L'EUROPA FEUDALL'EUROPA FEUDAL

1. ETAPES DE L'EDAT MITJANA2. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL (p.24)3. LA SOCIETAT FEUDAL (p.25)4. LA NOBLESA FEUDAL (p.26-29)5. L'ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES (p.32-35)6. ELS PAGESOS AL MÓN FEUDAL (p. 30-31)7. EL ROMÀNIC (p.36-39)

L'EUROPA FEUDALL'EUROPA FEUDAL

FEUDALISME:NORMANDS:SENYOR FEUDAL:VASSALL:FEU:ESTAMENT:PRIVILEGIATS:NO PRIVILEGIATS:CASTELL: CROADES:MONESTIR:REGLA MONÀSTICA:RESERVA SENYORIAL: MASOS:SERFS:ROTACIÓ BIENNAL:AUTOCONSUM:ART ROMÀNIC: PLANTA DE CREU LLATINAPINTURA AL FRESC:

VOCABULARIVOCABULARI

Edat Antiga Edat Mitjana Edat Moderna

Alta Edat Mitjana

Baixa Edat Mitjana

476 n.e. 1453 / 1492

1000

1. ETAPES DE L'EDAT MITJANADesaparició de l'Imperi Romà d'Occident

Caiguda de Constantinoble Descobriment d'Amèrica

2. EL NAIXEMENT DE L'EUROPA FEUDAL

2.1. L’Imperi de Carlemany

Desintegració de l’Imperi romà (segle V )

Reis dèbils (Majordoms de Palau) Carles Martell Batalla de Poitiers(732)

Pipí el Breu

Carlemany Emperador d’Occident(800)

CarlemanyREPÀS

2.2. La fragmentació de l’Imperi Carolingi (1)

Regne de Carles el Calb Regne de

LotariRegne de

Lluís el Germ

ànic

REPÀS

Tractat de Verdun, 843

2.2. La fragmentació de l’Imperi Carolingi (2)

kalipedia

Segles IX i XSegones invasionsPerill

2.3. ELS ORÍGENS DEL FEUDALISME (1)

Divisió de l'Imperi Carolingi Monarquies germàniques febles

Segones invasions+ +

● Protegir la població● Recaptar impostos● Mantenir un exèrcit fidel

No poden

per això pacten amb els nobles

relacions de vassallatge

FEUDALISMEque són la base del

Cer

imòn

i a d

'hom

ena t

ge

VASSALL

SENYOR

➢ Fidelitat➢ Consell➢Ajuda militar➢ Ajuda econòmica

➢ Un feu

2.3. ELS ORÍGENS DEL FEUDALISME (1) EXERCICI

Jo, Tici, juro sobre aquests sants Evangelis de Déu que des d'aquest dia endavant i fins al darrer de la meva vida restaré fidel a tu, Gai, senyor meu, contra qui sigui, exceptuant l'emperador o el rei

B.CUAZ (1975): En tiempos de los castillos feudales (extret de Traça, 1995)

1. En una cerimònia d'homenatge, qui diria aquestes paraules, els senyor o el vassall? Què promet?

EXERCICI

Tothom sap que gairebé no tinc res per menjar ni per vestir-me.

B.CUAZ (1975): En tiempos de los castillos feudales, pàg.6 (extret de Traça, 1995)

1. En una cerimònia d'homenatge, qui diria aquestes paraules, els senyor o el vassall?

3. LA SOCIETAT FEUDAL EXERCICI

L’orde eclesiàstic només compon un sol cos. En canvi, la societat està dividida en tres ordes. A part de [l'orde eclesiàstic] ja esmentat, la llei reconeix dues condicions més: el noble i el serf que no es regeixen per la mateixa llei. Els nobles són els guerrers, els protectors de les esglésies. Defensen tot el poble, els grans igual que els petits, i al mateix temps es protegeixen ells mateixos. L’altra classe és la dels serfs. Aquesta raça de desgraciats no posseeix res sense sofrir-ho. Ells subministren provisions o vestits a tothom, perquè els homes lliures no poden valer-se sense ells. Així doncs la Ciutat de Déu, que és tinguda per una, en realitat és triple. Uns resen, els altres lluiten i els altres treballen. Els tres ordes viuen plegats i no patiran una separació. Els serveis de cada un d’aquests ordes permeten les feines dels altres dos. I cada un, al seu torn, presta suport als altres. Mentre aquesta llei ha estat en vigor, el món ha estat en pau.

Adalberó de Laon (998): Carmen ad Rotberthum regem francorum

1. Quantes ordes diu l’autor que formen la societat feudal ? Quines són?2. Quina és la feina de cada orde i quines relacions hi ha entre els diversos ordes?3. Com tracta l’autor l’orde dels pagesos?

Estament popular

NO PRIVILEGIATS

● Treballen ● Paguen impostos● No tenen poder polític● Estan sotmesos als senyors

Estament popular

NO PRIVILEGIATS

● Treballen ● Paguen impostos● No tenen poder polític● Estan sotmesos als senyors

nobles

eclesiàsticsnobles

Estament popular

● Treballen ● Paguen impostos● No tenen poder polític● Estan sotmesos als senyors

NO PRIVILEGIATS

eclesiàstics

rei

nobles

PRIVILEGIATSNO PRIVILEGIATS

Estament popular

● Treballen ● Paguen impostos● No tenen poder polític● Estan sotmesos als senyors

● No treballen ● No paguen impostos● Tenen el poder polític● No estan sotmesos a la llei comuna● Administren un feu

4. LA NOBLESA FEUDAL

4.1. EL REI I ELS SEUS VASSALS

EL REI

era el primus inter parescompartia el poder amb els privilegiats

(gran noblesa i autoritats religioses)

tenia poques atribucions exclusives

● Dirigir campanyes militars

● Demanar impostos

● Exercir de jutge suprem

4.2. LA NOBLESA GUERRERA EXERCICI

M'agrada molt l'alegre temps de Pasqua que porta les fulles i les flors i em plau sentir la joia dels ocells que fan ressonar els cants pel bosc. Però també, m'agrada quan veig parades, entre els prats, tendes i banderes i tinc una gran alegria quan veig, pel camp arrenglerats, cavallers i cavalls armats, i m'agrada quan, a continuació veig venir junts una gran massa d'homes armats i s'alegra el meu cor quan veig castells assetjats i les palissades trencades i aixafades.

Bertran de Born: Be'm platz lo gais. Temps de pascor (extret de Traça, 1995)

1. Quines coses li agraden al trobador Bertran de Born? I, a propòsit, què és un trobador?2. A quin estament pertanyen els cavallers i homes armats que veu el trobador?

EXERCICI

El matí següent, quan clareja, el rei s'aixeca i es prepara i, per anar al bosc, es vesteix una cota curta. Mana despertar els cavallers i prepara els cavalls de caça i, amb arcs i fletxes, se'n van a caçar al bosc [...]Cavalquen a bon pas i es dirigeixen en línia recta al bosc. Els qui havien pres la davantera, acabaven d'aixecar el cérvol. Uns toquen el corn, altres criden, els gossos esvaloten darrera el cérvol, corren, s'exciten i borden. Els arquers fan ploure les fletxes.

Chrétien de Troyes: Erec et Enide. Temps de pascor (extret de Traça, 1995)

1. Què fa el rei del text? Ho fa per diversió o per necessitat?2. A quin estament pertanyen els reis?

EXERCICI

Quan va estar reunida la cort, tots els ministrils de la comarca, tots els qui sabien fer alguna cosa agradable, es van reunir allà. A la sala regnava la gatzara. Cadascun ensenyava el que sabia fer: aquest salta, aquell fa cabrioles, un altre toca la flauta, un altre el flabiol, un la giga [1]. Les donzelles ballen formant una roda. Tots es lliuren a la gresca

Chrétien de Troyes: Erec et Enide. (extret de Traça, 1995)

1. Què ens descriu Chrétien de Troyes?2. A quin estament pertanyen les persones de la cort que gaudien d'aquestes representacions?

4.2. LA NOBLESA GUERRERA

EXERCICI

Poques vegades el dinar dura menys de dues hores. Es prefereix la caça als animals domèstics. Es pot començar per un quarter de cérvol, acompanyat amb una salsa a base de molt pebre. Després, una espatlla de senglar farcit. Després apareix a la taula el cigne o el paó rostit. Els estómacs delicats prefereixen, en lloc del cérvol o del paó, el pollastre fregit amb mantega o amb una salsa d'all. Finalment, ve el pastís de cabirol o de conill.

J.Levron: Le château fort et la vie au Moyen Âge. (extret de Traça, 1995)

1. Comenta el menú d'aquest àpat.2. A quin estament creus que pertanyen les persones que participen en aquest dinar?

4.2. LA NOBLESA GUERRERA

EXERCICI1. Recorda els exercicis anteriors i digues com passava el temps la noblesa?

UN CASTELL, la vivenda dels nobles

cavallerisses

torres

torres

torre de l'homenatge

pont llevadís

pati d'armes

pou

merlet

adarb

capella

fossat

barbacana

Castell de Mur

Castell de Cardona

Castell de Loarre

Castell de Peñafiel

5. L'ESGLÉSIA CRISTIANA: ELS CLERGUES