ud 2 l'europa feudal

UD 2. EL MN FEUDAL

IES SANTA MARIA

Curs 2013-2014

INTRODUCCI

Alta Edat Mitjana

Baixa Edat Mitjana

http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1213

EDAT MITJANA

EDAT MITJANA

(segle V a segle XV)

ALTA EDAT MITJANA

(s. V XII)

Invasions Feudalisme Ruralitzaci Croades Art romnic

BAIXA EDAT MITJANA

(s. XII XV)

Ciutats Comer Burgesia Universitats Gremis Art gtic

FEUDALISME

Feudalisme: sistema econmic, social i poltic propi de ledat mitjana. La revoluci feudal es va desenvolupar a lEuropa occidental a partir del segle X i va perdurar fins el segle XVIII i en alguns pasos de lest dEuropa, fins ben avanat el segle XIX.

Causes aparici feudalisme: fragmentaci poltica Fraccionament de lImperi carolingi.

Les lluites entre els regnes que en van resultar.

Invasions daltres pobles (musulmans, normands, magiars...)

FEUDALISME: caracterstiques

Vida organitzada al voltant de les grans propietats

rurals (feus), on els camperols sense terres hi

cerquen protecci

Vincles de dependncia i protecci en les relacions

personals

Explotaci de la terra per part de la jerarquia feudal

Societat estamental Societat rural Economia autosuficient prctica desaparici del comer

1. EL NAIXEMENT DE LEUROPA FEUDAL

1.1 LIMPERI DE CARLEMANY

TRACTAT DE VERDN (843)

INVASIONS DELS SEGLES IX I X

1.2 ELS ORGENS DEL FEUDALISME

Vassallatge pactes de fidelitat vitalicis entre un

senyor (bisbe, abat, comte, etc...) i el seu

vassall, sempre dins del mateix estament social.

El vassallatge es podia

donar entre un rei i l'alta noblesa, o entre alta

noblesa i petita noblesa.

La persona que promet ser lleial i fidel sanomena

VASSALL

LA SOCIETAT ESTAMENTAL

Societat medieval = societat estamental tres estaments:

bellatores (nobles; qui fan la guerra)

oratores (clergues; qui resen)

laboratores (treballadors; qui treballen)

Qu s un estament?

Estament: grup social tancats i immbils, formats per persones de la mateixa situaci jurdica i amb els mateixos privilegis.

De cada un dels estaments es forma part per naixement i durant tota la vida, excepte en el cas dels clergues (encara que en aquest estament se repetia la divisi social entre alt clero i baix clero).

Societat estamental

Societat estamental

Societat amb grans desigualtats

Societat organitzada jerrquicament (forma piramidal)

Canviar d'un estament a l'altre era fora difcil, tot i que no era impossible, es podia fer via matrimoni, fora infreqent, via mrits militars, o per carrera

eclesistica des de les bases.

SOCIETAT ESTAMENTAL

PRIVILEGIATS Minoria de la poblaci, per tenien privilegis

NO PRIVILEGIATS Gran massa de la poblaci, no tenien

privilegis. Laboratores

Avantatges Format per Artesans Pagesos

Posseen una part important de les terres (feus) Tenien el poder militar, econmic i religi No pagaven impostos Tenien lleis prpies No duien a terme treballs manuals Controlaven els crrecs ms importants de ladministraci Podien dur armes

Nobles Bellatores

Clergues Oratores

Constituen un grup molt redut

Eren la immensa majoria de la

poblaci Cavallers i les seves famlies Missi: defensa militar i la guerra

Monjos, sacerdots Havien de pregar per aconseguir la salvaci espiritual de les persones

Funcions: Havien de treballar i mantenir els altres dos estaments. Hi estaven sotmesos i no tenien cap classe de dret. Produen i venien els aliments i els productes que necessitava la societat. No tenien cap dret i estaven sotmesos a forts impostos

2. LA MONARQUIA I LA NOBLESA FEUDAL

CAIGUDA IMPERI CAROLINGI

EUROPA conjunt de

regnes, comtats i principats

Tenen en com: ORGANITZACI FEUDAL

CRISTIANISME

1.1 UNA MONARQUIA DE DRET DIV

Cspide de la societat feudal shi situava el rei. PRIMUS INTER PARES (El primer entre iguals)

El rei feudal, bsicament en els primers segles del feudalisme, no s ms que un primus inter pares , el primer entre els iguals, s a dir, entre l'alta noblesa s el que ostenta el rang de major responsabilitat per sense estar per sobre d'aquests. El resultat d'aix sn unes monarquies fora dbils, en les que molts nobles canvien els seus vassallatges vers altres reis, o per enllaos matrimonials es canvien aliances. Fins i tot en molts casos, els reis podien ser ms pobres que alguns dels seus ducs, com va ser el cas del rei de Frana i el duc de Borgonya. No obstant aix, aquesta debilitat anir desapareixent a mesura que ens acostem a la baixa edat mitjana, on la figura del rei anir guanyant fora i s'anir imposant a la resta de l'alta noblesa.

Monarques representants de Du a la Terra: -Governar el seu poble - Defensar i mantenir el seu regne unit

Monarques cort itinerant (no residncia fixa). Posseen diversos castells i shi traslladaven per controlar les seves possessions

Territoris que el monarquia tenia sota la seva autoritat patrimoni personal (dividir o unir segons la seva convenincia). Les fronteres dels regnes canviaven fcilment.

Exemple JAUME I El Conqueridor: Fill infant Pere Regne dArag, Regne de Valncia i Catalunya. Fill infant Jaume Regne de Mallorca, Comtat de Rossell, Comtat de Cerdanya, territoris dOccitnia (Vescomtat de Carlat, Baronia dOmelads i la Senyoria de Montpeller)

Monarca compartia el govern del regne amb: -Gran noblesa: comtes, ducs, marquesos. -Autoritats religioses: bisbes, abats

Funcions exclusives del monarca

Dirigir les campanyes

militars, a les quals havien danar els vassalls amb els

seus exrcits (mainades)

Recaptar impostos per a guerres, coronacions...

Exercir de jutge suprem, per

sense interferir en els feus dels seus

nobles o de lEsglsia

Rei funcions limitades (poca fora

davant la noblesa)

Era el senyor feudal del seu feu,

que era la base de la seva economia. En

aquest aspecte, doncs, no era massa diferent que la resta dels seus

vassalls.

Dirigia les campanyes militars, era

probablement on la seva figura emergia

ms notablement per sobre la resta. Malgrat aix el seu exrcit era redut, i normalment

havia de demanar ajuda als altres nobles

per realitzar expedicions militars.

s tamb el jutge suprem dins

del seu regne.

Cap poltic, normalment governa envoltat de la cria o

consell reial, que podia constar de bisbes o abats,

comtes, ducs, etc... Alts representants dels estaments privilegiats.

Aquesta cria acostuma a ser

itinerant.

Exrcit del rei: Era redut i per defensar el regne depenia dels exrcits privats dels vassalls. Amenaa exterior monarca cridava els nobles, que unien els seus exrcits als del rei i lluitaven contra els enemics.

Fonts dingressos del rei:

Seus feus i dalgunes ciutats no tenia poder per cobrar imposts a les terres dels vassalls. En ocasions especials (poca de guerres o pactes matrimonials) rebien ajudes de lesglsia i dels grans nobles.

2.2 LA NOBLESA GUERRERA

BELLATORES

Tots els nobles no eren iguals de poderosos heterogenetat de lestament dels nobles:

- Alguns eren propietaris de grans feus i riqueses immenses. - Altres noms posseen les armes i el cavall que duien.

L'estament de la noblesa reunia un grup de diversos graus:

Alta noblesa

Personatges ms rellevants i ms poderosos, sovint amb moltes terres.

Baixa noblesa

Gents de menys rellevncia i amb poques propietats.

Cavallers

Noms posseen armes i cavall, i que en ocasions acabaven gestionant algun petit feu d'algun senyor.

Aquests ltims sn els que fan crixer el que es coneixer com l'ideal de cavalleria, valors que tot cavaller havia de complir, com ara la valentia i la justcia.

Eren ordenats cavallers per un altre cavaller ms gran, que donant cops amb l'espasa a l'espatlla de l'aspirant, l'investia com a cavaller.

NOBLESA: Com a grup divers les funcions tamb eren diverses: La noblesa amb propietats, s'encarregava de gestionar els seus feus. Sobretot els cavallers, en poques de pau, participaven en torneigs medievals. La funci principal era la bllica, participar en les freqents guerres.

PAU I TREVA DE DU Alta edat mitjana perode de violncia desmesurada, enfrontaments entre territoris, abusos a la poblaci, saqueigs, etc... Esglsia va intervenir mesures contra la violncia feudal pau i treva de du: Prohibia els atacs a esglsies i llocs de culte, i tots aquells qui es trobaven en la seva sagrera, un radi de 30 passes al voltant de l'edifici sagrat. Per tant establia zones de protecci i lliures de cap acte violent. Limitava la prctica de combats en diumenges i dies significatius, per tal de poder complir amb els preceptes cristians.

Qui i com eren els cavallers? Els cavallers es dedicaven a lofici de les armes.

Posseir lequipament, el cavall i les armes (llana, maa, elm, escut, lloriga, estrep, esper, espasa...) era molt car, i noms els senyors feudals podien exercir aquest ofici.

Fills de les famlies nobles eren educats i ensinistrats

com a guerrers: El bar noble fins a ledat de deu o dotze anys era el pare que

liniciava en lequitaci, la caa i el maneig de les armes. Comenaven leducaci militar des de petits. De menuts

servien com a patges i escuders dun noble important, amb el qual aprenien les tcniques de combat.

Quan arribaven a la majoria dedat (18 anys) passaven a ser cavallers (sels armava cavallers) esdevenien un combatent a cavall (cavaller) desprs duna cerimnia especfica:

Era una cerimnia senzilla. Desprs duna nit de viglia i reflexi, els joves juraven acatar les normes de la cavalleria i eren ordenats per un altre cavaller de ms antiguitat i prestigi.

El cavaller donava a laspirant un o diversos cops amb lespasa o amb el puny (bescollada), alhora que el declarava apte per a la cavalleria.

A partir daquell moment formaven part de lordre de cavalleria i tots eren fidels als mateixos ideals (ideals de cavallaeria): havien de ser valents, lleials al seu senyor, havien de ser fidels a la paraula donada i defensar els dbils, les dones, les vdues i nins.

Quina era la vida dels cavallers? En cas de guerra, el rei convocava els cavallers i els

demanava ajuda militar: Els cavallers i militars acudien amb les tropes i formaven una

mainada. Quan la guerra acabava, els nobles i els seus guerrers tornaven

als feus. La guerra proporcionava als vencedors terres i riqueses (doblers,

productes, joies), que augmentaven el poder de la noblesa.

Els nobles havien destar sempre disposats a partir a la

guerra; per aix sentrenaven contnuament: Una de les formes ms comuns dentrenament eren els

torneigs, combats en qu no sarriscava la vida i que eren molt importants per guanyar prestigi i respecte.

La seva funci social permetia a la noblesa viure amb

privilegis: No havien de treballar. No pagaven impostos. Eren els nics que podien dur armes, amb les quals exercien el

control damunt la resta de la poblaci.

LES DAMES La funci fonamental de les dones era casar-se i tenir fills que asseguressin la permanncia del llinatge. Els matrimonis eren concertats pels pares dels promesos, a vegades quan aquests eren infants. Les dones que quedaven fadrines ingressaven en monestirs. Les dones dirigien les feines dels servents, educaven els fills ms menuts i brodaven i teixien. Rares vegades sortien del castell. Les dones nobles estaven sotmeses completament al marit, al qual no podien desobeir.

3. ELS CASTELLS MEDIEVALS

3.1 El castell, residncia del senyor

VDEOS

http://www.youtube.com/watch?v=7pI3P8jsTDI#t=40

http://www.youtube.com/watch?v=piOzMCSiWzk

ANIMACI

http://contenidos.educarex.es/sama/2010/csociales_geografia_historia/segundoeso/tema2/castillo.html

Com eren els castells? Qui hi vivia?

Eren:

Residncies fortificades dels nobles (hi vivien juntament amb les seves famlies, servents i soldats) Des de la seva altura, controlava el territori del feu i vigilava

els vassalls.

Lloc de refugi fortalesa dels habitants del feu (pagesos, artesans i clergues). Defensa del senyor i els vassalls en els moments difcils de

les guerres.

Parts del castell

ESTRUCTURA EXTERIOR:

Fileres de muralles amb torres i envoltats per fossats per protegir-se. Andador cam de ronda emprat pels defensors,

situat a dalt de la murada que permetia recrrer-la fcilment assegurant aix la comunicaci en cas datac.

Barbacana torre avanada que serveix per protegir lentrada del castell.

Torrasses torres distribudes al llarg de les murades per assegurar la seva defensa.

Parts del castell

ESTRUCTURA INTERIOR complexa: Pati darmes:

Lloc reservat per els soldats, els cavalls i a on se dipositaven les armes en edificacions adossades a la murada per linterior, normalment de fusta.

Grans patis on sentrenaven els militars.

Altres construccions allotjaven tots els queviures per fer

front i mantenir un llarg setge: Tallers dartesans (ferreria, fuster, picapedrer) Sala per la tropa, magatzems i estables (cavalls i bestiar). Pous, forn, mol, aljub daigua, graners, cuina. Capella prpia.

Torre de lHomenatge: Hi habitava el senyor i la seva famlia era la construcci ms important, alta i protegida. Interior dividida en plantes per trespols de fusta:

Sala principal el gran sal:

Era lestana ms mplia i lluminosa. Era el centre de la vida: el senyor i rebia els cavallers, shi celebraven festes i banquets, el senyor administrava i impartia justcia, celebrava grans pats amenitzats per joglars...

Capella i Cambres

CASTELL DE BELLVER

Com era la vida al castell?

La vida al castell no era fcil tot i que els castells eren amplis i molt cars, la vida hi resultava incmoda. Les estances solien ser fosques, fredes a lhivern, poc confortables i

escassament moblades.

El fred constitua el problema principal:

Per combatrel es construen enormes fumerals a totes les habitacions, es posaven catifes i es penjaven tapissos a fi devitar els corrents i mitigar el fred dels murs i el sl.

Els senyors sovint celebraven festes al gran sal, amb banquets,

balls i representacions, per a les quals es duien joglars, trobadors i artistes ambulants que cantaven i recitaven poemes.

3.2 La vida quotidiana dels nobles

Els Castells

Com vivien als castells???

http://www.edu365.cat/primaria/muds/socials/viurealscastells/index.htm

4. LES TERRES DEL FEU

4.1 El feu

Europa medieval era un mn rural riquesa fonamentada en la possessi de la terra.

Definici del feu: s el benefici en forma de gran extensi de terra que el senyor entrega al seu vassall a canvi del compliment del jurament de fidelitat realitzat en el contracte de vassallatge (investidura). Format per les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor feudal.

El centre dactivitat econmica feu territori en mans dun senyor o eclesistic

que intentava ser autosuficient; s a dir, produir tot all necessari per a viure: aliments, eines, vestits, utensilis domstics...

Podia ser transms per herncia, per no podia ser comprat ni venut (propietat

vinculada).

El senyor feudal tenia autoritat plena al seu feu i gaudia dimmunitat davant del rei.

PARTS DEL FEU

Reserva senyorial

Millors terres reservades pel

senyor

Castell

Prats i boscs propis

Masos

Parcelles de terra lliurades a serfs o

pagesos lliures

Pagament de rendes

Una part de la collita

Treball a les terres de la reserva senyorial

Parcelles que eren propietat de pagesos

lliures (alous)

PARTS DEL FEU

Feu tenia: Diversos poblats, on vivien els pagesos que depenien del senyor Terres de conreu:

Reserva: Part de la terra explotada pel mateix senyor. Tots els conreus que sobtenien a la reserva pertanyien al senyor. Comprenia la seva residncia (castell o cassa senyorial), terres de conreu cultivades per

serfs o camperols lliures, pastures per al ramat, boscos on caar i obtenir llenya, i rius on pescar i proveir-se daigua.

Tinences (masos): Porcions de terra que el senyor concedia als pagesos per sustentar-se. A canvi de les terres els pagesos havien de pagar al senyor unes rendes (doblers,

productes: part de la collita, teixits, animals..., serveis personals: treballar durant cert temps les terres del senyor gratutament).

Terres comunals: Sn pastures i boscs que podien utilitzar tots els camperols a canvi del pagament de

tributs al senyor. Boscs: eren propietat exclusiva del senyor, el qual decidia quan els pagesos podien caa-

hi o cercar llenya.

4.1 El feu

Drets del senyor:

Senyoria territorial: explotaci econmica del feu.

Senyoria jurisdiccional: senyor podia: Dictar ordres

Impartir justcia

Controlar els serveis (ponts, molins, forns, etc.) i cobrar impostos per fer-ne s

Imposar tributs

El feu

http://contenidos.educarex.es/sama/2010/csociales_geografia_historia/segundoeso/tema2/elfeudo.html

4.2 Les rendes senyorials

Part de la collita de les terres treballades pels pagesos

El lliurement, un cop a lany (primcia), de determinats productes (porcs, indiots, gallines, fruites, hortalisses...)

Uns dies de feina obligatria a les terres o als boscs del senyor (prestacions personals)

Una paga per la utilitzaci del forn, el mol, la ferreria, els ponts o altres serveis (drets de monopoli).

Cobrament per jurisdicci (multes, imposts...).

Els pagesos, a ms de les rendes del senyor, tamb pagaven el delme a lesglsia, un percentatge de la collita.

5. ELS PAGESOS AL MN FEUDAL

5.1 ELS PAGESOS DEL FEU RELACI DE VASSALLATGE ENTRE SENYORS I PAGESOS:

A lEdat Mitjana la situaci dels pagesos s dura per les condicions

imposades pels senyors. Obligacions dels senyors cap als camperols:

Protecci militar i econmica. Cessi de la tinena (mansos). Cessi de les terres comunals.

Obligacions dels pagesos cap els senyors: Treball en la reserva senyorial. Pagament dimpostos amb diners i espcie:

Pagar impostos per ls de molins, forns, premses que eren monopoli del senyor. Pagar peatges per ls de ponts (pontatge). Pagar tributs per poder caar, pescar i explotar els boscos comunals.

Ajuda militar. Acatar els judicis i cstigs dictats pel senyor.

Edat Mitjana 90% = pagesos.

Molt poc pagesos eren propietaris de les terres. La majoria vivia en un feu i treballava les terres dun senyor.

5.1 ELS PAGESOS DEL FEU

Societat feudal majoria poblaci pagesos 90 %.

No tenien privilegis.

Pagesos (90%)

Pagesos lliures

(vilans o alodials)

Propietaris de la seva terra

Podien disposar lliurement de si

mateixos: casar-se, abandonar el feu...

Serfs

Treballaven les terres dun senyor

No tenien llibertat personal: no poden

abandonar les terres, ni casar-se...

Pagesos naixien i morien amb aquesta condici, hi ha diferents situacions i categories:

PAGESOS LLIURES (vilans o alodials)

Homes lliures per les terres que treballen sn propietat del senyor (vilans)

Podien ser propietaris de la seva terra (alodials), per aix era molt rar, i disposar lliurement de si mateixos: casar-se, abandonar el feu, dedicar-se a un ofici, etc.

Pagesos que podien abandonar el feu i decidien els seus actes personals.

Treballaven les tinences de la senyoria i, a canvi, pagaven rendes al senyor, per disposaven de la resta de la collita. Rendes del senyor: tenien les segents procedncies:

Una part de la collita dels pagesos que els treballaven la terra. Determinats fruits o animals que li entregaven un cop a lany, com ara porcs, gallines, fruita,

hortalisses, etc. Unes dies de feina obligatria que havien de fer a les terres o als boscs del senyor, o arranjant closes i

camins. Una petita paga que rebia per la utilitzaci del forn, del mol, de la ferreria, dels ponts o de qualsevol

altre servei que hi hagus a les terres senyorials.

Tamb pagaven el delme a lesglsia, un percentatge de la collita.

PAGESOS SERFS

Pagesos sotmesos a un rgim de dependncia personal hereditria que limitava totalment la seva llibertat.

Pagesos que no tenien llibertat personal estaven sotmesos completament a lautoritat dun senyor (no podien abandonar el feu ni casar-se sense perms, ni deixar cap herncia sense perms del senyor).

Vinculats a la terra per no era un esclau: possea alguns bns personals, i el senyor, que li devia justcia i protecci, no podia agredir-lo, matar-lo ni vendrel.

Treballaven gratutament per al senyor: B conrant les terres del senyor B realitzant les feines domstiques

A canvi el senyor els alimentava i mantenia molt pobrament.

La condici de serfs passava de pares a fills hereditari.

LA VIDA DELS PAGESOS SERFS I LLIURES

La vida dels pagesos serfs i lliures era dura i miserable girava entorn de les tasques agrcoles (llaurar, segar, podar).

A vegades els pagesos es revoltaven contra els senyors per millorar la seva situaci.

LA VIDA DELS PAGESOS

HOMES 4 anys comenaven a collaborar en

les tasques de la casa: cercaven llenya, vigilaven el ramat i alimentaven els animals domstics.

14 anys assolien la majoria dedat i comenaven a treballar en totes les tasques agrcoles.

16 o 18 anys es casaven amb la jove escollida pel pare.

Si vivien ms de 40 anys, es podien considerar afortunats.

Com a molt, aprenien de memria algunes oracions i els rudiments de la doctrina cristiana.

DONES Ocupaven un lloc important, tant

en les tasques del camp com a la llar.

Ajudaven al camp sembrant, conreant i veremant, a ms de cuinar, tenir cura dels infants, filar, teixir i amassar el pa, entre altres tasques domstiques.

Es casaven vers ledat de 14 anys i tenien molts fills, encara que ms de la meitat no arribava als 5 anys.

Elles mateixes morien amb freqncia en alguns dels nombrosos parts.

5.2 UNA ECONOMIA DE SUBSISTNCIA

Economia pagesa autoconsum / autosuficients / subsistncia: produen tota all que necessitaven. Leconomia era:

Autosuficient: produen i fabricaven tots els bns (menjar i vestits) que necessitaven per garantir la seva alimentaci.

Subsistncia: les espcies cultivades (cereals) sn utilitzades per a lalimentaci humana ja que aporten nutrients bsics per lorganisme.

Pagesos (serfs i lliures) havien de treballar durament per sobreviure:

Rendiment de la terra escs (1 collita cada 2 anys). Practicaven la rotaci biennal.

LA ROTACI BIENNAL

Feina dels pagesos era molt dura: Tota la famlia (tamb infants i ancians) treballaven de sol a sol amb

eines molt rudimentries (fals, dalles, aixades i arades romanes). Rotaci biennal:

Com que no tenien adobs: Cada any conreaven noms la meitat de la parcella (normalment cereal). Laltra meitat es deixava en guaret sense conrar, perqu la terra recupers la fertilitat.

Aix feia que la producci agrcola fos molt baixa cada camp no donava ms que una collita cada dos anys.

Conreus: Blat i sgol elaboraven el pa, que era laliment principal. Ordi feien cervesa. Llegums: fesols, llenties, ciurons... Horts hortalisses, vinyes (vi) i altres arbres fruiters.

Qui es trobava en millor situaci possea alguna animal: gallines, xots, porcs, vedells.

LA VIDA DE LA FAMLIA PAGESA

En general, els pagesos vivien en poblats petits o en cases disseminades llogarets.

Als pobles tamb hi havia uns quants artesans o petits comerciants que sencarregaven de la taverna, del mol, del forn i de la forja (ferreria).

ELS HABITATGES DELS PAGESOS

Els seus habitatges eren molt pobres, senzills i toscs:

Materials: Fets datov (Pea de construcci, semblant a un ma, feta amb argila o amb

fang, sovint pastat amb palla, que s assecada al sol), fusta i canyes. El sl era de terra, i una llar de foc els servia per escalfar-se, per illuminar i per

cuinar.

Espais:

Tenien una o dues habitacions on tota la famlia menjava i dormia; a vegades un magatzem o estable.

Els mobles eren molt escassos: algun bagul, una taula i la mrfega (sac gros farcit generalment de palla) sobre la qual dormien.

Era com que compartissin aquesta habitaci amb els animals domstics.


Nivell de vida molt baix. Menjaven malament carn i peix eren luxes que noms

es podien permetre en els dies especials. El menjar dels pagesos era monton i escs: pa negre, sopes, una

mica de formatge o ous, cuinats de verdures (col, mongetes, cebes) i noms una mica de carn de porc o daviram en comptades ocasions (Nadal o alguna festa important).

El desembre sacrificaven un porc i una part del ramat, el qual salaven i assecaven fumant-los al foc de la llar era lnica manera de disposar de carn fins a larribada de la primavera.

No tenien medicines. Les malalties eren sovint mortferes i la vida molt curta:

els qui superaven els 40 anys es consideraven ancians. Qualsevol calamitat (sequera, inundaci, epidmia,

plaga...) significava molts de morts.


Salimentaven del que conraven.

Es vestien amb la roba que teixien les dones: La roba dels pagesos era quasi b tota de llana. Noms tenien un vestit, que empraven durant tot lany.

Ells mateixos construen les cases i elaboraven els

mobles.

Noms molt rarament compraven qualque producte, com sal i objecte de ferro o coure.

6. LESGLSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES

6.1 LEsglsia regulava la vida social Esglsia Catlica instituci que es trobava present a tota lEuropa occidental. Cap a lany 1000 la majoria dels habitants dEuropa occidental eren cristians.

Poderosos o humils, tots se sentien membres duna mateixa comunitat, la cristiandat, amb unes creences comunes i uns rituals semblants.

6.1 LEsglsia regulava la vida social

LEsglsia cristiana: Mantenia la unitat dels creients Regulava la vida social i privada de tota la comunitat Oficiava les cerimnies religioses Sencarregava de lensenyament i de lassistncia a pobres i malalts


Lesglsia: Mantenia la unitat dels creients. Fixava les obligacions religioses dels cristians: resar, anar a

missa el diumenge, dejunar durant la Quaresma, confessar-se un cop a lany, combregar per Pasqua i pelegrinar, si podien, a llocs sants (Roma, Jerusalem, Compostella).

Prescrivia la caritat, la vida virtuosa i la donaci de bns a lEsglsia a lhora de la mort.


Lesglsia era ledifici central de qualsevol llogaret, poble o ciutat.

Seguint les normes de lEsglsia es redimien els pecats i assolien la vida eterna i evitaven ser condemnats a linfern.

Durant lEdat Mitjana es va difondre la idea que qui moria en pecat anava a un lloc anomenat Purgatori, on hi purificava la seva nima abans daccedir al Parads. El papa Alexandre II, el 1063, va establir les indulgncies, la prctica de determinades bones obres grcies a les quals sescurava lestada al Purgatori o que alliberaven danar-hi.

6.2 LEsglsia, una instituci feudal

Esglsia Medieval se caracteritza per: INSTITUCI MOLT RICA

Adquisici de les plenes caracterstiques del Feudalisme per: Posseir grans feus treballats pels seus vassalls, i cobrar impostos als seus

camperols (delme: 10% de la collita).

Abarca la totalitat dels actes de la vida de les persones mitjanant:

Cerimnies religioses: marquen la vida del cristi des del naixement fins a la mort, amb laplicaci de sagraments (baptisme, matrimoni, extremunci).

Aspectes culturals: La cultura i lensenyament s controlat per lEsglsia en les esglsies, catedrals i

monestirs. Assistncia a malalts i pobres.

Les funcions del clergat eren diverses segons el tipus de tasca i grau que ocupaven:

S'encarregaven de l'educaci durant tota l'edat mitjana, i

ostentaven el monopoli de la cultura.

Fixaven les obligacions religioses dels fidels i totes

les litrgies (bateig, matrimoni, etc...)

Limitaven la violncia dels nobles, o si ms no ho

procuraven (pau i treva de du).

Influncia en decisions poltiques, que sovint

acabaven amb amenaa d'excomuni.

Gesti de feus, com era el cas de nombrosos monestirs,

on com qualsevol senyor feudal, cobraven les rendes

als seus serfs.

Cobrament del Delme als cristians.


JERARQUIA ECLESISTICA:

Esglsia estructurar una organitzaci excellent li permetia arribar a tots els indrets del territori: Parrquies sacerdot (rector) Dicesi bisbes

Esglsia:

Grup privilegiat No hi pertanyen per naixement Entre els seus integrants hi havia grans diferncies (heterogenetat):

Alts crrecs: bisbes, cardenals i abats gaudien dels mateixos privilegis que els nobles.

Capellans i monjos: vivien duna manera similar a la dels pagesos.


LEsglsia es va estructurar seguint les pautes de la jerarquia feudal:

Cspide: Papa (mxima autoritat).

Lajudava: Sagrat Collegi dels Cardenals (elecci Papa).

Papa de Roma: -Cap de lesglsia Mxima Autoritat de la Cristiandat. -Estat propi (Estats Pontificis, al centre de la P. Itlica). -Representant de Du a la Terra. -Possea exrcits propis, per el seu poder militar era escs. -Tenia una gran influncia si considerava que un rei no es comportava adequadament, lexcomunicava lexpulsava de lesglsia. Excomuni amenaa molt greu, ja que si un rei era excomunicat, els seus sbdits quedaven alliberats del jurament de fidelitat.


Davall el papa Esglsia dividida en dues branques:

Clero Secular: Bisbes controlaven un extens territori = Dicesi. Cada dicesi comprenia diverses parrquies, on els rectors, sacerdots

i cures duien a terme la seva tasca dirigeixen les parrquies i ofereixen el culte div.

Clero Regular:

Vivien en comunitats allades que havien de complir una regla de conducta.

Format pels ordres religiosos (benedictins, cluniacencs, cistercencs). Cada ordre estava encapalat per labat principal. Per davall seu hi havia els superiors (priors) que dirigien els monestirs. En els monestirs hi vivien els frares, els monjos i les monges

LES CROADES

http://www.youtube.com/watch?v=_fA22hKqUVw

Croades

Campanyes militars de carcter religis entre

1095 i 1291 Objectius

Alliberar terra Santa dels musulmans turcs

Controlar Jerusalem per permetre larribada de

fidels

Defensar la religi cristiana

Els fidels per la seva peregrinaci

aconseguien perd dels pecats i salvaci eterna

De totes les Croades, la ms famosa fou la Tercera Croada, que va comenar lany 1189 quan Saladino va ocupar Jerusalem i la prendre als cristians. La Croada fou dirigida pel

rei Ricard I dAnglaterra. A pesar de que Ricard no va guanyar, va arribar a un acord amb Saladino, qui va prometre deixar als cristians visitar Jerusalem.

LA VIDA ALS MONESTIRS

A partir de lany 1000 es varen construir molts monestirs, que es varen convertir en importants centres econmics i de cultura.

La cultura a lEuropa medieval era eminentment cristiana. La tradici cultural europea va perdurar grcies a lesfor de lEsglsia i, especialment, al dels monestirs. Els monestirs van destacar per:

Les seves biblioteques van preservar les grans obres del coneixement i el pensament clssics.

GRANS CENTRES DE CULTURA

Era una poca en qu els monjos eren prcticament els nics que sabien llegir i escriure. A ms, van millorar les tcniques de conreu i les van difondre entre els pagesos.

IMPORTANT TASCA DOCENT

Van crear hospicis per a atendre els pelegrins i hospitals en els quals atenien els malalts i persones pobres. Sense aquesta tasca, la immensa majoria de la poblaci no hauria rebut atenci sanitria.

FUNCIONS ASSISTENCIALS

Un monestir era un conjunt dedificis i de dependncies (estable, graner, celler...) habitat per una comunitat religiosa que administrava les terres sota la seva jurisdicci. Aquestes propietats havien estat lliurades a lEsglsia pel rei o eren donacions de nobles. De la mateixa manera que qualsevol altre feu, disposava de serfs per treballar i obtenir rendes dels pagesos.

El centre del monestir era lesglsia, on els monjos o les monges anaven a resar diverses vegades al dia. El monestir sorganitzava entorn a un pati central (claustre). Loraci era la seva activitat principal, perqu la vida monstica tenia com a objectiu allunyar-se del mn i tenir un contacte ms directe amb Du.

Monestir de Santo Domingo de Silos

El conjunt dedificis que comprenia el monestir acostumava a estar protegit per una muralla. Alguns monestirs semblaven castells fortificats i els seus abats es comportaven com a veritables senyors feudals.

CLAUSTRE

Monestir Sant Pere de Rodes

Monestir de Poblet

Biblioteca del Monestir de Poblet

Monestir de Sant Pere de Rodes

Claustre del Monestir de Poblet

Claustre del Monestir de Santes Creus

ELS ORDES MONSTICS Un ordre monstic s un grup de monjos o de monges que segueixen unes regles establertes, aprovades pel Papa.

LES REGLES MONSTIQUES Els homes i les dones que aspiraven a la vida monstica entraven al monestir i, desprs dun perode daprenentatge (noviciat), feien tres vots o promeses:

OBEDINCIA

Havien dobeir als abats i les normes de lordre religiosa.

Cada monestir pertanyia a una ordre en particular, i cada ordre tenia diferents normes.

POBRESA

Havien de donar tot lo que tenien o havien guanyat abans de convertir-se en monjo o monja. Havia dentregar tota lherncia familiar.

El monjo no ha de tenir res, ni lhbit que vesteix, ni el menjar que menja. Aix li proporciona lordre.

El monjo vivia en el monestir, i el grau de gaudiment de les riqueses del monestir depenia del major o menys relaxament de la seva regla.

CASTEDAT

No estava perms casar-se ni mantenir relacions sexuals.

La impossibilitat de tenir descendncia legtima, els separa encara ms de la competncia per lherncia amb els seus germans.

Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a una regla, s a dir, un conjunt de normes que regulaven totes les activitats monstiques. En aquesta regla, shi establien les hores que shavien de dedicar a loraci, a la lectura de textos sagrats i a les feines de cada monjo o monja: copiar manustricts en llat, conrear a lhort o tenir cura dels malalts. Fins i tot les activitats ms senzilles, com ara el menjar, les hores de dormir o les visites, estaven subjectes a uns horaris i unes normes.

ANIMACI i VDEOS: http://catedu.es/chuegos/media/creditos.swf http://www.youtube.com/watch?v=2mGMpLSRGdE http://www.youtube.com/watch?v=NT235JiSbow

A linterior del monestir tot estava estrictament reglamentat: Els monjos passaven la major part del temps resant i treballant, tasquen que duien a terme en silenci. Els monjos realitzaven diferents feines, segons el rang social i leducaci:

Alguns feien treballs manuals (conreaven lhort, criaven els animals domstics, fabricaven estris manualment...). Uns altres dispensaven atenci sanitria als pobres que acudien al monestir. Uns altres es dedicaven a tasques intellectuals (educaven els novicis, traduen obres clssiques, copiaven llibres per a difondrels, estudiaven...).

Durant lEdat Mitjana hi va haver diversos ordes religiosos. El ms important va ser els dels benedictins, que sant Benet de Nrsia va fundar a Itlia al segle VI i que es va expandir per tota Europa. Al segle IX, es va crear lorde del Cster, com una reforma del benedict.

Orde dels benedictins

Sant Benet de Nrsia

ELS ORDES MONSTICS El desig de portar una vida senzilla i de penitncia va inspirar les comunitats monstiques al llarg de lEdat Mitjana. Un dels primers va ser lorde benedict (s. VI), promogut per Sant Benet de Nrsia:

Els monjos formulaven tres vots de pobresa: obedincia, pobresa i castedat. El lema ora et labora, va servir dinspiraci en lorganitzaci de la vida monstica. Feia mfasi en dues grans tasques encomanades als monjos i les monges. Pregar i treballar.

Posteriorment, es van crear nous ordes amb la intenci de complir ms estrictament els principis evanglics i retornar a la predicaci i a la pobresa.

Orde del Cster (s. XI). Orde dels franciscans, fundat per Sant Francesc dAsss (s. XII). Orde dels dominics, fundat per Sant Domnec de Guzmn.

ORDRE DEL CSTER

EL MONACAT FEMEN Alguns ordes religiosos varen crear tamb monestirs per a dones. Qualcuns varen ser impulsats per dames de la noblesa, que oferien donatius generosos quan ingressaven a la comunitat. Generalment arribaven a ser-ne abadesses. Els monestirs per a monges no sn gaire diferents dels masculins. Les monges es dedicaven a loraci i tamb feien els treballs del camp. Moltes sabien llegir i escriure i treballaven a lescriptori (scriptorium) en lescriptura i illustraci de llibres. A molts monestirs hi havia infermeries i hospitals per a latenci de malalts.

EL MONESTIR COM A CENTRE CULTURAL En una poca en qu molt poques persones sabien llegir i escriure, els monestirs varen ser centres culturals importants. Grcies a les seves biblioteques, es varen conservar moltes obres dels autors clssics i medievals. A ms, com que no existia la impremta, alguns monjos es dedicaven a copiar els llibres a m al scriptorium i a illustrar-los amb miniatures delicades. Tamb ensenyaven a llegir i a escriure.

7. LART ROMNIC. LARQUITECTURA

CONSULTA LES WEBS: http://www.onogueras.com/romanic/art_romanic.htm http://contenidos.educarex.es/sama/2010/csociales_geografia_historia/segundoeso/tema3/romanico_arquitectura.html

On i Quan?

On? Quan?

Europa Occidental:

Meitat septentrional (N) dItlia.

Regnes cristians de la Pennsula Ibrica.

Tot lactual Frana.

El territori de lImperi Germnic.

Illes Britniques i Siclia.

Romnic Estil Internacional que agafa Europa Occidental.

Art romnic manifestacions artstiques compreses entre l'any 1000 i meitat de s. XII o principis del s. XIII.

Romnic fins s. XIII depn del marc geogrfic coexistncia amb el gtic.

Estil que evoluciona:

Primer Romnic

Romnic Ple

Romnic Tard

La expansi del Romnic

Per qu lanomenam art Romnic?

Parallelisme temporal amb la formaci de les llenges romniques.

Era vist com un art derivat de lart rom.

En quin context histric sorgeix lart romnic?

Europa del sistema feudal

poca de predomini de lEsglsia cristiana

poca dexpansi monstica

Peregrinacions

Croades

Lart romnic s un art producte duna societat

Religiosa

Feudal

Rural

Fortament jerarquitzada

Moralitzant

Temorosa, en mans de l'esglsia.

Art Romnic: compendi del sentiment

de l'Edat Mitjana.

Caracterstiques generals de lart Romnic

Primer estil internacional per amb variants regionals.

Art medieval, religis i simblic al servei d'una idea funci didctica (ensenyar) societat analfabeta art simblic.

s lexpressi del poder poltic i religis.

LArtista en el Romnic

Artista = Artes

Desconeixement dels criteris dautoria i originalitat.

Obra dart t doble autoria: Creador intellectual bisbe o monjo que indica

all que sha de representar.

Artfex prctic = artes mestre dobres, pintor, escultor que executa lobra.

Itinerncia dels artistes Magistri Comancini.

Caracterstiques generals

Monumentalitat inters en imitar els grans edificis romans.

Perdurabilitat ho promouen la religi cristiana = religi eterna edificis de pedra.

Propaganda Poders de lEsglsia.

Arquitectura slida i duradora

Tipus dedificis

Art romnic bsicament religis:

Esglsies

Catedrals

Monestirs

Materials

Edificis de carreus de pedra (perdurabilitat / monumentalitat), inicialment coberta de fusta.

Aportacions tcniques

Plantes:

Planta basilical, de 3 o 5 naus, amb creuer destacat o no en planta, capaleres semicirculars.

Esglsies de peregrinaci planta de creu llatina, amb girola o deambulatori, absidioles.

Girola

Creuer

Absis

Absidioles

Cor

Pilar

Contrafort

Torre Torre

Transepte

Nau central

Nau lateral

Contrafort

Cimbori octogonal

Torre cilndrica

Arc de

mig punt

Absis

Absidiola

TRANSEPTE CIMBORI

ABSIS CENTRAL ABSIS

LATERAL

ABSIS LATERAL

Aportacions tcniques: Alat

No hi ha novetats arquitectniques reals hi ha una nova combinaci dels elements per donar un estil nou.

Elements sustentants: Columnes

Pilars

Mur de reble

Contraforts

Columnes

PILARS

Mur de reble: gruixuts i massissos

Contraforts

Pilar Cruciforme

Contrafort

Naus laterals

Nau central

Arc de mig punt

Absidiola

Portalada principal (oest)

Torre campanar Prebisteri

Contrafort

Nau central

Nau lateral

Portalada sud

Absidioles Girola o deambulatori

Tribuna Creuer

Cimbori Transepte Absis

Aportacions tcniques: Cobertes

Elements sustentats:

Arc de mig punt

Volta de can

Volta daresta

Cimboris i Cpula

Arc de mig punt

Volta de can

Volta daresta

Cimboris

Exteriors

Disposici escalonada dels volums articulaci orgnica de lespai.

Cimbori

Faanes en forma H peus 2 torres

Elements decoratius: pilastres, arquets cecs, modillons de rotlle, escacat

Concepci general

Arquitectura massissa absncia de grans obertures predomini del massis sobre el buit.

Volums potents.

Horitzontalitat per damunt la verticalitat sensaci de pesadesa.

Naus central ms alta que les laterals.

A vegades tenen ms dun pis tribuna.

MOLT RECOMANAT: http://www.xtec.cat/~ebiosca/romanic/indexb.htm

8. LA PINTURA I LESCULTURA ROMNIQUES

CONSULTA LES WEBS: http://www.onogueras.com/romanic/art_romanic.htm http://contenidos.educarex.es/sama/2010/csociales_geografia_historia/segundoeso/tema3/romanico_escultura1.html http://contenidos.educarex.es/sama/2010/csociales_geografia_historia/segundoeso/tema3/romanico_pintura.html


Arts plstiques subordinades a larquitectura, ocupen un paper subsidiari.

Escultura:

Portalada

Capitells de les arqueries dels claustres

Pintura al fresc: decora superfcies extenses dels murs de linterior dels temples.


A altres camps independents de larquitectura:

Escultura exempta

Pintura sobre taula

Llibres miniats


Temtica funci religiosa i finalitat docent societat analfabeta els coneixements sadquireixen mitjanant imatges grfiques.

Imatges senzilles de talant ideogrfic.

Biblies en imatges o Biblies de pedra.


Religi basada en la por, lamenaa, impresionar als fidels Crists amenaants, severs, rgids, imponents, etc.


Romnic no cerca la bellesa Art no cerca la perfecci de les formes, sin que les figures transmetin un sentit religis predomina la plasmaci didees. Les imatges es deformen,

expressivitat exageracions de la forma: els cossos sallarguen, les parts ms significatives cm les mans i els ulls es fan grossos, sadopten postures impossibles per expressar commoci, etc.


Imatges Romnic ensenyar tendncia a:

Esquematisme

Expressivitat

Poc naturalisme


Religi cristiana ha de ser compresa per els fidels de tots els pasos cristians: Repetici duns esquemes i temes fixos.

Arts plstiques del Romnic forma de representar caracterstica codi icnic prpies normes i convencionalismes: Els habitants de lEdat Mitja les coneixien.

Societat analfabeta imatges clares i senzilles ensenyament consistent en imatges.


Romnic no s un art ingeni, espontani s un art dintencionalitat didctica.

No interessen que les imatges siguin belles, sin senzilles, que es puguin comprendre i que commoguin.

LESCULTURA ROMNICA

Caracterstiques

Dependncia extrema de larquitectura llei del marc adaptaci al marc deforma les figures: Estilitzaci i allargament Somple tot lespai horror vacui

Antinaturalista: frontalisme, hieratisme, desproporcions anatmiques, manca de volum, juxtaposici de les figures i escassa relaci entre elles.

Absncia de perspectiva i de fons paisatgstic o arquitectnic ordenaci jerrquica i centrpeta figures principals al centre i de major mida. A vegades ordenaci a partir de registres horitzontals.

Expressivitat i simbolisme: donar un missatge, no interessa les formes reals.

Policromia ms expressivitat. Figura humana no t un tractament individual no hi ha

retrats, utilitzaci de convencionalismes (cabells = lnies paralleles)

CARACTERSTIQUES GENERALS DE LESCULTURA ROMNICA

SUBORDINAC AL MARC ARQUITECTNIC

EL CONCEPTE DESPAI-LMIT: prtics, capitells, panells, etc (suport del relat escultric)

LA FUNCI

Didctica (doctrina)

TIMP

DECORATIVA TEMTIQUES

TIPOLOGIES: Relleu. Escultura exempta devocional

Profana: animals, florals,

geomtrics Religiosa: Biblia, vida

de sants

Judici Final: Crist en Majestat envoltat dels Tetramorfos

CARACTERSTIQUES FORMALS DE LESCULTURA ROMNICA

Figures hiertiques. Rgides i inexpressives

Absncia de perspectiva: no hi ha fons arquitectnics o

paisatgstics

Horror Vacuii (tendncia a emplenar tot lespai

compositiu)

s de la perspectiva jerrquica

Adaptaci dels personatges al marc

aquitectnic

Tendncia a la geometritzaci i a la simetria

de les formes

s de la policromia

Dependncia i adaptaci a larquitectura

Antinaturalisme

Absncia de perspectiva i de fons paisatgstic o arquitectnic

Expressivitat i simbolisme

Policromia

Figura humana no individualitzada

Tipologies escultriques

Escultura monumental:

Portalades

Capitells

Escultura exempta:

Crists (Maiestas Domini)

Verge amb el Nin

Portalades romniques: Parts

Porta

Dintell

Timp

Pantcrator Arquivoltes

Mainell o Trencallum

Brancals

Llinda

Portalades romniques: Parts

Arquivoltes

Brancals

Timp

Trencallum o Mainell

Dintell

Portalades romniques: iconografia

Timp: Pantcrator

4 Tetramorfos

Serafins

24 ancians

Arquivoltes: motius vegetals

Dintell: rodes de foc

Mainell: lleons entrallaats, Sant Pau i Jeremies

Portalades romniques: Iconografia (Sant Pere de Moissac)

Arquivoltes: decoraci vegetal

Dintell: rodes de foc

Sant Pere

Mainell: lleons rampants, Sant Pau i

Jeremies

Pantcrator

Seraf

Tetramorfos

24 ancians

Isaes

Tetramorfos: smbols que representen els quatre evangelistes

Mateu: ngel o

Home alat; representa la encarnaci

Marc: Lle alat;

representa la reialesa

Joan: guila;

representa la Esglsia

Lluc: Bou alat;

representa el sacrifici

Tetramorfos

Claustres historiats

Escultura exempta

Crucificats

Hiertica rigidesa.

Simetria en la seva disposici compositiva

Quatre claus, ulls oberts, actitud serena, no manifestaci dolor o passi.

Material: Fusta policromada.

Verge amb el Nin

Rigidesa i frontalitat.

Verge com a mare de Du trono de Du.

Nin amb gestos i actitud dadult.

No hi ha relaci maternal.

Material: Fusta policromada.

Escultura exempta

Crists crucificats

Verge amb el Nin

LA PINTURA ROMNICA


Esglsies romniques espai interior mgic simbolisme i espiritualitat de lEdat Mitjana.

Pintures illustrar sobre el contingut de la Biblia de forma: Clara Contundent Expressiva

Imatge = vehicle de transmissi intellectual, substituint la paraula escrita.


Pintures a linterior esglsies + llums breus i indirectes de linterior del temple ambient de misticisme sobrenatural.

Pintures de la Collegiata de San Isidoro de Len Capella Sixtina del Romnic


Antinaturalisme carcter simblic i abstracte (igual que lescultura)

Es perfilen les figures amb traos gruixats negres.

Colors plans, purs sense mescles no hi ha gradaci cromtica. Colors primaris fonamentalment.

No moviment real hieratisme.

No vinculaci realista manca de proporcionalitat o perspectiva perspectiva jerrquica.


Composicions senzilles i simples absncia de fons paisatgstic o arquitectnic.

Figures Absncia de perspectiva i sensaci plana, exempta de volum Bidimensionalitat.

Convencionalismes propis dart ideogrfic: Rostres de gran esquematitzaci Recursos esquemtics plecs teles =

traos parallels Peus en V Economia de traos Plecs simtrics Idea de profunditat = superposici caps Sensaci de moviment repetici

parallela dels gestos de vries figures Concepci geomtrica de la figura

LA PINTURA ROMNICA: LA PINTURA COM A IMATGE SAGRADA

Subordinada al marc arquitectnic

Pintura mural (tcnica del fresc)

Pintura sobre taula (tcnica del tremp)

bsis, voltes i murs TEMTICA

Religiosa (la Biblia com a font dinspiraci)

Iconografia simblica i allegrica

Crist en Majestat (Maiestas Domini)

Judici Final

Verge Maria (Maiestas Mariae)

Miniatures (Cdex illuminats)

Tapissos brodats

Frontals daltar

LA PINTURA ROMNICA: CARACTERSTIQUES FORMALS I ESTILSTIQUES

Adaptaci de les figures a lespai i al marc arquitectnic

Horror Vacuii

Tendncia a la geometritzaci i a la

simetria de les formes

Hieratisme i rigidesa (solemnitat)

Absncia de moviment

Colors plans, variats i intensos

Convencionalismes: peus en V, superposici de caps...

Definici de les formes mitjanant zones de color uniforme, amb

molt poca gradaci

Absncia de perspectiva (fons monocromtics)

en lloc de paisatges o

arquitectures

Absncia dilluminaci

Perspectiva jerrquica (llei del respecte) en figures i

temes

Delimitaci del contorn de les

figures mitjanant lnies gruixades i

obscures


Composicions: simples i regulars predominen les simtriques localitzaci dels temes: Absis central

Pantocrtor o Verge

Murs laterals narracions de lAntic i el Nou Testament.

Temple Romnic

= Bblia en imatges

Caractersticas formales

Composici simtrica

Rigidesa, hieratisme

Colors plans. Bidimensionalitat

Convencionalismes

Perfils de traos gruixats

Desproporci

Manca de perspectiva

Absncia de fons paisatgstic

On se situava la pintura romnica?

Pintura mural de les esglsies i monestirs: exterior i interior.

Pintura sobre fusta que decorava el mobiliari litrgic

Miniatures que illustraven els textos bblics

Pintura mural

Pintura sobre fusta

Pintura sobre fusta: centrada a lentorn de laltar frontals frontal daltar de fusta decorada amb pintures.

Miniatura

Miniatura illustraci de llibres:

Font principal de la iconografia de la pintura mural i sobre fusta.

Suport pergamins de pell de vedella, cabra o ovella.

Quines tcniques empraven per pintar les pintures?

Pintura al fresc: tcnica pictrica on el suport s un mur o paret, amb una preparaci especfica, a base dun morter de sorra i cal, i es pinta abans que aquesta seixugui.

Pintura al tremp: Pintura obtinguda a travs de pigments barrejats amb aglutinants com lou, cola i aplicada majoritriament sobre fusta

Temtiques

Pintura mural: semblant a lescultura: Pantcrator o la Verge, escenes de lAntic i Nou Testament, Tetramorfos.

Pintura sobre fusta: freqent la vida dels sants i Pantcrator.

Tetramorfos

Tetramorfos

Crist Jutge: Pantcrator dins una mandorla,

actitud de benedicci

ngel

Simbolisme: Alfa i omega Ego Sum lux

Mundi

Verge i apstols

Perspectiva jerrquica + jerarqueritzaci temtica

Bolla del Mn

ud 2 l'europa feudal

Documents