VISITA AL POBLAT NEOLÍTIC DEL PARC DE LA DRAGA DE BANYOLES

ERES GEOLÒGIQUES

LA PREHISTÒRIA

La Prehistòria comença amb l’aparició de l’ésser humà (Fa 2.500.000 d’anys va començar el bipedisme). S’acaba amb la invenció de l’escriptura, fa 3000 anys. És el període més antic i més llarg de la humanitat. Es divideix en Edat de Pedra i Edat dels Metalls.

1. L’Edat de Pedra. Des de l’aparició de l’ésser humà fins al 3000aC. Es divideix en Paleolític i Neolític.

● EL PALEOLÍTIC (2.500.000 a 9000 aC) (pedra tallada)Els primers humans vivien de la caça, la pesca i la recol·lecció de fruits del bosc. Eren nòmades, vivien en coves o cabanes fetes amb branques i pells d’animals. Fabricaven eines amb pedres i ossos d’animals. Hi havia poca població, organitzada en tribus. Descobreixen el foc (fa 400.000 anys)

● EL NEOLÍTIC (9000 a 3000 aC) (pedra polida)Fa 7000 anys els humans van aprendre a cultivar plantes i a domesticar animals (agricultura i ramaderia). Es van fer sedentaris i van construir poblats. Feien eines amb pedra polida. Fabricaven teixits amb telers senzills i estris de ceràmica per a cuinar i guardar els aliments. Descobreixen la roda.

2. L’Edat dels Metalls

Cap al 3000aC, els humans van aprendre a fabricar objectes de metall. Primer van utilitzar el coure, després el bronze i el ferro. Els metalls eren molt valorats, i van créixer molt els poblats en les zones on hi havia metall.

Més endavant es va inventar la roda, la vela i l’arada. També es van construir monuments megalítics com els menhirs, els dòlmens i els cromlecs.

................................ .................................. .......................................

El Poblat Neolític de la Draga es troba al costat de l'estany de Banyoles, al Parc de la Draga.

El jaciment va ser descobert el 1990. Té 10.000m2, però 1000m2 són sota l’aigua de l’Estany, on també s’excava (l’aigua de l’Estany era 2m més baixa)

És l'únic jaciment prehistòric d'ambient lacustre (aigua) de la Península Ibèrica.

El poblat quedava dins d’una illa o d’una península, o sigui que es podia defensar bé.

Amb les restes ben conservades s’ha pogut conèixer com s’hi vivia entre el VI i el V aC. (Neolític antic). S’han trobat restes d’ossos d’animals, de vegetals i elements de construcció i eines de fusta. S’ha pogut saber què menjaven, què caçaven, quins estris

i quines eines tenien en la seva vida quotidiana… Les dates establertes amb el carboni C-14 situen el poblat entre 5.200-5.000aC.

S’han reconstruït cabanes, que eren rectangulars i d’uns 12m de llarges i 4m d’amplada i alçada interior de 3m.. S’han trobat 317 pals de cabanes i objectes diversos.

VEGETACIÓ DE LA ZONA AL NEOLÍTIC ANTICTots els troncs trobats són de roure, però també alguns d’aurons i llorers. Hi havia un sotabosc de boix i arboç, i també fruiters silvestres i teixos. A la vora de l’Estany hi havia avellaners, freixes, oms i verns.

......................................... ..................... ............................

CASES, FOCS I GRANERSGràcies a les excavacions s’ha deduït que les cabanes estaven separades uns 10m de l’antiga vora de l’Estany. En una o dues rengleres, ocupaven una franja litoral d’uns 40m de fons i de 100m de llarg. No se sap la forma exacta de les cabanes, però possiblement eren grans, rectangulars, de 15m x 15m. Hi havia pilars de roure cada 80cm, entrelligats amb branques i fang. Les cobertes devien ser de canyís. Darrere cada cabana hi havia un espai per conservar i tractar els aliments: focs en cubeta, graners rodons…

ELS PRIMERS PAGESOSEls habitants del poblat neolític de la Draga eren pagesos i ramaders. Tenien camps de cereals (blat i ordi), horts amb llegums (faves, pèsols…). Dels boscos propers en treien avellanes, pinyons, fruites (peres, pomes) i raïms silvestres. Guardaven els cereals en olles o en graners.

.......................... .................................... ...............................

RAMADERS I CAÇADORSAl poblat s’hi han trobat uns 10.000 ossos d’animals. Criaven bous, cabres, ovelles i porcs. També hi havia gossos. Es menjaven els animals i en treien llet. Aprofitaven la llana, les pells, les banyes i els ossos.Caçaven animals per menjar i per la pell: conills, guilles, cérvols, cabirols, senglars, cabres i bous salvatges (urs), extingits a Europa al s.XVII. També agafaven ànecs, tortugues de rierol, peixos i musclos d’aigua dolça.

ARTESANS I ARTISTESS’han recuperat uns 2000 objectes: trossos de ceràmica, estris de sílex o de roca polida i peces d’ornament. Les peces de ceràmica eren globulars i es decoraven amb una curculla, un punxó o una pinta.Tenien ganivets i falçs amb mànec de fusta o banya, i fulles de sílex tallat (varietat del quars). Les sagetes dels arcs duien punxes de sílex. Feien sevir destrals, aixes i aixades de roca polida, encaixades en banya dins de mànecs de fusta. Feien collarets, penjols, braçalets i anells amb curculles de mar, ullals de senglar i roques de la costa.

-Quants milions d’anys es considera que fa que existeix la Terra?

-Quin és el període més llarg de la humanitat?

- En quines parts es divideix l’Edat de Pedra?

-Per què és important per als humans la descoberta del foc?

-Quina Edat ve després de la Prehistòria?

-Fes un esquema de les parts de la Prehistòria.