1

Ejercicio maquetación del DocumentoEscritura automática para la asignatura

Laboratorio de aplicaciones graficas de 2º curso de Bellas Arte 2013-2014

Albert Cantero i AznarNIUB 16263800

2

ALL-OVER

Estigma del almarabia inconexa

la vida esta en midigo lo que piensopero lo que pienso

no lo digo.Mi rabia te genera ignorancia

memoria all-overcontrola con el espíritu

no la doblegues.Mi música no paraoigo como tocarla

las canciones del silencio.

3

La nina dels meus ulls

No tinc mes son Sento que tinc que escriure Tot son sentiments. Saps?Les persones amb parlen Amb parlen no amb la veu Sinó amb els gestos, la mirada, amb com es comporten

Sento que ets per mi. La nina dels meus ulls. La meva part mes flexibleAmb parlen les coses Com la llum que entrebesa Els fulls d’un arbre. Amb parla el riuQuan amb remol-lo els peus, i sento l’aigua freda, per entremig dels ditsAmb parles tu, amb els teus gestos i mirades. Et penses que no teu sento?Amb parlen totes les coses Fins i tot aquest llapis Amb diu com tinc que escriureAmb parlen els quadres, quan els pinto. Amb parlen els àngels Encara que els entengui com a dimonisEls escolto a tots, per els gestos, la llum que desprenenAmb parla la teva companya, El teu somriure, el teu plor Aprenc de com amb parles

La nina dels meus ullsEs el mes important a la meva vida

Per que també amb parla i l’escolto...aquesta nina.

4

DESIg+seX

El cap que no escoltatrencam l'oïdaperò se que s'ompleaixo no llat

trencam el sod'a dalt mes abaixdel cor al cap.Sang que es veuel meu cos et demanael meu cervell et desitjajo no posseeixoes el sentiment.El so ja es dinsomple'm de coneixement.

5

Estòlidamentstòlidament de la materia gris, em surten les idees,

idees lineals, linees vermelles, com la sang que les envol-ten, les paraules de dins.Estòlidament l’enginy s’a perdut, embolcallat amb paper del soport que esta, un all-over situat, pose’l com vulguis i pensam el esser, mancat d’enginy, com la paraula que et diu.

6

OBRE ELS ULLS

brem la porta

nina dels meus ulls

els tinc tancats per tu

esperant que m´enyoris

obre els ulls

i el esperat et trobara

tinc fred al meu cor,

tanca la porta i l´escalfaràs

nina dels meus ulls

obre´ls i tanca´ls

com la llum que fa foscor

tinc l´anima en espera

connectada amb les paraules

obrem la porta

i la trobaràs.

7CRIDA DE FOCLa poesia amb surt del corla llum me l´travessatinc angoixa però la apagoamb la llum del corel meu cor esta sentitd´un plor apagatsi se m´apaga el corla llum deixara de sortirel t´estimo deixa la llumdel sentir del meu cosel sentiments son per tucaram! quin cos que te veute veu per cridacridà de foccridà de llumcrida amb la llàgrimadel mort que sem du la llumm´enlluerna la teva paula pau que dus andinsla pau es la teva forçapuc treure de tu la miradaaquesta mirada de nende nen innocentAlbert Cantero i Aznar

8

CANT

El meu cant,que no amagui la vergonya

que em dona humilitat,no es egoisme,ni possessió,

es falsa fragilitat.L’univers te sentit del humor,

fa olor de temps,aquesta cançó que em dones,

repetint-se en el passatviatjant per l’art

m’imposa moviment,ple de emocions musicals,

escoltem aquest cant.

9

L’ATZAR EL MON ET QUEDA PETIT

EL TEMPS QUE NO RECULA,REGALEM UN MAR PLE D’ESCUMA.

EL MON ES EL QUE TINC I GIRA AL CONTRARI D’AQUEST DESTÍ.

VOLTAM. ATURAL! VULL VEURE LA FOSCOR DE TOT.

L’ESCLAT DEL UNIVERS.L’ATZAR EL MON ET QUEDA PETIT.

GIREN LES AGULLES CONTRARIES A TU.DEIXA’M RESPIRAR, ATURA’L QUE’M BAIXARE.

LLUM DE MELANCOLIA, FOSCOR ETERNA.L’ULTIM ALÉ QUE’T DEMANO I BROLLA LES GO-

TES AMB FORÇA.PINTA’M DE COLOR AQUEST LLIBRE,

DE FULLS NUES DE PENSAMENTS.RODA MON SENSE SENTIT, I MIRA’M ETERNI-

TAT PLENA, QUE EM VULL MORIR.COM EL SOROLL D’AQUESTA VIDA, SONEN LES

CAMPANES DE SILENCI,COM EL LLIBRE NU DE L’ESPERANÇA.

PERDONA’M MÓN, NO TOT ET QUEDA PETIT.

3ertus

10

Memòria CreuadaEs creuen els caminsla memòria al tempsl’atzar em porta dins

soc pacient, arma dauradahumilitat li treu importància

soc caut per pensarque no puc deixar de ser.

Però el silenci es el meu sorolldic sense dir res

em porta l’inquietudllàgrimes negres

demano! Si us plaumemòria gaudeix de mi

torna a gaudir de mi.Et regalo aquesta estona

te la donojo soc lliure de pensaments

tinc totes les edats de la vidaadmiro l’intel·ligencia

però també la desprestisiofaig servir el ulls per escoltar

encara que estigui sortveig el soroll quan crida

la melodia que surt del vuitel so del pensament

el ritme sensual, seréel so sense paraules

respiram sorollfes me caminar

per el silenci melodiós.

11

Día de Lluvia

Llueve pero hace un buen díaen mi corazón

sentado esperandoespero las palabras

que me diganoigo que me hablan los dedos

esos que escriben solosen el horizonte de mi piel

ese universo solotengo un mundo entero para expresar

con mi música en la manodigo cuanto manifiesto

esta dentro aunque dormidomanifiestate inteligencia

llueven mis palabrascomo canciones vivas

con mis sentimientos acordesacordes musicales

hoy puede ser un gran día.

12

PER SEMPRE MES

REFLEXIONA EL MEU INTENT DE CO-NEIXEMENT

INTENTA DESPENDRET DE TOTPER CONEIXER EL MEU ESSER.TORNA A COMENÇAR DE NOU,

DESDE EL NO RES,L’INCONCIENT M’APORTA FRAGILITAT,

PERO FORÇA AL MOMENT.SENTS LA LLUM?

EL COR QUE PENSA AMB L’ANIMA,AMB LA VUIDO QUE NO DIU RES.

TORNA LA FOSCOR AMB EL PENSA-MENT,

L’IGNORANCIA INFINITA,LA FELIÇITAT ME L’APORTA,

PLE DE RES, SOC FELIÇ.VIU EL SOMNI AMB ELS ULLS OBERTS A

LA VIDA,I NO EM PREGUNTIS, PER QUÈ?.REBOSA VIDA AMB LA VUIDOCREA SENTIMENTS DE NOU,

VIU AMB LA MORT.

13TARROSET DE MEL

M’APUNYALA EL MEU SENTIMENT, VULL FERME MAL,TINC ENGOIXA DE PENSAR,QUE EL MEU ESSER ES INCONGRUENT.TARROSET DE MEL,PER TU SOC ARDENT,QUAN EL FERRO LLUENT,S’ENDINSA COMPLAÇENT.DEIXA QUE LA MAR BRAVA, T’OMPLI DE DESIG,

NO CAL ANYORANÇA, FESLA OBLID.

NO MAL INTERPRETIS,EL DOL ES DINS.

EL RECORD DEL DESIG,AMB FA MAL I SUMMIS.LA MAR PLANA ARRIBARA,AMB EL CEL BLAU I

TRANQUIL.DIGALI MORT A L’OBLIT,

OXID METALL, ROJENT APAGAT, EL VENT DOLÇ

L’AMAGARA,EL TEMPS PASARA I TU QUEDARAS.TARROÇET DE MEL,TORNARE A L’INFERN.

3ertus

14

QUE SUERTE SERQue suerte ser y esperar sercomo el esperado que esperaen el infinito de su ser.

Profundo escucharcuando se oye claro

no temo la esperala gravedad oprime no cesa de ser

el amigo oyela soledad se tiene

¿no escuchas cuando hablo?Obraste como un veneno, en mi ser

desapareceamigo innoble

mi generosidad la llamaste egoísmomi humildad estupidez

el miedo a no serte hace cazar

pero tu amargura te lleva al engaño.No eres, te crees ser

mira el infinitode tu no ser.

15

SOROLL DE SANG

Somies utopiesde la realitat humana

som gravetattota la que em domina

la ment en blanccom el soroll de la pintura

cridam sorolltot esta aquí dinssoroll de blau fosc

dominam estelargent i blau

dominam la porsoroll que surts d´andins

cremam la sangsàvia noble de fusta

sàvia de gravetatensorrat mes endins

soroll què fas?Soroll torna en mi.

16

QUI ÉS L’ALBERT

Albert és noble i orgullós de tenir valors a la vida.

Albert té quatre ferides al cor.

Albert es despulla, per això toca de peus a terra.

Albert sap escoltar, escolta la natura en la mesura natural.

A l’Albert li atravessa un clau al cor, com les paraules de la seva poesia.

Albert escolta els seus dits quan escriuen paraules.

Albert és irrepetible, encara que es repeteixi a la història.

La ignorància de l’Albert és infinita, per això escolta i no fa preguntes.

Albert no és gelós, ni té enveges, les transforma en admira-ció.

Albert té sentit del humor, per això és riu d’ell mateix.

Peró?

Qui es creu que és l’Albert?

Albert Cantero i Aznar

3ertus