L’EUROPA FEUDAL

FEUDALISMEEuropa occidental

Segles X-XIII

Sistema polític, social i econòmic en què un individu i la seua família es posa sota la protecció d’un altre de més categoria social (rei, noble, eclesiàstic), i entre ells s’estableix una relació de dependència o vassallatge

CANVIS

Debilitament de l’autoritat dels reis.

Organització de l’economia al voltant dels feus: quasi desaparició del comerç, interrupció de les comunicacions i aïllament.

ORGANITZACIÓ POLÍTICA

-Intents de restaurar l’Imperi carolingi: Oto I d’Alemanya i l’Imperi germànic (segle X).

-Reducció dels territoris dels monarques en benefici dels senyors feudals: els reis atorguen terres (feus) a aquells que els ajuden a defensar-se de les invasions de víkings, musulmans i magiars.

-La població de les terres cedides passa a dependre també del senyor feudal.

-Algunes vegades era la població rural la que establia un feu buscant la protecció d’un senyor.

-Les autoritats eclesiàstiques (bisbes i abats) també reben feus (senyorius esclesiàstics) i esdevenen senyors feudals.

ALADRE

DALLA

FALÇ

AIXADA

ESTREP

MOLÍ MEDIEVAL

SOCIETAT

Privilegiats

Noblesa(bellatores)

Clero(oratores)

Alta noblesa

Baixanoblesa

Baixclero

Alt clero

Marquesos, ducs, comtes, etc., amb castell, propietats i rendes.

Cavallers, que només tenien les armes i el seu cavall i eren vassalls dels senyors feudals.

Bisbes i abats, de famílies nobles.

La resta.

Secular Regular

Sacerdots, que depenien d’un bisbe.

Monjos, d’ordres religiosos, que vivien en un monestir dirigit per un abat o prior.

Estaments molt tancada i jerarquitzada

grups de persones definits per unes funcions socials, drets i obligacions propis.

No privilegiats

Camperols(laboratores)

Camperols lliures

Petits propietaris

Serfs

Artesans, comerciants, soldats, etc.

delme

EL FEU

RELIGIÓ

Determinava la vida de les persones, i l’organització

política i social

Influïa decisivament en l’art i la cultura

Església

-El cristianisme havia esdevingut religió oficial de l’Imperi romà al segle IV.

-Les diòcesis i les institucions eclesiàstiques sobreviuen a les invasions sense quasi canvis.

-Posteriorment, els reis i els emperadors s’hi recolzen per a elaborar lleis i aconseguir suport a la seua autoritat.

-Segle V: creació dels primers ordres religiosos i els primers monestirs.

-A les àrees rurals extenses, els monestirs esdevenen petits nuclis de població.

El monestir

Els monjos dedicaven el temps a resar, a treballar l'horta i a copiar textos antics a la biblioteca.

PelegrinatgesPromoguts pels monjos des del segle X, a

llocs considerats sants pels cristians.

ROMAJERUSALEM I TERRA SANTA

SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

Ordres militars

Croades

recuperar

-Comencen l’any 1095, amb la crida del papa Urbà II.-En la primera croada, van crear petits estats cristians.-Es van succeir fins al segle XIII (9 croades).-A més del sentiment religiós, hi havia intenció també de conquerir territoris i obtenir riqueses.-Es van obrir noves rutes comercials i van nàixer nous ordres militars.

CULTURA I ART

Cultura

-Pèrdua de molts centres culturals d’occident per les invasions i la tornada al món rural.

-La cultura es refugia als monestirs, on es copien a mà textos antics i garanteixen la seua supervivència.

-Des del segle XI es creen les escoles monàstiques o catedralícies, que seguien l’escola palatina d’Aquisgrà (trivium i quadrivium).

-Fundació de les primeres universitats: Bolonya (1088) i Oxford (1096)

Art ROMÀNIC

-Des del segle XI a començaments del XIII.-Caràcter rural.-Sorgeix al voltant dels camins de pelegrinatge.-Es difon per Europa occidental.

ArquitecturaEsglésiesMonestirsCastells

-Horitzontalitat i solidesa dels edificis.

-Aspecte massís de les construccions: murs gruixuts, poques finestres.

-Interiors foscos que afavorien el recolliment dels fidels.

-Planta basilical o de creu llatina, amb tres naus i absis semicirculars.

-Volta de canó i volta d’aresta.

-Arc de mig punt.

-Ús de contraforts a l’exterior dels edificis.

CONTRAFORTS

VOLTA D’ARESTA

VOLTA DE CANÓ

PLANTA BASILICALPLANTA

DE CREU LLATINAARC DE MIG PUNT

Absis

Escultura Supeditada a l’arquitectura

relleusfaçanesportaladescapitells

Exempta

Objectiu narratiu i didàctic

Pantocrator

FrontalitatRigidesaAbsència d’expressió

Mare de Déu amb el Jesuset

Pintura

Es feia al fresc a les parets, a les voltes i a l’absis.

Apareix també als manuscrits, a les miniatures.

Personatges disposats frontalment, i sense volum ni profunditat.

Com l’escultura, pretén transmetre ensenyaments cristians.