Source: M. Geneta/UNESCO

Teoria de la comunicació

teoria de l’acció

comunicativa

U6

perspectiva dual en l’àmbit de la comunicació audiovisual

perspectiva dual

posa l’èmfasi tant en els sistemes com en les persones

al setembre de 1997 Turner va anunciar el seu donatiu de 1000 milions de dòlars a la fundació Nacions Unides per promoure un món més pacífic, pròsper i just

la teoria de l’acció comunicativa de Habermas

és una teoria general de la societat

la teoria de la societat ha de ser una teoria de la comunicació

no renuncia al projecte de modernitat

Habermas fa una reelaboració comunicativa de la teoria sociològica

conceptes fonamentals de la teoria de l’acció comunicativa

racionalitat instrumental i racionalitat comunicativa

teoria de l’argumentació

pretensions de poder i pretensions de validesa

comprensió mítica i comprensió moderna del món

quatre tipus d’acció: teleològica, regulada per normes, dramatúrgica i comunicativa

concepcions de llenguatge en els quatre tipus d’acció

comprensió en les ciències socials

comprensió mítica i comprensió moderna del món

necessitat i possibilitat de comprensió racional del món

biaix cap a la racionalitat instrumental

existència i definició de la racionalitat comunicativa

accions

món de la vida

trasfons aproblemàtic de l’acció que ens permet definir la situació

possibilita l’orientació racional de l’acció

horitzó en que els agents comunicatius ens movem

actor

món subjectiu

món objectiu

món social

totalitat de les pròpies vivències

totalitat de les entitats sobre les que són possibles enunciats vertaders

totalitat de les relacions interpersonals legitimament regulades

acció comunicativa

acció dramatúrgica

acció teleològica

acció normativa

acció teleològica

l’actor escull els millors mitjans per aconseguir una finalitat

el concepte clau és la decisió entre diferents alternatives d’acció

acció teleològica

publicitat comercial

comportament empresarial

acció normativa

els membres d’un grup social orienten les seves accions segons unes normes comunes

acció normativa

codi ètic

acció dramatúrgica

les persones participen en una interacció on unes constitueixen el públic de les altres

acció dramatúrgica

donatius

anar de progre

anar de trencador

Hotel Glamour, Gran Hermano

acció comunicativa

la interacció es dóna entre subjectes capaços de llenguatge i acció

el concepte clau és la interpretació, entesa com a negociació de definicions susceptibles de consens

acció comunicativa

quins motius hi ha darrera d’una sentada de càmeres davant la ministra?

sempre ens movem per interès?

sempre ens movem per quedar bé?

acció comunicativa

“Feministas, PSOE e IU piden el cese de la directora del Instituto de la Mujer por apología de la violación. Míriam Tey publicó “Todas Putas” en la editorial El Cobre de la que es copropietaria”

El País, 18 de mayo de 2003

acció comunicativa

acció dramatúrgica

acció teleològica

acció normativa

pretensions de validesa

rectitud

veritat

veracitat

relació acció i sistema

mitjans de regulació de les relacions socials: diner, poder i solidaritat

colonització sistèmica del món de la vida

consumisme

monetarització

individualisme possessiu

competitivitat

burocratització

cultura dels experts

ambivalència del potencial dels mitjans de comunicació

Así como con la distinción entre sistema y mundo de la vida la teoría de la acción comunicativa concede a la legalidad propia de la interacción socializadora la importancia que merece, así también con su distinción entre dos tipos contrarios de medios de comunicación nos capacita y sensibiliza para percibir el ambivalente potencial de la comunicación de masas.

Habermas. TAC. p. 551 vol. 2

els mitjans de comunicació com a formes generalitzades de comunicació

els mitjans no poden deixar de tenir en compte sense conflictes les obligacions provinents de la missió periodística

les emissions no responen únicament als standards de la cultura de masses, i quan aquestes emissions adopten formes trivials d’entreteniment, poden portar missatges crítics

els missatges ideològics no calen en els destinataris perquè el significat que pretenen, sota les condicions de recepció de determinats trasfons culturals, es transforma, amb freqüència, en la significació contrària

la lògica de la pràctica comunicativa quotidiana té la capacitat de competir contra les intervencions directament manipuladores dels mitjans de comunicació de masses

l’evolució tècnica dels mitjans no deriva necessàriament en una centralització de les xarxes

Estos espacios públicos creados por los medios jerarquizan el horizonte de comunicaciones posibles a la vez que le quitan sus barreras; el primer aspecto no puede separarse del segundo, y en ello radica la ambivalencia de su potencial. Al canalizar unilateralmente los flujos de comunicación en una red centralizada, del centro a la periferia y de arriba abajo, los medios de comunicación de masas pueden reforzar considerablemente la eficacia de los controles sociales. Pero la utilización de este potencial autoritario resulta siempre precaria, ya que las propias estructuras de la comunicación llevan inserto el contrapeso de un potencial emancipatorio.

Habermas. TAC. p. 552-553 vol. 2