resolució de qualsevol qüestió en litigi

derivada del present acte jurídic, les parts se sot-

meten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal Arbi-

tral Tècnic de Catalunya de la Fundació Privada

Catalana per a l’Arbitratge Tècnic, a qui s’enco-

mana la designació de l’àrbitre o àrbitres i la

tutela i administració de l’arbitratge.

En concret, quan la controvèrsia sotmesa a arbi-

tratge tingui el seu origen en qüestions tècniques

derivades de l’execució de l’obra, les parts se sotme-

ten al procediment específic de la Concòrdia d’Obra.

“Per aquest darrer supòsit les parts, de comú

acord, designen ........... com a àrbitre per a resol-

dre les controvèrsies tècniques relatives a ...........

En cas d’impossibilitat de l’àrbitre esmentat i a

manca d’acord de les parts, s’encomana al Tri-

bunal Arbitral Tècnic de Catalunya la designació

d’un substitut.

En tot cas, l’àrbitre o àrbitres hauran de ser accep-

tats pel Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya.

Es designen com a persones de contacte:Per PerSr. Sr.Adreça AdreçaTel. Tel. Fax. Fax. Correu electrònic Correu electrònic

Qualsevol modificació en les persones de contac-te o en les seves dades haurà de ser notificada demanera fefaent a l’altra part amb una antelaciómínima de set dies per produir efectes.”

La clàusula arbitralA més del sistema de la Concòrdia d’obra, el TATC pot resoldre tota mena de conflictes en matèries de lliure disposició de les parts.

Per poder intervenir en aquests casos, cal que les parts hagin pactat la submissió expressa al TATC. I la millor manera és mitjançant la incorporació al contracte dela clàusula següent::

“Per a la resolució de qualsevol qüestió en litigi derivada del present acte jurídic, les parts se sotmeten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal Arbitral Tècnicde Catalunya de la Fundació Privada Catalana per a l’Arbitratge Tècnic, a qui s’encomana la designació de l’àrbitre o àrbitres i la tutela i administració del’arbitratge.”

Màster d’especialitzaciótributàriaDurada: 300 hores

L’objectiu del màster és donar als assis-tents una experiència pràctica adequadaper poder exercir en un futur com aassessor fiscal.

Es basa en aplicacions conceptuals delsdiversos impostos i en la legislació queels és aplicable, i es fonamenta especial-ment en la resolució de casos pràcticsque permetin entendre i saber aplicar lesexplicacions donades.

S’adreça a economistes que vulguinconèixer a fons els impostos vigentsactualment i, sobretot, als llicenciats denou o a aquells que fan els darrers anysde carrera i volen especialitzar-se enaquesta matèria.

Diploma de postgraud’auditoria (modalitats presencial,semipresencial i on-line)(conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra)Els objectius del programa són:– Diagnosticar la situació econòmica i

financera de l’empresa. – Dominar els diferents sistemes de càlcul

de costos i utilitzar les tècniques per alseu control, com també implantar siste-mes de comptabilitat analítica.

– Elaborar un pressupost, implantar siste-mes de control pressupostari i analitzardesviacions.

– Dissenyar un sistema de control de ges-tió des d’una perspectiva de direcció.

– Conèixer les tècniques d’auditoria per ala revisió de les diferents àrees de l’em-presa.

– Dissenyar i revisar els sistemes de con-trol intern de l’empresa.

– Saber analitzar l’àrea fiscal des d’unpunt de vista d’auditoria.

Aquest postgrau pot dispensar de laprova de capacitació teòrica en el procésd’accés al ROAC, en cas de ser llicenciatsen Administració i Direcció d’Empreses(ADE), llicenciats en Ciències Econòmi-ques i Empresarials (Empresa) i profes-sors mercantils.

Diploma de postgrauen direcció comptable i auditoria (modalitats presencial,semipresencial i on-line)(conjuntament amb la Universitat Pompeu Fabra)El programa capacita els participants per: – Dirigir un departament de finances,

econòmic i financer o de comptabilitati de control de gestió de l’empresa.

– Treballar en auditories externes o endepartaments empresarials d’auditoriainterna.

– Prendre decisions financeres òptimes irelacionar l’evolució de l’entorn econò-mic i financer amb l’estratègia de l’or-ganització, formular-ne i controlar-ne lapolítica financera.

– Saber obtenir informació sobre la prò-pia empresa i sobre l’entorn.

– Implantar sistemes de planificaciófinancera, de comptabilitat analítica, decontrol pressupostari i de control degestió.

– Perfeccionar-ne les habilitats directivesnecessàries en les àrees de finances icomptabilitat.

El programa de postgrau pot dispensarde la prova de capacitació teòrica en elprocés d’accés al ROAC als llicenciatsen Ciències Econòmiques i Empresa-rials, Economia, ADE i diplomats enEmpresarials.

Curs de comptabilitatsuperior (adaptat al nou Pla Generalde Comptabilitat)Durada: 56 hores

Aquest curs es planteja assolir els objec-tius següents: 1- Analitzar de manera teòrica i pràctica els

principals problemes de la comptabilitatfinancera basant-se en la normativacomptable, tot incidint en aquells aspec-tes que des d’un punt de vista profes-sional resultin més rellevants.

2- Analitzar els aspectes més rellevants deles normes internacionals de comptabi-litat (NIC/NIIF) relacionades amb elstemes tractats.

3- Analitzar específicament el quadre definançament i l’estat de fluxos de tre-soreria.

4- L’estudi específic de les situacions mésimportants que afecten les societatsanònimes i limitades (com a formessocietàries més característiques) i queestan recollides en el PGC.

Nou Pla General de Comptabilitat: principals novetatsDurada: 16 hores

Conèixer el principal contingut de l’esbor-rany del nou Pla General Comptable.

Aprendre a elaborar els nous estats finan-cers. Detectar les principals novetats ques’incorporen respecte de la normativa vigent.

Veure com es farà el canvi en la nostranormativa i quins poden ser els impactesprincipals.


Treballem en grup / Aula d’Economia

Cursos destacats setembre/octubre 2007

Anàlisi i gestió d’inversions en l’empresaDurada: 16 hores

L’anàlisi d’inversions serà sempre necessà-ria i imprescindible en el món empresa-rial, i només tindrà sentit si qui participaen la decisió coneix les limitacions i elcontext en què s’han d’aplicar. L’objectiud’aquest curs és dotar els alumnes delconeixement adequat que permeti analit-zar, gestionar i avaluar les inversions querealitzen les empreses i altres organitza-cions en l’exercici de les seves activitats. Els beneficis aportats per aquest curs per-meten conèixer i acostar els assistents a larealitat de les situacions davant les qualss’enfronten les empreses a l’hora de pren-dre una decisió d’inversió.

Programa de formacióper a economistes en actuacions judicialsDurada: 13 hores 30 minuts

Dirigit a qualsevol persona interessada en elconeixement general del tema i, en especial,a tots els companys inscrits en el Torn d’Ac-tuacions Professionals dins de la llista temà-tica d’Actuacions Pericials en l’Administracióde Justícia, com també als companys inte-ressats a accedir a aquest Torn i que neces-sitin un reciclatge dels temes específics.

Nòmines i SeguretatSocialDurada: 16 hores

Curs d’aplicació pràctica destinat a iniciar icomplementar la formació i els coneixe-ments per poder desenvolupar la gestióadministrativa en departaments de personald’empreses, gestories, assessories i empleatsadscrits a despatxos professionals, de mane-ra que els alumnes puguin actuar tant dinsde l’empresa com en qualitat de gestors delsassumptes relacionats amb aquestes àrees.

Curs d’administracióconcursalEs tracta de proveir els assistents d’unesbases fonamentals de coneixements teòricsi pràctics per al desenvolupament de l’acti-vitat d’administració concursal, ja sigui pera la continuïtat de l’empresa a través d’unconveni, o per a la seva liquidació. Sesegueix una metodologia absolutamentpràctica, ja que es veu tot el procés quecomporta un procediment concursal.


Altres cursos setembre/octubre 2007Planificació economicofinancera i elaboració i posada en marxa del pla de gestió operatiu Durada: 45 hores

Consolidació fiscalDurada: 12 hores

Les fonts d’informació fiscal i comptable per a assessories i despatxos professionalsDurada: 4 hores

Comptabilitat d’empreses constructores, immobiliàries i UTESDurada: 18 hores

Seminari sobre transmissions patrimonials i actes jurídicsdocumentatsDurada: 9 hores

Curs pràctic de consolidació comptableDurada: 72 hores

Curs sobre l’IVAEn preparació

Curs de fiscalitat immobiliàriaDurada: 18 hores

Direcció i gestió de fundacions i altres entitats no lucrativesDurada: 54 hores

Gestió documental i d’arxius en els despatxos professionalsDurada: 7 hores

Gestió pràctica de tresoreriaDurada: 32 hores

Curs d’auditoria per a júniorsDurada: 20 hores

Impost especial sobre l’alcohol i begudes derivadesDurada: 12 hores

10 d’abril

Inici del Curs Renda 2006, a càrrec de JordiSolé Estalella, cap d’unitat regional d’ins-pecció de l’Agència Tributària de Tarra-gona, organitzat per la seu de Tarragonadel Col·legi d’Economistes de Catalunya.

11 d’abril

Presentació del llibre NIC/NIIF Ejerciciosresueltos comentados, organitzada per laComissió de Comptabilitat i ACCID, acàrrec de Joan B. Casas, membre de laJunta de Govern del CEC i de la JuntaDirectiva de l’ACCID, i d’Ester Oliveras,professora de la Universitat Pompeu Fabrai coautora del llibre.

13 d’abril

Constitució de la Comissió General de laJunta directiva de la seu de Girona delCol·legi d’Economistes de Catalunya sotala presidència d’Esteve Gibert.

13 d’abril

Seminari Mòduls, a càrrec de José PintoMolina, del servei d’inspecció de l’Agèn-cia Tributària, organitzat per la seu deGirona del Col·legi d’Economistes deCatalunya.

17 d’ abril

Inici de l’edició a Tortosa del Curs Renda2006, dirigida per José Vicente GarcíaHerrero, tècnic d’Hisenda, gestor del’Agència Tributària de Tortosa, organit-zada per la seu de Tarragona del CEC.

17 d’abril

Sessió temàtica Aspectes més importantsde la Llei de Societats Professionals, orga-nitzada per la Comissió d’Assessors Fiscals,a càrrec de Jana Crous, advocada d’ÀngelSegarra i Associats.

17 d’abril

Reunió del panel d’experts de l’IEBE (Índexd’Expectativa Borsària) per examinar elresultat de l’enquesta sobre l’IBEX-35.

20 d’abril

Conferència sobre El projecte de llei de refor-ma comptable:principals novetats,organitza-da pel Grup de Treball Nou Pla General deComptabilitat CEC-ACCID, a càrrec d’O-riol Amat, economista, catedràtic de la Uni-versitat Pompeu Fabra i de Soledad Moya,economista, professora lectora de la UAB.Va moderar l’acte Emilio Álvarez Pérez-Bedia, economista, auditor i president delComitè de direcció de la Secció del REA.

25 d’abril

Dinar col·loqui sobre Les empreses de petitai mitjana capitalització, organitzat pel Fòrumd’Economistes en Mercats Financers, acàrrec d’Alain Teston, catedràtic de Financesa la universitat de Lyon i director honora-ri de l’Institut d’Administration des Entrepri-ses. Va presidir l’acte Montserrat Casanovas,catedràtica d’Economia Financera i secretà-ria de la Junta de Govern del Col·legi.

26 d’abril

Segona edició de la sessió temàtica Aspec-tes més importants de la Llei de SocietatsProfessionals, organitzada per la Comissiód’Assessors Fiscals, a càrrec de Jana Crous,advocada d’Àngel Segarra i Associats.

3 de maig

Tertúlia: Innovació i protecció de patentsversus accessibilitat als medicaments, orga-nitzada per la Comissió d’Economia de laSalut. Va fer la introducció Joan RamonBorrell, professor de la Universitat de Bar-celona, i va moderar-la Joan B. Casas, vice-degà del Col·legi i president de la Comissió.

3 de maig

Seminari Renda 2006, a càrrec del PabloTorrano, soci de Garrigues Abogados yAsesores Tributarios, organitzat per la seude Girona del CEC.

3 de maig

Constitució de la Comissió General de laJunta directiva de la seu de Tarragona delCol·legi d’Economistes de Catalunya sotala presidència de Fernando Campa.

7 de maig

Presentació del Conveni Abat Oliba, orga-nitzada per la Comissió d’Assessors Fis-


Treballem en grup / Crònica

Crònica d’activitats realitzades

cals, a càrrec de Marc Escolà de la Uni-versitat Abat Oliba i Àngel Segarra, presi-dent de la Comissió d’Assessors Fiscals imembre de la Junta de Govern del Col·legid’Economistes de Catalunya.

7 de maig

Seminari Comentaris sobre l’esborrany delNou Pla General Comptable (NPGC), acàrrec de Soledad Moya, economista iprofessora de la UPF, organitzat per la seude Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya.

8 de maig

Presentació del document:“Canvi climàtic,Economia,Empresa i Economistes”,organit-zada per la Comissió d’Economia i Soste-nibilitat, a càrrec de Josep Garriga,economista i director de l’Oficina de CanviClimàtic de la Generalitat de Catalunya, id’Elena Jordà, cap de projectes d’energiarenovables de la Caixa Catalunya.

8 de maig

Jornada Nou Pla General de Comptabilitat:principals novetats, a càrrec de FrancescGómez Valls, economista i doctor en Cièn-cies Econòmiques i Empresarials i profes-sor titular de la UAB. Coordinador de lacomissió comptabilitat-fiscalitat de l’AC-CID. Organitzada per la seu de Tarragonadel Col·legi d’Economistes de Catalunya.

14 de maig

Seminari sobre Principals novetats del nouPla General de Comptabilitat, organitzatper la seu de Lleida del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, a càrrec de José LuisGallizo Larraz, catedràtic d’EconomiaFinancera i Comptabilitat i de Ramon Sala-drigues Solé, professor titular del mateixdepartament.

15 de maig

Sessió temàtica Campanya de Renda 2006,organitzada per la Comissió d’AssessorsFiscals, a càrrec de Joan Cano, delegatespecial de l’Agència Estatal de l’Adminis-tració Tributària, i Gonzalo García de Cas-tro, cap de la dependència regional degestió tributària de Catalunya de l’AEAT.

21 de maig

Presentació del Conveni amb el departamentd’Economia i Finances de la Generalitat deCatalunya, a càrrec de Natàlia Caba, cap del’Àrea de règim jurídic de la Direcció Generalde Tributs i de Rafel Bernadas, coordinadorTIC del Departament d’Economia i Finances.

21 de maig

Presentació del núm. 4 del Monogràfic deComptabilitat i Direcció: NIC/NIIF i el NouPla Comptable, organitzada per la Comis-sió de Comptabilitat i ACCID, a càrrec deFerran Termes, economista i presidentd’ACCID i de Soledad Moya, economista iprofessora de la Universitat Autònoma deBarcelona i coautora del llibre.

24 de maig

Conferència sobre El finançament autonò-mic del nou Estatut de Catalunya, organitza-

da per la Comissió d’Economistes Sènior, acàrrec d’Alexandre Pedrós, economista icatedràtic d’Economia Aplicada de la UB.

24 de maig

Seminari La declaració de l’Impost sobre laRenda de l’exercici 2006, organitzat per laseu de Lleida del Col·legi d’Economistesde Catalunya, a càrrec d’Arantxa Basols,cap de la secció de Renda de l’AgènciaTributària a Lleida.

29 de maig

Jornada Nou Pla General de Comptabilitat:principals novetats, a càrrec de FrancescGómez Valls, economista i doctor en Cièn-cies Econòmiques i Empresarials i profes-sor titular de la UAB. Coordinador de lacomissió comptabilitat-fiscalitat de l’AC-CID. Organitzada per la seu de Tarragonadel Col·legi d’Economistes de Catalunya.

29 de maig

Reunió i sopar del degà, Artur Saurí, ambels membres de la Junta de la seu de Giro-na del Col·legi d’Economistes de Catalu-nya, per un canvi d’impressions.

30 de maig

Constitució de la Comissió General de laJunta Directiva de la seu de Lleida delCol·legi d’Economistes de Catalunya sota lapresidència de Xavier Ticó.


30 de maig

Jornada a Tortosa del Nou Pla General deComptabilitat:principals novetats, a càrrecde Fernando Campa, doctor en CiènciesEconòmiques i Empresarials i professortitular de la URV, director de la Càtedrad’Emprenedoria i Creació d’Empreses de laURV, organitzada per la seu de Tarragonadel Col·legi d’Economistes de Catalunya.

31 de maig

La seu de Girona del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya va estar present enl’acte de graduació a la facultat de Cièn-cies Econòmiques i Empresarials de Giro-na. Va presidir l’acte Helena Benito,vicerectora d’estudiants i relacions exte-riors; Manel Serra, economista i vicepre-sident del Consell Social, i Rosa Ros,degana de la facultat de Ciències Econò-miques i Empresarials.

Documents de treball a disposició dels col·legiatsEn aquest període s’ha posat a disposi-ció dels membres del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya la documentaciósegüent, que podeu trobar a la pàginaweb del Col·legi, en l’apartat correspo-nent:

– Documentació aportada per JanaCrous, advocada d’Àngel Segarra iAssociats, amb motiu de la sessiótemàtica Aspectes més importantsde la Llei de Societats Professionals,organitzada per la Comissió d’As-sessors Fiscals el passat 17 d’abril.

– Documentació aportada per Gon-zalo García de Castro, cap de ladependència regional de gestió tri-butària de Catalunya de l’AEAT,amb motiu de la sessió temàticaCampanya de Renda 2006, organit-zada per la Comissió d’AssessorsFiscals el passat 15 de maig.

Programari lliure iempresa a Catalunya.Experiències empresarials i casosd’èxit Autor: Jordi Mas i Hernàndez

Edita: Libros Infonomia

El llibre analitza elprogramari lliuredes d’una pers-pectiva empre-sarial, mitjançantl’estudi de l’es-tructura de laindústria delprogramari i elmarc jurídic.

Podeu passar a recollir-ne un exem-plar a la seu del Col·legi d’Economis-tes de Catalunya de Barcelona (finsque s’acabin).

Todo renta 2007. Guía de la declaración2006Editorial: CISS

Autors: Francisco M. Mellado Benavente,Javier Argente Alvarez, Carlos ArverasAlonso, Ángel Márquez Rabanal

La declaración delIRPF del año 2006va a ser la últimaque se presenta bajoel imperio del TextoRefundido 3/2004de la Ley delImpuesto sobre la

Renta de las Personas Físicas, y antes laLey 40/1998. A partir del 1 de enero del2007 tenemos nuevo Impuesto, aproba-do por la Ley 35/2006, de 28 de noviem-bre. Esta nueva norma no va a suponeruna ruptura total con el anterior impues-to, pero sí va introducir cambios de grantrascendencia.

Por supuesto todas las novedades sevan a estudiar en TODO RENTA 2007 yen el suplemento se incluirá un nuevoCapítulo donde se detallarán los cam-bios que introducen la nueva Ley35/2006 respecto a la normativa ante-rior, y que nos ayudará a comparar y aestar preparado para la declaración delpróximo año.


Hemeroteca

Directius catalans almón: 30 experiènciesEdita: Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Secretaria d’Indústria i Empresa Observatori de Prospectiva Industrial

Col·lecció: Papers d’economia industrial

Autors: Joan Miquel Hernández Gascón,Àngel Hermosilla Pérez, Jordi Fontrodona Francolí i Alberto Pezzi

L’estudi –més enllà dereconèixer la trajectòriad’èxit d’aquests profes-sionals– pretén ser unavaluosa eina de reflexióper a tots els agentseconòmics del país, jaque recull les opinions

sobre l’economia catalana d’uns empresa-ris que viuen i treballen fora i que, pertant, ens aporten una interessant visióexterna de Catalunya, sincera i no condi-cionada pels afers interns.

Aspectes econòmicsdel canvi climàtic a EspanyaEdita: Caixa Catalunya

Autors: Javier Martín Vide (coordinador),Josep Enric Llebot Rabbagliati, Emilio Padilla Rosa, Vicent Alcántara Escolano

Biblioteca de Textos LegalesEdita: Editorial Tecnos (Grupo Anaya, S.A.)

Congrés mundial d’economia, Istanbul 2008L’Associació Internacional d’Economia,IEA, http://www.iea-world.com/, organ-ització internacional a la qual pertany elConsell General de Col·legis d’Econo-mistes, ha enviat la convocatòria “Callfor Papers” per al XV Congrés Mundiald’Economia, amb el títol genèric “Elrepte de la Globalització”, que secelebrarà a Istanbul (Turquia) del 25 al29 de juny de 2008.

Si voleu més informació:http://www.iea-world.com/page/index_

newsletter.html

Agenda


Actes previstos per al mes de juliol 2007

Entitats col·laboradores

“L’economia catalana a mitjans del 2007”Ponents:

Sr.Víctor Fabregat,Sra. Àngela Fernández,Sr. Àngel Hermosilla,Sr. Joan Miquel Hernàndez,Sra. Mercè Jou,Sra.Ana Belmonte,Sra. Maria Parpal,Sra. Germaní Rincón,Sr. Rafael Romero i Sr.Artur Saurí

Moderador: Sr. Jordi Goula

Dia: 11 de juliol de 2007Hora: 19.00 hores Lloc: Sala d’Actes del Col·legi

d’Economistes de CatalunyaC Col·legi d'Economistesde Catalunya


C





C


de Catalunya

Club de Conjuntura

Diagonal, 512, principal 08006 BarcelonaTel. 93 416 16 04 Fax 93 416 00 [email protected] www.coleconomistes.com

HORARI D’ESTIU

Us informem que durant els mesos d’estiu

el Col·legi d’Economistes modificarà

el seu horari habitual d’atenció al públic:

del 25 de juny al 10 de setembre

ambdós inclosos, de 8 a 15 hores;

del 6 al 17 d’agost el Col·legi romandrà

tancat per vacances.

HORARI D’ESTIU

Us informem que durant els mesos d’estiu

el Col·legi d’Economistes modificarà

el seu horari habitual d’atenció al públic:

del 25 de juny al 10 de setembre

ambdós inclosos, de 8 a 15 hores;

del 6 al 17 d’agost el Col·legi romandrà

tancat per vacances.

L’empresa catalana a l’Euroregió de l’Arc

MediterraniAmb l’ocasió de la presentació del Llibre Blanc de les Empreses de l’Euram

Inauguració:Hble. Sr. Antoni Castells, conseller d’Economia i Finances de la Generalitat de CatalunyaSr. Artur Saurí, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Hi intervenen:Sr. Antoni Serra i Ramoneda, professor emèritdel Departament d’Economia i Empresa de la Universitat Autònoma de BarcelonaSr. Guillem López Casasnovas, catedràtic d’Hisenda Pública a la Universitat Pompeu Fabra i conseller del Banc d’EspanyaSr. Oriol Amat, catedràtic de Comptabilitat i Finances a la Universitat Pompeu Fabra, membrede la Junta directiva de l’Institut Ignasi Villalonga i coordinador del Llibre Blanc de les Empreses de l’Euram

Dia: 2 de juliol de 2007Hora: 19.00 horesLloc: Sala d’Actes del Col·legi d’Economistes

de Catalunya

Col·laboren:C Col·legi d'Economistes

de Catalunya


C





C


de Catalunya