SOCIETAT INDUSTRIAL

ÍndexClasses socialsTreballs de l' èpocaInersió del temps lliureLa crisi industrialVestimentaNous alimetsInvents

- Burgesia- Classe mitjana- Classe baixa- Militars

Classes socials de la societat

industrial

La burgesia deixa de ser considerada una classe inferior als nobles gràcies a la posició assolida. El creixement de poder econòmic de la burgesia va afavorir perquè aquesta arribés a aquesta posició socioeconòmica.

La burgesia va viure al segle XIX la seva època de creixement i la instauració (almenys a Espanya) del

sistema liberal dissenyat d'acord amb els seus interessos. La seva primera acció política en aquest

segle va ser la seva col·laboració en les Juntes Provincials patriòtiques sorgides durant la Guerra

d'Independència, i després en les Corts de Cadis, en les quals els nobles es van veure per primera vegada en

minoria respecte als burgesos.

Burgesia industrial

Classes mitjanes

Les classes mitjanes es van desmarcar immediatament

de l'alta burgesia quan van tenir ocasió en la política, en el Trienni liberal, i les seves reivindicacions eren

expressades pel partit progressista. Aquestes classes estaven constituïdes per totes les professions liberals (treballadors no manuals per compte propi), entre les

quals van tenir especial importància els advocats, periodistes, funcionaris, enginyers, professors i metges.

Classes baixes

Les classes baixes formaven el gruix del la població, igual que en totes les èpoques. Al segle XIX es distingien diversos grups segons la seva ocupació: camperols,

artesans, obrers i criats. Les tres últimes classes, d'extracció urbana, van estar representades a partir de

la dècada de 1840 pel partit demòcrata.

Militars

Els militars, encara que no constituïen una classe social en si, van tenir un paper protagonista en la política del

segle XIX. El recurs del pronunciament militar va ser portant al

poder a successius espadones, generals de diversa extracció social que irrompien en la política després d'una reeixida carrera militar. Encara que eren de

tendències polítiques diferents, tots els que van durar en el poder es caracteritzaven per una tendència a la

dictadura que feia el seu mandat inestable i accelerava la seva caiguda.

La industrialització suposà...

Treballs de l' època

El treball es transllada a les fàbriques industrials. Els grans amos de fàbriques contractaven a dones i a

nens, ja que aquests els sortien més econòmics que els homes, es conformaven amb un sou mínim.

A mesura que creix la població, ho fa la mecanització, fins al nivell de l'automatització, que suprimeix llocs de

treball.L'agricultura proporciona a la indústria força de treball i

mercaderies

Incorporació de la dona al món laboral

Inversió del temps lliure

L 'alta burgesia va ser qui va adoptar els costums i maneres de la noblesa. Tant els nous com els vells rics acudien a banquets, recepcions en palaus i cases pairals, i sobretot a sessions d'òpera, on les llotges reservades eren el lloc apropiat per a la vida social més que per gaudir de la música.

Un altre gran focus d'atracció, oci i debat, va anar l'esdeveniment taurí: els toros. Sempre van ser els madrilenys grans aficionats als toros.El gran pol d'atracció de l'oci dels madrilenys van ser els teatres. De fet, des de finals del segle XIX van aparèixer noves sales principalment en el centre de la ciutat, unint-se a uns altres tan importants com el Teatre Español.

La crisi industrial

La crisi de la societat industrialAlguns teòrics, com Ulrich Beck, Anthony Giddens i Manuel Castells, argumenten que estem enmig d'una transformació o transició entre la societat industrial i la societat postindustrial. Les tecnologies del canvi de la preindustrial a la industrial van ser la màquina de vapor i la producció en massa, i la reducció de la quantitat necessària de treballadors agrícoles. El catalitzador de la transició a la societat postmoderna o societat de la informació són les tecnologies de la informació aplicades en el context de la globalització.

VestimentaAmb la Revolució Industrial es produeixen canvis significatius: s'introdueix la

mecanització en el terreny de les manufactures tèxtils, canvis en el tractament dels teixits i fins i tot l'organització social del treball; a

Anglaterra s'estava produint la Revolució Tèxtil.

Al segle XVIII es creen uns colorants fixos, la qual cosa fa néixer una important indústria del drap de cotó. Això suposarà també una revolució social atès que els mercats es van a omplir de teixits amb colors vius i

dibuixos de gran varietat.

Aquestes condicions tecno-comercials van reduir les diferències que existien entre la vestimenta de l'aristocràcia i la del poble.

Després de 1715, la base del vestit masculí no canvia i continuen usant casaca, xucla, camisa, calçons ajustats i mitjanes al genoll igual que els

pantalons.

En els anys següents cadascuna d'aquestes peces va ser sofrint una sèrie de transformacions. Un exemple d'això és el barret, ara el més usat és el tricorni o barrets de 3 puntes enfront del d'ala baixa, que encara era usat

pel clergat i alguns treballadors.

Se segueixen utilitzant alguns tipus de capes, encara que aviat van ser reemplaçades pels capots. Les sabates que s'usaven,eren esvelts i llargs.

Els guants i els mocadors passen de ser ornamentals a funcionals.

D'altra banda, la vestimenta femenina sofreix un canvi de tall, totalment diferent al del vestit masculí. Elles s'allunyen dels

excessos del vestit renaixentista a la recerca de més llibertat i comoditat.

La indumentària durarà poc, i el vestit es canvia per la faldilla ampla de cèrcol que ja en 1755 havia passat de moda.

El cosset en canvi, roman estàtic amb la seva terminació en punta en la part davantera. No obstant això els teixits per a aquesta peça es van a canviar tenint en compte la moda del moment i sembri en

concordança amb els complements que també han evolucionat. Això s'aprecia amb claredat quan arriba la moda dels escots on el

chal es va convertir en peça indispensable.

Ja en ple segle XIX la vestimenta estava ben definida: vestit llarg per a la dona i pantalons i jaqueta per a l'home.

A les Illes, encara que la vestimenta era generalitzada, cada lloc tenia les seves peculiaritats, ja que era una forma de definir al fet

que grup i/o rang pertanyies.

A Canàries la moda arriba sempre amb bastant retard i normalment arribava de la mà dels immigrants i de grans personalitats

arribades de la metròpoli. La seva evolució aquí serà diferent posat que està condicionada pel clima, la idiosincràsia i la inclinació que

la classe burgesa canària tenia cap als vestits tradicionals.

Moda masculina

Moda femenina

Descobriment de nous alimentsGrans successos en la història dels aliments:

Apareix la primera gasosa saborizada.bicarbonat de sodi per reemplaçar a la cendra de perles en la fermentació o procés de

civada mòltallaunes de llet condensada flascó de conserves casolanes.fríjoles enllaunats en salsa de tomàquet.pernil endiablat en llauna.llevat llest per usar.margarina (com a substitut de la mantega). salsa de tomàquet embotellada o ketchup.cervesa de barril paquets de cafè torrat en llaunes de metall.les salsitxes Oscar Mayer.inventa la coca-cola, un èxit mundial.barreja per fer crepès.gelatina polvoritzada.pastís de fruites empaquetat.caramels que no es fonien fàcilment amb la calor.carn en pols.

Invents de l' època

Repart del treball entre els

membres del grupAna Mª Sans: Marina Llabrés:Nadia Thalia:

Power point Power pointCartolina

Cartolina CartolinaInformació

Informació InformacióMaqueta

Maqueta Maqueta

David López: Cristian Arce: Carles Antequera:

Maqueta InformacióInformació

Informació